Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a la Sociologia (UB): evolució des de l'economia política, fonts de coneixement, causalitat teòrica i guia de fal·làcies.

APREN.AI Índex 1 La sociologia i la ruptura històrica amb l'economia La unitat originària de les ciències socials La revolució marginalista i la segregació disciplinària 2 Epistemologia: avaluació de les fonts de coneixement Fonts epistemològicament no vàlides (fonts dolentes) Fonts vàlides de coneixement científic 3 Teoria científica i proposicions: l'explicació de la realitat Condicions estructurals d'una teoria explicativa Proposicions positives davant de proposicions normatives 4 Fal·làcies habituals en el raonament i l'anàlisi de teories Fal·làcies de transició entre l'ésser i l'haver de ser Fal·làcies formals i de causalitat Errors en la crítica i avaluació de teories científiques 5 Resum per repassar Origen disciplinari de la sociologia Fonts de coneixement i validesa formal Estructura de la teoria i proposicions Catàleg de fal·làcies en l'anàlisi social Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 1 1 La sociologia i la ruptura històrica amb l'economia EN ACABAR SABRÀS Definir l'objecte d'estudi de la sociologia en relació als buits que deixa l'economia. Descriure el paper d'Adam Smith i Karl Marx en la configuració de l'economia política clàssica. Explicar l'origen i les implicacions de la revolució marginalista sobre les ciències socials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'afirmació que 'el treballador lloga el capital' resulta problemàtica per a un sociòleg?

La sociologia s'ocupa de comprendre i analitzar la societat contemporània en què vivim. El seu camp d'estudi abasta precisament aquelles dimensions que la ciència econòmica convencional acostuma a deixar sense resposta: els mecanismes de confiança social, la solidaritat col·lectiva, l'estructura i divisió en classes socials, la naturalesa de la societat civil, el paper de l'estat i el significat que les persones atorguen a les accions socials. La unitat originària de les ciències socials Històricament, les ciències socials no es trobaven fragmentades en disciplines aïllades.

A l'antiguitat i durant els segles previs a l'especialització universitària moderna, l'estudi de la societat s'articulava sota el concepte d'economia política. Aquesta matèria conjunta examinava la producció material, el poder polític i les relacions morals de la comunitat. Adam Smith: Reconegut com el pare de l'economia, exercia acadèmicament com a filòsof moral. En la seva època, l'economia no disposava d'un estatus disciplinari separat, tot i que les reflexions sobre la riquesa i el comerç existien des de la Grècia clàssica integrades en la filosofia i la política. Karl Marx: Al segle XIX va desplegar una obra que articulava simultàniament anàlisi econòmica, història, dret i sociologia.

La seva trajectòria acadèmica formal procedia de l'àmbit jurídic. La revolució marginalista i la segregació disciplinària A l'últim terç del segle XIX es produeix la denominada revolució marginalista. Aquest moviment intel·lectual va suposar la ruptura i separació de l'economia de la resta del tronc de les ciències socials. Va adoptar com a eix metodològic conceptes derivats del càlcul al marge: el cost marginal, el benefici marginal i la utilitat marginal.

Per justificar la seva independència analítica, el marginalisme va bastir un paradigma teòric que prometia neutralitzar el conflicte institucional mitjançant dues grans asseveracions formalitzades en el segle XX: La dissolució del conflicte de poder: L'economista Abba Lerner va formular que qualsevol transacció econòmica voluntària constitueix, en si mateixa, un problema polític ja resolt. L'economia s'erigia així en disciplina autònoma assumint que les relacions d'intercanvi estan depurades de coacció política i social.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 2 La simetria ideal del mercat: Paul Samuelson va argumentar que en un mercat sota competència perfecta resulta analíticament indiferent la direcció de la contractació: és equivalent afirmar que el capital contracta la feina o que el treball lloga el capital. Si un client canvia de proveïdor de telefonia per manca de satisfacció, el model suposa una elecció lliure simètrica. ERROR FREQÜENT Confondre el model deductiu del mercat amb la realitat material: en la vida econòmica real no hi ha una simetria de poder neutral.

És el capital qui disposa de la capacitat jurídica de contractar assalariats i subordinar el treball a la seva organització. La sociologia neix precisament per estudiar aquestes asimetries que la hipòtesi de la competència perfecta omet. COMPROVA-HO 2 Quina transformació fonamental va introduir la revolució marginalista en l'estudi de la societat? CRONOLOGIA Evolució de l'estudi social i la separació disciplinària IDEES CLAU La sociologia analitza la societat contemporània centrant-se en la solidaritat, el paper de l'estat, les classes socials i el significat de l'acció col·lectiva.

Fins al segle XIX no existia una separació neta disciplinària; figures com Adam Smith o Karl Marx vinculaven economia, dret, moral i història. La revolució marginalista de finals del segle XIX va provocar la independència formal de l'economia mitjançant l'anàlisi marginal. La teoria econòmica ortodoxa va modelitzar les transaccions de mercat com a problemes polítics ja resolts i espais de perfecta simetria contractual. Antiguitat i Edat Moderna Economia integrada en la filosofia moral i l'organització comunitària. Segle XVIII - Smith Formulació de l'economia política des de la càtedra de filosofia moral.

Segle XIX - Marx Crítica integrada de l'economia política combinant història, dret i sociologia. Últim terç segle XIX Revolució marginalista i escissió científica de l'economia respecte a la sociologia. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 3 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins àmbits socials específics aborda la sociologia davant la simplificació de la ciència econòmica? 4. Per què s'afirma que Adam Smith no era pròpiament un economista segons els criteris contemporanis? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quan es va consolidar la separació de l'economia respecte a les altres ciències socials? 6.

Quin concepte matemàtic va vertebrar la independència disciplinària de l'economia moderna? 7. Segons Abba Lerner, què representa una transacció en un mercat? 8. Quina disciplina acadèmica va cursar formalment Karl Marx abans d'elaborar les seves teories? 2 Epistemologia: avaluació de les fonts de coneixement EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les fonts de coneixement científic de les fonts epistemològicament no vàlides. Distingir amb precisió analítica la noció de validesa lògica respecte a la veritat empírica. Identificar les quatre combinacions estructurals entre validesa deductiva i veritat factual.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una persona diu que demà plourà perquè 'ho sent molt fort per dins', quina fallada epistemològica comet?

A principis del segle XVIII a) A l'últim terç del segle XIX b) A la Grècia clàssica c) A mitjan segle XX d) La mitjana ponderada a) L'anàlisi marginal b) La geometria no euclidiana c) La inferència bayesiana d) Un problema polític resolt a) Una desviació de la norma b) Una imposició institucional estatal c) Un conflicte de classes obert d) Economia marginalista a) Estudis de Dret b) Filosofia de la ciència c) Sociologia empírica d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 4 L'epistemologia aplicada a les ciències socials interroga l'origen de la certesa: per quina raó sabem allò que creiem saber i amb quina legitimitat ho defensem.

El coneixement humà ha recorregut a diverses fonts al llarg de la història, però els criteris metodològics contemporanis permeten distingir de manera neta aquelles fonts que resulten epistemològicament no vàlides de les que fonamenten la investigació científica. Fonts epistemològicament no vàlides (fonts dolentes) Determinades fonts han gaudit de predicament històric, però no compleixen els estàndards de contrastació requerits pel saber científic modern: Intuïció: Consisteix a afirmar un resultat sense poder explicitar el mecanisme o raonament pel qual s'hi ha arribat. No ofereix cap criteri per decidir quina impressió subjectiva és vàlida quan dues persones sostenen intuïcions enfrontades.

La inspiració sobtada d'un jugador d'escacs o d'un policia mentre descansa no és intuïció pura, sinó processament cognitiu implícit basat en l'estudi previ. La intuïció com a fonament epistèmic és completament buida. Revelació o fe: Acceptació d'una veritat procedent d'un contacte directe amb una instància sobrenatural. Aquesta via només funciona per a qui accepta la premissa inicial del contacte místic, sense que s'aporti mai cap càrrega de la prova demostrable intersubjectivament. En ciència, qui afirma un fet és qui té l'obligació d'aportar les proves. Autoritat: Considerar que una tesi és verdadera exclusivament pel càrrec, rang o poder de qui l'emet.

Aquest principi s'agreuja amb la dita autoritat moral, quan es trasllada la vàlua indiscutible d'un expert en el seu camp (per exemple, Albert Einstein en la física) a àmbits diferents com la política o l'economia, assumint acríticament les seves opinions. Tradició: Pretendre que l'antiguitat d'una afirmació en garanteix la veracitat. Si l'antiguitat fos criteri de validesa, caldria continuar sostenint que la Terra és plana o que les espècies biològiques són immutables. La ciència descarta automàticament les asseveracions impossibles que apel·len a la simple reiteració històrica.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 5 ESQUEMA Classificació de les fonts de coneixement Fonts vàlides de coneixement científic El corpus científic vàlid descansa sobre la combinació sistemàtica de dues úniques fonts: Experiència: Informació directa o indirecta transmesa mitjançant els sentits corporals i els seus instruments d'ampliació empírica. Permet contrastar fets observables del món exterior, tot i que no es pot aplicar a veritats deductives pures (com l'enunciat aritmètic , el qual no requereix verificació sensorial directa). Raó i raonament: Articulació formal que connecta de manera lògica unes premisses de partida per assolir una conclusió necessària.

Fonts de coneixement Vies d'accés a les afirmacions cognitives Fonts no vàlides Manca de contrastació empírica o formal Intuïció Absència d'explicació contrastable Revelació / Fe Premissa sobrenatural sense càrrega de prova Autoritat Validació per estatus o prestigi de l'emissor Tradició Validació per mera antiguitat històrica Fonts vàlides Fonament del mètode científic contemporani Experiència Observació sensorial directa o instrumental Raó / Raonament Inferència lògica consistent entre premisses 2 + 1 = 3 Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 6 DEFINICIÓ: VALIDESA VERSUS VERITAT Validesa: Qualitat pròpia de l'estructura lògica d'un raonament.

Un argument és vàlid si no vulnera cap llei de la lògica formal, amb independència de si descriu el món real o no. Veritat: Propietat exclusiva de les proposicions empíriques quan el seu contingut s'adequa a l'estat dels fets del món que pretenen descriure. De la combinació d'aquests dos eixos es deriven quatre configuracions possibles en l'anàlisi lògica: Condició de validesa formal Condició de veritat factual Exemple il·lustratiu Invàlid Fals Tots els gats volen, les taules miolen; per tant, el mar és sec. Invàlid Veritable Tots els estudiants de la classe tenen menys de seixanta anys, en Nil és de la classe; per tant, en Nil és del Barça.

Vàlid Fals Tots els ocells són mamífers, l'àguila és un ocell; per tant, l'àguila és un mamífer. Vàlid Veritable Tots els estudiants de la classe tenen menys de seixanta anys, en Nil és alumne de la classe; per tant, en Nil té menys de seixanta anys. PER RECORDAR-HO Un raonament pot estar impecablement construït des del punt de vista deductiu (ser formalment vàlid) i, tanmateix, ser completament fals pel fet de partir de premisses empíriques que no s'ajusten a la realitat observable. COMPROVA-HO 10 En què es distingeix la validesa d'un argument de la veritat d'una proposició?

IDEES CLAU La intuïció, la revelació, l'autoritat i la tradició són fonts epistemològicament no vàlides per fonamentar el coneixement científic. L'experiència sensorial empírica i la raó deductiva constitueixen les úniques fonts legítimes de la ciència. La veritat és un atribut de les proposicions empíriques que depèn de la seva concordança amb el món. La validesa és una qualitat formal dels raonaments que garanteix que no s'incompleixen les lleis lògiques. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Per què l'autoritat moral d'un premi Nobel de física no és una font epistemològica vàlida en sociologia? 12.

Pot un argument ser vàlid i contenir una conclusió falsa a la vegada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. A qui correspon científicament la càrrega de la prova? 14. Què garanteix que un raonament formal sigui 'vàlid'? 15. Per què la tradició és considerada una mala font epistèmica? 16. Com es descriu la intuïció des de l'estricta anàlisi epistemològica? 3 Teoria científica i proposicions: l'explicació de la realitat EN ACABAR SABRÀS Definir les dues condicions bàsiques de tota teoria científica: causalitat i intel·ligibilitat. Relacionar els conceptes d'explanans i explanandum amb les variables d'un model teòric.

Classificar enunciats segons el seu perfil positiu o normatiu en les ciències socials.

Als defensors de la tradició a) A qui dubta sense arguments b) A la persona que afirma el fet c) A la comunitat que ho escolta d) Que no violi la lògica formal a) Que hagi estat acceptat durant dècades b) Que provingui d'una persona amb prestigi c) Que la conclusió sigui vertadera al món d) Perquè l'antiguitat no garanteix veracitat a) Perquè només s'aplica en física b) Perquè canvia contínuament cada any c) Perquè rebutja qualsevol ús de la deducció d) Com una prova empírica directa a) Com un sil·logisme deductiu vàlid b) Com una font epistèmica buida c) Com un coneixement matemàtic innat d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Si afirmem que 'l'atur juvenil és del 25 %' i que 'l'estat hauria de reduir-lo al 10 %', quin tipus de proposició representa cada frase?

La ciència té la missió d'explicar per quina raó ocorren els fenòmens del món real. Cada disciplina acota una part de la realitat i la dissecciona utilitzant una eina metodològica central: les teories científiques. Sense una formulació teòrica prèvia, no pot existir la ciència, atès que l'acumulació dispersa de dades no genera explicació.

Condicions estructurals d'una teoria explicativa Perquè qualsevol teoria es pugui considerar plenament explicativa, ha de complir de forma simultània dues condicions formals: Proposicions positives davant de proposicions normatives Les asseveracions que formulem sobre el món social s'estructuren en dues grans categories que no s'han de confondre: Dimensió Proposicions positives Proposicions normatives Objecte d'anàlisi Descriuen com és o com funciona el món real. Indiquen com hauria de ser o com hauria d'organitzar-se la societat. Demostració Requereixen proves i contrastacions empíriques. No es poden verificar empíricament; descansen en criteris de justícia o valors morals.

Ajust en cas de desacord L'observador està obligat a canviar la seva tesi si els fets empírics desmenteixen la proposició. L'emissor busca transformar la realitat exterior per acostar-la al seu ideal de societat justa. Camp universitari típic Objecte propi de les ciències socials empíriques (teoria positiva). Àmbit d'estudi prioritari de la filosofia moral i política (teories normatives). Causalitat: La teoria ha d'establir un vincle de causa-efecte explícit entre les variables implicades. Això suposa enllaçar analíticament l'explanans (la variable independent o el factor que proporciona l'explicació) amb l'explanandum (la variable dependent o l'element que requereix ser explicat).

En termes funcionals, el canvi o estat de la variable independent provoca l'efecte observable sobre la variable dependent . 1 x y Intel·ligibilitat: La formulació no es pot limitar a constatar una correlació mecànica entre factors; cal que comprengui i descrigui detalladament el mecanisme precís pel qual la variable produeix la conseqüència . L'objectiu és desxifrar per què ha succeït el fenomen. 2 x y Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 9 EXEMPLE: DISTINCIÓ DE PROPOSICIONS Si un individu sosté que «la Terra és plana», formula una afirmació positiva (tracta de com és el món empíric), però completament falsa, i està obligat a rectificar davant les dades.

Si algú afirma que «assassinar un ésser humà és moralment dolent», enuncia una proposició normativa sobre un deure de justícia social no avaluable mitjançant un experiment de laboratori. ERROR FREQÜENT Pensar que 'proposició positiva' equival a una afirmació optimista o bona, i 'normativa' a una de desfavorable. En sociologia, 'positiu' fa referència exclusivament al pla fàctic descriptiu (el ser), mentre que 'normatiu' fa referència al pla prescriptiu de valors (l'haver de ser). COMPROVA-HO 18 Quina relació hi ha entre l'explanans i l'explanandum en una teoria sociològica? PROCÉS Estructura interna de l'explicació teòrica 1 Explanans Variable independent que actua com a causa originària.

2 Mecanisme intel·ligible Comprendre per què i com es connecten els fenòmens. 3 Explanandum Variable dependent que constitueix l'efecte que s'explica. IDEES CLAU Una teoria científica ha de satisfer de manera innegociable dos requeriments: causalitat estructurada i intel·ligibilitat del mecanisme. L'explanans identifica la variable independent explicativa i l'explanandum la variable dependent explicada. Les proposicions positives descriuen com és el món i necessiten demostració empírica. Les proposicions normatives estableixen com hauria de ser la societat basant-se en judicis de valor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19.

Per què no n'hi ha prou amb establir una correlació estadística entre dues variables perquè hi hagi explicació científica? 20. Què ha de fer un investigador quan la realitat empírica refuta la seva proposició positiva? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Com s'anomena la variable o fenomen que requereix ser explicat en una teoria? 22. Quina condició teòrica respon al mecanisme pel qual 'x' causa 'y'? 23. Una asseveració que defensa com hauria de distribuir-se la riquesa és de caràcter: 24. Què exigeix una proposició de caràcter positiu per considerar-se vàlida?

4 Fal·làcies habituals en el raonament i l'anàlisi de teories EN ACABAR SABRÀS Identificar i distingir la fal·làcia naturalista de la fal·làcia antinaturalista. Contrastar l'estructura fal·laç de l'afirmació del conseqüent amb la inferència vàlida del modus ponens. Assenyalar els errors de valoració teòrica lligats al perspectivisme, l'externalisme i la fal·làcia política. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Si una persona diu: 'La guerra sempre ha existit en la història humana, per tant la guerra és necessària i ha de seguir existint', en quina fal·làcia cau?

Una fal·làcia és un defecte de raonament que invalida una argumentació, bé per incoherència formal o per una confusió conceptual dels plans de la realitat. En l'anàlisi social i la discussió teòrica cal identificar amb rigor aquests errors habituals.

Fal·làcies de transició entre l'ésser i l'haver de ser Aquestes fal·làcies sorgeixen de creuar indegudament el pla dels fets amb el pla dels judicis de valor: Explanandum a) Explanans b) Fal·làcia externa c) Variable normativa d) Petició de principi a) Intel·ligibilitat b) Causalitat buida c) Perspectivisme d) Metodològic buit a) Empíric positiu b) Normatiu c) Lògicament invàlid d) Una tradició de segles a) Demostracions o proves empíriques b) Consens polític majoritari c) Autoritat moral reconeguda d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 11 Fal·làcia naturalista: Consisteix a derivar l'haver de ser a partir de l'ésser.

Transfereix la descripció del món actual a la prescripció de com hauria de ser la societat en el futur, justificant determinades estructures morals o polítiques només pel fet que existeixen empíricament. Fal·làcia antinaturalista: És el camí simètric oposat: derivar o pretendre concloure com és el món real exclusivament a partir dels desitjos subjectius sobre com hauria de ser. Subordina l'anàlisi positiva als ideals morals de l'analista. Fal·làcies formals i de causalitat Afecten la consistència lògica dels arguments o la inferència empírica de vincles causals: Post hoc ergo propter hoc: Concloure precipitadament que un fet és la causa d'un altre només perquè ha succeït temporalment abans.

Si un gos borda (esdeveniment A) i segons després el veí pateix un col·lapse i mor (esdeveniment B), no es pot afirmar una relació causal sense una comprovació mèdica i empírica concloent. La mera seqüència cronològica no demostra causalitat. Petició de principi (petitio principii): Raonament circular en el qual la premissa que requereix demostració s'assumeix d'entrada com a pressupòsit indiscutible. Per exemple: suposar que algú mai diu mentides perquè prové d'una família amb principis ferms, i acceptar que la família té aquests principis precisament a partir del testimoni d'aquesta mateixa persona.

Afirmació del conseqüent: Estructura formal incorrecta que confon la condició suficient amb la condició necessària: Aquesta inferència és fal·laç. Si plou ( ), el carrer queda mullat ( ); però trobar el carrer mullat no demostra que plogui, ja que pot haver passat el camió de neteja. L'única forma deductiva correcta associada és el modus ponens: Un altre cas fal·laç és concloure que si tots els nazis són racistes, qualsevol racista ha de ser obligatòriament nazi.

Si P aleshores Q; es dona Q, per tant P P Q Si P aleshores Q; es dona P , per tant Q Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 12 ESQUEMA Catàleg de fal·làcies en la recerca social Errors en la crítica i avaluació de teories científiques A l'hora de debatre sobre la validesa d'una teoria sociològica, es cometen tres fal·làcies específiques d'avaluació: Fal·làcies habituals Errors estructurals de raonament Confusió de plans Encreuament entre ésser i haver de ser Fal·làcia naturalista Salt de l'ésser a l'haver de ser Fal·làcia antinaturalista Salt de l'haver de ser a l'ésser Errors lògics i causals Vicis en la inferència i la seqüència Post hoc Confusió de seqüència amb causalitat Petició de principi Circularitat en les premisses Afirmació conseqüent Deducció invàlida de la causa per l'efecte Desviacions evaluatives Avaluació incorrecta de marcs teòrics Perspectivisme Negació de criteris de comparació Externalisme Crítica des d'objectius forans Fal·làcia política Judici pels efectes sociopolítics Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 13 Tipus de fal·làcia Mecanisme d'error Exigència epistemològica correcta Perspectivisme Afirmar que no existeix cap criteri objectiu o patró per avaluar i comparar la qualitat de dues teories enfrontades.

Requereix establir claredat analítica: els conceptes de la teoria han d'estar ben definits i ser fàcilment identificables per permetre la comparació. Externalisme Atacar una teoria utilitzant criteris externs que mai van formar part dels seus objectius fundacionals, retraient-li que no resol allò que mai va voler abordar. S'ha de mesurar l'èxit explicatiu d'un marc teòric a partir dels fenòmens que pretenia desxifrar. Fal·làcia política Jutjar la solidesa d'una formulació teòrica únicament per les conseqüències sociopolítiques, beneficioses o perjudicials, que la seva aplicació podria generar. La veracitat científica d'una teoria no depèn de les seves repercussions polítiques circumstancials.

ERROR FREQÜENT Confondre l'afirmació del conseqüent amb el modus ponens. Recorda: verificar que la conseqüència s'ha complert no demostra quina ha estat la causa originària concreta, ja que diversos factors poden portar al mateix efecte. COMPROVA-HO 26 Què defensa la fal·làcia de l'externalisme en la crítica sociològica? IDEES CLAU La fal·làcia naturalista salta del món descriptiu factual al normatiu, mentre que l'antinaturalista deduceix la realitat a partir dels deures morals. La precedència cronològica no demostra vincle causal (fal·làcia post hoc ergo propter hoc). L'afirmació del conseqüent viola les lleis deductives en confondre la presència de l'efecte amb la certesa de la causa.

L'avaluació teòrica s'ha de preservar del perspectivisme, l'externalisme i el judici purament polític. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què consisteix la fal·làcia naturalista en el camp dels estudis socials? 28. Com es formula deductivament el 'modus ponens' per no incórrer en l'afirmació del conseqüent? Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina fal·làcia assumeix la conclusió que cal demostrar dins de les mateixes premisses? 30. Inferir que un fet és causa d'un altre només per la seva anterioritat en el temps és: 31. Quina fal·làcia postula que no hi ha cap patró per comparar racionalment dues teories?

32. Rebutjar una teoria empírica pel perill del seu ús en debats polítics constitueix una: 5 Resum per repassar Origen disciplinari de la sociologia Concepte Definició resumida Sociologia Estudi de la societat contemporània que analitza la solidaritat, la confiança, les classes socials, l'estat i el significat de les accions. Economia política Tronc comú originari de les ciències socials que integrava economia, filosofia moral, dret i història (Adam Smith, Karl Marx). Revolució marginalista Ruptura metodològica de finals del segle XIX que va escindir l'economia mitjançant l'anàlisi al marge i la suposició de mercats neutrals sense conflicte de poder.

Fonts de coneixement i validesa formal Font o noció epistèmica Caracterització clau Fonts no vàlides Intuïció (buit cognitiu sense mecanisme), revelació/fe (sense càrrega de la prova), autoritat (estatus en lloc d'evidència) i tradició (antiguitat sense prova).

Fal·làcia naturalista a) Petició de principi b) Afirmació del conseqüent c) Post hoc ergo propter hoc d) Modus ponens a) Fal·làcia externa b) Post hoc ergo propter hoc c) Claredat analítica d) Externalisme a) Fal·làcia política b) Perspectivisme c) Fal·làcia antinaturalista d) Fal·làcia política a) Afirmació del conseqüent b) Petició de principi c) Fal·làcia naturalista d) Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 15 Font o noció epistèmica Caracterització clau Experiència Font vàlida basada en la informació empírica directa o indirecta transmesa mitjançant els sentits corporals i els seus instruments.

Raó / Raonament Font vàlida que connecta premisses de partida per derivar conclusions seguint la lògica formal. Validesa vs. Veritat La validesa és una propietat formal de l'argument (no violar la lògica); la veritat és l'adequació empírica d'una proposició amb el món real. Estructura de la teoria i proposicions Element teòric Funció epistemològica Explanans Variable independent que aporta la causa o factor explicatiu en un model teòric. Explanandum Variable dependent que identifica el fenomen o fet que requereix ser explicat. Intel·ligibilitat Requisit d'una teoria científica que exigeix comprendre el mecanisme concret pel qual la causa produeix l'efecte.

Proposició positiva Enunciat descriptiu sobre com és el món empíric; exigeix contrastació i obliga a rectificar si les dades la desmenteixen. Proposició normativa Enunciat prescriptiu sobre com hauria de ser el món segons valors morals; no admet contrastació empírica. Catàleg de fal·làcies en l'anàlisi social Fal·làcia Error lògic o metodològic Fal·làcia naturalista Derivar el que ha de ser a partir de l'ésser (salt indegut del pla positiu al normatiu). Fal·làcia antinaturalista Concloure com és el món factual a partir del desig de com hauria de ser. Post hoc ergo propter hoc Inferir causalitat a partir de la simple successió cronològica entre dos esdeveniments.

Petició de principi Raonament circular en què la tesi a demostrar s'introdueix implícitament en les premisses. Afirmació del conseqüent Estructura deductivament invàlida ( ) que confon condició suficient amb necessària. Perspectivisme Afirmació fal·laç que no hi ha cap patró objectiu per comparar la qualitat de dues teories. SiP Q; Q; per tant P Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 16 Fal·làcia Error lògic o metodològic Externalisme Criticar una teoria per no assolir fites que el seu propi marc mai s'havia proposat assolir. Fal·làcia política Jutjar la solidesa d'una teoria exclusivament pels seus efectes sociopolítics potencials.

Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè assumeix una simetria de poder purament teòrica i ignora que, en l'estructura material de la societat, qui posseeix el capital és qui contracta, subordina i estableix les condicions laborals. 2. Va separar l'economia de la resta de les ciències socials a finals del segle XIX, aïllant l'intercanvi mercantil dels condicionants polítics, institucionals i morals que l'antiga economia política estudiava de forma unitària. 3. Aborda l'existència de classes socials, la cohesió i solidaritat col·lectiva, el funcionament de l'estat, la societat civil i l'adscripció de sentit a les accions humanes.

4. Perquè la seva formació i càrrec acadèmic corresponien a la filosofia moral, ja que en la seva època l'economia no constituïa una titulació ni una disciplina universitària diferenciada. 5. b) A l'últim terç del segle XIX. La revolució marginalista es va produir a l'últim terç del segle XIX, instaurant la ruptura metodològica. 6. b) L'anàlisi marginal. Es va anomenar marginalista per l'ús sistemàtic de conceptes derivats del marge (cost, benefici i utilitat marginal). 7. a) Un problema polític resolt. Lerner va declarar que la transacció mercantil s'ha de considerar analíticament com un assumpte polític ja liquidat. 8. b) Estudis de Dret.

Karl Marx tenia una formació acadèmica inicial en dret i ciències jurídiques. 9. Apel·la a la intuïció com a font de coneixement, la qual no ofereix cap explicació del mecanisme ni cap procediment intersubjectiu per comprovar la seva validesa. 10. La validesa fa referència exclusivament a la correcció formal de l'estructura lògica de l'argument, mentre que la veritat depèn de si els enunciats s'adeqüen factualment a la realitat observable. 11. Perquè el prestigi en una disciplina no transfereix veracitat automàtica a altres matèries; qualsevol afirmació requereix proves empíriques i demostració lògica, no suport d'estatus. 12.

Sí, si l'estructura lògica és impecable però alguna de les premisses de partida no és empíricament verdadera. 13. c) A la persona que afirma el fet. La regla epistemològica exigeix que qui sosté una afirmació n'ha d'aportar les proves que la verifiquin. 14. a) Que no violi la lògica formal. La validesa depèn exclusivament del compliment de les regles de la lògica formal de la deducció. 15. a) Perquè l'antiguitat no garanteix veracitat. Que una afirmació tingui segles d'antiguitat no implica que sigui vertadera, com va passar amb el geocentrisme. 16. c) Com una font epistèmica buida. La intuïció no permet discernir quina opció és correcta quan hi ha idees oposades, restant buida de fonament.

17. La primera és una proposició positiva que descriu un fet observable, mentre que la segona és una proposició normativa que estableix un objectiu desitjable segons un valor. 18. L'explanans actua com a variable independent que aporta l'explicació causal, mentre que l'explanandum és la variable dependent que requereix ser explicada. 19. Perquè a més de la causalitat es requereix la intel·ligibilitat: s'ha d'explicar el mecanisme intern pel qual la variable independent influeix sobre la dependent. 20. Té l'obligació metodològica de canviar la seva teoria o opinió per adequar-la als fets observats. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 18 21. a) Explanandum.

L'explanandum és l'element que es vol explicar (la variable dependent de la investigació). 22. b) Intel·ligibilitat. La intel·ligibilitat exigeix comprendre com i per quin mecanisme concret s'opera el vincle causal. 23. c) Normatiu. Fa referència a judicis morals de com hauria de ser el món, de manera que és una afirmació normativa. 24. b) Demostracions o proves empíriques. Les proposicions positives s'han de basar necessàriament en l'observació i les proves de la realitat exterior. 25. Comet la fal·làcia naturalista, ja que pretén deduir com ha de ser la societat moralment a partir de la descripció de com han estat els fets en el passat. 26.

Consisteix a desqualificar una teoria perquè no aconsegueix determinades fites o respostes que ella mateixa mai s'havia proposat investigar ni resoldre. 27. Consisteix a passar de l'ésser a l'haver de ser: derivar com ha d'actuar la societat futura a partir de com són els fets actuals. 28. S'estructura així: Si P aleshores Q; es verifica P; per tant, es conclou necessàriament Q. 29. b) Petició de principi. La petició de principi (petitio principii) és un raonament circular que dona per provat el que vol demostrar. 30. c) Post hoc ergo propter hoc. La fal·làcia post hoc assumeix causalitat a partir de la simple successió cronològica entre dos esdeveniments. 31. c) Perspectivisme.

El perspectivisme sosté erròniament que cap paràmetre permet avaluar comparativament dues teories diferents. 32. a) Fal·làcia política. La fal·làcia política avalua el rigor epistemològic d'un model segons els seus efectes socials potencials. Apunts d'Introducció a la Sociologia: Ciència i Mètode 19