Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia de l'Educació per a Primària: marc constructivista, atribució de sentit, factors personals, metacognició i enfocaments d'aprenentatge.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i marc constructivista de l'educació Conceptes bàsics de la intervenció psicoeducativa Evolució dels paradigmes educatius Nivells d'anàlisi de la realitat educativa 2 Dimensió afectiva, motivacional i relacional de l'aprenentatge L'atribució de sentit a la tasca educativa Característiques personals de l'alumne El perfil idoni i el paper del context escolar 3 Construcció de significats, competències i enfocaments d'aprenentatge El procés de construcció de significats Metacognició i desenvolupament de competències Enfocaments davant l'estudi 4 Resum per repassar Fonaments i marc constructivista Atribució de sentit i característiques personals Construcció de significats i competències Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 1 1 Fonaments i marc constructivista de l'educació EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'educació, desenvolupament, cultura i aprenentatge. Comparar les concepcions tradicionals, cognitives i constructivistes sobre l'acte educatiu. Descriure els tres nivells d'estudi del constructivisme i la funció del triangle interactiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què es diu que un docent no pot «ensenyar» directament si l'alumne no actua?

Conceptes bàsics de la intervenció psicoeducativa L'educació s'entén com un concepte dinàmic, complex i present al llarg de tota l'existència en múltiples contextos. Funciona com un dispositiu que connecta el bagatge cultural col·lectiu amb cada nou individu mitjançant accions planificades. En aquest escenari cal distingir tres nocions clau: Desenvolupament: procés continu que abasta tota la vida humana, integrat per una base biològica i la influència de l'entorn sociocultural. Cultura: conjunt històric de creences, sabers, valors i costums que una comunitat ha acumulat. L'escola permet adquirir les competències precises per integrar-s'hi i adaptar-s'hi.

Aprenentatge: procés intern que duu a terme cadascú de manera personal i intransferible. Ningú pot aprendre per una altra persona; el docent acompanya, però l'adquisició i posada en pràctica real de les competències depèn exclusivament de l'estudiant. Evolució dels paradigmes educatius La comprensió de la relació pedagògica s'ha explicat a través de diverses postures: Model teòric Eix explicatiu principal Funció del docent i de l'alumne Teories tradicionals La transmissió directa del saber. El professor n'és l'únic protagonista i l'alumne n'és un receptor passiu. Teories cognitives Construcció intel·lectual de l'individu.

Per a Piaget la intel·ligència creix com un procés intern; per a Vygotsky l'aprenentatge prové de la interacció amb l'entorn sociocultural. Constructivisme Millora pràctica de les dificultats escolars reals a partir de diferents teories. L'alumne protagonitza l'activitat mental i el docent actua com a guia i mediador. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 2 DEFINICIÓ El constructivisme no es planteja pas com una doctrina aïllada i tancada, sinó com un marc integrador que recull aportacions d'altres teories amb la finalitat concreta de millorar la pràctica docent i solucionar problemes reals d'ensenyament i aprenentatge.

Nivells d'anàlisi de la realitat educativa El marc constructivista examina la pràctica escolar estructurant la seva observació en tres nivells d'aproximació complementaris: ESQUEMA Nivells d'anàlisi de l'educació escolar COMPROVA-HO 2 Què determina en última instància l'èxit o fracàs del procés segons el model del triangle interactiu? Primer nivell (macroinstitucional): analitza l'escola com a institució i les seves dues grans metes: la socialització (inclusió del subjecte en la societat) i la individualització (desenvolupament personal de cada infant). 1 Segon nivell (d'aula): observa la interacció directa en el grup.

Aquí pren rellevància central el triangle interactiu, format per tres vèrtexs fonamentals: l'alumne, el professor i els continguts escolars. Al centre d'aquests elements se situa la interactivitat, que condiciona plenament com s'ensenya i com s'aprèn. 2 Tercer nivell (intrapsicològic i d'influència): descriu els mecanismes concrets d'influència educativa i la construcció interna del coneixement que ocorre a la ment dels alumnes a partir de la guia docent.

3 Institució escolar Nivell macro: socialització i individualització de l'infant Aula i interactivitat Triangle interactiu entre mestre, alumne i currículum Mecanismes d'influència Construcció intrapsicològica i pràctiques d'ensenyament concretes Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 3 ERROR FREQÜENT Creure que el docent pot «transferir» o «executar» l'aprenentatge d'un estudiant. L'aprenentatge és un procés estrictament intern i individual; l'escola i el mestre proporcionen l'ajuda necessària, però l'elaboració mental és ineludiblement pròpia de l'aprenent. IDEES CLAU L'educació és el pont planificat que vincula la cultura acumulada amb l'aprenentatge de cada estudiant.

L'aprenentatge és un procés interior i intransferible que requereix la participació activa de l'aprenent. El constructivisme utilitza diferents perspectives per resoldre problemàtiques de la pràctica educativa quotidiana. El triangle interactiu situa al centre la interactivitat entre l'alumne, el mestre i els continguts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencien les explicacions cognitives de Piaget i Vygotsky respecte a la intel·ligència? 4. Quines són les dues funcions primordials que desenvolupa la institució escolar en el nivell macro? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina funció compleix el docent dins del triangle interactiu constructivista?

6. Quin és l'objectiu principal del corrent constructivista a l'aula? Avaluar exclusivament el resultat memorístic final a) Ser l'únic protagonista del procés educatiu b) Transmetre de manera passiva informació tancada c) Guiar, acompanyar i mediar els continguts d) Crear un model teòric aïllat nou a) Millorar la pràctica docent i resoldre dificultats b) Substituir el currículum per experiències espontànies c) Fomentar l'aprenentatge memorístic com a referent d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 4 7. Com es defineix el concepte d'aprenentatge en aquest model? 8. Què representa el tercer nivell d'anàlisi de la realitat educativa?

2 Dimensió afectiva, motivacional i relacional de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'atribució de sentit i els seus tres fonaments teòrics. Classificar i distingir els factors motivacionals, afectius i relacionals de l'alumnat. Reconèixer les característiques personals idònies per afavorir un rendiment acadèmic equilibrat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Pot un estudiant comprendre un concepte si no li troba cap utilitat pràctica ni sentit personal? L'atribució de sentit a la tasca educativa Perquè tingui lloc un aprenentatge significatiu no n'hi ha prou amb l'elaboració conceptual; cal que l'alumne dugui a terme de manera paral·lela l'atribució de sentit.

Aquest mecanisme consisteix a conferir un valor emocional a la tasca, percebent que allò té utilitat pràctica, que ajuda a resoldre problemes personals o que desperta interès i curiositat. Aquest valor afectiu s'explica a través de tres marcs de referència: Neuroeducació: constata que els sabers que generen curiositat o sorpresa activen els nuclis centrals cerebrals, consolidant amb més fermesa les xarxes neuronals. Personalització dels aprenentatges: adequació de l'acció formativa a les característiques i necessitats particulars de l'estudiant. Teories motivacionals: anàlisi dels factors que activen i dirigeixen l'esforç cognitiu.

Procés extern determinat només per la biologia a) Acumulació de tradicions sense revisió crítica b) Construcció interna i intransferible de l'estudiant c) Inculcació directa des del professor a l'alumne d) Les funcions de socialització del centre a) L'organització burocràtica de la comunitat b) La selecció de llibres de text obligatoris c) Els processos interns i d'influència educativa d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 5 Característiques personals de l'alumne Quan s'enfronta a l'estudi, cada subjecte mobilitza elements individuals que s'agrupen en tres eixos: Àmbit Components principals Descripció pedagògica Factors motivacionals Metes i motius (intrínsecs o extrínsecs) La meta és el destí o propòsit final; el motiu és la força que impulsa a actuar.

La motivació intrínseca brolla de l'interès per la tasca o del desig de mantenir la identitat d'estudiant; l'extrínseca depèn de premis, notes o reconeixement d'altres persones. Factors afectius Autoconcepte, autoestima, patrons atribucionals i sistema del jo L'autoconcepte descriu com es veu un mateix (per exemple, en l'àmbit acadèmic); l'autoestima n'és la valoració emotiva. El sistema del jo projecta les aspiracions futures segons l'entorn. Els patrons atribucionals justifiquen l'èxit o el fracàs (poden ser favorables, pessimistes o optimistes).

Factors relacionals Expectatives mútues i efecte Pigmalió Les creences i judicis previs que el mestre té sobre l'alumne (i a la inversa) influeixen directament en el rendiment aconseguit. EXEMPLE Un alumne que rep un mal resultat pot emprar un patró pessimista atribuint-lo a la seva falta d'intel·ligència permanent, o bé un patró favorable considerant que li ha calgut millorar l'organització temporal de l'estudi, la qual cosa permet corregir el rendiment.

ESQUEMA Components personals en la situació d'aprenentatge El perfil idoni i el paper del context escolar Per potenciar al màxim les capacitats individuals, la configuració òptima dels factors personals es concreta en: Metes assumibles i definides, que reptin les habilitats pròpies sense generar avorriment ni provocar frustració per ser inassolibles. Factors motivacionals Metes i motius (intrínsecs vs. extrínsecs) Factors afectius Autoconcepte, autoestima, sistema del jo i atribucions Factors relacionals Expectatives creuades i efecte Pigmalió Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 6 Predomini de la motivació intrínseca vers l'aprenentatge.

Autoconcepte ajustat a les habilitats reals combinat amb una autoestima elevada. Patró d'atribució causal favorable i un sistema del jo sòlid orientat a expectatives futures riques. Expectatives altes i positives tant del docent cap a l'estudiant com de l'estudiant cap a la comunitat educativa i el grup d'iguals. Les estratègies d'aprenentatge utilitzades des del context educatiu faciliten que l'estudiant atribueixi valor emocional i sentit al contingut, afavorint el desenvolupament d'aquests trets personals positius. COMPROVA-HO 10 Què caracteritza la motivació intrínseca en contraposició a la motivació extrínseca? ERROR FREQÜENT Confondre autoconcepte amb autoestima.

L'autoconcepte és una descripció cognitiva (la imatge que un té de si mateix), mentre que l'autoestima és l'avaluació afectiva o apreciativa d'aquesta definició. Ambdós factors es retroalimenten constantment a les aules. IDEES CLAU Aprendre significativament requereix alhora construir significats conceptuals i atribuir sentit afectiu a la tasca. L'atribució de sentit es fonamenta en la neuroeducació, la personalització escolar i les teories de la motivació. L'autoconcepte i l'autoestima s'alimenten de forma recíproca i determinen la confiança davant el repte acadèmic. L'efecte Pigmalió demostra com les expectatives que sostenen docents i alumnes afecten el procés d'aprenentatge.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com descriu la neuroeducació la relació entre la sorpresa i la retenció de continguts? 12. En què consisteix el sistema del jo d'un alumne a l'escola? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin element defineix com ens veiem i ens descrivim a nosaltres mateixos? Efecte Pigmalió a) Patró atribucional b) Autoconcepte c) Autoestima d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 7 14. Quin és el tret central de l'efecte Pigmalió a la classe? 15. Quina configuració d'objectius evita que l'estudiant es desanimi? 16. Què implica atorgar un patró atribucional davant un examen?

3 Construcció de significats, competències i enfocaments d'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Analitzar els quatre àmbits bàsics de la construcció de significats segons la teoria d'Ausubel. Relacionar la planificació d'estratègies cognitives amb la metacognició i l'autoregulació. Diferenciar les característiques dels enfocaments d'aprenentatge superficial, estratègic i profund. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què no serveix de res explicar matèria nova si no comprovem abans què creuen saber els alumnes? El procés de construcció de significats La construcció de significats es desenvolupa simultàniament amb l'atribució de sentit.

Aquest mecanisme es fonamenta en la teoria de l'assimilació d'Ausubel i en els models del processament de la informació (que empren la metàfora dels magatzems de memòria per descriure l'activitat cerebral). Per construir significats sòlids intervenen quatre àmbits bàsics: Limitacions: condicionades per factors motivacionals i la dificultat per atribuir sentit.

L'impacte de les expectatives sobre el rendiment a) L'avaluació mecànica de resultats acadèmics b) El funcionament exclusivament biològic del cervell c) L'ús de càstigs externs per guiar la conducta d) Absència de metes per no generar cap pressió a) Metes clares, assequibles i que superin lleugerament el nivell b) Metes llunyanes i extremadament difícils c) Metes orientades únicament a la nota final numèrica d) Memoritzar dades de forma repetitiva a) Definir el currículum de primària b) Explicar les causes del resultat d'èxit o fracàs c) Classificar l'alumnat per nivell d'edat d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 8 Elements: els coneixements previs agrupats en esquemes personals (que poden ser vàlids o contenir concepcions errònies) i els nous continguts que ofereix el currículum.

Condicions: coherència lògica de la matèria (organització metodològica clara), coherència psicològica (adaptació a l'estadi evolutiu de l'infant) i disposició motivada de l'alumne. Conseqüències: formació d'un aprenentatge durador que es reté a la memòria a llarg termini i permet fer transferència funcional a situacions pràctiques de la vida real.

PROCÉS Passos per a la construcció de coneixements significatius 1 Activació prèvia Identificació i correcció d'esquemes mentals previs individuals i col·lectius 2 Interacció substantiva Relació lògica i coherent entre coneixements previs i continguts nous 3 Xarxes de coneixement Creació de nous esquemes organitzats a la memòria a llarg termini 4 Transferència funcional Aplicació duradora i eficaç de les competències en situacions reals Metacognició i desenvolupament de competències L'escola treballa per aconseguir alumnes competents mitjançant continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals (saber, saber fer, saber estar i saber pensar).

En l'àmbit del saber fer es localitzen les tècniques i les estratègies: DEFINICIÓ La metacognició és la capacitat reflexiva d'avaluar i entendre els nostres propis processos d'aprenentatge i reconèixer les limitacions i habilitats individuals. Permet l'autoregulació mental i la selecció d'estratègies planificades. Abans d'introduir nous continguts, el professorat ha d'executar una activitat prèvia essencial: activar els esquemes i coneixements previs (a nivell individual i compartit) per identificar idees errònies i permetre que els sabers nous s'hi vinculin de manera substantiva i no pas arbitrària.

Enfocaments davant l'estudi Segons la manera com es construeix el contingut i el sentit que se li atorga, els aprenents adopten diferents modalitats de treball: Enfocament Orientació principal Compromís amb la tasca Superficial Reproducció mecànica i memorística. Mínim esforç cognitiu per retenir la informació sense connectar-la amb sabers previs. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 9 Enfocament Orientació principal Compromís amb la tasca Estratègic Orientat a una meta externa (obtenir una bona nota). Planificació organitzada amb l'objectiu exclusiu d'aconseguir el millor resultat avaluatiu possible. Profund Motivació intrínseca pel saber mateix.

Preocupació primordial pel procés d'aprenentatge; s'exploren els continguts més enllà de la simple aprovació d'un examen. COMPROVA-HO 18 Quina diferència fonamental separa l'enfocament estratègic de l'enfocament profund? ERROR FREQÜENT Ignorar els coneixements previs dels infants o considerar que tots els esquemes inicials són vàlids. Molts esquemes porten errors conceptuals ferms; si no s'activen i revisen prèviament de forma explícita, el nou aprenentatge no es consolida adequadament. IDEES CLAU La construcció de significats es basa en la teoria de l'assimilació d'Ausubel i els models de memòria del processament de la informació.

Cal activar sempre els coneixements previs per corregir errors abans d'ancorar nous continguts curriculars. Ser competent implica integrar continguts de caràcter factual, procedimental i actitudinal. La metacognició fa possible raonar sobre la pròpia ment per autoregular les estratègies cognitives. Els tres enfocaments d'aprenentatge són el superficial, l'estratègic i el profund. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quines condicions ha de garantir el professor per facilitar l'aprenentatge significatiu? 20. Què s'aconsegueix quan un nou contingut s'enllaça de forma no arbitrària amb els sabers previs? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Qui va formular la teoria de l'aprenentatge significatiu aplicada als continguts? David Ausubel a) Jean Piaget b) Lev Vygotsky c) L'escola tradicional d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 10 22. Quin paper té la metacognició durant la realització d'una tasca? 23. Quin enfocament prioritza el resultat de la qualificació numèrica mitjançant la planificació? 24. Quina acció prèvia ha de dur a terme el docent abans d'iniciar nous continguts? 4 Resum per repassar Fonaments i marc constructivista Concepte Definició essencial Educació Pràctiques planificades que fan de pont entre el patrimoni cultural acumulat i els nous estudiants.

Desenvolupament Procés global al llarg de la vida integrat per components biològics i ambientals. Aprenentatge Procés cognitiu intern i intransferible que cada alumne ha de realitzar per si mateix. Constructivisme Marc aplicat que empra teories existents per resoldre problemes reals i optimitzar la pràctica docent. Triangle interactiu Eix nuclear d'aula integrat per alumne (protagonista), docent (guia/mediador) i continguts (currículum), articulats per la interactivitat central. Nivells d'anàlisi Estructuració constructivista en 1r nivell (macroinstitucional: socialització i individualització), 2n nivell (aula: triangle interactiu) i 3r nivell (mecanismes interns d'influència educativa).

Eliminar l'atribució de sentit emocional a) Memoritzar dades de manera aïllada b) Raonar sobre el propi procés i autoregular-se c) Substituir la coherència lògica del docent d) Enfocament associatiu a) Enfocament superficial b) Enfocament estratègic c) Enfocament profund d) Imposar un enfocament superficial a) Ometre les idees prèvies errònies b) Activar i revisar els coneixements previs c) Examinar de manera final l'alumnat d) Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 11 Atribució de sentit i característiques personals Concepte Definició essencial Atribució de sentit Processament afectiu i motivacional que confereix valor, utilitat i interès emocional a l'aprenentatge.

Motivació intrínseca vs. extrínseca La intrínseca neix de l'interès per la mateixa tasca o la identitat d'estudiant; l'extrínseca depèn d'estímuls, recompenses o reconeixement extern. Autoconcepte i autoestima L'autoconcepte descriu la percepció que un té de si mateix; l'autoestima n'és la valoració apreciativa. Patrons atribucionals Explicacions causals de l'èxit o fracàs escolar (favorable, pessimista o optimista). Sistema del jo Projecció i expectatives personals de futur condicionades pels missatges de l'entorn. Efecte Pigmalió Influència decisiva de les expectatives creuades entre docent, alumne i grup d'iguals sobre el rendiment real.

Construcció de significats i competències Concepte Definició essencial Construcció de significats Connexió substantiva i no arbitrària entre coneixements previs i continguts nous que genera xarxes estables a la memòria a llarg termini. Coneixements previs Esquemes mentals d'entrada que el mestre ha d'activar i corregir prèviament perquè poden incloure errors conceptuals. Condicions de l'aprenentatge Coherència lògica del docent (metodologia), coherència psicològica (adaptació al desenvolupament) i disposició motivada de l'aprenent. Metacognició Capacitat d'avaluar i reflexionar sobre els propis processos d'aprenentatge per possibilitar l'autoregulació mitjançant estratègies.

Enfocament superficial Estratègia dirigida a la reproducció memorística amb el mínim esforç cognitiu. Enfocament estratègic Planificació orientada exclusivament a l'assoliment d'una meta externa, com treure una bona qualificació. Enfocament profund Implicació basada en motivació intrínseca on es prioritza el procés, el significat i la comprensió global. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 12 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè aprendre és una construcció interna que requereix l'activitat mental pròpia de l'estudiant, mentre que el docent actua com a guia i mediador. 2.

La interactivitat que s'estableix al centre del triangle entre el docent (com a guia), l'alumne (com a protagonista) i els continguts curriculars. 3. Piaget entén el desenvolupament de la intel·ligència com un procés intern i biològic, mentre que Vygotsky assenyala que l'aprenentatge i el desenvolupament provenen de l'entorn i la interacció. 4. La socialització (integració de l'infant en el col·lectiu) i la individualització (creixement autònom i propi de cada subjecte). 5. d) Guiar, acompanyar i mediar els continguts. En el constructivisme, el paper docent consisteix a acompanyar i fer de pont mediador entre la matèria i l'estudiant. 6. b) Millorar la pràctica docent i resoldre dificultats.

El constructivisme cerca resoldre problemàtiques reals de les aules nodrint-se de diversos enfocaments per millorar la docència. 7. c) Construcció interna i intransferible de l'estudiant. L'aprenentatge el fa cadascú; el docent no pot aprendre en lloc de l'alumne. 8. d) Els processos interns i d'influència educativa. El tercer nivell se centra en el que succeeix a la ment de l'alumne i en com el docent intervé educativament. 9. Tot i que pot memoritzar la informació mecànicament, sense atribució de sentit no s'arriba a consolidar un aprenentatge significatiu profund. 10.

La intrínseca sorgeix de l'interès directe per la mateixa activitat o per l'autoafirmació com a estudiant, mentre que l'extrínseca depèn de reforços externs com notes, recompenses o l'aprovació d'altres persones. 11. Sosté que les experiències noves o sorprenents activen els nuclis centrals cerebrals, facilitant la consolidació duradora de l'aprenentatge. 12. És la representació i projecció de futur que l'alumne fa sobre ell mateix, fortament influenciada pels missatges i expectatives de l'entorn sociocultural. 13. c) Autoconcepte. L'autoconcepte és la definició o descripció d'un mateix, mentre que l'autoestima n'és el judici valoratiu. 14. a) L'impacte de les expectatives sobre el rendiment.

L'efecte Pigmalió demostra que allò que el docent o els iguals esperen d'un subjecte condiciona la seva resposta. 15. b) Metes clares, assequibles i que superin lleugerament el nivell. Les metes clares, assequibles i lleugerament exigents eviten la frustració d'objectius inabastables i l'avorriment. 16. c) Explicar les causes del resultat d'èxit o fracàs. Els patrons atribucionals són les justificacions o explicacions que es donen davant els resultats obtinguts. 17. Perquè els nous continguts necessiten enllaçar-se als esquemes previs existents; si aquests contenen errades, la comprensió final serà defectuosa o purament memorística. 18.

L'enfocament estratègic planifica l'estudi orientant-se exclusivament al rendiment i la nota final, mentre que l'enfocament profund s'interessa pel valor del procés i la comprensió mateixa de la matèria mitjançant motivació intrínseca. 19. Coherència lògica en la presentació dels continguts i coherència psicològica adaptada a l'estat evolutiu de l'estudiant. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 13 20. Es generen xarxes noves de coneixement retingudes a llarg termini i transferibles de forma funcional a la vida diària. 21. a) David Ausubel. David Ausubel és l'autor clau que postula l'assimilació i la formació d'aprenentatges significatius. 22.

c) Raonar sobre el propi procés i autoregular-se. La metacognició permet avaluar la pròpia cognició per regular i triar les estratègies adients. 23. c) Enfocament estratègic. L'enfocament estratègic se centra a assolir una meta concreta, com aconseguir la millor nota. 24. c) Activar i revisar els coneixements previs. Activar els esquemes previs permet corregir errades i preparar l'ancoratge dels sabers curriculars. Psicologia de l'Educació en Primària: Apunts i Resum 14