Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DE L'EMPRESA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum complet de formes jurídiques (SA, SL), concentració empresarial, pla de negoci, tipus d'innovació, teories de l'empresari i subsistemes directius.

APREN.AI Índex Formes jurídiques 1 Empresa individual i societats personalistes Empresa individual i empresa social: personalitat física enfront de jurídica Societat col·lectiva: funcionament, socis i dissolució Societats comanditàries: comanditària simple i comanditària per accions 2 Societat Anònima i Societat Limitada La Societat Anònima: naturalesa, fundació i capital Accions, drets del soci i òrgans de la Societat Anònima La Societat de Responsabilitat Limitada i la SL Nova Empresa Altres modalitats: Societats Laborals, Cooperatives i SGR 3 Creixement i concentració — Unions, integració i multinacionals Modalitats d'unió entre empreses Models concrets de cooperació i aliances La societat holding i les estructures de dependència financera Aspectes tècnics del creixement: concentració horitzontal i vertical Aspectes formals de la concentració societària La internacionalització i l'empresa multinacional 4 Creació d'empreses i emprenedoria — La idea i el pla d'empresa 1.

L'emprenedor i la generació de la idea de negoci 2. El pla d'empresa i la seva utilitat estratègica 3. Estructura bàsica: del màrqueting a les operacions 4. Estudi econòmic-financer i contingència 5.

Tràmits de formalització i engegada 5 Innovació empresarial — Tipologies i impacte estratègic El concepte d'innovació segons l'OCDE Grau de novetat: innovació radical i innovació incremental L'escenari tecnològic i de mercat: la matriu d'Abernathy i Clark L'objecte de la innovació: producte enfront de procés 6 L'empresari — Evolució històrica i teories del paper empresarial L'origen clàssic i les primeres teories sobre el risc La separació entre propietat i control L'empresari innovador de Schumpeter Les teories del risc de Knight i de completació de Leibenstein La síntesi eclèctica moderna i les funcions actuals Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 1 7 El procés directiu i els subsistemes funcionals de l'empresa El concepte de direcció i els nivells de la piràmide directiva Les fases del procés administratiu clàssic Els subsistemes funcionals de l'empresa 8 Resum per repassar Formes jurídiques de l'empresa Creixement, concentració i internacionalització Creació d'empreses, pla de negoci i innovació Teories de l'empresari i procés directiu Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 2 1 Empresa individual i societats personalistes EN ACABAR SABRÀS Distingir els efectes jurídics i patrimonials de la personalitat física enfront de la personalitat jurídica. Explicar el règim de responsabilitat dels socis en una societat col·lectiva. Diferenciar les funcions i drets dels socis col·lectius i comanditaris en les societats comanditàries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si obres un petit comerç com a empresari individual i el negoci fa fallida amb deutes, poden embargar el teu habitatge particular?

L'organització de l'activitat econòmica requereix adoptar una estructura legal determinada per actuar al mercat i definir com s'assumeixen les obligacions patrimonials. L'elecció d'una forma jurídica concreta determina el règim de responsabilitat, els òrgans de gestió i la capacitat de finançament del negoci.

Formes jurídiques 1 Empresa individual i societats personalistes 2 Societat Anònima i Societat Limitada Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 3 ESQUEMA Estructura del tema: L'empresa i l'empresari Empresa individual i empresa social: personalitat física enfront de jurídica L'empresa individual correspon a una persona física que desenvolupa en nom propi una activitat mercantil, directament o mitjançant representants. Des del punt de vista legal, la seva constitució s'efectua formalment amb la inscripció al Registre Civil.

La seva característica central és la responsabilitat il·limitada i patrimonial: el titular respon de tots els seus deutes amb els béns afectes a l'activitat comercial i amb tot el seu patrimoni personal, tant present com futur. En aquest model, l'empresari assumeix la totalitat de les decisions estratègiques i operatives. No obstant això, presenta limitacions estructurals de creixement a causa de la dificultat d'accedir a fonts de finançament àmplies i l'elevada concentració del risc financer. Sol predominar en negocis de proximitat com el comerç detallista o activitats manufactureres directes com la confecció de roba.

Per contra, l'empresa social o societat mercantil sorgeix d'una associació voluntària, estructurada i duradora de persones que creen una entitat diferenciada. Aquesta entitat adquireix personalitat jurídica mitjançant la signatura del contracte fundacional (on s'aproven els estatuts que regulen la seva gestió) i la seva obligatòria inscripció al Registre Mercantil. La societat actua davant tercers a través dels seus representants legals, anomenats administradors. L'adquisició de personalitat jurídica genera cinc conseqüències fonamentals en el tràfic comercial: Esdevé subjecte de dret amb plena capacitat jurídica per contreure obligacions i exercir accions legals.

Disposa d'autonomia patrimonial, de manera que el patrimoni social és independent del patrimoni particular dels socis. S'estableix una clara diferenciació i separació de responsabilitats entre l'ens societari i els socis individuals.

Formes jurídiques Empresa individual, personalistes i de capital Empresa individual Persona física i risc il·limitat Societats personalistes Col·lectiva i comanditàries Societats de capital SA i SL Creixement i concentració Aliances, fusions i multinacionals Creació i innovació Idea de negoci, pla i tipus d'innovació L'empresari i gestió Teories històriques i procés directiu Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 4 L'empresa disposa d'un nom exclusiu (raó social o denominació) i d'una nacionalitat pròpia. L'activitat i voluntat institucional s'expressen exclusivament a través dels seus òrgans de govern.

COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència pràctica té per a un creditor la personalitat jurídica d'una empresa social? Societat col·lectiva: funcionament, socis i dissolució La societat col·lectiva és el model fonamental de tipus personalista. Funciona sota una raó social subjectiva, que ha d'estar integrada pel nom de tots els socis, pel nom d'alguns d'ells o bé pel nom d'un de sol; en aquests dos últims supòsits és preceptiu afegir l'expressió «i companyia».

Quant a les obligacions que contreuen els socis envers l'ens comú, es distingeixen dos perfils: el soci capitalista, que aporta béns materials o dineraris, i el soci industrial, que aporta exclusivament el seu treball, servei o activitat sota regles específiques. Pel que fa al règim patrimonial, la societat col·lectiva posseeix autonomia patrimonial i respon dels seus deutes amb tots els seus fons. Si aquest patrimoni resulta insuficient, els socis responen de manera subsidiària, personal i il·limitada amb tot el seu patrimoni privat.

A diferència de les societats de capital (com la Societat Anònima o la Societat Limitada, vegeu «Formes jurídiques — Societat Anònima i Societat Limitada»), qualsevol soci té dret a intervenir directament en l'administració de la companyia amb independència de la quantia aportada, a menys que l'escriptura social encomani la gestió a administradors concrets. Per a la seva vàlida constitució s'exigeix contracte en escriptura pública davant de notari i la preceptiva inscripció al Registre Mercantil, contenint el domicili, identitat dels membres, objecte social, socis gestors facultats amb la signatura, aportacions de capital, durada prevista i assignacions personals autoritzades.

Els socis col·lectius gaudeixen del dret a participar en la gestió, dret d'informació sobre l'estat del negoci i dret a participar en els guanys i en la quota de liquidació. Paral·lelament, tenen prohibit desenvolupar operacions mercantils per compte propi sense consentiment societari si pertanyen al mateix gènere d'activitat de l'empresa. Si un administrador actua de forma deslleial o amb abús de facultats causant danys a l'empresa, ha d'indemnitzar-la amb el seu patrimoni privat.

La dissolució de la companyia pot derivar de pactes contractuals, d'acord unànime o de causes legals directes: compliment del termini establert, conclusió de l'objecte social, fallida de la companyia o d'algun dels seus membres, pèrdua total del capital social, inhabilitació d'un soci gestor, o la defunció d'un soci (ja que la seva mort impedeix respondre de nous deutes). Un cop declarada la dissolució, s'inicia la liquidació, que implica el cessament dels administradors per formalitzar nous contractes. COMPROVA-HO 3 Què significa que la responsabilitat dels socis col·lectius sigui «subsidiària»?

Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 5 Societats comanditàries: comanditària simple i comanditària per accions La societat comanditària simple combina dos perfils de socis amb règims patrimonials i de control completament asimètrics. D'una banda, els socis col·lectius s'encarreguen de la presa de decisions, administren el negoci i assumeixen una responsabilitat il·limitada i subsidiària. De l'altra, els socis comanditaris actuen exclusivament com a subministradors de fons: tenen responsabilitat limitada a l'aportació efectuada, tenen vetada la participació en la gestió directa, tenen un accés més restringit a la informació i no poden incloure el seu nom dins la raó social.

La constitució de la comanditària simple requereix inscriure al Registre Mercantil la identitat de tots els socis comanditaris, les seves respectives aportacions i el règim d'acords. A més de les causes de dissolució comunes a la col·lectiva (inclosos la fallida o mort de socis), es pot dissoldre per denúncia unilateral d'algun dels socis col·lectius o comanditaris; per aprovar la dissolució es requereix la conformitat dels dos tipus de socis. La societat comanditària per accions presenta una configuració mixta, regulada subsidiàriament per la normativa de les societats anònimes.

La seva singularitat rau en el fet que el capital aportat pels socis comanditaris es troba dividit i incorporat en títols negociables o accions (vegeu «Formes jurídiques — Societat Anònima i Societat Limitada»). En aquest model societari, la Junta General és l'òrgan deliberant suprem d'acords socials, mentre que els encarregats de l'administració efectiva responen de forma il·limitada dels deutes contrets durant el seu mandat.

Forma jurídica Tipus de socis Règim de responsabilitat Òrgans i gestió Empresa individual Persona física titular Personal, directa i il·limitada (béns presents i futurs) Control i gestió exclusiva del titular Societat col·lectiva Socis capitalistes i socis industrials Subsidiària, personal i il·limitada de tots els socis Tots els socis (llevat de designació en escriptura) Societat comanditària simple Socis col·lectius i socis comanditaris Col·lectius: il·limitada. Comanditaris: limitada a la seva aportació Exclusiva dels socis col·lectius (prohibida als comanditaris) Societat comanditària per accions Col·lectius (administradors) i comanditaris (accionistes) Administradors: il·limitada.

Comanditaris accionistes: limitada al capital subscrit Junta General i socis administradors executius Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 6 ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar en els exàmens que tots els socis d'una societat comanditària tenen la mateixa responsabilitat davant els deutes o confondre la responsabilitat de l'empresari individual amb la del soci col·lectiu. Recorda: l'empresari individual respon de forma personal i directa, mentre que el soci col·lectiu ho fa de forma subsidiària (primer respon el patrimoni de la companyia).

A més, en les societats comanditàries, la responsabilitat il·limitada recau únicament sobre els administradors i socis col·lectius; els comanditaris mai arrisquen més enllà de la seva aportació de capital. COMPROVA-HO 4 Què passa si en una societat comanditària per accions moren o cessen tots els socis col·lectius administradors? IDEES CLAU L'empresa individual no crea una entitat diferenciada: el titular respon dels deutes amb tots els seus béns personals, presents i futurs. La personalitat jurídica atorga autonomia patrimonial i separa legalment la responsabilitat de la societat de la dels seus integrants.

En la societat col·lectiva, els socis responen de forma personal, il·limitada i subsidiària respecte al patrimoni social. A la societat comanditària simple conviuen socis col·lectius gestors (responsabilitat il·limitada) i socis comanditaris inversors (responsabilitat limitada a l'aportació). La societat comanditària per accions divideix la participació comanditària en títols accionarials i es regeix de forma anàloga a la Societat Anònima, amb Junta General. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En quin registre formal s'ha d'inscriure una empresa individual a diferència d'una societat mercantil? 6.

Quin paper i quines limitacions específiques tenen els socis comanditaris a la societat comanditària simple? Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 7 FORMES JURÍDIQUES 2 Societat Anònima i Societat Limitada EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del capital i les accions de la Societat Anònima davant les participacions de la Societat Limitada. Explicar els requisits de quòrum i deures dels administradors a la SA. Identificar les condicions particulars de la SL Nova Empresa, les societats laborals i les cooperatives. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Pot una persona emprendre creant una Societat Limitada si només té 1 euro per aportar com a capital inicial?

Les societats capitalistes situen l'aportació patrimonial com a eix central de la seva estructura jurídica, a diferència de les formes d'empresa individual i societats personalistes (vegeu «Formes jurídiques — Empresa individual i societats personalistes»). La Societat Anònima (SA) i la Societat de Responsabilitat Limitada (SL) en són els models més paradigmàtics. La Societat Anònima: naturalesa, fundació i capital La Societat Anònima és una societat mercantil de tipus capitalista on el capital es divideix en parts alíquotes anomenades accions, que poden transmetre's lliurement incorporades a títols negociables.

La responsabilitat dels accionistes queda circumscrita exclusivament a l'import compromès, sense arriscar el seu patrimoni personal. La denominació social pot ser de fantasia o objectiva, però ha d'incloure obligatòriament la indicació «Societat Anònima» o la seva abreviatura «SA». Si està formada per un únic titular, adopta la condició de Societat Anònima Unipersonal (SAU), tant des de l'origen com de manera sobrevinguda. L'objecte social delimita l'activitat que durà a terme l'entitat; ha de ser lícit, possible i no contrari a la moral ni a l'ordre públic, figurant amb claredat en els estatuts.

Per assolir personalitat jurídica plena cal complir tres tràmits formals consecutius: El capital social compleix una funció de garantia enfront de tercers i es regeix per una sèrie de principis estrictes: Atorgament de l'escriptura pública de constitució davant notari, identificant socis, voluntat fundacional, aportacions, estatuts i administradors. 1 Inscripció al Registre Mercantil corresponent al domicili social. 2 Publicació de l'acte al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). 3 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 8 Principi ordenador Contingut essencial Capital mínim Xifra no inferior a 60.000 €.

Desemborsament mínim Almenys el 25% del valor nominal de cada acció en constituir-se. Integritat El capital ha d'estar subscrit al 100%. Determinació Estatuts amb nombre d'accions, valor nominal, classe i sèrie. Estabilitat i Realitat Prohibició de xifres fictícies i canvis al marge de la via legal. A les SA mai es pot aportar directament treball ni serveis personals com a part del capital social. COMPROVA-HO 8 Quina quantitat mínima en efectiu cal dipositar en constituir una SA amb un capital social de 80.000 €? Accions, drets del soci i òrgans de la Societat Anònima L'acció és una part indivisible del capital social que confereix l'estatus de soci.

Coexisteixen diferents mètriques de valor: el valor nominal (fracció teòrica del capital als estatuts), el valor teòric o comptable (patrimoni net dividit pel nombre d'accions) i el valor de cotització (preu de mercat a la borsa). L'emissió mai es pot realitzar per sota del valor nominal, tot i que és vàlida l'emissió amb prima. Les accions poden ser nominatives o al portador. Són forçosament nominatives quan no estan totalment desemborsades, quan la seva transmissibilitat té restriccions, quan porten associades prestacions accessòries o quan així ho imposen les disposicions legals.

La condició d'accionista atorga almenys sis facultats jurídiques i econòmiques bàsiques: Participar en el repartiment dels beneficis socials (dividends) i en el patrimoni resultant de la liquidació. Dret de subscripció preferent davant noves accions o obligacions convertibles. Assistència i vot a les juntes generals (els estatuts poden exigir un mínim d'accions sense superar mai l'1 per mil). Dret d'informació sobre els assumptes tractats. Dret a la impugnació dels acords socials contraris a la llei o als estatuts. Existeixen també les accions sense vot, emeses per un import nominal màxim inferior al 50% del capital social desemborsat.

Reben els mateixos drets que les ordinàries excepte el vot, a canvi d'un dividend mínim anual prioritari, preferència de reemborsament en liquidació i immunitat davant reduccions de capital per pèrdues. El funcionament intern s'articula mitjançant dos òrgans fonamentals: Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 9 ERROR FREQÜENT Confondre la responsabilitat limitada de l'accionista amb la de l'administrador. Els socis responen exclusivament fins al límit de la seva aportació de capital, però els administradors tenen una responsabilitat solidària i il·limitada amb el seu patrimoni personal davant danys causats per actes il·legals o contraris als estatuts.

Quant als comptes anuals (Balanç, Compte de Pèrdues i Guanys, Estat de Fluxos d'Efectiu, Estat de Canvis en el Patrimoni Net, Memòria, Informe de Gestió i Informe d'Auditoria), la verificació per auditors inscrits al ROAC és obligatòria si es superen dos dels límits fixats per a total actiu, vendes o plantilla de personal. Igualment, accionistes que representin un mínim del 5% del capital poden sol·licitar l'auditoria registral en un marge de tres mesos des del tancament de l'exercici.

La dissolució s'esdevé per acord de la Junta, expiració del terme estatutari, conclusió o impossibilitat manifesta de l'objecte social, paralització d'òrgans, reducció del capital per sota del mínim legal, fusió/escissió total o per pèrdues que deixin reduït el patrimoni comptable per sota de la meitat del capital social. COMPROVA-HO 9 Què passa si una SA pateix pèrdues continuades que redueixen el seu patrimoni net a menys del 50% del capital social? La Societat de Responsabilitat Limitada i la SL Nova Empresa La Societat de Responsabilitat Limitada (SL o SRL) és una societat capitalista de caràcter tancat pensada per a petites i mitjanes estructures, reduint la rigidesa formal de la SA.

El capital no es divideix en accions sinó en participacions socials, les quals no són títols negociables ni poden cotitzar en mercats organitzats. El capital mínim general és de 3.000 € íntegrament desemborsat en la constitució mitjançant escriptura pública i inscripció al Registre Mercantil. No obstant això, s'admet la fundació a partir d'1 € de capital social, amb la condició legal de destinar almenys el 20% del benefici a reserva legal fins a Junta General d'Accionistes: Òrgan sobirà i deliberant.

Les seves sessions poden ser ordinàries (dins dels primers 6 mesos de l'exercici per aprovar comptes i gestió), extraordinàries o universals (quan hi és present el 100% del capital i s'accepta per unanimitat celebrar-la). Per constituir-la vàlidament cal en primera convocatòria un quòrum d'almenys el 25% del capital subscrit, mentre que en segona convocatòria és vàlida amb qualsevol percentatge concurrent. La convocatòria exigeix anunci al BORME i en un diari de gran circulació provincial amb 15 dies d'antelació, i un lapse mínim de 24 hores entre convocatòries. 1 Administradors: Òrgan executiu i de representació enfront de tercers.

L'administració es pot estructurar com a administrador únic, solidaris, dos mancomunats o Consell d'Administració (a partir de tres membres, podent designar conseller delegat o apoderats). Els administradors han d'actuar amb diligència, lleialtat, reserva i sense conflictes d'interès ni aprofitament d'oportunitats personals de negoci; responen de forma solidària i il·limitada del dany que causin. 2 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 10 acumular, entre capital i reserva, la suma de 3.000 €. Si la societat es liquida amb dèficit abans d'assolir aquesta xifra, els socis responen solidàriament amb el seu patrimoni personal de la diferència fins a cobrir els 3.000 €.

Els òrgans socials de la SL mantenen l'esquema de Junta General i Òrgan d'Administració (que pot incorporar administradors que no siguin socis). A diferència de la SA, la Junta de la SL té potestat per impartir instruccions directes a l'administració sobre la gestió diària. Una variant específica és la Societat Limitada Nova Empresa (SLNE), projectada per agilitzar la constitució telemàtica mitjançant sistemes informàtics i certificat digital. Presenta els següents trets distintius: Denominació formada pels dos cognoms i el nom d'un dels fundadors més un codi alfanumèric oficial, seguit de «SLNE». Nombre de socis limitat a un màxim de 5 a la fundació, essent obligatòriament persones físiques.

Capital social comprès entre un mínim de 3.012 € i un sostre de 120.202 €, desemborsat estrictament en aportacions dineràries. Règim comptable simplificat i avantatges fiscals com l'ajornament d'impostos (ITP-AJD i Impost sobre Societats). L'administrador ha de ser obligatòriament un dels socis, nomenat per temps indefinit. ESQUEMA Modalitats de societats capitalistes i especials COMPROVA-HO 10 Si una SL es constitueix amb 500 € de capital a l'empara de la norma de capital mínim d'1 €, quina obligació té respecte als seus beneficis?

Societat Anònima (SA) Capital de 60.000 € dividit en accions lliures Societat Limitada (SL) Capital de 3.000 € o 1 € en participacions SL Nova Empresa Tramitació telemàtica, màxim 5 socis Formes especials socials Entitats amb control laboral o mutual Societat Laboral Majoria en mans dels treballadors Cooperativa Adhesió lliure i servei als socis SGR Garantia i avals financers a pimes Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 11 Altres modalitats: Societats Laborals, Cooperatives i SGR L'ordenament contempla estructures mercantils i socials amb particularitats en la propietat del capital o en la finalitat de suport financer: Societats Laborals (SAL i SLL) Són societats anònimes o limitades on la majoria del capital social pertany als treballadors indefinits que presten serveis directes.

Cap soci individual pot posseir més d'un terç ( ) del capital, límit que s'amplia fins al 50% quan es tracta d'entitats públiques o associacions sense ànim de lucre. El volum d'hores anuals realitzades per treballadors assalariats indefinits no socis no pot superar el 15% del total d'hores dels socis treballadors (o menys del 25% si l'empresa té menys de 25 socis treballadors). Es distingeixen accions o participacions de «classe laboral» i de «classe general». En les transmissions inter vivos de la classe laboral gaudeixen de dret d'adquisició preferent els treballadors no socis, seguits dels socis treballadors i els contractats no indefinits.

Estan obligades a dotar un fons especial de reserva del 10% dels beneficis líquids per compensar pèrdues i compten amb beneficis a l'ITP i AJD. Societats Cooperatives Entitats d'adhesió lliure i baixa voluntària creades per donar resposta a necessitats comunes abaratint costos de béns o serveis per als seus associats. Poden ser de primer grau (mínim de 5 socis, persones físiques o jurídiques) o de segon grau (integrades per almenys 2 cooperatives). Els seus òrgans de govern són l'Assemblea General, el Consell Rector i els Interventors de Comptes.

Societats de Garantia Recíproca (SGR) Són societats mercantils de caràcter mutualista integrades per pimes, que tenen per objecte social l'atorgament de garanties personals i avals financers als seus socis, així com assessorament financer. Tenen la consideració d'entitats financeres subjectes a la supervisió del Banc d'Espanya i requereixen autorització del ministeri competent. El seu capital social és variable (oscil·lant entre un mínim estatutari i un màxim del triple d'aquest) i han de constituir obligatòriament un fons de provisions tècniques per blindar la seva solvència.

Forma jurídica Capital mínim Divisió del capital Òrgans principals Trets singulars SA 60.000 € (25% desemborsat) Accions Junta General i Administradors Transmissió lliure de títols; caràcter obert. SL 3.000 € (o des d'1 € amb reserva) Participacions Junta General i Administradors Règim tancat; participacions no negociables. SLNE 3.012 € a 120.202 € Participacions Junta i Administrador soci Constitució telemàtica ràpida; màxim 5 socis. SAL / SLL 60.000 € / 3.000 € Accions / Participacions Junta General i Administradors Treballadors indefinits tenen més del 50% del capital.

1/3 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 12 Forma jurídica Capital mínim Divisió del capital Òrgans principals Trets singulars Cooperativa Fixat als estatuts Aportacions socials Assemblea, Consell Rector i Interventors Gestió democràtica; 1r grau mínim 5 socis. SGR Variable als estatuts Participacions Junta General i Consell Administració Avals a pimes; sota control del Banc d'Espanya. IDEES CLAU La Societat Anònima exigeix un capital mínim de 60.000 €, desemborsat almenys en un 25% en la constitució, dividit en accions lliurement transmissibles.

L'administrador d'una societat de capital assumeix una responsabilitat solidària i il·limitada pels actes contraris a la llei o als estatuts. La Societat Limitada té el capital dividit en participacions socials i admet fundacions a partir d'1 €, retenint el 20% dels beneficis per a reserva legal. A la Societat Limitada Nova Empresa el nombre de socis fundadors no pot superar els 5 i el capital social se situa entre 3.012 € i 120.202 €. A les societats laborals, la majoria del capital social roman sota la titularitat dels treballadors amb relació laboral indefinida. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

En quina circumstància obligatòria les accions d'una Societat Anònima han de tenir caràcter nominatiu? 12. Quin és el quòrum necessari per constituir vàlidament la Junta General d'una SA en primera convocatòria? 13. Quin límit màxim de participació en el capital s'imposa a un soci individual en una Societat Anònima Laboral? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin tipus de responsabilitat assumeix el titular d'una empresa individual?

Limitada només als béns mobles comercials a) Personal, solidària i il·limitada amb béns futurs b) Limitada exclusivament al capital inicial aportat c) Subsidiària respecte al patrimoni mercantil separat d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 13 15. Com responen els socis d'una societat col·lectiva davant dels deutes socials? 16. Quina funció tenen vetada els socis comanditaris en la societat comanditària simple? 17. Quant de temps hi ha per evitar la dissolució si cessen tots els col·lectius a la comanditària per accions? 18. Quin percentatge mínim del capital d'una SA ha d'estar desemborsat en la constitució? 19.

Com es divideix el capital d'una Societat de Responsabilitat Limitada? 20. Quin requisit s'imposa a una SL fundada amb un capital d'1 euro? 21. Quin és el nombre màxim de socis permesos en constituir una SL Nova Empresa?

Només amb els fons aportats a l'escriptura a) De manera mancomunada fins al 50 % b) De forma subsidiària, personal i il·limitada c) De forma directa sense tocar béns personals d) Aportar fons econòmics i capital financer a) Sol·licitar la liquidació formal del contracte b) Intervenir en la gestió de la societat c) Rebre dividends o beneficis ordinaris d) Tres mesos naturals a) Un any des del cessament b) Trenta dies hàbils comptables c) Sis mesos per incorporar un soci d) El 50% a) El 100% b) El 25% c) El 10% d) En accions al portador a) En bons de participació b) En títols de crèdit c) En participacions socials d) Aportació de treball directa a) Destinar el 20% del benefici a reserva b) Auditoria obligatòria anual c) Transformar-se en SA en 3 anys d) 3 socis a) 10 socis b) 5 socis c) Sense cap límit d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 14 3 Creixement i concentració — Unions, integració i multinacionals EN ACABAR SABRÀS Distingir les unions contractuals i no contractuals d'empreses segons el seu mecanisme de vinculació i control.

Diferenciar els processos d'absorció i fusió societària des de la perspectiva de la personalitat jurídica. Comparar les estratègies de concentració horitzontal i vertical atenent als seus objectius de costos o vendes. Classificar els enfocaments de gestió d'empreses multinacionals segons la tipologia de Perlmutter. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com pot una societat controlar les operacions d'altres tres empreses sense necessitat de comprar-ne la totalitat de les accions ni fusionar-se amb elles? El creixement i la concentració empresarial permeten a les companyies guanyar dimensió per competir en mercats cada cop més amplis i exigents.

Aquest procés pot adoptar fórmules de cooperació que mantenen la independència de les organitzacions, integracions societàries plenes o estructures internacionals complexes. Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 15 ESQUEMA Mecanismes de creixement i concentració empresarial Modalitats d'unió entre empreses La concentració de capitals es manifesta a través d'unions que busquen garantir la col·locació dels productes al mercat. Totes les empreses integrants conserven la seva personalitat jurídica (vegeu «Formes jurídiques — Empresa individual i societats personalistes»), però sacrifiquen autonomia econòmica.

Aquestes unions adopten dues modalitats principals: Unió contractual: es formalitza mitjançant acords o convenis. Pot estructurar-se en sentit horitzontal (companyies de la mateixa fase productiva) o vertical (societats complementàries en fases successives). Unió no contractual: es basa en vincles patrimonials i de caràcter financer mitjançant la participació en el capital d'altres societats.

Mecanismes de creixement Vies de cooperació i integració corporativa Unió de societats Conserven la personalitat jurídica Contractuals Càrtel i UTE mitjançant pactes No contractuals Holding pur i mixt per via financera Integració societària Modificació estructural del patrimoni Fusió pura Dissolució mútua i creació de nova societat Absorció L'empresa absorbent manté la personalitat Internacionalització Expansió més enllà del mercat domèstic Models de Robinson Nacional, multinacional i transnacional Models de Perlmutter Enfocament etnocèntric, policèntric i geocèntric Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 16 Modalitat Mecanisme de relació Tipus de concentració Model representatiu Contractual Acord o conveni regulador Horitzontal o vertical Càrtel o UTE No contractual Tinença de participacions o accions Financer / Corporatiu Societat holding Models concrets de cooperació i aliances Quan les empreses decideixen col·laborar sense dissoldre's, sorgeixen diverses figures segons el tipus de vincle i el control exercit: Càrtel Un càrtel és una unió contractual horitzontal entre societats que operen en la mateixa fase productiva.

El seu propòsit és limitar la competència al mercat i assolir una posició de domini mitjançant pactes de durada temporal. Acords típics: fixació unificada de preus de venda, assignació de quotes màximes de producció, repartiment de zones geogràfiques de mercat o coordinació dels preus de compra de matèries primeres. Estructura organitzativa: pot ser d'ordre intern (les empreses conserven llibertat operativa plena) o d'ordre extern (es crea un òrgan centralitzat de vigilància i control que condiciona l'autonomia econòmica dels participants). Conflicte d'interessos: el grup té un interès col·lectiu a reduir la producció per mantenir els preus elevats.

No obstant això, cada membre té l'incentiu individual de superar la seva quota per guanyar ingressos. Si s'imposa l'interès individual, la producció agregada augmenta i es desencadena una guerra de preus. Trust Constitueix una aliança en què les societats se sotmeten al control d'un organisme o empresa dominant: Voting trust: les companyies cedeixen els seus drets de vot sobre les accions a una entitat coordinadora a canvi de rebre els dividends econòmics. Delegació de representants: l'empresa dominant col·loca membres directius propis en els consells de les altres empreses per alinear i coordinar les decisions.

Unió Temporal d'Empreses (UTE) Sistema de col·laboració temporal entre empresaris per executar una obra, un servei o un subministrament concret. No gaudeix de personalitat jurídica pròpia. Òrgan de govern: s'assigna a un gerent únic amb poders delegats de cada membre per contractar amb tercers. Denominació: es forma amb el nom d'un, d'alguns o de tots els membres, afegint l'expressió «Unión Temporal de Empresas». Responsabilitat: enfront de tercers, els socis responen de forma solidària i il·limitada per les operacions realitzades. Gaudeixen d'un règim fiscal especial.

Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 17 Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE) Entitats de caràcter personalista auxiliars que busquen facilitar o millorar l'activitat econòmica dels seus socis, sense substituir-la. La seva raó social inclou «Agrupación de Interés Económico» o «AIE», exigeixen escriptura pública i inscripció al Registre Mercantil. Els acords de l'assemblea es prenen per unanimitat. Els socis responen de manera subsidiària, personal, solidària i il·limitada (els creditors han d'exigir el deute primer a l'agrupació). COMPROVA-HO 23 Quin és el motiu principal pel qual els càrtels tendeixen a trencar-se internament si no hi ha mecanismes ferms de vigilància?

La societat holding i les estructures de dependència financera DEFINICIÓ Un holding és una unió de caràcter financer (no contractual) on una societat matriu o central adquireix paquets d'accions d'altres societats filials en quantia suficient per imposar la seva direcció i control econòmic. Segons la naturalesa de la societat rectora, es distingeixen dues modalitats: Holding pur: la societat central no desenvolupa cap activitat comercial ni productiva; la seva única funció consisteix a gestionar i fiscalitzar les participacions financeres de les filials.

Holding mixt: la societat matriu combina el control financer d'altres empreses amb el desenvolupament directe d'una activitat industrial o comercial. Per aconseguir el control absolut d'una empresa en la Junta General d'Accionistes (vegeu «Formes jurídiques — Societat Anònima i Societat Limitada»), n'hi ha prou amb disposar de la meitat més un dels títols ( ). A la pràctica, atès l'absentisme habitual dels accionistes minoritaris, sovint és suficient controlar entre un 15 % i un 20 % del capital.

50% + 1 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 18 ESQUEMA Estructures de dependència financera en els holdings Model de dependència Configuració del control Relació societària Directa única A controla directament B Vincle bilateral simple Directa múltiple A controla directament B, C i D Control centralitzat radial Indirecta successiva A controla B, i B controla C Estructura en cadena piramidal Indirecta múltiple A controla B, C i D; i aquestes controlen E, F i G Xarxa piramidal multinivell Triangular A domina B i C de forma simultània, i alhora B manté participació a C Control creuat de reforç ERROR FREQÜENT Confondre un holding amb una fusió societària.

En el holding, totes les empreses filials continuen existint i conserven la seva personalitat jurídica i patrimoni propis, mantenint una relació de subordinació financera. En la fusió, les empreses originàries desapareixen completament per constituir una única entitat nova. Aspectes tècnics del creixement: concentració horitzontal i vertical El creixement mitjançant concentració respon a objectius estratègics com eliminar competidors reals o potencials, augmentar el pes en mercats de capitals, dispersar el risc i racionalitzar costos productius i logístics.

Societat matriu (A) Cúspide de la piràmide de control accionarial Dependència directa Control directe sobre una o diverses filials Filial directa (B) A posseeix accions suficients de B Dependència indirecta Control mitjançant filials intermèdies Filial de segon nivell (C) B domina C per instrucció de la matriu A Dependència triangular Control creuat entre matriu i filials Participació creuada A controla B i C, i alhora B participa a C Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 19 Quan s'assoleixen economies d'escala o efectes sinèrgics, el rendiment conjunt supera la suma de les parts: Criteri Concentració horitzontal Concentració vertical Definició Ampliació o agrupació d'empreses que operen en el mateix estadi del cicle productiu.

Agrupació d'empreses situades en diferents fases consecutives de la producció o activitats complementàries. Objectiu primordial Dominar una quota de mercat més alta i ampliar el volum de vendes. Reduir costos operatius i eliminar la dependència d'intermediaris. Impacte en el producte Augmenta la varietat o gamma d'articles obtinguts a partir de matèries comunes. Afecta plans superposats del procés fins a abastar, en el seu límit, la totalitat de les fases. Efecte sobre la competència Disminueix el nombre d'empreses en el sector, tot i que pot enfortir empreses febles en associar-se. Garanteix el proveïment de matèries primeres o el control dels canals de distribució.

Aspectes formals de la concentració societària Des del punt de vista mercantil i patrimonial, els processos d'integració s'articulen segons la continuïtat o extinció de les personalitats jurídiques: Aquests processos acostumen a iniciar-se mitjançant negociacions amistoses entre els equips directius de les firmes afectades per determinar el preu i les condicions de canvi. Quan el pacte no prospera o els accionistes majoritaris rebutgen l'acord, l'empresa adquirent pot llançar una Oferta Pública d'Adquisició d'accions (OPA), dirigint una proposta econòmica directa i atractiva als accionistes titulars del capital.

COMPROVA-HO 24 Quina diferència formal bàsica existeix entre la fusió pura i l'absorció pel que fa a la personalitat jurídica? Benefici del grup > Suma dels beneficis individuals Absorció: una companyia (absorbent) integra dins del seu patrimoni una o diverses empreses (absorbides). L'empresa absorbent manté la seva personalitat jurídica, mentre que les absorbides s'extingeixen. 1 Fusió pura: dues o més companyies independents decideixen liquidar-se de manera conjunta i dissoldre's, ajuntant els seus patrimonis per crear una nova societat. Totes les empreses originàries perden la seva personalitat jurídica.

2 Creació de grups de societats: agrupacions que preserven la personalitat jurídica individual mitjançant vincles financers o pactes de coordinació. 3 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 20 La internacionalització i l'empresa multinacional Històricament, a l'edat mitjana, el comerciant comprava la producció artesana i facilitava primeres matèries. Més endavant, els comerciants-patrons van requerir més recursos financers, fet que va impulsar el naixement de les societats mercantils. Amb la Revolució Industrial, la mida empresarial es va disparar fins a superar les fronteres nacionals.

Definir amb precisió una empresa multinacional ha generat diversos criteris: Superar un determinat percentatge de vendes a l'exterior respecte a les totals. El mercat de destinació com a referència, al marge d'on s'obtinguin els subministraments. Disposar d'instal·lacions productives en un nombre mínim de països. Aquesta opció presenta limitacions: una firma podria fabricar roba a Àsia únicament per comercialitzar-la als Estats Units sense vendre als països productors. Comprovar la dispersió geogràfica de la nacionalitat d'accionistes i administradors. Activitats concebudes, organitzades i dirigides a escala global, considerat el criteri doctrinal més adequat.

Classificació d'empreses internacionals segons Robinson Tipologia Descripció funcional Empresa nacional Opera exclusivament en l'àmbit territorial d'un sol país. Empresa internacional Gestiona autònomament i de forma independent les activitats de la casa matriu i les de les filials estrangeres. Empresa multinacional Les filials exteriors operen amb criteris d'orientació global, però les decisions i el control depenen estrictament de la matriu. Empresa transnacional Tant la propietat accionarial com els òrgans de direcció de la seu matriu pertanyen a persones de diferents nacionalitats.

Empresa supranacional No està sotmesa al marc jurídic d'un únic Estat, sinó que es regeix per normes d'organismes internacionals i les legislacions dels països on actua. Classificació de multinacionals segons Perlmutter Perlmutter analitza l'orientació estratègica i el repartiment del poder directiu entre la central i les seves filials: Etnocèntriques (orientació al país d'origen): la seu matriu manté un control rígid i centralitzat. Els llocs directius clau tant de la seu com de les filials estrangeres són ocupats per professionals del país originari. La descentralització decisòria és pràcticament nul·la.

Policèntriques (orientació local als països de destinació): s'atorga una major autonomia a les filials estrangeres. Els càrrecs de responsabilitat local són coberts per directius del mateix país, tot i que les seves possibilitats de promocionar a l'alta direcció de la casa matriu continuen sent molt escasses. Geocèntriques (orientació global compartida): la matriu i les filials prenen acords conjunts i descentralitzats. Els llocs directius s'assignen a les persones més preparades amb independència Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 21 de la seva nacionalitat.

L'emplaçament de la seu s'entén com un fet històric circumstancial i s'adapta periòdicament als canvis en costos de transport, condicions fiscals o necessitats del mercat. COMPROVA-HO 25 En quin model de Perlmutter un directiu d'una filial a l'estranger té opcions reals d'arribar als càrrecs més alts de la central corporativa? IDEES CLAU Les unions empresarials es classifiquen en contractuals (acords com el càrtel o la UTE) i no contractuals (participacions accionarials com el holding).

A la fusió pura les societats preexistents s'extingeixen per donar vida a una nova empresa, mentre que a l'absorció la societat adquirent absorbeix el patrimoni de les altres i manté la seva personalitat jurídica. El holding pur es limita a gestionar participacions de societats filials, mentre que el holding mixt compagina aquesta funció financera amb la gestió directa d'activitats productives. La concentració horitzontal busca augmentar vendes agrupant empreses del mateix estadi del cicle productiu, mentre que la concentració vertical vol retallar costos integrant fases consecutives.

Segons Perlmutter, l'enfocament multinacional pot ser etnocèntric (control rígid des del país d'origen), policèntric (autonomia per a filials locals) o geocèntric (decisions globals integrades sense biaix nacional). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines diferències principals hi ha entre una Unió Temporal d'Empreses (UTE) i una Agrupació d'Interès Econòmic (AIE)? 27. Per què un percentatge accionarial del 15% o 20% pot ser suficient per governar una societat en un holding? 28. Com es diferencien les empreses transnacionals i les multinacionals segons la tipologia de Robinson? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quina característica defineix jurídicament una Unió Temporal d'Empreses (UTE)? Responsabilitat limitada dels seus socis a) Manca de personalitat jurídica pròpia b) Obligació d'establir-se indefinidament c) Pèrdua de la personalitat dels socis d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 22 30. En què consisteix un holding de caràcter pur? 31. Quin és l'objectiu fonamental perseguit per la concentració vertical? 32. Quin tret defineix el model d'empresa multinacional geocèntrica segons Perlmutter?

4 Creació d'empreses i emprenedoria — La idea i el pla d'empresa EN ACABAR SABRÀS Identificar les fonts principals d'on sorgeixen les idees de negoci Distingir les funcions interna, externa i de control del pla d'empresa Estructurar els continguts operatius, de recursos humans i legals d'un negoci Relacionar la previsió de vendes amb la planificació econòmica i el llindar de rendibilitat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què una bona idea de negoci no garanteix l'èxit empresarial si no compta amb un pla escrit previ? La creació de nous projectes empresarials constitueix un motor clau per a la vitalitat econòmica i el desenvolupament col·lectiu d'un país.

En un context marcat pel canvi social constant i la inestabilitat laboral, emprendre sorgeix com una via de realització professional d'alt impacte.

Obliga a pactar quotes de mercat a) Només gestiona títols financers de filials b) Fabrica productes propis i ven directament c) Reuneix empreses que es dissolen totalment d) Evitar la participació en fases successives a) Reduir costos i dependència d'intermediaris b) Controlar el mateix tram de fabricació c) Augmentar la gamma de productes iguals d) Càrrecs directius reservats al país fundador a) Control ferri exclusiu des de la matriu b) Filials aïllades sense cap contacte central c) Decisions compartides i càrrecs per competència d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 23 ESQUEMA Estructura del procés emprenedor 1.

L'emprenedor i la generació de la idea de negoci Un emprenedor és l'individu que coordina i mobilitza recursos humans i materials amb la finalitat de dissenyar i executar solucions que donin resposta a les necessitats reals de la societat. Tot procés comença amb una intuïció inicial lligada a un desig de transformar la realitat, la qual es consolida i madura progressivament. El naixement d'aquesta idea pot originar-se en l'experiència laboral acumulada com a empleat en altres organitzacions, el domini tècnic o savoir-faire («saber fer»), la creativitat personal o circumstàncies fortuïtes derivades de l'atzar.

Addicionalment, la idea de negoci acostuma a recolzar-se en diversos fonaments pràctics: Imitació de models prèvis: rèplica d'iniciatives d'èxit en etapes de creixement o en sectors incipients. Noves oportunitats de mercat: incursions en àmbits poc explotats, novells o amb alt potencial expansiu. Coneixement tècnic especialitzat: domini sobre indústries, mercats concrets o noves tecnologies. Productes innovadors: desenvolupament d'ofertes radicalment o incrementalment noves. Activitats de baixa complexitat: models senzills que faciliten l'autoocupació i l'establiment autònom. Observació de l'entorn: detecció de millores directes sobre béns existents a la feina actual.

Segments insatisfets: nínxols amb carències evidents o peticions no ateses per l'oferta existent. Xarxa de contactes: interaccions familiars i socials que evidencien la manca d'un producte o la complexitat per trobar-lo.

Idea de negoci Detecció de necessitats insatisfetes al mercat Pla d'empresa Documentació i validació exhaustiva del projecte Estudi de mercat Anàlisi de clients i estimació de vendes Pla d'operacions Definició de capacitat tècnica i recursos Estudi financer Tresoreria, resultats i punt d'equilibri Formalització legal Constitució i tràmits administratius oficials Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 24 L'origen no sempre rau en l'individu: cambres de comerç, revistes del sector i centres d'estudis publiquen regularment oportunitats no cobertes.

Tanmateix, el principi fonamental és ineludible: qualsevol idea només esdevindrà negoci viable si resol una necessitat insatisfeta d'un col·lectiu de clients prou ampli com per sostenir l'activitat. COMPROVA-HO 34 Quina és la condició indispensable que ha de complir qualsevol idea per esdevenir un negoci factible? 2. El pla d'empresa i la seva utilitat estratègica Iniciar una empresa és una tasca d'alta complexitat que mai no ha de deixar-se en mans de la improvisació. Les dades mostren que aproximadament 8 de cada 10 empreses fracassen en les seves etapes primerenques per manca de preparació.

DEFINICIÓ El pla d'empresa (o business plan) és el document formal que identifica, descriu i avalua detalladament una oportunitat de negoci, n'analitza la viabilitat de mercat, tècnica, organitzativa i econòmico-financera, i estableix les estratègies operatives necessàries per materialitzar-la. Aquest document compleix una triple dimensió fonamental: Funció Finalitat principal Destinataris clau Interna Assegura la coherència lògica del projecte i avalua el compromís de dedicació dels promotors. Equip fundador i socis inicials Externa Presenta la informació essencial per captar recursos, aliances i finançament institucional.

Bancs, inversors, socis i administració pública Quadre de comandament (tableau de bord) Serveix de full de ruta de gestió per monitorar l'evolució real, detectar desviacions i aplicar correccions. Direcció de l'empresa PER RECORDAR-HO El business plan és simultàniament un examen de coherència prèvia, una carta de presentació financera i la brúixola per corregir rumbs un cop iniciada l'activitat. 3.

Estructura bàsica: del màrqueting a les operacions El document s'inicia amb la descripció del projecte i dels productes o serveis a oferir, seguida de l'anàlisi de mercat (estudi exhaustiu de la competència i del perfil dels clients potencials) i del pla de màrqueting, destinat a establir com es farà arribar la proposta de valor al públic objectiu. Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 25 Aquest bloc analític permet projectar una estimació fonamentada de consumidors i una previsió temporal de vendes a tres anys, desglossada mensualment durant el primer exercici i en períodes més amplis en els dos posteriors.

Un cop estimades les vendes, s'articulen els mòduls directius i tècnics: Pla d'operacions (viabilitat tècnica): tradueix les previsions de demanda en capacitat productiva real. Detalla l'engranatge de compres, la gestió d'inventaris, els processos de fabricació, les infraestructures físiques, la maquinària, les tecnologies requerides i el personal d'operacions. Pla d'organització i recursos humans: defineix l'organigrama, la descripció detallada de cada lloc de treball, les tasques i perfils requerits, així com la política retributiva.

Pla jurídic o legal: determina l'estructura societària més convenient i recopila les normatives administratives, sectorials i fiscals aplicables (vegeu «Formes jurídiques — Empresa individual i societats personalistes» i «Formes jurídiques — Societat Anònima i Societat Limitada»). COMPROVA-HO 35 Quin vincle existeix entre el pla de màrqueting i el pla d'operacions? 4. Estudi econòmic-financer i contingència L'estudi econòmic-financer quantifica en unitats monetàries tots els requeriments establerts en les etapes prèvies.

Analitza l'origen dels fons necessaris, el seu cost de finançament, la rendibilitat esperada i la supervivència patrimonial en el temps mitjançant diversos estats previsors: PROCÉS Flux de planificació econòmica i operativa Previsió de vendes Estimació de la demanda a tres anys 1 Capacitat productiva Dimensionament tècnic en el pla d'operacions 2 Valoració monetària Quantificació dels costos i inversions necessàries 3 Llindar de rendibilitat Càlcul de vendes per cobrir costos totals 4 Estats financers Confecció de tresoreria, pèrdues i guanys i balanç 5 Pressupost de tresoreria: registra periòdicament els cobraments i pagaments líquids per preveure tensions de liquiditat.

1 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 26 Dins d'aquesta avaluació financera és indispensable incloure el pla de contingència o desinversió. Aquest apartat planifica com es procediria a la liquidació ordenada o venda de les inversions efectuades per abandonar l'activitat sense deutes pendents o minimitzant l'impacte econòmic negatiu en cas que els resultats no assoleixin les fites previstes. ERROR FREQÜENT Confondre el compte de resultats previsional amb el pressupost de tresoreria és un error greu.

El compte de resultats confronta ingressos i despeses (criteri de meritació econòmica), mentre que la tresoreria controla estrictament entrades i sortides de diners líquids (cobraments i pagaments). Una empresa pot mostrar beneficis comptables sobre el paper i fer fallida per manca de liquiditat immediata. 5. Tràmits de formalització i engegada Un cop verificada la viabilitat econòmica i captats els recursos pertinents, s'executa la constitució legal segons la forma societària adoptada: Escriptura pública: signatura davant notari del contracte social i redacció dels estatuts. Inscripció registral: assentament formal al Registre Mercantil competent.

Alta censal a l'AEAT: declaració d'inici d'activitat davant l'Administració tributària. Alta a l'IAE: registre en l'Impost sobre Activitats Econòmiques corresponent al sector. Compte de pèrdues i guanys previsional: enfronta ingressos derivats de vendes amb costos d'explotació per projectar el benefici o pèrdua de cada exercici. 2 Balanç de situació provisional: reflecteix el patrimoni acumulat, mostrant l'estructura de béns, drets i deutes assumits. 3 Llindar de rendibilitat (punt mort): volum mínim de vendes a partir del qual l'empresa cobreix la totalitat dels seus costos fixos i variables, sense generar pèrdues ni beneficis.

4 Anàlisi mitjançant ràtios: indicadors econòmics i financers que aporten una valoració efectiva sobre la solvència i rendibilitat del projecte. 5 Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 27 IDEES CLAU L'emprenedor detecta necessitats insatisfetes i organitza recursos materials i humans per generar solucions mitjançant un negoci. El pla d'empresa redueix el risc de fracàs en planificar la viabilitat tècnica, comercial, legal i financera abans d'invertir recursos. Compleix tres funcions essencials: contrastar la coherència interna de l'equip, captar recursos externs i actuar com a quadre de comandament gestor.

El pla d'operacions tradueix la previsió comercial de vendes en instal·lacions, processos tècnics, compres i plantilla productiva. L'estudi econòmic-financer calcula el llindar de rendibilitat i projecta tresoreria, compte de resultats i balanç per garantir la solvència del negoci. El pla de contingència estableix l'estratègia de liquidació o desinversió ordenada per minimitzar les pèrdues davant un escenari desfavorable. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quina diferència d'ús existeix entre la funció interna i la funció de quadre de comandament del pla d'empresa? 37. Com influeixen les conclusions de l'estudi de mercat i del pla de màrqueting en el disseny del pla d'operacions? 38.

Per què és obligatori incorporar un pla de contingència o de desinversió en el pla de negoci? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin document recull la viabilitat tècnica, capacitat i infraestructures? 40. Quina funció del pla d'empresa permet captar inversors i socis? 41. Quin concepte assenyala el volum de vendes que cobreix costos sense guany?

Pla jurídic a) Pla d'operacions b) Pla de contingència c) Pla de màrqueting d) Funció de contingència a) Quadre de comandament b) Funció externa c) Funció interna d) Balanç de situació a) Presumpost de tresoreria b) Llindar de rendibilitat c) Compte de pèrdues d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 28 42. Com es desglossen les previsions de vendes en el pla? 5 Innovació empresarial — Tipologies i impacte estratègic EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les classes d'innovació segons la definició de l'OCDE. Distinguir el concepte d'innovació radical del d'innovació incremental en relació amb Schumpeter. Classificar els quatre quadrants de la matriu d'Abernathy i Clark.

Diferenciar una innovació de producte basada en millores objectives d'un redisseny subjectiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què un canvi de disseny exterior en un vehicle no es considera formalment una innovació de producte en l'anàlisi econòmica? La innovació constitueix un eix estratègic per a la supervivència i la competitivitat de qualsevol organització econòmica. Lluny de reduir-se exclusivament al desenvolupament d'invencions tècniques d'última generació, l'activitat innovadora abasta múltiples àmbits funcionals dins del teixit empresarial.

El concepte d'innovació segons l'OCDE Segons els criteris establerts per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el fenomen de la innovació es manifesta a través de tres vies principals: La creació i comercialització de productes completament nous o de processos inèdits. La introducció de modificacions en la gestió i l'organització empresarial, plantejant noves formes de treball intern. La implementació de canvis socials relacionats amb la gestió i el paper dels recursos humans, així com l'obertura a nous mercats mitjançant canals alternatius de distribució.

Perquè un canvi es consideri pròpiament innovació, ha de reunir dos trets distintius: la novetat i el caràcter comercial. Això implica que la transformació ha de tenir valor econòmic mesurat per la seva viabilitat comercial, demostrant capacitat real per guanyar quota de mercat en un marc competitiu. Tres anys desglossats per setmanes a) Exclusivament amb un càlcul anual acumulat b) Primer any per mesos i posteriors més amplis c) Únicament per al primer semestre de vida d) Apunts d'Economia de l'Empresa: L'Empresa i l'Empresari 29 COMPROVA-HO 44 Quina condició és indispensable perquè una novetat tecnològica es consideri innovació segons l'OCDE?

Grau de novetat: innovació radical i innovació incremental Atesa l'originalitat del coneixement aplicat, la literatura econòmica diferencia dues intensitats bàsiques de transformació: La innovació radical té lloc quan el coneixement tecnològic necessari per explotar-la difereix profundament del coneixement vigent, fent que les tecnologies prèvies quedin del tot obsoletes. Aquesta ruptura trenca els patrons establerts sobre com operar, afavoreix l'obertura de nous mercats i redefineix per complet les bases de la competència.

Segons la formulació teòrica de Schumpeter, aquestes transformacions radicals desencadenen onades de destrucció creativa: s'invalida el coneixement consolidat i les seves aplicacions, però se'n genera un de nou que actua com a autèntic motor del desenvolupament econòmic. En canvi, la innovació incremental consisteix a aplicar millores acumulatives sobre una base tecnològica preexistent, sense alterar-ne els fonaments ni trencar amb l'estat de l'art. EXEMPLES DE GRAU DE NOVETAT Innovació radical: La introducció del silici en l'electrònica i la microelectrònica com a semiconductor de radiacions infraroges, fet que va permetre néixer la tecnologia digital.

Innovació incremental: La incorporació de les tecnologies de la informació a l'automòbil mitjançant dispositius com el GPS o…