Imputació personal i culpabilitat | Dret Penal UB

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE DRET PENAL I TEORIA DEL DELICTE Grau en Criminologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Teoria del Delicte sobre culpabilitat, error de prohibició, graus d'inimputabilitat (art. 20 CP), alteracions psíquiques i causes d'exculpació.

APREN.AI Índex 1 Concepte d'imputació personal i error de prohibició L'error de prohibició 2 Inimputabilitat per alteracions psíquiques i minoria d'edat Graus d'afectació de la responsabilitat Malalties mentals i capacitat intel·lectual Règim de la minoria d'edat 3 Causes d'exculpació i motivabilitat normal La por insuperable i el retret penal 4 Resum per repassar Imputació personal i error de prohibició Inimputabilitat i alteracions mentals Causes d'exculpació o disculpa Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 1 1 Concepte d'imputació personal i error de prohibició EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'imputació personal i la seva independència respecte de la gravetat del fet Distingir entre error de prohibició vencible i invencible i les seves conseqüències penals PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot considerar-se culpable d'un delicte qui desconeix per complet que la seva conducta està prohibida per la llei? La imputació personal o culpabilitat avalua si es pot atribuir personalment un fet a qui l'ha comès.

Aquest judici no depèn de la gravetat intrínseca de l'acte: una infracció lleu pot resultar imputable, mentre que un delicte greu pot no ser-ho segons les característiques individuals de l'autor. Encara que concorri una causa que exclogui la imputabilitat, el fet continua sent antijurídic. L'error de prohibició Té lloc quan l'agent desconeix el dret aplicable i ignora que la seva conducta està prohibida per l'ordenament. En la pràctica processal, l'admissió d'aquest error és molt restrictiva. Es distingeixen dues modalitats segons la capacitat d'evitació: Error de prohibició invencible: l'individu no tenia cap possibilitat raonable de saber que la conducta era il·lícita.

Exclou la responsabilitat penal. Error de prohibició vencible: l'autor hauria pogut sortir del seu error si hagués actuat amb la diligència exigible. Comporta una atenuació o disminució de la pena. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre l'error de prohibició (desconeixement de la norma o de la il·licitud del fet) amb l'error de tipus, que recau sobre els elements fàctics del tipus, mentre que l'article 14.3 del Codi Penal regula pròpiament l'error de prohibició. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència jurídica té declarar inimputable a qui comet un fet penalment típic?

Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 2 ESQUEMA Modalitats de l'error de prohibició IDEES CLAU La imputació personal depèn de les condicions subjectives de l'autor i no de la gravetat del fet. Un acte comès per un individu inimputable no perd mai el caràcter antijurídic. L'error de prohibició invencible exclou la culpabilitat, mentre que el vencible comporta una rebaixa de la pena. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencia un error de prohibició vencible d'un d'invencible? 4. Per què la gravetat d'un fet no determina per si mateixa la imputació personal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5.

Què succeeix quan l'error de prohibició és invencible? 6. Què caracteritza la relació entre antijuridicitat i inimputabilitat? 7. Quin efecte produeix l'error de prohibició vencible sobre la sanció?

Error de prohibició Desconeixement de la il·licitud del fet Invencible No es podia saber; exclou responsabilitat Vencible Es podia haver sabut; disminueix pena S'aplica directament una atenuant analògica ordinària a) S'imposa la pena inferior en un grau b) S'exclou la responsabilitat penal de l'autor c) El fet perd completament la seva antijuridicitat d) La inimputabilitat elimina l'antijuridicitat del fet comès a) El fet segueix sent antijurídic encara que l'autor sigui inimputable b) Només els delictes lleus conserven l'antijuridicitat en inimputables c) La gravetat del delicte anul·la qualsevol causa d'inimputabilitat d) L'increment de la pena per negligència greu a) La remissió obligatòria a la jurisdicció civil b) Una disminució de la pena aplicable a l'autor c) L'exempció absoluta de qualsevol sanció penal d) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 3 8.

Sobre què recau l'error de prohibició? 2 Inimputabilitat per alteracions psíquiques i minoria d'edat EN ACABAR SABRÀS Distingir els components biològic i psicològic de la inimputabilitat a l'article 20 CP Diferenciar les conseqüències penals de l'eximent completa, la incompleta i l'atenuant ordinària Comprendre el marc regulador aplicable als menors d'edat penal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una persona pateix una anomalia psíquica greu, queda sempre lliure de qualsevol conseqüència penal? La inimputabilitat es defineix per la concurrència d'una situació normal davant d'una persona anormal.

Es troba regulada a l'article 20 del Codi Penal i requereix analitzar dos nivells: Element biològic: presència d'una anomalia o alteració psíquica, com ara trastorns mentals o oligofrènia (intel·ligència insuficient). Element psicològic: incapacitat de comprendre la il·licitud del fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió. Graus d'afectació de la responsabilitat Segons la intensitat de la pertorbació, l'ordenament jurídic preveu tres nivells de resposta penal: Nivell d'exempció Article del Codi Penal Efecte sobre la pena Eximent completa Art. 20 CP Exclusió total de la imputabilitat penal. Eximent incompleta Art. 21.1 CP (en relació amb l'art.

20) Pena inferior en un o dos graus (més atenuant que les ordinàries). Atenuant ordinària o analògica Art. 21.7 CP Aplicació de la meitat inferior de la pena. Sobre els fets materials del delicte comesos a) Sobre la identitat de la víctima concreta b) Sobre l'edat biològica de la persona jutjada c) Sobre el coneixement del dret i la il·licitud d) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 4 ESQUEMA Gradació dels efectes de l'anomalia psíquica Malalties mentals i capacitat intel·lectual Les malalties mentals endògenes tenen origen intern i no provenen de causes externes.

Formen part d'aquest grup l'esquizofrènia, les paranoies (deliris i fantasmes patològics), el trastorn bipolar o psicosi maniacodepressiva (on la mania expressa eufòria exagerada i la depressió un estat anímic baix) i l'epilèpsia. En aquests casos, la ment de l'individu es guia per criteris aliens al dret. Cal distingir la demència (pèrdua sobrevinguda d'una intel·ligència que abans es tenia) de l'oligofrènia (intel·ligència no adquirida mai de forma suficient): Oligofrènia profunda: coeficient d'uns 40 o edat mental de 3 a 4 anys; pot comportar eximent completa. Oligofrènia mitjana: coeficient d'uns 60-80 o edat mental de 7 a 11 anys; dona lloc a una eximent incompleta.

Intel·ligència normal: coeficient entre 90 i 100. Règim de la minoria d'edat El menor de 18 anys no és imputable d'acord amb el Codi Penal comú. Això no implica una inimputabilitat absoluta: entre els 14 i els 18 anys s'aplica la Llei penal del menor, amb penes més flexibles i mesures de seguretat. PER RECORDAR-HO La persona dement va perdre la capacitat intel·lectual que abans posseïa; l'oligofrènica mai no la va arribar a assolir. COMPROVA-HO 10 Quina rebaixa de pena preveu l'article 21.1 CP per a l'eximent incompleta d'inimputabilitat? Graus de responsabilitat Segons la intensitat de l'afectació mental Eximent completa Art. 20 CP: exclusió total de la culpabilitat Eximent incompleta Art.

21.1 CP: pena inferior en 1 o 2 graus Atenuant ordinària Art. 21.7 CP: meitat inferior de la pena Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 5 IDEES CLAU L'art. 20 CP exigeix tant la base biològica de l'anomalia com l'efecte psicològic sobre la comprensió o voluntat. L'eximent incompleta rebaixa la pena en un o dos graus, efecte superior a l'atenuant ordinària. Les malalties mentals endògenes s'originen internament i inclouen esquizofrènia, paranoies, psicosi bipolar i epilèpsia. Dels 14 als 18 anys s'aplica la Llei penal del menor, sotmesa a sancions i mesures de seguretat adaptades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

En què es distingeix clínicament i jurídicament la demència de l'oligofrènia? 12. Com respon el dret penal davant les infraccions de subjectes d'entre 14 i 18 anys? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin és l'efecte punitiu propi de l'eximent incompleta de l'art. 21.1 CP? 14. Quina característica defineix les malalties mentals endògenes? 15. Quina situació psíquica reflecteix l'oligofrènia profunda amb edat mental de 3-4 anys? 16. Com es tracta penalment la franja d'edat compresa entre els 14 i els 18 anys?

Exclusió completa de qualsevol mesura o sanció penal a) Suspensió de la condemna condicionada a tractament b) Imposició de la pena inferior en un o dos graus c) Aplicació estricta de la meitat inferior de la pena d) Sorgeixen sempre com a reacció a factors ambientals externs a) Comporten de manera automàtica l'atenuant analògica ordinària b) Afecten únicament els menors de 14 anys d'edat c) Tenen un origen intern no derivat de causes externes d) Eximent completa de la responsabilitat penal a) Inaplicabilitat absoluta de mesures de seguretat b) Atenuant ordinària de l'article 21.7 del CP c) Pena privativa reduïda a la meitat inferior d) Mitjançant el Codi Penal ordinari sense cap distinció a) Amb inimputabilitat absoluta sense cap classe de mesura b) Mitjançant la Llei penal del menor i mesures específiques c) Sota la jurisdicció contenciosa administrativa comuna d) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 6 3 Causes d'exculpació i motivabilitat normal EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de causa d'exculpació o disculpa Comprendre el principi del 'poder actuar d'una altra manera' de Welzel Contraposar la situació d'anormalitat motivacional a la inimputabilitat biològica PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Pot el dret penal retreure la conducta a una persona psíquicament sana que comet un delicte sota una por insuperable?

A diferència de la inimputabilitat, les causes d'exculpació o de disculpa descriuen el supòsit d'una persona normal en una situació anormal. El subjecte conserva la seva salut mental bàsica, però es troba immers en un context de pressió extraordinària que altera la seva motivació. La por insuperable i el retret penal Una causa paradigmàtica d'exculpació és la por insuperable. El fonament dogmàtic d'aquesta figura descansa sobre dos pilars: La doctrina de Welzel: la culpabilitat exigeix el poder actuar d'una altra manera. Per respondre penalment, l'individu havia de ser lliure en el moment dels fets.

Només es pot exigir responsabilitat pels actes duts a terme en una situació de llibertat efectiva. Motivabilitat normal: l'ordenament jurídic pressuposa que el ciutadà té la capacitat de ser motivat per la norma. Si hi ha una anormalitat motivacional deguda a la situació extrema, el dret renuncia a retreure la conducta. En resum, mentre que la inimputabilitat sorgeix d'una ment anormal sota circumstàncies ordinàries, les causes de disculpa operen quan una persona amb ment sana es troba sotmesa a circumstàncies vivencials anormals. COMPROVA-HO 18 Què exigeix el principi de Welzel per poder atribuir responsabilitat penal a un subjecte?

ESQUEMA Contraposició: Inimputabilitat vs Exculpació Culpabilitat i anomalia Diferència segons l'origen de la pertorbació Inimputabilitat Persona anormal en situació normal (art. 20 CP) Causes d'exculpació Persona normal en situació anormal (por insuperable) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 7 IDEES CLAU Les causes d'exculpació regulen actuacions de subjectes sans sotmesos a situacions excepcionals o anormals. La por insuperable n'és un exemple clau i impedeix formular el retret penal d'acord amb la situació. Segons Welzel, la culpabilitat requereix que l'individu hagués pogut actuar de manera diferent en un context lliure.

L'anormalitat motivacional pot provenir tant d'un estat mental anòmal com d'una pressió situacional extrema. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com es contraposen la inimputabilitat i les causes d'exculpació segons la persona i la situació? 20. Què implica el requisit de la motivabilitat normal per al dret penal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin esquema defineix pròpiament les causes d'exculpació o de disculpa? 22. Quina és la base de la culpabilitat segons la formulació de Welzel? 23. Quin supòsit encaixa com a causa d'exculpació?

Persona normal en una situació anormal a) Persona anormal en una situació normal b) Persona inimputable en situació patològica c) Persona plenament lliure que rebutja la norma d) L'existència d'un coeficient intel·lectual mitjà a) El caràcter retributiu de la sanció establerta b) El poder haver actuat d'una altra manera c) La simple verificació de la tipicitat objectiva d) Trastorn bipolar maniacodepressiu greu a) Oligofrènia profunda amb dèficit de comprensió b) Por insuperable davant una situació extrema c) Epilèpsia en fase de crisi convulsiva d) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 8 24. Què succeeix quan concorre anormalitat motivacional per una situació insuperable?

4 Resum per repassar Imputació personal i error de prohibició Concepte Definició resumida Imputació personal Judici sobre la capacitat de l'autor de respondre pel fet antijurídic segons les seves condicions personals. Error de prohibició Desconeixement per part de l'autor de la il·licitud o de la prohibició penal de la seva conducta. Error invencible Error inevitable que no es podia superar ni amb la diligència deguda; exclou totalment la culpabilitat. Error vencible Error que l'agent hauria pogut evitar actuant amb diligència; manté la infracció amb pena atenuada.

Inimputabilitat i alteracions mentals Concepte Definició resumida Inimputabilitat Situació de persona anormal en context normal; manca de base biològica o psicològica per comprendre la il·licitud o actuar segons ella (art. 20 CP). Eximent completa Exclusió total de la responsabilitat penal per manca absoluta d'imputabilitat (art. 20 CP). Eximent incompleta Rebaixa de la pena en un o dos graus quan falta algun requisit no fonamental de l'eximent (art. 21.1 CP). Atenuant per anomalia Atenuació ordinària o analògica que imposa la meitat inferior de la pena (art. 21.7 CP). Malalties endògenes Trastorns psíquics d'origen intern com esquizofrènia, paranoies, psicosi maniacodepressiva o epilèpsia.

Demència Pèrdua progressiva i patològica de la capacitat intel·lectual que abans es posseïa. S'elimina exclusivament la tipicitat de l'acció a) L'ordenament jurídic renuncia al retret de culpabilitat b) S'aplica directament la màxima pena agreujada c) Es denega qualsevol valor a la llibertat individual d) Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 9 Concepte Definició resumida Oligofrènia Dèficit congènit d'intel·ligència mai adquirida (profunda <40 CI; mitjana 60-80 CI). Menors de 18 anys Infractors exempts del CP comú subjectes a la Llei penal del menor (entre 14 i 18 anys).

Causes d'exculpació o disculpa Concepte Definició resumida Causa d'exculpació Supòsit en què una persona psíquicament normal actua sota una situació vivencial anormal. Por insuperable Causa de disculpa basada en la pèrdua de llibertat motivacional davant una amenaça o pressió extrema. Poder actuar d'una altra manera Criteri de Welzel que vincula la culpabilitat a l'existència de llibertat en el moment del fet. Motivabilitat normal Capacitat habitual del ciutadà de deixar-se guiar i motivar per les normes de l'ordenament jurídic. Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 10 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Depèn de si aquest desconeixement era evitable (vencible, que redueix la pena) o inevitable (invencible, que exclou la responsabilitat). 2. No se li pot atribuir culpabilitat personal, però l'acte continua sent antijurídic. 3. El vencible es podria haver evitat i redueix la pena; l'invencible no es podia evitar i elimina la responsabilitat penal. 4. Perquè la culpabilitat depèn de les capacitats i característiques psíquiques de la persona, no de la lesió objectiva. 5. c) S'exclou la responsabilitat penal de l'autor. L'error invencible impedeix conèixer la prohibició i exclou la culpabilitat penal. 6. b) El fet segueix sent antijurídic encara que l'autor sigui inimputable.

La manca de culpabilitat de l'autor no converteix el fet en lícit o justificat. 7. c) Una disminució de la pena aplicable a l'autor. En ser evitable, persisteix la responsabilitat però es redueix la pena. 8. d) Sobre el coneixement del dret i la il·licitud. Recau sobre el desconeixement de la prohibició jurídica de la conducta realitzada. 9. No; depèn de com aquesta anomalia afecti la seva comprensió i voluntat, podent donar lloc a una eximent completa, incompleta o mesures de seguretat. 10. Permet imposar la pena inferior en un o dos graus respecte a l'establerta per la llei. 11.

La demència és una pèrdua progressiva d'intel·ligència prèvia; l'oligofrènia consisteix en el fet de no haver tingut mai aquesta capacitat. 12. No aplica el Codi Penal comú, sinó la Llei penal del menor amb mesures de seguretat i sancions específiques més flexibles. 13. c) Imposició de la pena inferior en un o dos graus. L'eximent incompleta permet reduir la pena en un o dos graus, per sobre d'una atenuant comuna. 14. d) Tenen un origen intern no derivat de causes externes. Són trastorns amb base interna que no sorgeixen d'elements desencadenants externs. 15. a) Eximent completa de la responsabilitat penal.

Un dèficit intel·lectual tan sever pot fonamentar una eximent completa de la imputabilitat. 16. c) Mitjançant la Llei penal del menor i mesures específiques. Els menors d'aquesta franja responen mitjançant la legislació especial de menors. 17. No, perquè la situació anormal elimina la motivabilitat normal i impedeix exigir-li que hagués actuat d'una altra manera. 18. Exigeix que l'autor gaudís de llibertat en el moment dels fets per haver pogut actuar d'una altra manera. 19. La inimputabilitat és una persona anormal en situació normal; l'exculpació és una persona normal en situació anormal. 20.

Que només es pot exigir el compliment de la norma quan el subjecte està en condicions anímiques i situacionals de deixar-se guiar per ella. Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 11 21. a) Persona normal en una situació anormal. Les causes d'exculpació pressuposen un subjecte sa afectat per un context extrem. 22. c) El poder haver actuat d'una altra manera. Segons Welzel, només hi ha culpabilitat si l'autor disposava de llibertat per actuar d'una altra manera. 23. c) Por insuperable davant una situació extrema. La por insuperable és una causa clàssica de disculpa basada en la pressió externa situacional. 24. b) L'ordenament jurídic renuncia al retret de culpabilitat.

Sense una motivabilitat normal, el dret no pot exigir penalment una conducta diferent. Imputació personal i culpabilitat " Dret Penal UB 12