La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història Econòmica (UB): canvi tècnic, taylorisme, patró or, Heckscher-Ohlin, trilema de Rodrik i el col·lapse de la globalització el 1914.

APREN.AI Índex 1 La Segona Revolució Tecnològica i les noves formes d'organització productiva La transició tècnica i material Organització laboral i la gran empresa Jerarquia econòmica internacional: First comers i Late joiners La transició demogràfica 2 La Primera Globalització: mercaderies, capitals, patrons monetaris i migracions La integració del comerç internacional Els moviments internacionals de capital L'evolució dels sistemes monetaris: del bimetal·lisme al patró or Les grans migracions internacionals (1870-1914) 3 Efectes distributius, respostes socials i fallida de la globalització Institucions liberals i augment de la desigualtat La reacció política i social: les forces autodestructives de la globalització El trilema de Rodrik Colonialisme, imperialisme i el col·lapse de 1914 4 Resum per repassar Segona Revolució Tecnològica i transformació productiva Mecanismes de la Primera Globalització Tensions socials, trilema de Rodrik i fallida del sistema Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 1 1 La Segona Revolució Tecnològica i les noves formes d'organització productiva EN ACABAR SABRÀS Comparar les innovacions de la Segona Revolució Tecnològica amb la primera industrialització. Explicar el funcionament del taylorisme i les característiques de la gran empresa moderna. Distingir les pautes d'industrialització entre els països avançats i els endarrerits. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què Gran Bretanya va perdre el seu lideratge industrial precisament quan l'economia mundial creixia més de pressa?

Entre 1850 i 1914, l'economia mundial experimenta una profunda transformació tècnica i organitzativa coneguda com a Segona Revolució Tecnològica. Aquest procés suposa un salt qualitatiu respecte a la primera industrialització britànica gràcies a l'aplicació sistemàtica del coneixement científic a la producció. La transició tècnica i material La indústria abandona el seu model tradicional centrat en el carbó mineral, la màquina de vapor i el sector tèxtil cotoner. En el seu lloc sorgeix un nou paradigma sustentat en la ciència aplicada, amb noves fonts d'energia, processos químics i materials resistents.

Àmbit Primera Revolució Industrial Segona Revolució Tecnològica Fonts d'energia Carbó mineral Electricitat i petroli Força motriu Màquina de vapor Motor d'explosió i motors elèctrics Sector líder Tèxtil de cotó Química i siderúrgia pesant Materials clau Ferro colat i forjat Acer (més barat i resistent) Mètode innovador Invenció empírica de mecànics Ciència aplicada i laboratoris L'electricitat permet la il·luminació generalitzada, flexibilitza l'espai fabril i impulsa noves màquines industrials. El petroli nodreix els motors de combustió interna i noves substàncies com els còctels de combustibles.

La indústria química transforma l'agricultura i la medicina amb fertilitzants sintètics, productes farmacèutics i plàstics. L'obtenció d'acer barat i resistent substitueix definitivament el ferro antic, permetent fabricar màquines més precises i abaratir la producció a gran escala. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 2 Organització laboral i la gran empresa L'increment de la capacitat productiva exigeix una gestió més eficient dels tallers i fàbriques. Sorgeix el taylorisme, un model d'organització científica del treball que fragmenta el procés artesanal tradicional.

DEFINICIÓ El taylorisme consisteix a dividir el procés de fabricació en tasques cronometrades i extremadament simples, de manera que cada operari s'especialitzi exclusivament en una acció concreta per maximitzar l'eficiència i aconseguir la producció en massa. Simultàniament es consolida la gran empresa moderna. Les factories deixen de ser petits negocis familiars i es converteixen en corporacions complexes gestionades per directius professionals, dividides en departaments especialitzats com finances i producció. En molts sectors pesants, aquest creixement corporatiu afavoreix l'aparició de situacions de monopoli o oligopoli.

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre el treball tradicional i el mètode taylorista? Jerarquia econòmica internacional: First comers i Late joiners La difusió de les noves tecnologies modifica l'equilibri mundial de poder econòmic, distingint entre països pioners i economies endarrerides.

ESQUEMA Potències econòmiques a finals del segle XIX First comers Economies líders Gran Bretanya Alentiment i climateri Alemanya Acer i suport estatal Estats Units Recursos i gran mercat França Qualitat i pimes Late joiners Economies endarrerides Espanya Indústria feble Itàlia Dualitat nord-sud Rússia Impuls forçat estatal La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 3 Els països pioners o capdavanters (first comers) presenten trajectòries contraposades: Gran Bretanya: Pateix el conegut climateri britànic. Malgrat haver estat el líder indiscutible, queda ressagada en les noves indústries i adopta les innovacions amb més lentitud, perdent el lideratge dinàmic.

Alemanya: S'incorpora més tard però creix amb gran celeritat. L'Estat recolza decididament l'educació tècnica, la xarxa ferroviària i la indústria pesant, convertint el país en una potència en acer i química. Estats Units: Experimenta una expansió territorial massiva, disposa d'abundants recursos naturals i compta amb un mercat intern gegantí. Cap al 1913 ja és la primera potència industrial mundial. França: Manté un creixement més moderat recolzat en empreses de mida mitjana i especialitzades en manufactures de qualitat.

Per contra, els països d'industrialització tardana (late joiners) pateixen greus limitacions estructurals: estructures agràries tradicionals, manca de capital acumulat, feblesa del mercat interior i deficiències en l'organització política. Aquesta via endarrerida i desigual es fa evident a Espanya (amb una indústria molt feble), a Itàlia (marcada per una forta fractura entre el nord industrial i el sud agrícola) i a Rússia (on la indústria és impulsada de manera forçada per l'Estat autocràtic). La transició demogràfica Paral·lelament a aquests canvis econòmics, la població europea inicia la seva transició demogràfica.

El règim antic, definit per una natalitat i una mortalitat molt elevades, es trenca: la millora en la nutrició i els avenços en el transport redueixen la mortalitat de manera contínua mentre la natalitat es manté encara alta, fet que desencadena un intens creixement de la població. ERROR FREQÜENT Confondre el «climateri britànic» amb una fallida absoluta o desindustrialització de Gran Bretanya. No va deixar de produir ni va col·lapsar: simplement el seu ritme de creixement es va alentir davant del vigor dels nous sectors a Alemanya i els Estats Units. COMPROVA-HO 3 Quins dos factors fonamentals expliquen l'ascens dels Estats Units com a primera potència econòmica el 1913?

IDEES CLAU La Segona Revolució Tecnològica substitueix el carbó i el vapor per electricitat, petroli, química i acer. El taylorisme fragmenta les feines a la fàbrica per aconseguir més eficiència i producció en massa. Alemanya i els Estats Units superen el lideratge britànic, afectat per l'alentiment del climateri. La caiguda de la mortalitat manté un creixement demogràfic elevat a Europa. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 4 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Què caracteritza la relació entre ciència i indústria a la Segona Revolució Tecnològica? 5. Per què els anomenats «late joiners» com Espanya o Itàlia van tenir dificultats per industrialitzar-se?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin material substitueix el ferro tradicional gràcies a un cost menor i major resistència? 7. Com s'anomena la pèrdua de lideratge relatiu britànic davant noves potències com Alemanya? 8. Quin és l'objectiu fonamental del model laboral proposat pel taylorisme? 9. Quin tret defineix la fase inicial de la transició demogràfica en aquest període? 2 La Primera Globalització: mercaderies, capitals, patrons monetaris i migracions EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors impulsors del comerç mundial i les fases de la política aranzelària. Distingir el funcionament monetari del bimetal·lisme enfront del patró or clàssic.

Comprendre la paradoxa de Lucas i l'efecte de les migracions sobre la convergència de salaris. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com aconseguia el patró or corregir els desequilibris exteriors sense necessitat de devaluar la moneda oficial?

El plom a) El coure b) L'acer c) L'alumini d) Climateri britànic a) Paradoxa de Lucas b) Estancament greshamita c) Crisi finisecular d) Reduir la jornada a torns a) Eliminar l'ús de maquinària b) Dividir tasques per guanyar eficiència c) Fomentar la creativitat artesanal d) Caiguda forta de la natalitat a) Augment brusc de la mortalitat b) Estancament de la població total c) Descens continu de la mortalitat d) La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 5 Durant el període 1850-1914 es consolida la Primera Globalització.

Aquesta etapa es caracteritza per una intensa integració econòmica internacional sostinguda sobre tres pilars fonamentals: el comerç de mercaderies, els fluxos financers i les migracions massives de persones. La integració del comerç internacional El volum dels intercanvis mundials creix gràcies a la confluència de diversos impulsos decisius: Creixement de la demanda: El dinamisme fabril reclama matèries primeres i l'increment de població estimula la necessitat d'aliments. Les matèries primeres representen entre el 60% i el 65% del comerç total.

Revolució dels transports: El ferrocarril, el vaixell de vapor i els nous canals redueixen radicalment els costos de noli i permeten transportar càrregues pesants a llarga distància. Tecnologies de la comunicació: El telègraf aporta informació instantània sobre preus i mercats, complementat per un servei de correus molt més àgil. Canvis en la política comercial: Es distingeixen dues etapes: una fase de lliurecanvi (1850-1880), marcada per tractats bilaterals i reduccions d'aranzels a Europa; i una fase de retorn al proteccionisme (1880-1914) per defensar la producció pròpia. Malgrat els nous aranzels, el comerç mundial continua creixent a causa de l'extraordinari abaratiment del transport.

Aquest patró d'intercanvi es descriu mitjançant la teoria de Heckscher-Ohlin: els territoris amb abundància de capital exporten manufactures complexes, mentre que aquells amb terra o mà d'obra abundant s'especialitzen en béns primaris intensius en treball. Amb el temps, els preus i els salaris entre regions connectades tendeixen a convergir. COMPROVA-HO 11 Per què el retorn al proteccionisme després de 1880 no va aconseguir frenar el creixement del comerç mundial? Els moviments internacionals de capital El capital financer adquireix una mobilitat inèdita.

Els fons procedents de països avançats financen préstecs a governs estrangers, adquisició d'actius i construcció d'infraestructures de transport com el ferrocarril. El centre financer hegemònic és Londres (La City), principal creditor mundial. Aquest mercat de crèdit opera amb tipus d'interès baixos i assumeix un risc elevat davant possibles impagaments sobirans. A més, es produeix un canvi estructural en la despesa pública dels estats, que reorienten recursos abans destinats a despesa militar cap a inversions en infraestructures productives.

DEFINICIÓ La paradoxa de Lucas constata que, tot i que teòricament el capital hauria de fluir cap a països pobres on és més escàs i rendible, en la realitat històrica s'adreça preferentment a països rics o amb institucions consolidades perquè ofereixen menys risc financer i més seguretat jurídica. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 6 L'evolució dels sistemes monetaris: del bimetal·lisme al patró or Per facilitar les transaccions internacionals calia un sistema de pagaments previsible. Inicialment predominava el bimetal·lisme, basat en la circulació simultània d'or i plata amb una relació de canvi legal prefixada per l'Estat ( ).

Aquesta duplicitat patia una greu inestabilitat deguda a la Llei de Gresham: si el valor de mercat d'un metall superava la taxa oficial, la població retirava el metall valuós (or) per atresorar-lo o fer arbitratge i utilitzava únicament la moneda depreciada (plata) per als pagaments. Per aquest motiu es deia que «el diner dolent expulsa el bo». Davant d'aquest problema, l'economia mundial adopta el patró or, on el diner de paper manté una equivalència fixa amb l'or i és convertible a demanda.

Característica Bimetal·lisme Patró or Metalls de reserva Or i plata simultanis Exclusivament or Estabilitat de preus Baixa (fluctuacions relatives) Alta (tipus de canvi fixos) Dificultat principal Arbitratge i Llei de Gresham Deflació i ajustos laborals severs Mecanisme d'ajust Discrecional segons metall Automàtic per fluxos de metall El patró or disposa d'un mecanisme corrector automàtic: ERROR FREQÜENT Creure que el patró or funcionava sense cap cost econòmic. L'estabilitat canviària s'aconseguia forçant la deflació interna davant un dèficit, cosa que generava atur, retallades salarials i dependència financera respecte a centres com Londres.

Les grans migracions internacionals (1870-1914) Entre 1870 i 1914, milions d'europeus emigren cap a territoris d'ultramar, especialment a Amèrica. Les causes d'aquest desplaçament radiquen en l'accelerat creixement demogràfic europeu, la manca de terres i oportunitats laborals al continent i la promesa de salaris més alts i feina abundant al Nou Món. Aquesta mobilitat té conseqüències econòmiques directes: als països receptors augmenta la força de treball disponible, mentre que als països emissors la sortida de mà d'obra fa apujar els sous locals, donant lloc a una clara convergència dels salaris reals entre ambdues ribes de l'Atlàntic.

1 unitat d'or = x unitats de plata Dèficit exterior: Quan un país importa més del que exporta, surt or per pagar el deute comercial exterior. 1 Contracció de la massa monetària: La reducció de les reserves d'or obliga a reduir els diners en circulació a l'interior del país. 2 Ajust de preus a la baixa: En caure els diners disponibles, baixen els preus i els salaris interns. 3 Restabliment de la balança: Amb preus més barats, les exportacions creixen, les importacions cauen i el dèficit es corregeix (succeint el procés invers en situació de superàvit).

4 La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 7 COMPROVA-HO 12 Què passa automàticament en un país amb patró or quan pateix un dèficit en la seva balança de pagaments? PROCÉS Mecanisme d'ajust automàtic del patró or davant d'un dèficit IDEES CLAU El transport barat i el telègraf integren mercats de mercaderies amb preus cada cop més propers. La paradoxa de Lucas evidencia que els capitals internacionals preferien països desenvolupats i segurs. El patró or elimina la inestabilitat del bimetal·lisme garantint tipus de canvi fixos i ajustos automàtics. L'emigració massiva d'europeus cap a Amèrica afavoreix la convergència salarial entre continents. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Com descriu la Llei de Gresham el funcionament del diner bimetàl·lic? 14. Segons el model Heckscher-Ohlin, quins productes exporta cada país en el comerç mundial? Dèficit comercial Importacions superiors a les exportacions nacionals 1 Sortida de metall Pèrdua d'or per pagar el deute exterior 2 Contracció monetària Menys quantitat de diners en circulació 3 Deflació interna Caiguda forçada de sous i preus interns 4 Restabliment comercial Creixen les exportacions i s'elimina el dèficit 5 La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quina part del comerç mundial representaven les matèries primeres a la Primera Globalització? 16. Quina paradoxa explica per què el capital no va fluir massivament cap als països pobres? 17. Com s'ajustava un superàvit comercial sota les regles clàssiques del patró or? 18. Quin impacte van produir les grans migracions transoceàniques sobre els salaris europeus d'origen? 3 Efectes distributius, respostes socials i fallida de la globalització EN ACABAR SABRÀS Analitzar els efectes de les institucions de l'estat liberal sobre la desigualtat econòmica. Explicar el trilema de Rodrik i la seva aplicació a la crisi del patró or clàssic.

Relacionar la competència imperialista amb la fi de la Primera Globalització el 1914. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què un període d'obertura comercial i prosperitat tecnològica com el de 1850-1914 va acabar provocant la seva pròpia destrucció?

Exactament el 90% a) Prop del 40% b) Menys del 25% c) Entre el 60% i el 65% d) Paradoxa de Lucas a) Efecte Piketty b) Llei de Gresham c) Dilema de Rodrik d) Es devaluava immediatament la moneda local a) El govern prohibia l'entrada de nous capitals b) L'entrada d'or apujava preus reduint exportacions c) Es baixaven per decret els salaris industrials d) Van fer apujar els salaris europeus a) No van alterar en absolut els ingressos b) Van enfonsar les remuneracions obreres c) Van eliminar els sous monetaris rurals d) La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 9 La Primera Globalització no només va generar integració econòmica i creixement; també va provocar tensions distributives profundes i conflictes geopolítics que acabarien desembocant en la seva pròpia desintegració el 1914.

Institucions liberals i augment de la desigualtat La construcció de l'estat liberal va comportar la supressió de les estructures feudals i dels gremis tradicionals, instaurant la igualtat formal davant la llei, garantint la propietat privada i desenvolupant bancs centrals moderns. No obstant això, aquest marc institucional patia una limitació estructural severa: l'Estat liberal rebutjava intervenir en la distribució econòmica. Amb l'eliminació dels mecanismes assistencials tradicionals i en absència de sistemes de seguretat social o pensions, els grups perjudicats van quedar desprotegits.

L'expansió del mercat mundial va eixamplar la desigualtat interna en dos escenaris diferents: A Europa: Els sectors industrials d'avantguarda van prosperar, mentre que els sectors tradicionals i agrícoles van patir la competència de gra barat exterior, provocant fallides mercantils i tancament d'explotacions. A les «Noves Europes» (Estats Units, Argentina...): L'obertura continuada de fronteres agrícoles i l'allau constant d'immigrants van segmentar el mercat laboral, donant lloc a fortes disparitats salarials. Les recerques econòmiques sobre desigualtat històrica (com les anàlisis de Thomas Piketty) reflecteixen aquesta forta concentració de la renda en poques mans abans de 1914.

Per contra, en l'anomenada segona globalització (1988-2008), la desigualtat mundial global es va reduir pel creixement de la renda mitjana als països emergents (especialment Àsia), malgrat l'estancament observat als percentils 80-95 dels països rics. COMPROVA-HO 20 Quina carència clau de l'Estat liberal va agreujar l'impacte de la desigualtat sobre les classes populars? La reacció política i social: les forces autodestructives de la globalització Els perjudicats per la integració internacional van impulsar una forta contraofensiva social i política. Aquesta reacció demostra que la globalització va generar els seus propis mecanismes de fre: 1.

Reaccions proteccionistes: Les crisis agràries de finals de segle i la competència industrial exterior van forçar governs a aprovar aranzels per protegir els agricultors locals i les indústries nacions. 2. Moviments contra la immigració: A les zones receptores van aparèixer actituds racistes i demandes legals per blindar les fronteres laborals enfront dels nouvinguts. 3. Organització de la classe obrera: Es van expandir moviments sindicals i partits de masses (marxisme i anarquisme) que exigien millores laborals immediates i un canvi de model econòmic. 4.

Rigidesa del patró or: L'obligació de mantenir l'estabilitat de preus i l'equilibri pressupostari impedia aplicar polítiques monetàries o fiscals flexibles davant les crisis. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 10 El trilema de Rodrik Les limitacions polítiques d'aquest model s'interpreten mitjançant el trilema de Rodrik. Segons aquesta formulació, una societat no pot mantenir alhora tres elements: Hiperglobalització: Mercats completament oberts sense traves administratives, monetàries o aranzelàries. Sobirania nacional: Capacitat independent de l'Estat nació per establir lleis i polítiques pròpies.

Democràcia: Participació popular i capacitat ciutadana de decidir la distribució de la riquesa. Com que només és viable triar-ne dos de manera simultània, la decisió de preservar la hiperglobalització financera i comercial sota el patró or va requerir sacrificar les demandes de la democràcia social incipient. ERROR FREQÜENT Pensar que el trilema de Rodrik proposa una fórmula per combinar els tres elements a la vegada. El trilema estableix exactament el contrari: és una incompatibilitat estructural on escollir dues opcions implica renunciar irremeiablement a la tercera.

Colonialisme, imperialisme i el col·lapse de 1914 Després del període de pau relativa viscut entre el final de les guerres napoleòniques i la guerra francoprussiana, les relacions exteriors es van deteriorar ràpidament pel xoc entre potències a finals del segle XIX. La necessitat de mantenir la globalització va empènyer l'expansió colonial: Motius econòmics: Controlar reserves estratègiques de matèries primeres, disposar de mercats captius, oferir entorns segurs a les inversions metropolitanes i disposar d'espai per establir excedents de població europea.

Motius polítics: Dominar territoris clau per a les rutes de navegació i augmentar el prestigi internacional (la possessió d'un imperi equivalia al poder geopolític). Aquesta rivalitat interimperialista va transformar les tensions econòmiques en conflictes diplomàtics i armamentístics. Es van consolidar dos blocs antagònics —la Triple Entesa i la Triple Aliança—, una fractura que va liquidar la Primera Globalització conduint directament a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. COMPROVA-HO 21 Quins dos blocs militars es van articular a Europa arran de les rivalitats imperialistes?

La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 11 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Crisis agràries finiseculars Retorn a tarifes aranzelàries proteccionistes Rebutjos a la immigració Restriccions legals al moviment de persones Rigidesa del patró or Incapacitat d'aplicar polítiques socials flexibles Pugna colonial interimperialista Rivalitats territorials per matèries primeres Col·lapse de la Primera Globalització Guerra de blocs militars Triple Entesa enfront de Triple Aliança Ruptura econòmica de 1914 Fi traumàtica de la integració mundial IDEES CLAU L'absència de protecció social a l'Estat liberal va intensificar la desigualtat entre guanyadors i perdedors.

El proteccionisme i les restriccions a la immigració van ser respostes defensives que van frenar la integració mundial. El trilema de Rodrik postula que és impossible assolir alhora hiperglobalització, democràcia i sobirania nacional. La cursa imperialista per mercats i recursos va generar blocs militars antagònics que van esclatar el 1914. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quines alternatives planteja el trilema de Rodrik pel que fa a l'equilibri institucional? 23. Quina funció econòmica exercien les colònies per a les metròpolis industrials? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quins tres elements configuren els vèrtexs del trilema formulat per Dani Rodrik?

Patró or, bimetal·lisme i lliurecanvi a) Hiperglobalització, democràcia i sobirania nacional b) Taylorisme, propietat privada i salaris c) Monopoli, aranzels i immigració d) La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 12 25. Com van reaccionar els sectors agraris europeus davant la importació massiva de gra americà? 26. Quin paper van tenir les noves organitzacions obreres com el marxisme i l'anarquisme? 27. Quin desenllaç final van tenir les tensions imperialistes i la formació de blocs militars?

4 Resum per repassar Segona Revolució Tecnològica i transformació productiva Concepte Definició essencial Segona Revolució Tecnològica Etapa de creixement (1850-1914) basada en la ciència aplicada, l'electricitat, el petroli, la química i l'acer barat. Taylorisme Organització científica del treball que fragmenta la producció en tasques cronometrades i simples per assolir producció en massa. Gran empresa moderna Societat corporativa gestionada per directius professionals i estructurada en departaments (producció, finances). Climateri britànic Alentiment del ritme tecnològic i industrial de Gran Bretanya davant l'auge competitiu dels Estats Units i Alemanya.

First comers i Late joiners Contrast entre líders ràpids (Alemanya, EUA, França) i països endarrerits per deficiències agràries i institucionals (Espanya, Itàlia, Rússia). Transició demogràfica Caiguda sostinguda de la mortalitat amb manteniment d'una natalitat alta, provocant un fort creixement de la població europea.

Contractant exclusivament mà d'obra immigrant a) Exigint el retorn al proteccionisme b) Demanant la supressió del patró or c) Eliminant tots els aranzels existents d) Prohibir el transport ferroviari modern a) Reclamar drets davant la desigualtat b) Promoure l'expansió colonial a Àfrica c) Defensar el patró or tradicional d) La dissolució dels exèrcits nacionals a) Una integració comercial més profunda b) La creació immediata d'una moneda única c) La Primera Guerra Mundial d) La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 13 Mecanismes de la Primera Globalització Concepte Definició essencial Teoria Heckscher- Ohlin Model que estableix que cada regió exporta béns intensius en el factor productiu que posseeix en abundància (capital o treball).

Paradoxa de Lucas Tendència del capital internacional a dirigir-se cap a economies riques i consolidades per seguretat jurídica, en lloc de regions pobres. Llei de Gresham Principi bimetal·lista on la moneda considerada dolenta expulsa de la circulació la bona, que és atresorada o exportada. Patró or clàssic Sistema monetari de tipus de canvi fixos i convertibilitat directa de divises en or, amb mecanismes d'ajust automàtic per deflació interior. Convergència salarial atlàntica Apropament dels salaris reals entre Europa i Amèrica degut a la sortida de mà d'obra europea i la seva arribada al Nou Món.

Tensions socials, trilema de Rodrik i fallida del sistema Concepte Definició essencial Estat liberal no interventor Marc institucional que defensa la igualtat civil i la propietat, però no ofereix cap mena de protecció social ni pensions als perjudicats. Trilema de Rodrik Incompatibilitat simultània entre hiperglobalització, estat nació sobirà i democràcia; només se'n poden preservar dos alhora. Reacció proteccionista Restabliment d'aranzels (des de 1880) impulsat per agricultors i industrials per protegir-se de les importacions exteriors barates.

Imperialisme colonial Ocupació territorial per assegurar matèries primeres, mercats captius, seguretat a les inversions i prestigi entre potències rivals. Triple Entesa i Triple Aliança Blocs militars enfrontats per pugnes imperialistes i comercials que condueixen a la ruptura de 1914 (Primera Guerra Mundial). Cronologia clau Període o data Esdeveniment 1850-1880 Onada de lliurecanvi a Europa mitjançant tractats bilaterals de comerç. 1850-1914 Segona Revolució Tecnològica i desplegament de la Primera Globalització. 1870-1914 Gran onada de migracions massives transoceàniques des d'Europa cap a Amèrica. 1880-1914 Retorn generalitzat al proteccionisme aranzelari i cursa per l'expansió colonial.

La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 14 Període o data Esdeveniment 1913 Els Estats Units esdevenen la primera potència industrial i econòmica mundial. 1914 Esclat de la Primera Guerra Mundial i col·lapse definitiu de la Primera Globalització. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les noves indústries capdavanteres requerien ciència aplicada i gran capital, terreny on Alemanya i els Estats Units van innovar amb més decisió mentre la indústria britànica mantenia estructures antigues. 2.

En el mètode tradicional un sol artesà elaborava la totalitat del producte, mentre que en el taylorisme la producció es fragmenta en subtasques cronometrades on cada treballador fa només una operació. 3. La immensa quantitat de recursos naturals propis fruit de l'expansió territorial i l'existència d'un vast mercat intern integrat. 4. La innovació deixa de basar-se en l'assaig mecànic individual i passa a aplicar el mètode científic de manera sistemàtica a laboratoris i indústries com la química. 5. A causa del pes d'una agricultura tradicional, l'escassetat de capital, un mercat interior de baixa capacitat de compra i problemes d'organització política. 6. c) L'acer.

L'acer és el material distintiu de la Segona Revolució per ser més resistent i assequible que el ferro. 7. a) Climateri britànic. El concepte de climateri britànic descriu l'alentiment tecnològic i econòmic de Gran Bretanya a finals del segle XIX. 8. c) Dividir tasques per guanyar eficiència. El taylorisme busca la màxima eficiència dividint la feina en subtasques cronometrades i repetitives. 9. d) Descens continu de la mortalitat. La transició demogràfica s'inicia reduint la mortalitat mentre la natalitat continua sent elevada. 10. Traspassant l'ajust als preus i salaris interiors: la sortida d'or contreia els diners en circulació i provocava una deflació que abaratia la producció nacional.

11. Perquè l'estalvi de costos aconseguit gràcies al vaixell de vapor i al ferrocarril va compensar amb escreix l'encariment provocat per les tarifes aranzelàries. 12. Registra una sortida d'or, fet que contrau la massa monetària interna, abarateix els preus i salaris nacionals i torna a fer competitives les seves exportacions fins a reequilibrar la balança. 13. Assenyala que el diner considerat dolent (menys valorat al mercat) expulsa el diner bo (el metall més apreciat), ja que la gent atresora aquest últim i només paga amb el desvalorat. 14. Exporta aquells béns que requereixen intensivament el factor productiu que el territori posseeix en abundància (capital o treball). 15.

d) Entre el 60% i el 65%. Les matèries primeres i productes agraris van concentrar entre el 60% i el 65% de tots els intercanvis. 16. a) Paradoxa de Lucas. La paradoxa de Lucas mostra que els capitals buscaven seguretat jurídica en països rics abans que rendiments alts en entorns inestables. 17. c) L'entrada d'or apujava preus reduint exportacions. L'arribada d'or augmentava la massa monetària i encarava els preus interns, refredant així les vendes exteriors. 18. a) Van fer apujar els salaris europeus. Al reduir-se la pressió demogràfica i la mà d'obra disponible a Europa, els salaris reals locals van experimentar un augment. 19.

Perquè les fortes desigualtats internes van generar reaccions socials i aranzelàries de protecció, mentre que la rivalitat colonial entre estats va desfermar la cursa cap a la Primera Guerra Mundial. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 16 20. La negativa a intervenir en l'economia i l'absència de xarxes de protecció social, subsidis o sistemes públics de pensions. 21. La Triple Entesa i la Triple Aliança, enfrontades directament en la Primera Guerra Mundial de 1914. 22. Demostra que només es poden escollir dues opcions entre hiperglobalització, sobirania nacional i democràcia, generant un conflicte estructural insalvable si es pretenen mantenir totes tres. 23.

Asseguraven l'accés directe a matèries primeres, creaven mercats reservats per a les manufactures nacionals i garantien estabilitat a les inversions de capital. 24. b) Hiperglobalització, democràcia i sobirania nacional. El trilema de Rodrik analitza la incompatibilitat simultània entre hiperglobalització, democràcia i sobirania nacional. 25. b) Exigint el retorn al proteccionisme. Els productors rurals europeus van pressionar els governs per recuperar tarifes aranzelàries protectores. 26. b) Reclamar drets davant la desigualtat. Van articular la resposta de la classe treballadora contra la manca de protecció i les desigualtats del model liberal. 27. d) La Primera Guerra Mundial.

La lluita colonial i les aliances militars de la Triple Entesa i la Triple Aliança van desembocar en la Gran Guerra del 1914. La Segona Revolució Tecnològica i la Primera Globalització 17