Industrialització i Divergència al Segle XIX

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història Econòmica (UB) sobre la difusió industrial, el climateri britànic, la Segona Revolució Tecnològica i la Gran Divergència mundial.

APREN.AI Índex 1 El creixement econòmic modern i la difusió industrial Determinants del creixement del PIB per càpita Dilema del líder: avantatges i climateri britànic Drecera tecnològica i polítiques dels països seguidors 2 La Segona Revolució Tecnològica i els nous models productius Trets generals i canvi de paradigma energètic Organització científica del treball i producció en massa 3 La Gran Divergència i l'impacte a la perifèria Amèrica Llatina: de la inestabilitat postcolonial al creixement exportador La desindustrialització forçada a Àsia: els casos de la Xina i l'Índia 4 Resum per repassar Difusió industrial i lideratge britànic Segona Revolució Tecnològica i nous models La Gran Divergència a la perifèria Cronologia clau del segle XIX Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Industrialització i Divergència al Segle XIX 1 1 El creixement econòmic modern i la difusió industrial EN ACABAR SABRÀS Identificar les transformacions estructurals del creixement econòmic modern. Distingir entre els avantatges del líder i els mecanismes d'atrapament dels seguidors. Explicar les causes del climateri britànic a finals del segle XIX. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què haver estat el primer a construir fàbriques pot convertir-se en un inconvenient competitiu anys després?

Durant el segle XIX, el creixement econòmic modern es va consolidar a l'Europa occidental i a l'Amèrica del Nord. En aquest període, tant la població com la producció van augmentar de manera continuada, però el producte interior brut va créixer a un ritme superior al demogràfic. Aquesta dinàmica va permetre superar per primer cop el sostre maltusià i elevar els nivells de vida generals. Tot i això, l'expansió econòmica no es va distribuir de manera uniforme pel planeta: mentre les economies atlàntiques avançaven ràpidament, regions com Àsia Oriental o Amèrica Llatina van registrar taxes negatives o d'estancament durant bona part del segle.

Això va intensificar el fenomen de la divergència econòmica internacional. Determinants del creixement del PIB per càpita L'acceleració de la renda per habitant s'explica mitjançant quatre grans transformacions estructurals: Transformacions demogràfiques: expansió sostinguda del volum de població. Canvis institucionals: superació definitiva de les traves de l'antic règim feudal cap a marcs jurídics de mercat. Transició energètica i canvi tècnic: substitució gradual de fonts tradicionals pel carbó mineral i, més endavant, pel petroli i l'electricitat. Canvi estructural: pèrdua de pes relatiu de l'agricultura a favor de la indústria manufacturera i el sector serveis.

Cap a l'any 1830, la Gran Bretanya s'havia consolidat com el taller del món, en proveir maquinària i béns manufacturats a la resta del planeta. A partir d'aquesta data, les innovacions britàniques es van estendre a altres territoris en dues onades diferenciades: Grup d'adopció Cronologia inicial Països representatius Tret principal First comers A partir de 1830 França, Alemanya, Estats Units Adopció immediata de la tecnologia britànica. Late comers A partir de 1870 Espanya, Itàlia, Rússia Industrialització tardana amb major dependència externa.

Industrialització i Divergència al Segle XIX 2 Com va destacar l'anàlisi econòmica regionalitzada, la industrialització no va ser un procés homogeni d'escala estatal, sinó un fenomen essencialment regional impulsat pels avantatges específics de localització. COMPROVA-HO 2 Quina condició sobre el ritme del PIB respecte a la població permet trencar el sostre maltusià? Dilema del líder: avantatges i climateri britànic El país pioner compta amb avantatges inicials rellevants, com ara una inversió en capital gradual, una tecnologia adaptada estrictament als seus recursos propis i una capacitat exportadora avançada.

No obstant això, enfronta inconvenients greus a llarg termini: la necessitat d'amortitzar les instal·lacions antigues abans d'adoptar noves millores tècniques i una tendència excessiva a dependre dels mercats exteriors tradicionals. Cap a finals del segle XIX, l'economia britànica va patir l'anomenat climateri britànic, caracteritzat per una desacceleració notable de la seva productivitat i una taxa d'inversió inferior a la dels seus competidors.

Aquest estancament va anar lligat a una escassa intervenció estatal, una manca d'incentius per innovar, la dependència de mercats colonials per a productes antics i el predomini dels interessos financers de la City de Londres per sobre de les prioritats industrials. Drecera tecnològica i polítiques dels països seguidors Els països seguidors van intentar apropar-se a la frontera tecnològica adoptant els mètodes desenvolupats pel líder. Aquesta posició presenta costos i beneficis particulars: Avantatges: capacitat d'adoptar directament l'última generació tecnològica sense amortitzar maquinària obsoleta (l'anomenada drecera tecnològica).

Desavantatges: barreres d'entrada més altes, necessitat de grans volums d'estalvi inicial, menor dotació de coneixement tècnic especialitzat i divergència en els preus dels factors. Per superar aquests obstacles a partir de 1815, els governs dels països seguidors van desplegar quatre polítiques econòmiques bàsiques: integració del mercat nacional mitjançant la supressió de duanes internes, política aranzelària proteccionista per emparar la indústria naixent, creació d'una moneda nacional i una banca moderna, i articulació d'un sistema educatiu generalitzat.

Com més gran era l'endarreriment inicial d'un país, més decisiu resultava el paper de l'Estat i de la banca mixta en l'embranzida industrialitzadora. Industrialització i Divergència al Segle XIX 3 PROCÉS Estratègia de convergència dels països seguidors 1 Proteccionisme comercial Defensa de la indústria naixent davant la competència exterior. 2 Integració del mercat Eliminació de barreres i duanes internes. 3 Sistema financer i moneda Creació de banca moderna per mobilitzar estalvis cap a la inversió. 4 Drecera tecnològica Adopció de les millores d'última generació sense amortitzar equips vells.

EXEMPLE Cap al 1860, França i Alemanya van guanyar molt terreny a la Gran Bretanya en el cotó, ferro i acer aprofitant la drecera tecnològica, mentre que les indústries britàniques havien d'amortitzar les seves instal·lacions siderúrgiques prèvies. ERROR FREQÜENT Creure que ser el primer país a industrialitzar-se atorga un avantatge perpetu. El pioner queda sovint atrapat pel cost d'amortitzar tecnologies antigues, la qual cosa permet als seguidors avançar-lo mitjançant la drecera tecnològica. COMPROVA-HO 3 Per què un país seguidor podia créixer més ràpid en el sector siderúrgic que el líder britànic?

IDEES CLAU El creixement econòmic modern va trencar la trampa maltusiana perquè el PIB va créixer més de pressa que la població. La difusió tecnològica va diferenciar els <mark class='hl-blue'>first comers</mark> (a partir de 1830) dels <mark class='hl-blue'>late comers</mark> (a partir de 1870). El climateri britànic es va originar per la menor inversió, el pes dels interessos financers i la rigidesa de les estructures industrials amortitzades. Els països seguidors van utilitzar el proteccionisme per a la indústria naixent, el mercat unificat i el suport estatal per convergir. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

Quines van ser les quatre polítiques principals dels països seguidors a partir de 1815 per atrapar la Gran Bretanya? 5. En què consisteix la drecera tecnològica dels països perseguidors? Industrialització i Divergència al Segle XIX 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin grup de països va iniciar la industrialització cap al 1830? 7. Què va causar la pèrdua de lideratge de la indústria britànica a finals del segle XIX? 8. Segons l'anàlisi de la difusió industrial, el procés va ser primordialment: 9. Quin paper van assumir l'Estat i la banca en els països amb més retard inicial?

2 La Segona Revolució Tecnològica i els nous models productius EN ACABAR SABRÀS Contrastar els sectors i fonts d'energia de la primera i la segona industrialització. Descriure els principis de l'Organització Científica del Treball i del model fordista. Analitzar els factors institucionals i d'oferta que van afavorir el lideratge dels Estats Units. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un empresari com Henry Ford voldria pagar salaris significativament superiors a la mitjana als seus obrers? Cap a l'any 1870 es va iniciar la Segona Revolució Tecnològica.

Les innovacions de la primera etapa havien esgotat el seu cicle de vida, fet que reduïa les taxes de creixement i generava la necessitat d'una nova onada transformadora en la indústria mundial.

Trets generals i canvi de paradigma energètic La nova etapa es va caracteritzar per canvis profunds en materials, energia i estructura empresarial: Economies mediterrànies a) First comers b) Late comers c) Perifèria asiàtica d) Falta d'imperi colonial a) El climateri i menor inversió b) Massa proteccionisme aranzelari c) Manca de carbó mineral d) Un fenomen regional a) Exclusivament financer b) Puntualment agrícola c) Uniformement continental d) Inhibició absoluta del mercat a) Destrucció de duanes exteriors b) Imposició del lliurecanvisme c) Major impuls i finançament d) Industrialització i Divergència al Segle XIX 5 Nous materials bàsics: producció massiva d'acer, descobriment d'aplicacions per a l'alumini, fabricació de ciment i consolidació de la indústria química orgànica.

Noves fonts d'energia: difusió del petroli i de l'electricitat, que van substituir progressivament el predomini exclusiu del carbó i la roda hidràulica. Canvis organitzatius: desenvolupament de la gran societat anònima i reorganització interna de la feina mitjançant la cadena de muntatge.

Característica Primera Revolució Tecnològica Segona Revolució Tecnològica Sectors líders Tèxtil cotoner i ferro colat Acer, química orgànica, automoció, electrodomèstics Organització de la fàbrica Organitzada al voltant d'un únic motor central Cadena de muntatge i motors elèctrics fraccionats Fonts d'energia principals Carbó mineral i força hidràulica Petroli, electricitat i energia hidràulica El petroli aportava una gran densitat calòrica, facilitat de transport com a combustible líquid i abundància. Per la seva banda, l'electricitat presentava l'avantatge de transmetre's a llargues distàncies fàcilment i transformar-se amb flexibilitat.

Podia activar-se i aturar-se a voluntat sense malbaratament, la qual cosa va permetre mecanitzar tant els petits tallers com optimitzar les grans factories. COMPROVA-HO 11 Quina propietat de l'electricitat va permetre augmentar la flexibilitat del treball a les fàbriques en comparació amb el vapor? Organització científica del treball i producció en massa L'organització del treball va experimentar una mutació decisiva amb l'aparició de l'Organització Científica del Treball (OCT), formulada per Frederick W. Taylor. El mètode consistia a fragmentar les tasques industrials en operacions simples, estandarditzades, mecàniques i cronometrades per eliminar temps morts.

Henry Ford va integrar aquests principis en la fabricació d'automòbils incorporant la cadena de muntatge contínua. El cotxe va deixar de ser un article artesanal de luxe per esdevenir un bé de consum massiu gràcies a l'enfonsament dels costos unitaris. A més, Ford va aplicar una política de salaris elevats amb un doble propòsit: reduir la rotació laboral i capacitar el seu propi personal per adquirir els vehicles produïts. DEFINICIÓ La Societat Anònima (S.A.) moderna es caracteritza per la separació neta entre la propietat (accionistes) i la gestió quotidiana (directius professionals), acompanyada per noves tècniques de comptabilitat financera i de costos.

Industrialització i Divergència al Segle XIX 6 En aquest període es van intensificar els processos de concentració empresarial mitjançant cartells, fusions horitzontals i integracions verticals. Aquest nou model industrial va consolidar el relleu en l'hegemonia econòmica mundial: mentre el Regne Unit es quedava endarrerit en els sectors tradicionals, els Estats Units i Alemanya van prendre el lideratge internacional gràcies al seu domini de la Segona Revolució Tecnològica. En el cas concret dels Estats Units, el creixement va comptar amb un marc institucional modern sense passat feudal, abundància de recursos naturals i un mercat interior molt dinàmic.

A més, l'escassetat relativa de mà d'obra generava salaris alts, fet que va funcionar com un poderós incentiu empresarial per mecanitzar la producció i atreure continus fluxos migratoris internacionals. ERROR FREQÜENT Confondre l'objectiu dels salaris elevats en el fordisme pensant que eren una simple concessió laboral. Respondien a una estratègia productiva: reduir l'abandonament d'obrers sotmesos a la monotonia del muntatge i crear compradors per a la producció en massa. COMPROVA-HO 12 Quina relació hi ha entre el nivell salarial als Estats Units i el canvi tècnic durant el segle XIX?

ESQUEMA Innovacions de la Segona Revolució Tecnològica Energia i materials Noves bases químiques i energètiques Fonts energètiques Petroli i electricitat flexible Materials moderns Acer, ciment i alumini massiu Organització productiva Transformació del taller i la direcció Mètode de Taylor (OCT) Treball fraccionat i cronometrat Cadena de Ford Muntatge continu de béns assequibles Gran Empresa (S.A.) Separació de propietat i gestió Industrialització i Divergència al Segle XIX 7 IDEES CLAU La Segona Revolució Tecnològica (cap a 1870) va tenir com a motors l'acer, la química orgànica, l'electricitat i el petroli.

L'Organització Científica del Treball (OCT) de Taylor va dividir i cronometrar les tasques per maximitzar el rendiment. El fordisme va combinar la cadena de muntatge amb la producció i el consum en massa a través de salaris més alts. Els Estats Units i Alemanya van desplaçar la Gran Bretanya gràcies a la implantació d'aquestes noves indústries. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Com es diferenciava la gestió de la gran empresa de la Segona Revolució Tecnològica respecte a l'empresa familiar tradicional? 14. Per quina raó l'electricitat va permetre millorar la productivitat tant en petits tallers com en grans fàbriques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quin any aproxima l'inici de la Segona Revolució Tecnològica? 16. En què consistia l'Organització Científica del Treball de Taylor? 17. Quines dues potències van liderar la Segona Revolució Tecnològica? 18. Quina nova font d'energia aportava flexibilitat per ser líquida?

1870 a) 1914 b) 1830 c) 1800 d) Treball artesanal sense horari a) Eliminació de màquines auxiliars b) Autonomia obrera a la fàbrica c) Divisió estandarditzada i cronometrada d) França i Rússia a) Estats Units i Alemanya b) Gran Bretanya i Espanya c) Itàlia i la Xina d) Carbó mineral a) Petroli b) Energia hidràulica c) Llenya d) Industrialització i Divergència al Segle XIX 8 3 La Gran Divergència i l'impacte a la perifèria EN ACABAR SABRÀS Comprendre el concepte de Gran Divergència econòmica durant el segle XIX. Identificar els factors de la transició d'Amèrica Llatina cap al model agroexportador. Analitzar les causes polítiques i comercials de la desindustrialització a la Xina i a l'Índia.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què disposar d'una gran riquesa en minerals o terres fèrtils pot acabar frenant la industrialització d'un territori? Al llarg del segle XIX, el món va viure una intensa expansió del comerç internacional, de la inversió de capitals exteriors i de la difusió industrial. Malgrat aquestes oportunitats globals, els resultats van ser asimètrics: les anomenades Noves Europes i l'Europa occidental van consolidar la seva riquesa, mentre que Àsia i Àfrica van quedar endarrerides. Es va accentuar així la Gran Divergència entre economies centrals i territoris perifèrics, tot i que entre els països avançats es va observar un procés de convergència a partir de 1870.

Amèrica Llatina: de la inestabilitat postcolonial al creixement exportador L'evolució econòmica llatinoamericana durant el segle XIX comprèn dues fases contraposades: Primera fase: estancament i conflicte (fins a 1870) Fins al 1870, la regió va romandre estancada a causa de la forta inestabilitat política derivada de les guerres d'independència, les posteriors guerres civils i les disputes frontereres. Aquests conflictes van provocar destrucció d'infraestructures, desviació de despesa pública cap a les armes, fugida de capitals i bloqueig del comerç. Aquest estancament va anar acompanyat d'institucions heretades del període colonial i de la dependència de la loteria de recursos naturals.

En no comptar amb indústries pròpies capaces de competir amb els preus britànics, la regió va caure en la malaltia holandesa: resultava més rendible exportar primeres matèries que intentar un desenvolupament manufacturer complex. Segona fase: creixement exportador (des de 1870) A partir de 1870, la demanda exterior d'aliments i minerals va accelerar el creixement llatinoamericà i va permetre una aproximació cap a les taxes dels Estats Units. Aquest canvi va ser possible per tres factors: Dotació de terres fèrtils: incorporació de grans extensions de cultiu per atendre la demanda internacional.

1 Arribada de mà d'obra: fort creixement de la població i entrada d'immigració europea, fet que va mantenir els salaris moderats. 2 Industrialització i Divergència al Segle XIX 9 COMPROVA-HO 20 Què explica l'estancament econòmic llatinoamericà durant les dècades prèvies a 1870? La desindustrialització forçada a Àsia: els casos de la Xina i l'Índia A l'Orient, la interacció amb les potències industrials europees va desarticular el teixit manufacturer tradicional. La Xina i els tractats desiguals Entre els anys 1750 i 1900, la Xina va experimentar un retrocés de la seva producció manufacturera.

Aquesta desindustrialització va ser el resultat de tensions internes combinades amb agressions militars exteriors. Després de les anomenades guerres de l'opi promogudes per la Gran Bretanya, l'Imperi Xinès va perdre el control dels seus ports i de la seva pròpia política aranzelària. Privada de la capacitat d'imposar aranzels proteccionistes, l'economia xinesa va rebre una allau de manufactures occidentals. Alhora, l'enorme massa de població mantenia els salaris interns molt deprimits, eliminant qualsevol estímul empresarial per mecanitzar la producció.

L'Índia sota domini colonial L'Índia va patir un procés de desindustrialització sota la subordinació a la metròpoli britànica, canalitzada inicialment a través de la Companyia Britànica de les Índies Orientals: Discriminació comercial: les autoritats van aplicar tarifes que afavorien els teixits industrials britànics i arruïnaven la producció tèxtil artesanal autòctona. Agricultura comercialitzada: reorientació forçada del camp indi cap a cultius d'exportació mitjançant inversions externes, abandonant la producció d'aliments bàsics per a la població local.

Nivells de subsistència i fam: l'extracció dels beneficis per part dels colonitzadors i el trasllat a l'exterior de les collites van provocar greus episodis de fam i salaris extremadament baixos. ERROR FREQÜENT Atribuir la desindustrialització de l'Índia o de la Xina a una falta de dinamisme exclusivament cultural. Les fonts demostren que va respondre a la imposició militar i colonial de tractats asimètrics que prohibien el proteccionisme i obrien les portes a la manufactura britànica. COMPROVA-HO 21 Quin mecanisme comercial va impedir a la Xina defensar les seves manufactures al segle XIX?

Inversió de capital exterior: entrada de fons forans, procedents majoritàriament de la Gran Bretanya, per finançar el ferrocarril i la maquinària. 3 Industrialització i Divergència al Segle XIX 10 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Guerres de l'opi Agressió militar britànica sobre ports xinesos. Pèrdua d'aranzels Impossibilitat d'aplicar polítiques de protecció comercial. Salaris deprimits Manca d'estímul intern per mecanitzar la producció. Desindustrialització a la perifèria asiàtica Pèrdua del teixit artesanal Entrada massiva de manufactures britàniques barates. Especialització primària forçada Submissió del camp a la demanda de matèries primeres exteriors.

IDEES CLAU La Gran Divergència va obrir una bretxa de riquesa entre el nucli atlàntic i regions com l'Àsia o l'Àfrica. Amèrica Llatina va passar de l'estancament bèl·lic previ a 1870 a una expansió primària exportadora recolzada en terra, immigració i ferrocarrils britànics. La malaltia holandesa va portar Amèrica Llatina a centrar-se en matèries primeres en lloc d'aixecar una indústria pròpia. L'Índia i la Xina van patir una forta desindustrialització a causa de la penetració militar i comercial britànica i la pèrdua de protecció aranzelària. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com es defineix la malaltia holandesa que va afectar Amèrica Llatina? 23.

Quina conseqüència va tenir la conversió de l'agricultura tradicional índia en una agricultura comercial per a la seva població? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Què va impulsar la recuperació d'Amèrica Llatina a partir de 1870? 25. Com va afectar la guerra de l'opi a la política comercial xinesa? Exportacions primàries i ferrocarril a) Industrialització pesant b) Tancament aranzelari absolut c) Conflictes militars continus d) Va industrialitzar el camp xinès a) Va permetre crear aranzels alts b) Va forçar l'obertura sense proteccionisme c) Va reduir el consum de béns forans d) Industrialització i Divergència al Segle XIX 11 26.

Quina entitat mercantil va exercir un paper clau en l'economia colonial de l'Índia? 27. D'on procedien principalment les inversions foranes a Amèrica Llatina després de 1870? 4 Resum per repassar Difusió industrial i lideratge britànic Concepte Què és Sostre maltusià Límit de subsistència que se supera quan el creixement del PIB sobrepassa de manera sostinguda el creixement de la població. First comers Economies (França, Alemanya, EUA) que van adoptar de pressa la tecnologia britànica a partir de 1830. Late comers Països (com Espanya, Itàlia o Rússia) que van endarrerir el seu procés industrialitzador fins a partir de 1870.

Climateri britànic Frenada de la productivitat britànica a finals del segle XIX per manca d'inversió interna, rigidesa d'equips antics i hegemonia financera de Londres. Drecera tecnològica Avantatge dels seguidors que els permet adoptar la tecnologia més avançada sense haver d'amortitzar equips obsolets previs. Segona Revolució Tecnològica i nous models Concepte Què és Electricitat i petroli Noves energies de la segona revolució que van aportar flexibilitat i van substituir el predomini del carbó mineral. Organització Científica del Treball Mètode de Taylor basat a dividir la feina en tasques curtes, estandarditzades, mecàniques i cronometrades.

Model fordista Sistema que combina la cadena de muntatge i la producció en massa amb salaris alts per fomentar el consum dels mateixos treballadors. Societat Anònima moderna Estructura empresarial caracteritzada per la separació entre la propietat dels accionistes i la gestió directiva professional.

Banc Central Europeu a) Companyia de les Índies Occidentals b) Companyia Britànica de les Índies Orientals c) Standard Oil Company d) Del Japó a) De la Xina b) Del Regne Unit c) De l'Índia d) Industrialització i Divergència al Segle XIX 12 La Gran Divergència a la perifèria Concepte Què és Gran Divergència Ampliació de la bretxa de renda al segle XIX entre les economies riques (Europa occidental i Noves Europes) i la perifèria (Àsia i Àfrica). Malaltia holandesa Frenada del desenvolupament industrial llatinoamericà a causa de l'alta rendibilitat d'exportar béns primaris i aliments.

Guerres de l'opi Conflictes bèl·lics pels quals Gran Bretanya va obligar la Xina a obrir els seus ports i sotmetre la seva política aranzelària a manufactures externes. Desindustrialització colonial Ruïna de la manufactura tradicional a l'Índia per la discriminació comercial de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Cronologia clau del segle XIX Període Fet econòmic rellevant 1815 Inici de les polítiques actives de mercat nacional, educació i aranzels proteccionistes entre els seguidors europeus. 1830 La Gran Bretanya es consolida com a taller del món i s'inicia la difusió industrial cap als first comers.

1860 França i Alemanya retallen terreny industrial a Gran Bretanya en sectors clau com el cotó, el ferro i l'acer. 1870 Inici de la Segona Revolució Tecnològica, arrencada dels late comers i etapa de creixement agroexportador a Amèrica Llatina. Industrialització i Divergència al Segle XIX 13 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè el pioner té instal·lacions costoses que ha d'amortitzar abans de canviar-les, mentre que els nous competidors poden comprar directament la tecnologia més moderna. 2. El trencament del sostre maltusià es produeix quan el creixement del PIB supera el ritme de creixement de la població, permetent un increment sostingut del PIB per càpita. 3.

Perquè podia incorporar directament les tecnologies d'acer més recents sense haver d'esperar a amortitzar inversions en maquinària anterior obsoleta. 4. La unificació del mercat interior eliminant duanes, el proteccionisme aranzelari per a la indústria naixent, la creació d'una moneda i banca modernes, i la generalització del sistema educatiu. 5. Consisteix a adoptar directament les innovacions més avançades sense haver d'invertir temps ni recursos a amortitzar tecnologies de generacions anteriors. 6. b) First comers. Els anomenats first comers (com França, Alemanya o els Estats Units) van adoptar ràpidament el model britànic des de 1830. 7. b) El climateri i menor inversió.

El climateri britànic va implicar una desacceleració de la productivitat, menys inversió i una rigidesa derivada d'inversions prèvies. 8. a) Un fenomen regional. La industrialització es va desenvolupar de manera desigual a escala regional aprofitant avantatges locals de producció. 9. d) Major impuls i finançament. Com més gran era el retard econòmic relatiu, més necessària resultava la intervenció de l'Estat i de la banca per impulsar la indústria. 10. Per retenir la mà d'obra davant la duresa de la cadena de muntatge i convertir els seus propis treballadors en consumidors dels automòbils que fabricaven. 11.

L'electricitat es podia connectar i desconnectar instantàniament per a tasques contínues o discontínues, eliminant el consum constant associat a mantenir un únic motor de vapor central encès. 12. Els salaris elevats per la manca relativa de treballadors van forçar els empresaris americans a mecanitzar els processos productius per estalviar costos laborals. 13. La nova gran societat anònima va separar definitivament la propietat (mans dels accionistes) de la direcció executiva (gestors professionals), incorporant comptabilitat de costos. 14.

Perquè es podia transportar fàcilment, adaptar-se a màquines individuals de qualsevol dimensió i activar-se només quan calia sense generar despesa contínua de combustible. 15. a) 1870. La Segona Revolució Tecnològica s'inicia cap al 1870, superant l'esgotament tecnològic de la primera etapa industrial. 16. d) Divisió estandarditzada i cronometrada. Taylor va proposar fragmentar el treball en tasques mecàniques, curtes, repetitives i sotmeses a cronometratge. 17. b) Estats Units i Alemanya. Estats Units i Alemanya van prendre la davantera industrial mundial especialitzant-se en els nous sectors capdavanters. 18. b) Petroli.

El petroli oferia alta densitat energètica i flexibilitat pel seu estat líquid davant la rigidesa del carbó sòlid. 19. Perquè els ingressos fàcils de l'exportació primària desincentiven la inversió en fàbriques complexes, un efecte conegut com a malaltia holandesa. 20. La destrucció física i la despesa militar associades a les guerres d'independència i civils, la fugida de capitals i la persistència d'estructures colonials febles. Industrialització i Divergència al Segle XIX 14 21. La pèrdua de control dels seus ports i de la política aranzelària després de les derrotes en les guerres de l'opi, que li va impedir aplicar taxes proteccionistes. 22.

És la concentració de recursos en l'exportació de matèries primeres rentables que desincentiva el desenvolupament d'un sector industrial manufacturer autòcton. 23. Va provocar greus episodis de fam i sous de subsistència perquè els conreus s'exportaven a l'exterior en lloc d'abastir la demanda alimentària local. 24. a) Exportacions primàries i ferrocarril. A partir de 1870, la demanda externa de matèries primeres i les inversions britàniques en transports van dinamitzar la regió. 25. c) Va forçar l'obertura sense proteccionisme. La derrota militar va obligar la Xina a cedir el control duaner i portuari, impedint-li aplicar polítiques de protecció industrial. 26.

c) Companyia Britànica de les Índies Orientals. Aquesta entitat va controlar el comerç i va imposar condicions que van afavorir les manufactures britàniques sobre les índies. 27. c) Del Regne Unit. El capital britànic va ser el principal inversor en infraestructures ferroviàries i modernització comercial llatinoamericana. Industrialització i Divergència al Segle XIX 15