Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos

I 0 flashcards i 15 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INFERMERIA GERONTOLÒGICA Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Infermeria Gerontològica de la UB: demografia, escales de VGI, síndromes geriàtriques, fragilitat, fàrmacs i atenció al final de la vida. APREN.AI Índex 1 Aspectes generals — Context de la gerontologia i demografia de l'envelliment 1. Fonaments conceptuals: gerontologia, geriatria i envelliment 2. Tipologies d'edat i autonomia funcional 3. Demografia de l'envelliment i indicadors poblacionals 4.

Edatisme i pràctica assistencial Organització de l'atenció 2 Història de vida i valoració relacional Fonaments i objectius de la Història de Vida El genograma com a mapa de l'estructura familiar El cronograma i l'ecograma en la pràctica assistencial 3 Recursos socials i sanitaris a Catalunya Diferències estructurals: sistema sanitari versus sistema social Xarxa de suport informal i sobrecàrrega de les cures Recursos de la xarxa social: atenció primària i especialitzada Atenció Intermèdia a Catalunya: cartera de serveis i dispositius 4 Competències infermeres i treball interdisciplinari Competències en la professió infermera Competències específiques en l'àmbit gerontològic Normes de la pràctica d'infermeria gerontològica Models de treball en equip: multidisciplinarietad davant interdisciplinarietat Composició de l'equip d'atenció gerontològica Procés d'envelliment 5 Teories i canvis biològics generals Característiques generals i trajectòries funcionals Tipologies d'envelliment i teories explicatives Modificacions globals i composició corporal Aigua corporal i repercussions farmacològiques 6 Canvis en sistemes corporals i sensorials Tegument i sistema musculoesquelètic Sistema cardiovascular i respiratori Sistemes excretor i genitourinari Aparell digestiu, metabolisme i termoregulació Sistema nerviós i canvis sensorials Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 1 7 Canvis psicosocials, jubilació i sexualitat Modificacions cognitives durant l'envelliment Esfera afectiva, personalitat i canvis a l'estructura familiar Procés d'adaptació a la jubilació Gènere i sexualitat en la persona gran 8 Envelliment actiu, prevenció i necessitats bàsiques Paradigmes de l'envelliment: saludable, actiu i satisfactori Valoració de les necessitats bàsiques des del model biopsicosocial Estratègies preventives i cribratge en la gent gran 9 Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i escales Esferes d'avaluació en la VGI Valoració de la funció: activitats bàsiques i instrumentals Valoració cognitiva i de l'estat afectiu Valoració sociofamiliar i sobrecàrrega de les cures Altres escales específiques d'ús clínic La malaltia en la gent gran 10 Manifestacions atípiques, cronicitat i complexitat Peculiaritats simptomàtiques i formes de presentació clínica L'hospitalització com a factor de risc geriàtric Criteris i dimensions de la complexitat assistencial Models d'atenció a la cronicitat i la Piràmide de Kaiser 11 Fragilitat i sarcopènia Sarcopènia: concepte, fisiopatologia i diagnòstic Maneig preventiu i abordatge terapèutic de la sarcopènia Fragilitat: delimitació conceptual i epidemiologia Models conceptuals: fenotip de Fried enfront d'acumulació de dèficits de Rockwood Instruments de cribratge, conseqüències adverses i intervenció terapèutica 12 Rehabilitació, ajudes tècniques i mobilització Principis i intervencions en rehabilitació geriàtrica Criteris de seguretat: precaucions i contraindicacions Protocol de reentrenament funcional progressiu Adaptació de l'entorn i ajudes tècniques 13 Farmacologia geriàtrica i seguretat terapèutica Modificacions farmacocinètiques en l'envelliment Polifarmàcia i riscos associats en geriatria Criteris de Beers: estratègia en cinc passos Criteris STOPP/START i seguretat terapèutica Bones pràctiques d'administració i rol d'infermeria Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 2 14 Síndromes geriàtriques i deteriorament cognitiu Fonaments de les síndromes geriàtriques Síndrome Confusional Aguda (Delirium) Avaluació diagnòstica i l'algoritme CAM Pla d'actuació infermera i tractament de la SCA Demències i deteriorament cognitiu crònic 15 Cures pal·liatives i situació d'últims dies (SUD) Fonaments i principis de l'atenció pal·liativa geriàtrica Població diana i relació d'ajuda terapèutica La situació d'últims dies (SUD): temporalitat i manifestacions clíniques Maneig dels símptomes prevalents durant l'agonia Vies d'administració i cures infermeres de confort Atenció psicosocial, espiritual i acompanyament a la família 16 Bioètica, sedació pal·liativa i marc legal Principis bioètics i decisions al final de la vida Sedació pal·liativa i abordatge infermer Marc legal al final de la vida: eutanàsia i suïcidi assistit 17 Resum per repassar Bloc 1: Context gerontològic i demografia Bloc 2: Organització de l'atenció i recursos Bloc 3: Canvis fisiològics i Valoració Geriàtrica Integral Bloc 4: Malaltia, fragilitat, seguretat i final de vida Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 3 1 Aspectes generals — Context de la gerontologia i demografia de l'envelliment EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes de gerontologia, geriatria i gerontogeriatria. Distinguir les característiques del procés d'envelliment i les diferents dimensions de l'edat. Calcular i interpretar els principals indicadors demogràfics de l'envelliment. Identificar les conductes d'edatisme en l'àmbit de la pràctica assistencial.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'edat que figura al document d'identitat pot no ser útil per decidir la intensitat d'un tractament sanitari? L'estudi de l'etapa final del cicle vital requereix una mirada àmplia que integri tant els processos biològics com les estructures socials i assistencials. ESQUEMA Estructura general de la infermeria gerontològica 1. Fonaments conceptuals: gerontologia, geriatria i envelliment La percepció de la vellesa és un concepte subjectiu i fortament condicionat pel marc sociocultural. Sovint s'associa a l'edat de jubilació (els 65 anys) i a la pèrdua de productivitat laboral, tot i que varia segons l'observador.

Aspectes generals Gerontologia, demografia i edatisme Organització atenció Recursos i equip interdisciplinari Procés d'envelliment Canvis biològics, psicològics i VGI Malaltia i cures Fragilitat, síndromes i final de vida Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 4 DEFINICIÓ Gerontologia: estudi científic del procés d'envelliment en els seus aspectes biològics, psicològics, socioeconòmics i culturals en condicions normals. Es nodreix de disciplines com la sociologia, la política, la història, la filosofia o l'arquitectura.

Geriatria: branca de la medicina que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic, tractament i cura de les malalties en la gent gran, així com de la seva recuperació funcional. Gerontogeriatria: articulació interdisciplinària de la gerontologia i la geriatria per donar respostes integrals a les necessitats de les persones grans, tant si estan sanes com malaltes. L'envelliment és l'última etapa del cicle vital. Constitueix un fenomen natural i cultural que expressa l'acció continuada del temps sobre els éssers vius mitjançant canvis bioquímics, fisiològics, psicològics i socials.

Aquest procés biològic presenta cinc característiques definitòries fonamentals: Universal: propi de tots els individus de l'espècie. Irreversible: no es pot aturar ni revertir cap a estadis previs. Continu: transcorre al llarg de tota l'existència, de manera progressiva. Intrínsec: modulat per factors interns i per com cada individu viu i s'adapta al pas dels anys. Heterogeni: el ritme i les manifestacions varien notablement entre diferents persones i entre diferents òrgans d'un mateix individu. Diagrama de la interacció entre genètica, estil de vida i ambient.

En el model global de l'envelliment de l'organisme, la base genètica, l'estil de vida i els factors ambientals interactuen de manera recíproca. Aquestes influències es manifesten en nivells molecular, cel·lular, funcional i mitjançant l'aparició de patologies. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 5 Esquema del declivi fisiològic que condueix a la fragilitat i mort. El declivi fisiològic progressiu comporta una reducció gradual de la reserva funcional que, en combinar- se amb malalties cròniques, genera un increment de la fragilitat i de la vulnerabilitat. Això eleva el risc de complicacions i, en darrer terme, condueix a la mort.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal existeix entre l'objecte d'estudi de la gerontologia i el de la geriatria? 2. Tipologies d'edat i autonomia funcional Determinar l'estat d'una persona únicament pels seus anys de vida és insuficient en l'àmbit assistencial. Es distingeixen diverses dimensions de l'edat: Tipus d'edat Definició i característiques Classificacions o factors associats Cronològica Temps transcorregut en anys des del naixement (edat de calendari).

Subdivisions habituals: edat presenil (45-60 anys), adult gran (65-74 anys), adult gran mitjà o senectut gradual (75-84 anys, 60-72 anys segons barems clàssics), adult avançat o vellesa declarada (>85 anys o 72-90 anys) i grans vells (>90 anys). Biològica / Fisiològica Estat morfològic i funcional real dels teixits i òrgans respecte als patrons normatius. No hi ha una prova única per mesurar-la; depèn de la genètica, estil de vida, acumulació de radicals lliures, agilitat, força física i dèficits sensorials. Psicològica Capacitat d'adaptació cognitiva, afectiva i conductual als canvis de l'entorn.

Modulada per factors interns (personalitat, experiències vitals) i externs (circumstàncies personals). El creixement personal no s'atura amb l'edat. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 6 Tipus d'edat Definició i característiques Classificacions o factors associats Social Rol, posició i reconeixement que la comunitat atorga a l'individu segons la seva edat. En societats industrials està marcada pel pas a la jubilació; oscil·la entre el reconeixement del vell savi i l'estigma de la improductivitat. Funcional Síntesi integral que mesura la capacitat per mantenir una vida autònoma.

Capacitat efectiva per prendre decisions pròpies i executar de forma independent les activitats quotidianes. L'autonomia es manifesta en l'execució de dos grans grups d'activitats: Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD): tasques essencials d'autocura com vestir-se, dutxar- se, alimentar-se o mantenir la continència. Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD): tasques complexes necessàries per viure de forma independent en la comunitat, com gestionar els diners al banc, utilitzar el telèfon, cuinar o planificar un viatge.

Davant del deteriorament funcional, la pèrdua segueix una seqüència jeràrquica: primer es perden les activitats instrumentals, posteriorment les avançades i, en darrer terme, les activitats bàsiques. Quan es perden aquestes últimes s'estableix la situació de dependència (entesa segons l'IMSERSO com la situació permanent en què una persona requereix ajuts significatius d'altres per a les activitats diàries). El concepte d'envelliment saludable no es limita a l'absència de malaltia, sinó que prioritza la capacitat d'afrontar situacions estressants i adaptar-se a les pèrdues preservant el màxim nivell possible d'autonomia funcional.

ERROR FREQÜENT Prendre decisions terapèutiques o establir el pronòstic d'un pacient basant-se exclusivament en la seva edat cronològica. En la pràctica geriàtrica, el determinant assistencial clau és l'edat funcional (la capacitat de l'individu per realitzar les seves activitats i la seva reserva biològica), mai la xifra del document d'identitat. COMPROVA-HO 3 En quina seqüència temporal es produeix habitualment la pèrdua de la capacitat funcional en la persona gran? 3. Demografia de l'envelliment i indicadors poblacionals L'envelliment demogràfic consisteix en l'increment percentual de persones grans (habitualment 65 anys) respecte al total de la població.

Aquest procés s'explica per tres factors principals: Descens acusat de la natalitat unit a la reducció històrica de la mortalitat infantil. 1 Avenços tecnològics i sanitaris, millores higièniques i factors ambientals que augmenten la supervivència. 2 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 7 Segons el percentatge de població de 65 anys o més, les societats es classifiquen demogràficament en: Població jove: menys del 7% de majors de 65 anys. Població adulta: entre el 7% i el 10% de majors de 65 anys. Població vella o envellida: més del 14% de persones grans respecte al conjunt d'habitants.

Quan una població té una base àmplia i una cúspide estreta, presenta una estructura jove; a mesura que la base s'estreny i la part superior s'eixampla, la societat ha d'adaptar els seus recursos i serveis de salut cap a enfocaments preventius i integrals. Un fenomen estretament lligat és el sobreenvelliment poblacional, definit com el creixement percentual de persones de 80 anys o més respecte a la població total. Aquest grup va passar de representar el 6,1% a Espanya el 2018 (460.000 persones) a unes projeccions de 567.000 (7,1%) l'any 2030, estimant-se que arribarà a 1,173 milions el 2060 (un 13,4% del total poblacional).

Per avaluar aquestes transformacions s'utilitzen diversos indicadors quantitatius fonamentals: DEFINICIÓ Esperança de vida: temps de vida mitjà estimat per a un individu d'una cohort. Pot mesurar-se al naixement, a una edat determinada (com l'esperança de vida restant als 65 anys) o com a esperança de vida en bona salut (anys que es viuran sense discapacitat o amb bona qualitat de vida). A l'Estat espanyol, l'esperança de vida mitjana global se situa entre 81,1 i 85,39 anys segons el sexe. A Catalunya, l'esperança de vida mitjana assoleix els 83,96 anys. La mediana d'edat divideix la població en dos grups d'igual nombre d'individus.

A Espanya aquest valor és de 44,09 anys (44,1), mentre que a Catalunya se situa exactament en els 43 anys. L'índex de dependència mesura la relació percentual entre la població no productiva (edats passives o dependents) i la població potencialment activa en edat de treballar: L'índex d'envelliment relaciona directament la cohort d'edat avançada amb la generació infantil: La interpretació d'aquest índex depèn del seu valor de referència: : equilibri numèric exacte entre joves i persones grans. : la població gran supera la infantil; com més s'allunyi del centenar, major és el ritme d'envelliment poblacional.

Moviments migratoris, que sovint modulen o compensen temporalment el dèficit de reemplaçament generacional. 3 ndex de depend ncia = I ˊ e ˋ × Poblaci activa o ˊ Poblaci dependent o ˊ 100 ndex d'envelliment = I ˊ × Poblaci de 0 a 14 anys o ˊ Poblaci 65 anys o ˊ 100 = 100 > 100 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 8 : la cohort de menors de 15 anys és superior a la de sèniors. Esquema dels determinants de l'envelliment actiu segons l'OMS.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els determinants que condicionen aquest envelliment engloben factors econòmics, conductuals, socials, personals (biologia, genètica i adaptació), factors lligats a l'entorn físic i elements relacionats amb els serveis sanitaris i socials, tots ells emmarcats transversalment per la cultura i el gènere.

Aquest canvi demogràfic planteja reptes de primer ordre: sostenibilitat de les pensions i prestacions econòmiques, reestructuració dels recursos sanitaris i socials, canvis en els rols individuals i familiars, transformació dels valors comunitaris i augment de demandes complexes de salut (vegeu «La malaltia en la gent gran — Manifestacions atípiques, cronicitat i complexitat»). COMPROVA-HO 4 Què significa un índex d'envelliment de 125 en una comunitat autònoma determinada? 4.

Edatisme i pràctica assistencial L'atenció a la vellesa es troba freqüentment distorsionada per construccions socioculturals que afecten la relació terapèutica: Estereotip: imatge mental o concepció acceptada de manera compartida per un grup o societat, que presenta un caràcter rígid i immutable. Mite: creença o relat al qual s'atribueixen qualitats o excel·lències infundades que en realitat no posseeix. Estigma: marca simbòlica, senyal físic o atribut deshonrós que provoca rebuig o mala fama. Tabú: prohibició o tema considerat moralment inacceptable sobre el qual pesa el silenci social.

< 100 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 9 DEFINICIÓ L'edatisme (terme procedent de l'anglès ageism) consisteix en estereotips, prejudicis i discriminació dirigits cap a altres persones o cap a un mateix exclusivament en funció de l'edat. Pot acompanyar-se de gerontofòbia (fòbia o aversió als ancians) i del rebuig a trets com la inutilitat, la incapacitat o la mort. En l'entorn de les cures infermeres i la medicina, l'edatisme genera biaixos greus quan el professional s'absté d'aplicar recursos diagnòstics o opcions terapèutiques eficaces per l'únic motiu que la persona té una edat avançada.

Aquestes actituds discriminatòries es manifesten principalment a través de tres conductes: Infantilització: tractar a la persona adulta gran amb to, vocabulari o actituds pròpies de la infància, restant-li autoritat moral i capacitat d'elecció. Despersonalització: ignorar la identitat singular de l'individu, adreçant-se exclusivament als acompanyants o referint-s'hi com a números d'habitació o patologies (vegeu «Organització de l'atenció — Història de vida i valoració relacional»). Deshumanització: pèrdua d'empatia i tracte purament tecnicista que vulnera la dignitat intrínseca de l'ésser humà.

COMPROVA-HO 5 Quina conducta comet un professional que explica el diagnòstic i el tractament als familiars ignorant a la persona gran conscient i orientada que té al davant? IDEES CLAU La gerontologia aborda l'estudi integral de l'envelliment normal des de múltiples disciplines, mentre que la geriatria s'ocupa de la prevenció i tractament de les malalties. El procés d'envelliment té cinc atributs fonamentals: universal, irreversible, continu, intrínsec i heterogeni. L'edat funcional mesura la capacitat d'autonomia i és la clau assistencial per davant de l'edat cronològica. Una població es considera envellida quan el percentatge de persones de 65 anys o més supera el 14%.

Un índex d'envelliment per sobre de 100 indica que la cohort gran supera la població de menors de 15 anys. L'edatisme assistencial es manifesta en pràctiques discriminatòries com la infantilització, la despersonalització i la denegació de recursos per raó d'edat. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com es defineix demogràficament una població que presenta un 16% de persones de 65 anys o més? 7. Quina diferència d'objectiu funcional existeix entre les activitats bàsiques (ABVD) i les instrumentals (AIVD)? 8. Quins són els components de la fórmula de l'índex d'envelliment i quin és el seu valor de referència d'equilibri?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quin concepte descriu l'estudi científic de l'envelliment en els àmbits biològic, psicològic i social? 10. A partir de quin percentatge de persones de 65 anys o més es cataloga una població com a vella? 11. Quin tipus d'edat mesura la capacitat real per prendre decisions i mantenir una vida independent? 12. Com s'anomena l'actitud de parlar amb to infantil a una persona gran amb capacitat preservada?

Senescència clínica a) Gerontologia b) Geriatria c) Demografia mèdica d) Superior al 7% a) Superior al 10% b) Superior al 14% c) Superior al 25% d) Edat biològica a) Edat social b) Edat funcional c) Edat cronològica d) Despersonalització a) Deshumanització b) Gerontofòbia social c) Infantilització d) Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 11 2 Història de vida i valoració relacional EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte i els objectius de la història de vida respecte a la biografia convencional. Utilitzar amb precisió la simbologia normalitzada per dibuixar un genograma familiar de tres generacions.

Elaborar un cronograma clínic estructurat per registrar els esdeveniments vitals clau i la seva significació. Representar gràficament mitjançant un ecograma les xarxes socials i la qualitat dels vincles amb l'entorn. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Per què en infermeria geriàtrica és insuficient conèixer el diagnòstic clínic d'una persona gran per planificar les seves cures? L'atenció gerontològica exigeix entendre la persona gran des de la seva singularitat vital i les seves xarxes humanes. Lluny de reduir la cura a un conjunt de tasques clíniques, la pràctica infermera requereix instruments rigorosos per reconstruir el trajecte biogràfic, familiar i social de cada individu.

ESQUEMA Eines d'avaluació de la història de vida Organització de l'atenció 2 Història de vida i valoració relacional 3 Recursos socials i sanitaris a Catalunya 4 Competències infermeres i treball interdisciplinari Genograma Estructura familiar de 3 generacions Símbols normalitzats Quadrats, cercles, unions i ruptures Cronograma Seqüència temporal de fites vitals Eix per etapes Infància, joventut, edat adulta i vellesa Ecograma Relacions amb l'entorn comunitari actual Xarxes de suport Intensitat i qualitat dels vincles externs Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 12 Fonaments i objectius de la Història de Vida La història de vida constitueix una eina fonamental i complementària per a la planificació de les cures infermeres en qualsevol context assistencial, des de l'atenció primària o comunitària fins als centres residencials i les unitats de llarga estada.

Es diferencia clarament d'una biografia tradicional pel seu caràcter autobiogràfic i subjectiu: és la pròpia persona gran qui narra la seva trajectòria existencial, de forma habitualment oral, a través d'entrevistes successives conduïdes pel professional sanitari. DEFINICIÓ La història de vida és una narració autobiogràfica que recull el testimoni subjectiu, els esdeveniments significatius i les valoracions que la pròpia persona gran fa de la seva trajectòria existencial. El principi rector d'aquest abordatge és la premissa segons la qual «envellim com vivim».

Les vivències prèvies, les maneres d'afrontar les crisis i les creences consolidades determinen la forma en què cada persona assumeix la vellesa. Per tant, l'objectiu principal de la història de vida és orientar les cures infermeres, les actuacions interdisciplinàries i el suport familiar per preservar la continuïtat del desenvolupament individual fins a la fi de la vida, garantint una atenció coherent amb les necessitats, expectatives i recursos personals. L'enfocament biogràfic es fonamenta en tres premisses clau: Context històric, social i familiar: L'ancià forma part de múltiples marcs temporals i culturals que condicionen la seva conducta.

Per exemple, haver viscut la Guerra Civil de 1936 no produeix el mateix impacte en tots els ciutadans, ja que la vivència depèn de l'edat o de la posició social en aquell moment concret. Marc multigeneracional (mínim tres generacions): La història personal s'inscriu en una família on se superposen etapes vitals diferents de manera simultània. Un exemple típic és la persona que es jubila just quan el cònjuge pateix un diagnòstic greu, mentre els fills s'acaben d'emancipar (etapa del niu buit). Projecció afectiva i relacional: L'estat relacional actual prové de la trajectòria del passat i incideix directament sobre les necessitats futures.

Per exemple, qui no ha tingut descendència requerirà amb més probabilitat serveis socials de suport domiciliari en iniciar una situació de dependència. Segons el filòsof Francesc Torralba, la trajectòria vital de qualsevol ésser humà s'articula a l'entorn de quatre esdeveniments clau: el naixement, l'enamorament, el patiment i la mort. Conèixer com s'han viscut aquestes fites permet evitar que els estereotips, les generalitzacions o les idees preconcebudes deformin la valoració individualitzada. COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència fonamental entre una biografia convencional i una història de vida en l'àmbit gerontològic?

Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 13 El genograma com a mapa de l'estructura familiar El registre clínic de la història de vida combina tres instruments d'avaluació complementaris: el genograma, el cronograma i l'ecograma. El genograma és una representació gràfica o mapa estructural que plasma la composició d'una família, les relacions de parentiu entre els membres i la dinàmica interna al llarg d'un mínim de tres generacions consecutives.

La font primordial per confeccionar el genograma és l'entrevista clínica directa amb la persona atesa, tot i que també es nodreix d'informes previs, testimonis de familiars i observacions dels professionals del centre residencial o comunitari. Aquesta eina delimita jerarquies, aliances, barreres i rols dins del grup familiar. Esquema dels símbols bàsics per a la confecció d'un genograma. Per a una representació homogènia, s'apliquen una sèrie de regles i símbols estandarditzats: Identificació del sexe i de l'usuari: Els homes es representen amb un quadrat (quadrat) i les dones amb un cercle (cercle).

La persona índex (el pacient atès) es destaca amb una doble línia de contorn al voltant de la seva figura. 1 Estat vital: Les defuncions es marquen ratllant la figura amb una aspa o creu a l'interior, o omplint el símbol. Cal indicar l'any de naixement i l'any de mort sobre la figura. 2 Unions de parella: La línia contínua horitzontal representa el matrimoni, mentre que la línia discontínua indica parella de fet o festeig. La separació conjugal s'assenyala amb una barra inclinada sobre la unió, i el divorci amb dues barres inclinades paral·leles. 3 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 14 Diagrama de representació de vincles conjugals, filiació i descendència en genogrames.

ERROR FREQÜENT Un error habitual en els exàmens és ordenar els germans segons el gènere o col·locar la persona índex a l'esquerra per defecte. Els fills han d'ordenar-se sempre cronològicament d'esquerra a dreta (el primogènit a l'esquerra i el més petit a la dreta), i cal reflectir expressament els avortaments i els nadons morts per preservar l'ordre exacte de les gestacions. COMPROVA-HO 15 Com s'han de disposar gràficament les generacions i els germans en un genograma? El cronograma i l'ecograma en la pràctica assistencial El cronograma és un registre estructurat que ordena temporalment els esdeveniments més determinants de la biografia de la persona gran.

Permet entendre la correlació entre els fets vitals i les respostes adaptatives al llarg de quatre etapes principals: infància, adolescència, edat adulta i vellesa. Fills i descendència: Els fills es disposen suspesos d'una línia vertical sota la unió de parella, ordenats estrictament d'esquerra a dreta per ordre de naixement (de major a menor). Els fills adoptats s'uneixen amb una línia discontínua, els bessons comparteixen un vèrtex superior comú, i els embarassos es figuren amb un triangle. Els avortaments s'indiquen amb un punt negre (espontani) o una creu senzilla (provocat).

4 Distribució generacional i convivència: Les generacions successives s'ordenen sempre de dalt a baix (de la més antiga a la més jove). El nucli de convivència sota un mateix sostre es delimita encerclant els membres corresponents amb una línia circular o ovalada continua o discontínua. 5 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 15 Format de taula cronològica per al registre diacrònic d'esdeveniments vitals. El format recomanat per al cronograma consta de quatre columnes: l'any de l'esdeveniment, l'edat que tenia la persona, l'esdeveniment en la història de vida i el significat o comentaris subjectius.

S'hi registren fets com naixements i morts familiars, matrimonis o ruptures, canvis de residència o trasllats de comunitat, aparició de malalties greus que van trastocar la dinàmica domèstica i qualsevol episodi que l'usuari consideri significatiu. L'ús paral·lel del genograma ajuda la infermera a precisar les dates i els moments clau durant l'entrevista. Per la seva banda, l'ecograma analitza l'estat actual de les connexions sociorelacionals de la persona o de la seva família amb l'entorn comunitari en un moment concret. Aquest instrument descriu la quantitat i la qualitat de les xarxes de suport afectiu i institucional.

L'ecograma situa al cercle central la família o la persona atesa i, al seu voltant, les diferents esferes d'interacció: treball, veïnatge, amics, parròquia, casals, activitats recreatives o recursos sanitaris. Les relacions es vinculen amb diferents traços de línia segons la seva naturalesa: relació funcional (línia simple), relació feble (línia fina o puntejada), relació intensa (múltiples línies paral·leles) o relació conflictiva (línia en ziga-zaga o dentada). És recomanable realitzar-lo separat de l'arbre genealògic per no saturar de símbols el registre clínic.

Instrument Objectiu principal Àmbit d'exploració Estructura gràfica / Format Genograma Analitzar l'estructura familiar i els vincles biològics/legals. Mínim tres generacions familiars. Arbre genealògic amb símbols geomètrics i línies d'unió. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 16 Instrument Objectiu principal Àmbit d'exploració Estructura gràfica / Format Cronograma Seqüenciar temporalment les fites vitals i el seu impacte. Eix diacrònic (infància, joventut, maduresa, vellesa). Taula de 4 columnes (any, edat, esdeveniment, comentaris). Ecograma Avaluar la xarxa de suport social i relacional sincrònica. Entorn comunitari, oci, feina i xarxa afectiva externa.

Cercle nuclear envoltat de sistemes perifèrics amb traços relacionals. COMPROVA-HO 16 Quina eina biogràfica utilitzaries per representar les relacions conflictives d'un usuari amb el seu veïnat i per què? IDEES CLAU La història de vida és una narració autobiogràfica oral que parteix del principi fonamental que «envellim com vivim». Les tres premisses de la història vital són la influència del context històric-social, la convivència multigeneracional (mínim 3 generacions) i la situació afectivo-relacional prèvia. El genograma esquematitza l'arbre familiar reflectint defuncions, avortaments, unions i ruptures mitjançant símbols geomètrics normalitzats.

El cronograma recull de manera seqüencial els esdeveniments vitals en una taula de quatre columnes: any, edat, esdeveniment i valoració subjectiva. L'ecograma reflecteix la intensitat i la qualitat (funcional, intensa, feble o conflictiva) de les relacions de la persona amb el seu entorn social extern. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Quins són els quatre esdeveniments cabdals de l'existència segons Francesc Torralba que s'han d'explorar en la història de vida? 18. Quines són les quatre columnes que han de configurar el disseny d'un cronograma clínic en infermeria gerontològica?

Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 17 ORGANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ 3 Recursos socials i sanitaris a Catalunya EN ACABAR SABRÀS Distingir els criteris d'accés, finançament i temporalitat entre el sistema sanitari i el social a Catalunya. Identificar les manifestacions de la síndrome de sobrecàrrega del cuidador i la seva avaluació mitjançant l'escala de Zarit. Classificar els recursos d'Atenció Intermèdia segons el perfil clínic del pacient i la durada estimada de l'estada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què una persona gran ingressada en un centre de dia ha de pagar una part del cost mentre que a l'hospital no paga res?

Diferències estructurals: sistema sanitari versus sistema social L'atenció a la vellesa a Catalunya s'articula mitjançant dos circuits principals que disposen de marcs normatius, mecanismes de finançament i finalitats assistencials diferenciats: el sistema sanitari (coordinat pel Servei Català de la Salut o CatSalut) i el sistema social (gestionat tradicionalment a través de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, ICASS). Criteri d'anàlisi Sistema sanitari (CatSalut) Sistema social (ICASS) Cobertura i accés Universal mitjançant targeta sanitària vinculada al padró municipal. No universal; requereix reconeixement de grau II o III de dependència.

Finançament Públic i gratuït en el punt de prestació de serveis. Copagament progressiu en funció de la capacitat econòmica individual. Objectiu assistencial Terapèutic i curatiu: resolució de processos clínics o rehabilitació funcional. Compensatori i de suport davant la discapacitat i la manca d'autonomia. Temporalitat Definida i fitada al compliment d'un objectiu clínic concret. Sense límit predefinit; es perllonga mentre persisteixi la necessitat o fins a la mort. Xarxa de proveïdors SISCAT: centres propis (ICS), centres concertats (XHUP) i sector privat. Centres propis, places concertades en entitats i centres privats.

Mentre que la xarxa sanitària varia la seva organització assistencial entre les diverses comunitats autònomes a causa de les transferències competencials, la cartera bàsica de serveis socials manté una estructura transversal a tot l'Estat en atenció primària i atenció especialitzada. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 18 COMPROVA-HO 20 Quina és la diferència principal pel que fa al cost directe per a l'usuari entre el sistema sanitari i el social?

Xarxa de suport informal i sobrecàrrega de les cures Els recursos informals representen el suport no professionalitzat prestat per familiars, amics o xarxa veïnal dins l'àmbit domèstic privat, caracteritzat per vincles afectius i absència de remuneració. En contraposició, els recursos formals engloben professionals amb contracte i remuneració. El cuidador principal és l'agent de referència per a l'equip assistencial i el contacte prioritari en casos de descompensació clínica. Les dades sociodemogràfiques indiquen que el 75% correspon a dones d'entre 50 i 60 anys, casades, sense activitat laboral remunerada i sense preparació sanitària formal.

També existeixen cuidadors secundaris o de suport i, en ocasions, situacions d'absència total de cuidador. Les associacions de familiars (com les centrades en malalties neurodegeneratives, Parkinson o ELA) ofereixen assessorament, suport emocional i orientació mitjançant el pagament de quotes associatives, actuant com a pont comunitari. Quan l'atenció continuada sobrepassa les capacitats del cuidador sense descans ni preparació, es desenvolupa la síndrome de sobrecàrrega del cuidador, un desgast multidimensional amb conseqüències clíniques i socials greus: Signes físics: trastorns osteomusculars, cefalees, alteracions cardiovasculars, fatiga crònica i patologia respiratòria o digestiva.

Afectació psíquica: insomni, ansietat, depressió, sentiment de culpa, apatia, esgotament mental i descuit de l'autocura. Impacte socioeconòmic: aïllament social, conflictes familiars, pèrdua d'espais de lleure i despeses elevades en farmàcia, ortopèdia o obres de la llar. Per avaluar quantitativament aquesta problemàtica s'utilitza l'Escala de sobrecàrrega del cuidador de Zarit (vegeu «Procés d'envelliment — Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i escales»), que puntua de 0 a 88 punts: valors inferiors a 46 indiquen absència de sobrecàrrega, mentre que puntuacions superiors a 56 confirmen sobrecàrrega intensa.

ERROR FREQÜENT Confondre el cuidador principal formal (treballador remunerat contractat per atendre la persona) amb el cuidador principal informal (familiar no remunerat). A la història clínica s'ha d'identificar de forma explícita quin dels dos assumeix la responsabilitat legal i operativa davant d'una urgència. COMPROVA-HO 21 Quins són els llindars de puntuació a l'escala de Zarit per determinar l'absència o la intensitat de la sobrecàrrega?

Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 19 Recursos de la xarxa social: atenció primària i especialitzada L'accés a les prestacions de la xarxa social s'inicia als serveis socials bàsics municipals i exigeix el reconeixement de dependència en grau II o III. Taula de l'índex de Lawton i Brody per avaluar activitats instrumentals.

Els recursos formals d'atenció primària social tenen com a objectiu mantenir la persona gran al seu domicili habitual mitjançant suports instrumentals: Quan el suport domiciliari és insuficient, intervenen els dispositius d'atenció social especialitzada: Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): prestació assistencial que aporta treballadores familiars per atendre activitats de la vida diària i tasques de la llar. No és un servei universal: depèn de convenis municipals, requereix copagament i s'ofereix en franges horàries limitades de dilluns a divendres. 1 Servei de teleassistència: dispositiu penjoll o polsera connectat a la línia telefònica durant les 24 hores.

Permet emetre alertes immediates en cas d'urgència o caiguda, mobilitza familiars o claus custodiades i realitza trucades periòdiques de seguiment per mitigar la soledat no desitjada. 2 Ajudes per a estades temporals (Programa Respir): ingrés residencial temporal d'un mes (prorrogable fins a 3 mesos en situacions excepcionals o per intervenció quirúrgica del cuidador) destinat a pal·liar o evitar la claudicació familiar. Disposa de places a equipaments com Llars Mundet o centres col·laboradors. 3 Ajudes per a l'accessibilitat: subvencions econòmiques parcials per a la supressió de barreres arquitectòniques domiciliàries (instal·lació de dutxes accessibles, rampes o eliminació de graons).

4 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 20 Centres de dia: serveis d'acolliment diürn (habitualment de 9h a 17h, de dilluns a divendres) que ofereixen manutenció, higiene, rehabilitació funcional, estimulació cognitiva i dinamització sociocultural, mantenint la convivència nocturna al domicili. Centres residencials: recursos substitutius de la llar de caràcter permanent o temporal (24 hores al dia, 365 dies l'any) per a persones que requereixen supervisió continuada. Aporten allotjament, bugaderia, cobertura sanitària bàsica i atenció integral de la dependència mitjançant copagament segons la renda.

ESQUEMA Recursos socials per a la dependència COMPROVA-HO 22 Quina diferència operativa clau existeix entre el Programa Respir i l'ingrés residencial convencional? Atenció Intermèdia a Catalunya: cartera de serveis i dispositius El model sociosanitari català neix l'any 1986 amb el Programa Vida als Anys, consolidat posteriorment en el Pla Director Sociosanitari (PDSS) de 2004-2006. Aquest pla estableix quatre línies estratègiques: atenció geriàtrica, malaltia d'Alzheimer i altres demències, malalties neurodegeneratives amb discapacitat (com Parkinson, esclerosi múltiple o ELA) i cures pal·liatives en situació de final de vida.

Esquema dels tres nivells coordinats de la cartera d'Atenció Intermèdia. Atenció primària social Suport comunitari al domicili SAD Treballadores familiars al domicili Teleassistència Polsador d'alerta 24 hores Programa Respir Estades temporals de descans Atenció social especialitzada Serveis d'acolliment i residència Centres de dia Acolliment i suport diürn Centres residencials Allotjament continuat substitutori Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 21 L'Atenció Intermèdia actua d'enllaç entre l'hospital d'aguts i l'atenció primària.

La seva finalitat és maximitzar l'autonomia, afavorir el retorn a la comunitat, evitar hospitalitzacions innecessàries i frenar la institucionalització precoç mitjançant intervencions transversals i limitades en el temps. Classificació dels dispositius d'Atenció Intermèdia segons l'àmbit d'actuació assistencial. Segons el nivell d'intensitat clínica i l'estada mitjana prevista, els recursos es classifiquen en unitats d'internament i equips ambulatoris o domiciliaris: Dispositiu / Unitat Perfil del pacient i objectiu terapèutic Estada mitjana prevista Subaguts Descompensacions mèdiques agudes en pacients amb patologia crònica coneguda (ICC, MPOC, IR) derivades des d'urgències.

9 - 12 dies Recuperació funcional (Convalescència) Rehabilitació motora i recuperació de l'autonomia després d'un ictus, fractura o cirurgia ortopèdica. Fins a 4 mesos (90 dies en ictus) Psicogeriatria Persones amb demència moderada o avançada que presenten alteracions greus de conducta (agitació, agressivitat, deambulació erràtica). Aproximadament 6 setmanes Cures pal·liatives (UCP) Control de símptomes refractaris i suport al confort en pacients oncològics i no oncològics amb malaltia crònica avançada. 20 dies Llarga estada Pacients amb cures d'infermeria complexes continuades (úlceres per pressió torpides, teràpia de pressió negativa) que no poden viure sols.

Fins a 4 mesos (temporal o transitori) PADES Equips interdisciplinaris de suport domiciliari especialitzats en pal·liatius complexos que col·laboren directament amb l'atenció primària. Seguiment domiciliari flexible Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 22 Dispositiu / Unitat Perfil del pacient i objectiu terapèutic Estada mitjana prevista Hospital de dia sociosanitari Tractament ambulatori no farmacològic: rehabilitació funcional intensiva o estimulació cognitiva en fases inicials/moderades. Ambulatòria (sense pernocta) Equips de Valoració (UFISS / CEI-EAIA) UFISS: suport geriàtric o pal·liatiu a l'hospital d'aguts.

CEI/EAIA: consulta externa interdisciplinària ambulatòria diagnòstica. Avaluació transversal Cal diferenciar clarament la Unitat Geriàtrica d'Aguts (UGA), ubicada estructuralment dins de l'hospital d'aguts per al diagnòstic i tractament de pacients grans amb fragilitat o sobreenvelliment, dels recursos d'atenció intermèdia que reben els pacients un cop superada aquesta fase hiperaguda. COMPROVA-HO 23 Quina unitat d'atenció intermèdia està indicada per a una descompensació d'insuficiència cardíaca procedent d'urgències i quina n'és l'estada típica?

IDEES CLAU El sistema sanitari (CatSalut) és universal, gratuït i enfocat a objectius terapèutics fets a mida, mentre que el sistema social (ICASS) requereix dependència reconeguda (grau II o III) i copagament. El 75% dels cuidadors informals són dones d'entre 50 i 60 anys sense ocupació remunerada ni formació sanitària prèvia. La sobrecàrrega del cuidador s'avalua amb l'escala de Zarit, on una xifra superior a 56 punts senyala una sobrecàrrega intensa. L'atenció primària social aporta suports domiciliaris com el SAD, la teleassistència 24 hores i les estades de respir familiar (1 a 3 mesos).

L'Atenció Intermèdia disposa de recursos especialitzats amb estades mitjanes diferenciades: 9-12 dies a subaguts, 20 dies a pal·liatius, 6 setmanes a psicogeriatria i fins a 4 mesos a convalescència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quins són els requisits legals i econòmics bàsics per optar a una plaça residencial concertada de la xarxa social a Catalunya? 25. Quines diferències principals hi ha entre l'equip PADES i les unitats d'hospitalització de cures pal·liatives (UCP)?

ORGANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 23 4 Competències infermeres i treball interdisciplinari EN ACABAR SABRÀS Distingir les dimensions conceptuals, interpersonals i tècniques de les competències en infermeria gerontològica. Diferenciar les característiques operatives del model de treball multidisciplinari respecte a l'interdisciplinari. Identificar les funcions dels integrants de l'equip sanitari d'atenció gerontològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Treballar molts professionals junts garanteix per si sol una atenció interdisciplinària a la persona gran?

Competències en la professió infermera Una competència professional és l'articulació combinada de sabers teòrics, habilitats pràctiques, actituds ètiques i judici clínic. Aquest conjunt capacita la infermera per prendre decisions encertades i oferir un estàndard assistencial òptim davant les persones ateses, la pròpia professió, la resta de l'equip i la comunitat. La delimitació clara de les competències té diverses utilitats cabdals: Monitoritzar i garantir la qualitat assistencial dispensada. Servir com a eina d'autoavaluació i reflexió sobre la pràctica clínica diària. Dissenyar plans formatius de grau i orientar la formació continuada.

Definir la carrera professional i optimitzar la gestió del talent en recursos humans. El marc competencial infermer estructura el seu camp d'acció en grans àrees funcionals: el procés d'atenció d'infermeria, la promoció i prevenció de la salut, el compliment de protocols clínics, l'atenció a necessitats singulars, la comunicació amb l'usuari i el seu nucli familiar, el treball en equip tant interprofessional com intraprofessional, l'actualització formativa constant, l'ètica i legislació, i el compromís amb el desenvolupament de la disciplina.

DEFINICIÓ Les competències es divideixen en tres eixos bàsics de capacitació: conceptuals (pensament crític, anàlisi de dades, resolució de problemes), interpersonals (actituds, comunicació empàtica, valors ètics) i tècniques (destreses manuals, aplicació de procediments clínics).

Competències específiques en l'àmbit gerontològic L'aplicació d'aquestes dimensions a l'atenció de la persona gran exigeix una adaptació profunda a la realitat de l'envelliment: Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 24 Dimensió conceptual: comprensió integral dels canvis fisiològics i patològics del procés d'envellir, identificació precoç de problemes i presa de decisions diagnòstiques contextualitzades en el context social de l'ancià.

Dimensió interpersonal: reconeixement dels valors, actituds i creences de la persona gran, integrant la seva història de vida (vegeu «Organització de l'atenció — Història de vida i valoració relacional»), la vivència subjectiva de la vellesa i la seva xarxa d'afectes. Dimensió tècnica: execució experta de procediments de cures adaptats a la fragilitat cutània, motriu o sensorial de l'ancià. L'objectiu diana de la infermeria gerontològica consisteix a subministrar una atenció holística i individualitzada que cobreixi totes les necessitats de la persona d'edat avançada, independentment de l'entorn on es trobi (atenció primària, hospitalització, centre residencial o domicili particular).

COMPROVA-HO 27 Quina dimensió competencial permet a la infermera gerontològica adaptar una cura de pell tenint en compte la fragilitat de l'ancià? Normes de la pràctica d'infermeria gerontològica L'exercici professional en aquest camp es regeix per una sèrie d'estàndards o normes que estructuren l'assistència de qualitat: Àrea de la norma Contingut essencial Recollida de dades i diagnòstic Avaluació rigorosa i identificació encertada dels diagnòstics infermers. Planificació i intervencions Continuïtat de cures i execució de plans terapèutics integrals. Coneixement i recerca Fonamentació científica contínua i generació de nova evidència.

Treball interdisciplinar Cooperació estreta amb altres disciplines i avaluació conjunta. Ètica i organització Respecte a l'autonomia, gestió eficient de serveis i creixement professional. ERROR FREQÜENT Confondre el compliment de procediments tècnics aïllats amb l'atenció gerontològica integral. Aplicar un protocol sense considerar la història de vida o els valors de la persona gran anul·la la dimensió interpersonal de la competència infermera. Models de treball en equip: multidisciplinarietad davant interdisciplinarietat La complexitat de la persona gran fa inviable l'atenció des d'un prisma uniprofessional.

Tanmateix, la forma en què els membres de l'equip col·laboren determina l'èxit de l'abordatge: Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 25 Multidisciplinarietat: consisteix en una reunió de diferents professionals on es comparteix informació i s'analitza el cas, però cada disciplina decideix de manera individual i parcel·lada les actuacions que aplicarà sobre el pacient, sense fixar metes comunes obligatòries. Interdisciplinarietat: assoleix un nivell qualitativament superior de cooperació. Tots els integrants posseeixen rols ben definits, reconeixen i respecten les competències mútues, i construeixen de manera consensuada un pla terapèutic unificat amb metes compartides.

PROCÉS Evolució cap a la cooperació en equip 1 Intercanvi d'informació Els professionals comparteixen dades del pacient 2 Anàlisi multidisciplinària Cada disciplina decideix la seva actuació 3 Reconeixement competencial Es defineixen clarament rols i capacitats 4 Treball interdisciplinari Consens de fites i pla unificat Criteri Treball multidisciplinari Treball interdisciplinari Cooperació Intercanvi d'informació formal Cooperació estreta i coordinada Objectius Fixats per cada disciplina de forma autònoma Unificats i consensuats per tot l'equip Rol professional Paral·lel i independent Complementari i amb reconeixement mutu Pla de cures Actuacions fragmentades Pla terapèutic únic i integrat COMPROVA-HO 28 Quina és la diferència clau entre el model multidisciplinari i l'interdisciplinari respecte a la presa de decisions?

Composició de l'equip d'atenció gerontològica L'equip està format per perfils complementaris que intervenen segons les necessitats de la persona gran: Personal d'infermeria: infermeres, tècnics en cures auxiliars d'infermeria (TCAI), auxiliars sanitaris i la responsabilitat d'infermeria, encarregats del lideratge de les cures bàsiques i avançades. Personal mèdic: diagnòstic clínic, maneig terapèutic i coordinació del pla mèdic. Treball social: avaluació de l'entorn sociofamiliar, gestió de recursos socials i suport al cuidador. Psicologia: abordatge de l'esfera emocional, adaptació a l'envelliment i suport davant pèrdues cognitives.

Fisioteràpia: manteniment i recuperació funcional, reeducació de la marxa i equilibri. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 26 Terapeuta ocupacional: promoció de l'autonomia en activitats de la vida diària i adaptació del medi. Logopèdia: rehabilitació de trastorns de la deglució (disfàgia) i la comunicació. Dietista/Nutricionista: adequació nutricional, prevenció de desnutrició i planificació dietètica. Farmàcia: vigilància de la seguretat en la medicació, revisió de pautes i suport terapèutic.

ESQUEMA Equip interdisciplinari geriàtric IDEES CLAU Les competències infermeres articulen sabers teòrics, habilitats pràctiques i judici clínic estructurats en tres dimensions: conceptual, interpersonal i tècnica. L'objectiu diana de la infermeria gerontològica és l'atenció holística de la persona gran en qualsevol àmbit assistencial. La multidisciplinarietat es basa en l'intercanvi d'informació mantenint decisions aïllades per cada disciplina. La interdisciplinarietat implica un nivell superior de cooperació, amb rols clars, reconeixement de competències i un pla d'atenció unificat.

L'equip gerontològic requereix la coordinació complementària d'infermeria, medicina, treball social, teràpies rehabilitadores, psicologia, nutrició i farmàcia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En quines tres dimensions es classifiquen les competències infermeres? 30. Per què l'enfocament interdisciplinari és preferible al multidisciplinari en gerontologia?

Equip d'atenció Professionals per a la cura integral Àrea d'infermeria Infermeres, TCAI i gestió Àrea mèdica i farmàcia Personal mèdic i farmacèutic Àrea rehabilitadora Fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia Àrea psicosocial i suport Treball social, psicologia, nutrició Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 27 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin símbol s'utilitza en el genograma per identificar la persona índex sobre la qual es fa la valoració? 32. Com s'ordenen els fills d'una unió conjugal en la representació estàndard d'un genograma? 33. Com es representa gràficament una relació conflictiva en el traçat d'un ecograma? 34.

Quantes generacions com a mínim s'han d'incloure per complir la premissa multigeneracional de la història vital? 35. Quin requisit cal complir per accedir a una plaça pública de centre de dia de l'ICASS? 36. Quina puntuació a l'escala de Zarit indica una sobrecàrrega intensa en el cuidador? 37. Quant dura habitualment l'ingrés en una unitat de subaguts d'atenció intermèdia?

Un cercle ombrejat completament de negre a) Un quadrat travessat per dues aspes b) Una figura geomètrica amb doble línia c) Un triangle amb vèrtex inferior d) D'esquerra a dreta segons el gènere a) Situant al centre sempre la persona índex b) De dreta a esquerra de menor a major c) D'esquerra a dreta per ordre d'edat d) Mitjançant dues línies rectes paral·leles a) Mitjançant una línia ondulada o en ziga-zaga b) Mitjançant una línia discontínua puntejada c) Mitjançant una fletxa unidireccional simple d) Dues generacions familiars a) Quatre generacions familiars b) Tres generacions familiars c) Només la generació dels convivents d) Disposar únicament de targeta sanitària individual a) Acreditar grau II o III de dependència b) Tenir més de 65 anys sense malalties c) Presentar informe d'urgències d'un hospital d'aguts d) Exactament 0 punts a) Menys de 46 punts b) Entre 46 i 55 punts c) Més de 56 punts d) Fins a 4 mesos sencers a) De 24 a 48 hores b) Unes 6 setmanes consecutives c) De 9 a 12 dies d) Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 28 38.

Quina funció assistencial defineix principalment els equips PADES? 39. Quina dimensió competencial comprèn la interpretació de la història de vida de l'ancià? 40. Quina característica distingeix principalment el treball multidisciplinari de l'interdisciplinari? 41. Quin és l'objectiu diana de les competències gerontològiques infermeres? 42. Quin professional de l'equip gerontològic lidera l'adaptació del medi i autonomia bàsica?

Rehabilitació ambulatòria en gimnasos d'hospitals d'aguts a) Suport domiciliari pal·liatiu interdisciplinari a la primària b) Ingressos residencials permanents de llarga durada c) Gestió d'ajuts econòmics per a reformes d) Dimensió procedimental bàsica a) Dimensió purament tècnica b) Dimensió exclusivament administrativa c) Dimensió interpersonal d) L'absència de professionals sanitaris a) La subordinació a un únic rol b) La creació d'objectius compartits c) Decisions aïllades per disciplina d) Limitar-se al control farmacològic domiciliari a) Atendre només pacients institucionalitzats b) Atenció integral en qualsevol àmbit c) Substituir l'equip mèdic en urgències d) Terapeuta ocupacional a) Farmacèutic clínic b) Treballador social c) Logopeda especialitzat d) Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 29 5 Teories i canvis biològics generals EN ACABAR SABRÀS Distingir les trajectòries de funcionalitat física i les tipologies d'envelliment humà.

Diferenciar les teories sociològiques, psicològiques i biològiques que expliquen l'envelliment. Aplicar la regla de l'1 i descriure les modificacions de la composició corporal associades a l'edat. Relacionar els canvis en l'aigua i el greix corporal amb la farmacocinètica de fàrmacs hidrosolubles i liposolubles. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què una dosi de diazepam que resulta innòcua en un adult jove pot provocar somnolència persistent durant dies en una persona d'edat avançada? L'envelliment humà constitueix una etapa dinàmica de la vida que s'inicia un cop assolit el sostre funcional màxim de l'organisme.

Es tracta d'un procés heterogeni i irreversible que condueix a una reducció continuada de la reserva fisiològica dels òrgans i sistemes, fet que augmenta de manera inevitable la vulnerabilitat i fragilitat individual davant les agressions internes i externes.

Procés d'envelliment 5 Teories i canvis biològics generals 6 Canvis en sistemes corporals i sensorials 7 Canvis psicosocials, jubilació i sexualitat 8 Envelliment actiu, prevenció i necessitats bàsiques 9 Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i escales Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 30 ESQUEMA Procés d'envelliment Característiques generals i trajectòries funcionals El procés biològic de fer-se gran comparteix un conjunt de trets universals i propis de la nostra espècie: Universal: afecta de manera ineludible tots els integrants de l'espècie humana. Irreversible: les funcions i estructures que es deterioren o es perden no es poden restituir a l'estat previ.

Continu: transcorre de manera ininterrompuda al llarg del cicle vital, sense salts sobtats. Intrínsec: està condicionat pels mecanismes interns propis de la biologia de cada subjecte. Heterogeni: no segueix la mateixa velocitat entre diferents individus ni entre diferents òrgans del mateix cos.

Bases i teories Models explicatius del procés Canvis físics generals Composició i aigua corporal Sistemes corporals Òrgans i canvis sensorials Àmbit psicosocial Jubilació, adaptació i sexualitat Envelliment actiu Prevenció i necessitats bàsiques Valoració geriàtrica Escales i mètode integral Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 31 Esquema del declinar fisiològic que condueix a la fragilitat i vulnerabilitat. L'envelliment de cada individu resulta de la interacció dinàmica entre tres elements bàsics: la base genètica, l'estil de vida i l'exposició a factors ambientals.

Aquest entramat modula com declina el cos a escala molecular, cel·lular i funcional, així com l'aparició de patologies cròniques. Segons com evoluciona la capacitat física al llarg dels anys, es distingeixen tres patrons funcionals clars: Trajectòria òptima: la persona preserva una capacitat intrínseca elevada gairebé fins al límit biològic de la vida (per exemple, vora els 90 anys), i la mort sobrevé per causes naturals sense dependència prèvia perllongada. 1 Trajectòria interrompuda: succeeix un incident sobtat (com un ictus) que redueix bruscament la capacitat funcional; a partir d'aquí es pot produir una recuperació parcial o quedar una seqüela d'alta dependència.

2 Trajectòria en declivi: la pèrdua d'habilitats funcionals és sostinguda i progressiva des de fases inicials, fins a culminar en una dependència greu abans de la mort. 3 Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 32 Gràfica de les tres trajectòries evolutives de la capacitat física funcional. COMPROVA-HO 44 Quina diferència principal hi ha entre una trajectòria funcional interrompuda i una trajectòria en declivi?

Tipologies d'envelliment i teories explicatives Dins la pràctica clínica es diferencien tres grans formes o modalitats d'envelliment segons la presència de malalties i l'impacte en l'autonomia: Tipologia Estat de salut i càrrega patològica Repercussió funcional Envelliment satisfactori Absència de patologies rellevants; ancià completament sa. Sense discapacitat ni limitacions funcionals. Envelliment patològic Presència de malalties cròniques agressives i avançades. Important grau de discapacitat i dependència. Envelliment usual Trastorns crònics compensats amb fragilitat i vulnerabilitat variables. Limitació funcional absent o de caràcter moderat (grup majoritari).

L'explicació de per què envellim s'aborda des de tres grans àmbits teòrics: sociològic, psicològic i biològic. Apunts d'Infermeria Gerontològica: VGI, Cures i Recursos 33 Dins l'àmbit sociològic s'analitza l'adaptació social mitjançant tres postulats: la teoria de l'activitat (mantenir la participació social és el requisit clau per a un envelliment d'èxit), la teoria de la desvinculació (l'allunyament progressiu dels rols socials és un procés biològicament i socialment natural) i la teoria de la continuïtat (l'ancià prioritza preservar els rols, hàbits i preferències previs).

En l'àmbit psicològic destaquen la teoria d'Erikson (l'etapa final enfronta la resolució d'una crisi vital entre integritat i desesperació) i la teoria de la selectivitat (les persones grans reorganitzen el seu temps per potenciar vincles emocionals propers i significatius). Pel que fa a les teories biològiques, s'agrupen segons el caràcter casual o programat del deteriorament: Teoria del rellotge…