Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HABILITATS PRECLÍNIQUES Grau en Medicina Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Habilitats Preclíniques (URV Medicina): histologia de teixits i òrgans, radiologia, innervació, parells cranials i semiologia física.

APREN.AI Índex 1 Histologia bàsica — Tincions, teixits i cèl·lules sanguínies Metodologia sistemàtica de l'informe histològic Tincions histològiques clàssiques i indicacions Elements figurats de la sang: sèrie vermella i plaquetes Sèrie blanca: identificació de leucòcits en frotis sanguini Histologia d'òrgans 2 Pell, vasos i aparell respiratori Sistema tegumentari: pell i annexos cutanis Vasos arterials: artèria elàstica i muscular Aparell respiratori: tràquea, bronquis i bronquíols Parènquima pulmonar i barrera hematoaèria 3 Digestiu, urinari i sistema nerviós Tracte digestiu: intestí prim i intestí gros Glàndules annexes: fetge i pàncrees Aparell urinari: parènquima renal i vies de conducció Sistema nerviós: còrtex cerebral, cerebel i unió neuromuscular Aparell locomotor 4 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat superior Branques terminals del plexe braquial Síndromes clíniques per lesió nerviosa perifèrica Territoris d'innervació sensitiva perifèrica Dermatomes, miotomes i reflexos osteotendinosos (C5 a C8) 5 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat inferior Organització general i branques principals del plexe lumbosacre Bifurcació del nervi ciàtic i territoris distals Diagnòstic diferencial radicular lumbar: L4, L5 i S1 Radiologia clínica 6 Columna vertebral (cervical, dorsal i lumbosacra) Fonaments de ressonància magnètica: seqüències T1 i T2 Columna cervical: visualització i repars anatòmics Columna dorsal i relacions toràciques Columna lumbosacra: anatomia seccional i hèrnia discal 7 Extremitats superior i inferior Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 1 Cintura escapular i articulació de l'espatlla Articulació del colze i de l'avantbraç Canell i mà: ossos del carp i túnel carpià Articulació del maluc (coxofemoral) Genoll: meniscs, lligaments i aparell extensor Turmell i peu: mortalla tibiofibular i ossos del tars 8 Neuroanatomia — Vascularització de la medul·la i de l'encèfal 1.

Vascularització arterial de la medul·la espinal 2. Aport arterial a l'encèfal i el polígon de Willis 3.

Drenatge venós: sinus de la duramàter i si cavernós 9 Exploració neurològica — Parells cranials (I a XII) Principis generals i organització dels parells cranials Vies sensorials cefàliques: parells I i II Motilitat ocular extrínseca i intrínseca (parells III, IV i VI) Nervi trigemin (V parell) i nervi facial (VII parell) Nervis bulbars i espinal: parells VIII a XII 10 Neuroimatge — TC i RM del sistema nerviós central Anatomia seccional sistemàtica en tomografia computeritzada (TC) Semiologia vascular aguda: el signe de l'artèria cerebral mitjana hiperdensa Hemorràgies intracranials: patrons morfològics i compartiments Caracterització del sistema nerviós per ressonància magnètica 11 Embriologia clínica — Teratogènesi i malformacions congènites Principis de teratologia i susceptibilitat cronològica Etiologia de les anomalies del desenvolupament Malformacions del sistema nerviós central Malformacions de l'aparell locomotor i de la regió facial Cardiopaties congènites 12 Exploració física general — Polsos, sistema limfàtic i auscultació Polsos arterials i eixos vasculars perifèrics Xarxa venosa superficial i profunda Exploració sistemàtica del sistema limfàtic Semiologia cardiorespiratòria i punció pleural Topografia clínica dels nou quadrants abdominals 13 Resum per repassar Histologia bàsica i tincions Histologia d'òrgans Aparell locomotor i innervació Radiologia clínica i neuroimatge Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 2 Neuroanatomia vascular i parells cranials Teratologia i exploració física general Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 3 1 Histologia bàsica — Tincions, teixits i cèl·lules sanguínies EN ACABAR SABRÀS Descriure de forma sistemàtica una mostra histològica seguint l'ordre de magnificació (4X, 10X i 40X). Distingir les propietats químiques i aplicacions diagnòstiques de les tincions histològiques clàssiques. Identificar les cèl·lules sanguínies en un frotis diferenciant granulòcits, agranulòcits, eritròcits i plaquetes segons proporció i morfologia.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot el diàmetre d'un glòbul vermell afavorir l'intercanvi d'oxigen si és més gran que el capil·lar pel qual passa? L'anàlisi microscòpica dels teixits requereix un mètode d'estudi estructurat que permeti interpretar les mostres des d'una visió panoràmica fins a la resolució citològica. ESQUEMA Estructura de la histologia bàsica i sang Metodologia sistemàtica de l'informe histològic L'elaboració de l'informe histològic consisteix a descriure ordenadament una preparació tissular realitzada al laboratori.

El procediment s'executa sempre de manera progressiva, començant per una avaluació global i avançant cap al màxim detall microscòpic mitjançant diferents augments: Histologia bàsica Estudi microscòpic i sèries cel·lulars Informe histològic Lectura a 4X, 10X i 40X Teixits bàsics Epitelial, connectiu, muscular, nerviós Tincions clàssiques H/E, PAS, Masson, Giemsa Sèrie cel·lular sanguínia Eritròcits, leucòcits i plaquetes Granulòcits Neutròfils, eosinòfils i basòfils Agranulòcits Monòcits i limfòcits (T, B, NK) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 4 Durant l'avaluació és preceptiu identificar o descartar la presència dels quatre teixits bàsics: Teixit epitelial: Cèl·lules estretament unides que recobreixen superfícies o formen glàndules.

Teixit connectiu: Matriu extracel·lular abundant que sosté i nodreix la resta d'estructures. Teixit muscular: Cèl·lules contràctils especialitzades en generar moviment mecànic. Teixit nerviós: Xarxa especialitzada en la transmissió d'impulsos electroquímics. També cal establir l'orientació espacial del tall anatòmic per a no confondre la forma cel·lular. Una fibra muscular tallada en sentit transversal es veurà poligonal amb nuclis a la perifèria, mentre que en un tall longitudinal es manifestarà com una banda allargada amb estriacions transversals característiques. Microfotografia de teixit muscular estriat en secció transversal i longitudinal.

COMPROVA-HO 2 Quina informació inicial clau s'ha d'extreure a l'augment més baix (4X) abans de passar a detallar el nucli d'una cèl·lula? Tincions histològiques clàssiques i indicacions Els colorants s'uneixen als components tissulars segons les seves propietats químiques. La combinació d'hematoxilina i eosina (H/E) constitueix la referència habitual: Visió panoràmica (4X): Permet identificar la tinció emprada, comprovar si existeixen patrons estructurals organitzats i determinar el nombre i el tipus de teixits presents en el tall.

1 Descripció detallada (10X): S'analitza el grau d'organització del teixit, la morfologia general de les cèl·lules i les zones predominants de basofília o eosinofília. 2 Resolució cel·lular (40X): S'examina la morfologia nuclear concreta, la relació nucli/citoplasma i la identificació definitiva dels teixits bàsics. 3 Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 5 DEFINICIÓ L'hematoxilina és un colorant bàsic amb afinitat per estructures àcides (basòfiles), com els àcids nucleics del nucli cel·lular, conferint-los un color blau o morat.

L'eosina és un colorant àcid amb afinitat per components bàsics (eosinòfils), especialment les proteïnes citoplasmàtiques, tenyint- les de color rosat. Tinció Estructures i elements diana Resultat cromàtic / Aplicació principal H/E (Hematoxilina- Eosina) Nuclis cel·lulars (àcids) i citoplasma/proteïnes (bàsics) Nuclis blaus/morats; citoplasma i matriu rosats (avaluació a 10X). PAS (Àcid periòdic de Schiff) Carbohidrats i mucopolisacàrids Color fúcsia o vermellós intens; òptim per a cèl·lules caliciformes. Giemsa Elements figurats de la sang perifèrica Diferenciació dels leucòcits en frotis de sang perifèrica.

Tricròmic de Masson Col·lagen, fibres musculars, queratina i nuclis Col·lagen de color blau, queratina vermella i nuclis blaus. Orceïna / Verhoeff Components elàstics de la matriu extracel·lular Permet visualitzar selectivament les fibres elàstiques. Tinció de Van Gieson Estructures glandulars mucoses i musculars Òptima per observar l'arquitectura de les criptes de Lieberkühn. Tinció de Papanicolau Cèl·lules epitelials exfoliades Estudi citològic, especialment en citologia vaginal. Prussian Blue (Perls) Dipòsits de ferro fèrric (hemosiderina) Detecta restes de fagocitosi de macròfags a la melsa.

Tinció argèntica Sals de plata precipitades sobre components fibril·lars Òptima per contrastar el soma i les prolongacions dels teixits nerviosos. ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter químic del colorant amb la càrrega de l'estructura cel·lular. L'hematoxilina és una base, però tenyeix zones àcides (basòfiles); l'eosina és un àcid, però tenyeix zones bàsiques (acidòfiles o eosinòfiles). Recorda: les estructures es bategen segons el colorant pel qual presenten afinitat. Per aprofundir en estructures específiques on s'empren aquestes tincions: Arquitectura vascular i fibres elàstiques: vegeu «Histologia d'òrgans — Pell, vasos i aparell respiratori».

Reconeixement de les criptes de Lieberkühn: vegeu «Histologia d'òrgans — Digestiu, urinari i sistema nerviós». Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 6 COMPROVA-HO 3 Quina diferència tintorial s'espera en aplicar el tricròmic de Masson sobre una mostra rica en fibres de col·lagen i queratina? Elements figurats de la sang: sèrie vermella i plaquetes La sang és una varietat especialitzada de teixit connectiu líquid. Està integrada pel plasma i diversos tipus de cèl·lules o fragments cel·lulars: Els glòbuls vermells o eritròcits són elements anucleats altament especialitzats. Representen aproximadament el 55% del volum sanguini total.

Presenten una morfologia de disc bicòncau que optimitza la superfície per a l'intercanvi de gasos i atorga flexibilitat mecànica. El diàmetre mitjà de l'eritròcit humà és de 6 a 7 µm. Aquesta dimensió supera lleugerament el calibre dels capil·lars més estrets de la microcirculació. Aquesta diferència de diàmetre redueix la velocitat del flux dels eritròcits pel llit capil·lar, afavorint el temps d'intercanvi dels gasos respiratoris amb els teixits. Les plaquetes són fragments cel·lulars anucleats derivats dels megacariòcits. El seu recompte fisiològic normal se situa entre 150.000 i 300.000 plaquetes per microlitre.

La seva funció principal és intervenir en l'hemostàsia formant el tap plaquetari davant lesions vasculars. A més, contenen una gran riquesa de factors de creixement que col·laboren en la regeneració tissular. COMPROVA-HO 4 Per què resulta funcionalment favorable que el diàmetre de l'eritròcit sigui una mica més gran que el d'alguns capil·lars? Sèrie blanca: identificació de leucòcits en frotis sanguini Els glòbuls blancs o leucòcits constitueixen el sistema defensiu de l'organisme davant d'agressions biològiques.

Es classifiquen en dues grans categories segons la presència de granulacions específiques visibles al citoplasma: Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 7 ESQUEMA Classificació dels leucòcits sanguinis Leucòcits granulars Neutròfils polimorfonuclears: Representen el 45-65% de la fórmula leucocitària. Són cèl·lules fagocítiques especialitzades en la detecció i eliminació de bacteris i fongs. El seu nucli és multilobulat (normalment de 3 a 5 lòbuls). Davant d'infeccions bacterianes agudes, la medul·la òssia allibera formes joves immadures anomenades polimorfonuclears en banda. Eosinòfils: Constitueixen un 5% dels leucòcits.

Es distingeixen per un nucli típicament bilobulat i abundants grànuls citoplasmàtics de caràcter eosinòfil. Participen activament en la resposta contra infeccions parasitàries i intervenen en els processos al·lèrgics. Basòfils: Són els menys abundants, ocupant un 1-2% del total. Posseeixen un nucli bilobulat que sovint queda emmascarat per la gran quantitat de grànuls basòfils que el tapen. Aquests grànuls emmagatzemen histamina, substància responsable d'iniciar la resposta inflamatòria. Leucòcits agranulars Monòcits: Suposen el 8% del recompte leucocitari. Són cèl·lules de gran mida caracteritzades per un nucli reniforme (en forma de ronyó).

Tenen la capacitat de migrar fora del torrent circulatori cap als teixits connectius, on es diferencien en macròfags fagocítics per actuar en processos infecciosos i en la reparació dels teixits danyats.

Leucòcits circulants Defensa immunitària de l'organisme Granulòcits Grànuls específics citoplasmàtics Neutròfils (45-65%) Fagocitosi de bacteris i fongs Eosinòfils (5%) Defensa antiparasitària i al·lèrgies Basòfils (1- 2%) Alliberament d'histamina i inflamació Agranulòcits Absència de grànuls específics Monòcits (8%) Precursors dels macròfags tissulars Limfòcits (35-40%) Immunitat cel·lular, humoral i NK Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 8 Limfòcits: Representen el 35-40% dels leucòcits circulants. Presenten un nucli rodó i gran, amb una relació nucli/citoplasma molt elevada. Són les unitats claus davant infeccions virals (patògens intracel·lulars).

Es divideixen en tres subpoblacions: COMPROVA-HO 5 Què indica la troballa d'una proporció elevada de neutròfils en banda al frotis sanguini? IDEES CLAU La lectura histològica requereix un mètode seqüencial: de la panoràmica (4X) a la citologia (40X), verificant sempre els quatre teixits bàsics. L'hematoxilina tenyeix estructures àcides de blau/morat i l'eosina tenyeix estructures bàsiques de rosat. Els eritròcits mesuren de 6 a ; aquesta mida redueix la velocitat de trànsit als capil·lars facilitant l'intercanvi de gasos. Els neutròfils (45-65%) són els leucòcits més abundants; les seves formes immadures en banda s'eleven en infeccions agudes.

Els limfòcits (35-40%) són agranulòcits fonamentals en infeccions víriques i es divideixen en cèl·lules T, B i NK. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com es classifiquen els leucòcits segons el seu contingut citoplasmàtic i quins percentatges normals ocupen? 7. Quina funció diagnòstica tenen les tincions de PAS i de Prussian Blue? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin leucòcit presenta un nucli reniforme i es transforma en macròfag als teixits? 9. Quin valor reflecteix el diàmetre fisiològic mitjà d'un eritròcit sa? Limfòcits T: Coordinen i executen els mecanismes de la immunitat cel·lular.

1 Limfòcits B: Responsables de la producció d'anticossos en la immunitat humoral. 2 Cèl·lules NK (Natural Killer): Cèl·lules citotòxiques que ataquen de manera inespecífica cèl·lules tumorals i infectades. 3 7 μm Eosinòfil a) Limfòcit B b) Basòfil c) Monòcit d) 2 a 4 µm a) 6 a 7 µm b) 10 a 12 µm c) 15 a 20 µm d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 9 10. Quin tipus de cèl·lula sanguínia sintetitza i emmagatzema histamina als seus grànuls? 11. Quina tinció permet visualitzar el col·lagen de color blau i la queratina vermella?

Basòfil a) Limfòcit T b) Monòcit c) Neutròfil d) Tricròmic de Masson a) Hematoxilina-eosina b) Giemsa c) Orceïna d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 10 2 Pell, vasos i aparell respiratori EN ACABAR SABRÀS Distingir els estrats de l'epidermis i les regions de la dermis en microscòpia òptica. Diferenciar una artèria muscular d'una artèria elàstica per les seves túniques i làmines limitants. Reconèixer el cartílag hialí i diferenciar els conductes respiratoris cartiloginosos dels bronquíols. Descriure la disposició de la barrera hematoaèria i identificar els seus components cel·lulars.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com pot distingir el microscopista si una via aèria seccionada és un bronqui o un bronquíol? L'estudi histològic dels òrgans permet relacionar la disposició microscòpica dels teixits amb les seves funcions fisiològiques fonamentals. En aquesta secció s'analitzen les estructures de la pell, dels vasos arterials i de les vies de l'aparell respiratori mitjançant la tinció estàndard amb hematoxilina-eosina (vegeu «Histologia bàsica — Tincions, teixits i cèl·lules sanguínies»).

Sistema tegumentari: pell i annexos cutanis La preparació de pell presenta una organització en dues regions principals ben delimitades: una capa superficial intensament acolorida i una regió profunda més gruixuda i desorganitzada. Histologia d'òrgans 2 Pell, vasos i aparell respiratori 3 Digestiu, urinari i sistema nerviós Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 11 Tall de pell amb epidermis queratinitzada i dermis subjacent. La porció més externa correspon a l'epidermis, constituïda per un epiteli estratificat.

A gran augment ( ) s'hi distingeixen clarament quatre estrats cel·lulars disposats des de la profunditat cap a la superfície: Per sota de l'epidermis se situa la dermis, formada per teixit connectiu ric en matriu eosinòfila i amb menor densitat cel·lular global. Dins d'aquesta capa es diferencien dos estrats: Dermis papil·lar: teixit connectiu lax adjacent a l'epiteli, que actua de làmina pròpia i presenta una elevada densitat cel·lular. Dermis reticular: teixit connectiu dens irregular, on s'observen adipòcits i la porció secretora i excretora d'annexos cutanis com les glàndules sudorípares.

Les glàndules sudorípares apareixen al tall histològic com a túbuls cargolats seccionats transversalment i longitudinalment. Disposen d'un epiteli cúbic basòfil monoestratificat o biestratificat, rodejat per teixit adipós i petits vasos sanguinis que contenen eritròcits intensament eosinòfils. COMPROVA-HO 13 Quina diferència histològica fonamental permet distingir la dermis papil·lar de la reticular? Vasos arterials: artèria elàstica i muscular Les artèries són òrgans cavitaris amb una llum central i una paret predominantment eosinòfila organitzada en tres túniques concèntriques: íntima, mitjana i adventícia.

40× Estrat basal: format per una monocapa de cèl·lules d'aspecte cúbic en contacte directe amb el teixit connectiu subadjacent. 1 Estrat espinós: constitueix la capa cel·lular més voluminosa i ampla de l'epidermis. 2 Estrat granular: integrat per cèl·lules planes que contenen marcades granulacions basòfiles intracitoplasmàtiques. 3 Estrat corni: regió terminal superficial caracteritzada per filaments o làmines anucleades que es desprenen progressivament del teixit. 4 Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 12 Paret d'artèria elàstica mostrant la túnica mitjana ricament proveïda d'elastina. La túnica íntima delimita directament amb la llum vascular.

Està formada per un endoteli (epiteli simple pla) que reposa sobre una fina làmina pròpia de teixit connectiu amb alguns nuclis basòfils. La túnica mitjana conté un gruix considerable de cèl·lules musculars llises amb citoplasma eosinòfil i nuclis allargats o picnòtics basòfils. Finalment, la túnica adventícia és una capa gruixuda de teixit connectiu lax que conté estructures tubulars transversals amb contingut hemàtic, denominades vasa vasorum, responsables de nodrir la paret vascular.

Estructura / Capa Artèria muscular Artèria elàstica Làmina elàstica interna Molt patent i replegada entre la íntima i la túnica mitjana Dispersa o indistinguible entre les nombroses fibres Túnica mitjana Predomini de cèl·lules musculars llises compactes Gran abundància de làmines o fibres d'elastina entre el múscul Làmina elàstica externa Present entre la mitjana i l'adventícia (menys visible) Sense transició neta a causa de l'elastina difusa Adventícia Teixit connectiu lax amb vasa vasorum Teixit connectiu lax amb vasa vasorum ERROR FREQÜENT Confondre l'artèria elàstica amb la muscular per la presència de múscul llis.

Recorda que la túnica mitjana de l'artèria elàstica conté abundants bandes d'elastina intercalades, mentre que la muscular destaca per una marcada làmina elàstica interna ondulada que delimita la íntima de la mitjana. Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 13 COMPROVA-HO 14 Quina estructura nutritiva característica es localitza a la túnica adventícia de les grans artèries? Aparell respiratori: tràquea, bronquis i bronquíols La paret de les vies respiratòries condueix l'aire i experimenta modificacions estructurals des de la tràquea fins a les unitats d'intercanvi alveolar.

PROCÉS Transició estructural de la via respiratòria 1 Tràquea Epiteli pseudoestratificat, glàndules submucoses i anell continu de cartílag hialí 2 Bronqui Epiteli pseudoestratificat, glàndules i plaques discontínues de cartílag hialí 3 Bronquíol Epiteli simple ciliat, pèrdua total de cartílag i manteniment de múscul llis 4 Alvèol Paret prima d'intercanvi de gasos en contacte amb la xarxa de capil·lars La tràquea i els bronquis presenten quatre capes concèntriques al voltant de la seva llum: Mucosa: formada per un epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat amb cèl·lules basòfiles i la seva làmina pròpia connectiva.

1 Submucosa: teixit connectiu lax amb abundants glàndules de la submucosa (glàndules seromucoses) d'epiteli simple cúbic, on destaquen porcions basòfiles (seroses) i porcions clares o blanques (mucoses). 2 Capa cartilaginosa: anell o plaques de cartílag hialí. Aquest teixit connectiu especialitzat conté condròcits basòfils agrupats en grups isogènics, immersos en una matriu basòfila homogènia sense fibres visibles. A la perifèria s'observa el pericondri amb fibres eosinòfiles longitudinals i petites cèl·lules precursores. 3 Adventícia: teixit connectiu lax perifèric que fixa el conducte a les estructures veïnes.

4 Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 14 Tall microscòpic de bronqui amb una placa de cartílag hialí. Quan l'arbre bronquial es ramifica cap als bronquíols, la paret pateix una transició estructural radical: s'aprima de forma notable, perd completament el cartílag hialí i les glàndules submucoses, i manté una llum rodejada per una làmina pròpia amb cèl·lules de defensa i fibroblasts, una capa muscular llisa molt fina i una túnica adventícia amb vasos. Parènquima pulmonar i barrera hematoaèria L'epiteli respiratori dels bronquíols passa a ser un epiteli simple cúbic o cilíndric ciliat amb nuclis basòfils.

Al voltant dels bronquíols s'estén el parènquima pulmonar, format per conductes alveolars i alvèols. A gran augment s'observa la barrera hematoaèria, zona on els capil·lars sanguinis i la paret alveolar es juxtaposen estretament per optimitzar la difusió de gasos: Eritròcits: cèl·lules intensament eosinòfiles a l'interior de la xarxa capil·lar. Cèl·lules de nucli rodó: corresponents a pneumòcits tipus II (responsables de la secreció de surfactant) o macròfags alveolars. Cèl·lules de nucli allargat: associades a la paret com a pneumòcits tipus I (epiteli pla alveolar), cèl·lules endotelials del capil·lar o fibroblasts del teixit intersticial.

COMPROVA-HO 15 Quin és el criteri principal per distingir histològicament un bronqui d'un bronquíol? Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 15 IDEES CLAU L'epidermis està formada per quatre estrats principals: basal, espinós, granular i corni. La dermis es divideix en papil·lar (teixit connectiu lax) i reticular (dens irregular amb glàndules sudorípares). L'artèria elàstica conté abundants fibres d'elastina a la túnica mitjana, mentre que l'artèria muscular presenta una làmina elàstica interna molt replegada. La tràquea i els bronquis presenten epiteli pseudoestratificat ciliat, glàndules submucoses i cartílag hialí organitzat en grups isogènics.

Els bronquíols es distingeixen dels bronquis per la pèrdua absoluta de cartílag i glàndules submucoses. La barrera hematoaèria és la zona d'íntim contacte entre l'epiteli alveolar (pneumòcits tipus I i II) i l'endoteli dels capil·lars sanguinis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quins són els components cel·lulars que podem diferenciar a la paret alveolar segons la morfologia dels seus nuclis? 17. Com s'organitzen els condròcits dins de la matriu del cartílag hialí traqueal?

HISTOLOGIA D'ÒRGANS 3 Digestiu, urinari i sistema nerviós EN ACABAR SABRÀS Diferenciar al microscopi la mucosa de l'intestí prim de la de l'intestí gros segons la presència de vellositats i la densitat de cèl·lules caliciformes. Identificar els tres components vasculars i biliars de la tríada portal hepàtica. Distingir els túbuls contornejats proximals dels distals al còrtex renal segons el seu diàmetre luminal i característiques citoplasmàtiques. Reconèixer les tres capes del còrtex cerebel·lós i la morfologia de les cèl·lules de Purkinje. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Com es pot saber amb un sol cop d'ull al microscopi si un tall d'epiteli correspon a la bufeta urinària o a l'intestí?

Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 16 Tracte digestiu: intestí prim i intestí gros El tub digestiu presenta una organització general en capes concèntriques que envolten una llum central: mucosa basòfila interna, submucosa eosinòfila, túnica muscular externa i una coberta de serosa o adventícia (per aprofundir en les propietats dels colorants, vegeu «Histologia bàsica — Tincions, teixits i cèl·lules sanguínies»). Tanmateix, l'arquitectura de la mucosa varia notablement entre els diferents trams intestinals.

A l'intestí prim, la superfície luminal s'organitza en plecs de la mucosa i la submucosa, els quals exhibeixen evaginacions digitiformes anomenades vellositats intestinals, juntament amb invaginacions tubulars profundes anomenades criptes de Lieberkühn. L'epiteli de revestiment és cilíndric simple amb enteròcits i cèl·lules caliciformes. A la base de les criptes es localitzen cèl·lules de Paneth amb grànuls apicals clarament eosinòfils, a més de cèl·lules endocrines basòfiles i cèl·lules indiferenciades. La làmina pròpia subjacent és molt rica en cèl·lules immunitàries de defensa, delimitada de la submucosa per una fina muscularis mucosae.

La capa muscular consta d'un estrat circular intern i un altre longitudinal extern. Secció histològica d'intestí gros mostrant absència de vellositats i criptes abundants. A l'intestí gros, en canvi, no existeixen vellositats. La mucosa és completament llisa cap a la llum i presenta exclusivament nombroses criptes de Lieberkühn d'orientació recta o obliqua. En aquest tram predominen de forma massiva les cèl·lules caliciformes, que exhibeixen una morfologia en copa amb abundants grànuls mucosos i un nucli basal aplanat. La submucosa conté teixit connectiu lax, adipòcits i vasos sanguinis seccionats, seguida de la doble capa muscular.

Paràmetre Intestí prim Intestí gros Vellositats intestinals Presents (evaginacions digitiformes) Absents (superfície plana) Criptes de Lieberkühn Presents a la base de les vellositats Molt abundants i profundes Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 17 Paràmetre Intestí prim Intestí gros Cèl·lules predominants Enteròcits amb xapa estriada Cèl·lules caliciformes mucosecretores Cèl·lules de Paneth Presents a la base (grànuls eosinòfils) Absents en condicions normals COMPROVA-HO 19 Quin tret histològic diferencial permet descartar immediatament que un tall d'intestí pertanyi al còlon?

Glàndules annexes: fetge i pàncrees El fetge és un òrgan parenquimatós d'elevada densitat cel·lular estructurat en cordons d'hepatòcits que convergeixen cap a la vena centrolobel·lar. Els hepatòcits tenen forma polièdrica, nucli central basòfil i un citoplasma extens marcadament eosinòfil. Entre aquests cordons radiats discorren els sinusoides hepàtics, espais vasculars desproveïts de teixit connectiu fibrós circumdant. Fotomicrografia de parènquima hepàtic mostrant un espai porta amb la tríada portal. A la perifèria dels lobulets hepàtics es troben els espais porta, on destaca la tríada portal, envoltada per una beina de teixit connectiu ric en fibroblasts i elements immunitaris.

Els seus tres elements constitutius es reconeixen per les següents característiques: Branca de la vena porta: vas de gran calibre, llum ampla i irregular, delimitat per un epiteli simple pla fi. Branca de l'artèria hepàtica: vas de menor calibre, llum arrodonida regular, paret gruixuda amb fibres musculars llises i presència d'eritròcits al seu interior. Conducte biliar: estructura tubular fàcilment distingible per estar revestida d'un epiteli simple cúbic basòfil.

Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 18 ESQUEMA Components de la tríada portal hepàtica El pàncrees és una glàndula mixta profusament irrigada formada per dos components ben diferenciats: Porció exocrina: constitueix la major part del parènquima i s'organitza en acins pancreàtics arrodonits. Les seves cèl·lules tenen un nucli basal basòfil i un pol apical ric en grànuls de secreció eosinòfils. Desguassen en conductes excretors amb epiteli cúbic. Porció endocrina: distribuïda en forma d'illots de Langerhans, que són cúmuls cel·lulars arrodonits i pal·lids, amb cèl·lules més eosinòfiles i nuclis centrals (tipus cel·lulars alfa, beta i delta).

COMPROVA-HO 20 Com es diferencia al microscopi òptic el conducte biliar dels altres vasos de la tríada portal? Aparell urinari: parènquima renal i vies de conducció El ronyó està envoltat per una càpsula externa de teixit connectiu fibrós i es divideix en dues regions parenquimatoses clares: el còrtex extern i la medul·la interna. Tall panoràmic de còrtex renal amb múltiples corpuscles renals i túbuls.

Tríada portal Estructures a l'espai porta connectiu Branca vena porta Llum ampla i epiteli simple pla Branca artèria hepàtica Llum rodona i paret muscular gruixuda Conducte biliar Revestiment d'epiteli simple cúbic Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 19 Al còrtex renal s'ubiquen els corpuscles renals (de Malpighi), estructures arrodonides absents a la medul·la. Cada corpuscle conté la càpsula de Bowman —formada per un epiteli simple pla extern i un espai urinari delimitat— i el glomèrul renal central, format per capil·lars fenestrats, podòcits, cèl·lules endotelials i cèl·lules mesangials intraglomerulars.

Al voltant dels glomèrils abunden seccions de túbuls contornejats: Característica Túbul contornejat proximal Túbul contornejat distal Morfologia de la llum Estreta, irregular o amb contingut (vora en raspall) Àmplia, nítida, buida i ben definida Citoplasma cel·lular Cèl·lules grans, citoplasma intensament eosinòfil Cèl·lules més petites, citoplasma més pàl·lid Nombre de nuclis visibles Pocs nuclis per secció transversal (cèl·lules amples) Molts nuclis visibles per secció transversal A la medul·la renal predominen els conductes rectes (segments prims de la nansa de Henle, túbuls col·lectors i porcions rectes) i capil·lars fenestrats sense diafragma disposats en feixos paral·lels.

Les vies urinàries (com l'urèter i la bufeta urinària) són òrgans cavitaris destinats al transport i emmagatzematge de l'orina. La mucosa interna està formada per un uroteli o epiteli de transició, un epiteli estratificat amb cèl·lules capaços de modificar la seva forma segons el grau de repleció de l'òrgan; les cèl·lules més superficials (en paraigua) formen protusions arrodonides cap a la llum. Sota l'epiteli hi ha una làmina pròpia connectiva rica en cèl·lules de defensa i capil·lars.

La capa muscular presenta diferències arquitectòniques claus segons el tram: Òrgan Capes musculars Estructura externa Urèter 2 capes: longitudinal interna i circular externa Adventícia de teixit connectiu lax amb vasos Bufeta urinària 3 capes: longitudinal interna, circular mitjana i longitudinal externa Adventícia / serosa connectiva amb vasos ERROR FREQÜENT Confondre la disposició de la túnica muscular del tub digestiu amb la de les vies urinàries. Al tub digestiu, la capa circular és interna i la longitudinal és externa. A l'urèter la disposició s'inverteix: la capa longitudinal és interna i la circular és externa. A més, la bufeta urinària té tres capes musculars, no dues.

COMPROVA-HO 21 Quina troballa microscòpica permet assegurar que s'està observant el còrtex renal i no la medul·la? Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 20 Sistema nerviós: còrtex cerebral, cerebel i unió neuromuscular El sistema nerviós central s'organitza bàsicament en substància grisa (somes neuronals i neutròpila homogènia) i substància blanca (feixos d'axons mielinitzats eosinòfils d'aspecte fibrós i nuclis d'oligodendròcits). Al còrtex cerebral s'organitzen sis capes cel·lulars concèntriques. La més externa és la capa molecular, amb baixa densitat cel·lular.

A la capa piramidal interna destaquen les cèl·lules piramidals, neurones amb un pericarion triangular, nucli arrodonit basòfil, una dendrita apical llarga orientada cap a la superfície molecular, dues dendrites basals ramificades i un axó que es projecta cap a la substància blanca. La capa més profunda és la capa multiforme, d'alta densitat i amb morfologies cel·lulars heterogènies.

El còrtex cerebel·lós presenta una estratificació en tres capes estrictes ben delimitades: PROCÉS Capes del còrtex cerebel·lós de superficial a profund 1 Capa molecular Baixa densitat cel·lular i tonalitat eosinòfila 2 Capa de Purkinje Monocapa de grans neurones piriformes 3 Capa granular Alta densitat de nuclis basòfils 4 Substància blanca Axons mielinitzats d'aspecte fibrós Tant el cervell com el cerebel estan coberts per les meninges: l'aracnoides (externa en el preparat, amb espai subaracnoidal per on circula el líquid cefalorraquidi) i la piamàter (interna, adherida íntimament al teixit nerviós i acompanyant els vasos sanguinis pials).

La unió neuromuscular requereix tècniques especials per visualitzar-ne els components estructurals i moleculars: Impregnació argèntica (Gros-Bielschowsky): mostra un tronc nerviós que es ramifica progressivament sobre un fons de fibres musculars estriades marronoses. L'axó terminal perd la seva beina de mielina i forma prolongacions fines a la zona activa sinàptica muscular, envoltada de nuclis musculars arrodonits. Tècnica de Karnovsky-Roots: permet visualitzar l'activitat de l'enzim acetilcolinesterasa (AChE) a nivell dels receptors postsinàptics d'acetilcolina, tenyint de color ataronjat o marronós les zones de placa motora que formen la banda d'innervació sobre les fibres musculars.

Capa molecular: estrat més superficial, de baixa densitat cel·lular i tonalitat eosinòfila pàl·lida. 1 Monocapa de cèl·lules de Purkinje: estrat intermedi format per una filera simple de grans somes piriformes amb nuclis voluminosos basòfils. Emeten un arbre dendrític dens cap a la capa molecular i un axó descendent cap a la substància blanca. 2 Capa granular: estrat intern d'altíssima densitat cel·lular, format per nombroses neurones petites amb nuclis marcadament basòfils. 3 Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 21 COMPROVA-HO 22 Quina és la seqüència de capes del còrtex cerebel·lós des de la superfície externa cap a la substància blanca?

IDEES CLAU L'intestí prim presenta vellositats i criptes amb cèl·lules de Paneth, mentre que l'intestí gros manca de vellositats i concentra abundants criptes amb cèl·lules caliciformes. La tríada portal hepàtica agrupa una branca de la vena porta, una branca de l'artèria hepàtica i un conducte biliar revestit d'epiteli simple cúbic basòfil. El còrtex renal es caracteritza per la presència de corpuscles de Malpighi i túbuls contornejats, mentre que la medul·la conté exclusivament túbuls rectes i capil·lars fenestrats. L'uroteli és un epiteli de transició característic de l'urèter i la bufeta, que tenen dues i tres capes musculars respectivament.

El còrtex cerebel·lós s'organitza en tres capes clares: molecular, monocapa de cèl·lules de Purkinje i granular. La unió neuromuscular es demostra mitjançant impregnació argèntica (morfologia axonal) i la tècnica de Karnovsky-Roots (activitat d'acetilcolinesterasa). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Com es diferencien morfològicament els túbuls contornejats proximals dels distals al còrtex renal? 24. Quina distribució presenten les capes musculars a la paret de l'urèter? 25. Quina funció diagnòstica té la tècnica citoquímica de Karnovsky-Roots en el teixit muscular? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26.

Quin estrat epidèrmic està format per cèl·lules amb granulacions basòfiles? 27. Quina característica permet identificar l'artèria muscular? 28. Quin element histològic desapareix quan es passa de bronqui a bronquíol? Estrat basal a) Estrat corni b) Estrat espinós c) Estrat granular d) Làmina elàstica interna replegada a) Absència d'endoteli a la íntima b) Manca de cèl·lules musculars llises c) Absència de túnica adventícia d) El teixit muscular llis a) La llum tubular b) El cartílag hialí c) L'epiteli de revestiment d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 22 29. Com és l'epiteli propi de la mucosa traqueal? 30.

Quin tipus d'epiteli recobreix la llum del conducte biliar a la tríada portal? 31. Quina capa del còrtex cerebel·lós conté les neurones gegants piriformes que projecten dendrites a la capa molecular? 32. Quina estructura histològica és exclusiva del còrtex renal i no es troba a la medul·la renal? 33. Quantes capes musculars formen la paret de la bufeta urinària?

Pseudoestratificat cilíndric ciliat a) Simple cúbic monoestratificat b) Estratificat escamós no queratinitzat c) Simple pla amb microvellositats d) Epiteli simple cúbic a) Epiteli simple pla b) Epiteli estratificat escatós c) Epiteli pseudoestratificat ciliat d) Capa piramidal interna a) Capa granular b) Capa multiforme c) Monocapa de Purkinje d) Segments prims de Henle a) Túbuls col·lectors b) Corpuscles renals c) Capil·lars fenestrats d) Quatre capes intercalades a) Dues: longitudinal interna i circular externa b) Tres: longitudinal interna, circular mitjana i longitudinal externa c) Una única capa circular d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 23 4 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat superior EN ACABAR SABRÀS Identificar el trajecte i el dèficit motor o sensitiu de cadascuna de les cinc branques terminals del plexe braquial.

Reconèixer les causes clíniques de la mà caiguda, la mà en urpa i l'escàpula alada. Distingir el nivell radicular implicat (C5-C8) correlacionant reflexos osteotendinosos, miotomes i dermatomes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què una fractura al terç mitjà de l'húmer pot impedir estendre la mà i els dits? L'avaluació de la motilitat i la sensibilitat del braç, l'avantbraç i la mà exigeix conèixer l'organització del plexe braquial i la distribució de les seves arrels espinals.

Aparell locomotor 4 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat superior 5 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat inferior Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 24 ESQUEMA Innervació del membre superior Branques terminals del plexe braquial El plexe braquial dóna lloc a cinc branques terminals principals que distribueixen la innervació motora i sensitiva pel membre superior. Nervi musculocutani: Discorre per la cara anterior del braç com a nervi motor principal. S'encarrega de la flexió proximal del membre superior, tant a nivell de l'espatlla com del colze. A l'avantbraç emet diverses branques sensitives cutànies.

La seva lesió aïllada provoca la pèrdua de la flexió de colze, tot i que sol aparèixer associat a lesions més extenses del plexe. Nervi axil·lar (o circumflex): És el responsable de l'abducció de l'espatlla mitjançant la innervació del múscul deltoide. Nervi medià: Baixa per la cara anteromedial del braç acompanyat de l'artèria humeral i del nervi ulnar. A l'avantbraç viatja per la cara anterior i creua cap a la mà a través del canal carpià (vegeu «Radiologia clínica — Extremitats superior i inferior»). Condueix la pronació, la flexió de canell i dits (flexor distal) i innerva els músculs de l'eminència tenar.

La seva disfunció impedeix flexionar Branques terminals Nervis perifèrics principals del plexe braquial Nervi musculocutani Flexió de colze i sensibilitat lateral Nervi axil·lar Abducció de l'espatlla (deltoide) Nervi medià Flexió distal de dits i eminència tenar Nervi radial Extensió de colze, canell i dits Nervi ulnar Musculatura intrínseca i meitat ulnar mà Nivells radiculars Correlació C5-C8 en miotomes i reflexos C5 (bicipital) Abducció d'espatlla i reflex del bíceps C6 (estiloradial) Flexió colze i extensió de canell C7 (tricipital) Extensió colze i flexió de canell C8 (dits) Extensió de polze i flexió de dits Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 25 canell i dits, anul·la la pronació i atrofia la regió tenar.

La seva afectació més freqüent és la compressió mecànica al túnel carpià. Nervi radial: Discorre pel compartiment posterior del braç i en arribar a l'avantbraç es bifurca en dues branques: una branca superficial sensitiva i una profunda motora. Governa l'extensió del colze, el canell i els dits, a més de participar activament en la supinació. Nervi ulnar (o cubital): Descendeix medialment al braç al costat de la via humeral i el nervi medià. En arribar al colze se situa posterior a l'húmer, creuant el canal epitroclear. Segueix per la regió medial de l'avantbraç i arriba a la mà a través del canal de Guyon.

Innerva la musculatura intrínseca de la mà i l'eminència hipotenar, respectant la regió tenar. COMPROVA-HO 35 Quin dèficit motor sorgeix en lesionar de forma aïllada el nervi musculocutani? Síndromes clíniques per lesió nerviosa perifèrica Les estructures òssies i els passos anatòmics estrets exposen aquests nervis a traumatismes directes o compressions cròniques. Nervi afectat Mecanisme lesional Deformitat o manifestació clínica Signes acompanyants Nervi radial Fractura de la diàfisi de l'húmer Mà caiguda Impossibilitat d'estendre colze, canell i dits, a més de dèficit de supinació.

Nervi ulnar Compressió al canal epitroclear Mà en urpa Parestèsies a la meitat ulnar del 4t i 5è dit, amb atròfia progressiva dels músculs intrínsecs de la mà. Nervi toràcic llarg Afectació o tracció de la branca toràcica Escàpula alada Pèrdua funcional del múscul serrat anterior que desenganxa l'omòplat de la graella costal. Nervi medià Atrapament al túnel carpià Pèrdua d'oposició del polze Dèficit de flexió distal dels dits i atròfia dels músculs de l'eminència tenar. En el període perinatal, les maniobres de tracció forçada del cap durant l'extracció del nadó en el part poden lesionar les arrels del plexe braquial.

ERROR FREQÜENT Confondre l'etiologia de la mà caiguda amb la de la mà en urpa. La mà caiguda es deu sempre a una afectació del nervi radial (incapacitat dels extensors del canell i dits), mentre que la mà en urpa sorgeix per una disfunció ulnar amb atrofia dels músculs intrínsecs de la mà. COMPROVA-HO 36 Quina relació biomecànica explica l'aparició de l'escàpula alada? Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 26 Territoris d'innervació sensitiva perifèrica La distribució cutània terminal no coincideix exactament amb les bandes radiculars medul·lars. Diagrama de la distribució sensitiva perifèrica del membre superior.

El nervi axil·lar cobreix la sensibilitat de la regió deltoidea. La cara anterolateral de l'avantbraç rep sensibilitat del nervi musculocutani (a través del cutani antebraquial lateral), mentre que el cutani medial de l'avantbraç i del braç recullen la superfície medial. A la mà, el nervi medià innerva la cara palmar dels tres primers dits i la meitat radial del quart; el nervi ulnar abasteix el cinquè dit complet i la meitat cubital del quart dit; i el nervi radial recull el dors de la mà i de la regió proximal dels tres primers dits.

Dermatomes, miotomes i reflexos osteotendinosos (C5 a C8) Per localitzar radiculopaties cal conèixer la regla d'emergència a la columna vertebral (vegeu «Radiologia clínica — Columna vertebral (cervical, dorsal i lumbosacra)»). PER RECORDAR-HO A la columna cervical les arrels espinals prenen el nom de la vèrtebra inferior, de manera que C1 surt per sobre de l'atles i C8 surt per sota de C7 i per sobre de T1. A nivell dorsal, lumbar i sacre prenen el nom de la vèrtebra superior. Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 27 Esquema comparatiu d'emergència d'arrels espinals cervicals i dorsolumbars. Diagrama del dermatoma cutani de l'arrel C6 al braç.

Arrel Dermatoma (sensibilitat) Miotoma (funció motora clau) Reflex osteotendinós C5 Zona sobre el múscul deltoide Abducció de l'espatlla Reflex bicipital C6 Cara externa del braç, avantbraç i 1r i 2n dits de la mà Flexió de colze i extensió de canell (posició de «cambrer») Reflex estiloradial C7 Dits centrals (especialment 3r dit) Extensió de colze i flexió de canell Reflex tricipital C8 Cara medial de braç, avantbraç i 4t i 5è dits Extensió de polze i flexió dels dits de la mà Sense reflex propi habitual La compressió radicular a nivell de C6 causa una pèrdua sensitiva a la cara lateral del braç i de l'avantbraç fins als dos primers dits («posició ok»), acompanyada de debilitat en la flexió del colze i en l'extensió del canell.

COMPROVA-HO 37 Com s'anomena l'arrel que surt entre les vèrtebres C6 i C7? Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 28 IDEES CLAU La lesió del nervi radial produeix paràlisi dels músculs extensors del colze, canell i dits donant el signe típic de 'mà caiguda'. La compressió del nervi ulnar al colze desencadena parestèsies als dits 4t i 5è i condueix a la 'mà en urpa'. La paràlisi del múscul serrat anterior per lesió del nervi toràcic llarg origina el signe d'escàpula alada. A la regió cervical les arrels prenen el nom de la vèrtebra inferior; a la dorsal i lumbar, el de la superior.

L'exploració de reflexos osteotendinosos avalua nivells concrets: C5 mitjançant el bicipital, C6 amb l'estiloradial i C7 amb el tricipital. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quin dèficit sensitiu i motor suggereix una compressió radicular a nivell de C6? 39. A quin nivell vertebral emergeix l'arrel espinal C8?

APARELL LOCOMOTOR 5 Innervació motora i sensitiva de l'extremitat inferior EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les branques del plexe lumbosacre segons la seva funció motora i el seu territori sensitiu Identificar els punts d'atrapament nerviós al coll de la fíbula, túnel tarsià i lligament inguinal Realitzar el diagnòstic diferencial de radiculopaties lumbosacres entre L4, L5 i S1 a la consulta PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què un pacient amb compressió nerviosa al coll de la fíbula és incapaç de caminar recolzat sobre els talons?

Organització general i branques principals del plexe lumbosacre La xarxa nerviosa encarregada de la motricitat i la sensibilitat de la pelvis i l'extremitat inferior s'origina al plexe lumbosacre. Diversos processos patològics poden alterar aquest plexe: traumatismes, neoplàsies, abscessos locals, intervencions quirúrgiques i aneurismes de l'aorta abdominal. Les branques que emergeixen cap a la regió proximal i medial inclouen: Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 29 Nervi obturador: travessa el forat obturador i innerva la musculatura medial de la cuixa, executant l'adducció del maluc. Nervis glutis: garanteixen l'abducció del maluc mitjançant l'estabilització pelviana.

Nervi femoral: abandona la cavitat pelviana sota el lligament inguinal, discorrent pel costat lateral de l'artèria femoral cap al compartiment anterior de la cuixa. Encarregat de la flexió del maluc (arrel L2) i de l'extensió del genoll (arrel L3), moviment conegut com a «puntada a l'aire». Nervi femorocutani: travessa el múscul psoes i surt de la pelvis sota el lligament inguinal, entre l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) i l'espina ilíaca anteroinferior (EIAI). És un nervi exclusivament sensitiu. DEFINICIÓ La meràlgia parestèsica és la síndrome clínica produïda per la compressió del nervi femorocutani al seu pas pel lligament inguinal.

Es manifesta clínicament amb formigueig, dolor o cremor localitzats a la cara anterolateral de la cuixa, sense cap pèrdua de força motora associada. COMPROVA-HO 41 Per què la lesió del nervi femorocutani mai causa pèrdua de força muscular a la cama? Bifurcació del nervi ciàtic i territoris distals El nervi ciàtic descendeix pel compartiment posterior de la cuixa. En aproximar-se proximalment a la fossa poplítia, es bifurca en dos grans troncs terminals: el nervi fibular comú (o peroné comú) i el nervi tibial. Diagrama dels territoris sensitius perifèrics de l'extremitat inferior i planta.

Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 30 Cadascuna d'aquestes dues branques presenta un trajecte anatòmic particular que en condiciona les funcions motores i la vulnerabilitat a lesions perifèriques: ERROR FREQÜENT Confondre el dèficit del nervi fibular comú amb el del nervi tibial al peu. Recorda: el fibular comú eleva el peu (flexió dorsal, caminar de talons), mentre que el tibial empeny cap avall (flexió plantar, caminar de puntetes). Un pacient amb compressió al coll de la fíbula no podrà caminar sobre els talons. COMPROVA-HO 42 Quina conseqüència funcional immediata té un traumatisme agut o compressió al coll de la fíbula?

Diagnòstic diferencial radicular lumbar: L4, L5 i S1 Davant d'un pacient amb clínica radicular (sovint secundària a hèrnia discal; vegeu «Radiologia clínica — Columna vertebral (cervical, dorsal i lumbosacra)»), cal avaluar de manera sistemàtica el dèficit sensitiu, la força motora segmentària i els reflexos osteotendinosos per localitzar el nivell exacte: Diagrama de referència dels dermatomes toràcics T4 i T10 al tronc. Nervi fibular comú: envolta superficialment el coll de la fíbula, punt anatòmic on pateix compressió extrínseca amb màxima freqüència.

S'encarrega funcionalment de la flexió dorsal del turmell i del peu (imprescindible per caminar recolzant els talons) i de l'eversió del peu (pronació, orientant la planta cap a fora). La pèrdua d'aquesta funció comporta la clàssica caiguda del peu i marxa en estepelat. 1 Nervi tibial: discorre pel compartiment posterior de la cama i continua per darrere del mal·lèol tibial intern cap a la planta. Executa la flexió del genoll i la flexió plantar del turmell i dels dits (acció que permet sostenir-se de puntetes). En arribar al túnel tarsià pot patir atrapament, causant formigueig i dolor a la planta del peu.

2 Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 31 Esquema de la distribució sensitiva del peu corresponent a S1. Arrel Dèficit sensitiu Dèficit motor explorat Reflex afectat L4 Cara interna de la cama Flexió dorsal del turmell (cap amunt) Reflex rotulià L5 Cara externa de la cama i 1r dit del peu Extensió del 1r dit del peu Cap reflex habitual S1 Cara externa del peu (meitat externa) Flexió plantar del turmell (cap avall) Reflex aquil·lià Aquesta avaluació es complementa ràpidament demanant al pacient que camini recolzat sobre els talons (compromès a L4 i fibular) i després sobre la punta dels peus (abolit quan hi ha lesió de l'arrel S1 o del nervi tibial).

ESQUEMA Bifurcació i clínica del nervi ciàtic COMPROVA-HO 43 Un pacient presenta hipoestèsia a la meitat lateral del peu, dificultat per posar-se de puntetes i pèrdua del reflex aquil·lià. Quina arrel està lesionada? Nervi ciàtic Compartiment posterior de cuixa Nervi fibular comú Rodeja el coll de la fíbula Flexió dorsal i eversió Permet caminar de talons Nervi tibial Passa pel túnel tarsià Flexió plantar del peu Permet caminar de puntetes Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 32 IDEES CLAU El nervi femorocutani és purament sensitiu i la seva compressió pel lligament inguinal desencadena la meràlgia parestèsica a la cuixa anterolateral.

El nervi femoral coordina la flexió del maluc (L2) i l'extensió del genoll (L3), mentre que l'obturador innerva els adductors. El nervi fibular comú voreja el coll de la fíbula i s'encarrega de la dorsiflexió del peu (caminar de talons); la seva lesió provoca peu caigut. El nervi tibial assegura la flexió plantar (caminar de puntetes) i pot patir compressió a nivell del túnel tarsià generant parestèsies plantars. L'exploració de l'arrel L4 avalua el reflex rotulià, mentre que l'arrel S1 es verifica mitjançant el reflex aquil·lià i la marxa de puntetes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. Com es distingeix clínicament a la marxa una disfunció del nervi fibular comú d'una lesió del nervi tibial? 45.

Quina concordança clínica permet establir la integritat de l'arrel L5 durant l'exploració neurològica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. Quina alteració motora característica provoca la lesió del nervi radial per una fractura humeral? 47. La compressió del nervi ulnar a l'epitroclea es manifesta típicament com a: 48. Quin reflex osteotendinós s'utilitza per valorar de forma específica l'arrel cervical C7? 49. A nivell de la columna cervical, quina regla segueix la nomenclatura de les arrels espinals?

Escàpula alada a) Mà en urpa b) Atròfia hipotenar c) Mà caiguda d) Pèrdua d'abducció escapular a) Pèrdua de flexió de colze b) Mà caiguda c) Mà en urpa d) Reflex aquil·lià a) Reflex bicipital b) Reflex estiloradial c) Reflex tricipital d) Reben el nom de la vèrtebra superior a) Depenen del diàmetre foraminal b) Reben el nom de la vèrtebra inferior c) S'anomenen igual que a nivell dorsal d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 33 50. Quina clínica caracteritza la compressió del nervi femorocutani? 51. Quina acció motora queda principalment afectada per una fractura del coll de la fíbula? 52. Quin reflex osteotendinós s'utilitza per valorar l'arrel L4? 53.

Un pacient que no pot mantenir-se de puntetes presenta afectació preferent de: Abolició del reflex rotulià a) Formigueig a la cuixa anterolateral b) Impossibilitat d'adduir el maluc c) Pèrdua d'extensió del genoll d) Extensió de la cuixa a) Flexió dorsal del turmell b) Adducció del maluc c) Flexió plantar del turmell d) Reflex aquil·lià a) Reflex rotulià b) Reflex tricipital c) Reflex bicipital d) Arrel S1 o nervi tibial a) Arrel L5 b) Arrel L4 c) Nervi femorocutani d) Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 34 6 Columna vertebral (cervical, dorsal i lumbosacra) EN ACABAR SABRÀS Diferenciar seqüències de ressonància magnètica en T1 i T2 segons la intensitat del líquid cefaloraquidi.

Identificar les estructures clau del segment cervical en radiografia simple i TC, incloent l'apòfisi odontoides. Reconèixer les relacions anatòmiques vasculars i viscerals de la columna dorsal i lumbar en talls axials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com podem saber en pocs segons si una imatge de ressonància de columna està ponderada en T1 o en T2 sense llegir les dades de la pantalla? L'estudi per imatge del raquis integra la radiologia convencional (Rx), la tomografia computada (TC) i la ressonància magnètica (RM) per avaluar l'esquelet vertebral, el contingut del canal neural i les estructures viscerals o musculars adjacents.

ESQUEMA Avaluació radiològica del raquis Radiologia clínica 6 Columna vertebral (cervical, dorsal i lumbosacra) 7 Extremitats superior i inferior Columna cervical Projecció transoral i C1-C7 Odontoides i línies C1-C2 i forats de conjunció Columna dorsal Relació costal i aorta descendent Articulacions costals Costovertebrals i costotransverses Columna lumbosacra Psoes, grans vasos i hèrnies Canal i cua de cavall Con medul·lar i discpatia Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 35 Fonaments de ressonància magnètica: seqüències T1 i T2 La ressonància magnètica permet discriminar els diferents teixits biològics segons els seus temps de relaxació.

A nivell del raquis, la referència immediata per determinar el tipus de ponderació és el líquid cefaloraquidi (LCR) que envolta la medul·la espinal i les arrels nervioses dins l'espai subaracnoidal. Tipus de seqüència Senyal del LCR Tonalitat d'imatge Aplicació principal Ponderació en T1 Hipointens Fosc / Negre Anatomia òssia i de parts toves Ponderació en T2 Hiperintens Lluent / Blanc Patologia discal, mielopatia i efecte mielogràfic CRITERI CLAU T1 VS T2 En les imatges de ressonància magnètica potenciades en T1 el líquid és hipointens (es veu negre), mentre que en T2 el líquid és hiperintens (es veu blanc).

COMPROVA-HO 55 Si en un tall sagital de columna el sac dural es mostra com una columna d'aigua completament blanca al voltant de la medul·la, quina seqüència de RM s'està observant? Columna cervical: visualització i repars anatòmics El segment cervical requereix incidències específiques per la seva complexitat funcional i articular. La unió craneocervical es valora mitjançant la projecció transoral (boca oberta), que evita la superposició dels arcs dentaris per projectar exclusivament l'apòfisi odontoides de l'axis (C2), els cossos de C1-C3 i les masses laterals de l'atles (C1).

En les projeccions laterals i sagitals es controlen les línies vertebrals anterior i posterior (línies que uneixen la cara anterior i posterior dels cossos vertebrals), l'amplada dels espais intervertebrals, els pedicles i l'alineació de les apòfisis espinoses. Les projeccions obliqües i els talls transversals permeten inspeccionar els forats de conjunció (o intervertebrals), canals d'emergència radicular, i els forats transversos propis de les vèrtebres cervicals. Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 36 Radiografia de columna cervical en projeccions lateral i anteroposterior.

Mitjançant TC axial, a nivell de C1 es demostra l'arc anterior que s'articula amb la cara anterior de l'apòfisi odontoides, l'arc posterior i els forats costotransversos (o forats transversos). Més caudalment, la TC mostra el cos vertebral, el canal medul·lar i l'arc posterior complet. En RM cervical (especialment en seqüències T2 sagitals), a més del cordó medul·lar i les estructures intraraquídies, s'identifiquen cranialment les amígdales cerebel·loses i, en posició ventral al raquis, els cartílags laringis i la tràquea, permetent descartar hèrnies de disc amb compressió mieloradicular.

ERROR FREQÜENT Un error greu a urgències és no visualitzar completament fins a la xarnera cervicotoràcica (fins a C7-T1) en una radiografia lateral de columna cervical. La interposició de les espatlles pot amagar subluxacions o fractures baixes; si no es visualitza tot el tram, cal demanar projeccions addicionals o TC. COMPROVA-HO 56 Quin és el motiu tècnic de demanar al pacient que obri la boca en fer la radiografia transoral de la columna cervical? Columna dorsal i relacions toràciques La columna toràcica o dorsal es caracteritza per la seva continuïtat amb la gàbia costal.

En les radiografies simples frontal i lateral es detallen els pedicles, les apòfisis espinoses, les apòfisis transverses, els espais intervertebrals i els forats de conjunció. En TC axial destaca la presència de les facetes articulars per a les costelles tant al cos vertebral (articulació costovertebral) com a l'apòfisi transversa (articulació costotransversa). Anterior i lleugerament lateralitzada a l'esquerra del cos vertebral dorsal se situa l'aorta toràcica descendent, Habilitats Preclíniques: Histologia, Anatomia i Exploració 37 identificable com una estructura circular hipodensa o isodensa en buit de flux vascular.

La RM T2 sagital aporta la visualització nítida de la medul·la dorsal immersa en el líquid hiperintens. Tall sagital de ressonància magnètica T2 del raquis dorsal. Columna lumbosacra: anatomia seccional i hèrnia discal La regió lumbosacra suporta càrregues mecàniques màximes, reflectides en la gran mida dels cossos vertebrals en radiografia simple. A nivell del sacre s'estudia l'articulació sacroilíaca amb l'os ilíon i les espines ilíaques. En els talls axials de TC i RM, la regió lumbar ofereix referències anatòmiques essencials: Múscul psoes major: masses musculars voluminoses simètriques adossades a les cares anterolaterals dels cossos…