Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PROCESSOS EDUCATIUS I PRÀCTICA DOCENT A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Teoria de l'Educació: de l'escola tradicional a l'Escola Nova, marxisme, anarquisme i pedagogies antiautoritàries per al Grau de Primària. APREN.AI Índex 1 Fonaments i dimensions del concepte d'educació 1. Naturalesa científica i evolució de la pedagogia 2. La tensió conceptual de l'educació: educare davant educere 3. Perspectives teòriques i marc legal de les finalitats educatives 4.

L'univers educatiu: àmbits formal, no formal i informal 2 Evolució històrica: de l'antiguitat a l'escola tradicional L'educació en les societats antigues i l'Edat Mitjana De l'escola primitiva a la pedagogia eclesiàstica La consolidació de l'escola tradicional i el model disciplinari Crítiques i raons de la pervivència del model tradicional 3 La Pedagogia Activa i el moviment de l'Escola Nova Context d'emergència i fonaments intel·lectuals Primeres institucions i etapes de vertebració del moviment El congrés de Calais (1921) i els principis de la Lliga Internacional 4 Principis, comparativa i crítiques a la Pedagogia Activa El contrast entre l'Escola Tradicional i l'Escola Activa Principis rectors i fonaments psicopedagògics Crítiques, oposició ideològica i crisi dels anys trenta 5 Pedagogies sociopolítiques i corrents antiautoritaris Pedagogia socialista i la concepció marxista de l'educació Les escoles úniques del treball a la Unió Soviètica Pedagogia anarquista o llibertària Pedagogies antiautoritàries: corrents i fonaments 6 Resum per repassar Fonaments i univers educatiu De l'antiguitat a l'escola tradicional Pedagogia Activa i Escola Nova Pedagogies sociopolítiques i antiautoritàries Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 1 1 Fonaments i dimensions del concepte d'educació EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estatus epistemològic de la pedagogia com a ciència psicosocial i normativa. Diferenciar la tensió conceptual entre les arrels etimològiques educare i educere. Identificar les finalitats del sistema educatiu democràtic establertes a la LODE de 1985. Classificar experiències educatives reals segons els àmbits formal, no formal i informal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És el mateix instruir guiant des de fora que educar fent brollar el potencial de la persona? La teoria de l'educació analitza com les persones aprenen, es formen i s'integren en la societat. Per comprendre aquesta disciplina, cal examinar tant el seu estatut científic com les tensions conceptuals i els àmbits d'actuació que conformen el fenomen educatiu. ESQUEMA Estructura general de la Teoria de l'Educació 1. Naturalesa científica i evolució de la pedagogia La pedagogia és la ciència psicosocial que ofereix pautes per dissenyar, dur a terme i avaluar els processos d'ensenyament i aprenentatge.

No es limita a descriure la realitat educativa: té un caràcter clarament normatiu perquè estableix criteris i normes per perfeccionar l'acció formativa. Aquesta disciplina assoleix rang científic perquè reuneix quatre condicions epistemològiques: Disposa d'un objecte propi d'investigació (la formació de l'ésser humà). Es basa en un conjunt coherent de principis reguladors.

Fonaments i conceptes Ciència, dimensions i univers educatiu Evolució històrica D'antiguitat a l'escola tradicional Pedagogia Activa Moviment de l'Escola Nova Principis i comparativa Paidocentrisme i mètodes escolars Pedagogies sociopolítiques Corrents antiautoritaris i crítics Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 2 Forma un sistema organitzat de coneixements. Empra mètodes científics rigorosos, fonamentalment l'observació sistemàtica i l'experimentació. Per construir el seu cos teòric, la pedagogia dialoga estretament amb la sociologia, la psicologia, l'antropologia, l'economia, la història i la medicina.

Segons el filòsof Hegel, l'objecte central de la pedagogia és la formació, entesa com el procés mitjançant el qual el subjecte pren consciència de la seva posició al món i es reconeix a si mateix com un agent capaç de transformar la realitat. DEFINICIÓ Pedagogia: conjunt estructurat de sabers i ciència psicosocial d'orientació normativa que analitza l'educació com a fenomen social amb la finalitat de millorar-la, intervenint en la comprensió de la cultura i en la construcció de la persona. L'arrel del terme prové del grec clàssic paidagogos, denominació de l'esclau encarregat d'acompanyar els infants a l'escola.

Al llarg del temps, el vocabulari pedagògic s'ha especialitzat: Pedagogia: centrada tradicionalment en l'educació dels infants, concebuda com a fenomen social i humà global. Andragogia: branca orientada específicament a l'aprenentatge i la formació de les persones adultes. Didàctica: disciplina més operativa i concreta, focalitzada en els mètodes, les tècniques i els procediments d'ensenyament.

Amb la Il·lustració europea entre finals del segle XVIII i principis del XIX (amb epicentres a França, Alemanya i Anglaterra), l'interès pel progrés humà va transformar aquesta terminologia: el concepte de paidos es va ampliar per designar totes les etapes de la vida humana, i la noció de guia va evolucionar cap a les idees de conducció i recolzament. COMPROVA-HO 2 Per quina raó la pedagogia es classifica com una ciència normativa i no únicament descriptiva? 2. La tensió conceptual de l'educació: educare davant educere L'educació és un procés continu orientat al desenvolupament integral de la persona.

Té com a finalitats ajudar l'individu a conèixer-se i acceptar-se, desenvolupar una personalitat equilibrada, integrar-se activament en el seu grup social i prendre decisions de manera lliure, conscient i responsable.

Des de la seva etimologia llatina, el terme presenta una dualitat fonamental que reflecteix dos models pedagògics oposats: Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 3 Dimensió etimològica Significat nuclear Acció pedagògica Paper de l'educand Educare Conduir, guiar, alimentar Assenyalar la direcció correcta i imposar el rumb sense desviar-se Receptor passiu que segueix la trajectòria marcada Educere Extreure, fer sortir, desenvolupar Acompanyar per exterioritzar potencialitats internes Agent actiu que desenvolupa capacitats per decidir autònomament PER RECORDAR-HO Pensa en la lletra e inicial: educare entra pautes de fora cap a dins (direcció externa); educere extreu el potencial de dins cap a fora (creixement intern).

COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència pràctica té aplicar el concepte educere en comptes d'educare a l'aula? 3. Perspectives teòriques i marc legal de les finalitats educatives La teoria educativa analitza el fenomen formatiu a partir de quatre perspectives complementàries: En el marc democràtic de l'Estat espanyol, les finalitats del sistema educatiu es troben regulades per la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE de 1985). Aquesta llei recull els objectius que orienten la formació ciutadana: El ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes. L'educació en el respecte als drets i llibertats fonamentals, la tolerància i els principis democràtics de convivència.

L'adquisició d'hàbits de treball intel·lectual, mètodes d'estudi i coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics. La capacitació professional per a l'exercici qualificat d'oficis i professions. El respecte a la pluralitat lingüística i cultural. La preparació per a la participació activa en la vida social i cultural. Activitat i procés: contempla la doble vessant de la formació. Té un vessant extrínsec, basat en la influència de l'educador i de l'entorn sociocultural; i un vessant intrínsec, centrat en la presa de consciència individual i l'autoaprenentatge.

1 Efecte o resultat: analitza el grau de formació assolit que capacita l'individu per emetre judicis crítics, entendre la realitat, resoldre problemes i actuar amb criteri. 2 Relació comunicativa: entén l'educació com un flux de comunicació interactiu entre emissor, receptor i canal, dins d'un context favorable al desenvolupament humà. 3 Tecnologia educativa: enfoca l'educació com un repertori articulat de mètodes, tècniques i recursos instrumentals que guien la intervenció instructiva. 4 Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 4 L'educació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

COMPROVA-HO 4 Quina diferència conceptual hi ha entre la dimensió intrínseca i l'extrínseca del procés educatiu? 4. L'univers educatiu: àmbits formal, no formal i informal Les activitats formatives no es limiten a la infantesa ni a les aules.

Formen part del principi d'aprenentatge permanent al llarg de tota la vida, estructurant-se en tres àmbits principals: Criteri Educació formal Educació no formal Educació informal Espai i context Escoles, instituts i universitats reglades Entitats d'oci, associacions, centres comunitaris o cursos laborals Vida diària: família, lloc de treball, amics, mitjans de comunicació Intencionalitat Sempre intencional i planificada Intencional des de l'educador i l'aprenent Generalment fortuïta, aleatòria i no planificada (pot ser intencional) Estructura i currículum Estructurada, gradual i subjecta al currículum oficial de l'Estat Estructurada segons objectius, durada i metodologia pròpia flexible Sense estructura didàctica ni continguts curriculars establerts Certificació Condueix a títols i certificacions acadèmiques oficials Habitualment no atorga títols acadèmics reglats oficials No condueix a cap mena de certificació ERROR FREQÜENT Creure que l'educació no formal manca d'organització.

Té objectius pedagògics clars, calendari i planificació didàctica (com un curs de música o un taller esportiu). La manca d'estructura només caracteritza l'educació informal. A la pràctica quotidiana, les fronteres entre categories es difuminen fàcilment, sobretot la separació entre l'educació no formal i la informal. Una activitat de lleure comunitari combina dinàmiques organitzades (no formal) amb aprenentatges vivencials imprevistos fruit de la convivència (informal). COMPROVA-HO 5 Un curs de socorrisme organitzat per una associació juvenil és formal o no formal? Per què?

Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 5 IDEES CLAU La pedagogia és una ciència psicosocial d'estatus normatiu orientada a la comprensió i millora sistemàtica dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Segons Hegel, l'objecte de la pedagogia és la formació: la presa de consciència del subjecte sobre el seu lloc al món com a agent transformador. L'etimologia contraposa el model d'educare (guiatge directiu extern) amb el d'educere (desenvolupament i extracció de potencialitats internes). La Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE de 1985) estableix les finalitats educatives basades en el ple desenvolupament humà, els valors democràtics i la participació social.

L'univers educatiu es distribueix en educació formal (reglada i titulada), no formal (organitzada però no acadèmica oficial) i informal (social, espontània i contínua). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quines diferències principals separen la pedagogia, l'andragogia i la didàctica? 7. Per quina raó les fronteres entre l'educació no formal i la informal resulten sovint difuses a la pràctica? 8. Quins criteris epistemològics justifiquen que la pedagogia sigui reconeguda formalment com una disciplina científica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quin significat etimològic originari tenia el mot grec 'paidagogos'? 10.

Quina idea defineix el concepte pedagògic llatí 'educere'? 11. Quina norma jurídica espanyola recull les finalitats democràtiques de l'educació? 12. Quin tret és propi i distintiu de l'educació informal?

Preceptor de governants a) Filòsof de la infantesa b) Mestre de retòrica c) Esclau que acompanyava infants d) Imposar hàbits des de l'exterior a) Extreure el potencial de l'educand b) Adinistrar càstigs disciplinaris c) Memoritzar directrius preestablertes d) La Llei Moyano de 1857 a) La LOGSE de 1990 b) La LODE de 1985 c) La Constitució de 1812 d) Obtenció de títols oficials a) Objectius didàctics molt estructurats b) Caràcter espontani i no planificat c) Currículum aprovat pel govern d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 6 2 Evolució històrica: de l'antiguitat a l'escola tradicional EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques i limitacions socials del model preceptoral antic i medieval.

Explicar la transició de l'aula-caos a l'organització metòdica de la pedagogia eclesiàstica jesuïta. Analitzar la concepció foucaultiana de l'escola tradicional com a mecanisme disciplinari i de reproducció social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Com va passar l'educació de ser un privilegi domèstic d'uns pocs a una xarxa d'aules uniformes controlades per l'Estat? L'educació en les societats antigues i l'Edat Mitjana En els orígens de la humanitat, l'aprenentatge no s'articulava mitjançant una intenció formativa explícita. La infància aprenia participant de manera directa en les tasques quotidianes dels adults a través de la imitació.

La pertinença i la preparació social dels individus es comprovaven mitjançant rituals d'iniciació, que validaven l'accés a la comunitat adulta. Gradualment, va sorgir la figura del mestre dipositari d'un saber transmissor. Els primers testimonis escrits sobre pedagogia es remunten a manuscrits de la Xina, l'Índia i Egipte. A partir del segle V aC, a Grècia i Roma es va consolidar una reflexió pedagògica estructurada amb figures cabdals com Sòcrates, Aristòtil i Plató. Plató va formalitzar una filosofia educativa definint l'abast de l'acció formativa, alhora que els filòsofs grecs preparaven un sector reduït de ciutadans per a l'exercici del govern.

Paral·lelament, els sofistes exercien de mestres itinerants centrats en l'ensenyament de la retòrica, l'oratòria i les tècniques d'estudi. DEFINICIÓ El model preceptoral és un format educatiu domèstic impartit per un preceptor o tutor privat en un despatx o biblioteca familiar. No requeria una gran preparació docent, sinó nocions bàsiques de cultura general. Va ser un sistema altament elitista, reservat exclusivament a homes de les classes dominants; les dones i els sectors desfavorits es consideraven no aptes per a l'estudi. Durant l'Edat Mitjana (segles V al XV), l'expansió del cristianisme va situar Déu com a eix vertebrador de qualsevol saber.

L'educació formal es va convertir en un procés reglat i controlat per l'Església, orientat fonamentalment a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura sota una estricta visió teocèntrica. COMPROVA-HO 14 Quina limitació social fonamental caracteritzava el model preceptoral clàssic? Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 7 De l'escola primitiva a la pedagogia eclesiàstica La transició cap a espais específics va donar lloc a l'anomenada escola primitiva o pre-escola. En aquest context neix la noció d'educació com a preparació pel treball i apareix l'aula com a recinte col·lectiu de comunicació.

La disposició espacial mostrava clarament la jerarquia: el docent s'asseia en una cadira elevada o càtedra, mentre l'alumnat seia a terra. No obstant això, aquest format va desembocar en l'anomenada aula-caos: l'ensenyament pretenia ser col·lectiu, però el mestre només atenien individualment els alumnes que tenia al davant, mentre la resta intentava assimilar pel seu compte allò que podia. Davant d'aquesta desorganització, entre els segles XVI i XVIII es va desenvolupar la pedagogia eclesiàstica. La seva manifestació més destacada va ser la de la Companyia de Jesús, fundada per Sant Ignasi de Loyola.

Aquest model buscava contrarestar l'impacte de la Reforma Protestant mitjançant una disciplina rigorosa, articulant un sistema massiu pensat per gestionar grups nombrosos amb pocs mestres prèviament instruïts. El docent jesuïta era un sacerdot que governava la classe i conduïa l'aprenentatge per imitació. Pilar del model jesuïta Manifestació pedagògica a l'aula Magistrocentrisme El mestre és el centre, model i guia absolut. Organitza la matèria i exigeix obediència; el càstig i la disciplina estimulen el progrés. Enciclopedisme Currículum rígid, planificat i ordenat. Tot el coneixement necessari es troba recollit i tancat dins el manual escolar.

Verbalisme i passivitat Mètode d'ensenyament idèntic per a tothom, basat en la repetició mecànica i memorística del discurs ofert pel docent. CRONOLOGIA Evolució històrica cap a l'escola tradicional COMPROVA-HO 15 Per quina raó estructural es va originar la dinàmica coneguda com «aula-caos»? Antiguitat clàssica Model preceptoral domèstic limitat a les elits masculines. Edat Mitjana Monopoli educatiu de l'Església sota un prisma teocèntric. Pre-escola Aparició de l'aula col·lectiva i fenomen de l'aula-caos. Segles XVI- XVIII Pedagogia eclesiàstica jesuïta amb magistrocentrisme i disciplina. Segle XIX Escola d'Estat com a maquinària disciplinària segons Foucault.

Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 8 La consolidació de l'escola tradicional i el model disciplinari A partir del segle XVII va sorgir la necessitat d'imposar ordre i una estricta disciplina a l'escola primitiva, transformant-la progressivament en l'escola tradicional. Ja al segle XIX, aquesta institució es va consolidar com la primera eina social de l'Estat destinada a escolaritzar totes les classes socials sota els objectius estatals. El filòsof Michel Foucault va analitzar aquesta etapa definint l'aula com una màquina d'ensenyar i de disciplinar basada en la vigilància constant i la subjecció corporal.

Els fonaments teòrics i metodològics d'aquesta pedagogia presentaven uns trets molt precisos: Objectiu moral: perseguia formar un tipus de persona allunyat del pecat, sotmès a principis morals absoluts. Cultura modèlica intemporal: els continguts procedien de la tradició clàssica concebuda com a saber immutable i sense relació amb el context immediat. S'ensenyaven dades històriques sense promoure l'anàlisi crítica. Didàctica magistral: lliçó verbal expositiva on l'alumnat actua de receptor passiu d'un discurs teòric amb escassa aplicació pràctica, avaluat mitjançant proves reproductives. El silenci es considerava la garantia primordial de l'atenció.

Disciplina repressiva i formativa: exercici directe de l'autoritat mitjançant el càstig i el control corporal. L'alumnat havia d'acatar les ordres del docent per submissió. ERROR FREQÜENT Confondre el paper actiu de recepció de l'escola tradicional amb la pedagogia activa. A l'escola tradicional l'estudiant memoritza i reprodueix; la seva activitat és únicament cognitiva receptiva, sense iniciativa en la construcció ni en el disseny de l'aprenentatge. Crítiques i raons de la pervivència del model tradicional La pedagogia tradicional va rebre múltiples objeccions pel seu aïllament respecte a la societat contemporània.

Se li criticava la lentitud davant les transformacions del món exterior, l'organització fragmentada dels continguts i el divorci respecte a la vida quotidiana dels infants, als quals s'ignoraven els interessos personals. Així mateix, fomentava una personalitat individualista ancorada en la competència, l'autoritarisme, la por i la manca de diàleg cooperatiu. Tot i aquestes limitacions, el model va perdurar de manera hegemònica a causa de la seva gran eficàcia com a instrument de reproducció social, assegurant l'estabilitat i la continuïtat de l'ordre sociopolític establert, combinat amb una capacitat funcional de recepció d'informació per part de l'alumnat.

COMPROVA-HO 16 Quina funció sociopolítica explica la llarga pervivència de l'escola tradicional malgrat les seves crítiques? Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 9 IDEES CLAU A l'Antiguitat i Edat Mitjana l'ensenyament formal es basava en el model preceptoral, restringit exclusivament a les elits masculines. L'aparició de l'aula col·lectiva sense mètode comú va generar l'«aula-caos», on el docent només atenia els infants més propers. La Companyia de Jesús va estructurar la pedagogia eclesiàstica al voltant del magistrocentrisme, l'enciclopedisme del manual i el verbalisme expositiu.

L'escola tradicional va ser analitzada per Foucault com una maquinària disciplinària estatal basada en la vigilància i el control corporal. La continuïtat històrica d'aquest model s'explica per la seva eficàcia com a garantia de reproducció social i estabilitat institucional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es diferenciava la pedagogia dels jesuïtes de l'organització de l'aula-caos precedent? 18. Per quina raó Foucault associava l'escola tradicional del segle XIX a una maquinària disciplinària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Qui rebia formació a través del model preceptoral a l'antiguitat? 20. Quin problema pedagògic presentava l'anomenada aula-caos?

21. Què implica el principi de magistrocentrisme propi de la pedagogia jesuïta? Infants d'origen camperol i artesà a) Dones i homes sense distinció de classe b) Homes pertanyents a les elits socials c) Tots els ciutadans lliures d) Falta total d'autoritat docent a classe a) Excés d'activitats pràctiques sense fonament teòric b) Atenció exclusiva als alumnes situats al davant c) Prohibició de llibres de text i manuals d) L'alumnat tria els temes del currículum escolar a) La docència s'adapta al ritme de cadascú b) El mestre és el centre i organitzador absolut c) L'avaluació es pacta mitjançant assemblees democràtiques d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 10 22.

Com descriu Michel Foucault l'escola tradicional consolidada al segle XIX? 3 La Pedagogia Activa i el moviment de l'Escola Nova EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes socials i científiques que van motivar l'aparició de la Pedagogia Activa. Reconèixer els autors precursors i les institucions pioneres com Abbotsholme i Landerziehungsheim. Explicar la contribució teòrica de John Dewey al moviment renovador. Descriure les etapes de desenvolupament de l'Escola Nova fins a la fundació de la Lliga a Calais el 1921. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què l'arribada d'infants de tota classe social a les aules industrials va fer trontollar l'escola tradicional?

A finals del segle XIX va sorgir una reacció frontal contra l'escola tradicional (vegeu «Evolució històrica: de l'antiguitat a l'escola tradicional»). Aquesta oposició es va articular a través de la Pedagogia Activa o moviment de l'Escola Nova. Lluny de ser un bloc monolític lligat a un únic sistema oficial, va néixer com un conjunt obert d'experiències assajades per mestres innovadors. Aquests educadors rebutjaven l'autoritarisme docent i la passivitat dels infants dins d'aules alienes a la realitat quotidiana.

Context d'emergència i fonaments intel·lectuals La transformació cap a una pedagogia progressista respon a dos grans factors contextuals: els canvis socials de la Revolució Industrial i la revolució científica. La industrialització i la diversificació de l'alumnat: La creació de l'ensenyament obligatori com a pilar de l'Estat del benestar va escolaritzar sectors socials abans exclosos. Amb aules heterogènies en salut, capacitat, recursos i entorn familiar, el mètode rígid tradicional va esdevenir ineficaç. Calia atendre les diferències individuals sense renunciar a una educació integradora per a tothom.

Els avenços en ciència experimental: L'aplicació del mètode experimental a la psicologia per part de Wilhelm Wundt, combinada amb el darwinisme i la sociologia, va propiciar l'aparició d'una didàctica experimental i l'estudi del desenvolupament infantil.

Aquest corrent va beure de les idees d'un seguit de precursors clau: Com un recinte autònom centrat en l'infant a) Com una màquina d'ensenyar i de disciplinar b) Com una comunitat lliure basada en assemblees c) Com un laboratori pràctic d'experimentació laboral d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 11 Precursor Aportació clau Jean-Jacques Rousseau Reivindicació del retorn a la natura per preservar la bondat humana davant la corrupció social. Johann Heinrich Pestalozzi Atenció pedagògica a la primera infància i desenvolupament de l'educació preescolar. Friedrich Fröbel Creació dels Kindergarten o jardins d'infància basats en l'activitat natural.

Johann Friedrich Herbart Defensa que l'adquisició de coneixements està lligada a allò que suscita interès. León Tolstoi Precursor pràctic gràcies a la fundació d'una escola veritablement lliure. COMPROVA-HO 24 Quina relació hi ha entre la industrialització i la necessitat d'una metodologia activa diversificada? Primeres institucions i etapes de vertebració del moviment L'Escola Nova va passar de projectes pràctics aïllats a una consolidació institucionalitzada a escala mundial.

Aquesta evolució es va estructurar en quatre etapes principals entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX: Primeres escoles d'avantguarda (1889-1900): L'any 1889, Cecil Reddie va obrir The New School a Abbotsholme (Anglaterra), considerada el primer centre del moviment. Abbotsholme connectava la vida escolar amb la natura i unia teoria i treball manual. El model va inspirar Hermann Lietz, qui va obrir les Landerziehungsheime (llars d'educació al camp) a Alemanya el 1898.

1 Fonamentació teòrica i etapa americana: Als Estats Units, el filòsof i pedagog John Dewey va qüestionar les bases epistemològiques tradicionals i va vincular l'educació activa amb la transformació democràtica de la societat, defensant l'aprenentatge a través de l'acció i la unió de pensament i praxi. 2 Consolidació de mètodes didàctics a Europa (1907-1918): Durant aquest període es van dissenyar i publicar mètodes d'acció pràctica de gran repercussió: el sistema de Maria Montessori, la proposta globalitzada d'Ovide Decroly, el pla Dalton i el sistema Winnetka.

3 Articulació internacional (1921): Després de la Primera Guerra Mundial, el moviment es va estendre amb força per Europa sota l'impuls de mestres liberals, progressistes i cristians. L'any 1921 es va constituir a Calais la Lliga Internacional per l'Escola Nova. 4 Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 12 CRONOLOGIA Fases de vertebració del moviment de l'Escola Nova ERROR FREQÜENT No confongueu la cronologia ni el paper dels centres pioners: Abbotsholme (fundada el 1889 per Cecil Reddie a Anglaterra) és la institució inicial, mentre que les Landerziehungsheime alemanyes (1898) van sorgir posteriorment fruit de la visita de Hermann Lietz al centre anglès.

Cap de les dues escoles no va ser fundada per John Dewey. El congrés de Calais (1921) i els principis de la Lliga Internacional La constitució de la Lliga a Calais va fixar les bases teòriques del moviment amb un programa formal de 30 punts i un ideari sintetitzat en set principis fonamentals per transformar l'escola elemental: Llibertat per al desenvolupament natural: Respecte escrupolós al creixement orgànic i espontani de la infància. L'interès com a motor: L'aprenentatge i la feina escolar han de sorgir de les motivacions reals de l'infant, no d'imposicions externes.

El mestre com a guia: El docent deixa de ser un gestor autoritari i transmissor per esdevenir un acompanyant que orienta el descobriment. Estudi científic de l'evolució: Fonamentar les pràctiques educatives en el coneixement empíric de la biologia i la psicologia del desenvolupament. Atenció integral: Consideració transversal de totes les dimensions que incideixen en la maduració del nen (salut física, emocional i intel·lectual). Cooperació entre escola i llar: Coordinació constant entre els educadors i la família de l'alumnat. Escola de pensament progressista: Compromís de la institució escolar amb la transformació i la millora democràtica de la comunitat.

Durant el segon terç del segle XX, aquests principis van articular revistes, congressos i xarxes internacionals. Després de la Segona Guerra Mundial, l'Escola Nova es va integrar orgànicament en els corrents generals d'educació democràtica, i va influir decisivament en les reformes educatives que van culminar a finals dels anys seixanta. 1889-1900 Primeres escoles d'avantguarda: Abbotsholme de Cecil Reddie i Landerziehungsheime de Hermann Lietz. Canvi de segle Formulació del pensament de John Dewey als EUA, unint teoria, pràctica i transformació social. 1907-1918 Desenvolupament dels mètodes didàctics actius: Montessori, Decroly, Dalton i Winnetka.

1921 Fundació a Calais de la Lliga Internacional per l'Escola Nova amb 30 punts programàtics. Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 13 COMPROVA-HO 25 Quin canvi de rol experimenta el professorat en els set punts establerts a Calais? IDEES CLAU L'Escola Nova va sorgir a finals del segle XIX com a resposta crítica contra l'autoritarisme i el magistrocentrisme de l'escola tradicional. La universalització escolar i la diversificació social de l'alumnat van exigir metodologies didàctiques variades i basades en el coneixement experimental del desenvolupament infantil.

Cecil Reddie a Abbotsholme (1889) i Hermann Lietz amb les Landerziehungsheime (1898) van inaugurar les experiències pioneres sobre el terreny. John Dewey va aportar el corpus teòric més influent des dels Estats Units, defensant l'educació com a mecanisme fonamental per a la transformació social democràtica. La fundació de la Lliga Internacional per l'Escola Nova a Calais (1921) va establir 30 punts d'acció i 7 principis fonamentals centrats en l'interès del nen, la llibertat i el mestre com a guia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quins antecedents intel·lectuals van influir directament en les bases teòriques de la Pedagogia Activa? 27.

Quines van ser les fites didàctiques de la tercera etapa del moviment (1907-1918)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Qui va fundar l'escola d'avantguarda The New School a Abbotsholme el 1889? 29. Quin paper assumeix el mestre segons els set principis de Calais (1921)? 30. Quin autor va vincular l'educació activa amb la transformació democràtica de la societat als Estats Units?

Cecil Reddie a) Hermann Lietz b) John Dewey c) Ovide Decroly d) Observador passiu sense intervenció a) Autoritat que transmet continguts b) Guia i orientador de l'ensenyament c) Avaluador extern del progrés d) Johann Heinrich Pestalozzi a) Wilhelm Wundt b) John Dewey c) Friedrich Fröbel d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 14 31. En quin any i lloc es va fundar la Lliga Internacional per l'Escola Nova? 4 Principis, comparativa i crítiques a la Pedagogia Activa EN ACABAR SABRÀS Distingir els trets diferencials entre el model tradicional i la pedagogia activa en una matriu comparativa. Explicar el concepte de paidocentrisme i els seus fonaments psicopedagògics.

Analitzar les crítiques rebudes pel moviment actiu per part de sectors acadèmics, l'Església i els totalitarismes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què passar de castigar la falta de disciplina a consensuar les normes no significa caure en el desordre? El contrast entre l'Escola Tradicional i l'Escola Activa La pedagogia activa sorgeix a començaments del segle XX com una impugnació directa de l'escola tradicional, vigent des del segle XVII (vegeu «Evolució històrica: de l'antiguitat a l'escola tradicional»).

El model tradicional fomentava la competitivitat i l'autoritarisme mitjançant una transmissió memorística tancada en manuals escolars rígids, sense cap atenció a l'evolució psicològica de l'alumnat. En contraposició, l'Escola Activa entén la institució escolar com un reflex de la vida mateixa, orientada a formar ciutadans crítics, cooperatius i democràtics.

Dimensió Escola Tradicional Escola Activa Cronologia inicial Segle XVII Primeres dècades del segle XX Finalitats Ensenyar conductes, valors i normes de la comunitat Formar en esperit crític, cooperació i sentit democràtic Rol del docent Centre absolut del procés i figura d'autoritat Guia facilitador que desperta l'interès per aprendre Rol de l'estudiant Receptor passiu i disciplinat d'informació Subjecte actiu, crític i constructor del coneixement Metodologia Memorització minuciosa de matèries aïllades Comprensió interdisciplinària lligada als interessos propis El 1921 a Calais a) El 1898 a Alemanya b) El 1907 a Roma c) El 1889 a Abbotsholme d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 15 Dimensió Escola Tradicional Escola Activa Avaluació Exàmens per mesurar objectius per assignatures Seguiment del progrés de manera global i consensuada Espai educatiu Aula tancada i aïllada de l'entorn Aprofitament integral de l'escola i de l'entorn real Disciplina Imposada de forma externa i repressiva Consensuada i sorgida de la mateixa convivència Aquesta transformació metodològica redefineix per complet el significat de l'aprenentatge.

La qualificació numèrica aïllada és substituïda per una avaluació global, entesa com la valoració continuada del desenvolupament integral de l'infant, defugint el fraccionament rígid en assignatures independents i acordant els criteris de progrés amb el propi grup d'aprenents. COMPROVA-HO 33 Quina diferència fonamental hi ha entre l'avaluació de l'escola tradicional i la de l'escola activa? Principis rectors i fonaments psicopedagògics L'eix vertebrador d'aquest canvi de paradigma rau en el fet que l'escola activa substitueix el magistrocentrisme tradicional pel paidocentrisme.

El paidocentrisme és el principi segons el qual l'infant, amb les seves necessitats, interessos i ritmes biològics, se situa al centre de tota l'acció educativa, mentre que el docent passa a exercir de guia acompanyant. Els fonaments psicopedagògics de l'Escola Activa es concreten en cinc dimensions bàsiques: Respecte a la individualitat: reconeixement de les diferències personals per assolir un desenvolupament harmònic de totes les capacitats del nen segons el seu propi ritme. Vinculació de teoria i pràctica: el coneixement no s'extreu exclusivament dels llibres de text; s'aprèn a través de la manipulació, l'observació del medi i la recerca experimental.

Creativitat i expressió lliure: la llibertat educativa dona peu a la iniciativa, a l'espontaneïtat i a una expressió creadora que proporciona seguretat i satisfacció personal. Llibertat i responsabilitat: l'alumnat aprèn a prendre decisions autònomes tot assumint les conseqüències i responsabilitats de la seva pròpia elecció. Dimensió social i cooperació: el treball en equip i la interacció grupal preparen l'infant per participar activament en la modificació social, assolint una sòlida consciència de convivència.

Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 16 ESQUEMA Fonaments psicopedagògics de l'Escola Activa DEFINICIÓ El paidocentrisme és el postulat pedagògic que desplaça el docent com a eix de la classe i situa la personalitat, els interessos i les etapes evolutives de l'infant com a motor i guia de tot l'aprenentatge. COMPROVA-HO 34 Com es conjuguen la llibertat individual i la dimensió social a l'aula activa? Crítiques, oposició ideològica i crisi dels anys trenta Malgrat la seva expansió internacional durant el primer terç del segle XX, la pedagogia activa va rebre severes crítiques tant des d'àmbits pedagògics com des de sectors polítics i religiosos conservadors.

Entre les objeccions de caràcter tècnic i acadèmic, destacaven els següents retrets: Acusació d'improvisació: es titllava l'educació progressista de manca de planificació estructurada i es qüestionava que proporcionés prou quantitat de coneixements formals. Exigència docent elevada: s'advertia que el model requeria mestres excepcionalment ben preparats per poder guiar sense imposar continguts tancats. Anti-intel·lectualisme: els detractors afirmaven que menyspreava el saber acadèmic a favor de l'activitat pràctica, transformant l'escola en una mena de centre recreatiu centrat només en aspectes físics i emocionals.

Manca de disciplina i esforç: es retreia que els alumnes no solien escollir activitats difícils de manera espontània i que la disciplina consensuada resultava insuficient per mantenir l'ordre.

Individualitat Respecte als ritmes i desenvolupament propi Acció pràctica Unió de teoria amb recerca i observació Creativitat Expressió lliure i iniciativa personal Autonomia responsable Presa de decisions i acceptació de conseqüències Socialització Treball cooperatiu per a la millora col·lectiva Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 17 En el pla ideològic, l'Església Catòlica va rebutjar enèrgicament l'Escola Nova, oposant-se frontalment a dos dels seus principis centrals: el laïcisme institucional i la coeducació, entesa com l'escolarització conjunta de nens i nenes en una mateixa aula i sota un projecte educatiu comú.

Finalment, la dècada dels anys 1930, marcada per l'ascens dels règims totalitaris a Europa, va truncar l'avenç del moviment, ja que aquests sistemes van imposar de nou un control adoctrinador, autoritari i jeràrquic sobre l'escola. ERROR FREQÜENT No confonguis el rebuig a l'autoritarisme amb una absència de normes. L'Escola Activa no elimina la disciplina ni defensa l'anarquia escolar: substitueix el càstig repressiu imposat pel mestre per una disciplina interna, acordada i consensuada per tota la comunitat de l'aula. COMPROVA-HO 35 Per quins dos motius principals l'Església Catòlica es va oposar a l'Escola Nova?

IDEES CLAU L'escola activa substitueix el magistrocentrisme tradicional pel paidocentrisme, situant l'infant com a centre del procés educatiu. L'aprenentatge actiu connecta la teoria amb la pràctica, partint de la realitat, l'observació i els interessos del nen en comptes de manuals rígids. L'avaluació passa de ser una mesura memorística per matèries a una valoració global, formativa i consensuada del desenvolupament. Els detractors acusaven el moviment d'anti-intel·lectualisme, improvisació i debilitament de l'esforç i la disciplina. L'Església Catòlica va condemnar el moviment pel laïcisme i la coeducació, i els totalitarismes dels anys 30 van frenar-ne la implantació.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. En què consisteix exactament el canvi del magistrocentrisme al paidocentrisme? 37. Per què els sectors acadèmics acusaven la pedagogia activa de convertir l'escola en un «centre recreatiu»? Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin és el rol principal del mestre en el marc de l'Escola Activa? 39. Com planteja l'Escola Activa la gestió de la disciplina escolar? 40. Quina pràctica de l'Escola Nova va generar un fort rebuig per part de l'Església Catòlica? 41. Quin esdeveniment històric dels anys trenta va paralitzar l'expansió d'aquestes metodologies?

5 Pedagogies sociopolítiques i corrents antiautoritaris EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres dimensions fonamentals de l'educació politècnica marxista. Explicar les característiques estructurals de les escoles úniques del treball soviètiques. Identificar els projectes emblemàtics de la pedagogia llibertària. Comparar les tres branques principals del corrent educatiu antiautoritari. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com pot educar una institució si es prescindeix de l'autoritat central del mestre i dels càstigs?

Avaluador estricte mitjançant exàmens diaris a) Guia facilitador de l'aprenentatge de l'infant b) Vigilant de la disciplina tradicional c) Transmissor únic de continguts i dogmes d) Mitjançant càstigs físics i repressió sistemàtica a) Delegant el control exclusivament a la direcció b) Amb l'absència total de normes i límits c) A través d'un acord consensuat col·lectivament d) L'atenció als diferents ritmes personals a) La formació d'esperit crític en ciències b) L'ús de materials didàctics manipulatius c) La coeducació de nens i nenes d) La creació de la Lliga a Calais a) La publicació del primer manual d'aula b) L'auge dels règims totalitaris a Europa c) La consolidació de l'escola tradicional d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 19 Pedagogia socialista i la concepció marxista de l'educació La pedagogia socialista es fonamenta en el pensament de Karl Marx i Friedrich Engels.

Aquests autors no van redactar un tractat exclusiu sobre pedagogia, però la seva obra ofereix les bases per transformar l'ensenyament. La seva anàlisi parteix d'una forta oposició a l'escola capitalista, a la qual acusaven de fomentar una instrucció unilateral que dividia la formació entre les classes burgeses i la classe obrera. Davant d'aquest model segregador, el marxisme defensa una formació integral i polivalent en condicions d'igualtat. Aquesta proposta busca desenvolupar plenament totes les capacitats humanes (intel·lectuals, físiques i tècniques) per superar la divisió social del treball.

La nova societat requereix suprimir la competència i instaurar la propietat comunitària, on cada individu pugui exercir les tasques productives que la col·lectivitat necessita. DEFINICIÓ L'educació politècnica és la combinació indissoluble entre educació i treball productiu. Lluny de limitar-se a l'aprenentatge d'un ofici concret, prepara l'alumnat per comprendre els fonaments científics i tècnics de la producció moderna. A diferència de l'enfocament utilitzat per l'Escola Nova (vegeu «La Pedagogia Activa i el moviment de l'Escola Nova»), on el treball té una funció purament metodològica, per al marxisme el treball constitueix l'activitat que construeix la identitat humana.

El treball a les fàbriques es plantejava a partir dels deu anys, complementat amb formació nocturna per evitar l'explotació i dignificar l'aprenentatge. Dimensió de la politècnica Àmbit d'actuació Objectiu formatiu Tecnològica Necessitats industrials de la societat Superar l'ensinistrament puntual mitjançant una formació tecnològica múltiple. Cientificonatural Lleis de la naturalesa, el món i la seva evolució Comprendre la història i l'entorn material des d'una base científica. Pràctica Maneig directe dels mitjans de producció Dominar l'ús dels instruments reals de treball. Aquest model exigeix un ensenyament públic, laic, mixt, gratuït i universal.

Tot i que l'escola ha de rebre finançament públic per garantir la seva universalitat, ha d'evitar el control ideològic o partidista per part del govern, centrant-se a preparar treballadors lliures per a la gestió comunista. COMPROVA-HO 43 Quina diferència hi ha entre el sentit del treball a la Pedagogia Activa i a la pedagogia marxista? Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 20 Les escoles úniques del treball a la Unió Soviètica La materialització pràctica d'aquests ideals va tenir lloc a la Unió Soviètica a través de les escoles úniques del treball.

Aquestes institucions van trencar amb l'estructura acadèmica tsarista per articular una xarxa formativa profundament connectada amb la realitat comunitària. Escolarització bàsica: s'estableix un sistema escolar gratuït i obligatori des dels 8 als 17 anys. Laïcisme estricte: es prohibeix qualsevol tipus d'adoctrinament religiós a l'interior dels centres. Treball central: la vida educativa s'organitza al voltant del treball manual i intel·lectual compartit. Comuna escolar: el centre funciona de manera comunitària i manté vincles estrets amb la fàbrica i l'entorn exterior.

Supressió de mecanismes repressius: s'eliminen els càstigs corporals, l'antiga disciplina autoritària, els exàmens i les proves selectives d'ingrés o promoció. PROCÉS Model de l'escola única del treball 1 Ingrés escolar Escolarització gratuïta a partir dels 8 anys sense exàmens. 2 Comuna i treball Pràctica productiva lligada a la ciència i la tècnica. 3 Finalització formativa Completada als 17 anys sense proves d'ingrés ni càstigs. COMPROVA-HO 44 Com s'avaluava l'alumnat a les escoles úniques del treball soviètiques? Pedagogia anarquista o llibertària La pedagogia llibertària rebutja l'autoritat imposada i persegueix el desenvolupament autònom de les capacitats de cada persona.

Si el corrent socialista posava el focus en l'estructura socioeconòmica de l'Estat, l'anarquisme rebutja frontalment qualsevol intervenció estatal en la infància. Dins d'aquest moviment van sorgir projectes pràctics d'àmplia repercussió internacional: L'Escola Moderna de Barcelona: com a experiència d'educació llibertària. La Ruche: experiència comunitària francesa fundada per Sébastien Faure, centrada en l'autogestió educativa i el suport mutu. L'escola racionalista andalusa: impulsada per José Sánchez Rosa, va acostar l'alfabetització i el pensament crític a les zones rurals.

Escoles dels ateneus obrers: espais creats per sindicats anarcosindicalistes per formar culturalment els treballadors al marge de les institucions oficials. COMPROVA-HO 45 Quina discrepància fonamental separa la pedagogia llibertària de la socialista respecte a l'Estat? Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 21 Pedagogies antiautoritàries: corrents i fonaments Les pedagogies antiautoritàries sorgeixen de la crítica radical al magistrocentrisme (vegeu «Evolució històrica: de l'antiguitat a l'escola tradicional»).

Un dels seus inspiradors fonamentals va ser Sigmund Freud, el qual va alertar dels perjudicis de la repressió psíquica i va defensar una educació respectuosa que no generi traumes durant la infància. Tot i que no van formar un moviment corporatiu homogeni, es diferencien tres branques principals: ESQUEMA Branques de la pedagogia antiautoritària Totes aquestes propostes comparteixen trets estructurals: oposició a les relacions de poder, defensa de la llibertat com a mètode i com a meta, i un qüestionament frontal de la cohesió forçada que sufoca l'espontaneïtat.

La normativa quotidiana no prové d'un reglament rígid, sinó de l'autoregulació col·lectiva mitjançant assemblees escolars horitzontals. ERROR FREQÜENT Un error habitual és pensar que l'educació antiautoritària es fonamenta en la relació carismàtica entre docent i alumne. En realitat, aquests corrents treuen protagonisme a la figura del mestre. No ensenya la persona particular, sinó el medi i l'organització institucional; el docent només actua com a assessor quan l'alumnat li ho sol·licita. Per tant, l'èxit educatiu depèn de com es dissenya el context. L'aprenentatge s'assoleix mitjançant la immersió en un medi educador planificat democràticament.

L'organització dels equips de treball i la disposició ambiental determinen els valors assimilats, fent que la institució social superi en importància qualsevol intervenció docent aïllada. Pedagogia institucional: analitza la dinàmica dels grups i les estructures internes dels centres educatius. Cerca una organització horitzontal modificant les regles de convivència i les aules. 1 Branca psicoanalítica: representada per Alexander Sutherland Neill a l'escola de Summerhill, aposta per una radicalització de la llibertat individual sense coaccions adultes.

2 Branca no-directiva o humanista: desenvolupada per Carl Rogers, concep l'aprenentatge a través de la relació d'ajuda, la confiança en l'estudiant i el desenvolupament intern personal. 3 Pedagogia institucional Anàlisi horitzontal de grups i institucions Branca psicoanalítica Llibertat radical sense coaccions A.S. Neill (Summerhill) Experiència pràctica d'autoregulació Branca humanista Relació d'ajuda i no-directivitat Carl Rogers Centrada en el creixement personal Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 22 COMPROVA-HO 46 Quin paper té el docent en la presa de decisions d'una escola antiautoritària?

IDEES CLAU La pedagogia marxista vincula estretament l'estudi amb el treball productiu real a través de l'educació politècnica. La formació politècnica comprèn tres eixos complementaris: tecnològic, cientificonatural i pràctic. Les escoles úniques del treball soviètiques van establir la gratuïtat obligatòria entre els 8 i els 17 anys sense exàmens ni càstigs. L'Escola Moderna de Barcelona i La Ruche de Faure van destacar com a experiències pràctiques de la pedagogia llibertària. Les propostes antiautoritàries (Neill, Rogers i pedagogia institucional) prioritzen l'autoregulació per assemblees i desplacen el protagonisme del mestre cap a l'organització del medi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47.

Quines són les tres dimensions en què s'estructura l'educació politècnica marxista? 48. Com gestionen la convivència i la disciplina les propostes escolars antiautoritàries? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quin és el principi nuclear de la pedagogia socialista marxista? 50. Quina franja d'edat obligatòria atenien les escoles úniques del treball soviètiques? 51. On recau principalment l'eficàcia educativa segons els corrents antiautoritaris?

La selecció per exàmens d'ingrés rigorosos a) La unió d'educació i treball productiu b) El lideratge exclusiu de l'Església c) L'aïllament de l'alumne del medi fabril d) Dels 8 als 17 anys a) Dels 3 als 12 anys b) Dels 10 als 18 anys c) Dels 6 als 14 anys d) En l'organització institucional i el medi a) En el carisma individual del professor b) En la severitat dels càstigs escolars c) En la repetició de manuals tradicionals d) Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 23 6 Resum per repassar Fonaments i univers educatiu Concepte Què és Pedagogia Ciència psicosocial i normativa que planifica, condueix i avalua els processos d'ensenyament-aprenentatge per millorar l'educació com a fenomen social.

Andragogia Branca pedagògica especialitzada en l'educació i formació de les persones adultes. Didàctica Disciplina focalitzada estrictament en els mètodes, tècniques i procediments concrets d'ensenyament. Formació (Hegel) Objecte de la pedagogia en què el subjecte pren consciència del seu lloc al món i es reconeix com a agent transformador. Educare Model directiu de conducció externa on l'educador marca el rumb i guia l'educand pel camí fixat. Educere Model de desenvolupament intern orientat a extreure i potenciar les capacitats pròpies per a una presa de decisions autònoma.

Educació formal Sistema reglat, estructurat, obligatori o postobligatori, subjecte a currículum oficial i amb obtenció de títol acadèmic. Educació no formal Activitats estructurades i intencionals fora del sistema escolar obligatori que no condueixen a certificació oficial reglada. Educació informal Aprenentatge espontani, no planificat ni estructurat, derivat de la convivència diària, el treball, la família i els mitjans. LODE (1985) Marc legal espanyol que consagra les finalitats educatives basades en el ple desenvolupament humà, la convivència democràtica i la pau.

De l'antiguitat a l'escola tradicional Model o concepte Què és Model preceptoral Ensenyament domèstic mitjançant tutors privats, reservat exclusivament als homes de les elits socials. Aula-caos Escola primitiva on el docent atenia només els nens propers mentre la resta aprenia sense mètode comú. Pedagogia eclesiàstica Model jesuïta dels segles XVI-XVIII per educar grans grups mitjançant disciplina, manual escolar i formació docent. Magistrocentrisme Principi on el mestre és el centre, eix i model absolut que organitza el saber i exigeix obediència.

Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 24 Model o concepte Què és Enciclopedisme Programació tancada on tot el coneixement a transmetre es troba contingut en el manual escolar. Verbalisme Didàctica magistral uniforme basada en l'exposició oral del docent i la repetició memorística passiva. Escola tradicional (s. XIX) Institució d'Estat concebuda com a màquina de disciplinar (Foucault) i eina de reproducció social i estabilitat. Pedagogia Activa i Escola Nova Concepte o fita Què és Paidocentrisme Principi que substitueix el magistrocentrisme situant l'infant, els seus interessos i el seu ritme al centre de l'ensenyament.

Abbotsholme (1889) Primera escola nova, fundada a Anglaterra per C. Reddie per apropar l'educació a la natura i unir teoria i pràctica. Landerziehungsheim (1898) Escola activa alemanya creada per H. Lietz a partir del model d'Abbotsholme. John Dewey Referent nord-americà de l'Escola Activa que vincula l'educació a través de l'acció amb la democràcia social. Lliga Internacional (1921) Organització fundada a Calais que va fixar les 30 bases i els 7 punts rectors del moviment de l'Escola Nova. Mètodes didàctics actius Sistemes sorgits a Europa (1907-1918) com Montessori, Decroly, Pla Dalton i Sistema Winnetka.

Avaluació activa Seguiment continuat i global del desenvolupament, consensuat amb el grup i sense exàmens memorístics aïllats. Pedagogies sociopolítiques i antiautoritàries Corrent o enfocament Què és Educació politècnica Principi marxista d'unió entre educació i treball productiu per tres vies: tecnològica, cientificonatural i pràctica. Escoles úniques del treball Model soviètic obligatori dels 8 als 17 anys, laic, centrat en el treball comunitari i sense exàmens ni càstigs. Pedagogia llibertària Educació anarquista sense autoritat imposada ni intervenció estatal (Escola Moderna, La Ruche, ateneus obrers).

Pedagogia institucional Corrent antiautoritari que prioritza l'autogestió i l'organització horitzontal del medi escolar per sobre del mestre. Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 25 Corrent o enfocament Què és Branca psicoanalítica (Neill) Model desenvolupat a Summerhill que proposa la radicalització de la llibertat i el creixement sense repressió. Branca humanista (Rogers) Enfocament no directiu basat en la relació d'ajuda i el desenvolupament autònom de l'estudiant. Assemblea escolar Òrgan d'autoregulació col·lectiva on l'alumnat consensua les normes de convivència democràticament.

Cronologia clau Època / Any Fita històrica de la teoria de l'educació Segle V aC Desenvolupament del pensament pedagògic clàssic a Grècia i Roma (Sòcrates, Plató, Aristòtil i sofistes). Segles V-XV Monopoli de l'Església a l'Edat Mitjana; consolidació del model preceptoral domèstic. Segles XVI- XVIII Expansió de la pedagogia eclesiàstica jesuïta (Ignasi de Loyola) basada en la disciplina i el magistrocentrisme. Segle XVII- XVIII Transició de l'aula-caos a l'escola tradicional; redefinició de la pedagogia durant la Il·lustració europea. Segle XIX Consolidació de l'escola tradicional com a eina d'Estat; diversificació industrial de l'alumnat.

1889 Fundació de The New School a Abbotsholme per Cecil Reddie (primera escola activa). 1898 Creació de les Landerziehungsheime a Alemanya per Hermann Lietz. 1907-1918 Publicació dels grans mètodes didàctics actius (Montessori, Decroly, Dalton, Winnetka). 1921 Constitució a Calais de la Lliga Internacional per l'Escola Nova. Anys 1930 Frenada del moviment actiu per l'auge dels règims totalitaris europeus. 1985 Aprovació de la LODE a l'Estat espanyol amb les finalitats del sistema educatiu democràtic. Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 26 Solucions de les preguntes de repàs 1.

No: la tradició etimològica divideix 'educare' (imposar una direcció des de l'exterior) d''educere' (extreure i desenvolupar de forma autònoma les potencialitats pròpies de l'educand). 2. Perquè no es limita a observar i explicar com succeeix el fet educatiu, sinó que formula regles, directrius i principis d'intervenció per optimitzar-lo i perfeccionar-lo. 3. En lloc d'imposar continguts i camins únics de forma directiva, el docent estimula la iniciativa i les capacitats pròpies de l'alumnat perquè prengui decisions responsables de manera autònoma. 4.

La dimensió extrínseca prové de la guia exterior de l'educador i les pressions de l'entorn, mentre que la intrínseca depèn del processament conscient i de l'autoaprenentatge del mateix subjecte. 5. És educació no formal: està planificat i té intencionalitat formativa, però se situa fora del currículum oficial reglat de l'escolarització obligatòria o universitària. 6. La pedagogia estudia globalment el fenomen humà i social de l'educació; l'andragogia se centra exclusivament en la formació d'adults; i la didàctica s'enfoca als mètodes concrets d'instrucció. 7.

Perquè en entorns no formals estructurats (com caus escoltes o clubs esportius) es produeixen constantment aprenentatges no planificats fruit de la socialització i la convivència quotidiana. 8. Disposa d'un objecte d'investigació propi, d'un conjunt de principis reguladors, d'un sistema estructurat de coneixements i de l'ús de mètodes d'observació i experimentació. 9. d) Esclau que acompanyava infants. El terme grec 'paidagogos' feia referència a l'esclau responsable d'acompanyar els nens de camí a l'escola. 10. b) Extreure el potencial de l'educand. 'Educere' significa fer sortir o extreure les capacitats internes de l'alumnat de manera activa. 11. c) La LODE de 1985.

Les finalitats educatives democràtiques van ser establertes a la Llei Orgànica del Dret a l'Educació de 1985. 12. c) Caràcter espontani i no planificat. L'educació informal s'esdevé a la vida quotidiana sense una planificació docent prèvia ni titulació oficial. 13. Mitjançant una evolució històrica que va passar del tutor privat a les primeres aules col·lectives caòtiques, ordenades després per la disciplina eclesiàstica i adoptades finalment per l'Estat modern com a eina d'estandardització i control social. 14. Estava restringit per motius de classe i gènere: només hi accedien els homes de les elits socials, excloent-ne expressament les dones i les classes populars. 15.

Perquè tot i agrupar molts alumnes en una mateixa estança, el mestre mantenia una atenció individual només amb els més propers, deixant la resta sense atenció pedagògica estructurada. 16. La seva eficàcia com a mecanisme de reproducció social, que garanteix la perpetuació de l'ordre social, l'estabilitat política i el control estatal mitjançant una disciplina homogènia. 17. Els jesuïtes van superar la desorganització de l'aula-caos establint un mètode homogeni per a grans grups, recolzat en la formació del professorat, l'ús del manual escolar i un ordre magistrocèntric rígid. 18.

Perquè emprava l'espai escolar, la vigilància sistemàtica i el control corporal per sotmetre els individus a les necessitats i directrius normatives de l'Estat. 19. c) Homes pertanyents a les elits socials. El model preceptoral contractava tutors privats només per als homes de les elits, deixant dones i pobres al marge. Teoria de l'Educació: Fonaments, Història i Corrents 27 20. c) Atenció exclusiva als alumnes situats al davant. El mestre impartia instrucció de manera individualitzada als nens més propers mentre la resta quedava desatesa. 21. c) El mestre és el centre i organitzador absolut.

El magistrocentrisme situa el mestre com a guia suprem, eix i model inqüestionable de tota l'acció educativa. 22. b) Com una màquina d'ensenyar i de disciplinar. Foucault conceptualitza l'escola tradicional com una tecnologia disciplinària orientada al control del cos i la vigilància. 23. Perquè va crear aules enormement heterogènies en salut, recursos i interessos, fent inviable el mètode rígid i uniforme centrat exclusivament en el mestre. 24. La industrialització i la universalització de l'ensenyament van portar a les aules alumnes molt heterogenis quant a condicions socioeconòmiques i capacitats. Això va fer insostenible un mètode únic i rígid per a tots els infants. 25.

El mestre abandona la figura autoritària de poder i transmissió passiva pròpia del model tradicional i es converteix en un guia i acompanyant del procés educatiu. 26. Rousseau (retorn a la natura), Pestalozzi (educació preescolar), Fröbel (jardins d'infància), Herbart (l'interès com a clau d'aprenentatge), Wundt (psicologia experimental) i Tolstoi com a pioner pràctic d'escola lliure a Iàsnaia Poliana. 27. La formulació i difusió de mètodes actius estructurats a Europa, principalment els de Maria Montessori i Ovide Decroly, a més de sistemes com el pla Dalton i Winnetka. 28. a) Cecil Reddie. Cecil Reddie va fundar The New School a Abbotsholme l'any 1889 com a centre pioner de l'Escola Nova.

29. c) Guia i orientador de l'ensenyament. La Lliga Internacional estableix expressament que el mestre ha d'actuar…