Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SALUT PÚBLICA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Salut Pública: evolució històrica, models sanitaris, marc legal del SNS, organització del CatSalut i funcionament de l'Atenció Primària. APREN.AI Índex 1 Bases i Fonaments — Concepte, Funcions i Àmbits de la Salut Pública Definicions i evolució conceptual Enfocament clínic versus enfocament de salut pública El concepte de l'iceberg de la malaltia Components essencials i àmbits d'actuació Les 10 activitats nuclears de la salut pública Èxits històrics i desafiaments contemporanis Evolució Històrica 2 De les Societats Primitives a l'Edat Mitjana i Renaixement 1.

Les societats primitives: Paleolític i Neolític 2. Les primeres civilitzacions urbanes 3. El món grec: el gir cap a la medicina tècnica 4. L'enginyeria sanitària romana 3 Naixement de la Salut Pública Moderna i Revolució Industrial Del control individual a la responsabilitat col·lectiva: Johann Peter Frank La Revolució Industrial i el deteriorament de la salut urbana El Moviment Sanitarista britànic i Florence Nightingale Respostes estatals i la medicina social: França i Alemanya La revolució etiològica i les fases de la salut pública moderna 4 Sistemes Sanitaris — Concepte, Tipologies i Models Comparats 1. Concepte de sistema sanitari i de salut segons l'OMS 2.

Principis rectors dels sistemes sanitaris 3. Modalitats de finançament i models sanitaris comparats 4.

Comparativa internacional: Informe OMS de l'any 2000 Sistema Sanitari Espanyol 5 Evolució Històrica i Marc Constitucional Orígens normatius: del segle XIX als inicis de la previsió social El franquisme: fractura estructural i desenvolupament de la Seguretat Social El mapa preconstitucional: una pluralitat de xarxes sense coordinació El tombant democràtic: la Constitució de 1978 i la dissolució de l'INP 6 Llei General de Sanitat i Organització del SNS Marc legislatiu fonamental: La Llei General de Sanitat Estructura territorial del SNS: Serveis de Salut, Àrees i Zones Bàsiques Distribució competencial: Estat, CCAA, Administració Local i Entitats Gestores Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 1 Organització assistencial: Atenció Primària enfront d'Atenció Especialitzada Cobertura, Targeta Sanitària Individual i Catàleg de Prestacions 7 Sistema Sanitari Català — El Model CatSalut i la LOSC Fonaments històrics i configuració del model mixt català La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) i la separació de funcions Estructura institucional: Departament de Salut, CatSalut i proveïdors El Pla de Salut de Catalunya com a eina de planificació estratègica Ordenació territorial del sistema sanitari català 8 Atenció Primària de Salut — Concepte, Equip d'Atenció Primària i Infermeria 1.

Fonaments doctrinals: d'Alma-Ata a la definició de l'APS 2. Els nou elements conceptuals de l'APS 3. Estructures i organització territorial: ABS, CAP i treball en equip 4. Activitats nuclears de l'EAP i cartera de serveis 5. Rol i funcions de la infermeria en l'Atenció Primària 9 Resum per repassar Bases i conceptes de la salut pública Models de sistemes sanitaris Sistema sanitari espanyol Model sanitari de Catalunya Atenció Primària de Salut i cures d'infermeria Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 2 1 Bases i Fonaments — Concepte, Funcions i Àmbits de la Salut Pública EN ACABAR SABRÀS Distingir l'enfocament poblacional de la salut pública de l'enfocament assistencial de la medicina clínica. Diferenciar els conceptes de promoció, protecció, prevenció i vigilància de la salut. Explicar el model de l'iceberg de la malaltia i la seva repercussió en la planificació sanitària. Enumerar les 10 activitats centrals de la salut pública i els reptes sanitaris contemporanis. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què si les malalties del cor causen més defuncions que el tabac, la salut pública prioritza combatre el consum de cigarrets?

La salut pública constitueix una disciplina fonamental que integra coneixements d'higiene, medicina preventiva, medicina social, higiene pública i salut comunitària per protegir i millorar el benestar de la població.

ESQUEMA Estructura de la Salut Pública i Sistemes Sanitaris Bases de Salut Pública Conceptes, funcions i components essencials Evolució Històrica Des de les arrels primitives fins a la industrialització Sistemes Sanitaris Models internacionals comparats Sistema Sanitari Espanyol Marc legal del SNS i transferències Model Sanitari Català Servei Català de la Salut i LOSC Atenció Primària Equip d'Atenció Primària i rol infermer Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 3 Definicions i evolució conceptual Històricament, la concepció clàssica considerava la salut pública com una simple branca de la medicina centrada en els fenòmens patològics des d'una perspectiva col·lectiva.

En un sentit ampli o genèric, s'entén com la salut de la població (salus populorum), mentre que en un sentit tècnic i especialitzat designa el conjunt del camp de la sanitat. DEFINICIÓ DE C. E. A. WINSLOW (1920) La salut pública és la ciència i l'art d'impedir la malaltia, allargar la vida i fomentar el benestar i l'eficiència personal mitjançant l'esforç organitzat de la comunitat. Winslow va assenyalar que aquesta resposta organitzada s'aconsegueix a través de cinc eixos: El sanejament del medi ambient (control d'aigües, qualitat dels aliments i residus). El control epidemiològic de les malalties transmissibles.

L'educació en matèria de salut individual i col·lectiva (mitjançant tallers i xerrades informatives). L'estructuració i organització eficient dels serveis mèdics i d'infermeria. L'establiment de mecanismes socials que assegurin a cada individu un nivell de vida apte per conservar la salut. Posteriorment, Sharrar (1992) la va sintetitzar com «l'aplicació de la medicina preventiva a la població», entenent la medicina preventiva com el conjunt de funcions i actuacions assistencials o sanitàries destinades a la promoció de la salut i a la prevenció de les patologies.

En l'actualitat, el sistema de salut la defineix com la part responsable d'identificar els riscos sanitaris, a més de planificar i executar estratègies eficaces perquè els individus i les comunitats els evitin. COMPROVA-HO 2 Quina diferència hi ha entre la concepció de la salut pública com a salus populorum i com a camp especialitzat? Enfocament clínic versus enfocament de salut pública L'anàlisi de la mortalitat i morbiditat varia radicalment segons la perspectiva adoptada.

A Catalunya, les causes de defunció ofereixen dues lectures absolutament diferents: Criteri Enfocament clínic (causes biològiques) Enfocament de salut pública (factors determinants) Objecte d'estudi Diagnòstic biològic final de la defunció Factors de risc i conductes prèvies modificables Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 4 Criteri Enfocament clínic (causes biològiques) Enfocament de salut pública (factors determinants) Dades de mortalitat a Catalunya Malalties cardiovasculars (38 %), càncer (25 %), diabetis (2,7 %), accidents de trànsit (1,7 %) Consum de tabac (16 %), dieta inadequada i sedentarisme (14 %), consum d'alcohol (5 %) Potencial d'intervenció Tractament pal·liatiu o curatiu de la lesió instaurada Gairebé el 50% de les morts anuals podrien ser previngudes o posposades modificant els factors de risc El concepte de l'iceberg de la malaltia El model de l'iceberg epidemiològic distingeix allò que el sistema sanitari és capaç de detectar d'allò que roman invisible sota la superfície: Diagrama de l'iceberg de la malaltia i la morbiditat oculta.

La part emergent representa la mortalitat i morbiditat coneguda, formada pels pacients diagnosticats i atesos pels serveis de salut de la medicina clínica. La massa submergida conté la morbiditat desconeguda i els grups vulnerables: subjectes amb símptomes que s'automediquen, persones amb simptomatologia latent que mai consulten i població sana en situació de risc.

Paràmetre Medicina clínica Medicina preventiva i salut pública Població diana Individu, pacient concret Comunitats, col·lectius, poblacions senceres Dades clíniques Signes i símptomes exploratoris Indicadors epidemiològics, demogràfics i socials Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 5 Paràmetre Medicina clínica Medicina preventiva i salut pública Eines de decisió Proves diagnòstiques complementàries Metodologies de recerca i vigilància Intervenció Pauta terapèutica i farmacològica individual Plans de salut, programes d'intervenció i polítiques públiques COMPROVA-HO 3 Quina fracció poblacional representa la part submergida de l'iceberg epidemiològic?

Components essencials i àmbits d'actuació La salut pública posseeix quatre trets definitoris estructurals: és una pràctica comunitària i social, té caràcter globalitzador, i requereix equips de caràcter tant multidisciplinari com interdisciplinari. Esquema dels components i activitats essencials de la salut pública. Operativament, les actuacions es divideixen en quatre grans blocs interrelacionats: Promoció de la salut: conjunt d'intervencions, serveis i prestacions centrats a fomentar la salut individual i col·lectiva i facilitar l'adopció d'hàbits sans mitjançant informació, comunicació i educació sanitària (consells dietètics, exercici físic, cessació tabàquica o envelliment saludable).

Actua directament enfortint les capacitats i habilitats de l'individu. Protecció de la salut: actuacions orientades a garantir la innocuïtat i salubritat ambiental i alimentària, protegint la comunitat davant de contaminants físics, químics i biològics del medi. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 6 Incideix sobre l'entorn ecològic i laboral mitjançant funcions d'inspecció, govern i regulació. Prevenció de la malaltia: mesures destinades a reduir de forma específica la incidència i prevalença de malalties mitjançant vacunacions, immunització passiva, cribratges poblacionals i detecció precoç (distingint nivells primari, secundari i terciari).

Vigilància de la salut pública: procés sistemàtic de recollida, anàlisi, interpretació i difusió de dades epidemiològiques relatives a persones, aliments, aigua i vectors ambientals per guiar el control de riscos. ERROR FREQÜENT Confondre promoció de la salut amb protecció de la salut redueix puntuació habitualment als exàmens. La promoció actua sobre les capacitats, decisions i conductes de l'individu (per exemple, campanyes d'exercici o dieta), mentre que la protecció actua directament sobre els riscos físics, biològics o químics de l'entorn (com el control de l'aigua potable o la seguretat alimentària).

COMPROVA-HO 4 Quina distinció operativa hi ha entre les accions de promoció i les de protecció de la salut? Les 10 activitats nuclears de la salut pública L'exercici operatiu de la disciplina comprèn deu funcions essencials que articulen qualsevol sistema sanitari modern: Èxits històrics i desafiaments contemporanis Durant el darrer segle, la salut pública ha assolit fites decisives: L'augment notable de l'esperança de vida al néixer i de la supervivència a qualsevol edat. L'expansió global dels calendaris de vacunació i la immunització infantil. El declivi continuat de la mortalitat cardiovascular i cerebrovascular.

La millora dels entorns laborals mitjançant la salut ocupacional i el control d'higiene alimentària. Prevenir i mitigar l'aparició d'epidèmies. 1 Protegir el medi ambient, els llocs de treball, els subministraments alimentaris i l'aigua de consum. 2 Promoure hàbits i conductes saludables en la població. 3 Monitoritzar de manera continuada l'estat de salut de la ciutadania. 4 Mobilitzar i articular la col·laboració comunitària per solucionar problemes de salut. 5 Donar resposta ràpida i organitzada davant catàstrofes i desastres. 6 Assegurar la qualitat, accessibilitat i rendició de comptes de l'assistència mèdica.

7 Apropar els serveis essencials a les persones d'alt risc o de difícil accés assistencial. 8 Investigar solucions innovadores davant noves necessitats sanitàries. 9 Liderar el desenvolupament de lleis, normatives i plans sanitaris adients. 10 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 7 El descens de la mortalitat infantil i la consolidació de programes de salut maternoinfantil. El reconeixement formal del tabaquisme com una greu amenaça sanitària. El control i eradicació de grans patologies víriques infeccioses com la poliomielitis (malaltia vírica medul·lar que causa alteracions greus del creixement) o el xarampió (infecció eruptiva febril aguda).

Destaca especialment la verola o pigota (malaltia greu i contagiosa caracteritzada per erupcions pustuloses cutànies), de la qual es va registrar el darrer cas l'any 1977 i es va declarar oficialment erradicada el 1979. Tot i aquests progressos, la salut pública s'enfronta actualment a cinc grans amenaces globals: l'emergència de nous agents patògens transmissibles (VIH-sida, febre hemorràgica d'Ebola, Zika i la família dels coronavirus com SARS, MERS o SARS-CoV-2); l'augment sostingut de patologies cròniques; l'envelliment demogràfic progressiu; les repercussions ecològiques del canvi climàtic; i la pobresa estructural associada a la manca d'accés a serveis sanitaris bàsics.

COMPROVA-HO 5 Quina malaltia infecciosa greu es va erradicar de forma definitiva a finals de la dècada de 1970? IDEES CLAU C. E. A. Winslow va establir el 1920 que la salut pública és la ciència i l'art d'impedir la malaltia, perllongar la vida i promoure la salut mitjançant l'esforç col·lectiu organitzat. El model de l'iceberg epidemiològic il·lustra que la medicina clínica només atén la morbiditat visible, mentre que la salut pública investiga i actua sobre la massa oculta de riscos i casos no diagnosticats. Mentre la promoció de la salut actua capacitant i educant l'individu, la protecció de la salut se centra a eliminar riscos de l'entorn ecològic, laboral i alimentari.

Prop del 50 % de les morts anuals a Catalunya són atribuïbles a factors modificables com el consum de tabac, la dieta inadequada, el sedentarisme o l'alcohol. L'eradicació oficial de la verola el 1979 representa la màxima fita històrica de les polítiques de vacunació massiva. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quins són els dos enfocaments a través dels quals s'analitzen les causes de mort a Catalunya i en què difereixen? 7. Quins són els quatre components estructurals de la salut pública? 8. Quins reptes contemporanis amenacen la salut pública a escala global segons els apunts? Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final.

9. Com defineix Winslow (1920) la salut pública? 10. En què se centra la protecció de la salut a diferència de la promoció? 11. Quin percentatge aproximat de morts anuals es podrien prevenir o posposar actuant sobre els factors de risc? 12. En quin any es va declarar oficialment erradicada la verola a escala mundial?

L'atenció domiciliària de pacients terminals crònics a) Ciència i art de prevenir malalties organitzadament b) Un conjunt de tècniques diagnòstiques hospitalàries individuals c) La gestió econòmica d'assegurances mèdiques privades d) En ensenyar hàbits dietètics a l'escola a) En realitzar revisions mèdiques anuals obligatòries b) En controlar el medi ambient i els aliments c) En pautar tractaments farmacològics individuals curatius d) Al voltant del 25 % a) Més del 90 % b) Gairebé el 50 % c) Prop del 10 % d) 1970 a) 1979 b) 1992 c) 1977 d) Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 9 2 De les Societats Primitives a l'Edat Mitjana i Renaixement EN ACABAR SABRÀS Distingir el perfil epidemiològic i la concepció de la malaltia entre el Paleolític i el Neolític.

Explicar el trencament hipocràtic amb el pensament màgic mitjançant la teoria humoral i el tractat 'Aires, Aigües i Llocs'. Identificar les solucions d'enginyeria sanitària aportades pel món romà. Diferenciar les teories de contagi de Girolamo Fracastoro i Giovanni Maria Lancisi al període renaixentista. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Per què el pas de ser caçadors nòmades a agricultors sedentaris va multiplicar les epidèmies? L'atenció a la salut i la comprensió del patiment humà han evolucionat des de pràctiques màgiques primitives fins a les primeres teories racionals de contagi.

Durant mil·lennis, la cura ha estat una activitat centrada en l'àmbit domèstic, principalment femenina, abans que existís cap estructura formal de salut pública. Evolució Històrica 2 De les Societats Primitives a l'Edat Mitjana i Renaixement 3 Naixement de la Salut Pública Moderna i Revolució Industrial Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 10 ESQUEMA Evolució històrica de la comprensió de la salut 1. Les societats primitives: Paleolític i Neolític Des dels inicis de la civilització fins a la dissolució de l'Imperi Romà, l'activitat de cuidar es desenvolupa a la llar, assumida primordialment per les dones.

En l'època prehistòrica predominen les explicacions de caràcter màgic i religiós. Període Forma de vida i organització Concepció de la malaltia Perfil epidemiològic Paleolític Caçadors-recol·lectors nòmades, alta mobilitat estacional i dependència directa dels recursos naturals. Visió totèmica i causalitat sobrenatural (influència d'animals, objectes sagrats i esperits malignes). Absència de grans epidèmies, esperança de vida relativament alta, patologies per inclemències ambientals i esforç físic. Neolític Sedentarisme, domesticació animal, explotació de la terra, jerarquització social i primeres ciutats. Interpretació com a càstig diví provocat per la vulneració de normes o tabús.

Aparició de plagues i epidèmies recurrents, violència organitzada i guerres intergrupals.

Societats primitives Pensament màgic i aparició de plagues al Neolític Paleolític Visió totèmica i absència de grans epidèmies Neolític Sedentarisme, ramaderia i càstig diví Món clàssic Racionalisme hipocràtic i infraestructures a Roma Grècia Hipocràtica Teoria humoral i tractat Aires, Aigües i Llocs Enginyeria Romana Aqüeductes, termes, clavegueram i valetudinaria Edat Mitjana Assistència caritativa i transmissió del saber islàmic Renaixement Formulació de les teories del contagi i miasmes Llavors de Fracastoro Transmissió d'elements vius des de putrefaccions Miasmes de Lancisi Emanacions nocives de clavegueram i latrines Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 11 COMPROVA-HO 14 Per quina raó el Paleolític mancava de grans epidèmies mentre que el Neolític en va patir la proliferació?

2. Les primeres civilitzacions urbanes Amb l'aparició dels primers nuclis urbans a l'Orient Pròxim, Àsia i la Mediterrània, s'introdueixen regulacions higièniques i sanitàries elementals per gestionar la convivència col·lectiva. Esquema cronològic de les etapes culturals des de la prehistòria fins al món clàssic. Egipte: Van desenvolupar una pràctica mèdica notable amb tècniques precises d'embenat i van construir canals per a l'evacuació d'aigües residuals, acompanyat d'una forta preocupació per la conservació del cos després de la mort.

Conca fèrtil (sumeris, assiris, babilonis, perses i hebreus): Els hebreus van fixar en textos sagrats preceptes estrictes d'higiene personal, custòdia de fonts d'aigua potable, atenció durant el part i normes d'aïllament davant malalts contagiosos. Món Clàssic Arcaic: S'institucionalitza el culte a deïtats terapèutiques com Asclepi (déu de la curació) i la seva filla Higiea (personificació de la prevenció i la netedat). 3.

El món grec: el gir cap a la medicina tècnica L'Antiga Grècia s'estructurava en ciutats-estat (polis) amb tres estrats socials diferenciats: ciutadans lliures (filòsofs, artistes, exempts de treballar per subsistir), plebeus lliures (treballadors sense accés a la gran propietat) i esclaus (motor del model econòmic). En aquest marc es produeix la transició des d'un saber mitològic cap al pensament racional. A l'època homèrica regia una medicina pretècnica, limitada a l'observació empírica de ferides bèl·liques i processos cadavèrics, amb una concepció corporal desarticulada on els membres no formaven un organisme integrat.

Posteriorment, amb el naixement de la medicina tècnica (teckné médica), la disciplina s'estableix com a saber empíric i professional. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 12 MEDICINA HIPOCRÀTICA Desenvolupada per Hipòcrates de Cos (segle V aC), trenca radicalment amb les causes sobrenaturals de la malaltia. Postula que tant la salut com el trastorn patològic deriven de processos naturals observables i descrivibles. La doctrina mèdica hipocràtica es fonamenta en la combinació d'una mirada clínica sobre l'individu i una mirada etnogràfica sobre l'entorn: Teoria humoral: La salut expressa l'harmonia interna de quatre humors cardinals.

El desequilibri humoral trenca l'estat fisiològic normal. Els quatre elements es classifiquen segons dues polaritats físiques bàsiques: Humor corporal Qualitats primàries associades Sang Calenta i humida Fleuma Freda i humida Bilis groga Calenta i eixuta Bilis negra Freda i eixuta Al tractat Aires, Aigües i Llocs s'estableix la primera teoria ambientalista de la salut. L'origen del malestar es vincula als vents dominants, la posició de la ciutat envers el sol, la puresa de l'aigua consumida, els cicles estacionals, la nutrició i el desgast físic quotidià. La praxi professional es complementa amb el Jurament Hipocràtic, codi ètic assumit davant la comunitat.

Les cures es repartien entre cirurgians, herbolaris (farmacopea i recol·lecció d'arrels o rizotoma), gimnastes, metges tècnics, parteres i esclaus, exercint en establiments com l'iatreion, el tenderet, la medicatrina o els temples. COMPROVA-HO 15 Segons Hipòcrates, quin és el paper fonamental del metge davant la malaltia? 4. L'enginyeria sanitària romana Roma no va formular canvis doctrinals d'abast especulatiu en medicina, sinó que va adoptar el marc conceptual hel·lènic sintetitzat per figures com Galè i Corneli Celso. En canvi, el món romà va destacar per la seva infraestructura pública i sanejament urbà.

Àmbit d'actuació Aportacions romanes Enginyeria hidràulica i residus Construcció d'aqüeductes monumentals per abastir d'aigua potable les ciutats i xarxes subterrànies de clavegueram per retirar aigües brutes i excrements (com la Cloaca Màxima). Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 13 Àmbit d'actuació Aportacions romanes Higiene pública i esbarjo Edificació de banys públics (termes) oberts a la població, vies de circulació pavimentades i recintes esportius destinats a l'activitat física. Assistència institucional Creació de les valetudinaria (hospitals militars i d'esclaus), xarxa d'abastiment de blat (annona) i fons assistencials com els alimenta de Trajà.

ERROR FREQÜENT No confongueu la higiene privada o l'enginyeria urbana de l'antiguitat amb un sistema formal de salut pública. A Grècia i Roma, la malaltia era un afer primordialment individual i privat. Les institucions públiques només intervenien en circumstàncies extremes d'epidèmia o per garantir la salubritat física dels espais comuns i l'exèrcit. La conceptualització de la salut com a deure integral de l'Estat no neix fins al segle XVIII amb la higiene pública de Johann Peter Frank (vegeu «Evolució Històrica — Naixement de la Salut Pública Moderna i Revolució Industrial»).

PROCÉS Transició del concepte de contagi fins al Renaixement Paleolític Causalitat màgica i acció d'esperits malignes 1 Grècia clàssica Desequilibri dels humors i influència ambiental 2 Edat Mitjana Assumpció de càstig diví i quarantenes preventives 3 Fracastoro (1546) Llavors vives transmeses per contacte o aire 4 Lancisi Gasos miasmàtics derivats de residus i aigües brutes 5 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 14 IDEES CLAU Al llarg de l'antiguitat, la cura va romandre com una responsabilitat privada, domèstica i exercida principalment per les dones.

El Paleolític desconeixia les grans epidèmies, mentre que el sedentarisme i la convivència amb ramats al Neolític van inaugurar la recurrència de plagues. Hipòcrates va desterrar l'origen màgic de les malalties mitjançant la teoria humoral i l'estudi de l'impacte climàtic i ambiental a Aires, Aigües i Llocs. Roma va destacar per la seva enginyeria pràctica (aqüeductes, termes, clavegueram i valetudinaria), sense establir encara una salut pública estatal. El cristianisme va transformar l'atenció al malalt en un deure caritatiu i redemptor, donant lloc a la creació d'hospitals de planta basilical i cruciforme.

El Renaixement va formular les primeres teories racionals del contagi amb les llavors de Girolamo Fracastoro i la teoria miasmàtica de Giovanni Maria Lancisi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Com descrivia el tractat hipocràtic 'Aires, Aigües i Llocs' la gènesi dels trastorns de salut? 17. En què es diferencia la teoria de les llavors de Fracastoro de la teoria miasmàtica de Lancisi? EVOLUCIÓ HISTÒRICA 3 Naixement de la Salut Pública Moderna i Revolució Industrial EN ACABAR SABRÀS Descriure la transició des de la higiene privada clàssica fins a la higiene pública i la medicina d'Estat. Explicar l'impacte de la Revolució Industrial i les epidèmies de còlera en el Moviment Sanitarista britànic.

Distingir els models de resposta sanitària i social desenvolupats a Anglaterra, França i Alemanya. Analitzar la repercussió de la revolució microbiològica en el control poblacional de les malalties. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què les epidèmies urbanes del segle XIX van obligar els governs burgesos a preocupar-se per les condicions de vida dels obrers?

Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 15 Del control individual a la responsabilitat col·lectiva: Johann Peter Frank Fins a finals del segle XVIII, la preservació de la salut es considerava un deure estrictament privat, centrat en dietes i cures personals (començant per la tradició que arrenca a la medicina clàssica; vegeu «Evolució Històrica — De les Societats Primitives a l'Edat Mitjana i Renaixement»). Aquest paradigma canvia de forma radical amb la formulació de la higiene pública, la qual estableix que la salut és un bé comunitari i que l'Estat té l'obligació de garantir les condicions de vida i salubritat de la seva població.

El metge alemany Johann Peter Frank (1745-1821) va ser el màxim pioner d'aquest canvi conceptual. En la seva obra fonamental, el Tractat d'higiene pública (publicat en sis volums entre 1779 i 1819), Frank va assentar les bases de la política mèdica com a ciència d'Estat. DEFINICIÓ: HIGIENE PÚBLICA (JOHANN PETER FRANK) Doctrina i política d'Estat concebuda com l'art de la prevenció col·lectiva, mitjançant la qual el poder públic assumeix la responsabilitat de protegir els éssers humans i els animals davant els perills de la convivència i la concentració urbana, promovent el benestar físic general.

A la seva conferència acadèmica de 1790 (La misèria del poble com a causa de les malalties), Frank va encunyar la seva màxima més influent: la misèria és la mare de la malaltia. Frank va denunciar obertament que les reformes clíniques o hospitalàries resulten inútils si la ciutadania continua famèlica, assenyalant directament la pobresa i la ignorància com els principals obstacles per al progrés sanitari. COMPROVA-HO 19 Quina és la tesi central de Johann Peter Frank sobre l'origen de les malalties a la societat? La Revolució Industrial i el deteriorament de la salut urbana La Revolució Industrial va transformar de soca-rel les estructures socials, econòmiques i demogràfiques d'Europa.

El pas d'una societat agrària a una d'industrialitzada va provocar una intensa migració del camp a les fàbriques, configurant una xarxa de ciutats mancades d'infraestructures bàsiques. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 16 Esquema dels determinants estructurals de la Revolució Industrial. Aquesta transformació demogràfica va comportar un canvi radical del perfil epidemiològic de la població treballadora, caracteritzat per diversos elements crítics: Amuntegament i infrahabitatge: densitat demogràfica extrema en espais reduïts, sense ventilació ni aïllament tèrmic.

Col·lapse ambiental i sanejament inexistent: absència de xarxes de clavegueram, acumulació d'excrements i residus als carrers, i contaminació generalitzada de l'aigua de consum. Explotació laboral extrema i treball infantil: jornades laborals abusives en fàbriques i mines, sous de misèria i incorporació forçada de menors en condicions perilloses. Canvi de patologia predominant: augment de malalties professionals, traumatismes laborals, desnutrició severa, trastorns mentals i una transmissió fulminant de malalties infeccioses com el tifus exantemàtic, la tuberculosi i les febres tifoides.

COMPROVA-HO 20 Per quina raó la Revolució Industrial va transformar el perfil epidemiològic de les societats europees? El Moviment Sanitarista britànic i Florence Nightingale A la Gran Bretanya del segle XIX, les reiterades onades epidèmiques de còlera (iniciades el 1831-1832 i allargades fins al 1885) van evidenciar la vulnerabilitat de totes les classes socials davant les infeccions urbanes. Arran d'aquesta crisi, el Parlament britànic va encarregar un exhaustiu estudi a Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 17 Edwin Chadwick, fet que va donar peu al naixement del Moviment Sanitarista.

L'informe de Chadwick va associar científicament la insalubritat ambiental amb la mortalitat prematura i la pobresa. Això va desembocar en la promulgació de la Public Health Act de 1848 (la primera Llei de Sanitat britànica), la qual va crear la General Board of Health i va instaurar el càrrec de l'Oficial Sanitari (Medical Officer of Health) com a professional tècnic a jornada completa dedicat a la inspecció i a la higiene pública.

Paral·lelament, les reformes municipals van començar a prioritzar actuacions higièniques estructurals: la neteja viària, la construcció de conduccions d'aigua potable, el clavegueram subterrani, la recollida periòdica d'escombraries i la protecció nutricional bàsica per a la infància. Posteriorment, el marc regulador britànic es va consolidar amb la reforma administrativa local de 1871, la creació del Ministeri de Sanitat i autoritats locals el 1872, la Public Health Act de 1875, la creació de laboratoris d'higiene provincials i la Llei de Declaració Obligatòria de Malalties de 1889.

En aquest context de canvi va sorgir la figura de Florence Nightingale, que va revolucionar la infermeria i la salut pública civil i militar. Nightingale va ser la primera professional que va integrar el mètode epidemiològic, el registre estadístic gràfic i els conceptes estrictes de ventilació, neteja i sanejament ambiental en la pràctica de les cures, trencant els prejudicis socials de les classes benestants cap al treball de la dona en l'àmbit sanitari. ERROR FREQÜENT No confongueu l'origen de la primera Llei de Sanitat (Gran Bretanya, 1848) amb la creació de la primera assegurança social de malaltia (Alemanya, 1883).

La reforma britànica es va centrar en l'enginyeria ambiental i el sanejament de les ciutats (sanitarisme), mentre que la reforma bismarckiana alemanya es va orientar a la cobertura econòmica i assistencial dels assalariats. COMPROVA-HO 21 Quines van ser les dues grans aportacions metodològiques de Florence Nightingale a la salut pública? Respostes estatals i la medicina social: França i Alemanya La pressió de la classe treballadora organitzada va forçar diferents respostes institucionals arreu del continent europeu: França: Arran de la Revolució Francesa, la salut es va començar a entendre com un dret ciutadà.

Es va crear el Comitè de Salut (1790) i el sistema de Beneficència Pública, establint-se més endavant el Consell de Salut de París (1802), la primera càtedra universitària d'Higiene Pública, la primera revista de l'especialitat i la regulació del treball infantil (1841). El 1848 es van constituir el Consell Nacional de Salut i els consells locals, consolidant-se el concepte de medicina social per analitzar l'impacte de les desigualtats sobre la malaltia. Alemanya: El metge i polític socialdemòcrata Rudolf Virchow va proclamar que les epidèmies tenen una arrel tant econòmica com biològica, defensant que la política és medicina a gran escala.

Virchow va postular com a veritables teràpies col·lectives la prosperitat, l'educació i la llibertat. Davant l'amenaça de la mobilització obrera, el canceller Otto von Bismarck va establir l'any 1883 la Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 18 primera Assegurança Obligatòria de Malaltia per a assalariats, estesa aviat a invalidesa, vellesa i accidents de treball. Espanya: La lenta industrialització i la feble representació obrera van retardar la implantació d'aquestes estructures fins ben entrat el segle XX (vegeu «Sistema Sanitari Espanyol — Evolució Històrica i Marc Constitucional»).

País Figura o Impulsor clau Eix d'intervenció prioritari Fita institucional destacada Regne Unit Edwin Chadwick / F. Nightingale Sanejament ambiental i control d'aigües i residus Public Health Act (1848) i Oficial Sanitari França Comitè revolucionari / Higienistes Beneficència pública, càtedres i dret a la salut Consell de Salut de París (1802) i regulació infantil (1841) Alemanya R. Virchow / Otto von Bismarck Medicina social i protecció assistencial del treballador Primera Assegurança Obligatòria de Malaltia (1883) COMPROVA-HO 22 Quina relació establia Rudolf Virchow entre la política i la salut pública?

La revolució etiològica i les fases de la salut pública moderna A finals del segle XIX, la microbiologia va transformar el diagnòstic i el control de les malalties. Els descobriments de Louis Pasteur (identificació de patògens en la septicèmia puerperal i desenvolupament de vacunes) i les tècniques de cultiu i tinció de Robert Koch van inaugurar l'era bacteriològica. Aquesta fita no va anul·lar els condicionants socials de la malaltia, sinó que va aportar l'especificitat causal necessària per crear laboratoris microbiològics, recollir estadístiques vitals i implantar el registre obligatori de malalties infectocontagioses.

PROCÉS Evolució de les tres fases de la salut pública moderna 1 Industrialització i èxode rural Canvi d'hàbitat ecològic, amuntegament urbà i epidèmies infeccioses. 2 Sanitarisme i era terapèutica Ingressos hospitalaris, clavegueram, microbiologia i protecció de l'Estat del Benestar. 3 Informe Lalonde i Alma-Ata Retorn als determinants socials, promoció de la salut i atenció primària. Des d'aquesta evolució s'identifiquen tres grans etapes en la configuració de la salut pública contemporània: Primera fase (Inicis de la industrialització): Canvi radical de l'hàbitat ecològic.

Èxode rural massiu cap a la densitat urbana fabril i aparició d'epidèmies lligades a l'amuntegament i la insalubritat física. 1 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 19 IDEES CLAU Johann Peter Frank va establir la salut com a bé comunitari i responsabilitat estatal amb la tesi que la misèria és la mare de la malaltia. La Revolució Industrial va alterar l'equilibri ecològic i demogràfic, propiciant amuntegament, explotació laboral i noves epidèmies. L'informe Chadwick i el Moviment Sanitarista britànic van desembocar en la Public Health Act de 1848 i en el sanejament de les ciutats.

Florence Nightingale va introduir de forma pionera la bioestadística, l'epidemiologia i la higiene a la pràctica de la infermeria. Otto von Bismarck va crear a Alemanya l'any 1883 la primera Assegurança Obligatòria de Malaltia sota la pressió obrera. L'era bacteriològica de Pasteur i Koch va aportar l'especificitat etiològica, fonamentant els laboratoris i la declaració obligatòria de malalties. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. En què es diferenciava el concepte d'higiene privada dominant fins al segle XVIII del concepte d'higiene pública de Johann Peter Frank? 24. Quin paper van tenir Pasteur i Koch en la salut pública i com va conviure el seu model amb les teories socials?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quina característica epidemiològica definia a les poblacions del Paleolític? 26. Segons la doctrina humoral grega, quines qualitats definien la bilis groga? Segona fase (Sanitarisme i era terapèutica): Creació d'hospitals i xarxes d'atenció mèdica estatal. Control aparent de les principals infeccions gràcies al sanejament i als avenços bacteriològics, paral·lel al desenvolupament de l'Estat del Benestar.

2 Tercera fase (Des del 1974 - Informe Lalonde): Recuperació de la salut col·lectiva i els determinants socials més enllà de la pura assistència curativa, desembocant en la reorientació comunitària de l'Atenció Primària de Salut (vegeu «Atenció Primària de Salut — Concepte, Equip d'Atenció Primària i Infermeria»). 3 Esperança de vida extremadament baixa per pestes a) Pesta pneumònica derivada de les ciutats primitives b) Absència de grans epidèmies i patologia associada al medi c) Aparició freqüent d'epidèmies transmeses pel bestiar d) Calenta i eixuta a) Freda i eixuta b) Calenta i humida c) Freda i humida d) Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 20 27.

Quin paper van tenir les 'valetudinaria' a l'antiga Roma? 28. Què sostenia Girolamo Fracastoro al segle XVI sobre les epidèmies? 29. Quin metge alemany va escriure que 'la misèria és la mare de la malaltia'? 30. Quin va ser el principal resultat legislatiu de l'informe Chadwick a la Gran Bretanya? 31. Quin personatge històric va afirmar que 'la política és medicina a gran escala'? 32. En quin any va establir Otto von Bismarck la primera Assegurança Obligatòria de Malaltia? 4 Sistemes Sanitaris — Concepte, Tipologies i Models Comparats EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de sistema sanitari i sistema de salut segons les directrius de l'OMS.

Explicar els set principis rectors que regeixen el funcionament d'un sistema sanitari. Distingir les característiques, avantatges i inconvenients dels models sanitaris Liberal, Socialista i Mixt. Analitzar la funció econòmica del deduïble i interpretar el posicionament d'Espanya en l'informe de l'OMS del 2000.

Centres d'aïllament exclusius per a leprosos a) Hospitals per atendre soldats de l'exèrcit i esclaus b) Hospitals municipals d'accés universal a ciutadans c) Termes públiques per a la purificació espiritual d) Eren càstigs directes per pecats morals de la societat a) Eren transmeses per llavors vives sorgides de la putrefacció b) Es devien al desequilibri dels quatre humors cardinals c) Eren provocades per bacteris identificats al microscopi d) Johann Peter Frank a) Robert Koch b) Rudolf Virchow c) Max von Pettenkofer d) L'Informe Lalonde de 1974 a) L'Assegurança de Malaltia de 1883 b) La Public Health Act de 1848 c) La fundació del Comitè de Salut d) Louis Pasteur a) Otto von Bismarck b) Rudolf Virchow c) Edwin Chadwick d) 1974 a) 1871 b) 1883 c) 1848 d) Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 21 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què un país que inverteix xifres milionàries en hospitals privats pot quedar en un lloc baix en el rànquing de salut de l'OMS?

Un sistema sanitari constitueix una estructura social complexa organitzada per donar resposta a les necessitats de salut i malaltia d'una comunitat mitjançant la provisió de serveis assistencials i preventius. ESQUEMA Estructura general dels Sistemes Sanitaris 1. Concepte de sistema sanitari i de salut segons l'OMS Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el sistema sanitari és el conjunt d'elements relacionats que actuen a les llars, els llocs de treball, els espais públics i el medi físic i psicosocial, integrant tant el sector sanitari com altres àmbits afins. En un sentit ampli, el sistema de salut abasta una estructura social de persones i accions coordinades.

El seu objectiu principal no és únicament guarir les patologies existents, sinó millorar i mantenir l'estat de salut de tota la ciutadania mitjançant la promoció, la protecció, el tractament i la reinserció. DEFINICIÓ El sistema de salut és l'entramat d'institucions, recursos i activitats planificades orientades a promoure, mantenir o recuperar la salut col·lectiva, superant l'enfocament purament assistencial per incorporar la prevenció i el benestar global.

Objectius fonamentals d'un sistema de salut L'OMS estableix tres metes essencials que tot sistema sanitari ha de perseguir: Fonaments del sistema Objectius de l'OMS i principis rectors Models sociopolítics Classificació segons el paper de l'Estat Model Liberal Bé privat de mercat i deduïbles (EUA) Model Socialista Monopoli públic i gratuïtat (Cuba, Corea N.) Model Mixt Servei Nacional finançat per impostos (Europa) Avaluació internacional Rànquing OMS de l'any 2000 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 22 Funcions operatives clau Per assolir aquestes finalitats, l'estructura s'articula en tres grans àrees funcionals: Assistència sanitària: abasta la medicina curativa i rehabilitadora a través de l'atenció primària, l'atenció hospitalària, les cures pal·liatives i la rehabilitació funcional.

Salut pública: comprèn la protecció i la promoció de la salut, la vigilància epidemiològica, la planificació sanitària i l'ordenament legislatiu sanitari. Funcions governamentals i socials: integració de polítiques d'educació, seguretat alimentària, comerç, condicions laborals, pensions dignes, habitatge i lleure. COMPROVA-HO 34 Quina diferència conceptual existeix entre un servei d'assistència sanitària i un sistema de salut complet segons l'OMS? 2.

Principis rectors dels sistemes sanitaris Els sistemes moderns de salut basen la seva planificació en set principis rectors indispensables per al seu bon funcionament: Principi Descripció funcional Universalitat Garanteix la cobertura sanitària completa a la totalitat dels ciutadans d'un territori. Atenció integrada Coordina accions conjuntes de promoció, prevenció bàsica, diagnòstic, tractament terapèutic i rehabilitació. Equitat Assigna els recursos sanitaris prioritzant qui presenta necessitats més grans per compensar desigualtats. Eficiència Aconsegueix la màxima efectivitat clínica utilitzant el menor consum possible de recursos econòmics.

Funcionalitat i flexibilitat Capacitat per transformar-se i donar resposta davant crisis sanitàries sobtades o canvis epidemiològics. Participació comunitària Inclusió activa de la ciutadania en la planificació, control i presa de decisions dels serveis comunitaris. Intersectorialitat Coordinació transversal amb entitats polítiques, educatives, laborals i de serveis socials. Millorar la salut de la població: promoure les capacitats individuals, reduir la morbimortalitat i disminuir les desigualtats d'accés o resultats. 1 Augmentar la capacitat de resposta: adaptar els serveis per satisfer les expectatives legítimes dels usuaris amb un tracte digne i àgil.

2 Garantir l'equitat financera: aconseguir una contribució econòmica justa, protegint les famílies de la fallida econòmica davant la malaltia. 3 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 23 COMPROVA-HO 35 Per què la flexibilitat és un principi rector fonamental en un context de crisi epidemiològica? 3. Modalitats de finançament i models sanitaris comparats L'organització d'un sistema depèn directament del model sociopolític d'un país i de les seves vies de recaptació econòmica.

Aquestes vies inclouen el pagament personal de butxaca, les iniciatives de caritat benèfica, les assegurances privades voluntàries, l'assegurança social obligatòria lligada a la feina o els pressupostos públics derivats dels impostos generals. PROCÉS Mecanisme operatiu d'un deduïble privat 1 Esdeveniment mèdic L'assegurat requereix atenció hospitalària o quirúrgica. 2 Pagament del deduïble L'usuari assumeix de la seva butxaca l'import pactat. 3 Cobertura de l'assegurança La companyia privada assumeix les despeses restants.

Model Liberal o d'assegurament privat Predominant als Estats Units d'Amèrica (EUA), considera que la salut és un bé de consum privat i no una obligació tutelada per l'Estat. La prestació és gestionada pel sector privat lucratiu. L'accés depèn del pagament directe o de la contractació de pòlisses privades d'assegurança, sovint cofinançades per les empreses. En aquest model, les companyies asseguradores apliquen mecanismes de contenció de costos com els deduïbles. DEFINICIÓ El deduïble sanitari és la quantitat fixa de despesa mèdica que l'assegurat ha de cobrir íntegrament de la seva butxaca abans que la companyia asseguradora comenci a fer-se càrrec de les factures mèdiques.

EXEMPLE Si una persona té una pòlissa amb un deduïble de 5.000 dòlars i requereix una intervenció quirúrgica de 25.000 dòlars, l'usuari paga els primers 5.000 dòlars i l'asseguradora assumeix els 20.000 dòlars restants. Aquest esquema destaca per disposar d'alta tecnologia i professionals de primer nivell, a més d'evitar una càrrega tributària general alta. No obstant això, té com a desavantatges greus l'elevat cost personal, la desprotecció de persones sense recursos i la mínima aportació de l'Estat, circumscrita a programes benèfics puntuals.

Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 24 Model Socialista o estatalista pur Històricament establert en règims comunistes purs com Corea del Nord o Cuba, concep la salut com un bé absolutament tutelat per l'Estat. El finançament prové en la seva totalitat dels pressupostos generals mitjançant quotes laborals obligatòries o fons estatals, i és totalment incompatible amb assegurances privades. Ofereix com a avantatges una cobertura universal i gratuïta, un èmfasi intens en la medicina preventiva i l'educació sanitària. Com a punts febles, pateix una forta escassetat de pressupost, dificultat d'accés a tecnologies avançades o fàrmacs moderns, i una extrema rigidesa burocràtica.

Model Mixt o de Servei Nacional de Salut Aquest model és propi de la majoria dels estats de l'Europa Occidental. L'Estat tutela el dret a la salut, finançant una estructura sanitària pública mitjançant els pressupostos generals i impostos generals (incloent-hi gravàmens especials a l'alcohol o el tabac). La cobertura és gratuïta, universal i integral, permetent de manera opcional la contractació complementària d'assegurances mèdiques privades.

ERROR FREQÜENT No confongueu el model de Servei Nacional de Salut (finançat amb impostos directes o indirectes de la ciutadania, d'accés universal comú a l'Europa Occidental) amb el model d'assegurances socials tipus Bismarck (on el dret sanitari neix estrictament de cotitzacions derivades d'un contracte laboral; vegeu «Evolució Històrica — Naixement de la Salut Pública Moderna i Revolució Industrial»).

Model Consideració de la salut Finançament principal Cobertura Paper de l'Estat Liberal Bé de consum i de mercat privat Quotes individuals i ocupadors Limitada als assegurats Mínim o benèfic per a indigents Socialista Bé tutelat en monopoli públic Pressupostos generals estatals Universal i gratuïta Gestor i proveïdor únic exclusiu Mixt (SNS) Dret ciutadà tutelat per l'Estat Impostos i fons públics Universal i equitativa Regulador i garant públic 4. Comparativa internacional: Informe OMS de l'any 2000 L'any 2000, l'Organització Mundial de la Salut va realitzar una avaluació de l'eficiència dels sistemes de salut dels seus països membres.

Els resultats van evidenciar grans contrastos estructurals: França: va liderar el rànquing situant-se com a primer país del món (núm. 1). Itàlia: va aconseguir la segona posició global (núm. 2). Espanya: es va posicionar en un destacat setè lloc mundial, consolidant-se entre les millors xarxes assistencials d'Europa. Estats Units: va quedar relegat a la posició núm. 37, malgrat la seva enorme inversió financera per càpita, a causa dels seus dèficits d'equitat i cobertura. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 25 Rússia: va ocupar la posició núm. 130 de la classificació.

COMPROVA-HO 36 Quina raó explica que els Estats Units quedessin a la posició 37 de l'OMS tenint els centres tecnològics més cars? IDEES CLAU Un sistema sanitari segons l'OMS és una estructura social complexa orientada tant a tractar la malaltia com a promoure i mantenir el benestar col·lectiu. Els set principis rectors que fonamenten un sistema sanitari són universalitat, atenció integrada, equitat, eficiència, funcionalitat/flexibilitat, participació comunitària i intersectorialitat. El model liberal concep la salut com un bé de consum privat amb assegurament individual i deduïbles, generant alts costos i buits de cobertura.

El model socialista estatal garanteix universalitat gratuïta i forta prevenció, però pateix de rigidesa burocràtica i limitació de recursos econòmics. El model mixt o Servei Nacional de Salut finança l'atenció universal mitjançant impostos generals de l'Estat, permetent el sector privat com a opció voluntària. A l'informe de l'any 2000 de l'OMS sobre rendiment sanitari global, Espanya es va situar en el setè lloc del món. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què consisteix un deduïble sanitari i en quin model sanitari és habitual? 38. Quins són els tres objectius nuclears d'un sistema de salut segons la definició de l'OMS? 39.

Quina posició va ocupar Espanya a l'avaluació internacional de sistemes sanitaris de l'OMS de l'any 2000? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin principi sanitari prioritza donar més recursos a qui té majors necessitats de salut? 41. Com es concep la salut en el model sanitari liberal propi dels Estats Units? Funcionalitat a) Equitat b) Universalitat c) Eficiència d) Dret tutelat exclusivament a) Servei gratuït universal b) Obligació tributària pública c) Bé de consum privat d) Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 26 42. Quina és la font principal de finançament d'un Servei Nacional de Salut propi del model mixt? 43.

Quin país va assolir la primera posició mundial a l'informe sanitari de l'OMS de l'any 2000? Primes de pòlisses voluntàries a) Impostos generals estatals b) Donacions benèfiques privades c) Pagaments de deduïbles d) Itàlia a) França b) Estats Units c) Espanya d) Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 27 5 Evolució Històrica i Marc Constitucional EN ACABAR SABRÀS Delinear la cronologia sanitària espanyola des de la Constitució de 1812 fins a la transició democràtica. Explicar la fractura històrica entre la salut col·lectiva i la salut individual consolidada el 1944. Identificar les entitats sorgides de la dissolució de l'INP l'any 1978.

Analitzar l'abast i significat jurídic de l'article 43 de la Constitució de 1978. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què abans de 1978 un ciutadà espanyol podia no tenir dret a ser atès en un hospital públic de la Seguretat Social? L'actual model sanitari espanyol no va néixer com un bloc homogeni, sinó com el resultat d'un llarg procés històric marcat per la dispersió normativa, la divisió entre prevenció col·lectiva i assistència individual, i una profunda fragmentació institucional abans de l'arribada de la democràcia.

Sistema Sanitari Espanyol 5 Evolució Històrica i Marc Constitucional 6 Llei General de Sanitat i Organització del SNS Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 28 ESQUEMA Estructura del tema: Sistema Sanitari Espanyol i Català Orígens normatius: del segle XIX als inicis de la previsió social Les primeres bases legals de la sanitat contemporània a Espanya arrenquen amb la Constitució de Cadis de 1812. El seu cèlebre article 321 delegava de manera explícita en els ajuntaments la responsabilitat sobre la policia de salubritat i beneficència, així com la gestió d'hospitals, hospicis i cases d'expòsits (centres d'acollida i cura d'infants abandonats).

En aquest període inicial l'acció pública se centrava en la higiene ambiental i les quarantenes per contenir epidèmies, sense oferir una assistència mèdica universalitzada. Posteriorment, la Instrucció de 1823 va habilitar els municipis per contractar facultatius destinats a l'atenció de les persones sense recursos econòmics, mentre que les classes acomodades recorrien a la medicina privada.

Quatre dècades més tard es va promulgar la Llei de Sanitat de 1855, una norma de gran estabilitat que va romandre formalment en vigor durant aproximadament 131 anys, fins a la promulgació de la Llei General de Sanitat de 1986 (vegeu «Sistema Sanitari Espanyol — Llei General de Sanitat i Organització del SNS»). Aquesta llei va dependre del Ministeri de Governació i va articular una estructura piramidal: Nivell estatal: una Direcció General dotada d'un consell consultiu per fixar les directrius nacionals. Nivell provincial: presidit pels governadors civils, amb la creació de les Juntes Provincials de Sanitat integrades per tècnics i facultatius amb capacitat de contractació.

Nivell municipal: manteniment del rol nuclear dels ajuntaments en matèria de vigilància i compliment higiènic, potenciant els sanitaris locals. A principis del segle XX, la Instrucció Sanitària de 1904 va reorganitzar les polítiques sanitàries. Va instaurar la figura dels inspectors sanitaris i va unificar el cos facultatiu local: els professionals municipals van passar a denominar-se facultatius d'Assistència Pública Domiciliària (APD), contractats directament per l'Estat.

Paral·lelament, l'any 1908 es va fundar l'Institut Nacional de Previsió (INP) com a organisme oficial encarregat d'administrar les primeres assegurances socials, inicialment orientades a la cobertura de maternitat i accidents laborals.

Sistema Sanitari Espanyol Bases històriques i desenvolupament legal Evolució Històrica i Marc Constitucional De Cadis 1812 a la Constitució de 1978 Llei General de Sanitat i SNS Model de 1986 i estructura territorial Model Sanitari Català Organització de CatSalut i la LOSC Atenció Primària de Salut Equips d'atenció primària i infermeria Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 29 COMPROVA-HO 45 Quina transformació clau va introduir la Instrucció Sanitària de 1904 en l'estatus dels sanitaris municipals?

El franquisme: fractura estructural i desenvolupament de la Seguretat Social Durant el règim franquista, la resposta sanitària es va vertebrar al voltant de dues normes cabdals que van consolidar una profunda escissió organitzativa. Cronologia de les fites legals sanitàries des de 1812 fins a 1978. L'any 1942 es va aprovar la Llei d'Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE). Aquest sistema funcionava mitjançant una quota associada directament al treball remunerat compartida entre empresari i assalariat.

Amb el SOE va sorgir la noció jurídica de beneficiari (assegurat i familiars al seu càrrec), deixant al marge aquells ciutadans que no cotitzaven, els quals continuaven depenent de la caritat o de les xarxes municipals. Poc després, la Llei de Bases de la Sanitat Nacional de 1944 va consagrar una divisió estructural entre la salut col·lectiva i la salut individual: Salut col·lectiva: encomanada als ajuntaments i als metges titulars d'APD, orientada a la higiene pública, el control d'aigües i el compliment de campanyes d'immunització obligatòria (com la verola o el tifus).

Salut individual: completament fragmentada entre els treballadors afiliats al SOE, els indigents atesos per la beneficència dels sanitaris d'APD municipal i les xarxes assistencials complementàries que van haver de crear ajuntaments i diputacions provincials. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 30 Aquesta organització mancava de cohesió i comptava amb múltiples xarxes paral·leles que no col·laboraven entre si. Les estructures annexes combatien de forma aïllada malalties concretes com la tuberculosi, la malària o el càncer. En les etapes posteriors, la Llei General d'Hospitals de 1962 va ordenar per primer cop la xarxa hospitalària estatal.

Més endavant, la Llei General de Seguretat Social de 1974 va actualitzar les bases del model establint: COMPROVA-HO 46 Per què la Llei de Bases de 1944 va generar una doble xarxa assistencial no cohesionada?

El mapa preconstitucional: una pluralitat de xarxes sense coordinació Fins a l'any 1977, en què es va crear el Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social (antecedent de l'històric Ministeri de Sanitat i Consum), la distribució institucional de la sanitat espanyola presentava una fragmentació caòtica: Organisme o Xarxa Dependència jeràrquica Àmbit funcional i població diana Direcció General de Sanitat Ministeri de Governació Salut pública, higiene epidemiològica, vacunacions i vigilància de fronteres. Institut Nacional de Previsió (INP) Ministeri de Treball Serveis sanitaris generals per a cotitzants de la Seguretat Social i beneficiaris.

Beneficència Municipal i Provincial Ajuntaments i Diputacions Assistència a persones pobres, hospicis, manicomis i centres d'expòsits. AISNA Administració Institucional de la Sanitat Nacional Centres sanitaris monogràfics i especials (lluita antituberculosa, leprosaris, càncer). Altres xarxes assistencials Ministeris diversos / Universitats Hospitals clínics universitaris, Sanitat Militar i mútues laborals específiques. ERROR FREQÜENT Creure que abans de 1978 existia un ministeri únic que dirigia tots els hospitals públics.

La realitat era una total desconnexió: un hospital de l'INP no coordinava llits ni historials clínics amb un hospital provincial de beneficència ni amb els dispensaris antituberculosos de l'AISNA. Afiliació i cotització de caràcter obligatori per a treballadors i ocupadors. 1 Càlcul de la cotització en funció dels ingressos, centralitzat en un règim de caixa única. 2 Finançament mixt que incorporava fons estatals a través dels pressupostos generals. 3 Definició dels règims (general i especials), de l'acció protectora i simplificació d'entitats gestores cap a una vocació universal.

4 Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i APS 31 El tombant democràtic: la Constitució de 1978 i la dissolució de l'INP Amb la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978, l'històric Institut Nacional de Previsió va quedar extingit. Les seves atribucions es van repartir en tres grans entitats gestores de nova creació: INSALUD (Institut Nacional de la Salut): gestió dels serveis sanitaris de la Seguretat Social. Més endavant, quan es van completar les transferències autonòmiques, la seva estructura residual va passar a ser l'INGESA (Institut Nacional de Gestió Sanitària) per a Ceuta i Melilla.

INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social): gestió directa de les prestacions econòmiques (baixes laborals, pensions, incapacitats). INSERSO (Institut Nacional de Serveis Socials): dedicat als serveis socials, invalidesa i jubilació no contributiva; l'any 1997 va passar a anomenar-se oficialment IMSERSO (Institut de la Gent Gran i Serveis Socials). Evolució des de la Constitució de 1978 fins a la Llei General de Sanitat. DEFINICIÓ L'article 43 de la Constitució Espanyola de 1978 consagra el principi rector segons el qual es reconeix el dret a la protecció de la salut.

Atorga als poders públics la responsabilitat d'organitzar i tutelar la salut pública mitjançant mesures preventives, prestacions i serveis, alhora que fomenta l'educació sanitària, l'educació física, l'esport i l'adequada utilització del lleure. Convé subratllar la naturalesa d'aquest precepte: el text constitucional no reconeix un dret subjectiu il·limitat a rebre qualsevol prestació assistencial que el ciutadà sol·liciti, sinó el deure de l'Estat de bastir un marc protector i preventiu.

Aquest article opera com a mandat que obliga els poders públics a organitzar els recursos necessaris, com es concretaria posteriorment a la Llei General de Sanitat de 1986 per unificar les xarxes d'atenció primària, especialitzada i farmacèutica sota un mateix Sistema Nacional de Salut. Salut Pública i Sistemes Sanitaris: SNS, CatSalut i…