Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PROCESSOS EDUCATIUS I PRÀCTICA DOCENT A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Processos Educatius: Piaget, Vygotsky, Comenio, Rousseau, l'Escola Nova de Dewey, la desescolarització d'Illich, Ferrer i Guàrdia i el CENU. APREN.AI Índex 1 Fonaments epistemològics i definició de l'educació 1. Dualitat etimològica i naturalesa de l'ésser humà 2. Pedagogia, didàctica i models de rol docent 3.

Tipologies formatives: formal, no formal i informal 2 Desenvolupament cognitiu i teories de l'aprenentatge La teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget La perspectiva sociocultural de Lev Vygotsky L'aprenentatge social i vicari d'Albert Bandura Caràcter, valors i virtuts docents segons Thomas Lickona 3 Orígens de l'escola moderna i la Il·lustració: Comenio, Condorcet i Rousseau Jan Amos Comenio i la fundació de l'escola moderna El projecte educatiu de la Il·lustració i la proposta de Condorcet Rousseau: crítica il·lustrada, eudaimonisme i naturalesa L'Emili: paidocentrisme i educació negativa 4 L'Escola Nova i el Pragmatisme de John Dewey L'Escola Nova com a ruptura amb el model tradicional Fonaments filosòfics de la renovació pedagògica John Dewey i el pragmatisme pedagògic L'escola democràtica com a laboratori social 5 Crítica postmoderna i teories de la desescolarització Postmodernitat i crisi del relat educatiu modern Antecedents de la desescolarització: Goodman i Holt La crítica radical d'Ivan Illich a la institució escolar La ciutat desescolaritzada: les quatre xarxes d'aprenentatge Impacte, contradiccions i límits del model illichià 6 Pedagogia llibertària, Francesc Ferrer i Guàrdia i el CENU Principis de la pedagogia llibertària i el context regeneracionista L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia Tipologies d'escoles llibertàries i experiències col·lectives El Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) 7 Resum per repassar Fonaments de l'educació i rols docents Desenvolupament cognitiu i teories de l'aprenentatge Orígens de l'escola moderna i la Il·lustració Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 1 L'Escola Nova i John Dewey Crítica postmoderna i desescolarització Pedagogia llibertària i el CENU Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 2 1 Fonaments epistemològics i definició de l'educació EN ACABAR SABRÀS Distinguir les arrels etimològiques 'educare' i 'educere' i la seva repercussió en la pràctica d'aula. Explicar la complementarietat entre el procés d'individuació i el procés de socialització. Diferenciar la pedagogia de la didàctica i comparar els tres models bàsics de rol docent. Classificar experiències formatives dins dels àmbits formal, no formal i informal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot una persona desenvolupar plenament la seva condició humana si creix completament aïllada de qualsevol comunitat? L'estudi dels processos educatius requereix analitzar el significat profund de l'acció formadora, la seva naturalesa epistemològica i els marcs institucionals on es desplega. Educar no és un simple traspàs d'informació, sinó la via fonamental per construir la subjectivitat i garantir la continuïtat sociocultural.

ESQUEMA Estructura dels Fonaments Teòrics de l'Educació Fonaments epistemològics Bases teòriques i conceptuals Dualitat etimològica Educare enfront d'educere Doble procés Individuació i socialització Pedagogia i Didàctica Relació teoria i pràctica Rols docents Positivista, interpretatiu i crític Accepcions didàctiques Col·loquial, artística, tècnica i ciència Àmbits educatius Tipologies segons formalització Formal, No formal i Informal Interacció i continuïtat vital Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 3 1. Dualitat etimològica i naturalesa de l'ésser humà El concepte d'educació té una arrel llatina doble que planteja dues visions complementàries de l'acte d'ensenyar.

D'una banda, educare significa 'alimentar', 'criar' o 'guiar des de l'exterior'. Representa un enfocament més directiu i passiu per a l'aprenent, on el docent assumeix el protagonisme mitjançant la classe magistral i l'estudiant s'adapta als continguts externs. D'altra banda, educere significa 'extreure' o 'fer sortir de dins cap enfora'. Aquest enfocament connecta directament amb el mètode socràtic: atorga una gran autonomia a l'alumne i concep l'aprenentatge com el desplegament de les potencialitats internes mitjançant la relació pedagògica. Aquesta doble arrel reflecteix la pròpia condició humana.

El terme humà deriva del llatí humanus, que prové d'humus (terra o natura), indicant un ésser sorgit del medi natural. Tanmateix, l'ésser humà és un animal polític que només pot transcendir la seva pura animalitat vivint en comunitat. Quan un individu creix privat del contacte social —com il·lustra històricament el cas de Víctor de l'Avairon—, no desenvolupa plenament la seva humanitat: roman proper a l'estat animal i separat dels codis culturals. Per tant, l'educació consisteix precisament en la contínua superació de l'animalitat i la conquesta progressiva de la condició humana.

DEFINICIÓ L'educació és el procés exclusivament humà mitjançant el qual s'adquireixen valors i aprenentatges perquè cada individu arribi a ser allò que vol ser, articulant la integració social amb la construcció de la pròpia identitat. L'educació actua alhora cap a l'interior i cap a l'exterior de la persona a través de dos moviments inseparables: Individuació: construcció del caràcter particular i de la singularitat personal, configurant allò que cadascú ha d'arribar a ser. Socialització: incorporació de l'individu a la comunitat per aprendre a conviure, professionalitzar-se i compartir codis culturals comuns.

Aquesta acció educativa es manifesta a través de diverses connotacions essencials: com a preparació per assumir els deures i privilegis de la maduresa; com a desenvolupament del procés d'individuació; com a funció comunitària per garantir la convivència pacífica; com a construcció activa de l'esperit; com a disciplina orientada a l'ensinistrament de les facultats mitjançant hàbits; i com a formació dinàmica d'autodesenvolupament tant intern com extern. COMPROVA-HO 2 Per què l'educació requereix tant el sentit d'educare com el d'educere per ser completa? 2.

Pedagogia, didàctica i models de rol docent Tot i que sovint s'utilitzen indistintament, Pedagogia i Didàctica ocupen nivells diferents en la ciència educativa. La pedagogia és la disciplina filosòfica que estudia el fenomen educatiu en la seva globalitat («ensenyar a ensenyar»); constitueix el fonament teòric i la cosmovisió que orienta tota Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 4 pràctica formativa. En canvi, la didàctica és la branca encarregada d'estudiar i explicar directament el procés pràctic d'ensenyament-aprenentatge. L'educació és a la pedagogia allò que la pràctica és a la teoria.

El terme didàctica s'utilitza a partir de quatre accepcions principals: Col·loquial: referida a la claredat expositiva d'un recurs o un llibre («aquest manual és molt didàctic»). Artística: habilitat i sensibilitat del mestre per aprofitar circumstàncies imprevistes o oportunitats sorgides a l'aula. Tecnològica: dimensió instrumental orientada a metodologies i passos pautats per assolir els objectius fixats. Científica: disciplina que pren com a objecte d'investigació rigorós els processos d'ensenyament- aprenentatge.

Tota aquesta arquitectura teòrica es materialitza a través del currículum, definit com el conjunt estructurat de criteris, plans d'estudi, programes, metodologies i processos que asseguren una formació integral. A més, el currículum articula la identitat cultural (local, regional i nacional) i posa en pràctica el projecte educatiu institucional coordinant recursos humans i materials.

Model docent Visió del professor Objectiu principal Positivista Tècnic de l'educació rígid i aplicador mecànic Execució fidel de programes i procediments estandarditzats Interpretatiu Agent pràctic, reflexiu i crític Descobrir constantment la millor manera d'ensenyar adaptant-se a l'aula Sociocrític Intel·lectual compromès i agent emancipador Transformació de les desigualtats socials i conscienciació ciutadana Per exercir aquests rols, el mestre ha de desplegar virtuts educatives indispensables tals com el respecte, l'empatia, la tolerància, la proximitat, l'adaptabilitat, la capacitat de lideratge i una autoritat autèntica lliure d'autoritarisme.

Aquestes actituds permeten motivar els estudiants i fer comprensible el coneixement (per aprofundir en el paper dels models i els hàbits en la conducta, vegeu «Desenvolupament cognitiu i teories de l'aprenentatge»). ERROR FREQÜENT És un error habitual concebre la pedagogia i la didàctica com a conceptes sinònims. La pedagogia estableix el «per a què» i el sentit global de l'educació (teoria i valors), mentre que la didàctica respon al «com» concret del procés d'aula (mètodes i procediments d'aprenentatge). COMPROVA-HO 3 Quina diferència defineix el rol docent positivista respecte a l'interpretatiu? Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 5 3.

Tipologies formatives: formal, no formal i informal L'acció educativa no queda circumscrita exclusivament als centres escolars. Els aprenentatges s'estructuren en tres modalitats diferenciades per la seva institucionalització, intencionalitat i reconeixement formal.

Tipologia Intencionalitat Institucionalització Certificació i àmbit Educació formal Explícita i sistemàtica Plenament reglada dins el sistema escolar oficial Otorga títols acadèmics oficials (escoles, instituts, universitats) Educació no formal Explícita i organitzada Estructurada fora de l'itinerari oficial reglat No atorga títols homologats (acadèmies sense titulació, classes particulars) Educació informal No intencional Difusa i no estructurada No certifica; aprenentatges vivencials continus (família, amistats, televisió) El concepte d'educació no formal va ser articulat de manera pionera per Philip H.

Coombs, qui va evidenciar la incapacitat del sistema escolar formal per respondre en solitari a les demandes d'una societat en constant transformació. Lluny de competir entre si o d'operar com a compartiments estancs, aquests tres àmbits conviuen en permanent interacció harmònica. Un infant adquireix coneixements estructurats a l'escola (àmbit formal), aprèn normes socials i valors espontanis al pati jugant amb els companys o mirant els mitjans (àmbit informal) i consolida habilitats específiques en una activitat extraescolar a la tarda (àmbit no formal). COMPROVA-HO 4 Per què una acadèmia d'idiomes que ofereix cursos sense títol oficial es considera educació no formal i no pas informal?

IDEES CLAU L'etimologia de l'educació combina 'educare' (adreçat des de l'exterior, directiu) i 'educere' (brollar des de l'interior, centrat en l'autonomia). L'ésser humà sorgeix de l'humus natural, però només supera la seva condició animal integrant- se activament en la vida societària. L'acte educatiu sintetitza simultàniament la construcció de la personalitat singular (individuació) i la incorporació comunitària (socialització). La pedagogia comprèn l'estudi teòric i valoratiu global, mentre que la didàctica sistematitza la dimensió aplicada de l'ensenyament-aprenentatge.

Els espais formal, no formal (definit per Coombs) i informal no actuen aïllats, sinó que es complementen durant el cicle vital. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es distingeixen la noció d'educare i la d'educere? 6. Quina funció compleix el currículum dins de les institucions educatives? 7. Quina aportació teòrica va fer Philip H. Coombs respecte a les tipologies educatives? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quina arrel etimològica posa l'èmfasi en extreure el potencial intern de l'aprenent? 9. Com es defineix el procés pel qual una persona construeix el seu propi caràcter diferencial? 10.

Quin model de docent es concep com un intel·lectual orientat a la transformació social? 11. Quina característica defineix l'educació informal respecte a la formal i la no formal? 2 Desenvolupament cognitiu i teories de l'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir la construcció interna piagetiana de l'enfocament sociocultural vygotskià Identificar les característiques i edats dels quatre estadis del desenvolupament de Piaget Explicar l'aprenentatge vicari de Bandura i les condicions de l'hàbit moral segons Lickona PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Aprenem perquè el cervell madura de dins cap enfora, o madurem perquè la societat ens empeny des de fora?

Humus a) Educere b) Educare c) Humanus d) Socialització a) Didàctica artística b) Individuació c) Curricularització d) Model sociocrític a) Model tecnològic b) Model positivista c) Model interpretatiu d) Manca d'intencionalitat educativa explícita a) Emissió de títols oficials homologats b) Organització en programes i cursos tancats c) Absència de contacte amb altres persones d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 7 L'explicació de com aprenem i evolucionem intel·lectualment ha generat models teòrics contrastats al llarg del segle XX.

Mentre que algunes perspectives situen el motor del canvi en la maduració biològica interna, d'altres el vinculen a la mediació sociocultural, a l'observació vicària o a l'adquisició pràctica d'hàbits ètics. Les nocions generals sobre la naturalesa educativa es tracten a «Fonaments epistemològics i definició de l'educació». La teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget Jean Piaget (1896-1980), biòleg suís, defensa que l'aprenentatge és un procés endogen que té lloc a l'interior del subjecte mitjançant la construcció d'estructures cognitives successives. La intel·ligència humana madura organitzant i processant la informació procedent del medi.

Piaget va estructurar aquest creixement en quatre estadis universals i seqüencials: Estadi piagetià Franja d'edat Trets cognitius principals Sensoriomotriu 0-2 anys Conductes instintives, exploració ambiental i raonament prelingüístic basat en l'assaig-error. Entre els 2 i els 5 mesos sorgeix la percepció espacial i la repetició d'actes agradables. L'infant comença a diferenciar el propi cos del món extern («el jo») i adquireix nocions bàsiques de causa-efecte, temps i permanència dels objectes. Preoperatori 2-7 anys Aparició i consolidació del llenguatge verbal per relacionar-se amb els altres.

Pensament intuïtiu, visual i espacial lligat a l'egoisme cognitiu (dificultat per adoptar altres perspectives) i a l'animisme (creença que els objectes i les joguines tenen vida). Consciència d'un univers compartit. Operacions concretes 8-12 anys Pensament lògic-elemental lligat a elements igualitaris i observables (comprendre el valor equivalent d'una moneda d'un euro davant de deu monedes d'un cèntim). Capacitat de classificar, ordenar el pensament i inferir relacions transitives (si i , aleshores ). Ús segur de la llengua, percepció de múltiples punts de vista de la realitat i capacitat d'empatitzar.

Operacions formals 12 anys en endavant Desenvolupament del pensament abstracte i lògic-formal. Capacitat d'aplicar el mètode inductiu i deductiu, així com el raonament matemàtic avançat al llarg de la vida adulta. COMPROVA-HO 13 Quin canvi cognitiu permet distingir la fase de les operacions concretes de la fase preoperatòria? La perspectiva sociocultural de Lev Vygotsky En contrast directe amb l'enfocament biològic intern de Piaget, el psicòleg soviètic Lev Vygotsky (1896-1934) planteja la teoria sociocultural en el marc dels canvis socials posteriors a la revolució russa.

Per a Vygotsky, l'aprenentatge s'origina fora de l'individu: el subjecte s'educa en interacció A = B B = C A = C Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 8 constant amb la societat i condicionat per ella. La relació social, instrumentalitzada fonamentalment pel llenguatge, precedeix i possibilita el desenvolupament de les funcions psicològiques superiors. Vygotsky estructura el camp d'aprenentatge a través de tres zones dinàmiques: Nivell de desenvolupament real: integrat pels coneixements previs i capacitats que la persona ja domina de manera autònoma sense cap recolzament exterior.

Zona de desenvolupament proper (ZDP): espai intermedi de transformació on intervenen activament els mestres o tutors per bastir l'aprenentatge. Nivell de desenvolupament potencial: fita cognitiva que l'estudiant pot assolir amb l'acompanyament adequat de l'agent educador. Més enllà d'aquest marge se situa allò que encara no es pot assolir. COMPROVA-HO 14 Quina funció específica compleix la figura docent a la teoria sociocultural de Vygotsky? L'aprenentatge social i vicari d'Albert Bandura Albert Bandura (1925-2021), psicòleg format a la Universitat de Stanford, va formular el 1987 la teoria de l'aprenentatge social.

Bandura va demostrar que l'adquisició de pautes de conducta no requereix necessàriament una experiència d'assaig i error personalitzada, sinó que es fonamenta en la interacció entre la persona i la societat mitjançant l'aprenentatge vicari (observacional o per imitació). Aquest mecanisme requereix una seqüència estructurada de passos: ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre l'aprenentatge per condicionament operant (basat en el tanteig directe d'assaig-error) amb l'aprenentatge vicari de Bandura. En el model vicari, l'aprenentatge es produeix de manera observacional sense necessitat que l'alumne hagi d'executar primer la conducta per aprendre'n les conseqüències.

Caràcter, valors i virtuts docents segons Thomas Lickona Inspirat per la tradició filosòfica aristotèlica, l'autor nord-americà Thomas Lickona planteja que la finalitat de l'educació consisteix a esdevenir savi i actuar d'acord amb aquesta saviesa. L'educació del caràcter requereix transformar principis teòrics en conductes reals: Atenció: l'estudiant focalitza la mirada en el model observant la instrucció verbal o el seu comportament directe. 1 Retenció: codificació i emmagatzematge mental de la conducta observada a la memòria.

2 Reproducció: execució pràctica de l'acció imitada, condicionada per la força de l'impuls motivacional i per metodologies com la pràctica d'activitats a l'aire lliure o la capacitat de despertar el desig d'imitar el docent. 3 Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 9 DEFINICIÓ Segons Thomas Lickona, un valor es converteix en virtut quan s'assoleix l'hàbit. Aquest procés d'incorporació exigeix desenvolupar hàbits tant en la ment com en el cor, la qual cosa permet desitjar allò bo i rebutjar allò que és perjudicial. Allò virtuós prové dels models presents a la tradició, la cultura i la vida col·lectiva.

L'assoliment de la virtut s'entén com un procés artístic de construcció individual que requereix l'acompanyament d'un agent educador (ja sigui el mestre, un amic o referents transmesos per llibres i pel·lícules). En aquest context formatiu, el docent ha de manifestar una sèrie de virtuts i valors professionals essencials: respecte, empatia, tolerància, proximitat, obertura, humilitat, vocació, habilitat comunicativa, capacitat d'adaptació, lideratge, autoritat no autoritària, saber motivar per generar interès cap a la matèria, personalització, accessibilitat i saviesa. COMPROVA-HO 15 Com es produeix la transició d'un mer valor teòric a una virtut segons Lickona?

IDEES CLAU Jean Piaget concep el desenvolupament cognitiu com un procés intern i endogen estructurat en quatre fases: sensoriomotriu, preoperatòria, operacions concretes i operacions formals. Lev Vygotsky defensa que l'aprenentatge és d'origen social i extern, articulat a través de la mediació del llenguatge i de la intervenció docent a la zona de desenvolupament proper. Albert Bandura demostra que l'aprenentatge vicari permet adquirir respostes mitjançant l'observació d'un model, superant la necessitat de l'assaig i error directe. Thomas Lickona recupera la línia aristotèlica per afirmar que un valor esdevé virtut a través de la pràctica continuada de l'hàbit del cor i de la ment.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. A quin estadi piagetià s'adquireix la capacitat de realitzar inferències transitives de tipus lògic sobre elements concrets? 17. Què representa la zona de desenvolupament proper en el model de Lev Vygotsky? 18. Quins tres passos consecutius articulen l'aprenentatge observacional segons Albert Bandura? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin estadi cognitiu de Piaget es caracteritza per l'egoisme i el pensament animista? Operacions concretes a) Operacions formals b) Preoperatori c) Sensoriomotriu d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 10 20. Segons Lev Vygotsky, on té el seu origen primordial l'aprenentatge humà? 21.

Com defineix Albert Bandura la base del seu model d'aprenentatge social? 22. Quina condició és indispensable segons Thomas Lickona perquè un valor esdevingui virtut? 3 Orígens de l'escola moderna i la Il·lustració: Comenio, Condorcet i Rousseau EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres fases de l'aprenentatge comenià: autòpsia, autopràxia i autocrèsia. Explicar els pilars del projecte d'instrucció pública nacional defensat per Condorcet. Diferenciar l'educació negativa de la positiva en el marc de l'Emili de Jean-Jacques Rousseau. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què obligar un infant a aprendre normes cíviques i morals abans dels dotze anys pot ser perjudicial segons Rousseau?

La transició cap a la modernitat pedagògica s'inicia amb la ruptura dels marcs medievals i culmina en els debats il·lustrats sobre la funció de l'Estat i la naturalesa humana. ESQUEMA Orígens del pensament pedagògic modern Dins de l'individu biològic a) En l'assaig i error aïllat b) En l'herència genètica estricta c) Fora de la persona, en societat d) Aprenentatge vicari per observació a) Maduració espontània d'estructures b) Assaig i error mecànic c) Instint biològic no mediat d) Obtenir un títol acadèmic a) El càstig conductista reiterat b) L'adquisició mitjançant l'hàbit c) L'aïllament del medi social d) Pedagogia moderna Gènesi i evolució dels models educatius Comenio (s.

XVII) Metodologia universal i etapes escolars Condorcet (s. XVIII) Instrucció pública, universal i laica Rousseau (s. XVIII) Naturalisme, eudaimonisme i paidocentrisme Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 11 Jan Amos Comenio i la fundació de l'escola moderna Durant el segle XVII, en ple context de la Reforma protestant i amb l'ascens social i econòmic de la burgesia, Jan Amos Comenio va establir les bases de l'ensenyament sistemàtic modern. La seva obra fonamental, la Didáctica Magna, va respondre a la necessitat d'una escolarització oberta a tothom, defensant el dret universal a l'educació independentment del gènere o de la classe social.

El pensament comenià s'articula sobre tres eixos rectors: Naturalitat: l'ensenyament ha de respectar el ritme de desenvolupament espontani de l'alumnat, avançant sempre des de les nocions més simples cap a les més complexes. Intuïció: el coneixement comença per la percepció sensible i el contacte directe amb la realitat, abans d'abordar conceptes abstractes o llibres teòrics desconnectats del món. Autoactivitat i optimització temporal: l'aprenentatge requereix la implicació activa de l'estudiant; a més, s'introdueix el principi de rapidesa i estalvi d'energia temporal com a resposta a les noves dinàmiques de producció i organització social.

Per portar a la pràctica aquests principis, Comenio va descriure un itinerari metodològic seqüenciat en tres moments operatius: l'autòpsia (l'observació directa i intuïtiva per part de l'aprenent), l'autopràxia (l'exercitació activa i personal del contingut après) i l'autocrèsia (l'aplicació pragmàtica de les habilitats adquirides a situacions vitals). Aquesta sistematització va acompanyar-se d'una divisió institucional en quatre etapes formatives: COMPROVA-HO 24 Quina relació estableix Comenio entre l'autòpsia i l'autopràxia en l'aprenentatge?

El projecte educatiu de la Il·lustració i la proposta de Condorcet Durant el segle XVIII, el moviment de la Il·lustració va situar la raó com a vehicle primordial de progrés i perfeccionament moral, bevent de les bases racionalistes de Descartes. Autors com Robespierre plantejaven la construcció d'una ciutat d'éssers lliures emancipada de la tutela eclesiàstica, mentre que Kant definia la Il·lustració precisament com la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat culpable. Amb l'esclat de la Revolució Francesa (1789) i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, l'educació va esdevenir un assumpte d'Estat prioritari.

El marquès de Condorcet va esdevenir la figura central del disseny de la instrucció pública nacional. La seva proposta defensava que l'accés al coneixement havia de ser universal, gratuït i estrictament laic, desvinculat completament de la moral religiosa tradicional per garantir la igualtat jurídica i el progrés material. Escola materna: centrada en la família, destinada a cultivar els sentits externs i el domini del llenguatge oral bàsic. 1 Escola elemental: adreçada al desenvolupament de la memòria, la imaginació, la cultura general i la formació d'oficis útils. 2 Escola llatina: reservada a una instrucció superior d'habilitats intel·lectuals i judici crític.

3 Acadèmia o universitat: dirigida a la formació dels dirigents espirituals i administratius mitjançant el cultiu de la voluntat i el saber superior. 4 Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 12 Nivell del sistema de Condorcet Finalitat principal Destinataris Serveis bàsics (primària, secundària i instituts) Garantir els coneixements fonamentals per a l'exercici cívic i l'autonomia personal. Tots els ciutadans sense distinció. Ensenyança superior Aprofundir en especialitats professionals i ocupacions d'alta responsabilitat. Estudiants orientats a funcions tècniques o acadèmiques.

Societat Nacional de Ciències i Arts Supervisar l'avenç de la investigació i dirigir la instrucció des de la independència científica. Comunitat investigadora i docents d'elit. COMPROVA-HO 25 Per quina raó Condorcet defensa la laïcitat de la instrucció pública? Rousseau: crítica il·lustrada, eudaimonisme i naturalesa Malgrat conviure temporalment amb l'enciclopedisme, Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) va trencar amb la fe cega en la raó pura. Considerat un precursor del Romanticisme, Rousseau advertia que la cultura convencional i la societat urbana fomentaven vicis, corrupció i dependència.

Davant d'això, defensava un optimisme antropològic rotund: l'ésser humà és bo per naturalesa, i és l'artifici social el que el degrada. La seva pedagogia es fonamenta en el naturalisme eudaimònic, segons el qual el sentit últim de l'educació és la recerca de la felicitat autèntica mitjançant el desenvolupament de les passions pròpies en sintonia amb la natura. Rousseau proposa una mirada biocèntrica i vitalista, basada en dos moments del cicle humà: Naixement biològic (dels 0 als 12 anys): etapa de creixement físic i sensorial protegida del contacte corruptor amb la societat institucionalitzada.

Naixement cultural (a partir dels 12 anys): període en què emergeixen el judici abstracte, el pensament moral i la relació deliberada amb l'entorn comunitari. PROCÉS Procés educatiu d'Emili segons Rousseau 1 Infància sensorial 0 a 12 anys: educació negativa i contacte natural 2 Edat de la utilitat 12 a 15 anys: ofici de fuster i Robinson Crusoe 3 Adolescència moral 15 a 20 anys: judici social i despertar de passions 4 Etapa de la saviesa 20 a 25 anys: integració cívica i matrimoni Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 13 COMPROVA-HO 26 Quina distinció fa Rousseau entre el naixement biològic i el naixement cultural?

L'Emili: paidocentrisme i educació negativa En la seva obra clau de Emili o de l'educació, Rousseau planteja una autèntica utopia formativa que funda el paidocentrisme modern: la infància no és un simple trànsit defectuós cap a l'adultesa, sinó un estadi amb lleis, necessitats i entitat pròpies. Es rebutja així la concepció de l'infant com a «homuncle» o adult en miniatura. El nucli metodològic de la seva teoria resideix en la contraposició entre dos models pedagògics: Educació positiva: ensenyament tradicional que imposa deures, nocions morals precoces i coneixements memorístics abans que l'infant tingui la maduresa necessària per comprendre'ls.

Educació negativa: pràctica que s'absté d'adoctrinar i que se centra a preservar la bondat innata i perfeccionar els òrgans sensorials mitjançant el xoc amb la natura i les seves conseqüències físiques reals. ERROR FREQÜENT Creure que l'educació negativa significa inactivitat, manca de límits o abandó de l'infant. En realitat, exigeix una intervenció constant i molt atenta de l'educador per preparar l'entorn, evitar que la societat corrompi l'aprenent i deixar que siguin les lleis físiques de la naturalesa les qui eduquin la seva experiència.

Aquesta evolució es concreta en les quatre etapes de la formació d'Emili: COMPROVA-HO 27 Per quin motiu Rousseau prioritza l'ofici de fuster durant la segona etapa formativa d'Emili? De 0 a 12 anys (infància sensorial): exploració corporal lliure, experimentació física i formació exclusiva dels sentits sense lliçons morals ni imposicions verbals. 1 De 12 a 15 anys (edat de la utilitat): aprenentatge intel·lectual pràctic basat en l'experiència directa; Rousseau recomana la lectura de Robinson Crusoe i l'aprenentatge d'un ofici manual digne, com el de fuster. 2 De 15 a 20 anys (adolescència moral): aparició del sentiment social, les passions morals i l'ingrés a la comunitat humana.

3 De 20 a 25 anys (etapa de la saviesa): consolidació de la consciència política, la maduresa cívica i la vida matrimonial. 4 Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 14 IDEES CLAU Jan Amos Comenio sistematitza l'escola moderna basant-se en la naturalitat, la intuïció i el cicle metodològic d'autòpsia, autopràxia i autocrèsia. La Revolució Francesa i Condorcet promouen la instrucció pública sota els criteris d'universalitat, laïcitat i gratuïtat com a deure de l'Estat. Rousseau trenca amb l'intel·lectualisme il·lustrat mitjançant l'optimisme antropològic i la recerca de la felicitat lligada a la natura.

El paidocentrisme rousseaunià reivindica la infància com a estadi autònom i rebutja la visió de l'infant com a adult en miniatura. L'educació negativa prioritza el desenvolupament sensorial i la protecció de la innocència innata abans d'inculcar normes morals o sabers abstractes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quines són les tres fases del mètode didàctic proposat per Jan Amos Comenio i en què consisteix cadascuna? 29. En què es diferencia fonamentalment l'educació negativa de l'educació positiva segons Rousseau? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Com s'anomena la fase comeniana centrada en l'observació sensible directa de l'objecte d'estudi? 31.

Quina característica bàsica exigia Condorcet per a la instrucció pública republicana? 32. Quin ofici manual recomana Rousseau per a Emili entre els 12 i els 15 anys? 33. Quina concepció infantil rebutja explícitament Rousseau en establir el concepte de paidocentrisme?

Autoús a) Autopràxia b) Autòpsia c) Autoactivitat d) Accés restringit a elits a) Adscripció religiosa b) Caràcter gratuït i laic c) Dependència privada d) Sabater a) Ferrer b) Comerciant c) Fuster d) L'etapa de la infància a) L'infant com a ésser bo b) L'aprenentatge sensible c) L'infant com a homuncle d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 15 4 L'Escola Nova i el Pragmatisme de John Dewey EN ACABAR SABRÀS Distinguir els postulats de l'Escola Nova en contraposició als de l'escola tradicional. Identificar les cinc influències filosòfiques fonamentals del moviment renovador. Explicar el principi deweyà del learning by doing i la seva articulació entre acció i reflexió.

Definir el model d'escola democràtica com a instrument per a la transformació social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què fer activitats pràctiques a l'aula no garanteix necessàriament que s'estigui aprenent? L'Escola Nova com a ruptura amb el model tradicional L'Escola Nova sorgeix a finals del segle XIX i principis del segle XX com un moviment de renovació pedagògica que planteja una reacció antitètica al model tradicional. Aquest corrent trenca de manera frontal amb l'autoritarisme magistral, la memorització passiva i la uniformitat instructiva.

Davant de la lliçó magistral receptiva, proposa estructures horitzontals d'igualtat entre el professorat i l'alumnat, dinàmiques assembleàries d'autogestió escolar i una forta prioritat de l'acció, la motivació intrínseca i els valors per damunt de la mera acumulació enciclopèdica de dades. Els 30 principis consensuats pel moviment assenyalen una organització alternativa de l'espai i el temps educatiu: s'elimina la separació per gènere mitjançant la coeducació, s'agrupa els infants per nivell d'interès o desenvolupament i no pas per edats rígides, i es promou el treball col·laboratiu en petits grups.

En aquest marc destaquen pedagogs com Maria Montessori, Célestin Freinet, Rosa Sensat i Francesc Ferrer i Guàrdia (vegeu «Pedagogia llibertària, Francesc Ferrer i Guàrdia i el CENU»), amb arrels en les intuïcions de Jean-Jacques Rousseau com a precursor (vegeu «Orígens de l'escola moderna i la Il·lustració: Comenio, Condorcet i Rousseau»). Dimensió pedagògica Escola tradicional Escola Nova Rol docent Autoritari, transmissor indiscutible de continguts. Acompanyant, guia de l'aprenentatge i exemple ètic. Rol de l'alumnat Receptor passiu, memorització mecànica. Subjecte actiu que autoregula el propi procés. Organització de l'aula Filera individual, jerarquia vertical estricta.

Treball cooperatiu, horitzontalitat i assemblees. Agrupament Edat cronològica estricta i segregació per gènere. Coeducació i agrupament per nivell o interessos. Sentit del saber Instrucció abstracta desconnectada de l'entorn. Connexió de la vida amb l'escola a través de la pràctica. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 16 Els eixos rectors de l'Escola Nova s'articulen al voltant de quatre principis fonamentals: Individuació: reconeixement de la singularitat de cada subjecte en el seu procés de maduració (vegeu «Fonaments epistemològics i definició de l'educació»). Socialització: integració comunitària mitjançant la convivència, el diàleg i la cooperació mútua.

Autoeducació: capacitat de l'alumnat per autoregular i orientar el seu propi itinerari d'aprenentatge. Globalització: tractament integrat dels sabers, superant les parcel·lacions artificials de les matèries escolars. COMPROVA-HO 35 Quina transformació clau experimenta el criteri d'agrupament de l'alumnat a l'Escola Nova respecte a l'escola tradicional?

Fonaments filosòfics de la renovació pedagògica L'aparició de l'Escola Nova no s'explica com un fet aïllat, sinó com la confluència de cinc grans corrents de pensament modern que van transformar la concepció de la infància, el coneixement i la societat: Liberalisme (John Locke): situa la llibertat com a valor suprem de l'ésser humà i defensa els drets inalienables a la vida, la llibertat i la propietat privada. L'educació es concep com un procés d'emancipació per aprendre a ser lliures. Empirisme (David Hume): postula que l'experiència sensible és l'única font legítima de saber.

L'aprenentatge es construeix a través del contacte físic, els sentits, la manipulació i la comprovació directa de la realitat. Positivisme (Auguste Comte): sorgit de la trobada entre racionalisme i empirisme, defensa l'observació científica i les lleis empíriques sota el lema d'ordre i progrés («saber per poder i poder per predir»). Supera les etapes teològica i metafísica per instaurar l'estat científic. Naturalisme (Jean-Jacques Rousseau): reivindica la bondat innata infantil i concep la natura com a font de saviesa. Exigeix l'educació harmònica del cos, les emocions i els sentits mitjançant l'activitat a l'aire lliure.

Pragmatisme (William James): afirma que no podem conèixer els objectes al marge dels seus efectes concrets i la seva utilitat pràctica. Els sabers han de tenir aplicabilitat real i respondre a accions projectades cap al futur humà. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 17 ESQUEMA Corrents filosòfics de l'Escola Nova DEFINICIÓ El pragmatisme és el corrent filosòfic que estableix que la veritat i el valor d'una idea resideixen exclusivament en els seus efectes pràctics, la seva utilitat funcional i la seva capacitat per resoldre problemes reals en l'acció quotidiana. COMPROVA-HO 36 En quin sentit l'empirisme i el positivisme justifiquen el rebuig del model magistral tradicional?

John Dewey i el pragmatisme pedagògic John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog nord-americà, va sintetitzar el pragmatisme en una proposta educativa d'impacte universal mitjançant obres centrals com L'escola i la societat (1899), Democràcia i educació (1916) i Experiència i educació (1938). Dewey va comprometre el seu pensament amb les reivindicacions del moviment obrer i la igualtat de drets de les dones, situant la pràctica experimental com a motor del canvi cognitiu i cívic. El nucli de la seva teoria és el principi del learning by doing (aprendre fent). Aquest postulat no consisteix en una simple acumulació d'activitats manuals o entreteniment físic desconnectat de l'enteniment.

Dewey articula la praxi amb el mètode científic mitjançant un cicle continu que va de la pràctica a la teoria: davant d'un problema autèntic, l'estudiant raona, formula idees de resolució, experimenta operativament i extreu conclusions de valor explicatiu general. ERROR FREQÜENT Confondre el learning by doing amb un activisme infantil sense rumb intel·lectual. Dewey no defensa el moviment pel moviment: l'acció només és formativa si va estretament vinculada a la reflexió rigorosa, la comprovació sistemàtica d'hipòtesis i la construcció conceptual.

Liberalisme (Locke) Valor suprem de la llibertat Empirisme (Hume) Saber a través dels sentits Positivisme (Comte) Coneixement científic i observació empírica Naturalisme (Rousseau) Bondat innata i saviesa natural Pragmatisme (James) Utilitat i efectes pràctics Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 18 Dewey articula aquest procés mitjançant l'anomenat triangle deweyà, format per tres elements indissociables: PROCÉS Cicle pragmàtic de l'aprenentatge en Dewey COMPROVA-HO 37 Per què no s'ha de reduir el «learning by doing» a fer tallers manuals a l'aula?

L'escola democràtica com a laboratori social La pedagogia de Dewey és eminentment paidocentrista: reconeix la plasticitat del cervell de l'infant i la presència de coneixements previs amb els quals arriba a l'aula. Lluny de ser una pissarra buida, l'estudiant és un subjecte actiu capaç de construir sentit mitjançant la investigació, el joc motivador i l'experimentació contínua. Per aconseguir-ho, Dewey proposa trencar l'aïllament del centre educatiu portant la vida real a l'interior de l'escola. L'aula es converteix en un microcosmos que reprodueix comportaments i dinàmiques de la comunitat circumdant.

Per exemple, les matemàtiques s'aprenen mitjançant tallers pràctics de cuina, confecció o comerç cooperatiu, dotant l'aprenentatge d'una finalitat concreta i tangible. Interès: la motivació intrínseca que activa l'atenció de l'infant, connectant amb la seva plasticitat cerebral i els seus coneixements previs. 1 Experiència: la interacció pràctica i operativa de l'estudiant amb situacions problemàtiques de l'entorn físic o social. 2 Reflexió: l'anàlisi crítica dels resultats obtinguts per sintetitzar conceptes abstractes i principis teòrics transferibles.

3 Interès i motivació Activació des dels coneixements previs 1 Problema real Situació conflictiva extreta de l'entorn 2 Praxi i acció Experimentació directa (learning by doing) 3 Reflexió científica Contrast d'hipòtesis i elaboració teòrica 4 Transferència cívica Aplicació a la vida democràtica 5 Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 19 L'escola s'ha de constituir com una comunitat cooperativa i democràtica: un espai compartit fonamentat en la tolerància, el respecte, la llibertat d'expressió i l'esperit crític. En paraules de la tradició renovadora, les institucions educatives han de ser «una llar per a la vida i la llibertat».

Lluny de limitar-se a reproduir l'ordre existent, Dewey concep l'educació com el principal motor de transformació i justícia social, amb la missió deliberada de reduir les desigualtats entre rics i pobres. Dins d'aquesta llar democràtica, el docent abandona qualsevol rol impositiu o transmissor per assumir dues responsabilitats cabdals: Acompanyant científic: orienta la indagació de l'alumnat, prepara entorns d'aprenentatge rics en reptes i ajuda a formular preguntes que desencadenin la reflexió. Exemple ètic i democràtic: encarna els valors de convivència cívica, combat activament els prejudicis socials i vincula cada experiència d'aprenentatge a la millora de la vida col·lectiva.

COMPROVA-HO 38 Quin objectiu sociopolític té el model d'escola democràtica formulat per John Dewey? IDEES CLAU L'Escola Nova neix com a reacció antitètica a l'autoritarisme, el memorisme i la passivitat de l'escola tradicional. El moviment renovador beu de cinc corrents: liberalisme (Locke), empirisme (Hume), positivisme (Comte), naturalisme (Rousseau) i pragmatisme (James). John Dewey formula el principi del learning by doing, connectant praxi i reflexió científica des de la pràctica cap a la teoria. El triangle deweyà vincula indissociablement l'interès de l'infant, l'experiència directa i la reflexió conceptualitzadora.

L'escola democràtica és una comunitat cooperativa que recrea la societat per esdevenir un motor de transformació i justícia social. El mestre actua com a acompanyant científic del procés indagador i com a referent ètic lliure de prejudicis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quins són els tres vèrtexs del triangle educatiu de John Dewey i com s'articulen? 40. Com planteja l'Escola Nova la relació entre la vida quotidiana i l'espai escolar? Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 20 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quin corrent filosòfic aporta a l'Escola Nova el principi que la llibertat és el valor humà suprem? 42.

Com concep John Dewey el principi pedagògic del learning by doing? 43. Com s'estructura l'agrupament de l'alumnat segons els principis de l'Escola Nova? 44. Quin paper assigna Dewey a l'escola dins de l'estructura social? 5 Crítica postmoderna i teories de la desescolarització EN ACABAR SABRÀS Contextualitzar la fallida del relat modern i el naixement de la crítica postmoderna a l'educació. Distingir les tesis comunitàries de Paul Goodman de la proposta desescolaritzadora d'Ivan Illich. Descriure les quatre xarxes alternatives d'aprenentatge proposades a 'La sociedad desescolarizada'. Valorar els límits i riscos socials de la desescolarització respecte a les classes desfavorides.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 És possible aprendre i adquirir coneixement complex sense necessitat d'anar a cap escola ni obtenir títols?

L'empirisme de Hume a) El positivisme de Comte b) El pragmatisme de James c) El liberalisme de Locke d) Joc físic espontani sense intervenció a) Adquisició exclusiva d'un ofici manual b) Memorització aplicada a exercicis pràctics c) Praxi connectada a la reflexió científica d) Per classe social d'origen a) Per edat cronològica estricta b) Separats per gènere i capacitat c) Per nivell d'interès i coeducació d) Motor de canvi i justícia social a) Aïllar l'infant de les tensions comunitàries b) Preservar intactes les jerarquies tradicionals c) Espai exclusiu de formació acadèmica abstracta d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 21 La segona meitat del segle XX va posar en crisi la fe cega en el progrés continuat i en les institucions creades durant la modernitat.

En l'àmbit pedagògic, aquesta desil·lusió va culminar en el qüestionament radical del paper de l'escola convencional com a garant de la igualtat d'oportunitats. ESQUEMA Evolució de la crítica a la institució escolar Postmodernitat i crisi del relat educatiu modern El canvi d'època situat a l'inici del segle XX, marcat simbòlicament per la mort de Friedrich Nietzsche l'any 1900, va donar pas a la postmodernitat. Aquesta etapa es caracteritza per la ruptura dels grans relats unificadors i l'emergència de la postveritat, concepte que assenyala la inexistència d'una veritat única, objectiva i universalment vàlida.

Les experiències bèl·liques van destruir l'optimisme il·lustrat: Primera Guerra Mundial (1914-1918): va ser una guerra total i de posicions al front occidental, amb la utilització d'armes com màscares de gas i llançaflames, la implicació de la població civil, la intervenció decisiva dels Estats Units i el desenllaç establert pel Tractat de Versalles. Període d'entreguerres: definit per un fort relativisme cultural, el Crac del 29 com a fallida econòmica del capitalisme, l'escalada de revenja política i conflictes ideològics com la Guerra Civil Espanyola.

Segona Guerra Mundial: va mostrar l'horror de l'antisemitisme, les motivacions racials, les armes nuclears i una destrucció massiva portada a terme per societats tecnològicament avançades. Aquest bany de realitat va demostrar que tenir més instrucció no fa les persones necessàriament més humanes. Es va evidenciar una tensió infranquejable entre la Bildung (l'ideal formatiu d'emancipació humana) i la cultura convertida en simple adoctrinament. En aquest marc crític neix també la Pedagogia Queer, la qual desafia la normativitat social, denuncia les violències estructurals del model patriarcal i qüestiona els estereotips de gènere per construir relacions inclusives fonamentades en la diversitat.

Crisi postmoderna Fallida del progrés continuat Pedagogia Queer Desafiament de la normativitat Educació comunitària Goodman i la ciutat aula Desescolarització Crítica radical d'Ivan Illich Xarxes de saber Objectes, destreses i guies Límits socials Risc per a classes desafavorides Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 22 COMPROVA-HO 46 Quina contradicció històrica va fer fallir la creença que la instrucció escolar garanteix el progrés moral humà? Antecedents de la desescolarització: Goodman i Holt Davant la rigidesa institucional, diversos autors van començar a reclamar alternatives externes al sistema lectiu reglat a mitjan segle XX.

Paul Goodman va defensar que el veritable aprenentatge passa al marge dels aparells escolars i arrela directament en la vida quotidiana mitjançant la pràctica. Segons Goodman, l'escola convencional genera necessitats artificioses, com ara l'obligació d'aprovar exàmens o tolerar vuit hores diàries d'immobilitat passiva. Per revertir aquest aïllament, proposava una educació comunitària centrada a transformar les ciutats en aules. Aquesta proposta implicava reduir la primacia del cos de mestres i transferir l'acció formativa a professionals de diversos rams, obrint tallers al costat d'espais vius com els museus.

En una línia paral·lela, John Holt va denunciar que l'escolarització institucional suprimeix les necessitats autèntiques de l'individu per forçar la seva adaptació als requeriments de la societat. DEFINICIÓ L'educació comunitària és un model pedagògic descentralitzat que aprofita els recursos vius de l'entorn urbà i social com a espais formatius reals, prescindint de l'estructura tancada de l'escola formal.

La crítica radical d'Ivan Illich a la institució escolar En el clima d'efervescència del Maig del 68, el moviment hippie i les tensions de la Guerra Freda amb la Guerra del Vietnam de fons, el pensador Ivan Illich (1926-2002) va publicar la seva obra cabdal La sociedad desescolarizada l'any 1971. Illich planteja una esmena a la totalitat: no creu possible humanitzar l'escola ni utilitzar-la com a eina de transformació progressista; cal abolir-la.

Per a Illich, l'escola opera com un aparell d'homogeneïtzació que fabrica súbdits dòcils, autòmats i servils en comptes de subjectes autònoms: Mercantilització de l'aprenentatge: converteix els aprenents en consumidors compulsius d'un servei empaquetat. Anul·lació de la curiositat natural: sotmetre's a la dinàmica institucional destrueix l'interès i la voluntat innata per continuar aprenent al llarg de la vida. El frau de la quantificació: l'escola pretén mesurar el saber mitjançant qualificacions numèriques i monopolis d'acreditació, establint una equivalència falsa entre tenir títols i posseir coneixement real.

ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és creure que Ivan Illich donava suport a les metodologies de l'Escola Nova perquè ambdues corrents critiquen l'escola tradicional. Illich rebutjava obertament l'Escola Nova: considerava que qualsevol reforma pedagògica interna continua legitimant la institució escolar, la qual cal clausurar per complet. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 23 La ciutat desescolaritzada: les quatre xarxes d'aprenentatge Per a la teoria de la desescolarització, l'aprenentatge legítim és el resultat d'una participació no obstaculitzada dins d'un context vivencial significatiu.

Illich no proposa abandonar la formació, sinó redistribuir-la mitjançant quatre xarxes públiques i obertes: Canal educatiu Funció principal Mecanisme d'accés Serveis de referència respecte a objectes Facilitar l'accés a recursos físics d'aprenentatge. Espais oberts, laboratoris, tallers i biblioteques lliures. Llotges d'habilitats Intercanviar destreses tècniques i pràctiques. Llistes de persones disposades a demostrar un ofici o habilitat. Servei de cerca de companys Connectar persones amb interessos similars. Xarxes de comunicació basades en afinitats o projectes conjunts. Educadors d'orientació Assessorar els itineraris formatius autònoms.

Professionals i pedagogs que actuen exclusivament com a guies. ESQUEMA Les 4 xarxes d'aprenentatge d'Illich COMPROVA-HO 47 Quin paper reservava Ivan Illich als professionals de la pedagogia un cop tancades les aules tradicionals? Impacte, contradiccions i límits del model illichià Les propostes d'Illich van sacsejar els debats educatius globals i van restar pes incontestable a l'educació formal, fomentant una actitud molt més exigent cap a la maquinària escolar.

No obstant això, el model va rebre greus objeccions pràctiques: Ciutat desescolaritzada Xarxes lliures de formació Serveis d'objectes Accés a recursos físics Llotges d'habilitats Demostració pràctica d'oficis Cerca de companys Unió per afinitats d'interès Educadors d'orientació Guies i assessors pedagògics Desprotecció de la infància: l'escola funciona com a espai de custòdia i refugi segur davant de situacions d'abús domèstic o explotació infantil al carrer. 1 Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 24 IDEES CLAU La postmodernitat trenca amb la fe il·lustrada en el progrés continuat i assenyala la fallida moral de les societats altament instruïdes després de les guerres mundials.

La Pedagogia Queer qüestiona la normativitat social i l'estereotip de gènere patriarcal en favor d'actituds inclusives. Paul Goodman planteja transformar la ciutat sencera en una aula comunitària per retornar l'aprenentatge a l'experiència real. Ivan Illich defensa a 'La sociedad desescolarizada' (1971) que l'escola produeix consumidors dòcils i monopolitza les titulacions d'una manera artificial. La ciutat desescolaritzada proposa substituir l'escola per serveis d'objectes, llotges d'habilitats, cerca de companys i educadors d'orientació. L'eliminació de l'escola rep crítiques perquè desprotegeix la infància vulnerable i pot eixamplar la fractura social entre rics i pobres.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. Per quina raó Ivan Illich rebutja tant l'escola tradicional com les reformes de l'Escola Nova? 49. En què consisteix la 'llotja d'habilitats' proposada en la teoria desescolaritzadora? 50. Quina és la principal crítica de caire socioeconòmic que es formula contra el model d'Illich? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. Quin any va publicar Ivan Illich 'La sociedad desescolarizada'? 52. Quin autor defensava convertir les ciutats en aules mitjançant l'educació comunitària?

Utopia de la implicació urbana: confiar que tota la ciutat, les empreses i els veïns vulguin involucrar-se espontàniament en la formació comunitària és inviable sense estructures obligatòries. 2 Agreujament de la desigualtat social: si s'elimina la institució pública, els infants de famílies desfavorides perden l'únic espai de compensació material i cultural, quedant a mercè de les diferències de capital econòmic del seu entorn familiar. 3 1900 a) 1971 b) 1939 c) 1968 d) John Holt a) Paul Goodman b) Ivan Illich c) John Dewey d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 25 53. Què critica Ivan Illich sobre el sistema d'acreditacions escolars? 54.

Quin d'aquests elements forma part de la xarxa d'aprenentatge d'Illich? 6 Pedagogia llibertària, Francesc Ferrer i Guàrdia i el CENU EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de la pedagogia llibertària respecte a l'escola tradicional i burgesa. Explicar les característiques metodològiques de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Analitzar l'estructura, principis i abast del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) creat el 1936. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 55 Com pot un model escolar educar per a la llibertat sense caure en el mateix adoctrinament que critica de l'Estat?

Principis de la pedagogia llibertària i el context regeneracionista La pedagogia llibertària sorgeix lligada al pensament anarquista, amb un pes decisiu en el teixit obrer i industrial de la Catalunya d'inicis del segle XX. Aquest corrent planteja l'abolició de l'Estat, la supressió de les estructures de dominació i la transformació radical de la propietat privada, que concep com la font principal de desigualtat i dependència. Des d'aquesta perspectiva, l'ètica i la formació intel·lectual constitueixen l'humus sobre el qual s'ha d'edificar un ordre social lliure, solidari i autogestionat.

Una de les aportacions conceptuals centrals de l'anarquisme és la distinció clara entre escola i educació. Mentre que les institucions escolars oficials (tant les estatals com les religioses) s'interpreten com a aparells de reproducció de la injustícia i legitimació dels privilegis burgesos, l'educació s'entén com un procés ampli d'acció social i emancipació individual i col·lectiva. L'objectiu consisteix a trencar la submissió de la massa acrítica per forjar subjectes amb autonomia de criteri, capaços de transformar la realitat mitjançant la lluita de classes i l'acció sindical.

Durant l'etapa de la Restauració borbònica, aquesta voluntat de canvi convergeix amb els corrents regeneracionistes. En particular, coincideix en certs diagnòstics amb la Institución Libre de Enseñanza (ILE), atès que ambdues tradicions defensen que la regeneració profunda de la societat només és possible mitjançant una transformació prèvia de les mentalitats. No obstant això, l'anarquisme rebutja qualsevol dependència de l'Estat i aposta per iniciatives pròpies al marge del poder oficial.

Que els exàmens siguin orals a) Que quantifica falsament el saber b) Que exigeix saber idiomes c) Que beneficia només els docents d) Inspeccions educatives ciutadanes a) Llotges d'habilitats b) Aules d'estudi dirigit obligatori c) Exàmens nacionals estandarditzats d) Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 26 DEFINICIÓ L'educació integral llibertària és una proposta pedagògica que articula simultàniament el desenvolupament físic, intel·lectual, moral i de la voluntat, rebutjant la divisió tradicional entre treball manual i treball intel·lectual, i prescindint de dogmes polítics o religiosos.

COMPROVA-HO 56 Per quina raó la pedagogia llibertària diferenciava formalment entre «escola» i «educació»? L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia Entre els anys 1901 i 1906, el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia posa en funcionament a Barcelona l'Escola Moderna, una de les experiències més influents de la pedagogia racionalista a escala internacional. La proposta ferreriana sintetitza diverses influències intel·lectuals: el lliurepensament, el laïcisme, el sensualisme filosòfic, l'spencerisme, el naturalisme científic i elements de la cultura catalana contemporània.

El projecte es fonamenta en la ciència positiva, la raó i l'experimentació, allunyant qualsevol biaix patriòtic o religiós. Al mateix temps, incorpora de manera pionera l'higienisme (atesa la salut física mitjançant la neteja, l'alimentació i l'exercici) i les sortides escolars i excursions en contacte amb el medi natural, línia que connecta directament amb la tradició pedagògica renovadora catalana i els ideals de l'Escola Nova (vegeu «L'Escola Nova i el Pragmatisme de John Dewey»). Pilar de l'Escola Moderna Aplicació pràctica Finalitat sociopedagògica Coeducació de sexes Nens i nenes a la mateixa aula i amb el mateix pla d'estudis.

Superar la desigualtat patriarcal i afavorir la convivència natural. Coeducació de classes Infants de procedències socials diverses compartint espai educatiu. Fomentar la solidaritat i desballestar els prejudicis de classe. Racionalisme i laïcisme Supressió de dogmes, càstigs, premis i exàmens convencionals. Desenvolupar l'esperit crític i l'autonomia moral basada en la ciència. Higienisme Cura del desenvolupament corporal, ventilació i excursions. Garantir el benestar integral i la prevenció de malalties entre l'alumnat.

Per difondre les seves idees i oferir recursos formatius al professorat, Ferrer va fundar el Butlletí de l'Escola Moderna, que es va publicar en dues etapes (1901-1906 i 1908-1909). A més, va promoure la creació de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, fet que va internacionalitzar el moviment. El 1905 ja existien a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol 147 escoles inspirades en els principis racionalistes. Processos Educatius: Fonaments, Teories i Models 27 ERROR FREQÜENT No confongueu la clausura de l'Escola Moderna amb l'execució de Ferrer i Guàrdia.

L'escola fou clausurada definitivament el 1906 arran de la detenció de Ferrer pel cas de l'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII (del qual fou declarat innocent després de tretze mesos de presó). La condemna a mort i execució de Ferrer va tenir lloc el 1909. Dins del mateix moviment obrer va existir un intens debat al voltant de la línia pedagògica: mentre que els sectors anarcosindicalistes exigien sovint una formació que servís de contrapropaganda explícita contra la burgesia, la pedagogia ferreriana defensava que l'aprenentatge científic i racional alliberava l'infant sense necessitat de convertir l'aula en una eina d'adoctrinament partidista rígid.

COMPROVA-HO 57 Quins dos tipus de coeducació va defensar de manera simultània l'Escola Moderna? Tipologies d'escoles llibertàries i experiències col·lectives L'experimentació educativa racionalista no es va limitar a la iniciativa individual de Ferrer. Durant el primer terç del segle XX es van desplegar diversos models pràctics d'inspiració llibertària que van donar resposta a la manca d'oferta escolar pública per a les classes populars: La capacitat organitzativa de la classe treballadora va quedar demostrada en les col·lectivitzacions de serveis i indústries a la Catalunya de 1936, les quals van seguir els precedents històrics de la Comuna de París (1871) i les ocupacions fabrils italianes.

Malgrat la manca de recursos materials i l'analfabetisme persistent derivat de l'estat de guerra, aquestes experiències van vincular l'educació a l'autogestió popular. Institucions privades o de patronat laic progressista: centres estructurats a imatge de l'Escola Moderna de Ferrer, sostinguts per entitats cíviques i famílies laiques. 1 Escoles de sindicats: projectes impulsats per organitzacions obreres (com l'Escola…