Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB)

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA Grau en Dret Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a l'Economia (UB, Dret): oferta i demanda, elasticitats, càlcul del PIB, model keynesià de 45º i balança de pagaments. APREN.AI Índex 1 Fonaments d'economia — Escassetat, sistemes econòmics i FPP 1. El problema econòmic fonamental: escassetat i elecció 2. Factors de producció i agents econòmics 3. Sistemes econòmics 4. El Flux Circular de la Renda (FCR) 5. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) 6. Comerç primigeni: avantatge absolut i avantatge comparatiu 2 Mercat competitiu — Oferta, demanda i elasticitats 1. Concepte de mercat i tipologies 2.

Funció de demanda individual i demanda de mercat 3. Funció d'oferta individual i de la indústria 4. Teoria de les elasticitats 3 Equilibri i intervenció — Preus màxims, mínims i impostos 1. Concepte d'equilibri de mercat i mecanismes d'ajust 2. Efectes dels desplaçaments simples de la demanda i de l'oferta 3. Controls de preus: preus màxims i mínims 4. Impostos sobre la producció i incidència fiscal 4 Comptabilitat nacional — Agregats macroeconòmics i càlcul del PIB 1. El Producte Interior Brut (PIB) i la valoració de la producció 2. Les tres vies de càlcul del PIB 3. De la producció interior a la Renda Personal Disponible 4. Relació estalvi-inversió i saldo exterior 5.

PIB nominal, PIB real i variació de preus 5 Model de 45 graus — Equilibri renda-despesa i multiplicador Fonaments de l'equilibri renda-despesa i ajust per existències Estructura de la despesa agregada i el multiplicador autònom Escletxa de producció i intervenció del sector públic L'enfocament d'injeccions i filtracions al flux circular 6 Macroeconomia aplicada — Inflació, atur i polítiques fiscals Mesura del nivell de preus: IPC i deflactor del PIB Causes i efectes econòmics de la inflació El mercat laboral: concepte i tipologies de desocupació El paper del sector públic: polítiques fiscals i pressupost Saldo pressupostari, dèficit i acumulació de deute públic Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 1 7 Sector exterior — Balança de pagaments i mercat de divises 1.

Concepte i estructura de la Balança de Pagaments 2. Equilibri extern: capacitat i necessitat de finançament 3. El tipus de canvi i el mercat de divises flexible 4. Sistemes de tipus de canvi i Paritat del Poder Adquisitiu 8 Formulari 1. Mercat competitiu, elasticitats i intervenció 2. Comptabilitat nacional i identitats agregades 3. Model de la creu keynesiana (45 graus) 4. Sector públic, balança de pagaments i divises Errors típics per repassar abans de l'examen Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 2 1 Fonaments d'economia — Escassetat, sistemes econòmics i FPP EN ACABAR SABRÀS Definir l'escassetat i calcular el cost d'oportunitat derivat d'una assignació de recursos Distingir entre els punts eficients, ineficients i inassolibles d'una FPP segons la curvatura i els seus rendiments Diferenciar els sistemes econòmics capitalista, socialista i mixt Explicar l'origen dels guanys comercials mitjançant l'avantatge comparatiu de David Ricardo PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot ser beneficiós el comerç internacional entre dos països si un d'ells és més eficient fabricant absolutament tot?

L'economia sorgeix com a disciplina científica independent entre els segles XVII i XVIII, allunyant-se del seu lligam tradicional amb la moral i la filosofia. Etimològicament prové del grec oikos-nomos, que es tradueix com l'administració de la llar o del patrimoni familiar. ESQUEMA Estructura dels fonaments d'economia 1. El problema econòmic fonamental: escassetat i elecció L'any 1930, Lionel Robbins va formular la definició clàssica d'aquesta ciència: L'economia és l'anàlisi de la conducta humana en assignar recursos escassos que poden tenir usos alternatius.

El problema econòmic Escassetat, necessitats il·limitades i cost d'oportunitat Organització productiva Factors productius, agents i sistemes econòmics Models analítics bàsics Flux circular de la renda i la FPP Comerç i especialització Avantatge absolut d'Smith i comparatiu de Ricardo Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 3 Aquesta visió descriu una tensió permanent entre dues realitats: d'una banda, els desitjos i les necessitats humanes són il·limitats; d'altra banda, els mitjans disponibles per produir béns i serveis són estrictament finits. Aquest desajust constitueix el problema fonamental de l'escassetat.

DEFINICIÓ El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa sacrificada en prendre una decisió d'assignació de recursos. Com que no es pot produir tot allò que es desitja, cada elecció obliga a renunciar a altres opcions viables. Aquesta renúncia defineix el cost real en termes econòmics. COMPROVA-HO 2 Per què l'escassetat obliga sempre a afrontar un cost d'oportunitat? 2. Factors de producció i agents econòmics Per elaborar béns i prestar serveis, la societat combina diferents factors de producció: Terra: recursos naturals que aporta el medi físic sense transformació humana prèvia, com el sòl, l'aigua, el petroli o els jaciments minerals.

Treball: conjunt de capacitats humanes, tant físiques com intel·lectuals, aplicades a la producció. Capital: béns manufacturats que s'han produït prèviament i s'utilitzen per produir altres béns, tals com maquinària, instal·lacions o equipaments. Si prescindim temporalment de l'Estat, l'activitat econòmica es concreta en les decisions de dos agents econòmics principals: Famílies o consumidors: són les propietàries dels factors de producció, els quals venen a canvi de rendes, i adquireixen béns i serveis amb la finalitat de maximitzar la seva utilitat.

Empreses o productors: contracten factors productius per transformar-los en productes acabats que venen al mercat amb l'objectiu de maximitzar els seus beneficis. El mercat serveix com a punt de trobada entre consumidors i productors, coordinant els seus plans sense necessitat de balafiar recursos escassos. 3. Sistemes econòmics Cada societat estableix regles concretes per determinar com s'assignen els seus recursos i quin paper exerceix el sector públic.

Es distingeixen tres grans models institucionals: Sistema econòmic Propietat dels factors Mecanisme d'assignació Criteri prioritari Capitalista Privada Mercat lliure Interès personal i obtenció de beneficis Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 4 Sistema econòmic Propietat dels factors Mecanisme d'assignació Criteri prioritari Socialista Pública Planificació i intervenció estatal Interès col·lectiu sobre l'individual Mixt Privada i pública Mercat amb correcció pública d'ineficiències Estat del benestar i redistribució En el sistema mixt, l'Estat canalitza recursos privats cap a necessitats socials i actua regulant el mercat per corregir situacions d'ineficiència.

COMPROVA-HO 3 En què es diferencia el paper de l'Estat en un sistema capitalista respecte a un sistema mixt? 4. El Flux Circular de la Renda (FCR) El funcionament econòmic agregat es representa mitjançant el Flux Circular de la Renda, un esquema simplificat sense sector públic ni exterior format per dos circuits simultanis: Flux real: moviment físic de béns, serveis i factors productius. Les famílies aporten factors (treball, terra, capital) a les empreses a través del mercat de factors, i les empreses lliuren béns i serveis a les famílies a través del mercat de productes. Flux monetari (o de renda): contrapartida dinerària del flux real.

Les empreses paguen sous, rendes i beneficis a les famílies; posteriorment, les famílies gasten aquesta renda íntegra comprant la producció de les empreses. Quan aquest circuit tancat es troba en equilibri complet, es compleix la identitat bàsica de la comptabilitat: Aquest model permet distingir els dos grans enfocaments analítics de la disciplina: Microeconomia: examina el comportament individual d'agents aïllats (una família o una empresa). Per aprofundir en el funcionament dels mercats competitius, vegeu «Mercat competitiu — Oferta, demanda i elasticitats». Macroeconomia: analitza les magnituds agregades fruit de la suma de totes les decisions econòmiques de la societat.

Per veure el càlcul detallat dels agregats nacionals, vegeu «Comptabilitat nacional — Agregats macroeconòmics i càlcul del PIB». 5. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un gràfic que reflecteix les quantitats màximes de dos béns que una economia pot fabricar a partir d'uns factors de producció determinats i una tecnologia donada.

Valor de la producci = o ˊ Renda = Despesa Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 5 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Factors fixos a curt termini Dificultat d'adaptar immediatament certes infraestructures Rendiments decreixents Calen més factors variables per cada nova unitat Rendiments decreixents i la FPP còncava Cost d'oportunitat creixent Renúncia a un nombre creixent de béns alternatius Perfil còncau de la FPP Pendent en valor absolut cada cop més pronunciat Eficiència i posicions respecte a la corba Qualsevol combinació de producció es classifica en funció de la seva relació amb la frontera: Punts sobre la corba: són combinacions eficients i assolibles.

L'economia utilitza la totalitat dels seus recursos de forma plena i amb la millor tecnologia disponible. Punts interiors a la corba: són combinacions ineficients però assolibles. Existeixen recursos ociosos o aturats, de manera que és possible incrementar la producció d'un bé sense reduir la de l'altre. Punts exteriors a la corba: són combinacions inassolibles amb la dotació actual de factors i el nivell tecnològic present. La frontera no és estàtica: canvis en el volum de recursos productius disponibles o innovacions en la tecnologia originen desplaçaments totals o asimètrics de la corba.

Pendent de la FPP i tipus de rendiments En moure's al llarg de la corba per produir més unitats del bé situat a l'eix d'abscisses ( ), s'ha de reduir la producció del bé situat a l'eix d'ordenades ( ). El valor absolut del pendent de la corba mesura precisament el cost d'oportunitat marginal. Forma geomètrica Comportament del pendent Tipus de cost d'oportunitat Naturalesa dels rendiments Còncava (cas habitual) Creixent Creixent Rendiments decreixents dels factors Convexa Decreixent Decreixent Rendiments creixents dels factors Lineal Constant Constant Rendiments constants dels factors La concavitat és el cas més representatiu en la realitat econòmica.

A curt termini existeixen factors de producció fixos; a mesura que es vol produir més unitats d'un bé, s'hi han d'incorporar quantitats creixents de factors variables per obtenir increments addicionals, la qual cosa obliga a sacrificar un volum cada cop més gran de l'altre bé. x y Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 6 COMPROVA-HO 4 Quina és la raó econòmica per la qual la FPP té habitualment forma còncava respecte a l'origen? 6. Comerç primigeni: avantatge absolut i avantatge comparatiu L'especialització i el comerç permeten superar els límits interns de producció establerts per la FPP d'un territori aïllat.

Avantatge absolut (Adam Smith) Formulat al segle XVIII per Adam Smith, el principi de l'avantatge absolut indica que un país o agent és superior si pot produir un bé amb menys factors productius que els seus competidors (o bé obtenir més producció utilitzant exactament els mateixos recursos). Smith proposava que cada país s'havia d'especialitzar en el bé on tingués aquest avantatge i importar la resta. No obstant això, aquesta teoria presentava una limitació: si un país industrialitzat presenta avantatge absolut en la fabricació de tots els béns, la regla de Smith prediu erròniament que el comerç no tindria lloc.

Avantatge comparatiu (David Ricardo) Al segle XIX, David Ricardo va resoldre aquesta limitació demostrant que el criteri rector no és el cost directe de recursos, sinó el menor cost d'oportunitat relatiu. DEFINICIÓ Un agent econòmic té avantatge comparatiu en la producció d'un bé quan ha de sacrificar menys unitats d'un altre bé per fabricar-lo que els seus socis comercials. La teoria de Ricardo estableix que cada territori s'ha d'especialitzar en aquell bé on gaudeixi d'avantatge comparatiu.

Fins i tot si una economia disposa d'avantatge absolut en tots els productes respecte a una altra, cadascuna d'elles mantindrà necessàriament un avantatge comparatiu en un bé distint, de manera que l'intercanvi comercial millora el benestar de totes dues. ERROR FREQÜENT Confondre avantatge absolut amb avantatge comparatiu. Tenir una productivitat superior en tot (avantatge absolut) no impedeix obtenir guanys del comerç internacional. Allò que determina l'especialització és tenir el cost d'oportunitat més baix en termes relatius, no el consum total d'hores de treball o factors.

COMPROVA-HO 5 Pot un país participar de forma beneficiosa en el comerç internacional si un altre territori és més eficient que ell produint absolutament tots els béns? Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 7 IDEES CLAU L'economia estudia com assignar recursos escassos i d'usos alternatius davant de necessitats humanes que són il·limitades. Els tres factors de producció clàssics són la terra, el treball i el capital. En equilibri, el Flux Circular de la Renda estableix que el valor de la producció equival exactament a la renda distribuïda i a la despesa total. La FPP còncava il·lustra costos d'oportunitat creixents a causa de la llei de rendiments decreixents en la producció.

Segons David Ricardo, el comerç beneficiós s'origina en l'avantatge comparatiu definit pel menor cost d'oportunitat, i no en l'avantatge absolut. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com es defineix el cost d'oportunitat davant la presa d'una decisió econòmica? 7. Quina diferència fonamental hi ha entre un punt situat a l'interior de la FPP i un punt sobre la mateixa corba? 8. Per què la teoria de l'avantatge absolut d'Adam Smith resultava insuficient per explicar el comerç entre economies asimètriques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Què implica necessàriament el concepte d'escassetat en economia? 10.

Quina forma té la FPP quan els costos d'oportunitat són creixents? 11. Quin agent econòmic té com a objectiu principal la maximització de la seva utilitat? La fallada dels mercats financers privats a) La necessitat de triar i assumir costos b) L'absència total de béns de consum c) Un nivell de preus constantment baix d) Línia recta descendent a) Corba convexa respecte a l'origen b) Corba còncava respecte a l'origen c) Línia completament horitzontal d) L'Estat en el capitalisme a) Els mercats de capital físic b) Les famílies o consumidors c) Les empreses productores d) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 8 12.

Sobre quin concepte es fonamenta l'avantatge comparatiu desenvolupat per David Ricardo? 2 Mercat competitiu — Oferta, demanda i elasticitats EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un moviment al llarg de la corba i un desplaçament de les corbes d'oferta i demanda. Construir les funcions de mercat i d'indústria realitzant sumes horitzontals. Classificar els béns segons les seves elasticitats renda i encreuada. Avaluar com afecta l'elasticitat-preu de la demanda a l'ingrés total i calcular el seu màxim. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Per què rebaixar els preus de venda d'un producte pot fer disminuir la recaptació total d'un negoci?

El mercat competitiu constitueix l'espai fonamental on coincideixen els plans de compra dels consumidors i els plans de venda de les empreses, determinant el preu i el volum d'intercanvi d'un producte.

ESQUEMA Estructura del mercat competitiu i les seves eines El menor consum absolut d'hores a) La disponibilitat exclusiva de matèries primeres b) El domini militar de rutes comercials c) El menor cost d'oportunitat d) Demanda Relació inversa entre preu i quantitat Demanda de mercat Suma horitzontal de quantitats qd(p) Oferta Relació directa entre preu i quantitat Oferta de la indústria Suma horitzontal de quantitats qo(p) Elasticitats Mesura de sensibilitat davant determinants Elasticitat-preu Relació amb ingrés total i marginal Renda i Encreuada Tipologia de béns normals o relacionats Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 9 1.

Concepte de mercat i tipologies Un mercat és el conjunt de mecanismes mitjançant els quals compradors i venedors entren en relació per pactar l'intercanvi d'un bé o servei a un preu determinat. El comportament col·lectiu dels compradors s'expressa a través de la demanda, mentre que el dels venedors es canalitza mitjançant l'oferta. Els mecanismes d'encreuament presenten diverses modalitats: Borses: mercats on demandants i oferents no operen directament, sinó per mitjà d'intermediaris financers especialitzats. Subhastes: procediments de competència directa entre compradors per adquirir els béns al millor postor.

Supermercats: espais on els venedors estableixen per avançat un preu i els consumidors decideixen la quantitat exacta que volen adquirir a aquest valor fixat. 2. Funció de demanda individual i demanda de mercat La funció de demanda expressa la pauta global de comportament d'un consumidor, és a dir, les diferents quantitats d'un bé que estaria disposat a comprar als diversos preus possibles. En canvi, la quantitat demandada ( ) indica el nombre concret d'unitats que es desitja adquirir a un únic preu especificat. DEFINICIÓ La corba de demanda descriu una relació inversa entre preu i quantitat demandada: a mesura que augmenta el preu d'un bé, la quantitat demandada disminueix, i a la inversa.

Algebraicament, la demanda s'expressa amb la quantitat com a variable dependent i el preu com a variable independent: On és la constant que recull la resta de factors exteriors al preu i és el coeficient de resposta. Per conveni gràfic, el preu se situa a l'eix vertical i la quantitat a l'eix horitzontal, aïllant la funció inversa . EXEMPLE Dada la funció , la seva representació directa aïllant el preu és . Si el preu és , la quantitat demandada és unitats; si el preu puja a , la quantitat cau fins a unitats.

Moviments al llarg de la corba versus desplaçaments Cal distingir clarament entre dues alteracions: Moviment al llarg de la corba: té lloc exclusivament quan varia el preu del propi bé, generant una variació en la quantitat demandada. Desplaçament de la corba: succeeix quan varia qualsevol factor extern inclòs a la constant . qd q = d a b p a b p = f(q ) d q = d 200 20p p = 10 0,05q p = 2 q = d 160 p = 8 q = d 40 a Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 10 Un augment de la demanda desplaça la corba cap a la dreta (a un mateix preu, els consumidors volen més quantitat). Les seves causes principals són: Augment de la renda familiar quan el producte és un bé normal.

Disminució de la renda quan es tracta d'un bé inferior (béns de baixa qualitat que només es consumeixen quan la renda és reduïda). Augment del preu d'un bé substitutiu (productes que aporten la mateixa utilitat i es poden reemplaçar fàcilment). Disminució del preu d'un bé complementari (productes el consum dels quals va associat de forma conjunta, com cotxe i benzina). Un canvi favorable en les preferències o modes dels consumidors.

Per contra, una disminució de la demanda desplaça la corba cap a l'esquerra degut a la caiguda de la renda (per a béns normals), l'augment de la renda (per a béns inferiors), la baixada de preu dels béns substitutius, l'encariment dels béns complementaris o la pèrdua de preferència en els gustos. Agregació: Demanda de mercat La funció de demanda de mercat reflecteix les quantitats totals que tots els consumidors estan disposats a comprar conjuntament a cada nivell de preu. S'obté mitjançant la suma horitzontal de les demandes individuals.

EXEMPLE Si dos consumidors tenen i , aïllem primer la quantitat: La demanda de mercat resulta de la suma horitzontal: COMPROVA-HO 14 Què passa amb la corba de demanda d'un bé inferior si la renda dels compradors s'incrementa? 3. Funció d'oferta individual i de la indústria La funció d'oferta reflecteix el patró de comportament dels productors en indicar quines quantitats d'un bé estan disposats a comercialitzar a cada preu. La quantitat ofertada ( ) és el volum precís que es porta al mercat a un nivell de preu fixat. Verificar que cada funció individual estigui expressada amb la quantitat en funció del preu: .

Si la funció ve donada com , cal aïllar primer per evitar fer una suma vertical incorrecta. 1 q = i d f(p) p = f(q) q Sumar directament les quantitats de tots els individus per a cada nivell comú de preu: . 2 q = M q i d p = 4 0,1q 1 p = 3 0,1q 2 q = 1 40 10p, q = 2 30 10p q = D M q + 1 q = 2 (40 10p) + (30 10p) = 70 20p qo Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 11 A diferència de la demanda, l'oferta mostra una relació directa i positiva entre el preu i la quantitat: a major preu de mercat, els productors tenen majors incentius per oferir un volum més gran de producte.

La seva formulació matemàtica habitual és: Els moviments al llarg de la corba d'oferta es donen exclusivament davant d'una oscil·lació del preu del producte. En canvi, els desplaçaments de la corba d'oferta es produeixen quan canvien els paràmetres tecnològics o estructurals de producció: Augment de l'oferta (desplaçament cap a la dreta): provocat per millores tecnològiques o per una disminució dels preus dels factors de producció (vegeu «Fonaments d'economia — Escassetat, sistemes econòmics i FPP»). Disminució de l'oferta (desplaçament cap a l'esquerra): derivada de desastres naturals o d'un encariment en els preus dels factors productius.

Agregació: Oferta de la indústria La funció d'oferta de la indústria (oferta agregada de mercat) s'obté sumant horitzontalment les quantitats individuals de cadascun dels productors presents en el mercat. Igual que amb la demanda, és condició indispensable aïllar la quantitat en funció del preu ( ) abans de procedir a l'agregació. EXEMPLE Si el productor 1 presenta i el productor 2 té , aïllem les quantitats: L'oferta de la indústria s'obté sumant horitzontalment: ERROR FREQÜENT Sumar directament les funcions d'oferta o demanda expressades en la seva forma gràfica inversa . Si sumes els preus, estàs fent una agregació vertical no representativa del mercat competitiu.

Sempre has d'aïllar primer la quantitat i sumar quantitats. COMPROVA-HO 15 Quina conseqüència gràfica té un increment del preu de l'energia sobre l'oferta d'una indústria manufacturera? 4. Teoria de les elasticitats L'elasticitat avalua el grau de sensibilitat que experimenta una variable econòmica quan s'altera algun dels seus factors determinants.

q = o a + b p q = o f(p) p = q 1 1 p = q 2 q = 1 p + 1, q = 2 p q = O M q + 1 q = 2 (p + 1) + p = 2p + 1 p = f(q) q = f(p) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 12 Elasticitat-preu de la demanda L'elasticitat-preu de la demanda mesura la resposta percentual de la quantitat demandada davant una variació percentual en el preu del producte. Al llarg d'una corba de demanda lineal, l'elasticitat pren valors diferents a cada punt: a major pendent geomètric la resposta és menor, mentre que a menor pendent l'elasticitat és superior.

Els factors determinants de l'elasticitat-preu de la demanda inclouen: Facilitat de substitució del bé: com més fàcil és substituir-lo, major és la seva elasticitat. Existència de béns alternatius: una quantitat més gran de productes alternatius disponibles augmenta l'elasticitat. Grau de necessitat: els béns de primera necessitat mostren una elasticitat-preu baixa (inelàstica), mentre que els béns de luxe o fàcilment substituïbles presenten una elasticitat elevada.

Relació amb l'ingrés total i l'ingrés marginal L'evolució dels ingressos totals empresarials ( ) davant variacions en els preus està estrictament condicionada pel tram d'elasticitat en què operi la demanda: Tram d'elasticitat Ingrés marginal ( ) Si el preu puja ( ) Si el preu baixa ( ) Elàstic ( ) Ingrés total disminueix Ingrés total augmenta Unitari ( ) Ingrés total màxim Ingrés total màxim Inelàstic ( ) Ingrés total augmenta Ingrés total disminueix Quan l'elasticitat-preu de la demanda és unitària, l'ingrés marginal és zero i l'ingrés total assoleix el seu màxim. Per trobar aquest punt òptim cal resoldre el sistema format per l'equació de la demanda i la igualtat (o equivalentment fixant ).

Elasticitat arc o de tram Com que l'elasticitat puntual varia al llarg de la funció, per avaluar la sensibilitat en intervals entre dos preus diferents s'utilitza l'elasticitat arc, la qual mesura el comportament mitjà ponderant les variacions respecte a la mitjana dels dos punts: Altres elasticitats de la demanda: Renda i encreuada L'elasticitat renda ( ) analitza la resposta de la quantitat demandada davant canvis en el nivell d'ingressos dels consumidors: Bé normal: (l'augment de la renda incrementa el consum del bé). Bé inferior: (l'increment dels ingressos en redueix la demanda).

L'elasticitat encreuada ( ) quantifica la reacció de la demanda d'un bé davant de la variació en el preu d'un altre producte relacionat : Béns substitutius: (un encariment de provoca un augment en la demanda de ). IT = p q IM g p p ε > p 1 IM g > 0 ε = p 1 IM g = 0 ε < p 1 IM g < 0 ε = p 1 IMg = 0 ε = arc = Δp/(p + p ) 1 2 Δq/(q + q ) 1 2 p p 2 1 q q 2 1 q + q 1 2 p + p 1 2 ε R ε > R 0 ε < R 0 ε xy x y ε > xy 0 y x Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 13 Béns complementaris: (un encariment de fa caure la demanda de ). Elasticitat-preu de l'oferta L'elasticitat-preu de la funció d'oferta mesura la capacitat de resposta dels productors davant increments de preus.

És diferent a cada punt de la funció i depèn de factors productius concrets: Facilitat per desplaçar recursos: com més ràpidament puguin transferir-se recursos procedents d'altres activitats productives cap a aquest bé, major serà l'elasticitat d'oferta ( ). Comportament dels costos: si els costos unitaris es redueixen a mesura que s'expandeix la producció, la capacitat de resposta és superior ( ). COMPROVA-HO 16 Si una empresa vol augmentar els seus ingressos totals i la demanda del seu producte és inelàstica, quina estratègia de preus ha d'aplicar?

IDEES CLAU Un moviment al llarg de la corba es deu exclusivament a un canvi en el preu propi, mentre que els canvis en la renda, preus de relacionats, costos o tecnologia provoquen desplaçaments. Per obtenir la funció de demanda de mercat o d'oferta de la indústria cal sumar horitzontalment expressant prèviament la quantitat en funció del preu: . Els béns normals i substitutius presenten elasticitats positives (renda i encreuada respectivament), mentre que els béns inferiors i complementaris tenen elasticitats negatives. Quan l'elasticitat-preu de la demanda és unitària, l'ingrés marginal és zero i l'ingrés total de l'empresa assoleix el seu màxim.

L'elasticitat-preu de l'oferta augmenta amb la facilitat de reassignar factors productius i amb la reducció de costos d'escala. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Com s'obté la corba de demanda del conjunt del mercat a partir de les funcions individuals? 18. Què succeeix amb l'ingrés total d'una empresa si rebaixa el preu d'un bé en un tram on la demanda és inelàstica? 19. Quins signes caracteritzen l'elasticitat encreuada i l'elasticitat renda d'un bé complementari i inferior respectivament? ε < xy 0 y x +ε +ε q = f(p) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20.

Quin efecte té un encariment dels costos dels factors productius sobre l'oferta? 21. En quin punt assoleix una empresa el nivell màxim d'ingrés total? 22. Si la pujada de preu del bé Y fa augmentar la demanda del bé X, són: 23. Quin pas matemàtic és obligatori abans de sumar corbes d'oferta individuals? 3 Equilibri i intervenció — Preus màxims, mínims i impostos EN ACABAR SABRÀS Calcular analíticament el preu i la quantitat d'equilibri a partir de les funcions d'oferta i demanda. Distingir les condicions d'efectivitat i els efectes econòmics dels preus màxims i mínims. Determinar el nou equilibri i el repartiment de la càrrega fiscal en introduir un impost sobre la producció.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per què fixar un límit màxim al preu del lloguer per ajudar els ciutadans pot acabar deixant moltes famílies sense pis?

Un desplaçament de l'oferta cap a la dreta a) Un increment en l'elasticitat-preu d'oferta b) Un desplaçament de l'oferta cap a l'esquerra c) Un moviment ascendent per la corba d) Quan l'elasticitat-preu és perfectament inelàstica a) Quan l'ingrés marginal supera la unitat b) Quan el valor absolut de l'elasticitat-preu és 1 c) Quan l'elasticitat-preu pren valor infinit d) Béns complementaris a) Béns inferiors b) Béns substitutius c) Béns de primera necessitat d) Derivar l'equació respecte al preu a) Aïllar la quantitat en funció del preu b) Aïllar el preu en funció de la quantitat c) Calcular l'elasticitat arc del tram d) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 15 1.

Concepte d'equilibri de mercat i mecanismes d'ajust L'equilibri de mercat s'assoleix quan els plans dels compradors coincideixen plenament amb els plans dels venedors. En termes gràfics, correspon a la intersecció entre la corba de demanda i la corba d'oferta. Al nivell del preu d'equilibri ( ), la quantitat que els consumidors desitgen adquirir iguala amb exactitud la quantitat que els productors volen comercialitzar ( ). En aquesta situació, el mercat es buida completament, de manera que no queda cap excedent ni escassetat involuntària.

DEFINICIÓ L'equilibri de mercat és la situació en què el preu iguala les intencions de compra i de venda ( ), buidant el mercat sense tensions sobre el preu. Quan el mercat opera a un preu diferent al d'equilibri, s'activen forces espontànies d'ajust: Excés d'oferta: Si el preu vigent és superior al d'equilibri ( ), la quantitat oferta supera la quantitat demandada ( ). Els venedors acumulen existències no venudes, cosa que genera una pressió a la baixa sobre el preu fins a restaurar . Excés de demanda: Si el preu vigent se situa per sota del d'equilibri ( ), la quantitat demandada és superior a l'oferta ( ).

Els compradors competeixen pel producte escàs, fet que provoca una pressió a l'alça sobre el preu fins a retornar a l'equilibri. EXEMPLE Considerem les funcions de demanda i d'oferta . COMPROVA-HO 25 Què passa en un mercat lliure si el preu vigent se situa per sobre del preu d'equilibri? 2. Efectes dels desplaçaments simples de la demanda i de l'oferta Les variacions en factors exògens que desplacen les corbes alteren l'equilibri inicial del mercat: Variació de la demanda: Quan la demanda augmenta, tant el preu com la quantitat d'equilibri s'incrementen. En canvi, si la demanda disminueix, tant el preu com la quantitat d'equilibri es redueixen.

Per tant, el preu i la quantitat varien en el mateix sentit que el desplaçament de la demanda. p e q = d q = o qe q = d q o p > p e q > o q d p e p < p e q > d q o q = d 200 20p q = o 20p Igualem ambdues expressions per trobar l'equilibri: . 1 200 20p = 20p 200 = 40p p = e 5 Substituïm en qualsevol funció: unitats. 2 q = e 20 × 5 = 100 Si ( ): i . Es produeix un excés d'oferta de 120 unitats que pressiona el preu a la baixa. 3 p = 8 p > p e q = d 40 q = o 160 Si ( ): i . Es produeix un excés de demanda de 120 unitats que pressiona el preu a l'alça.

4 p = 2 p < p e q = d 160 q = o 40 Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 16 Variació de l'oferta: Quan l'oferta augmenta, la quantitat d'equilibri augmenta però el preu disminueix. Si l'oferta es redueix, la quantitat d'equilibri cau i el preu s'incrementa. Així, la quantitat d'equilibri evoluciona en el mateix sentit de l'oferta, mentre que el preu varia en sentit contrari.

Pertorbació del mercat Sentit del desplaçament Efecte sobre el preu ( ) Efecte sobre la quantitat ( ) Augment de la demanda Cap a la dreta Augmenta ( ) Augmenta ( ) Disminució de la demanda Cap a l'esquerra Disminueix ( ) Disminueix ( ) Augment de l'oferta Cap a la dreta Disminueix ( ) Augmenta ( ) Disminució de l'oferta Cap a l'esquerra Augmenta ( ) Disminueix ( ) 3. Controls de preus: preus màxims i mínims Els governs poden intervenir en els mercats fixant límits legals als preus per raons distributives o socials. Aquestes mesures impedeixen que el mecanisme d'ajust automàtic funcioni plenament.

ESQUEMA Modalitats d'intervenció de preus al mercat Preu màxim Un preu màxim és el topall legal superior al qual es pot comercialitzar un bé. No efectiu: Si el límit legal es fixa per sobre del preu d'equilibri ( ), no té cap impacte perquè el mercat pot operar lliurement a . Per exemple, si el preu d'equilibri d'un gelat és de 3 € i es prohibeix cobrar més de 4 €, el mercat continua venent a 3 €. Efectiu: Només té efecte quan es fixa per sota de l'equilibri ( ). Com que impedeix assolir el preu natural, genera un excés de demanda o escassetat ( ). En un preu màxim efectiu, la quantitat finalment intercanviada queda fixada pel costat curt del mercat, que en aquest cas és l'oferta ( ).

Els efectes col·laterals inclouen: p e q e Preu màxim Topall legal superior de venda Efectiu (pmax < pe) Genera excés de demanda i cues No efectiu (pmax > pe) No produeix alteracions de mercat Preu mínim Límit legal inferior de cobrament Efectiu (pmin > pe) Genera excés d'oferta i excedents No efectiu (pmin < pe) Sense cap conseqüència pràctica p > max p e p e p < max p e q > d q o q = intercanviada q o Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 17 Aparició de cues i necessitat d'establir mecanismes de racionament administratiu. Desenvolupament de mercats negres on es ven d'amagat a preus superiors al límit legal.

Benefici exclusiu per als compradors que aconsegueixen adquirir el producte al preu reduït. Un exemple habitual és el límit als habitatges de lloguer. Preu mínim Un preu mínim és el límit legal inferior establert per a la venda d'un bé o servei. No efectiu: Si s'estableix per sota de l'equilibri ( ), no produeix alteracions perquè l'equilibri continua sent viable. Si el gelat cotitza a 3 € i el mínim legal és de 2 €, el preu es manté a 3 €. Efectiu: Té incidència únicament si se situa per sobre de l'equilibri ( ). Com que el preu no pot davallar, s'origina un excés d'oferta ( ). La quantitat intercanviada ve dictada pel costat curt, que aquí és la demanda ( ).

El volum transaccionat cau per sota del nivell d'equilibri ( ), afavorint únicament els productors capaços de vendre la seva mercaderia al nou preu més elevat. L'exemple prototípic és la regulació del salari mínim en el mercat de treball (on l'oferta correspon als treballadors i la demanda a les empreses), el qual pot produir un excedent de treballadors sense col·locar. ERROR FREQÜENT Pensar que la paraula «màxim» implica situar-se gràficament «per sobre» de l'equilibri. Recorda la regla fonamental: un preu màxim només altera el mercat si actua com a fre real, és a dir, si se situa per sota de l'equilibri ( ). De forma simètrica, un preu mínim només té efectes si es troba per sobre ( ).

COMPROVA-HO 26 Quina quantitat s'acaba intercanviant quan s'introdueix un preu mínim efectiu de 7 u.m. en el mercat amb D: qd = 200 - 20p i S: qo = 20p (amb pe = 5)? 4. Impostos sobre la producció i incidència fiscal La introducció d'un impost unitari sobre els productors ( ) incrementa el cost marginal de cada unitat venuda. Gràficament, aquest tribut provoca un desplaçament vertical cap a dalt de la corba d'oferta en una magnitud equivalent a la quantia de la taxa ( ).

PROCÉS Mecanisme de transmissió d'un impost unitari a la producció 1 Aplicació de l'impost L'Estat fixa una taxa t per unitat 2 Desplaçament de l'oferta La corba d'oferta puja en quantia t 3 Nou equilibri El preu de compra puja i la quantitat cau 4 Distribució de la càrrega Compradors i venedors assumeixen el tribut p < min p e p > min p e q > o q d q = intercanviada q d q < d q e p < max p e p > min p e t t Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 18 A conseqüència d'això, es configuren dos preus diferenciats en el mercat: Preu pagat pel consumidor ( o ): És el nou preu d'equilibri que s'estableix al mercat, superior a l'equilibri previ a la taxa ( ).

Preu percebut pel productor ( o ): És l'ingrés net que reté el venedor un cop liquidat el tribut davant l'Estat: . Quantitat final ( ): El volum d'operacions es redueix respecte de la situació de mercat lliure ( ).

Recaptació i càrrega fiscal Els ingressos totals de l'Estat provenents de l'impost resulten de multiplicar el tipus impositiu per la quantitat produïda i venuda: Aquesta recaptació es reparteix econòmicament entre compradors i venedors independentment de qui tingui l'obligació legal d'ingressar-la: Càrrega del consumidor: Representa l'augment del preu que ha d'afrontar el comprador multiplicat pel volum final de béns consumits: Càrrega del productor: Representa la reducció de l'ingrés net per unitat percebut pel venedor respecte a l'equilibri original: La suma de la càrrega suportada pels compradors i la dels venedors iguala exactament la recaptació impositiva obtinguda pel sector públic.

EXEMPLE Donades la demanda i l'oferta , s'aplica un impost als productors de u.m. per unitat venuda. p c p 1c p > c p 0e p v p 1v p = v p c t q 1e q < 1e q 0e Ingressos de l'Estat = t × q 1e C rrega del consumidor = a ˋ (p c p ) × 0e q 1e C rrega del productor = a ˋ (p 0e p ) × v q 1e q = 18 p q = 2p t = 3 Equilibri inicial sense impost: u.m., amb una quantitat unitats. 1 18 p = 2p 3p = 18 p = 0e 6 q = 0e 2(6) = 12 Substitució pel preu del venedor: L'oferta depèn del preu que ingressa el productor: . 2 q = o 2p = v 2(p c 3) = 2p c 6 Nou equilibri amb impost: Igualem amb la demanda ( ): u.m.

3 q = d 18 p c 18 p = c 2p c 6 24 = 3p c p = c 8 Càlcul de variables finals: El preu net percebut pel venedor és u.m. La nova quantitat transaccionada és unitats. 4 p = v 8 3 = 5 q = 1e 18 8 = 10 Recaptació i càrregues: La recaptació total és u.m. El consumidor assumeix u.m. i el productor assumeix u.m. 5 3 × 10 = 30 (8 6) × 10 = 20 (6 5) × 10 = 10 Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 19 COMPROVA-HO 27 Si el preu inicial és de 6 u.m., s'introdueix un impost de 3 u.m. per unitat i el nou preu que paga el consumidor passa a ser de 8 u.m., quant suporta el venedor per cada unitat?

IDEES CLAU L'equilibri de mercat es produeix quan la quantitat demandada coincideix amb l'ofertada ( ), buidant el mercat. Un preu superior al d'equilibri genera un excés d'oferta que empeny el preu cap avall, mentre que un preu inferior provoca un excés de demanda que l'empeny a l'alça. Un preu màxim només té efectes si és inferior a l'equilibri ( ), provocant escassetat i mercats negres. Un preu mínim només és efectiu si és superior a l'equilibri ( ), generant un excés d'oferta com l'atur en el salari mínim. Un impost a la producció desplaça la corba d'oferta cap amunt en la quantia del tribut i reparteix la càrrega entre compradors i venedors. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

En quina circumstància un control de preu màxim NO produeix cap efecte sobre el mercat? 29. Com es determina la quantitat realment intercanviada quan el mercat pateix un desequilibri per intervenció de preus? 30. Com es calcula la fracció de recaptació que acaba suportant el productor després d'un impost unitari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. A quin nivell ha d'establir-se un preu màxim per alterar el funcionament del mercat? 32. Quina conseqüència directa té l'aplicació d'un preu mínim efectiu? 33. Què succeeix amb el preu i la quantitat d'equilibri si l'oferta d'un bé es redueix?

q = d q o p < max p e p > min p e Per sobre del preu d'equilibri a) Per sota del preu d'equilibri b) Exactament igual al preu d'equilibri c) Al nivell de màxima quantitat oferta d) Increment de la quantitat intercanviada a) Escassetat involuntària de producte b) Excés d'oferta no venuda c) Descens del preu percebut pel venedor d) El preu baixa i la quantitat baixa a) El preu baixa i la quantitat puja b) El preu puja i la quantitat baixa c) El preu puja i la quantitat puja d) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 20 34. Quin efecte gràfic produeix un impost unitari sobre els productors?

4 Comptabilitat nacional — Agregats macroeconòmics i càlcul del PIB EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió els conceptes de PIB i PNB aplicant els criteris de territorialitat i nacionalitat. Calcular el PIB mitjançant els enfocaments de despesa, producció (valor afegit) i renda. Efectuar la transició numèrica i conceptual des del PIB a preus de mercat fins a la Renda Personal Disponible. Relacionar la identitat d'estalvi i inversió amb el saldo per compte corrent exterior. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Si una empresa fabrica farina i la ven a un forner que fa pa, per què sumar les dues vendes donaria una xifra enganyosa de l'economia?

La comptabilitat nacional permet quantificar l'activitat econòmica agregada d'un país mitjançant el registre sistemàtic dels fluxos de producció, renda i despesa generats durant un període determinat. Fa girar la demanda sobre el preu a) Desplaça l'oferta cap a baix b) Desplaça l'oferta cap a dalt c) Desplaça la demanda cap amunt d) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 21 ESQUEMA Estructura de la comptabilitat nacional 1. El Producte Interior Brut (PIB) i la valoració de la producció El Producte Interior Brut (PIB) constitueix la magnitud central de la comptabilitat nacional.

Es defineix com el valor monetari total dels béns i serveis finals elaborats a l'interior d'un territori al llarg d'un període concret, habitualment un any o un trimestre. Aquesta definició conté quatre trets fonamentals que cal delimitar amb precisió: Mesura monetària: agrega béns heterogenis valorant-los segons el seu preu de mercat i no per unitats físiques. Béns finals: inclou exclusivament la producció destinada a l'ús final, de manera que s'ometen els consums intermedis utilitzats en la fabricació d'altres productes per tal d'evitar la doble comptabilització.

Criteri de territorialitat: mesura la producció generada estrictament dins de les fronteres geogràfiques del país, independentment de si els factors productius pertanyen a residents o a estrangers. Flux temporal: computa únicament les operacions corresponents a la producció corrent del període analitzat, excloent la compravenda d'articles produïts en exercicis previs.

Comptabilitat Nacional Mesura agregada de l'economia Vies de càlcul Producció, despesa i renda Despesa (PIBpm) C + I + G + XN Producció (PIBcf) Suma de valors afegits Renda (PIBcf) Salaris, EBE i rendes mixtes Agregats derivats Del PIB a la renda disponible Renda Nacional PNN a cost de factors Renda Disponible (Yd) Capacitat de despesa familiar Equilibri exterior Relació d'estalvi i inversió Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 22 Pel que fa als criteris de valoració, la intervenció del sector públic estableix una discrepància entre el cost que suporten les empreses per contractar factors i el preu efectiu que paguen els compradors.

El pas de cost de factors a preus de mercat s'articula mitjançant la relació: On representa els impostos indirectes sobre la producció i la importació, mentre que Subv recull les subvencions concedides a la producció. Inversament, si es disposa del valor a preus de mercat, s'obté el cost de factors restant la imposició indirecta neta: COMPROVA-HO 36 Per què la venda d'un automòbil de segona mà entre dos particulars no s'incorpora en el càlcul del PIB d'enguany? 2.

Les tres vies de càlcul del PIB D'acord amb el model del flux circular de la renda (vegeu «Fonaments d'economia — Escassetat, sistemes econòmics i FPP»), qualsevol procés econòmic pot quantificar-se des de tres perspectives equivalents: la producció oferta, la despesa realitzada pels compradors i les rendes percebudes pels propietaris dels factors.

Mètode Criteri de registre Agregació bàsica Producció o oferta Moment en què es generen els béns en els diferents sectors Despesa Moment en què els agents adquireixen la producció final Renda Moment en què es remuneren els factors productius A) Enfocament de la despesa Aquesta via agrega la despesa realitzada per tots els sectors en la compra de béns i serveis finals valorats a preus de mercat: On els components es defineixen com segueix: Consum final privat ( ): despesa executada per les llars i per institucions sense ànim de lucre en béns peribles, serveis i béns de consum durador (com electrodomèstics o vehicles particulars).

Consum final públic ( ): compres corrents de béns i serveis per part de les administracions públiques, prestació de serveis comunitaris, despesa en infraestructures i retribució del personal públic. No incorpora transferències ni subvencions, atès que no impliquen contrapartida productiva. La suma de conforma el consum nacional (CN).

PIB = ± PIB + cf T ind Subv T ind PIB = cf PIB ± T + ind Subv PIB = cf VA PIB = ± C + I + G + (X M ) PIB = cf RA + EBE + Rendes mixtes PIB = ± C + G + I + X M = CN + I + XN C G C + G Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 23 Inversió o Formació Bruta de Capital ( ): comprèn la Formació Bruta de Capital Fix (FBCF) — adquisició d'actius duradors per part de les empreses, millores en instal·lacions, reposició per depreciació i adquisició d'habitatge nou— més la variació d'existències (diferència neta entre entrades i sortides d'estocs de matèries primeres, semielaborats i productes acabats).

Exportacions netes ( ): diferència entre les exportacions ( , despesa del sector exterior en béns interiors) i les importacions ( , despesa interna en producció forana). ERROR FREQÜENT Classificar la compra d'un pis nou com a consum privat per tractar-se d'una família. En comptabilitat nacional, l'adquisició d'habitatges de nova construcció computa com a inversió (dins de la Formació Bruta de Capital Fix) i mai com a consum privat ( ).

B) Enfocament de la producció o oferta Consisteix a sumar el valor afegit (VA) de cadascuna de les branques productives de l'economia per evitar la duplicitat de còmput: C) Enfocament de la renda Quantifica les retribucions percebudes per tots els factors productius que han operat en el territori nacional: Remuneració dels assalariats (RA): salaris bruts totals abans de deduccions d'impostos personals i aportacions a la seguretat social que retribueixen el factor treball. Excedent Brut d'Explotació (EBE): partida residual del valor afegit un cop satisfets els salaris; recull els beneficis empresarials, interessos financers, lloguers i l'amortització del capital.

Rendes mixtes: ingressos procedents d'activitats agràries o de professionals autònoms, en què el titular aporta simultàniament mà d'obra i fons de capital. COMPROVA-HO 37 Si un fuster compra fusta per 200 € i ven taules per 500 €, quant aporta al PIB? 3. De la producció interior a la Renda Personal Disponible El sistema de comptes nacionals permet enllaçar la producció generada en el territori amb el poder adquisitiu real de què disposen les economies domèstiques a través d'una seqüència d'ajustaments.

I XN = X M X M C VA = Producci efectiva final o ˊ Consums intermedis PIB = cf VA PIB = cf RA + EBE + Rendes mixtes Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 24 PROCÉS Seqüència d'ajustament des del PIBpm fins a la Renda Disponible PIBpm a PIBcf Deduir impostos indirectes i sumar subvencions 1 PIBcf a PNBcf Afegir rendes netes amb la resta del món 2 PNBcf a RN (PNNcf) Deduir amortitzacions del capital fix 3 RN a RP Restar impostos corporatius i beneficis no distribuïts; sumar transferències 4 RP a Yd Deduir impostos directes sobre la renda (IRPF) 5 Criteri de nacionalitat (PNB): el Producte Nacional Brut (PNB) mesura la producció duta a terme pels factors de producció nacionals, tant dins com fora de les fronteres: On RM són les rendes netes amb la resta del món, calculades com la diferència entre les rendes percebudes per factors nacionals a l'estranger i les rendes obtingudes per factors estrangers en el territori nacional.

1 PNB = PIB + RM Deducció de la depreciació (PNN): restant el desgast del capital fix (amortitzacions, ) s'obté la magnitud neta: Aquesta magnitud coincideix exactament amb la Renda Nacional (RN): 2 A PNN = cf PNB cf A RN = PNN cf Càlcul de la Renda Personal (RP): s'ajusten les partides que surten de les empreses i les ajudes públiques que arriben a les famílies: On és l'impost de societats, BND els beneficis no distribuïts (estalvi empresarial) i Tr les transferències de l'estat.

3 RP = RN T soc BND + Tr T soc Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 25 EXEMPLE Considerem una economia amb les dades agregades següents: ; Impostos indirectes = 200; Subvencions = 10; Amortitzacions = 50 Rendes netes amb la resta del món (RM) = 50 Impost sobre beneficis de societats = 300; Beneficis no distribuïts = 200; Transferències = 20 Impost sobre la renda (IRPF) = 250; Estalvi privat ( ) = 8 Seguint la seqüència comptable obtenim: COMPROVA-HO 38 Quina és la diferència conceptual precisa entre el PIB i el PNB? 4. Relació estalvi-inversió i saldo exterior La definició del producte des de la despesa permet formular una relació estructural directa amb el sector exterior.

Partint de les identitats bàsiques: El saldo del compte corrent (CC) agrega les transaccions de béns, serveis i rendes primàries (ometent transferències corrents): Per tant, substituint en l'expressió del PNB: Determinació de la Renda Personal Disponible ( ): es dedueixen les obligacions directes de les llars: Quan no es desglossen cotitzacions socials (CSS) ni beneficis retinguts, s'aplica l'aproximació directa: 4 Y d Y = d RP IRPF CSS Y = d RN IRPF + Tr = C + S PIB = ± 1000 S 1 PIB = cf 1000 200 + 10 = 810 2 PNB = cf 810 + 50 = 860 3 RN = PNN = cf 860 50 = 810 4 RP = 810 300 200 + 20 = 330 5 Y = d 330 250 = 80 Consum privat ( ): atès que , deduïm .

6 C Y = d C + S C = 80 8 = 72 PIB = C + G + I + X M = CN + I + XN PNB = PIB + RM = CN + I + XN + RM CC XN + RM PNB = CN + I + CC Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 26 Com que l'estalvi total de l'economia ( , integrat per l'estalvi privat i públic) és la fracció de renda no consumida ( ), s'obté la identitat fonamental: Aquesta expressió condueix a dos escenaris econòmics: Superàvit corrent ( ): l'economia genera un excedent d'estalvi intern sobre la inversió i actua com a prestadora davant la resta del món, assolint capacitat de finançament.

Dèficit corrent ( ): la inversió domèstica supera l'estalvi nacional i cal recórrer a fons externs, manifestant necessitat de finançament (vegeu «Sector exterior — Balança de pagaments i mercat de divises»). 5. PIB nominal, PIB real i variació de preus L'avaluació temporal de la producció requereix separar l'increment de les quantitats físiques de l'oscil·lació dels preus: PIB nominal: valorat als preus corrents de l'any en què s'executa la producció. Reflecteix tant els canvis en quantitats com les variacions de preus. PIB real: valorat fixant els preus d'un any base de referència. Permet aïllar l'efecte de la inflació per mesurar exclusivament el creixement físic real.

PER RECORDAR-HO Per analitzar si una societat produeix més béns i serveis s'ha d'examinar sempre la taxa de variació del PIB real. El PIB nominal pot créixer exclusivament per un increment de preus sense que hagi augmentat la fabricació d'un sol bé. IDEES CLAU El PIB mesura la producció final generada a l'interior d'un país en un període, avaluada en termes monetaris. Els mètodes de la despesa, de la producció (suma de valors afegits) i de la renda ofereixen resultats idèntics sobre l'activitat agregada. El valor afegit descompta els consums intermedis de la producció final per suprimir el biaix de doble comptabilització.

La compra d'habitatge nou per part de particulars no és consum privat, sinó inversió (FBCF). La Renda Nacional coincideix amb el Producte Nacional Net a cost de factors ( ). La identitat exterior expressa que el saldo per compte corrent equival a l'excés d'estalvi respecte a la inversió ( ). S S = PNB CN CC = S I S > I CC > 0 S < I CC < 0 RN = PNN cf CC = S I Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Com es realitza la conversió matemàtica del PIB a cost de factors al PIB a preus de mercat? 40. Què succeeix quan l'estalvi nacional és superior a la inversió domèstica en termes de saldo exterior? 41.

Per quina raó les transferències de l'estat (com les pensions) no formen part del PIB en l'enfocament de la despesa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quina partida s'ha d'afegir al PIB per transformar-lo en Producte Nacional Brut (PNB)? 43. Com computa la compra d'un pis de nova construcció per part d'una família? 44. A quina magnitud macroeconòmica equival exactament la Renda Nacional? 45. Quina circumstància provoca que el PIB nominal creixi mentre el PIB real decreix?

Les amortitzacions del capital fix a) Els impostos indirectes sobre producció b) Les transferències corrents públiques c) Les rendes netes amb la resta del món d) Com a consum privat de béns duradors a) Com a variació d'existències empresarials b) Com a consum intermedi no financer c) Com a formació bruta de capital fix d) Al Producte Nacional Brut a preus de mercat a) Al Producte Interior Brut a preus de mercat b) Al Producte Nacional Net a cost de factors c) A la Renda Personal Disponible de les famílies d) Un increment d'impostos i menys exportacions a) Un creixement d'estocs sense variació de preus b) Un augment de producció amb preus estables c) Una pujada de preus superior a la caiguda física d) Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 28 5 Model de 45 graus — Equilibri renda-despesa i multiplicador EN ACABAR SABRÀS Distingir l'equilibri de despesa planejada de la identitat comptable mitjançant la variació no desitjada d'existències.

Calcular la renda d'equilibri i el multiplicador autònom a partir de la funció de despesa agregada. Formular la condició d'equilibri d'injeccions i filtracions per determinar la capacitat o necessitat de finançament exterior. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com saben les empreses si estan produint la quantitat exacta que la societat desitja consumir sense conèixer per endavant les decisions de compra de tothom? El model de 45 graus o creu keynesiana analitza la determinació de la renda i la producció agregada a curt termini sota el supòsit de preus fixos.

En aquest marc analític, el volum de producció respon directament a les decisions de despesa dels agents econòmics, establint com els canvis autònoms es transmeten i s'amplifiquen a través del sistema productiu.

ESQUEMA Estructura del model de la creu keynesiana Model de 45 graus Determinació de la renda a curt termini Condició d'equilibri Producció igual a despesa planejada Ajust per existències Variacions involuntàries d'estoc Funció de despesa Despesa autònoma i component induït Efecte multiplicador Amplificació per consum induït Injeccions i filtracions Equilibri en els fluxos financers Relació estalvi- inversió Capacitat o necessitat de finançament Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 29 Fonaments de l'equilibri renda-despesa i ajust per existències L'equilibri macroeconòmic s'assoleix quan el volum de producció total ( ) coincideix exactament amb el volum total de béns i serveis que els agents desitgen adquirir, és a dir, la despesa agregada ( ).

Gràficament, aquest equilibri se situa sobre una recta de referència amb un pendent de 45 graus que parteix de l'origen, on es verifica la igualtat numèrica . DEFINICIÓ La condició d'equilibri keynesià exigeix que la quantitat produïda iguali la despesa planejada ( ), situació en la qual no es produeix cap variació no desitjada d'existències als magatzems empresarials. Cal distingir de forma estricta entre la identitat comptable i l'equilibri de comportament keynesià.

Segons els criteris estudiats a «Comptabilitat nacional — Agregats macroeconòmics i càlcul del PIB», la producció mesurada i la despesa realitzada són sempre idèntiques ex-post perquè la inversió comptabilitzada inclou obligatòriament la variació involuntària d'inventaris.

En canvi, el model de la creu keynesiana defineix un equilibri de despesa planejada: Situació de mercat Estat dels magatzems Reacció empresarial Efecte sobre la renda ( ) ( ) Acumulació involuntària d'existències Retallades de plantilla i menor fabricació Pressió a la baixa fins a l'equilibri ( ) Variació no desitjada nul·la Manteniment del ritme operatiu Estabilitat de la producció ( ) Esgotament imprevist d'existències Increment de contractacions i torns Pressió a l'alça fins a l'equilibri COMPROVA-HO 47 Si les vendes reals superen les previsions de les empreses, per què s'inicia una fase d'expansió del producte nacional?

Estructura de la despesa agregada i el multiplicador autònom La demanda agregada agrupa els components clàssics de la despesa: consum de les llars ( ), inversió empresarial ( ), despesa pública en béns i serveis ( ) i saldo del comerç exterior donat per les exportacions netes ( ). Aquesta relació es pot formular analíticament descomponent cada element segons la seva dependència del nivell d'activitat econòmica: Aquesta equació separa la demanda en dos blocs funcionals: Despesa autònoma ( ): és el component independent del nivell de renda del període actual.

Agrupa el consum autònom, la despesa en inversió planejada, les compres públiques de béns i Y DA Y = DA Y = DA Y Y > Y e Y > DA Y = Y e Y = DA Y < Y e Y < DA C I G X M DA = A + [c(1 t) m]Y A Introducció a l'Economia — Apunts i resum complet (UB) 30 serveis, l'efecte de les transferències sobre el consum i les exportacions brutes. Determina l'ordenada a l'origen de la funció. Pendent induït: expressat pel coeficient , on representa la propensió marginal a consumir a partir de la renda disponible, és el tipus impositiu proporcional sobre la renda i és la propensió marginal a importar béns exteriors.

Quan s'iguala la producció a la despesa ( ), s'obté la renda d'equilibri a través del multiplicador keynesià: L'efecte multiplicador ( ) s'explica per un procés seqüencial de retroalimentació. Qualsevol variació en la despesa autònoma ( ) es tradueix immediatament en un increment idèntic del producte i de la renda distribuïda als factors productius. Aquest ingrés addicional eleva la renda disponible de les famílies, la qual cosa estimula un volum de consum induït determinat per la fracció . Al seu torn, aquesta nova despesa es converteix en ingressos per a altres productors, generant noves onades d'adquisicions successives que fan que .

PER RECORDAR-HO El multiplicador s'engrandeix com més gran sigui la propensió marginal a consumir ( ), o bé com més petits siguin els impostos ( ) i la propensió marginal a importar ( ), ja que aquests dos últims actuen restant força a l'efecte expansiu intern. COMPROVA-HO 48 Què passa amb el pendent de la despesa agregada i amb el valor del multiplicador si augmenta la propensió marginal a importar? Escletxa de producció i intervenció del sector públic El nivell de producció que equilibra el mercat de béns no coincideix necessàriament amb el volum d'activitat associat al ple ús dels recursos de l'economia.

La distància que separa aquests dos nivells rep el nom d'escletxa del producte o bretxa de producció, calculada com la diferència existent entre el producte de plena ocupació ( ) i el producte efectiu d'equilibri ( ). Si el sistema productiu queda frenat en un equilibri amb atur involuntari, l'autoritat econòmica pot aplicar mesures discrecionals d'estímul per desplaçar cap amunt la funció de despesa agregada fins a tancar l'escletxa: c(1 t) m c t m Y = DA Y = e 1 [c(1…