Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB)

I 0 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET Grau en Economia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció al Dret a la UB: fonts, persona física i jurídica, teoria de l'obligació, contractes, compravenda i drets reals per a l'examen. APREN.AI Índex 1 L'ordenament jurídic i la norma jurídica 1. L'ordenament jurídic i la noció de dret 2. La norma jurídica: concepte, caràcters i estructura 3. Classificació de les normes jurídiques 4. Dret públic, dret privat i el paper del dret civil 2 El sistema de fonts del dret i la llei 1. Les fonts de l'ordenament jurídic 2. La Constitució i el concepte de llei 3. Classes de lleis aprovades per les Corts Generals 4.

Normes amb rang de llei dictades pel Govern 5. Lleis autonòmiques i el reglament 3 Eficàcia, aplicació i interpretació de les normes jurídiques 1. Vigència temporal i territorial de les normes 2. Pèrdua de vigència: la derogació i els graus de retroactivitat 3. La interpretació de les normes jurídiques 4. Integració de l'ordenament: analogia i equitat 5.

Eficàcia obligatòria i patologia del compliment 4 El costum, els principis generals, la jurisprudència i el dret supranacional El costum com a font defectiva del dret Els principis generals del dret i la seva doble funció La jurisprudència dels tribunals ordinaris i la doctrina científica El Tribunal Constitucional i la garantia de la norma suprema Tractats internacionals i dret de la Unió Europea 5 Pluralitat d'ordenaments i el veïnatge civil 1. La coexistència d'ordenaments civils a l'Estat espanyol 2. La relació trilateral entre el dret civil català i l'estatal 3. El veïnatge civil: concepte i naturalesa 4. Criteris d'adquisició del veïnatge civil 5.

Incidència dels canvis personals i d'estat civil 6. El veïnatge civil local 6 La persona física: capacitat, estats civils i drets de la personalitat 1. Personalitat civil i capacitat jurídica 2. Naixement i protecció del nasciturus 3. Extinció de la persona física i situacions d'incertesa 4. Capacitat dels menors d'edat i l'emancipació Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 1 5. Els drets de la personalitat 7 La persona jurídica: associacions, fundacions i societats civils 1. Teoria general de la persona jurídica 2. Tipologies de persones jurídiques 3. Les associacions 4. Les fundacions 5. Les societats civils 6.

Comparativa de figures jurídiques 8 L'empresari i les societats mercantils L'empresari i l'activitat mercantil La societat mercantil i els models personalistes Les societats de capital: règim del RDL 1/2010 9 La influència del temps: còmput, prescripció, caducitat i preclusió Regles generals del còmput del temps: àmbit civil i processal La prescripció extintiva: concepte i règim jurídic Diferència dinàmica: interrupció i suspensió del còmput Terminis de prescripció: dret català i dret estatal Caducitat i preclusió 10 Teoria general de l'obligació: estructura, classes i garanties 1. Concepte i estructura de l'obligació 2. Classes d'obligacions segons el contingut de la prestació 3.

Pluralitat de subjectes: mancomunitat i solidaritat 4. El compliment de l'obligació 5. Mecanismes de garantia del crèdit 11 Incompliment, tutela del crèdit i extinció de l'obligació Tipologies d'incompliment i criteris d'imputabilitat Efectes de l'incompliment i indemnització de danys Mecanismes de protecció i conservació del patrimoni Extinció de les obligacions i fonts obligacionals 12 Teoria general del contracte: concepte, requisits i formació 1. Concepte legal de contracte i l'autonomia privada 2. Els elements essencials del contracte 3. Els elements accidentals: condició i termini 4.

La forma i el procés de formació contractual 13 Condicions generals, eficàcia i ineficàcia del contracte 1. La contractació seriada i les condicions generals de la contractació 2. Controls de legalitat: incorporació, redacció i contingut 3. Eficàcia del contracte, interpretació i tercers Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 2 4. Ineficàcia contractual: nul·litat absoluta i anul·labilitat 5. Extinció del negoci i rescissió per lesió a Catalunya 14 El contracte de compravenda 1. Concepte i caràcters de la compravenda 2. Tipologies: compravenda civil, mercantil i de consum 3. L'objecte: la cosa i el preu 4. Transmissió de la propietat: la teoria del títol i el mode 5.

El règim jurídic de les arres 6. El deure d'informació precontractual 7. Obligacions de les parts contractants 8. La resolució del conflicte de la doble venda 15 Teoria dels drets reals i el dret de propietat 1. Concepte i trets diferencials del dret real 2. Classificació dels drets reals 3. El dret de propietat: facultats i trets estructurals 4. Límits i limitacions del domini 5. L'expansivitat del domini: l'accessió 6.

Edificació en sòl aliè 16 Adquisició, protecció i situacions de cotitularitat del domini Títols adquisitius exclusius del domini Extinció del domini per abandonament Protecció jurisdiccional de la propietat: acció reivindicatòria i acció negatòria La comunitat ordinària indivisa El règim de la propietat horitzontal 17 Resum per repassar 1. Fonts del dret i eficàcia de les normes 2. Persona física, persona jurídica i tràfic mercantil 3. Obligacions i contractes 4. Drets reals i propietat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 3 1 L'ordenament jurídic i la norma jurídica EN ACABAR SABRÀS Distingir el dret objectiu de les facultats derivades del dret subjectiu. Identificar els trets definitoris i l'estructura interna d'una norma jurídica. Diferenciar les normes imperatives de les dispositives i valorar la regulació supletòria. Classificar una relació jurídica dins del dret públic o del dret privat general. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Què diferencia una obligació dictada per una norma jurídica d'un mandat derivat de la moral o la bona educació?

La convivència pacífica en societat requereix pautes vinculants que harmonitzin les conductes individuals i evitin la imposició de la força privada. El dret sorgeix precisament com aquest conjunt de regles estructurades per ordenar les relacions socials i solucionar pacíficament les tensions o discrepàncies que es produeixen entre les persones. ESQUEMA Estructura general de l'ordenament i la norma jurídica 1. L'ordenament jurídic i la noció de dret Podem definir l'ordenament jurídic com el conjunt unitari i organitzat de normes jurídiques vigents que regeixen en un territori determinat, dictades o reconegudes pels poders públics competents.

Dret i ordenament Resolució de conflictes socials Dimensions del dret Vessant objectiva i subjectiva La norma jurídica Precepte obligatori i coercible Estructura formal Supòsit de fet i conseqüència Classes de normes Imperatives i dispositives Branques del dret Distinció entre públic i privat Dret civil Persona, patrimoni i família Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 4 Aquest ordenament no solament articula les relacions mútues entre la ciutadania, sinó que també fixa l'organització i el funcionament del poder públic, delimita la relació entre els governants i els ciutadans i garanteix l'exercici efectiu dels drets individuals.

Quan analitzem el dret, convé distingir entre dues dimensions fonamentals: Dret objectiu: constitueix el conjunt mateix de regles, lleis i disposicions legals que formen el sistema jurídic vigent destinat a ordenar la comunitat. Dret subjectiu: fa referència a la facultat, poder o autorització d'actuar que l'ordenament objectiu reconeix o atorga a un individu en concret (vegeu «La persona física: capacitat, estats civils i drets de la personalitat»). COMPROVA-HO 2 Quina relació essencial existeix entre el dret objectiu i el dret subjectiu? 2.

La norma jurídica: concepte, caràcters i estructura La norma jurídica és el precepte obligatori i coercible adreçat a la comunitat per ordenar la conducta social d'acord amb criteris de justícia. La seva naturalesa es distingeix clarament d'altres pautes morals o socials gràcies a una sèrie de trets distintius: Generalitat i abstracció: no es formula per a un individu concret o un succés aïllat, sinó que descriu supòsits tipificats i abstractes aplicables a qualsevol membre del grup que s'hi trobi reflectit. Imperativitat: imposa mandats o prohibicions inderogables pel caprici individual. Tota norma jurídica mana, prohibeix o permet conductes.

Coercibilitat: disposa de la possibilitat real de fer-se complir per la força pública institucional si els destinataris en desobeeixen voluntàriament el contingut. ERROR FREQÜENT No confongueu la simple obligatorietat moral amb la coercibilitat jurídica. Una norma moral pot imposar deures morals o de consciència, però manca de mecanismes estatals per exigir el compliment forçós. En canvi, la norma jurídica compta amb l'empara del poder públic per imposar la seva efectivitat coactivament. Estructura lògica de la norma Qualsevol precepte jurídic complet s'organitza al voltant de dos elements indispensables: COMPROVA-HO 3 Quins són els dos elements estructurals que articulen tota norma jurídica?

Supòsit de fet: descriu la situació fàctica o realitat social hipotètica prevista pel legislador (per exemple, la causació de la mort d'una altra persona). 1 Conseqüència jurídica: expressa l'efecte o resposta legal que l'ordenament assigna a la verificació d'aquell fet (per exemple, la imposició d'una sanció penal a l'autor). 2 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 5 3. Classificació de les normes jurídiques Les normes es poden catalogar segons diversos criteris tècnics atesa la seva intensitat imperativa, el seu abast territorial o el seu grau d'especificitat material.

Normes imperatives i dispositives Aquesta distinció resulta especialment rellevant en l'àmbit del dret privat: Normes imperatives (de dret necessari): s'imposen a les persones afectades de manera ineludible, sense que la seva voluntat en pugui alterar o evitar el compliment. Poden ser preceptives (ordenen dur a terme una actuació específica, com pagar la pensió d'aliments en determinades ruptures familiars) o prohibitiven (veden una acció determinada, com la prohibició de disposar d'un bé comú sense el consentiment de l'altre cotitular). Normes dispositives (de dret voluntari): reconeixen la plena capacitat de decisió dels particulars i respecten els seus pactes.

Actuen únicament com a regulació supletòria en defecte de pacte o quan les parts no han manifestat cap voluntat expressa. Tipus de norma Capacitat de modificació per les parts Finalitat principal Subtipus o manifestació Imperativa No modificable; s'imposa de forma obligatòria. Garantir l'ordre públic i la protecció de drets bàsics. Preceptives (obliguen a actuar) i Prohibitives (impedeixen actuar). Dispositiva Totalment modificable per acord dels subjectes. Oferir una regulació supletòria quan no hi ha pacte previ. Regles supletòries del contracte o del tràfic privat.

Altres criteris de classificació Segons la seva extensió espacial i material trobem: Normes generals i particulars: les primeres regeixen a la totalitat del territori de l'Estat (per exemple, les disposicions estatals comunes), mentre que les particulars s'apliquen exclusivament a determinades circumscripcions territorials o àmbits regionals i locals. Normes comunes i especials: les normes comunes estableixen una disciplina vàlida amb caràcter general per a tots els casos; en canvi, les normes especials regulen relacions o matèries concretes separant-se de la regla comuna per atendre singularitats pròpies. COMPROVA-HO 4 En quin cas s'aplica una norma jurídica de caràcter dispositiu? 4.

Dret públic, dret privat i el paper del dret civil La divisió clàssica de l'ordenament contraposa dos sectors materials ben diferenciats: Dret públic: regula l'organització institucional dels poders públics, les seves relacions recíproques i aquelles vinculacions on l'administració actua investida d'autoritat davant la ciutadania. Inclou Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 6 disciplines com el dret administratiu o el dret penal, format per conductes estrictament prohibides sota sanció. Dret privat: ordena les relacions que mantenen entre si els particulars o ciutadans en una posició d'igualtat formal i de coordinació.

El dret civil com a nucli del dret privat general Dins del dret privat destaca el dret civil, considerat el dret general que contempla la persona de manera abstracta, sense atendre a professions ni condicions específiques. L'àmbit d'estudi civil s'articula tradicionalment al voltant de tres perspectives cabdals: IDEES CLAU L'ordenament jurídic és el sistema de normes vigents creades o admeses pel poder públic per organitzar la societat i dirimir conflictes. El dret objectiu fa referència a la norma jurídica general, mentre que el dret subjectiu expressa la facultat d'actuació de cada individu concret.

Tota norma jurídica reuneix generalitat, abstracció, imperativitat i coercibilitat mitjançant la força pública. L'estructura lògica de la norma vincula un supòsit de fet hipotètic amb una determinada conseqüència jurídica. Les normes imperatives resulten ineludibles, mentre que les dispositives actuen amb caràcter supletori quan les parts no han pactat quelcom diferent. El dret civil constitueix el dret privat general i regula la persona com a subjecte, la seva activitat patrimonial i les relacions familiars. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Què diferencia una norma imperativa preceptiva d'una de prohibitiva? 6. Per què es diu que la coercibilitat és un tret definitori de la norma jurídica? 7.

Quins tres eixos temàtics conformen la consideració abstracta de la persona en el dret civil? La persona en si mateixa: en tant que subjecte dotat de drets fonamentals i aptitud jurídica (vegeu «La persona física: capacitat, estats civils i drets de la personalitat»). 1 La persona com a titular patrimonial: que comprèn la possessió, la gestió de béns i el dret de propietat (vegeu «Teoria dels drets reals i el dret de propietat»). 2 La persona com a membre de la família: orientada a regular les relacions personals, obligacionals i assistencials derivades dels vincles de parentiu i convivència. 3 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 7 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 8. Com es defineix la coercibilitat d'una norma jurídica? 9. Quin element de la norma descriu la situació fàctica a la qual s'aplica? 10. Quina característica distingeix les normes dispositives? 11. Quin és l'objecte principal d'ordenació del dret públic? 2 El sistema de fonts del dret i la llei EN ACABAR SABRÀS Distingir les fonts del dret en sentit formal i material, així com els criteris de defectivitat i jerarquia. Diferenciar les lleis orgàniques de les ordinàries segons la majoria requerida i la reserva de matèria. Explicar els requisits i límits dels decrets llei i decrets legislatius com a normes del Govern amb rang de llei.

Aplicar el principi de competència per resoldre la relació entre lleis estatals i lleis autonòmiques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Té una llei dictada pel Parlament de Catalunya un rang inferior a una llei aprovada pel Congrés dels Diputats?

Derogació d'un deure per acord a) Possibilitat d'aplicació mitjançant la força pública b) Facultat de pactar el seu compliment c) Exigència exclusiva de compliment en consciència d) Conseqüència jurídica a) Dret subjectiu b) Supòsit de fet c) Precepte dispositiu d) Només contenen prohibicions penals a) S'apliquen solament als poders públics b) Regeixen únicament de forma supletòria c) Són inalterables per voluntat privada d) Les relacions d'igualtat entre particulars a) Únicament el règim de matrimoni civil b) Exclusivament la propietat i el patrimoni c) L'administració i relacions amb potestat pública d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 8 1.

Les fonts de l'ordenament jurídic Quan parlem de fonts del dret ens referim tant a l'origen com a la manera d'exterioritzar les regles jurídiques que regeixen una societat. En la teoria jurídica es distingeixen dues dimensions principals: Font en sentit formal: fa referència als vehicles o instruments mitjançant els quals s'expressa i es manifesta positivament la regla jurídica obligatòria (com la llei escrita, el costum i els principis generals del dret; sobre aquests dos últims, vegeu «El costum, els principis generals, la jurisprudència i el dret supranacional»).

Font en sentit material: se centra en els subjectes, institucions o grups socials dotats de potestat normativa, és a dir, les entitats legítimes amb capacitat de crear dret (com les Corts Generals, els parlaments autonòmics o la pròpia comunitat social quan genera usos). El nostre sistema de fonts és un sistema tancat i jerarquitzat. Per resoldre la concurrència i possibles contradiccions entre normes, l'ordenament empra dos criteris bàsics: Criteri de defectivitat: soluciona el conflicte entre fonts de diferent naturalesa aplicant un ordre preferent subsidiari.

Primer s'aplica la llei; en defecte de llei aplicable, regeix el costum; i, a falta d'ambdós, intervenen els principis generals del dret. Criteri de jerarquia: ordena les disposicions d'acord amb el seu rang normatiu, de manera que la norma de rang superior preval sempre sobre la inferior i en determina la validesa. Perquè qualsevol norma pugui desplegar la seva eficàcia i ser imposada coactivament pels poders públics mitjançant la tutela judicial, ha d'estar plenament vigent. COMPROVA-HO 13 Quina diferència conceptual hi ha entre una font formal i una font material del dret? 2.

La Constitució i el concepte de llei Des de la perspectiva de l'ordre constitucional, la Constitució Espanyola de 1978 actua com la norma suprema de l'ordenament jurídic. Totes les altres normes en deriven la legitimitat i li estan subordinades. En el marc de la separació de poders, l'Estat articula tres funcions essencials: el poder legislatiu crea les lleis (atribuït a les Corts Generals), el poder executiu governa i exerceix funcions normatives reglamentàries, i el poder judicial jutja i fa executar el que s'ha jutjat, controlant l'incompliment legal.

En aquest context cal distingir dues accepcions del terme llei: Llei formal: l'acte normatiu emanat exclusivament de l'òrgan legislatiu seguint el procediment formal establert. Llei material: tota norma jurídica de caràcter general i abstracte dictada per un poder constituït dotat de potestat per imposar mandats coactius. La llei se situa en la posició superior de la piràmide normativa, subordinada únicament al text constitucional. Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 9 ESQUEMA Jerarquia de l'ordenament jurídic estatal 3.

Classes de lleis aprovades per les Corts Generals Dins de les normes primàries aprovades pel poder legislatiu central, distingim dues categories essencials d'acord amb la matèria i la majoria exigida: Lleis orgàniques Regulen matèries específiques i reservades de transcendència institucional fixades a l'art. 81 CE (com el desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, els estatuts d'autonomia, el règim electoral general o l'organització del poder judicial).

Es caracteritzen per la seva rigidesa procedimental: L'aprovació, modificació o derogació requereix una majoria absoluta del Congrés dels Diputats (un mínim de 176 vots a favor sobre 350 escons) en una votació final sobre el conjunt del projecte. Han de ser aprovades estrictament per les Corts Generals, de manera que mai poden procedir d'un parlament autonòmic. Queden completament excloses de la iniciativa legislativa popular. Les matèries reservades a llei orgànica no poden ser objecte de delegació legislativa en favor del Govern. Lleis ordinàries Regulen la resta de matèries no reservades a llei orgànica.

La seva aprovació requereix únicament una majoria simple dels vots dels membres presents a cadascuna de les cambres (Congrés dels Diputats i Senat). Segons la seva tramitació es classifiquen en: Lleis de ple: discutides i votades en la sessió plenària de cadascuna de les cambres.

Constitució Espanyola Norma jurídica suprema Normes amb rang de llei Lleis i disposicions del Govern Llei Orgànica Majoria absoluta i matèries reservades Llei Ordinària Majoria simple de les cambres Decret Llei i Decret Legislatiu Disposicions del Govern amb rang de llei Reglaments Normes administratives subordinades a la llei Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 10 Lleis de comissió: aprovades directament per les comissions legislatives permanents de les cambres en virtut d'una delegació interna, sense passar pel ple. Lleis refrendades: sotmeses posteriorment a una ratificació ciutadana directa mitjançant referèndum al final del procés.

COMPROVA-HO 14 Quina majoria necessita una llei ordinària per ser aprovada al Congrés dels Diputats? 4. Normes amb rang de llei dictades pel Govern Tot i que la potestat legislativa correspon a les Corts, el Govern pot dictar de manera excepcional disposicions amb rang de llei sotmeses a límits materials estrictes: Figura Pressupòsit d'adopció Instrument de control o habilitació Límits materials Decret llei (art.

86 CE) Situació d'extraordinària i urgent necessitat Disposició provisional sotmesa a convalidació o derogació pel Congrés en 30 dies No pot afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets i deures dels ciutadans, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general Decret legislatiu Delegació prèvia i expressa atorgada per les Corts Generals al Govern Mitjançant llei de bases (per formular textos articulats) o llei ordinària (per refondre textos legals preexistents) Fixació d'una matèria concreta i d'un termini improrrogable per al seu exercici; prohibició de delegar matèries de llei orgànica DEFINICIÓ El decret legislatiu és una norma amb rang de llei dictada pel Govern mitjançant una delegació expressa de les Corts Generals, destinada a elaborar un text articulat o a unificar diversos textos legals en un de sol.

COMPROVA-HO 15 Mitjançant quin instrument deleguen les Corts al Govern la redacció d'un text refós? 5. Lleis autonòmiques i el reglament Les comunitats autònomes disposen de parlaments o assemblees legislatives amb capacitat de dictar lleis autonòmiques per a les matèries que hagin assumit estatutàriament o que els hagin estat transferides o delegades. Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 11 ERROR FREQÜENT Considerar que una llei estatal és superior jeràrquicament a una llei autonòmica és incorrecte. Totes dues tenen el mateix rang de llei i se subordinen directament a la Constitució.

La relació entre elles s'articula pel principi de competència: cap d'elles pot envair l'àmbit constitucionalment reservat a l'altra. Finalment, trobem el reglament. Es tracta d'una norma jurídica de caràcter general i secundària, subordinada completament a la llei. La seva finalitat és executar, desenvolupar o complementar una llei prèvia. La potestat reglamentària correspon a l'Administració pública i als governs tant estatal com autonòmic i local. IDEES CLAU Les fonts en sentit formal són els mitjans d'exteriorització de la norma (llei, costum, principis generals), mentre que en sentit material són els òrgans o grups amb poder per crear-la.

La Constitució de 1978 és la cúspide de l'ordenament jurídic i condiciona la validesa de la resta de normes pel principi de jerarquia. La llei orgànica exigeix una majoria absoluta d'almenys 176 diputats al Congrés sobre el conjunt del projecte i té reservades matèries com els drets fonamentals. El Govern pot dictar normes amb rang de llei només mitjançant decrets llei (en urgència) o decrets legislatius (per delegació parlamentària). La relació entre llei estatal i llei autonòmica no és de jerarquia, sinó de competència material. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. En quins dos supòsits poden les Corts Generals delegar la potestat legislativa en el Govern per aprovar un decret legislatiu? 17.

Per què una llei estatal no pot derogar una llei autonòmica que reguli matèries pròpies del seu estatut? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin criteri resol el conflicte entre normes de diferent naturalesa segons el sistema de fonts? 19. Quina majoria requereix una llei orgànica en la votació final del Congrés dels Diputats? El criteri d'analogia a) El principi de publicitat b) El principi de retroactivitat c) El criteri de defectivitat d) Majoria simple dels presents a) Dues terceres parts de la cambra b) Tres cinquenes parts del plenari c) Majoria absoluta de 176 vots d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 12 20.

Quin límit té prohibit vulnerar un decret llei aprovat pel Govern? 21. Com es defineix la posició del reglament en el sistema de fonts? 3 Eficàcia, aplicació i interpretació de les normes jurídiques EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases de vigència de la norma des de la publicació fins a la derogació. Diferenciar els graus de retroactivitat i els seus límits constitucionals. Aplicar els cinc criteris d'interpretació de l'article 3.1 del Codi Civil. Identificar els supòsits d'analogia legis, frau de llei i contravenció directa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Pot un ciutadà justificar el compliment defectuós d'una llei al·legant que no en coneixia l'existència? 1.

Vigència temporal i territorial de les normes La vigència determina l'aptitud reguladora d'una norma vinculada a la seva existència formal. Només les normes plenament vigents despleguen força vinculant i permeten l'aplicació coactiva per part dels tribunals. Perquè una llei entri en vigor és imprescindible la seva publicació oficial íntegra (al BOE o al DOGC), atès que el nostre ordenament prohibeix les disposicions secretes. Entre la publicació i l'entrada en vigor transcórrer un lapse temporal conegut com a vacatio legis.

Segons l'article 2.1 del Codi Civil, aquest període és amb caràcter general de 20 dies naturals des de la publicació completa, llevat que la mateixa norma fixi una data diferent. L'àmbit d'aplicació presenta dues dimensions estrictes: Vigència temporal: comprèn el període des de l'entrada en vigor de la norma fins a la seva derogació o el compliment del terme previst. Vigència territorial: circumscriu l'eficàcia de la norma a l'espai geogràfic on l'òrgan emissor té competència. La normativa estatal s'estén a tot el territori espanyol.

Quan cal aplicar disposicions a situacions que connecten amb diferents ordenaments o que sobreviuen al canvi legislatiu, intervenen dues eines instrumentals: Afectar els drets i deures bàsics a) Refondre textos legals dispersos b) Aprovar reglaments administratius c) Desplegar una llei ordinària prèvia d) Subordinat sempre a la llei a) Amb rang superior a la llei b) Equivalent a la llei autonòmica c) Independent de qualsevol llei d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 13 Normes de conflicte: determinen l'aplicació d'un dret aliè o estranger (ja sigui d'un altre estat o d'una comunitat autònoma). Són de competència estatal exclusiva.

Normes de dret transitori: permeten aplicar preceptes ja derogats a situacions nascudes sota la llei anterior per resoldre el pas d'un règim a un altre. COMPROVA-HO 23 Quina funció compleixen les normes de dret transitori en relació amb les lleis derogades? 2. Pèrdua de vigència: la derogació i els graus de retroactivitat La pèrdua de vigència ordinària d'una norma té lloc mitjançant la derogació, regulada a l'article 2.2 del Codi Civil i a l'article 111-10.2 del Codi Civil de Catalunya. Una llei només perd vigència per una altra de posterior que tingui un rang igual o superior.

Cal no confondre la derogació (cessació de vigència per una decisió legislativa sobrevinguda) amb la declaració d'inconstitucionalitat (expulsió de la norma per manca de validesa d'origen en contradir la Constitució; vegeu «El costum, els principis generals, la jurisprudència i el dret supranacional»). Modalitat de derogació Mecanisme d'actuació Abast possible Expressa La llei posterior manifesta de forma explícita quins articles o lleis precedents queden sense efecte. Total o parcial Tàcita La nova disposició regula la mateixa matèria amb un contingut absolutament incompatible i oposat a l'anterior.

Total o parcial Com a regla general, les lleis despleguen aplicabilitat immediata cap al futur. L'article 2.3 del Codi Civil consagra el principi d'irretroactivitat: les lleis no tenen efecte retroactiu si no disposen expressament o tàcitament el contrari. A més, existeix una prohibició constitucional absoluta d'aplicar retroactivitat a les normes sancionadores desfavorables. Quan una norma disposa la seva eficàcia retroactiva, cal diferenciar tres intensitats: Grau màxim: la nova norma s'aplica directament a situacions i efectes ja consumats sota l'imperi de la llei anterior.

1 Grau mitjà: la nova llei regula els efectes que van néixer sota la vigència anterior però que s'executen o consumeixen sota la nova. 2 Grau mínim: la nova llei s'aplica exclusivament als efectes futurs derivats de situacions nascudes durant la vigència anterior.

3 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 14 PROCÉS Fases de la vigència temporal de la norma 1 Publicació oficial Difusió íntegra de la norma al BOE o DOGC 2 Vacatio legis Termini general de 20 dies naturals 3 Entrada en vigor Adquisició d'eficàcia vinculant i aplicabilitat 4 Derogació Pèrdua de vigència per norma posterior ERROR FREQÜENT És un error habitual considerar que la retroactivitat és la norma general quan una llei nova és més beneficiosa per a l'interès públic.

En dret privat, l'article 2.3 del Codi Civil estableix taxativament la irretroactivitat com a principi bàsic: la llei només serà retroactiva si així ho estableix de forma expressa o si es dedueix indubtablement del seu sentit i finalitat. 3. La interpretació de les normes jurídiques La interpretació és l'activitat intel·lectual orientada a esbrinar el significat i l'abast del mandat legal per aplicar-lo al cas concret. L'article 3.1 del Codi Civil recull els cinc criteris hermenèutics tradicionals: Criteri interpretatiu Objecte d'anàlisi Funció aplicativa Gramatical Sentit propi de les paraules emprades en el text. Punt de partida de qualsevol lectura jurídica.

Sistemàtic Ubicació i context sintàctic dins de la norma o cos legal. Harmonització de la disposició amb el conjunt del text. Històric Precedents legislatius i antecedents històrics. Comprensió de l'evolució i voluntat històrica. Sociològic Realitat social del temps d'aplicació. Adaptació raonable del text a les circumstàncies actuals. Teleològic Esperit i finalitat de la norma. Criteri determinant que busca el propòsit substancial. Aquests criteris se subordinen al principi de conformitat constitucional.

Segons l'article 5.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, jutges i tribunals han d'interpretar i aplicar totes les lleis d'acord amb els preceptes de la Constitució Espanyola i la doctrina que emana de les sentències del Tribunal Constitucional. Les normes s'han d'interpretar en el sentit més favorable als drets fonamentals, integrant el principi d'igualtat efectiva de dones i homes (art. 4 de la Llei Orgànica 3/2007) i respectant el dret de la Unió Europea.

Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 15 ESQUEMA Criteris hermenèutics de l'article 3.1 CC Atesa la font o el subjecte que interpreta, es distingeixen tres classes: Doctrinal: duta a terme per la doctrina científica i autors especialitzats en la matèria. Judicial: efectuada per jutges i tribunals en l'exercici de la funció jurisdiccional. Autèntica: realitzada pel mateix legislador mitjançant una llei posterior que n'aclareix el significat. Segons el resultat, la interpretació és declarativa si el sentit coincideix amb la lletra de la norma, o correctora (extensiva o restrictiva) si n'amplia o en redueix l'abast literal.

COMPROVA-HO 24 En què es distingeix la interpretació autèntica de la doctrinal? 4. Integració de l'ordenament: analogia i equitat Quan un supòsit de fet no té una resposta específica a la llei, sorgeix una llacuna legal. Per integrar l'ordenament jurídic s'utilitza l'aplicació analògica o analogia legis (art. 4.1 CC), que consisteix a aplicar a un cas imprevist la solució prevista per a una altra norma amb la qual guarda una afinitat o igualtat jurídica essencial. DEFINICIÓ L'analogia legis és l'aplicació de la conseqüència d'una norma existent a un supòsit de fet no regulat, sustentada en la comprovació d'una identitat de raó o semblança substancial entre ambdós casos.

L'ús de l'analogia exigeix tres requisits concurrents: Gramatical Sentit propi de les paraules Sistemàtic Contextualització i ordre de la norma Històric Precedents i antecedents normatius Sociològic Realitat social contemporània Teleològic Esperit i finalitat de la llei Constatació d'una llacuna legal (absència de norma específica). 1 Existència d'igualtat jurídica essencial entre els dos supòsits. 2 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 16 Com a límit taxatiu, l'article 4.2 del Codi Civil prohibeix l'aplicació analògica a les lleis penals, a les excepcionals i a les d'àmbit temporal.

D'altra banda, l'equitat permet individualitzar i ponderar la norma davant les circumstàncies particulars del cas (art. 111-9 CCCat), mitigant el rigor formal de la llei. L'equitat compleix dues funcions bàsiques: serveix per ponderar l'aplicació ordinària dels preceptes i, amb caràcter excepcional, pot fonamentar per si sola la resolució judicial únicament quan la llei ho autoritza de manera expressa, dotant el jutge de discrecionalitat. COMPROVA-HO 25 Quines normes tenen expressament prohibida l'aplicació per analogia? 5. Eficàcia obligatòria i patologia del compliment L'ordenament imposa a tots els ciutadans el deure de complir les normes.

D'acord amb l'article 6.1 del Codi Civil, la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment. L'error de dret (desconeixement o valoració inexacta de la norma) només produeix efectes de caràcter excepcional si la pròpia llei ho admet. La infracció del deure jurídic activa l'eficàcia sancionadora a través de dues modalitats: Contravenció directa: adopció directa d'un comportament oposat al manament de la norma. D'acord amb l'article 6.3 del Codi Civil, els actes contraris a les normes imperatives o prohibitives són nuls de ple dret, llevat que la mateixa llei fixi un efecte diferent.

Frau de llei: realització d'un acte sota l'empara formal d'una disposició («norma de cobertura») per assolir un resultat prohibit per una altra norma de l'ordenament («norma defraudada»). DEFINICIÓ El frau de llei (art. 6.4 CC) és la conducta aparentment lícita que s'acull a una norma legal dictada amb una altra finalitat per eludir el compliment d'un precepte imperatiu. El seu efecte és la ineficàcia del subterfugi i la subjecció obligatòria a la norma defraudada.

Finalment, els particulars poden pactar l'exclusió voluntària de la llei aplicable o la renúncia als drets que en deriven, sempre que es tracti de normes executives o dispositives (vegeu «L'ordenament jurídic i la norma jurídica») i mai quan contradiguin l'interès públic, l'ordre públic o causin perjudici a tercers. Inexistència d'una voluntat contrària del legislador respecte d'aquella extensió. 3 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 17 IDEES CLAU La vacatio legis general és de 20 dies naturals des de la publicació íntegra oficial, llevat de disposició legal contrària.

La derogació requereix una norma posterior de rang igual o superior i pot ser expressa o tàcita, total o parcial. El principi general en dret civil és la irretroactivitat de les normes, tret de previsió legal expressa o tàcita. L'article 3.1 del Codi Civil estableix els criteris d'interpretació: gramatical, sistemàtic, històric, sociològic i teleològic, subordinats a la Constitució. L'analogia legis integra les llacunes legals per identitat de raó, amb prohibició taxativa en dret penal. Els actes contraris a norma imperativa són nuls de ple dret i el frau de llei no impedeix l'aplicació de la norma defraudada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quin és el termini general de vacatio legis segons l'article 2.1 del Codi Civil? 27. En què es diferencia la contravenció directa del frau de llei? 28. Pot aplicar-se una norma per analogia en l'àmbit penal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin termini de vacatio legis regeix per defecte si la norma no preveu una altra data? 30. Quin grau de retroactivitat afecta els efectes ja consumats sota la llei anterior? 31. Quin criteri interpretatiu analitza la realitat social del temps en què s'ha d'aplicar la llei? 32. Quina conseqüència general comporta realitzar un acte en frau de llei segons l'article 6.4 CC?

20 dies naturals des de publicació a) 15 dies hàbils posteriors b) Un mes des de l'aprovació c) Entrada en vigor immediata l'endemà d) Retroactivitat tàcita ordinària a) Grau mínim b) Grau mitjà c) Grau màxim d) Criteri gramatical a) Criteri teleològic b) Criteri sistemàtic c) Criteri sociològic d) Absolució per desconeixement formal a) Aplicació de la norma defraudada b) Revocació exclusivament administrativa c) Cap, és plenament vàlid d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 18 4 El costum, els principis generals, la jurisprudència i el dret supranacional EN ACABAR SABRÀS Distingir els requisits i l'aplicació del costum i dels principis generals del dret.

Explicar el valor de la jurisprudència com a complement de l'ordenament jurídic. Diferenciar les vies d'actuació i els efectes de les sentències del Tribunal Constitucional. Comparar el règim d'eficàcia del reglament i de la directiva de la Unió Europea. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Pot un jutge dictar una sentència basant-se únicament en un costum si ja existeix una llei aprovada sobre aquest mateix tema? El costum com a font defectiva del dret Dins del sistema establert tant pel Codi Civil com pel Codi Civil de Catalunya, el costum ocupa el segon lloc en la jerarquia normativa.

A diferència de les lleis escrites promulgades pels òrgans públics, el costum sorgeix directament de la societat mitjançant la reiteració continuada d'una pauta de conducta. DEFINICIÓ El costum és una pràctica repetida, generalitzada i uniforme d'un grup social o territori, realitzada amb la consciència d'actuar conforme a una regla obligatòria. La seva posició normativa es caracteritza per una doble dimensió: Té caràcter defectiu respecte de la llei, de manera que només entra en joc si no hi ha cap llei aplicable al cas. Posseeix rang preferent respecte de la font següent, que són els principis generals del dret.

Perquè un costum sigui exigible jurídicament, no pot contradir cap norma legal vigent. A més, presenta la particularitat de no estar escrit ni gaudir del principi general de coneixement d'ofici pel jutge. En conseqüència, qui al·lega un costum en un litigi té la càrrega processal de provar-ne l'existència i la vigència efectiva davant el tribunal. COMPROVA-HO 34 Per quina raó el principi processal que obliga el jutge a conèixer el dret escrit no s'estén al costum?

Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 19 Els principis generals del dret i la seva doble funció Els principis generals del dret constitueixen la tercera font de l'ordenament jurídic i actuen amb un paper estrictament subsidiari. Aquests criteris bàsics s'obtenen per via d'abstracció analitzant el sentit i criteri inspirador d'un conjunt de normes, deslligant-se del cas concret regulat en cada supòsit de fet. Els principis generals compleixen dues tasques essencials: 1. Funció normativa o subsidiària: regeixen en darrer terme, a falta tant de llei com de costum.

Permeten cloure l'ordenament evitant les llacunes legals i possibiliten excloure el recurs al dret civil estatal supletori en matèries reservades amb caràcter exclusiu a la Generalitat de Catalunya (vegeu «Pluralitat d'ordenaments i el veïnatge civil»). 2. Funció informadora: impregnen i orienten tota la creació i interpretació de les normes de rang superior, com ara quan el principi de bona fe guia l'aplicació dels reglaments. COMPROVA-HO 35 Quina utilitat pràctica aporten els principis generals a l'autonomia del dret civil de Catalunya?

La jurisprudència dels tribunals ordinaris i la doctrina científica La jurisprudència dels tribunals ordinaris —integrada primordialment per les resolucions del Tribunal Suprem i, en l'àmbit civil català, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya— no constitueix una font autònoma del dret, atès que manca de la potestat de crear normes generals i vinculants per a tota la ciutadania. La seva missió és exercir com a instrument de complementació de l'ordenament jurídic.

Atesa l'estructura de les resolucions judicials (que es divideixen en antecedents de fet i fonaments de dret), cal distingir dos conceptes essencials: Ratio decidendi: constitueix el fonament jurídic directe de la decisió adoptada. És exclusivament aquí on es formula la doctrina jurisprudencial. Obiter dicta (o obliter decidendi en transcripcions): són comentaris col·laterals o reflexions accessòries que no fonamenten directament la resolució. Perquè es consolidi una doctrina jurisprudencial cal que s'hagin dictat almenys dues sentències en el mateix sentit davant supòsits semblants (com succeeix en criteris repetits sobre custòdia de menors).

Aquesta doctrina no és inamovible: els tribunals poden modificar-la sempre que ho facin de manera motivada i justificada. Al costat de la jurisdicció ordinària, existeixen tribunals especialitzats com l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes o tribunals consuetudinaris locals (com el Tribunal de les Aigües de València per als costums hídrics). D'altra banda, la doctrina científica aplega els estudis raonats dels juristes per analitzar el dret vigent de manera sistemàtica. No és font del dret ni element de complementació oficial, sinó una referència indirecta no vinculant que serveix per orientar tant els jutges com el legislador.

ERROR FREQÜENT Atribuir a la jurisprudència ordinària el caràcter de font directa del dret. Els jutges resolen conflictes entre parts i complementen l'ordenament interpretant les normes, però no tenen potestat per crear regles generals dotades d'eficàcia erga omnes. Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 20 COMPROVA-HO 36 Quina part d'una sentència judicial pot arribar a consolidar doctrina jurisprudencial? El Tribunal Constitucional i la garantia de la norma suprema El Tribunal Constitucional vigila que tots els poders de l'Estat i els ciutadans s'ajustin a la Constitució, actuant com el seu intèrpret suprem segons la seva Llei Orgànica.

Tot i no ser una font del dret en sentit estricte, les seves sentències condicionen directament les fonts en expulsar lleis inconstitucionals de l'ordenament. Els mecanismes d'actuació davant el Tribunal Constitucional inclouen tres vies principals: Recurs d'inconstitucionalitat: revisa directament la validesa d'una norma amb rang de llei. Estan legitimats per interposar-lo el president del Govern, el defensor del poble, 50 diputats, 50 senadors, així com els governs i parlaments de les comunitats autònomes.

Qüestió d'inconstitucionalitat: l'eleven exclusivament els jutges o tribunals un cop acabat el procés i abans de dictar sentència, quan tenen dubtes fundats sobre la constitucionalitat d'una norma legal decisiva per a la resolució del litigi. Recurs d'empara: via reservada a la ciutadania per sol·licitar la tutela urgent quan s'han vulnerat els seus drets fonamentals. Les sentències recaigudes en recursos i qüestions produeixen efectes de cosa jutjada i eficàcia general (erga omnes), fixant doctrina vinculant. Si la resolució és estimatòria, declara la nul·litat de la llei i la fa cessar immediatament en la seva vigència.

Si és desestimatòria, confirma la constitucionalitat del precepte i impedeix nous recursos fonamentats en el mateix motiu. ESQUEMA Procediments davant del Tribunal Constitucional COMPROVA-HO 37 En quin moment processal exacte pot un jutge plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat?

Jurisdicció constitucional Garanteix la supremacia de la Constitució Recurs d'inconstitucionalitat Promogut per òrgans polítics i parlamentaris Qüestió d'inconstitucionalitat Plantejada per jutges abans de sentenciar Recurs d'empara Defensa ciutadana de drets fonamentals Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 21 Tractats internacionals i dret de la Unió Europea Segons els articles 96 de la Constitució Espanyola i 1.6 del Codi Civil, els tractats internacionals celebrats vàlidament formen part directa de l'ordenament espanyol un cop publicats íntegrament al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Aquesta publicació oficial no és un requisit per a la seva existència ni per a la seva validesa internacional, sinó la condició imprescindible perquè s'incorporin a l'ordenament intern i es puguin exigir directament als ciutadans i autoritats. Dins l'àmbit europeu, la Unió Europea disposa de potestat normativa autònoma reconeguda als seus òrgans en virtut de l'article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). Aquest dret vincula plenament els estats membres mitjançant dos instruments principals: Aspecte Reglament de la UE Directiva de la UE Abast i eficàcia Norma completa i obligatòria per ella mateixa; té eficàcia directa general (erga omnes).

Obligatòria en els objectius o criteris fixats; requereix transposició. Mecanisme d'incorporació No requereix cap acte de recepció intern ni aparèixer al BOE; n'hi ha prou amb la publicació al DOUE. Requereix una llei de transposició dictada per l'Estat o la comunitat autònoma competent. Termini i aplicació Vigent en la data indicada o en defecte als 20 dies de la seva publicació al DOUE. S'executa dins d'un termini concret; si no es transposa a temps, serveix per interpretar el dret intern. Harmonització Uniformitza de manera directa amb rang equivalent a llei ordinària en l'ordenament intern. Armonitza establint regulacions de màxims o de mínims que els estats poden perfilar.

PROCÉS Eficàcia de la Directiva comunitària 1 Aprovació a la UE Fixa criteris i objectius obligatoris 2 Transposició interna Aprovació de llei estatal o autonòmica 3 Aplicació efectiva Obligatòria per a la ciutadania i jutjats COMPROVA-HO 38 Per què una directiva europea no s'aplica de manera automàtica als ciutadans com un reglament? Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 22 IDEES CLAU El costum és una norma d'origen social, no escrita i defectiva respecte de la llei, que requereix sempre al·legació i prova. Els principis generals del dret actuen com a font subsidiària d'últim grau i proporcionen una funció informadora a tot l'ordenament.

La jurisprudència ordinària només complementa l'ordenament si compta amb almenys dues sentències coincidents en la ratio decidendi. Les sentències del Tribunal Constitucional tenen valor vinculant i efectes davant de tothom (erga omnes), expulsant de l'ordenament les lleis contràries a la Carta Magna. Els reglaments europeus tenen eficàcia directa automàtica des del DOUE, mentre que les directives necessiten una llei interna de transposició. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quins requisits han de concórrer perquè un costum sigui aplicat vàlidament per un jutge? 40. Quina diferència operativa separa el recurs d'inconstitucionalitat de la qüestió d'inconstitucionalitat? 41.

Com influeix una directiva de la UE en el dret domèstic si venç el termini establert sense haver-se aprovat la llei de transposició? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quan pot aplicar un jutge el costum com a font del dret? 43. Quantes sentències coincidents en la ratio decidendi calen per fixar doctrina jurisprudencial ordinària? 44. Qui té legitimació per plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat?

D'ofici sense necessitat de cap prova de part a) Sempre amb preferència a les lleis escrites b) Únicament si està publicat al butlletí oficial c) Només quan falti una llei aplicable al cas d) Una única sentència ferma del Tribunal Suprem a) Cinc resolucions sense cap vot particular b) Tres sentències de qualsevol òrgan judicial c) Dues sentències que resolguin en la mateixa direcció d) El Defensor del Poble en defensa de drets a) Els ciutadans particulars mitjançant una demanda ordinària b) Cinquanta diputats o cinquanta senadors de les Corts c) Els jutges i tribunals abans de dictar sentència d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 23 45.

Quina diferència d'eficàcia distingeix el reglament de la directiva de la UE? 5 Pluralitat d'ordenaments i el veïnatge civil EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres vies d'articulació entre el dret civil de Catalunya i l'ordenament estatal. Explicar els requisits materials d'adquisició originària i derivativa del veïnatge civil. Identificar les facultats d'opció dels fills menors i els efectes de l'estat matrimonial sobre el veïnatge civil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Si una persona amb veïnatge civil madrileny resideix a Barcelona durant tres anys, passa a regir-se automàticament pel dret civil català? 1.

La coexistència d'ordenaments civils a l'Estat espanyol Dins l'Estat espanyol no existeix un únic cos de dret privat. Conviuen l'ordenament jurídic civil estatal amb diferents ordenaments civils propis de determinades comunitats autònomes. Aquesta pluralitat normativa no s'organitza mitjançant un principi de jerarquia normativa, ja que la llei estatal i la llei autonòmica tenen exactament el mateix rang jeràrquic (vegeu «El sistema de fonts del dret i la llei»). La relació s'articula estrictament a través del principi de competència.

La distribució constitucional de matèries determina quina norma resulta aplicable a cada cas concret, evitant així interferències indegudes entre el legislador central i l'autonòmic. 2. La relació trilateral entre el dret civil català i l'estatal A Catalunya són vigents de manera simultània el dret civil de Catalunya i el dret civil estatal.

L'articulació entre tots dos cossos legals es produeix a través d'una triple via: La directiva només s'aplica si es publica al BOE a) El reglament té aplicabilitat directa sense transposició interna b) El reglament requereix una llei de transposició estatal c) Tots dos necessiten aprovació pel Parlament nacional d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 24 ESQUEMA Relació trilateral dret català - dret estatal A) Aplicació directa del dret estatal Determinades matèries es reserven íntegrament a l'Estat central i s'apliquen directament a Catalunya de manera necessària i inevitable.

Segons l'article 13.1 del Codi Civil (CC) i l'article 149.1.8 de la Constitució Espanyola (CE), són competència exclusiva de l'Estat les regles següents: Les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques. Les relacions juridicocivils relatives a les formes del matrimoni (excepte el règim econòmic matrimonial). L'ordenació dels registres públics i dels instruments públics. Les bases de les obligacions contractuals. Les normes per a resoldre els conflictes de lleis (normes de conflicte). La determinació de les fonts del dret, respectant les normes pròpies de dret civil foral o especial.

A causa d'aquesta reserva constitucional ineludible, el dret civil català és necessàriament incomplet per imperatiu constitucional. B) Aplicació preferent del dret civil català Totes aquelles matèries que formen part de la competència de la Generalitat de Catalunya i han estat regulades pel seu Parlament tenen aplicació preferent. El dret civil català desplaça el dret estatal en les àrees de la seva estricta competència material. C) Aplicació supletòria del dret civil estatal El dret civil estatal té caràcter orgànicament complet i actua com a dret supletori del dret civil de Catalunya quan es produeixen llacunes normatives.

Tanmateix, aquesta aplicació no és automàtica ni indiscriminada; exigeix dos requisits essencials: Aplicació directa estatal Matèries exclusives de l'art. 149.1.8 CE Aplicació preferent catalana Matèries de competència de la Generalitat Aplicació supletòria estatal Vàlida si hi ha llacuna i sense contradicció Constatació d'una llacuna normativa: cal que el dret civil català no contingui cap regulació específica per al cas controvertit. 1 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 25 Per evitar que el dret civil estatal s'apliqui de manera supletòria a Catalunya, el legislador autonòmic ha de regular activament la matèria mitjançant la creació de lleis pròpies.

COMPROVA-HO 47 Pot una norma estatal supletòria substituir una llacuna del dret català si contradiu un principi general del dret català? 3. El veïnatge civil: concepte i naturalesa DEFINICIÓ El veïnatge civil és l'estat civil que expressa el vincle de dependència regional d'una persona física amb un territori determinat de l'Estat espanyol i que determina la submissió a un dels diversos ordenaments civils coexistents. El veïnatge civil funciona com un criteri o punt de connexió interregional per resoldre conflictes de lleis internes. En tractar-se d'una norma de conflicte, la seva regulació constitueix una competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.8 CE). 4.

Criteris d'adquisició del veïnatge civil L'ordenament preveu vies d'adquisició originària per naixement o filiació, així com vies d'adquisició derivativa per canvi de residència continuada. Modalitat Criteri d'adquisició Requisits legals Originària per filiació Filiació idèntica dels progenitors Els fills tenen el veïnatge civil que tinguin els progenitors al néixer o en ésser adoptats (art. 14.2 CC). Originària per atribució Filiació diferent dels progenitors Si els pares tenen diferent veïnatge civil, s'atribueix el d'aquell respecte del qual s'hagi determinat abans la filiació.

Els progenitors tenen un termini de 6 mesos després del naixement o adopció per atribuir-li de comú acord el veïnatge de qualsevol d'ells. Regla de tancament Defecte de criteris anteriors Si no és possible aplicar cap regla anterior, preval com a criteri supletori el veïnatge civil del lloc de naixement del fill. Derivativa per declaració Residència continuada de 2 anys Residència habitual continuada durant 2 anys acompanyada d'una declaració de voluntat expressa davant el Registre Civil (art. 14.5 CC). Derivativa per silenci Residència continuada de 10 anys Residència habitual continuada durant 10 anys sense fer cap declaració expressa en contra davant el Registre Civil (art. 14.5 CC).

Inexistència de contradicció axiològica: la regla estatal supletòria només regeix si no contradiu cap disposició del dret civil català ni cap dels principis generals que l'informen (vegeu «El costum, els principis generals, la jurisprudència i el dret supranacional»). 2 Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 26 ERROR FREQÜENT Pensar que residir 2 anys en una comunitat autònoma canvia automàticament el veïnatge civil, o que la residència de 10 anys requereix anar al Registre a sol·licitar-ho.

El canvi als 2 anys exigeix sempre una sol·licitud activa; al cap de 10 anys opera per llei llevat que s'hagi inscrit una manifestació expressa de voler conservar l'anterior veïnatge civil. COMPROVA-HO 48 Quin veïnatge civil obté un nadó de pares amb veïnatges civils diferents si la filiació es determina simultàniament i els pares no fan ús de la facultat dels 6 mesos? 5. Incidència dels canvis personals i d'estat civil A) Modificacions posteriors de la relació paterno-filial La suspensió de la potestat parental no afecta mai el veïnatge civil adquirit prèviament pel fill.

B) Dret d'opció del fill menor i emancipat El fill pot optar voluntàriament pel veïnatge civil del seu lloc de naixement o pel de qualsevol dels seus progenitors a partir del moment en què fa els 14 anys i fins que transcorre un any després de la seva emancipació (vegeu «La persona física: capacitat, estats civils i drets de la personalitat»). C) El matrimoni i el veïnatge civil El matrimoni no altera mai automàticament el veïnatge civil dels contraents. Cadascun conserva el seu. No obstant això, qualsevol dels cònjuges no separats legalment o de fet pot optar voluntàriament, en qualsevol moment, pel veïnatge civil de l'altre cònjuge.

PER RECORDAR-HO El vincle matrimonial no absorbeix mai el veïnatge de l'altre cònjuge de forma passiva: només obre una porta opcional per adoptar voluntàriament el veïnatge de la parella. 6. El veïnatge civil local El veïnatge local és el vincle jurídic d'una persona amb una comarca o localitat concreta que disposa d'un dret civil propi o d'especialitats consuetudinàries reconegudes. Quan existeix aquest dret civil especial o particular en un territori determinat, s'apliquen analògicament les mateixes normes que regulen el veïnatge civil general per determinar quins ciutadans queden sotmesos al dret propi d'aquell àmbit local.

COMPROVA-HO 49 Adquireix automàticament una persona el veïnatge civil català en casar-se amb una parella que ja el té? Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 27 IDEES CLAU La convivència de l'ordenament estatal i autonòmic es regeix pel principi de competència i no pel de jerarquia normativa. El dret civil estatal té aplicació directa en les matèries reservades exclusivament a l'Estat per l'art. 149.1.8 de la Constitució Espanyola. El dret civil català té caràcter preferent en les seves competències, i l'estatal només opera com a supletori quan hi ha llacuna i no hi ha contradicció.

L'adquisició derivativa per residència exigeix 2 anys amb declaració expressa o 10 anys de residència continuada sense oposició. El matrimoni mai no altera per si mateix el veïnatge civil, tot i que permet optar pel veïnatge de l'altre cònjuge si no estan separats. El veïnatge local vincula la persona a les normes pròpies d'una comarca o municipi mitjançant l'aplicació analògica de les regles de veïnatge civil. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. Quins dos requisits acumulatius s'exigeixen perquè el dret civil estatal s'apliqui amb caràcter supletori a Catalunya? 51. Des de quin moment i fins quan pot un fill exercir el dret d'opció sobre el seu veïnatge civil? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 52. Quin principi ordena la coexistència entre la llei civil estatal i l'autonòmica? 53. En quin cas s'adquireix el veïnatge civil per residència continuada de només dos anys? 54. Quin és l'efecte directe del matrimoni sobre el veïnatge civil dels cònjuges?

Principi d'analogia a) Principi de competència b) Principi d'irretroactivitat c) Principi de jerarquia d) Mitjançant manifestació expressa de voluntat a) Automàticament sense cap tràmit b) Només per als fills menors d'edat c) En contreure matrimoni formal d) S'adquireix el del marit a) S'adquireix el del lloc del casament b) S'unifica en el de més edat c) No altera el veïnatge existent d) Introducció al Dret: Apunts i Resum de l'Assignatura (UB) 28 55. Quina matèria és d'aplicació directa estatal segons l'article 149.1.8 de la Constitució?

6 La persona física: capacitat, estats civils i drets de la personalitat EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar. Identificar les fites d'edat rellevants en el desenvolupament de la capacitat natural i el procediment d'emancipació. Aplicar els terminis legals de l'absència, la declaració de mort i la regla catalana de commoriència de 72 hores. Explicar els caràcters bàsics i l'abast de protecció dels drets de la personalitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Si dues persones vinculades per un testament moren en el mateix sinistre a Catalunya amb 24 hores de diferència, hereta alguna d'elles de l'altra? L'ésser humà és el subjecte primari del dret.

L'ordenament jurídic li atribueix la condició de subjecte des…