Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HABILITATS PRECLÍNIQUES Grau en Medicina Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts pràctics d'histologia per identificar al microscopi teixits i òrgans dels sistemes immunitari, digestiu, excretor, respiratori, endocrí i vascular.

APREN.AI Índex 1 Identificació de Leucòcits i Organització dels Aparells Digestiu i Excretor Cèl·lules Sanguínies: Distinció de Leucòcits Tub Digestiu: Intestí Prim i Intestí Gros Fetge i Tríada Portal Aparell Excretor: Ronyó i Bufeta Urinària 2 Òrgans Limfoides, Aparell Respiratori i Sistema Tegumentari Òrgans Limfoides: Timus, Melsa i Gangli Limfàtic Aparell Respiratori: Tràquea i Pulmó Sistema Tegumentari: Histologia de la Pell 3 Sistemes Endocrí, Nerviós Central, Reproductor i Circulatori Sistema Endocrí: Tiroide, Hipòfisi, Glàndula Suprarrenal i Pàncrees Sistema Nerviós Central: Escorça Cerebral i Cerebel Aparell Reproductor Femení i Masculí Sistema Circulatori: Artèria Muscular i Artèria Elàstica 4 Resum per repassar Sang i Òrgans Limfoides Aparell Digestiu i Excretor Aparell Respiratori i Pell Endocrí, Nerviós, Reproductor i Circulatori Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 1 1 Identificació de Leucòcits i Organització dels Aparells Digestiu i Excretor EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc tipus principals de leucòcits sanguinis a partir del nucli i la coloració citoplasmàtica. Diferenciar les capes de la paret intestinal i ubicar la làmina pròpia respecte a la submucosa. Identificar els tres components de la tríada portal en un tall de teixit hepàtic. Reconèixer les estructures tubulars i corpusculars distintives de l'escorça i medul·la renal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podem distingir al microscopi òptic si un tall tubular renal correspon al túbul proximal o al túbul distal? Cèl·lules Sanguínies: Distinció de Leucòcits La sang presenta diferents estirps cel·lulars que es divideixen segons la presència de granulacions citoplasmàtiques específiques. Reconèixer la forma del nucli i l'afinitat tintorial del citoplasma permet classificar-los ràpidament al microscopi.

Grup Tipus cel·lular Morfologia nuclear Característiques del citoplasma Granulats Neutròfils Nucli polilobulat i multisegmentat Granulacions neutres Basòfils Nucli sovint emmascarat Tenyit de color lila intens per grànuls basòfils Eosinòfils Nucli bilobulat típic Citoplasma molt rosa (acidòfil) Agranulats Limfòcits Nucli gran, rodó, ocupa gairebé tota la cèl·lula Mida petita similar als eritròcits, basòfils (liles) Monòcits Nucli amb forma de ronyó (o bilobulat) Són els leucòcits de major diàmetre DEFINICIÓ Làmina pròpia: teixit connectiu lax amb fibres disposades de forma oberta, abundant xarxa de capil·lars i presència de cèl·lules de defensa.

Submucosa: teixit connectiu dens amb fibres fortament empaquetades, escassos fibroblasts, vasos de gran calibre i eventuals glàndules. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 2 Tub Digestiu: Intestí Prim i Intestí Gros La paret digestiva manté una organització concèntrica dividida en plecs, mucosa, submucosa i capa muscular (amb capa circular interna i longitudinal externa). A l'intestí prim trobem les vellositats intestinals, mentre que a l'intestí gros la mucosa forma invaginacions sense vellositats lliures anomenades criptes. Dins la vellositat intestinal de l'intestí prim s'estén la làmina pròpia amb vasos i fibroblasts, mentre que l'eix dels plecs conté teixit submucós.

La muscularis mucosae no s'introdueix mai a l'interior de les vellositats, però sí que es troba a la base del plec.

Òrgan Epiteli i cèl·lules clau Estructures característiques Submucosa i Muscular Intestí prim Epiteli simple cilíndric amb microvellositats (enteròcits), cèl·lules caliciformes, cèl·lules de Paneth (basals, molt eosinòfiles) i cèl·lules endocrines Vellositats intestinals, glàndules o criptes de Lieberkühn Submucosa amb vasos grans; muscular externa (circular interna i longitudinal externa) Intestí gros Epiteli simple cilíndric amb enteròcits i abundants cèl·lules caliciformes Criptes colòniques rectes (sense vellositats); làmina pròpia intercriptal Submucosa amb vasos sanguinis i adipòcits; muscular ben desenvolupada PER RECORDAR-HO El teixit que forma el nucli intern d'una vellositat és sempre làmina pròpia.

La submucosa queda estrictament restringida a la base i l'eix dels plecs majors. COMPROVA-HO 2 Quina cèl·lula de la cripta intestinal presenta citoplasma molt eosinòfil a la regió basal? Fetge i Tríada Portal El parènquima hepàtic destaca a petit augment per la seva gran densitat cel·lular, constituït per cordons d'hepatòcits molt eosinòfils separats per sinusoides sanguinis. Els sinusoides desguassen en una vena central, mancada de beina de teixit connectiu delimitant.

En canvi, els espais porta o tríades portals sí que estan embolicats per teixit connectiu de suport i contenen tres elements distintius: Branca de la vena porta: de calibre ampli, llum irregular i paret prima amb endoteli pla o cúbic. Branca de l'artèria hepàtica: de perfil circular, llum més reduïda i paret gruixuda formada per capes musculars llises. Conducte biliar: contorn irregular, delimitat per un epiteli simple d'aspecte basòfil. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 3 Aparell Excretor: Ronyó i Bufeta Urinària El ronyó està revestit per una càpsula densa i eosinòfila.

Es divideix funcionalment en dues zones: ERROR FREQÜENT Confondre el túbul contornejat proximal amb el distal. El túbul proximal té vora en raspall (microvellositats apicals) que fa la llum irregular i 'bruta' amb pocs nuclis visibles per secció; el túbul distal mostra una llum ampla, neta i rodona, amb més nuclis i cèl·lules més basòfiles. A la zona de contacte del túbul distal amb el corpuscle s'aprecia la màcula densa, reconeixible per una condensació de nuclis molt basòfils contigus al glomèrul. A la medul·la, el túbul col·lector té cèl·lules cúbiques altes amb citoplasma protudint cap a la llum, mentre que la nansa de Henle prima presenta un epiteli simple pla.

La bufeta urinària està entapissada per uroteli (epiteli estratificat de transició), amb nuclis basals no uniformes que canvien de distribució segons el grau de distensió vesical. La làmina pròpia s'invagina sota l'epiteli, i la paret muscular (múscul detrusor) es disposa en tres capes: longitudinal interna, circular mitjana i longitudinal externa, tancada per una adventícia perifèrica. COMPROVA-HO 3 Quina estructura permet assegurar que un tall renal pertany a la medul·la i no a l'escorça? ESQUEMA Classificació dels Leucòcits Sanguinis Escorça renal: conté els corpuscles renals (glomèrul vascular recobert de podòcits i la càpsula de Bowman), acompanyats de seccions tubulars i vasos.

1 Medul·la renal: completament desproveïda de corpuscles renals; únicament s'hi observen tubs col·lectors, nanses de Henle i nombrosos vasos rectes. 2 Granulats Citoplasma amb grànuls específics evidents Neutròfils Nucli polilobulat segmentat Basòfils Grànuls molt liles foscos Eosinòfils Citoplasma marcadament rosa Agranulats Sense granulacions específiques Limfòcits Nucli rodó gegant i basòfil Monòcits Mida gran i nucli reniforme Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 4 IDEES CLAU Els eosinòfils tenen nucli bilobulat i citoplasma intensament rosa; els basòfils presenten grànuls liles molt foscos.

A l'intestí prim la làmina pròpia omple l'interior de les vellositats, mentre que la submucosa només s'estén a la base dels plecs. La tríada portal hepàtica conté teixit connectiu, una branca de la vena porta (llum ampla), una d'artèria hepàtica (paret muscular) i un conducte biliar (epiteli cúbic basòfil). L'escorça renal es caracteritza per la presència de corpuscles renals, absents a la medul·la. La bufeta presenta uroteli de morfologia adaptable i una túnica muscular de tres capes que conforma el detrusor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com es distingeix microscòpicament la branca de la vena porta de la de l'artèria hepàtica a la tríada portal? 5.

Quina diferència estructural bàsica existeix entre la llum del túbul contornejat proximal i la del distal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin leucòcit agranulat presenta un nucli esfèric prominent que ocupa pràcticament tot el citoplasma? 7. On es localitzen preferentment les cèl·lules de Paneth dins del teixit intestinal? 8. Quina característica morfològica defineix la vena central del lobulil hepàtic? 9. Quina disposició muscular constitueix la túnica muscular pròpia de la bufeta urinària?

Eosinòfil a) Monòcit b) Limfòcit c) Neutròfil d) Vèrtex de la vellositat a) Fons de les criptes b) Teixit submucós profund c) Capa muscular externa d) Epiteli cilíndric estratificat a) Acompanyada d'un conducte biliar b) Manca de beina connectiva c) Paret muscular molt gruixuda d) Només una capa circular a) Circular interna i longitudinal externa b) Capa muscular única obliqua c) Longitudinal interna i externa, circular mitjana d) Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 5 2 Òrgans Limfoides, Aparell Respiratori i Sistema Tegumentari EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els òrgans limfoides (timus, melsa i gangli) pels seus elements estructurals interns.

Reconèixer les diferències histològiques del tracte respiratori entre tràquea, bronquis i bronquíols. Descriure la seqüència de capes epidèrmiques i les diferències entre dermis papil·lar i reticular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Si observem un agregat de limfòcits amb un vas arterial al seu interior, de quin òrgan limfoide es tracta indiscutiblement? Òrgans Limfoides: Timus, Melsa i Gangli Limfàtic Els òrgans del sistema immunitari es caracteritzen per una elevada presència de limfòcits acompanyats de cèl·lules de suport reticulars. Cada òrgan limfoide posseeix elements morfològics únics que permeten la seva diferenciació immediata.

Òrgan Arquitectura general Zona cortical / perifèrica Zona medul·lar / central Timus Organitzat en lobulets delimitats per trabècules de la càpsula Escorça densa molt basòfila per acumulació de limfòcits Medul·la clara amb corpuscles de Hassall (estructures espirals queratinitzades/calcificades) Melsa Càpsula amb trabècules; dividida en polpa blanca i vermella Polpa blanca: nòduls limfoides amb una artèria central excèntrica Polpa vermella: cordons de Billroth i sinusoides sanguinis (aspecte esponjós) Gangli limfàtic Càpsula connectiva amb sins subcapsulars; escorça, paraescorça i medul·la Escorça amb nòduls limfàtics (centres germinatius clars); paraescorça amb vènules d'endoteli alt Cordons medul·lars de limfòcits separats per sins medul·lars ERROR FREQÜENT Confondre els nòduls limfàtics del gangli amb la polpa blanca de la melsa.

La clau fonamental és buscar l'artèria central: la polpa blanca esplènica sempre en té una envoltada de limfòcits, mentre que els nòduls del gangli limfàtic en manquen totalment. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 6 COMPROVA-HO 11 Quin és el detall histològic patognomònic per identificar el timus a la medul·la lobular? Aparell Respiratori: Tràquea i Pulmó La via respiratòria conductora presenta adaptacions especialitzades en la seva paret mucosa i cartilaginosa: Tràquea: mucosa amb epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules caliciformes i làmina pròpia laxa. La submucosa allotja glàndules seromucoses.

La capa de suport conté un anell en 'C' de cartílag hialí (amb condròcits en grups isogènics i pericondri), tancat posteriorment per feixos de múscul llis. Per fora s'hi troba l'adventícia. Bronquis: mantenen plaques discontínues de cartílag hialí, però encara no disposen d'una capa muscular contínua pròpia. Bronquíols: manquen completament de cartílag i desenvolupen una paret amb una capa muscular llisa prominent. El seu epiteli és simple cilíndric amb cèl·lules ciliades i cèl·lules de Clarà (sense cilis). PER RECORDAR-HO Bronqui = cartílag present i sense capa muscular contínua. Bronquíol = sense cartílag i amb capa muscular nítida.

Sistema Tegumentari: Histologia de la Pell La pell està formada per tres estrats superposats: l'epidermis, la dermis i la hipodermis adiposa subjacent: COMPROVA-HO 12 Quina diferència textural i cel·lular existeix entre la dermis papil·lar i la reticular? Epidermis: epiteli estratificat pla queratinitzat format per queratinòcits. S'hi diferencien quatre estrats principals des de la base: Capa basal: monocapa de cèl·lules germinatives en divisió contínua. Capa espinosa: estrat gruixut i marcadament basòfil. Capa granular: cèl·lules amb nuclis allargats. Capa còrnia: plaques anucleades aplanades amb filaments de queratina d'aspecte escamós.

1 Dermis papil·lar: en contacte amb l'epiteli, de teixit connectiu lax, amb xarxa vascular capil·lar profusa i abundants cèl·lules immunitàries. 2 Dermis reticular: teixit connectiu dens irregular, amb feixos col·làgens gruixuts i compactats, menys cèl·lules (bàsicament fibroblasts) i vasos de gran pas. 3 Hipodermis: teixit cel·lular subcutani integrat bàsicament per adipòcits.

4 Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 7 PROCÉS Estrats de l'Epidermis de Basal a Superficial 1 Capa Basal Monocapa de cèl·lules mare germinatives 2 Capa Espinosa Estrat gruixut basòfil amb queratinòcits 3 Capa Granular Cèl·lules amb nuclis allargats 4 Capa Còrnia Escames anucleades queratinitzades externes IDEES CLAU El timus es divideix en lobulets i presenta corpuscles de Hassall exclusius a la seva medul·la. La polpa blanca de la melsa conté una artèria central que la distingeix dels nòduls limfàtics del gangli. Els bronquis contenen cartílag hialí; els bronquíols en manquen completament i tenen una capa muscular llisa circular.

L'epidermis és un epiteli estratificat pla queratinitzat format per queratinòcits distribuïts en quatre capes (basal, espinosa, granular i còrnia). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Com es pot diferenciar a nivell de la paret un bronqui d'un bronquíol? 14. Quina capa de l'epidermis està composta exclusivament per cèl·lules sense nucli d'aspecte fibrós? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina estructura histològica és exclusiva de la medul·la tímica? 16. Què permet distingir la polpa blanca de la melsa d'un fol·licle de gangli limfàtic? 17. Quina característica cel·lular presenten les cèl·lules de Clarà als bronquíols?

Cripta mucosa a) Sinus subcapsular b) Artèria central c) Corpuscle de Hassall d) Presència d'artèria central a) Absència de vasos sanguinis b) Càpsula de cartílag hialí c) Manca de limfòcits d) Nucli polilobulat a) Contenen queratina abundant b) Manca de cilis c) Epiteli pseudoestratificat d) Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 8 18. Quina capa dèrmica conté feixos densos irregulars de col·lagen i vasos de pas? 3 Sistemes Endocrí, Nerviós Central, Reproductor i Circulatori EN ACABAR SABRÀS Identificar les zones estructurals de tiroide, hipòfisi, suprarrenal i pàncrees endocrí. Distingir les capes de la substància grisa del cerebel i l'escorça cerebral.

Reconèixer els components cel·lulars dels túbuls seminífers i de l'interstici testicular. Classificar els vasos sanguinis arterials mitjançant l'anàlisi de les fibres elàstiques de la túnica mitjana. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Com podem determinar ràpidament si un vas arterial al microscopi és elàstic o muscular? Sistema Endocrí: Tiroide, Hipòfisi, Glàndula Suprarrenal i Pàncrees Les glàndules endocrines secreten productes hormonals directament al torrent circulatori.

La seva arquitectura presenta cordons o fol·licles amb rica vascularització: Glàndula Organització estructural Elements cel·lulars i característiques Tiroide Fol·licles tancats amb epiteli simple cúbic que envolten una llum plena de col·loide molt eosinòfil Cèl·lules fol·liculars (basòfiles); a l'estroma interfòl·licular es troben les cèl·lules parafol·liculars i capil·lars Hipòfisi Dividida en adenohipòfisi (anterior) i neurohipòfisi (posterior) Adenohipòfisi: cèl·lules basòfiles (liles), acidòfiles (roses) i cromòfobes (clares); quistes de Rathke basòfils.

Neurohipòfisi: aspecte fibrós amb axons amielínics i pituïcits (nuclis ovalats basòfils) Dermis reticular a) Estrat basal b) Dermis papil·lar c) Estrat espinós d) Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 9 Glàndula Organització estructural Elements cel·lulars i característiques Glàndula suprarrenal Escorça amb 3 capes i medul·la central amb vasos amplis Capa glomerular: agregats ovoides. Capa fascicular: cordons rectes paral·lels separats per sinusoides. Capa reticular: xarxa de cordons desordenats amb citoplasma eosinòfil.

Medul·la: cèl·lules polièdriques grans al voltant de vasos Pàncrees Òrgan mixt amb parènquima acinar exocrí i illots endocrins Illots de Langerhans: agrupacions pàl·lides d'aspecte tortuós amb cèl·lules A, B i D. Acins pancreàtics: cèl·lules piramidals amb nucli basal molt eosinòfiles COMPROVA-HO 20 Com es disposen les cèl·lules a la capa fascicular de l'escorça suprarrenal?

Sistema Nerviós Central: Escorça Cerebral i Cerebel El sistema nerviós s'organitza en substància grisa (somes neuronals, dendrites i glia) i substància blanca (axons mielinitzats i cèl·lules de glia): Escorça cerebral: substància grisa laminada en 6 capes (I Molecular, II Granular externa, III Piramidal externa, IV Granular interna, V Piramidal interna amb grans neurones piramidals basòfiles, i VI Multiforme que ocupa gairebé el 50 % de l'escorça). La substància blanca subjacent és fibrosa amb petits nuclis d'oligodendròcits. Les meninges observables són l'aracnoides i la piamàter íntimament unida.

Cerebel: substància grisa perifèrica clarament dividida en tres estrats: Capa molecular: externa, eosinòfila clara, amb baixa densitat nuclear. Monocapa de cèl·lules de Purkinje: grans somes piriformes amb arborització dendrítica que puja cap a la molecular. Capa granulosa: interna, extraordinàriament densa en petits nuclis basòfils (cèl·lules granulars i de Golgi). Aparell Reproductor Femení i Masculí L'ovari està cobert per epiteli superficial i la túnica albugínia. L'escorça acull els fol·licles ovàrics en diferents estadis: fol·licles primordials (cèl·lules planes), primaris (epiteli simple cúbic) i cicatrius de teixit connectiu dens com el corpus albicans.

La medul·la és de connectiu lax ric en vasos. Les trompes uterines tenen plecs ramificats tortuosos amb epiteli simple cilíndric ciliat, capa muscular circular interna gruixuda i longitudinal externa fina, i coberta serosa amb mesoteli. El testicle està envoltat per una túnica albugínia densa. Els túbuls seminífers contenen un epiteli estratificat germinal amb dues poblacions principals: Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 10 Sistema Circulatori: Artèria Muscular i Artèria Elàstica La paret dels grans vasos sanguinis consta de tres túniques: íntima (endoteli i subendoteli), mitjana (muscular o elàstica) i adventícia (teixit connectiu lax amb vasa vasorum).

La naturalesa de la túnica mitjana permet classificar les artèries: Esquema de diagnòstic diferencial de vasos sanguinis segons les fibres elàstiques. Tipus de Vas Túnica Íntima Túnica Mitjana Túnica Adventícia Artèria elàstica (Ex.

Aorta) Endoteli i làmina pròpia prima; sense separació neta amb la mitjana Molt gruixuda; làmines elàstiques concèntriques abundants i homogènies amb miòcits llisos entremig Prima, de teixit connectiu amb vasa vasorum Artèria muscular Endoteli separat per la membrana elàstica interna (ondulada nítida) Predomini de múscul llis compacte; limitada externament per la membrana elàstica externa Gruixuda, amb fibres col·làgenes, elàstiques i vasa vasorum Vena Endoteli continu prim Paret muscular prima, sense distribució de fibres elàstiques com l'artèria Capa adventícia que acostuma a ser la més gruixuda del vas PER RECORDAR-HO Si la capa mitjana està plena de fibres elàstiques ondades arreu, és una artèria elàstica.

Si les làmines elàstiques només es veuen com dues línies als límits (interna i externa) i el mig és pur múscul llis, és una artèria muscular. COMPROVA-HO 21 Quin element delimita la túnica íntima de la mitjana a les artèries musculars? Cèl·lules de Sertoli: cilíndriques, de suport, amb nucli pàl·lid que s'estenen des de la membrana basal fins a la llum. 1 Espermatogònies: basals, amb nuclis rodons i basòfils, que inicien la línia germinativa. 2 Làmina pròpia peritubular: conté cèl·lules mioides contràctils per al moviment peristàltic. 3 Teixit intersticial: situat entre els túbuls, conté les cèl·lules de Leydig, grans, polièdriques, eosinòfiles i riques en inclusions lipídiques.

4 Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 11 ESQUEMA Zones de la Glàndula Suprarrenal IDEES CLAU El tiroide s'estructura en fol·licles d'epiteli cúbic que emmagatzemen col·loide ric en tiroglobulina. La hipòfisi es divideix clarament en adenohipòfisi cel·lular basòfila/acidòfila i neurohipòfisi d'aspecte fibrós. L'escorça suprarrenal conté tres zones: glomerular (grups arrodonits), fascicular (cordons rectes) i reticular (xarxa anastomòtica). El cerebel mostra tres capes a la substància grisa: molecular externa, monocapa de cèl·lules de Purkinje i capa granulosa interna.

Les artèries elàstiques tenen fibres elàstiques distribuïdes homogèniament per tota la capa mitjana, mentre que les musculars només presenten membranes elàstiques als marges intern i extern. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com es disposen les cèl·lules a la substància grisa del cerebel? 23. A quin compartiment testicular s'ubiquen les cèl·lules de Leydig i quina és la seva morfologia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quina zona de l'escorça suprarrenal està formada per cordons paral·lels entre sinusoides?

Escorça suprarrenal Organitzada en 3 estrats Capa glomerular Agrupacions ovoides subcapsulars Capa fascicular Cordons cel·lulars rectes paral·lels Capa reticular Xarxa interconnectada eosinòfila Medul·la suprarrenal Cèl·lules grans al voltant de vasos Capa glomerular a) Capa fascicular b) Capa reticular c) Medul·la interna d) Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 12 25. Quina neurona gegant amb ramificacions característiques es troba a l'escorça cerebel·losa? 26. Quina característica morfològica identifica la túnica mitjana d'una gran artèria elàstica com l'aorta? 27. Quines cèl·lules de l'adenohipòfisi mostren un citoplasma transparent que no agafa colorants?

4 Resum per repassar Sang i Òrgans Limfoides Element Com s'identifica al microscopi Neutròfil Leucòcit granulat amb nucli polilobulat i multisegmentat. Basòfil Leucòcit granulat amb citoplasma ple de grànuls molt liles foscos. Eosinòfil Leucòcit granulat amb citoplasma molt rosa (acidòfil) i nucli bilobulat. Limfòcit Agranulat petit, nucli esfèric prominent molt lila que omple quasi tota la cèl·lula. Monòcit Leucòcit més gran de tots, nucli reniforme (forma de ronyó) o bilobulat. Timus Càpsula que divideix en lobulets (escorça basòfila i medul·la clara amb corpuscles de Hassall). Melsa Polpa blanca amb artèria central i polpa vermella esponjosa (cordons de Billroth i sinusoides).

Gangli limfàtic Càpsula amb sins subcapsulars, escorça amb nòduls (sense artèria central), paraescorça i medul·la amb cordons.

Cèl·lula de Leydig a) Cèl·lula de Purkinje b) Cèl·lula piramidal gegant c) Cèl·lula de Sertoli d) Només membrana elàstica interna a) Làmines elàstiques concèntriques homogènies b) Absència de revestiment endotelial c) Múscul llis exclusiu sense elastina d) Pituïcits a) Cèl·lules acidòfiles b) Cèl·lules basòfiles c) Cèl·lules cromòfobes d) Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 13 Aparell Digestiu i Excretor Element Com s'identifica al microscopi Intestí prim Mucosa amb vellositats digitiformes, criptes de Lieberkühn amb cèl·lules de Paneth basals eosinòfiles; làmina pròpia dins la vellositat.

Intestí gros Mucosa exclusivament amb criptes rectes invaginades (sense vellositats) i abundants caliciformes; làmina pròpia intercriptal. Fetge (Tríada portal) Hepatòcits en cordons amb sinusoides i vena central sense connectiu; tríada amb vena porta (ampla), artèria hepàtica (muscular) i conducte biliar (cúbic basòfil). Escorça renal Presència de corpuscles renals (glomèrul + càpsula de Bowman); túbuls proximals (llum bruta amb raspall) i distals (llum neta). Medul·la renal Absència total de corpuscles renals; només tubs col·lectors (epiteli cúbic) i nanses de Henle (epiteli simple pla).

Bufeta urinària Revestida per uroteli (estratificat de transició adaptable) i paret muscular de 3 capes (detrusor). Aparell Respiratori i Pell Element Com s'identifica al microscopi Tràquea Epiteli pseudoestratificat ciliat amb caliciformes, glàndules submucoses i anell de cartílag hialí en 'C'. Bronqui vs. Bronquíol Bronqui: presència de plaques de cartílag i sense capa muscular contínua. Bronquíol: sense cartílag i amb capa muscular llisa desenvolupada. Epidermis Epiteli estratificat queratinitzat: capes basal (monocapa germinativa), espinosa (basòfila), granular (nuclis allargats) i còrnia (escames anucleades). Dermis papil·lar vs.

reticular Papil·lar: teixit connectiu lax prim amb xarxa capil·lar profusa. Reticular: teixit connectiu dens irregular amb feixos gruixuts. Endocrí, Nerviós, Reproductor i Circulatori Element Com s'identifica al microscopi Tiroide Fol·licles tancats d'epiteli cúbic plens de col·loide homogeni molt eosinòfil. Hipòfisi Adenohipòfisi cel·lular vascularitzada (cèl·lules basòfiles, acidòfiles, cromòfobes) i neurohipòfisi fibrosa amb pituïcits. Glàndula suprarrenal Escorça amb 3 capes: glomerular (grups ovoides), fascicular (cordons rectes) i reticular (xarxa); medul·la amb cèl·lules polièdriques vasculars.

Pàncrees Acins serosos exocrins piramidals que envolten illots de Langerhans endocrins pàl·lids. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 14 Element Com s'identifica al microscopi SNC (Cerebel) Substància grisa perifèrica en 3 capes: molecular (externa clara), monocapa de Purkinje (neurones gegants) i granular (interna basòfila molt densa). Testicle Túbuls seminífers amb espermatogònies basals i cèl·lules de Sertoli; cèl·lules de Leydig polièdriques eosinòfiles a l'interstici. Artèria elàstica vs. muscular Elàstica: nombroses làmines elàstiques concèntriques per tota la túnica mitjana. Muscular: mitjana de múscul llis delimitada per membranes elàstiques interna i externa.

Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. La presència d'una vora en raspall amb microvellositats al túbul proximal dona un aspecte brut i reduït a la seva llum, mentre que el distal té la llum completament neta i definida. 2. Les cèl·lules de Paneth, situades exclusivament al fons de les criptes de Lieberkühn. 3. L'absència total de corpuscles renals; la medul·la només conté túbuls i vasos sanguinis. 4. La branca de la vena porta té una llum gran i irregular amb paret fina, mentre que la de l'artèria hepàtica és circular, de llum més petita i amb una paret muscular gruixuda. 5.

El túbul proximal presenta una llum irregular i d'aspecte brut degut a les microvellositats apicals, mentre que el distal té una llum buida, neta i ben delimitada. 6. c) Limfòcit. El limfòcit és petit, agranulat i amb un nucli molt gran i rodó que deixa poc citoplasma visible. 7. b) Fons de les criptes. Les cèl·lules de Paneth es troben a la base de les criptes de Lieberkühn i tenen grànuls molt acidòfils. 8. c) Manca de beina connectiva. La vena central no conté teixit connectiu envoltant a diferència dels vasos de l'espai porta. 9. d) Longitudinal interna i externa, circular mitjana.

El múscul detrusor de la bufeta urinària presenta tres capes: longitudinal interna, circular mitjana i longitudinal externa. 10. De la melsa, ja que la polpa blanca s'organitza al voltant de l'artèria central. 11. Els corpuscles de Hassall, formats per capes concèntriques de cèl·lules reticuloepitelials degenerades. 12. La papil·lar és de connectiu lax amb abundants cèl·lules i capil·lars; la reticular és connectiu dens amb fibres gruixudes, pocs fibroblasts i vasos de pas gran. 13. El bronqui conserva fragments de cartílag hialí sense capa muscular pròpia ben formada, mentre que el bronquíol no té cartílag i posseeix una túnica muscular contínua. 14.

La capa còrnia, formada per restes aplanades escamoses plenes de queratina. 15. d) Corpuscle de Hassall. Els corpuscles de Hassall són acumulacions laminades de cèl·lules reticuloepitelials típiques de la medul·la del timus. 16. a) Presència d'artèria central. L'artèria central és l'element característic que travessa la polpa blanca esplènica. 17. c) Manca de cilis. Les cèl·lules de Clarà són cèl·lules secretores no ciliades presents a l'epiteli dels bronquíols. 18. a) Dermis reticular. La dermis reticular està formada per teixit connectiu dens irregular amb feixos compactes i pocs fibroblasts. 19.

Observant si les fibres elàstiques es distribueixen de forma homogènia per tota la capa mitjana (artèria elàstica) o si només es limiten a les membranes elàstiques interna i externa (artèria muscular). 20. Formant cordons cel·lulars rectes i paral·lels disposats entre capil·lars sinusoides longitudinals. 21. La membrana elàstica interna, que adopta una trajectòria replegada i molt visible al microscopi. 22. S'estratifiquen en una capa molecular superficial poc poblada, una monocapa intermèdia de cèl·lules piriformes de Purkinje i una capa granulosa profunda amb gran densitat de petits nuclis basòfils. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 16 23.

Es localitzen al teixit connectiu intersticial entre els túbuls seminífers; són cèl·lules polièdriques, eosinòfiles i amb inclusions de lípids. 24. b) Capa fascicular. La capa fascicular és la més ampla i s'organitza en columnes cel·lulars rectes acompanyades de capil·lars sinusoides. 25. b) Cèl·lula de Purkinje. Les cèl·lules de Purkinje formen una monocapa única entre la capa molecular i la granulosa del cerebel. 26. b) Làmines elàstiques concèntriques homogènies. L'artèria elàstica conté nombroses fibres i làmines elàstiques distribuïdes per tot el gruix de la túnica mitjana. 27. d) Cèl·lules cromòfobes.

Les cèl·lules cromòfobes no tenen afinitat pels colorants estàndard i mostren un citoplasma pàl·lid o transparent. Histologia Mèdica: Guia d'Identificació de Teixits 17