Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SISTEMA EDUCATIU I ORGANITZACIÓ ESCOLAR Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Sistema Educatiu i Organització Escolar: marc legal (LEC, LOMLOE), gestió de centres (PEC, NOFC, PAC), govern i dinàmica d'aula.

APREN.AI Índex 1 Marc sociopolític, jurídic i legislació educativa bàsica Fonaments constitucionals i marc sociopolític Jerarquia normativa en l'àmbit educatiu Evolució històrica de les lleis educatives espanyoles El marc educatiu català: l'Estatut i la LEC Responsabilitat jurídica i civil a l'escola 2 Administració educativa, serveis de suport i models teòrics d'escola L'Administració Educativa i el marc competencial Serveis educatius de suport: xarxa de zona i serveis específics Model d'escola comprensiva i debat entre integració i inclusió Models ideològics contemporanis sobre l'escola 3 Tipologia de centres educatius i l'escola rural Components bàsics del centre educatiu Classificació dels centres per titularitat i règim econòmic L'escola rural: característiques i modalitats d'aules Les Zones Escolars Rurals (ZER) i els mestres itinerants 4 El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i la cultura institucional Naturalesa i definició del Projecte Educatiu de Centre Estructura del PEC: els quatre components essencials Dimensions dels objectius generals Estructura organitzativa del centre Cultura institucional, currículum ocult i convivència 5 Instruments de gestió: NOFC, PAC, Pressupost i Memòria Avaluativa Distinció entre organització i gestió educativa Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) Pla Anual de Centre (PAC) El Pressupost Anual de Centre i el cicle pressupostari Llibres de comptabilitat i justificació documental La Memòria Avaluativa (MAV) 6 Govern del centre: òrgans unipersonals i Projecte de Direcció Models internacionals de direcció escolar El lideratge pedagògic i la condició d'autoritat pública a Catalunya Requisits d'accés a la direcció escolar El Projecte de Direcció com a instrument estratègic d'autonomia Altres òrgans unipersonals de govern: Cap d'estudis, Secretari i Coordinació Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 1 7 Òrgans col·legiats i coordinació docent Òrgans de govern col·legiats i participació comunitària Cultura del treball en equip docent Òrgans de coordinació pedagògica: equips de cicle i coordinadors La Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) 8 Organització de l'espai i el temps com a recursos educatius L'espai escolar com a entorn d'aprenentatge i interacció didàctica Metodologies d'organització espacial: racons i tallers L'organització del temps lectiu a Catalunya Jornada de treball docent i gestió de les sortides escolars Instruments d'autogestió temporal: plans de treball i contractes didàctics 9 Innovació, treball en xarxa i canvi educatiu Concepte i dimensions de la innovació educativa Dinamitzadors i obstacles en els processos de canvi L'educació oberta i els principis del treball en xarxa 10 Resum per repassar Marc legal, administració i serveis educatius Tipologia de centres i escola rural Instruments de gestió i organització institucional Governança, recursos didàctics, espais i temps Evolució cronològica de la legislació educativa bàsica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 2 1 Marc sociopolític, jurídic i legislació educativa bàsica EN ACABAR SABRÀS Identificar els fonaments constitucionals i autonòmics del dret a l'educació a l'Estat espanyol i a Catalunya. Classificar correctament la jerarquia de les normes jurídiques aplicables a l'àmbit escolar. Distingir l'evolució històrica de les lleis educatives espanyoles i els eixos bàsics de la LEC. Diferenciar la responsabilitat penal de la civil en accidents escolars i comprendre el paper del titular del centre.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si un alumne pateix un accident escolar al pati durant l'horari lectiu, qui ha de respondre patrimonialment davant de la justícia civil? L'educació formal a l'Estat espanyol s'articula sobre un conjunt de fonaments constitucionals, acords polítics i disposicions legals que regulen tant els fins formatius com l'organització dels centres. Entendre aquest marc és essencial per conèixer l'origen dels drets educatius, l'aplicació pràctica de les lleis a l'aula i els límits de la responsabilitat civil i penal del professorat.

ESQUEMA Estructura del Marc Jurídic i Legislació Educativa Fonaments constitucionals i marc sociopolític La transició política de la dictadura a la democràcia va culminar amb la promulgació de la Constitució espanyola de 1978, la norma suprema que vincula tots els poders públics i la ciutadania. L'Estat es defineix com un estat social i democràtic de dret, una fórmula que assegura la submissió a les lleis, la Fonaments Constitucionals CE 1978 (art. 27) i EAC (art. 21) Jerarquia de Normes Llei, decret, resolució, reglament i ordre Marc Legal Estatal i Català Evolució LOE-LOMLOE i Llei d'Educació (LEC) Responsabilitat Jurídica Escolar Àmbit penal i civil (negligència vs.

dol) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 3 separació de poders, la sobirania popular i la garantia activa dels drets fonamentals i la dignitat de la persona. La forma política adoptada és la monarquia parlamentària. Sota aquesta estructura, la Corona és un òrgan constitucional: el rei ostenta la prefectura de l'Estat, arbitra i modera el funcionament de les institucions, però no governa ni assumeix direcció política. Aquesta tasca recau en el Govern i en el Parlament bicameral de les Corts Generals, compost pel Congrés dels Diputats i el Senat.

Model de democràcia Definició i funcionament Exemple de referència Democràcia representativa La ciutadania delega el poder polític en representants electes que prenen les decisions legals i de govern. Model constitucional espanyol. Democràcia participativa Mecanismes d'intervenció directa en què el poble s'involucra de forma assembleària i continuada en les resolucions polítiques. Model assembleari francès. En el pla territorial, l'Estat s'organitza en comunitats autònomes amb potestat legislativa i de govern dins l'àmbit que fixen els seus estatuts d'autonomia.

En matèria d'ensenyament, el Ministeri competent fixa els coneixements mínims comuns per evitar desajustos en tot el territori, mentre que cada comunitat autònoma concreta el seu propi currículum. DEFINICIÓ L'article 27 de la Constitució reconeix el dret a l'educació com a dret fonamental de la ciutadania i estableix els principis de llibertat d'ensenyament i participació de la comunitat escolar. COMPROVA-HO 2 Per quina raó l'Estat central estableix continguts mínims comuns si les comunitats autònomes tenen competències curriculars?

Jerarquia normativa en l'àmbit educatiu L'ordenament jurídic s'estructura mitjançant una prelació estricta en què cap norma de rang inferior pot contradir una de rang superior. Segons l'abast i l'origen, trobem normes de caràcter general i abstracte (lleis i reglaments), normes individuals (actes administratius) i normes autònomes. Llei (orgànica o ordinària): Norma superior aprovada pel poder legislatiu. Les lleis orgàniques requereixen una majoria qualificada al Congrés i s'ocupen de drets fonamentals; la diferència respecte a les ordinàries rau en la matèria i tramitació, no en una subordinació jeràrquica. Cap llei autonòmica no pot contradir les bases estatals.

1 Decret: Disposició de caràcter general dictada pel Consell de Ministres o pel Govern autonòmic (signada pel cap d'Estat o pel president de la Generalitat) que desenvolupa el mandat d'una llei de manera més concreta. 2 Resolució: Acte o disposició que analitza i dictamina sobre un assumpte específic o controvertit. 3 Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 4 ERROR FREQÜENT Confondre un decret ordinari amb un decret llei. El decret llei és una disposició provisional que dicta el Govern en casos d'extraordinària i urgent necessitat i que ha de ser convalidada pel Congrés dels Diputats; no s'ha d'utilitzar com a mecanisme habitual d'ordenació escolar.

COMPROVA-HO 3 Quina relació de jerarquia hi ha entre una llei orgànica i una llei ordinària? Evolució històrica de les lleis educatives espanyoles La política educativa ha estat sotmesa a successives modificacions legislatives impulsades pels canvis de color al govern central, sense haver assolit encara un pacte d'estat transversal. Any i Llei Aportacions principals 1985 · LODE Llei Orgànica del Dret a l'Educació Desenvolupa l'article 27 de la Constitució i instaura el règim de concerts educatius mitjançant subvencions públiques per sostenir centres privats i garantir el dret escolar.

1990 · LOGSE Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu Crea l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), estructura itineraris al Batxillerat, atorga rellevància curricular a l'Educació Infantil i introdueix l'avaluació formativa i contínua. No regula el govern dels centres. 1995 · LOPEGCE Llei de Participació, Avaluació i Govern Modifica i amplia la LOGSE per incidir específicament en els òrgans de direcció, el govern participatiu i l'avaluació interna dels centres. 2002 · LOCE Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació Introdueix l'especialització de centres i circuits escolars diferenciats per nivells; va quedar derogada abans d'implantar-se de manera generalitzada.

2006 · LOE Llei Orgànica d'Educació Unifica i actualitza els textos normatius anteriors mantenint plenament vigent el sistema mixt de centres públics i concertats. Reglament: Disposició administrativa que estableix indicacions i pautes internes de funcionament sobre com actuar. 4 Ordre: Norma de màxima concreció tècnica dictada per un conseller o ministre; aporta informació operativa detallada que guia la pràctica als centres.

5 Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 5 Any i Llei Aportacions principals 2013 · LOMCE Llei de Millora de la Qualitat Educativa Coneguda com a Llei Wert; redefineix el sistema educatiu com el conjunt d'administracions, docents i mesures orientades a la qualitat, tot modificant aspectes de la LOE. 2020 · LOMLOE Llei de Modificació de la LOE Retira la subvenció als centres concertats que segreguen per sexe, suprimeix repeticions automàtiques a Primària en favor del seguiment personalitzat, prioritza el talent de l'alumnat i flexibilitza l'obtenció del títol de Batxillerat amb alguna matèria suspesa.

COMPROVA-HO 4 Quina diferència funcional existeix entre la LOGSE (1990) i la LOPEGCE (1995)? El marc educatiu català: l'Estatut i la LEC A Catalunya, la base institucional arrenca de l'article 21 de l'Estatut d'Autonomia de 2006, el qual estableix que totes les persones tenen dret a rebre una educació pública de qualitat en condicions d'igualtat. Aquest mandat es concreta en una norma pròpia: la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació (LEC). La LEC té el seu fonament en el Pacte Nacional per a l'Educació, un consens signat pel Govern de la Generalitat amb 21 entitats del sector escolar per dotar el sistema d'estabilitat i millora integral.

Els seus eixos principals inclouen: El desplegament d'un projecte educatiu específic i propi de Catalunya. La consolidació de la cultura de l'avaluació en tots els àmbits educatius. El foment de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia de centre. Una planificació territorial equilibrada de l'oferta que mantingui les escoles rurals i configuri el Servei d'Educació de Catalunya amb la totalitat dels centres sostinguts amb fons públics. L'Administració educativa a Catalunya correspon a la Generalitat de Catalunya i s'exerceix a través del Departament d'Educació, amb la coparticipació dels ens locals.

D'acord amb l'article 158 de la LEC, les seves competències reguladores abasten el règim d'admissió d'alumnat, la confecció del currículum de les etapes, la formació permanent del professorat, l'autorització i requisits dels centres, l'autonomia escolar, els òrgans de govern dels centres públics i l'ordenació de la funció pública docent. PER RECORDAR-HO No confongueu l'Administració educativa catalana únicament amb el Departament d'Educació: els ens locals també en formen part activa dins del marc establert per la LEC. En matèria d'administració i xarxes territorials de suport, vegeu «Administració educativa, serveis de suport i models teòrics d'escola».

Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 6 COMPROVA-HO 5 Quin origen té la Llei 12/2009 d'Educació de Catalunya i quin valor institucional té respecte a l'Estatut d'Autonomia? Responsabilitat jurídica i civil a l'escola La presència de l'alumnat al centre genera un deure jurídic de vigilància i custòdia. Qualsevol accident o dany provocat o patit dins de l'activitat escolar activa dues dimensions de responsabilitat: Tipus de responsabilitat Fonament jurídic Conseqüència directa Responsabilitat penal Neix quan una acció o omissió infringeix la llei vigent i és tipificada com a delicte o falta greu.

L'article 116 del Codi Penal vincula la responsabilitat penal a l'obligació civil subsidiària de reparar el dany. Imposició de penes o sancions privatives de drets o llibertat per la via penal. Responsabilitat civil Neix davant d'una conducta que no constitueix delicte, però en la qual s'ha produït un dany personal, material o moral a un tercer per culpa o descuit. Obligació d'indemnitzar econòmicament el perjudici per reparar el dany causat.

Dins de la culpa jurídica cal distingir clarament entre dues figures: Culpa o negligència: Conducta voluntària en la qual no es busca conscientment causar cap perjudici, però no s'adopten les mesures necessàries per preveure un risc que hauria d'haver estat previst. Dol: Actuació en què hi ha coneixement de l'obligació i una voluntat expressa i deliberada de generar un dany a persones, béns o instal·lacions. D'acord amb el Codi Civil, es produeix un trasllat de la responsabilitat civil: la càrrega patrimonial d'indemnitzar els accidents escolars no recau d'entrada sobre el mestre a títol individual, sinó sobre els titulars dels centres educatius.

Aquests titulars responen pels danys si no han adoptat la diligència i les mesures necessàries. La consideració jurídica de docent o tutor inclou no només el mestre d'aula, sinó qualsevol persona que assumeix la guarda i custòdia dels menors (monitors de menjador, de transport o de pati). Pel que fa als menors d'edat, la jurisprudència indica que no se'ls pot imputar culpabilitat d'actes propis si manquen de capacitat de discerniment; en l'etapa d'Educació Primària no s'assumeix aquesta capacitat, de manera que la custòdia recau plenament en el personal de vigilància.

La responsabilitat civil del centre escolar abasta qualsevol moment sota la seva custòdia: Hores lectives de classe ordinària i estones de pati o menjador. Activitats extraescolars, visites culturals i sortides fora del recinte. Transport escolar gestionat o coordinat pel centre. Moments flexibles d'entrada i sortida escolar segons les circumstàncies. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 7 Dies no lectius si s'hi duen a terme colònies o activitats expressament programades pel centre. IDEES CLAU La Constitució de 1978 consagra el dret fonamental a l'educació en l'article 27 dins d'un estat social i democràtic de dret.

L'ordenament normatiu segueix una jerarquia estricta des de la llei fins al decret, la resolució, el reglament i l'ordre ministerial o de departament. El sistema espanyol ha transitat per múltiples lleis educatives (LODE, LOGSE, LOPEGCE, LOCE, LOE, LOMCE i LOMLOE) reflectint diferents models curriculars i de govern. A Catalunya, l'article 21 de l'Estatut i la Llei 12/2009 (LEC), fruit del Pacte Nacional per a l'Educació, articulen el Servei d'Educació de Catalunya i l'autonomia de centre. El Codi Civil trasllada la responsabilitat civil indemnitzatòria derivada d'accidents o negligències als titulars dels centres escolars en totes les activitats lectives i complementàries.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es distingeix conceptualment la negligència del dol en cas d'un dany ocorregut al centre escolar? 7. Sobre qui recau directament l'obligació d'indemnitzar segons el trasllat de responsabilitat civil del Codi Civil? 8. Quines etapes escolars i novetats pedagògiques estructurals va introduir la LOGSE de 1990? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quin article de la Constitució Espanyola reconeix formalment el dret a l'educació? 10. De quin acord institucional deriva la Llei d'Educació de Catalunya (Llei 12/2009)? 11. Qui assumeix en primera instància la responsabilitat civil dels danys comesos pels alumnes al centre?

Article 158 a) Article 21 b) Article 14 c) Article 27 d) Pacte de Toledo a) Pacte Nacional per a l'Educació b) Acord de Finançament Autonòmic c) Estatut d'Autonomia de 1979 d) El conserge a) Els delegats de curs b) Els titulars dels centres educatius c) El mestre d'aula d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 8 12. Quina norma jurídica té un rang immediatament inferior a la llei segons la jerarquia normativa? 2 Administració educativa, serveis de suport i models teòrics d'escola EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les competències educatives de la Generalitat, els municipis i els consells comarcals.

Identificar les funcions dels serveis educatius de zona (CRP, EAP, ELIC) i dels equips específics (CREDA, CREDV). Distingir el concepte d'integració del model d'escola inclusiva. Analitzar els postulats de les quatre ideologies contemporànies sobre l'organització escolar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Un ajuntament té la potestat de modificar els continguts curriculars obligatoris de les escoles del seu municipi?

L'Administració Educativa i el marc competencial A Catalunya, l'Administració educativa recau formalment en la Generalitat, exercida mitjançant el Departament d'Ensenyament, conjuntament amb els ens locals segons determina la Llei d'Educació de Catalunya (Llei 12/2009, del 10 de juliol; d'ara endavant LEC). La legislació atorga a aquest organisme autonòmic la facultat reguladora global per ordenar les etapes escolars, concretar els currículums i determinar els procediments d'admissió en aquells centres que integren el Servei d'Educació de Catalunya.

Així mateix, l'Administració autonòmica estableix el marc d'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, en defineix els òrgans directius i regula la funció docent i la seva formació permanent. Té la responsabilitat d'homologar títols acadèmics, autoritzar centres privats, crear o tancar centres i serveis públics, assignar plantilles professionals i atorgar el sistema propi de beques. Els ens locals (ajuntaments) disposen d'un estatus jurídic reconegut per gestionar l'educació infantil, conservar i cedir equipaments fora de l'horari lectiu i intervenir en la matriculació municipal i en els consells escolars.

En paral·lel, els consells comarcals assumeixen la coordinació i execució del menjador escolar i del transport escolar. Ordre a) Decret b) Resolució c) Reglament d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 9 Nivell institucional Competències pròpies Àmbits de participació compartida Departament d'Ensenyament (Generalitat) Regulació curricular, títols, plantilles, règim de concerts, beques i creació/supressió de centres públics. Planificació general del Servei d'Educació de Catalunya. Ajuntaments (Ens locals) Gestió d'escoles bressol, manteniment d'immobles escolars i ús social fora d'horari lectiu.

Admissió, vigilància de l'escolaritat obligatòria, activitats extraescolars, relació amb AMPA i acollida escolar. Consells Comarcals Gestió delegada de serveis complementaris comarcals: menjador i transport escolar. Dinamització territorial coordinada amb els serveis educatius. COMPROVA-HO 14 Quina entitat té la responsabilitat directa d'organitzar el servei de transport escolar d'una comarca? Serveis educatius de suport: xarxa de zona i serveis específics Els centres docents no treballen de manera aïllada; reben l'assessorament d'equips multidisciplinaris finançats amb fons públics.

Aquests equips es distribueixen entre serveis d'àmbit territorial proper i equips especialitzats per a necessitats singulars.

ESQUEMA Serveis educatius de suport a Catalunya Serveis Educatius de Zona Intervenció territorialitzada a centres CRP Materials, tecnologies i formació EAP Orientació psicopedagògica a docents ELIC Acollida, llengua i cohesió Serveis Específics Atenció a necessitats sensorials greus CREDA Trastorns d'audició i comunicació CREDV (ONCE) Deficiències visuals i ceguesa Camps d'Aprenentatge Estades immersives en entorns singulars Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 10 Serveis Educatius de Zona (SEZ) Els serveis de zona actuen de manera integrada a nivell comarcal o municipal per donar suport als projectes educatius dels centres i al seu professorat: Centres de Recursos Pedagògics (CRP): Catalunya compta amb 74 Centres de Recursos Pedagògics i 5 extensions territorials.

Proporcionen préstec de materials didàctics, fons bibliogràfics i tecnologies educatives, a més de catalogar els recursos locals, gestionar la formació continuada docent i afavorir l'intercanvi de bones pràctiques. Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP): orienten els docents en l'atenció a la diversitat de l'alumnat, identificant necessitats específiques de suport educatiu i proposant pautes d'intervenció pedagògica personalitzada.

Equips d'Assessorament en Llengua i Cohesió Social (ELIC): assessoren els centres en el disseny dels plans d'acollida i integració per a l'alumnat nouvingut i les seves famílies, promovent la consolidació lingüística en català i la cohesió comunitària mitjançant les aules d'acollida. Serveis educatius específics i Camps d'Aprenentatge Davant necessitats sensorials o sensorials severes que requereixen coneixements molt especialitzats, intervenen dos organismes centrals de referència: CREDA: compta amb 10 centres de recursos per a deficients auditius a Catalunya. Atén les dificultats greus d'audició, llenguatge i comunicació que incideixen en el progrés personal i curricular de l'infant.

CREDV: equip que intervé en col·laboració directa amb l'ONCE per orientar l'alumnat amb ceguesa total o dèficit visual sever arreu del territori català. Camps d'Aprenentatge (CdA): equipaments públics situats en entorns d'interès natural, històric o cultural on l'alumnat duu a terme estades i tallers d'aprenentatge actiu sobre el medi. ERROR FREQÜENT Confondre els EAP amb els ELIC. Els EAP resolen barreres d'aprenentatge mitjançant diagnòstic psicopedagògic i mesures curriculars, mentre que els ELIC intervenen en la resposta lingüística, la interculturalitat i l'arribada d'alumnat nouvingut.

COMPROVA-HO 15 Quina entitat col·labora directament amb el Departament per donar suport a infants amb discapacitat visual greu? Model d'escola comprensiva i debat entre integració i inclusió La LEC articula el sistema al voltant del model d'escola comprensiva i integradora, fonamentat en la solidaritat, l'equitat, la convivència i la igualtat d'oportunitats. No obstant això, la pedagogia actual fa una distinció terminològica i filosòfica cabdal entre integrar i incloure. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 11 DEFINICIÓ La integració educativa assumeix que l'alumne diferent s'ha d'adaptar al context ordinari prèviament establert.

En canvi, l'escola inclusiva és aquella que transforma les estructures, els recursos i la didàctica perquè tothom aprengui conjuntament; tal com planteja Pere Pujolàs, no divideix l'alumnat en categories, sinó que concep cada estudiant com un individu de ple dret dins el grup comú. COMPROVA-HO 16 Per què la inclusió supera el concepte tradicional d'integració? Models ideològics contemporanis sobre l'escola L'organització i la finalitat del sistema educatiu varien segons la perspectiva política i econòmica dominant.

Conviuen quatre grans corrents sobre com ha d'estructurar-se l'ensenyament: Neoliberalisme: fonamentat en les teories de Milton Friedman, concep l'educació com un bé privat i un mercat subjecte a l'oferta i la demanda. Defensa retirar el monopoli estatal, reduir la despesa pública i fomentar la lliure elecció familiar a través de xecs escolars o proves estandarditzades. L'infant és considerat capital humà, prioritzant matèries orientades a la productivitat (ciències, matemàtiques, informàtica, anglès) per sobre de continguts socials. Neoconservadorisme: defensa la restauració d'un currículum tradicional basat en la moralitat clàssica, la literatura i la història patriòtica.

L'Estat ha de ser rígid i centralitzar avaluacions nacionals per seleccionar estrictament els estudiants més excel·lents, sostenint que les desigualtats socials responen a diferències biològiques o personals insalvables. Populisme autoritari: lligat als sectors de la dreta cristiana fonamentalista, exigeix un control doctrinari absolut del currículum, centrat en la Bíblia, la jerarquia familiar patriarcal i la disciplina, mentre rebutja la laïcitat, les teories evolucionistes i la igualtat de gènere, promovent fins i tot la segregació per sexes.

Nova classe mitjana directiva: grup d'experts en gestió i avaluació que, amb l'objectiu de conservar el seu avantatge competitiu, exigeix mecanismes hipertecnificats de mesura, proliferació d'exàmens continus i nivells d'exigència elevats des d'edats primerenques, rebutjant les metodologies actives obertes. Corrent ideològic Funció de l'escola Currículum i avaluació Paper de l'Estat Neoliberalisme Mercat formatiu per produir capital humà i mà d'obra competitiva. Orientat a competències tècniques (matemàtiques, ciències, anglès). Proves de rendiment per classificar escoles. Mínim proveïdor; regulador de la lliure competència mitjançant avaluacions externes.

Neoconservadorisme Preservar tradicions nacionals i seleccionar una elit per excel·lència. Humanístic tradicional (història pàtria, cànons). Exàmens estatals homogenis de tall exigent. Fort i intervencionista en el control dels continguts curriculars. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 12 Corrent ideològic Funció de l'escola Currículum i avaluació Paper de l'Estat Populisme autoritari Transmissió de valors confessionals, obediència i moral bíblica. Control ideològic rígid dels llibres de text; exclusió de la laïcitat i l'evolucionisme. Segregació per sexe. Finançador d'opcions privades que substitueixin l'escola pública laica.

Nova classe directiva Maximitzar el rendiment acadèmic per mantenir l'estatus socioeconòmic. Priorització de resultats acadèmics immediats, mesura estricta i multiplicació d'exàmens. Gestor tècnic enfocat a l'eficàcia i l'auditoria de rendiments. PER RECORDAR-HO El neoliberalisme concep l'educació com una transacció de mercat per crear treballadors eficients, mentre que el neoconservadorisme utilitza l'escola com a mecanisme de selecció d'elits morals i acadèmiques. COMPROVA-HO 17 Quina diferència fonamental presenta el tractament del paper de l'Estat entre el neoliberalisme i el neoconservadorisme escolar?

IDEES CLAU L'Administració educativa a Catalunya està formada per la Generalitat (Departament d'Ensenyament) conjuntament amb els ens locals, cadascun amb atribucions delimitades per la LEC. Els ajuntaments gestionen l'educació infantil de primer cicle, el manteniment dels centres públics i participen en l'admissió, mentre que els consells comarcals s'ocupen del menjador i transport escolar. Els SEZ (serveis de zona) agrupen els CRP (recursos i formació), els EAP (orientació psicopedagògica) i els ELIC (cohesió lingüística i aules d'acollida). Els serveis específics atenen la discapacitat auditiva (10 CREDA) i visual (CREDV en conveni amb l'ONCE), completats pels Camps d'Aprenentatge.

La inclusió educativa supera la mera integració en exigir que sigui l'escola la que s'adapti a tot l'alumnat sense exclusions ni categories prèvies. Els models teòrics oscil·len entre la visió mercantilista i eficientista (neoliberalisme) i la restauració moral autoritària i selectiva (neoconservadorisme i populisme autoritari). Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Quina funció específica tenen atribuïda els 74 Centres de Recursos Pedagògics (CRP) repartits per Catalunya? 19. En què es diferencia la concepció de l'infant en el model neoliberal de la del model inclusiu de Pere Pujolàs? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 20. Quin servei educatiu s'encarrega d'elaborar protocols d'acollida per a alumnat d'origen immigrant? 21. Quants Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) funcionen a Catalunya? 22. Quin corrent ideològic proposa finançar l'escola com un mercat mitjançant el xec escolar de Friedman? 23. Quina competència educativa és pròpia dels consells comarcals segons el marc català? 3 Tipologia de centres educatius i l'escola rural EN ACABAR SABRÀS Distingir els components estructurals, tecnològics, culturals i humans que configuren un centre educatiu. Classificar els centres segons la seva titularitat jurídica i el règim de sosteniment amb fons públics.

Diferenciar les modalitats d'aules de l'escola rural entre unitària completa, clàstica i cíclica. Explicar l'organització d'una Zona Escolar Rural (ZER) i la funció docent dels mestres itinerants. CRP a) CREDA b) ELIC c) EAP d) 5 centres a) 12 centres b) 74 centres c) 10 centres d) Populisme autoritari a) Neoliberalisme b) Neoconservadorisme c) Nova classe mitjana d) Aprovar el currículum a) Inspecció educativa b) Menjador i transport escolar c) Contractació de mestres d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 14 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Si una escola d'un poble petit només té set alumnes d'edats diferents, cal tancar-la o com s'organitza per atendre'ls?

Un centre escolar és una organització complexa orientada a una pluralitat de finalitats educatives de naturalesa diversa i sovint de concreció ambigua. Per comprendre com funciona i s'estructura aquesta institució, cal analitzar-ne tant els components organitzatius interns com la seva tipologia segons la titularitat, el finançament i l'organització pedagògica de l'alumnat.

ESQUEMA Tipologia de centres educatius i organització escolar Components bàsics del centre educatiu Tota institució escolar està configurada per sis elements constitutius articulats entre si: Centres educatius Organització escolar Segons titularitat Règim jurídic i finançament Centres públics Generalitat i ajuntaments Centres privats concertats Finançament mixt amb quota Centres privats purs Finançament per famílies Segons organització de l'alumnat Distribució per nivells Sistema graduat Cursos per edat cronològica Sistema no graduat (rural) Multigrau i multiedat Escola unitària Una única aula al centre Escola cíclica Més d'una aula amb cicles Zones Escolars Rurals (ZER) Mestres itinerants i PEC comú Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 15 Objectius: propòsits institucionals que guien l'activitat del centre i en justifiquen l'existència.

Abarquen l'àmbit pedagògic, el govern institucional, la gestió administrativa, els recursos humans i els serveis. Recursos: elements sobre els quals es construeix l'acció educativa. Es divideixen en recursos personals, materials i funcionals. Estructura: conjunt d'òrgans, càrrecs i reglaments connectats entre si per dur a terme la tasca de la institució. Tecnologia: maneres pròpies d'actuar a l'escola mitjançant l'aplicació de mètodes de treball i instruments didàctics específics. Cultura: conjunt de valors, creences compartides, codis i principis que atorguen identitat pròpia al centre i orienten el capteniment dels seus membres.

Entorn: variables i factors socials, culturals i econòmics externs que condicionen directament el funcionament institucional de l'escola. COMPROVA-HO 25 Quins tres tipus de recursos articulen l'acció d'un centre educatiu segons la teoria organitzativa? Classificació dels centres per titularitat i règim econòmic Segons la propietat jurídica i la procedència dels seus fons, els centres presenten configuracions administratives diferents. Tipologia de centre Titularitat jurídica Finançament i despeses Públic Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya o administració municipal (CEIP, escoles rurals i llars d'infants). Sostinguts íntegrament amb fons públics.

Escolarització obligatòria gratuïta, amb costos assumits per les famílies en llibres, menjador, colònies i extraescolars (amb ajuts per a famílies desafavorides). Privat concertat Entitat o persona física privada. Finançament públic parcial mitjançant concert. Tenen autorització per cobrar una quota per activitats complementàries (màxim d'una hora diària dins l'horari). Privat pur Entitat privada sense concert institucional. Finançat al 100 % per les quotes que abonen les famílies de l'alumnat.

Pel que fa a l'agrupament de l'alumnat, trobem dos models contraposats: el sistema graduat (propi de l'escola urbana, on l'alumnat es distribueix rígidament per any de naixement i cursa un nivell acadèmic per curs) i el sistema no graduat (on s'eliminen els nivells homogenis per edat cronològica, donant lloc a l'aprenentatge multigrau habitual dels entorns rurals). Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 16 COMPROVA-HO 26 Quina quota concreta té permès cobrar un centre privat concertat a les famílies durant l'horari lectiu?

L'escola rural: característiques i modalitats d'aules L'escola rural és aquella institució educativa arrelada en comunitats de baixa densitat demogràfica, amb una forta vinculació amb el patrimoni natural, històric i humà del territori. El model educatiu català manté les escoles obertes als pobles fins i tot amb xifres molt reduïdes d'escolarització (com ara sis infants matriculats). La seva singularitat organitzativa recau en el caràcter multigrau i multiedat, on comparteixen espai i aprenentatges infants de diferents edats cronològiques i nivells de desenvolupament.

Les aules s'estructuren en diverses modalitats: Aula unitària completa: un únic grup-classe a tota l'escola atès per un sol mestre que escolaritza infants de diferents cicles i edats. Aula unitària clàstica: model amb una sola aula i un sol mestre responsable de tot el grup d'infants, adaptat a una variant organitzativa local. Aula cíclica: l'escola disposa de més d'una aula; l'alumnat s'agrupa integrant edats barrejades (normalment per cicles complets d'Infantil o Primària). En aquests centres no s'aplica una metodologia transmissiva ni es depèn d'un manual tancat per assignatura: s'apliquen metodologies actives com els centres d'interès, el treball per projectes o les conferències escolars.

La transició cap a l'institut no genera carències d'aprenentatge acadèmic, ja que l'alumnat assoleix una gran autonomia de treball; el repte sol ser d'índole logístic i d'adaptació a una dinàmica socialitzadora molt més massiva. COMPROVA-HO 27 Quina diferència organitzativa estructural hi ha entre una escola unitària i una de cíclica? Les Zones Escolars Rurals (ZER) i els mestres itinerants Una Zona Escolar Rural (ZER) és una estructura organitzativa que agrupa diferents escoles rurals d'un territori pròxim sota un mateix projecte educatiu per superar l'aïllament geogràfic i afavorir l'intercanvi pedagògic entre docents i alumnes.

DEFINICIÓ Una Zona Escolar Rural (ZER) és una institució que aplega diverses escoles rurals properes que comparteixen un únic projecte educatiu i claustre docent comú, tot garantint que cadascuna de les escoles membre conservi la seva pròpia identitat i direcció de centre. Dins d'aquesta estructura pren protagonisme la figura del mestre itinerant. Aquests docents estan especialitzats en àrees curriculars com Educació Física, Música o Llengües Estrangeres (anglès o francès).

A més d'impartir la seva matèria, ofereixen suport i reforç educatiu en els continguts Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 17 necessaris, fet que permet trobar habitualment dos docents treballant simultàniament a la mateixa aula. ERROR FREQÜENT És un error molt habitual en els exàmens suposar que a les ZER són els infants els qui es desplacen cada dia d'un poble a un altre per rebre les classes especialitzades. Els qui es desplacen per la comarca són els mestres itinerants; l'alumnat roman al seu poble, garantint la continuïtat escolar en el seu entorn immediat.

Per petició de les famílies i dels consistoris locals durant la seva creació, les ZER asseguren la singularitat local: cada poble manté la seva pròpia identitat i cada escola de la ZER conserva la seva direcció pròpia, integrada per director, cap d'estudis i secretari (vegeu «Govern del centre: òrgans unipersonals i Projecte de Direcció»). No totes les escoles rurals de Catalunya estan integrades en una ZER. Aquelles que prefereixen no vincular-se a una comunitat conjunta poden formar agrupaments funcionals, conservant una dinàmica de treball autònoma.

IDEES CLAU Els sis elements constitutius d'un centre educatiu són els objectius, els recursos, l'estructura, la tecnologia, la cultura i l'entorn. El sistema graduat agrupa l'alumnat per edats i nivells cronològics, mentre que l'escola rural es fonamenta en models no graduats multiedat. L'aula unitària disposa d'un sol grup i un sol docent; l'aula cíclica compta amb més d'una aula amb edats barrejades. A les Zones Escolars Rurals (ZER), qui viatja entre els pobles són els mestres itinerants d'especialitats, mai els alumnes. Cada escola integrada en una ZER preserva la seva identitat comunitària i el seu propi equip directiu unipersonal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

Qui es desplaça entre els diferents centres que componen una Zona Escolar Rural (ZER)? 29. Quina condició van exigir els ajuntaments i les famílies en el moment de constituir les ZER? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin element del centre comprèn els mètodes de treball i instruments didàctics utilitzats? Estructura a) Cultura b) Tecnologia c) Entorn d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 18 31. Quant de temps d'activitats complementàries pot cobrar un centre privat concertat dins l'horari lectiu? 32. Quina característica pedagògica defineix principalment l'agrupament a l'escola rural catalana? 33.

Quina és la funció dels mestres itinerants a les ZER a banda d'impartir la seva especialitat? 4 El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i la cultura institucional EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de l'equip directiu i del Consell Escolar en l'elaboració i aprovació del PEC. Classificar els objectius generals del PEC segons les seves quatre dimensions institucionals. Analitzar l'impacte de la cultura institucional i del currículum ocult en la gestió del clima escolar i la convivència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 ¿Pot una escola aplicar amb èxit un mètode pedagògic innovador sense tenir en compte les creences i la història prèvia del seu professorat?

Naturalesa i definició del Projecte Educatiu de Centre El Projecte Educatiu de Centre (PEC) constitueix la màxima expressió de la identitat d'una institució escolar. Aquest document defineix les prioritats educatives, expressa els compromisos de la comunitat escolar i funciona com a marc fonamental de referència per desplegar el currículum de manera coherent. DEFINICIÓ El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és la proposta integral d'actuació que recull els trets d'identitat, els objectius generals i l'estructura organitzativa d'una escola, adaptats a les necessitats dels infants i a les característiques del seu context.

El PEC presenta trets distintius imprescindibles: Dues hores diàries a) Dues hores setmanals b) Una hora diària c) Mitja hora diària d) Segregació segons rendiment a) Sistema graduat rígid b) Treball exclusiu amb manuals c) Classes multigrau i multiedat d) Gestionar el menjador a) Avaluar l'equip directiu b) Reforçar continguts necessaris c) Dirigir el centre d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 19 Singularitat: És exclusiu i particular de cada centre educatiu. No poden existir dos projectes educatius idèntics. Participació i democràcia: Es construeix i s'aplica comptant amb el conjunt de la comunitat educativa.

Coherència interna: Connecta les conviccions pedagògiques, socials i epistemològiques del claustre amb la pràctica quotidiana. Funció orientadora: Articula el marc general d'acció pedagògica dirigit a atendre les necessitats dels infants. Pel que fa al procediment administratiu, l'equip directiu elabora el PEC a partir de les propostes que aporten el claustre de professors i el consell escolar. La seva aprovació i avaluació correspon exclusivament al Consell Escolar de Centre, fet que sol produir-se a final de curs en ser el màxim òrgan col·legiat de decisió. ERROR FREQÜENT Confondre qui elabora i qui aprova el PEC és una de les errades més habituals.

Recorda: l'equip directiu l'elabora (integrant les iniciatives del claustre i del consell escolar) i el Consell Escolar de Centre l'aprova formalment. COMPROVA-HO 35 Quina és la responsabilitat de l'equip directiu i quina la del Consell Escolar en el cicle de vida del PEC? Estructura del PEC: els quatre components essencials Per donar una resposta organitzada i integral, el document s'articula en quatre grans blocs interdependents: EXEMPLE Un centre pot establir en els seus trets d'identitat: ús vehicular de la llengua catalana, orientació laica i aconfessional, gestió institucional democràtica i aposta metodològica decidida per la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Anàlisi del context: Recull el punt de partida de la comunitat. Inclou el compliment de les disposicions legals aplicables, l'estudi de l'entorn socioeconòmic i cultural, els antecedents històrics de l'escola i la descripció física dels espais escolars. 1 Trets d'identitat: Principis que caracteritzen el centre. Defineixen l'opció lingüística d'ús de les llengües oficials (i estrangeres en determinats centres), la modalitat de gestió institucional triada, el posicionament davant l'educació religiosa o moral (com la condició aconfessional), les directrius sobre el tractament de la diversitat, els criteris metodològics compartits per l'equip docent i la promoció de valors plurals.

2 Objectius generals: Metes que concreten què pretén assolir el centre educatiu. 3 Estructura organitzativa: Sistemes interns que defineixen com s'articula la institució escolar. 4 Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 20 COMPROVA-HO 36 Quins elements principals formen part de l'apartat de trets d'identitat del PEC?

Dimensions dels objectius generals Els objectius generals del PEC tradueixen els principis d'identitat en actuacions concretes, agrupant-se en quatre dimensions fonamentals: Àmbit Finalitat i continguts Exemple d'objectiu Àmbit pedagògic Opcions metodològiques del professorat, desplegament de continguts i capacitats de treball intel·lectual, funcions específiques docents i formació permanent de mestres i famílies. Erradicar pràctiques autoritàries promovent el treball col·laboratiu de l'equip docent i potenciar les tècniques d'estudi autònom de l'alumnat.

Àmbit de govern institucional Estructuració del funcionament intern, definició de rols de govern i establiment de la projecció exterior amb l'entorn comunitari. Establir acords de col·laboració i coordinació sistemàtica amb les llars d'infants de la zona i els instituts d'educació secundària de referència. Àmbit administratiu Regulació dels circuits ordinaris i supervisió de les funcions de les unitats de gestió interna. Garantir una gestió econòmica clara i transparent mitjançant el paper supervisor de la comissió econòmica.

Àmbit humà i de serveis Gestió de les relacions interpersonals, regulació de la convivència i organització de serveis complementaris com el menjador, el transport o les colònies. Articular el menjador escolar no només com a espai nutricional, sinó com un context clau per consolidar hàbits personals i socials. COMPROVA-HO 37 Què caracteritza la dimensió administrativa dins dels objectius generals del PEC? Estructura organitzativa del centre La configuració estructural respon a la pregunta de com s'organitza la institució. Aquesta arquitectura depèn de tres factors condicionants: Capacitat: Determinada pel volum d'estudiants, la plantilla de professors i el nombre de grups i unitats per aula.

Complexitat: Resultat del nivell de descentralització en la presa de decisions, la divisió del treball per especialització, la delegació i l'autonomia atorgada als equips. Formalització: Conjunt de regles, reglaments interns i procediments escrits destinats a coordinar i ordenar el funcionament dels membres.

Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 21 Entre els elements que formen l'estructura s'hi compten els òrgans de govern (unipersonals i col·legiats), els equips de mestres (organitzats per cicles, etapes o especialitats), les comissions mixtes de caràcter econòmic, els serveis escolars (menjador, secretaria, transport) i l'estructura orgànica de les associacions de famílies i alumnes (vegeu «Instruments de gestió: NOFC, PAC, Pressupost i Memòria Avaluativa»). COMPROVA-HO 38 Quins tres factors condicionen l'estructura organitzativa d'un centre educatiu?

Cultura institucional, currículum ocult i convivència La cultura institucional és l'estructura construïda socialment que integra creences, valors, normes i maneres de percebre la realitat compartides pels membres d'una escola. Cap transformació pedagògica pot prosperar sense considerar aquesta dimensió: la direcció i el professorat han d'analitzar a fons la cultura prèvia abans d'iniciar innovacions per tal d'evitar el rebuig, el desgast o el fracàs institucional. Els equips directius han d'exercir polítiques de lideratge que atorguin quotes clares d'autonomia als mestres. Aquesta cultura conviu de manera inseparable amb el concepte de currículum ocult.

Aquest aplega aprenentatges transmesos de manera implícita i no declarada oficialment a l'escola: Ideologies: Construcció de visions del món sota les quals es modelen les aspiracions, desitjos i interpretacions de la realitat dels alumnes. Legitimació i discurs científic: Justificació tecnicopedagògica oficial que valida determinades propostes escolars i en descarta d'altres. Pràctiques tecnocràtiques: Mecanismes de control extern com exàmens estandarditzats i vigilàncies de conducta. Teories de la reproducció: Transmissió de patrons culturals propis de la classe social dominant.

Cultura d'allò femení i qüestions de gènere: Rols diferenciats on s'espera que les nenes siguin aplicades i invisibles mentre els nens tenen una presència visible més destacada; inclou fenòmens de feminització i desqualificació o requalificació del professorat. Discriminació racista: Presència d'estereotips racials i segregació vers col·lectius marginals en el medi escolar. L'atmosfera relacional que es genera rep el nom de clima escolar. Es mesura per la qualitat de les relacions humanes i els sentiments d'acceptació o rebuig que experimenten els individus, incidint directament en la convivència quotidiana.

Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 22 ESQUEMA Models de gestió institucional de l'escola Dins d'aquest context, s'identifiquen tres models de gestió institucional: Model de qüestió de família: Les tasques i responsabilitats no estan formalment dividides, però hi ha un control ferm dels nuclis de poder intern. Model de qüestió de papers o expedients: Prioritza la burocràcia administrativa, el procediment formal i les pràctiques tecnocràtiques. Model de qüestió de concertació de la negociació: Basa la gestió institucional en el diàleg permanent, la construcció de consensos i l'acord pactat entre els diferents agents.

Totes les iniciatives destinades a millorar les relacions i resoldre discrepàncies es formalitzen en el Projecte de Convivència. Aquest document concreta les accions formatives que el centre desenvolupa per formar l'alumnat i tota la comunitat en la gestió positiva dels conflictes i la convivència pacífica. COMPROVA-HO 39 Quina diferència el model institucional de «família» del de «papers o expedients»? IDEES CLAU El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és el marc essencial que sintetitza els trets d'identitat, els objectius generals i l'estructura organitzativa.

L'elaboració del PEC recau en l'equip directiu a partir de propostes del claustre i consell escolar, mentre que la seva aprovació formal correspon al Consell Escolar. Els objectius generals es despleguen en quatre dimensions clau: àmbit pedagògic, govern institucional, àmbit administratiu, i àmbit humà i de serveis. L'estructura organitzativa del centre depèn directament de la seva capacitat, complexitat i grau de formalització reglamentària. La cultura institucional i el currículum ocult condicionen profundament les innovacions, el clima escolar i el desenvolupament del Projecte de Convivència.

Qüestió de família Absència de divisió clara de rols Qüestió de papers Domini de la burocràcia tecnocràtica Concertació negociada Construcció d'acords i pactes conjunts Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. ¿Per què cal conèixer la cultura institucional del centre abans d'engegar qualsevol innovació pedagògica? 41. ¿Com es manifesta el currículum ocult en les relacions i pràctiques quotidianes de l'aula? 42. ¿Quina és la finalitat formativa que persegueix el Projecte de Convivència a l'escola? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. Quin òrgan escolar té la competència d'aprovar el Projecte Educatiu de Centre? 44.

A quina dimensió d'objectius pertany la regulació educativa del menjador escolar? 45. Com es defineix el model de gestió institucional basat en expedients? 46. Quina dimensió estructural mesura la delegació i autonomia dels grups? 5 Instruments de gestió: NOFC, PAC, Pressupost i Memòria Avaluativa EN ACABAR SABRÀS Distingir amb claredat conceptual l'organització de la gestió educativa. Explicar les característiques reglamentàries i el contingut mínim de les NOFC. Determinar les competències del director, claustre i consell escolar en l'aprovació del PAC. Descriure les etapes del cicle pressupostari i la utilitat dels quatre llibres comptables escolars.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què el calendari del pressupost d'una escola no coincideix exactament amb el calendari de les classes?

L'Equip directiu a) El Claustre de professors b) La Comissió de Coordinació Pedagògica c) El Consell Escolar de Centre d) Àmbit administratiu a) Àmbit de govern institucional b) Àmbit pedagògic c) Àmbit humà i serveis d) Fonamentat en l'absència de normes a) Centrat en la burocràcia i tecnocràcia b) Regit per vincles de control familiar c) Articulat sobre el consens negociat d) Complexitat a) Formalització b) Capacitat c) Aconfessionalitat d) Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 24 Distinció entre organització i gestió educativa Abans d'analitzar la documentació institucional cal diferenciar dos conceptes bàsics.

L'organització defineix les finalitats, els objectius generals, l'estructura d'òrgans i el conjunt de recursos del centre (vegeu «Tipologia de centres educatius i l'escola rural»). En canvi, la gestió escolar consisteix a transformar la informació en acció mitjançant plans concrets, coordinació, ús de recursos i avaluació contínua. L'estructura organitzativa depèn de tres variables principals: la capacitat (volum d'alumnat, professorat i aules), la complexitat (nivell de descentralització, especialització i autonomia en la presa de decisions) i la formalització (normes i procediments que en regulen el funcionament intern).

Normes d'Organització i Funcionament de Centre (NOFC) Les NOFC configuren el marc normatiu propi del centre escolar. Recullen tots els aspectes relatius a l'organització interna que no estan determinats explícitament per la normativa superior, a la qual sempre s'adapten. DEFINICIÓ Les NOFC tenen rang de norma reglamentària interna i vinculen obligatòriament tota la comunitat escolar d'un centre educatiu. Com a norma reglamentària, presenten un conjunt de propietats jurídiques essencials: Generalitat: regulen supòsits abstractes aplicables a tota situació anàloga, evitant preceptes casuístics particulars.

Imperativitat: contenen un mandat directe d'obligat compliment, lluny de simples consells o suggeriments. Inviolabilitat: no es poden infringir sense desencadenar una conseqüència o reacció de dret. Claredat: empren una redacció directa per tal d'assegurar una interpretació unívoca. Sistematització: s'ordenen de manera analítica i lògica, habitualment del més simple al més complex. Coercibilitat: el seu compliment és exigible formalment per les vies establertes. Àmbit de contingut mínim Aspectes concrets regulats a les NOFC Funcionament intern Criteris generals de funcionament del centre i gestió dels serveis educatius.

Convivència escolar Drets i deures de l'alumnat i la seva concreció en normes de conducta. Recursos i responsabilitats Ús del temps, recursos humans i materials, i distribució de funcions no definides per la llei. Espais i participació Normes d'ús d'instal·lacions i condicions de representació de l'alumnat amb veu però sense vot al consell escolar. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 25 L'equip directiu elabora les NOFC recollint les aportacions i els criteris del claustre de professors. L'aprovació definitiva i l'avaluació corresponen al Consell Escolar de Centre (vegeu «Òrgans col·legiats i coordinació docent»).

Es recomana la seva actualització periòdica en coherència amb el PEC (vegeu «El Projecte Educatiu de Centre (PEC) i la cultura institucional»). COMPROVA-HO 48 Quina conseqüència jurídica té que les NOFC tinguin el caràcter d'imperativitat i coercibilitat? Pla Anual de Centre (PAC) El Pla Anual de Centre (o Programació General Anual) concreta per a un curs acadèmic determinat les línies estratègiques de la institució. Aprofita les fites i actuacions del període precedent i suma els diferents plans específics sota el principi d'autonomia de centre.

Els seus objectius primordials són articular la participació de tots els sectors escolars, desplegar el PEC de manera seqüenciada i sistemàtica, distribuir responsabilitats operatives i establir indicadors de seguiment i avaluació. Òrgan de govern Funció respecte al Pla Anual de Centre segons la LEC Director/a Dirigeix, orienta i supervisa les activitats del centre i la seva aplicació anual (vegeu «Govern del centre: òrgans unipersonals i Projecte de Direcció»). Claustre de professors Dona suport a l'equip directiu en el compliment i seguiment de la programació general. Consell Escolar Aprova la programació general anual i avalua el seu desenvolupament i resultats.

El document s'estructura a partir d'objectius distribuïts en àmbits concrets (planificació, suport, gestió institucional, entorn i seguiment), cadascun amb les seves accions, recursos assignats (personals, materials i funcionals), responsables nominals, calendari i eines d'avaluació. El seu contingut mínim comprèn l'horari general i lectiu, el calendari d'avaluacions, reunions i atenció a famílies, el programa d'activitats complementàries i extraescolars, les reunions d'òrgans col·legiats i de coordinació, el pla de formació permanent del professorat i la concreció anual dels serveis i projectes del centre.

COMPROVA-HO 49 Per què dos centres educatius diferents no poden tenir exactament el mateix PAC? El Pressupost Anual de Centre i el cicle pressupostari El Pressupost Anual de Centre reflecteix econòmicament les necessitats de la programació anual. Recull de manera sistemàtica i equilibrada tots els ingressos previstos i les despeses necessàries per al funcionament escolar. Es fonamenta en quatre principis de gestió financera: Unitat: existeix un pressupost únic per a tota la institució escolar. Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 26 Totalitat: ha d'incorporar sense excepció la totalitat d'ingressos i de despeses.

Previsió: s'elabora abans de començar l'exercici financer que regula. Anualitat: el seu període de vigència temporal coincideix amb l'any natural, no amb el curs acadèmic. Un cop el Departament d'Ensenyament comunica les despeses de funcionament assignades segons la mida dels edificis i el nombre d'alumnes, s'engega el cicle pressupostari escolar. PROCÉS Fases del cicle pressupostari escolar El procediment s'articula mitjançant les etapes següents: ERROR FREQÜENT Confondre la vigència temporal del PAC amb la del Pressupost.

El PAC s'organitza per curs escolar (de setembre a juny o juliol), mentre que el pressupost escolar s'executa estrictament per any natural (de l'1 de gener al 31 de desembre), seguint la hisenda pública. Elaboració L'equip directiu redacta l'avantprojecte segons les necessitats del PAC. 1 Aprovació El Consell Escolar aprova el projecte amb informe de la comissió econòmica. 2 Execució El director autoritza les despeses i el secretari porta la comptabilitat. 3 Liquidació El Consell Escolar aprova el tancament i s'envia als serveis territorials. 4 Avaluació Es revisa l'eficiència financera vinculada als resultats del Pla Anual.

5 Elaboració: la direcció i el seu equip redacten l'avantprojecte adaptat als objectius del PAC. 1 Aprovació: la comissió econòmica dictamina la proposta i el Consell Escolar aprova el document definitiu. 2 Execució: el director autoritza les despeses i ordena els pagaments, mentre el secretari porta el control comptable. 3 Liquidació: en acabar l'any, el Consell Escolar aprova la liquidació i es trasllada la informació als serveis territorials. 4 Avaluació: s'analitza l'eficiència financera vinculant els resultats econòmics a l'assoliment del PAC.

5 Sistema Educatiu i Organització Escolar: Apunts i Resum 27 Llibres de comptabilitat i justificació documental La comptabilitat escolar garanteix la transparència econòmica i el retiment de comptes davant l'Administració en cas d'inspecció o intervenció. Exigeix portar al dia quatre registres preceptius: Llibre diari d'operacions: anota per ordre cronològic totes les transaccions amb el seu import brut i la partida pressupostària associada. Llibre de comptes corrents i de caixa: reflecteix els moviments financers.

La llei estableix que els fons han d'estar en un únic compte bancari amb signatura mancomunada de director i secretari, tot i que s'admeten més comptes si es consoliden de manera conjunta. La caixa metàl·lica requereix un arqueig periòdic. Llibre general de despeses: detalla per a cada partida el crèdit inicial, les modificacions autoritzades, el crèdit disponible, les obligacions reconegudes, els pagaments efectuats i els deutes pendents. Llibre de rendes públiques: reflecteix les previsions d'ingressos, els compromisos a favor del centre, els cobraments rebuts i els saldos pendents.

Tot apunt ha d'estar sostingut per documentació acreditativa custodiada pel centre: l'avantprojecte, les actes d'aprovació del pressupost i de la liquidació del Consell Escolar, els informes de la comissió econòmica i el dipòsit de factures, albarans i rebuts justificatius originals. COMPROVA-HO 50 Quina funció compleix el Llibre general de despeses respecte al crèdit pressupostari? La Memòria Avaluativa (MAV) La Memòria Avaluativa (o Memòria Anual) tanca el cicle de gestió del curs. Consisteix en una avaluació sistemàtica i un inventari de les actuacions desplegades pel centre educatiu, elaborada per l'equip directiu amb la col·laboració del professorat, que s'envia als serveis territorials.

Secció de la memòria Contingut tècnic i finalitat Informe executiu Valoració global del PAC, l'aplicació de les NOFC, l'execució del pressupost i els aprenentatges assolits.…