Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts clau d'Introducció a la Sociologia: pilars epistemològics, etapes de socialització, anomia, estils educatius familiars i efecte pigmalió per a exàmens.

APREN.AI Índex 1 La perspectiva sociològica i els nivells d'anàlisi social Naturalesa i fonaments de la mirada sociològica Conceptes clau per a l'anàlisi de la realitat El procés científic i les escales d'observació 2 Socialització, control social i canvi en les societats contemporànies Mecanismes d'interiorització: socialització, rol i control Les etapes del cicle de socialització Transformacions estructurals: anomia, individualització i dualització 3 Socialització familiar, estils educatius i la influència del grup d'iguals La institució familiar i la reproducció social Els cinc estils de socialització familiar El grup d'iguals, els mitjans i la construcció de la identitat 4 Resum per repassar Perspectiva i escales d'anàlisi sociològica Processos de socialització i dinàmiques contemporànies Família, estils educatius i grup d'iguals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 1 1 La perspectiva sociològica i els nivells d'anàlisi social EN ACABAR SABRÀS Definir els quatre pilars epistemològics de la mirada sociològica. Distingir els conceptes d'institució, agent, estructura i construcció social. Diferenciar els nivells micro, meso i macro d'investigació sociològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què allò que considerem «natural» en la infància o l'adolescència és en realitat un producte històric?

Naturalesa i fonaments de la mirada sociològica La sociologia s'erigeix com una ciència social dotada d'objectiu i mètode d'estudi propis. El seu camp d'indagació se centra en les relacions socials i les interaccions humanes, processos que generen i comparteixen sistemes de símbols, normes i marcs d'idees. Històricament, aquesta disciplina sorgeix en societats laiques, impulsada per la necessitat d'interrogar- se sobre l'organització col·lectiva. Pren distància de la pura subjectivitat per diagnosticar la realitat, fonamentar crítiques i formular propostes de transformació estructural.

La pràctica sociològica descansa sobre quatre pilars epistemològics bàsics: Objectivitat: Tota persona parteix d'una visió prèvia que la condiciona. L'exercici sociològic exigeix reconèixer aquesta càrrega subjectiva per evitar biaixos en l'observació. Multicausalitat: Els fenòmens col·lectius mai responen a una fórmula simple de causa única. Una situació d'enfrontament escolar, per exemple, deriva de múltiples vectors entrellaçats. Desenmascarament: Implica anar més enllà de les aparences immediates per desxifrar quins motius i interessos subjacents generen els fets observats.

No normativitat: Consisteix a analitzar la societat tant dins com fora dels marges establerts per la norma, amb la capacitat d'avaluar-la críticament i promoure la reflexió transformadora. COMPROVA-HO 2 Quina és la funció del desenmascarament com a pilar del mètode sociològic? Conceptes clau per a l'anàlisi de la realitat Per disseccionar els fets col·lectius cal dominar un vocabulari precís: Concepte Definició bàsica Exemple pràctic Institució Organització o agrupació que compleix funcions determinades, persegueix objectius concrets i fixa rols específics. L'escola o una aula lectiva.

Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 2 Concepte Definició bàsica Exemple pràctic Objecte i subjecte L'objecte és el punt de referència sotmès a indagació; el subjecte és la posició activa des de la qual s'observa o s'actua. El sistema educatiu com a objecte d'estudi sociològic. Actor o agent Individus o grups que disposen de la capacitat efectiva de dur a terme accions socials. Un mestre aplicant metodologies a l'aula. Estructura social Marc organitzatiu general que va vinculat a un sistema social concret i condiciona les posicions col·lectives. La divisió històrica entre noblesa, clergat i classes populars.

Construcció social Manera col·lectiva d'interpretar i ordenar el món que una societat crea i accepta històricament, subjecta a canvis. Les expectatives que defineixen com ha de jugar un infant o com s'ha de comportar un adolescent. PER RECORDAR-HO Totes les categories per edat o conducta són construccions socials que evolucionen segons l'època i no veritats biològiques immutables. El procés científic i les escales d'observació L'anàlisi científica requereix delimitar una variable o fenomen , esbrinar les seves causes determinants i identificar les conseqüències derivades d'aquell fet.

Aquest estudi s'articula a través de tres nivells d'escala interconnectats: ESQUEMA Nivells d'anàlisi sociològica X Escales sociològiques Nivells d'observació científica Micro Individus i interaccions immediates Meso Relacions entre grups i xarxes Macro Sistemes econòmics, polítics i culturals Nivell micro: Centrat directament en els individus i les seves interaccions cara a cara més immediates. 1 Nivell meso: Analitza els vincles, les dinàmiques i les connexions que s'estableixen entre diferents grups i subsistemes. 2 Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 3 ERROR FREQÜENT Creure que el nivell micro funciona amb independència del nivell macro.

Les grans estructures (polítiques, culturals i econòmiques) determinen directament els rols i comportaments que els individus assumeixen en el seu dia a dia. COMPROVA-HO 3 Com incideix el nivell macro sobre les accions de l'escala micro? IDEES CLAU La sociologia és una ciència social dotada de mètode crític que neix en contextos laics per analitzar i transformar la societat. Els quatre pilars analítics són l'objectivitat, la multicausalitat, el desenmascarament i la no normativitat. L'anàlisi social s'organitza en tres escales: micro (individus), meso (grups) i macro (estructures econòmiques, polítiques i culturals). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

En què es diferencia la no normativitat de l'objectivitat sociològica? 5. Què distingeix un actor o agent de l'estructura social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin pilar sociològic defensa que un fet respon a diversos factors combinats? 7. Quin nivell d'anàlisi sociològica engloba les relacions i vincles entre diferents grups? 8. Com es defineix una construcció social en la teoria sociològica? Nivell macro: Comprèn les grans estructures socials, com ara el sistema cultural, l'esfera econòmica, el règim polític que formula les lleis i l'ordenament global de la societat. Les forces del nivell macro condicionen profundament els nivells meso i micro.

3 Objectivitat a) Desenmascarament b) Multicausalitat c) No normativitat d) Nivell micro a) Nivell meso b) Nivell macro c) Nivell global d) Una convenció col·lectiva modificable a) Un càstig penal de l'Estat b) Una estructura exclusivament física c) Una llei biològica invariable d) Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 4 9. Quin concepte designa els subjectes amb facultat real per executar accions socials? 2 Socialització, control social i canvi en les societats contemporànies EN ACABAR SABRÀS Identificar els fonaments del control social i el paper de les institucions. Explicar les característiques diferencials de les tres fases de socialització.

Relacionar l'anomia, la individualització i la dualització amb els canvis de la societat actual. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un individu que trenca les lleis i va a presó ha de passar per un procés formatiu específic? Mecanismes d'interiorització: socialització, rol i control La socialització és el procés holístic mitjançant el qual els individus interioritzen els valors, les normes, els rols i els ideals que regeixen el funcionament d'una societat. Estretament vinculat a aquest procés trobem el rol, entès com el conjunt de pautes i obligacions de comportament que la persona ha d'assumir en concordança amb la seva posició.

Aquesta transmissió es garanteix a través del control social, el mecanisme orientat a evitar transgressions i corregir desviacions normatives. La societat disposa de sancions positives i negatives (premis, correccions o càstigs). L'Estat i els cossos policials són els únics legitimats per exercir la força física positiva (coacció directa). DEFINICIÓ El control social és l'instrument o conjunt de dispositius que regula el compliment efectiu de les normes, reconduint conductes mitjançant la correcció o el càstig per salvaguardar l'ordre establert. La cultura aporta el fonament moral i axiològic, mentre que les normes representen la materialització o cristal·lització d'aquesta moral.

Les regles forgen institucions que no necessàriament disposen d'un suport físic rígid (com ara la família o el grup d'amics), però que defineixen canals precisos d'acció. Per aquest motiu, la llibertat humana és sempre parcial, ja que l'acció individual queda canalitzada pels marcs normatius institucionals. Aquest aprenentatge social és possible gràcies a bases neurobiològiques i humanes essencials: Institució a) Estructura b) Objecte c) Actor o agent d) Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 5 Plasticitat cerebral: La capacitat de l'encèfal per modelar-se i créixer segons els estímuls de l'entorn (com s'observa en la compensació sensorial dels individus amb ceguesa).

Aprenentatge per imitació i condicionament: Interiorització de patrons mitjançant la rèplica de models o l'esquema de premis i càstigs. Capacitat d'empatia: La facultat d'interpretar i comprendre els altres membres del teixit comunitari. COMPROVA-HO 11 Per què la sociologia afirma que la llibertat individual és sempre parcial? Les etapes del cicle de socialització El desenvolupament de la persona travessa diverses fases d'adaptació normativa al llarg de la seva vida: Etapa Marc temporal i entorn Objectius i mecanismes centrals Exemple il·lustratiu Socialització primària Etapes inicials de la vida; nucli familiar i cercle immediat. Diferenciació del «jo» respecte als «altres».

Assoliment de primeres regles mitjançant el joc. El joc simbòlic de les casetes. Socialització secundària Des de l'adolescència i durant tota l'edat adulta. Adaptació a rols específics segons la divisió del treball i entorns diferenciats; dependència de la comunicació. L'aprenentatge a la universitat del rol docent. Resocialització Aplicable després de ruptures greus de la norma col·lectiva. Reeducació i desaprenentatge per tornar a alinear la conducta amb els imperatius de la convivència legal. Institucions penitenciàries o cursos per recuperar punts de conduir.

Transformacions estructurals: anomia, individualització i dualització Les estructures socials han transitat des d'un marc homogeni i unívoc cap a un model fragmentat. Històricament existia una font normativa única i compartida; en el present conviuen múltiples veus que diversifiquen les perspectives i afebleixen la uniformitat. DEFINICIÓ L'anomia fa referència a la situació de manca de regulació o desorientació produïda per l'absència de directrius clares o per la coexistència de regles contradictòries en períodes de crisi (com ara situacions de postguerra). Aquesta condició anòmica agreuja exponencialment els trastorns i crisis de salut mental.

Paral·lelament, la dinàmica contemporània es caracteritza per tres vectors: Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 6 ERROR FREQÜENT Confondre l'anomia amb l'absència física de normes. L'anomia pot emergir tant pel buit legal com per la saturació de normatives contradictòries que deixen l'actor social sense criteris clars de comportament. COMPROVA-HO 12 Quina conseqüència psicològica directa s'associa a les èpoques d'anomia social? IDEES CLAU La socialització és el procés d'incorporació de rols, valors i normes, preservat pel mecanisme del control social.

Es distingeixen tres etapes fonamentals: primària (família i infància), secundària (adolescència, món laboral) i resocialització (institucions correctores). L'anomia sorgeix per la manca de pautes o la multiplicitat caòtica de normes, i impacta negativament en la salut mental col·lectiva. La societat actual es defineix per la individualització, la dualització social i l'exigència de consum i adaptació permanent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En què es diferencia la socialització primària de la resocialització? 14. Quin paper juga la plasticitat cerebral en els processos d'aprenentatge social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quin agent deté la legitimitat única d'exercir la força coactiva positiva? Individualització: La centralitat absoluta recau en l'individu, mogut per prioritats personals, que només busca el contacte social per respondre a les seves pròpies necessitats. 1 Dualització social: Aprofundiment de la distància física, social i material entre col·lectius (polarització econòmica entre rics i pobres). 2 Èmfasi consumista i d'adaptació: La vàlua pública es mesura pel volum de consum acumulat, mentre s'exigeix una adaptació flexible i contínua als canvis vertiginosos de l'entorn.

3 El sistema escolar a) El grup d'iguals b) L'Estat i la policia c) La família extensa d) Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 7 16. Quin estil de joc serveix de recurs fonamental durant la socialització primària? 17. Com s'anomena la situació d'indeterminació o manca de normes clares en una societat? 18. Quin fenomen reflecteix la distància creixent entre estrats econòmics? 3 Socialització familiar, estils educatius i la influència del grup d'iguals EN ACABAR SABRÀS Analitzar el paper de la família com a institució clau de reproducció de classes i desigualtats. Classificar i comparar els cinc estils educatius familiars a partir dels eixos de control i afecte.

Explicar l'impacte del grup d'iguals, l'efecte Pigmalió i la resolució de conflictes segons el dilema del presoner. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot el grau d'afecte dels pares influir en si un infant respecta o no les regles de l'escola? La institució familiar i la reproducció social La família manté una rellevància capital perquè cobreix tres dimensions fonamentals: Com a unitat bàsica de la societat i de consum, els membres adults venen la seva força de treball per sostenir el consum familiar i s'encarreguen de la reproducció de la futura força laboral.

Tanmateix, «on naixem és el nostre punt de partida»: l'origen de classe familiar condiciona el trajecte escolar, les expectatives de renda i l'estatus final. La pobresa infantil deriva directament del naixement en famílies empobrides, de manera que la família es converteix sovint en una estructura de reproducció de la desigualtat. El càstig positiu a) L'aprenentatge laboral b) La competència ruïnosa c) El joc simbòlic d) Anomia a) Individualització b) Dualització c) Multicausalitat d) Dualització social a) Plasticitat cerebral b) Resocialització c) Construcció simbòlica d) Recursos i béns materials bàsics: Proporciona alimentació, sostre i mitjans imprescindibles de supervivència.

1 Benestar emocional i cures: Atén els vincles afectius i la seguretat personal dels individus. 2 Transmissió normativa i valorativa: Actua com el principal vehicle inicial de transmissió de valors i assignació de rols. 3 Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 8 Els canvis recents des del patró tradicional han estat múltiples: Canvis estructurals: Diversificació dels models familiars més enllà del format nuclear (famílies monoparentals, nombroses, homoparentals). Canvis sociodemogràfics: La precarietat i la dificultat per independitzar-se generen un retard en l'edat d'emancipació i una disminució de la natalitat.

COMPROVA-HO 20 De quina manera la família contribueix a la reproducció de les desigualtats socials? Els cinc estils de socialització familiar L'educació en el si familiar s'articula mitjançant la intersecció de dues dimensions analítiques bàsiques: la lògica de control (supervisió i subjecció a normes) i el suport afectiu (implicació emocional i comunicació expressiva). Estil educatiu Eixos (Afecte / Control) Trets de convivència i normes Efectes i principals riscos Permissiu Alt suport afectiu / Baix control Distància generacional reduïda; priorització de la pau domèstica davant el compliment de límits. Fomenta habilitats expressives.

Risc: conducta de «petits tirans moderns» centrats en les pròpies necessitats que defugen les normes. Proteccionista Alt suport afectiu / Alt control Control estricte davant agents externs; raonament de regles però amb exigència absoluta de conformitat; rols molt posicionals. Risc: incapacitat de sortir de la bombolla protectora («sortir de l'ou») i dificultat greu per comprendre normes en espais externs. Contractual Alt suport afectiu / Control mitjà- negociat Compliment supervisat amb marge per renegociar les regles mitjançant el pacte; desdibuixament relatiu dels rols paternals. Desenvolupa comunicació competent. Risc: creença infantil que qualsevol norma és sempre objecte de renegociació.

Autoritari Baix suport afectiu / Alt control Imposició unilateral; distància afectiva elevada; demanda estricta d'obediència i disciplina sota esquemes de càstig rígid. Els infants acaten externament les normes. Risc: desencadenament de submissió cega, rebel·lia oberta i profund ressentiment. Anòmic Baix suport afectiu / Baix control Absència de pautes o aplicació arbitrària de càstigs; mínima comunicació familiar; delegació excessiva de responsabilitats. Risc: desorientació greu, manca d'autonomia emocional, carència d'habilitats socials bàsiques i baixa autoestima.

Aquesta combinació d'eixos es pot sintetitzar esquemàticament: Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 9 ESQUEMA Estils de socialització familiar Quan l'infant s'enfronta a múltiples fonts d'autoritat que emeten exigències oposades, es produeix el trencament de la unidireccionalitat de la norma. La dissonància entre referents debilita el sentit d'obligació interna i empeny l'infant a manipular les regles en benefici propi. ERROR FREQÜENT Confondre l'estil permissiu amb l'estil anòmic.

Ambdós comparteixen un baix nivell de control, però el permissiu manté uns nivells molt elevats d'afecte i comunicació positiva, mentre que l'anòmic es caracteritza per la negligència i la manca d'implicació afectiva. El grup d'iguals, els mitjans i la construcció de la identitat Fora de l'àmbit familiar, el joc intersubjectiu (com jugar a «policies i lladres») constitueix una eina determinant per socialitzar la subjectivitat infantil, ajudant a integrar regles cooperatives i a gestionar conflictes d'interessos. A partir dels 4 anys, el grup d'iguals (GI) pren força com a grup primari fonamental.

La seva influència desplega característiques singulars: Socialització no explícita: Es transmeten valors, rols i pràctiques mitjançant la imitació de models de joventut, codis de consum propi, estètica i formes de contracultura. Cerca de nous límits i sentiments de pertinença: Es desafien els límits establerts, provocant sovint un èxtasi o conflicte de rols entre les demandes de la família i la lleialtat al grup.

Aquesta Pràctiques educatives familiars Intersecció de control i afecte Alt afecte Comunicació freqüent i suport Permissiu Baix control / Alt suport Contractual Control negociat / Alt suport Proteccionista Alt control / Alt suport Baix afecte Distància emocional i fredor Autoritari Alt control / Baix suport Anòmic Baix control / Baix suport Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 10 dinàmica es relaciona amb la privació relativa analitzada per Robert K. Merton. Efecte company: La composició social dels companys d'aula té una gran incidència en el rendiment, les expectatives escolars i les aspiracions futures dels alumnes.

Aquest procés interactua amb l'efecte Pigmalió, un mecanisme psicosocial segons el qual les etiquetes, expectatives o prejudicis que dipositem sobre una persona (tant si són favorables com si són desfavorables) acaben condicionant la percepció que té de si mateixa i la condueixen a actuar tal com s'espera d'ella. EXEMPLE Si un docent concep la idea preconcebuda que un infant és conflictiu, tendirà a aplicar un judici més sever davant qualsevol conducta menor, reforçant la conducta d'inadaptació de l'alumne.

Finalment, els dilemes de cooperació i competència es manifesten tant en l'àmbit econòmic (la competència ruïnosa, on una empresa infla preus o utilitza tàctiques agressives per afonar els rivals i monopolitzar el sector) com en l'estudi de la interacció a través del dilema del presoner. En aquest darrer escenari, si cap dels dos acusats confessa, ambdós reben una pena mínima (1 any); en canvi, si un confessa traint el company, aquest darrer afrontarà la condemna màxima (10 anys) mentre el delator queda lliure, il·lustrant la permanent tensió entre la col·laboració grupal i la supervivència purament individual.

COMPROVA-HO 21 Quina relació té l'efecte Pigmalió amb el rendiment o comportament a l'escola? IDEES CLAU La família actua com a unitat essencial de consum i reproducció, mantenint una influència directa en la continuïtat de les desigualtats. Els estils de socialització familiar deriven de combinar la lògica de control amb el grau de suport afectiu. El grup d'iguals transmet codis implícits per imitació i influeix de manera directa en el rendiment a través de l'«efecte company». L'efecte Pigmalió il·lustra com les expectatives projectades modelen de forma real la conducta i identitat de les persones. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22.

Quin risc psicològic i conductual comporta el model educatiu proteccionista? 23. Com descriu el dilema del presoner la tensió entre interessos individuals i col·lectius? Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin estil familiar es basa en un alt suport afectiu i una absència de control? 25. Quin autor sociològic s'associa a l'estudi de la privació relativa i el sentiment de pertinença? 26. Com s'anomena la interiorització de conductes segons les etiquetes i expectatives que ens atribueixen? 27. Què succeeix en el dilema del presoner si cap dels dos acusats decideix delatar?

4 Resum per repassar Perspectiva i escales d'anàlisi sociològica Concepte Definició essencial Sociologia Ciència social que empra un mètode empíric i crític per analitzar interaccions humanes, normes i relacions col·lectives. Objectivitat Pilar que exigeix reconèixer la pròpia càrrega subjectiva per observar la realitat sense biaixos personals. Multicausalitat Principi segons el qual cap fenomen social no s'explica per una causa única sinó per múltiples factors entrellaçats. Desenmascarament Esforç per desxifrar les motivacions profundes i interessos reals ocults sota les aparences socials.

No normativitat Capacitat d'analitzar fets socials al marge de judicis de valor establerts per afavorir la crítica constructiva. Institució Organització o xarxa de pautes que compleix funcions socials, fixa rols i canalitza l'acció dels individus. Permissiu a) Contractual b) Autoritari c) Anòmic d) Karl Marx a) R. K.

Merton b) Max Weber c) Émile Durkheim d) Competència ruïnosa a) Efecte Pigmalió b) Trencament unidireccional c) Dilema del presoner d) Un queda lliure i l'altre no a) Compleixen 1 any cadascun b) Queden lliures immediatament c) Compleixen 10 anys cadascun d) Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 12 Concepte Definició essencial Actor o agent Individu o col·lectiu amb capacitat operativa real per dur a terme accions en la societat. Construcció social Marc de significats i convencions creat i acceptat històricament per la col·lectivitat, subjecte a canvis.

Escala micro / meso / macro Nivells d'anàlisi que van dels individus (micro) i els vincles intergrupals (meso) a les grans estructures polítiques i econòmiques (macro). Processos de socialització i dinàmiques contemporànies Concepte Definició essencial Socialització Procés holístic pel qual s'incorporen valors, normes, símbols i rols per integrar- se en el teixit comunitari. Control social Conjunt de sancions i mecanismes correctors que asseguren el compliment efectiu de les normes socials. Socialització primària Fase inicial en el si familiar on s'aprèn el «jo», els «altres» i les primeres regles mitjançant el joc.

Socialització secundària Procés continuat des de l'adolescència orientat a interioritzar rols específics vinculats a la divisió del treball. Resocialització Reeducació i desaprenentatge de conductes desviades mitjançant institucions com ara centres penitenciaris. Anomia Situació de desregulació social derivada de l'absència de normes clares o de la saturació de regles contradictòries. Individualització Prevalença de les necessitats personals de l'individu sobre el sentiment de responsabilitat comunitària. Dualització social Aprofundiment de la distància material i socioeconòmica entre diferents estrats de la població.

Família, estils educatius i grup d'iguals Concepte Definició essencial Reproducció social Funció familiar per la qual es transmeten l'estatus econòmic i les oportunitats escolars, reproduint desigualtats. Estil permissiu Criança caracteritzada per alt suport afectiu i baix control, amb risc de generar conductes tiràniques. Estil proteccionista Model basat en alt afecte i alt control, que dificulta l'adaptació de l'infant a contextos normatius externs. Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 13 Concepte Definició essencial Estil contractual Intersecció d'alt afecte i negociació de normes, que desenvolupa bones habilitats comunicatives.

Estil autoritari Imposició estricta i fredor afectiva, que afavoreix conductes de submissió cega o rebel·lia amb ressentiment. Estil anòmic Negligència familiar amb baix control i nul suport afectiu, causant desorientació i dèficit d'autoestima. Trencament d'unidireccionalitat Afebliment de l'autoritat moral en rebre normes contradictòries de diferents fonts referents. Grup d'iguals (GI) Grup primari d'edat similar on s'interioritzen codis propis de consum, llenguatge i contracultura per imitació. Efecte Pigmalió Mecanisme pel qual les etiquetes i expectatives que es projecten sobre un individu acaben modelant la seva conducta real.

Efecte company Incidència directa que la composició social del grup d'aula té en les aspiracions i resultats acadèmics individuals. Dilema del presoner Model teòric que contraposa els beneficis de la cooperació col·lectiva davant l'egoisme de la supervivència individual. Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè els comportaments i expectatives vinculats a l'edat són construccions socials pactades col·lectivament que varien segons la societat i el període. 2. Té com a finalitat descobrir i comprendre els motius reals o interessos profunds que provoquen els fets socials, superant les explicacions superficials. 3.

Mitjançant les lleis, els recursos econòmics i les pautes culturals generals, el nivell macro defineix els marcs de convivència i les expectatives d'acció dels individus. 4. L'objectivitat busca controlar els biaixos subjectius de l'investigador, mentre que la no normativitat examina els fenòmens socials al marge dels judicis de valor establerts per transformar la crítica en reflexió. 5. L'agent és l'individu amb capacitat operativa d'actuar, mentre que l'estructura és l'entramat institucional i sistèmic que condiciona i emmarca aquestes accions. 6. c) Multicausalitat. La multicausalitat estableix que els fenòmens col·lectius no provenen d'un factor lineal únic. 7. b) Nivell meso.

El nivell meso se situa entre els individus (micro) i les grans estructures globals (macro). 8. a) Una convenció col·lectiva modificable. Les construccions socials són marcs d'enteniment acceptats col·lectivament que poden evolucionar en el temps. 9. d) Actor o agent. L'actor o agent és l'individu o col·lectiu amb capacitat pròpia d'agència i acció. 10. Perquè necessita una resocialització que desmunte els patrons de transgressió i torni a alinear la seva conducta amb les normes bàsiques de la societat. 11. Perquè l'actuació de cada subjecte està canalitzada i constreta per les normes, els rols i els mecanismes de control social que imposen les institucions. 12.

En etapes de desregulació i anomia s'incrementen i agreugen notablement els problemes relacionats amb la salut mental. 13. La socialització primària construeix el sentit d'identitat bàsic durant la infantesa a través de la família, mentre que la resocialització reeduca un subjecte que ha infringit les normes per readaptar-lo a la comunitat. 14. Constitueix la base biològica adaptativa que permet al cervell reorganitzar-se i integrar conductes a partir dels estímuls socials que rep. 15. c) L'Estat i la policia. L'Estat i els cossos policials monopolitzen legalment la capacitat d'utilitzar la força física per garantir l'ordre. 16. d) El joc simbòlic.

El joc simbòlic, com el de les casetes, permet interioritzar normes i rols bàsics durant la primera infància. 17. a) Anomia. L'anomia descriu l'absència de regulació o el desbordament normatiu desordenat. 18. a) Dualització social. La dualització és la fractura o distància acusada entre diferents segments de la població, com rics i pobres. 19. Sí, perquè la combinació de suport emocional i fermesa normativa modela la capacitat d'adaptar-se a entorns regulats fora de la família. 20. En transmetre l'estatus econòmic i condicionar l'accés a l'educació i als recursos, els infants nascuts en entorns precaris tendeixen a heretar aquesta mateixa posició de vulnerabilitat.

Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 15 21. Les expectatives o etiquetes prèvies projectades pels docents o iguals modifiquen l'autoconcepte de l'estudiant i el porten a complir les expectatives previstes, ja siguin d'èxit o de fracàs. 22. La sobreprotecció impedeix que els infants surtin de la closca («sortir de l'ou»), generant immaduresa i serioses dificultats per entendre i acceptar les normes que regeixen fora de la família. 23. Demostra que la col·laboració mútua beneficia el grup sencer (pena reduïda d'1 any), mentre que la traïció individual cerca la salvació pròpia a costa de perjudicar greument el company (10 anys de presó). 24. a) Permissiu.

El model permissiu combina màxim afecte amb mínima exigència de compliment normatiu. 25. b) R. K. Merton. Robert K. Merton aborda la privació relativa vinculada a les expectatives dels subjectes i els grups de referència. 26. b) Efecte Pigmalió. L'efecte Pigmalió descriu com les creences externes condicionen la nostra autopercepció i acció final. 27. b) Compleixen 1 any cadascun. Si ambdós cooperen no delatant el company, la condemna és mínima (1 any per a cadascun). Apunts de Sociologia: Socialització, Família i Estructura 16