Examen de Economia del Sector Públic UB 2014 · final de Gener 2014

Pregunta 1 [1 punt]. Criteri d'eficiència i rendició de comptes

Els nombrosos episodis de corrupció política descoberts en els darrers temps han implicat càrrecs institucionals, partits polítics i membres de l'executiu (casos com Bárcenas, Palau de la Música, Gürtel o els ERO d'Andalusia). Davant d'aquests escàndols, la ciutadania i l'oposició parlamentària han exigit compareixences periòdiques i explicacions formals al Congrés o als parlaments autonòmics.

Quin criteri o concepte d'eficiència en el funcionament del sector públic fonamenta i explica aquestes reclamacions? En què consisteix exactament?

Pregunta 2 (1 punt). Inclusió de retribucions en espècie i equitat

Mitjançant un Reial decret aprovat el 20 de desembre de 2013, el Govern espanyol va establir que els vals o tiquets de restaurant percebuts com a retribució en espècie s'havien d'incorporar a la base de cotització de la Seguretat Social. Es projectava un increment de recaptació de 1.000 milions d'euros per a l'any 2014. Aquesta disposició eleva les bases de cotització dels empleats afectats (la qual cosa pot reportar-los una pensió futura més alta), però simultàniament redueix el seu salari net immediat a causa del major pagament per cotitzacions.

Com afecta aquesta intervenció a l'equitat? Justifica la resposta aplicant el concepte o enfocament d'equitat que consideris més pertinent.

Pregunta 3 (1 punt). Cigarrets electrònics i intervenció pública

La proliferació dels cigarrets electrònics o dispositius de vaporització entre usuaris de totes les edats ha tingut lloc en un escenari de buit regulador, permetent el seu consum sense traves tant en espais d'ús públic com privats. Aquest hàbit comporta riscos potencials per a la salut dels consumidors i també de terceres persones exposades als vapors, a més de generar incomoditats als no usuaris.

a.

Quin tipus de fallada de mercat origina el consum d'aquests dispositius i quina n'és la causa?

b.

Quines eines d'intervenció o polítiques públiques es podrien implementar per resoldre-la i en què consisteix cadascuna?

Pregunta 4 (1 punt). Objectius de privatització i el cas de RENFE

A finals de 2013 es van dur a terme jornades de vaga al servei de Rodalies de RENFE motivades per la defensa dels drets laborals dels treballadors davant un eventual pla de privatització de l'operadora ferroviària pública, entitat que durant el 2012 havia reduït el seu dèficit en 300 milions d'euros.

Atesos els condicionants econòmics, fiscals i polítics del context actual, quins creus que són els objectius principals que persegueix el sector públic en plantejar aquesta política de privatització?

Pregunta 5 (1 punt). Regles de votació i costos de decisió col·lectiva

Davant la proposta plantejada a Catalunya per celebrar una consulta sobre la independència el novembre de 2014, va sorgir el debat al voltant del percentatge de vots afirmatius requerit per atorgar plena validesa política al resultat. Alguns membres del govern català van sostenir que un suport favorable inferior al 66% faria inviable el projecte d'un nou Estat independent.

Raona quins efectes tindria establir una exigència del 66% (majoria qualificada) en lloc del 50% habitual (majoria simple) tant sobre els costos de decisió com sobre els costos d'eficiència o costos externs, d'acord amb el marc d'anàlisi de Buchanan i Tullock.

Pregunta 6 (1 punt). Teoria del principal i de l'agent aplicada a Bankia

Bankia, entitat bancària sorgida de la fusió de diverses caixes d'estalvis (liderades per Caja Madrid), va ser rescatada amb recursos públics per evitar la seva fallida i va passar a ser propietat de l'Estat. Davant la previsió d'una privatització parcial o total de l'entitat en els mesos següents:

a.

Identifica clarament qui actua com a principal i qui com a agent mentre l'entitat roman nacionalitzada, i qui passaria a ser principal i agent un cop completada la privatització.

b.

Consideres que la privatització comportarà automàticament guanys d'eficiència assignativa per a l'entitat, o creus que aquesta dependrà de factors externs? Justifica la resposta.

Pregunta 7 (1 punt). Mercat de l'aigua i estructures de competència imperfecta

El grup AGBAR és una corporació internacional que gestiona el cicle integral de l'aigua en diferents països, liderant aquest sector a Catalunya. El proveïment d'aigua potable és operat per poquíssimes companyies, tenint AGBAR una posició àmpliament dominant.

a.

Identifica quina de les tres estructures bàsiques de mercat de competència imperfecta correspon al subministrament d'aigua a Catalunya.

b.

Descriu quines mesures o instruments pot adoptar el sector públic per garantir el bon funcionament del mercat i evitar abusos en aquesta classe d'estructures.

Pregunta 8 (1 punt). Teoria del votant mitjà i nous moviments polítics

A principis de 2014 es va presentar en l'escenari polític estatal el partit VOX, encapçalat per exdirigents procedents de l'ala més a la dreta del Partit Popular. En un sistema que venia funcionant amb lògica bipartidista, el comportament electoral s'havia explicat convencionalment mitjançant el teorema del votant mitjà (Downs).

Assenyala i explica dues limitacions teòriques d'aquest model que permetin justificar l'aparició d'un moviment polític més extremat a la dreta.

Pregunta 9 (2 punts). Exercici pràctic: Monopoli i polítiques de regulació de preus

Una empresa té una funció de costos totals expressada com:$$CT = 100 + 15Q$$L'empresa abasteix un mercat la corba de demanda del qual ve donada per:$$Q = 30 - 0,5P$$on $Q$ és la quantitat produïda i $P$ és el preu de venda.

Determina analíticament els següents apartats:

a.

El preu i la quantitat d'equilibri si l'empresa actua com un monopoli no regulat.

b.

El preu i la quantitat si l'autoritat estableix una regulació de preus de primer ordre ($P = CMg$).

c.

El preu i la quantitat quan s'imposa una regulació de preus de segon ordre ($P = CMe$).

d.

Compara les solucions de la situació monopolística enfront de la regulació de primer ordre analitzant l'excedent del consumidor, l'excedent del productor i el benestar social agregat.