Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SALUT PÚBLICA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de salut pública: concepte de salut, model de Lalonde, determinants socials de l'OMS, desigualtats, marc legal i el model salutogènic d'actius.

APREN.AI Índex 1 El concepte de salut i la seva evolució De la perspectiva fisiològica a la definició fundacional de l'OMS Aportacions clau cap a un model multidimensional El model dinàmic del continu salut-malaltia de Milton Terris La salut com a recurs per a la vida i ésser biopsicosociocultural 2 El dret a la salut i marc legal de protecció El reconeixement internacional del dret a la salut El marc constitucional i legislatiu a Espanya La Carta de drets i deures de la ciutadania 3 Models de determinants de la salut i despesa sanitària El model dels camps de salut de Marc Lalonde (1974) La paradoxa de la despesa sanitària pública Crítica al model biomèdic pur i transició poblacional 4 Determinants socials de la salut i models explicatius El model multinivell de Dahlgren i Whitehead (1991) Model de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS (2008) Determinants de les desigualtats en salut en àrees urbanes 5 Desigualtats socials en salut i estratègies d'actuació El concepte de desigualtats socials en salut La salut com a capital humà i nivells d'intervenció El paper del sector sanitari i els marcs internacionals 6 Salutogènesi i model d'actius en salut El canvi de mirada: de la patogènesi a la salutogènesi El Sentit de Coherència (SOC) i els Recursos Generals de Resistència El model d'actius en salut i el mapeig comunitari 7 Resum per repassar Concepte de salut i models teòrics Marc legal i camps de salut Determinants socials, equitat i salutogènesi Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 2 1 El concepte de salut i la seva evolució EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la concepció fisiologista clàssica de la salut de les definicions holístiques de l'OMS i Milton Terris. Explicar els components objectius i subjectius del continu salut-malaltia de Terris. Identificar la funció de la zona neutra i els factors que desplacen l'individu en l'eix de la salut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot una persona que conviu amb una molèstia lleugera o un procés crònic considerar-se sana segons la definició de salut moderna?

La comprensió de la salut ha experimentat una transformació profunda al llarg de la història, passant d'una visió purament biològica i negativa centrada en la malaltia a un enfocament integral, dinàmic i positiu. ESQUEMA Estructura del curs de salut pública De la perspectiva fisiològica a la definició fundacional de l'OMS Tradicionalment, la salut s'entenia com la simple capacitat de dur a terme les tasques diàries bàsiques, com ara treballar, alimentar-se o mantenir vincles familiars i socials. Des d'aquesta perspectiva clàssica, conviure amb petites molèsties resultava compatible amb estar sa sempre que aquestes no impedissin la rutina diària.

En el diccionari es reflectia com l'estat en què l'organisme executa amb normalitat cadascuna de les seves funcions corporals. El concepte de salut Evolució històrica i continu de Terris Marc legal i drets Protecció jurídica i drets fonamentals Determinants de la salut Models explicatius i despesa sanitària Desigualtats i equitat Estratègies d'actuació i ODS Salutogènesi i actius Recursos de resistència i coherència Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 3 Durant el segle XIX va predominar la concepció fisiologista, la qual reduïa la salut exclusivament a l'absència de malaltia.

Aquesta aproximació presentava clars biaixos negatius i restrictius, ja que ometia per complet les aspiracions personals, el benestar emocional i els factors psicològics. DEFINICIÓ La definició de l'OMS (proposada originalment per Andrija Štampar el 1945 i adoptada formalment el 7 d'abril de 1946) estableix que la salut és l'estat de complet benestar físic, psíquic i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties. Aquesta formulació institucional va suposar un avenç històric indiscutible, però també va rebre objeccions importants: Aportacions positives de l'OMS Crítiques i limitacions Concepció positiva i holística de l'ésser humà.

Equipara salut a un estat «complet», fet que la converteix en un ideal utòpic i inabastable. Incorporació expressa del concepte de benestar. Plantejament estàtic que presenta la salut com una fita rígida i no com un procés. Reconeixement explícit de les dimensions mental i social. Fort component subjectiu: la percepció de benestar varia segons cada individu. COMPROVA-HO 2 Quina és la crítica principal que rep el terme «complet» en la definició de salut establerta per l'OMS el 1946?

Aportacions clau cap a un model multidimensional Diversos autors van enriquir el debat teòric per allunyar-se de la rigidesa institucional i vincular la salut amb el comportament, l'adaptació al medi i el potencial individual: Henry Sigerist (1941): va destacar que la salut constitueix quelcom positiu, caracteritzat per una actitud joiosa i una acceptació entusiasta de les obligacions que la vida planteja a cada individu. René Dubos (1956): la va concebre com un estat físic i mental raonablement exempt de dolor i malestar, que capacita l'ésser humà per funcionar amb eficàcia durant el major temps possible en l'entorn on tria viure. Herbert L.

Dunn (1959): va introduir l'enfocament d'un alt nivell de benestar mitjançant l'equilibri de tres eixos (físic o orgànic, psicològic i social), orientats a maximitzar el potencial singular de la persona. En el marc de la salut pública catalana, Lluís Salleras Sanmartí (1988) va reformular aquest concepte definint-lo com l'assoliment del màxim nivell de benestar físic, mental i social, acompanyat de la capacitat funcional que permeten els condicionants socials de l'entorn. Salleras Sanmartí va fer el pas decisiu d'incorporar la comunitat com a eix vertebrador, traslladant l'atenció de l'individu aïllat cap a la col·lectivitat.

Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 4 El model dinàmic del continu salut-malaltia de Milton Terris L'any 1975, l'epidemiòleg Milton Terris va plantejar una modificació clau de la proposta de l'OMS: va suprimir la paraula «complet» per eliminar el caràcter utòpic i va afegir com a requisit la capacitat de funcionament. Segons Terris, la salut i la malaltia no són categories binàries o aïllades, sinó que formen un continu dinàmic comparable a l'escala tèrmica entre el fred i la calor. Tant la salut com la malaltia presenten dues vessants inseparables segons Terris: Esquema del continu salut-malaltia i components de Milton Terris.

En aquest eix continu, els pols extrems són la mort prematura en un extrem i la salut òptima en l'oposat. Entremig s'estén una àmplia zona neutra, on no és possible discernir amb nitidesa la salut de la malaltia i en la qual sol situar-se la major part de la població gran part del temps. EXEMPLE Davant d'un procés agut com un refredat o una cefalea, la persona es desplaça temporalment cap a la pèrdua de salut; en remetre el quadre clínic, pot recuperar fàcilment la zona neutra. En canvi, en diagnosticar-se una patologia crònica, s'entra a la zona de pèrdua de salut i, tot i que es pugui retornar a la zona neutra mitjançant el tractament, la persona roman en un estat de vigilància continuada.

Si el deteriorament persisteix sense control, el trajecte pot progressar cap a la mort prematura. ERROR FREQÜENT Considerar que la zona neutra del continu de Terris és l'objectiu que cal assolir. La zona neutra és només el punt intermedi habitual on coexistim; la finalitat de les intervencions preventives i de promoció és protegir-nos d'evolucionar cap a la pèrdua de salut i empènyer activament l'individu cap a la salut positiva. Vessant subjectiva: correspon a la sensació de benestar o de malestar (sentir-se sa o sentir-se malalt). El malestar i el dolor depenen del llindar perceptiu de cada individu, el qual sempre s'ha de respectar.

1 Vessant objectiva: es concreta en la capacitat o la limitació per funcionar de manera efectiva. Aquest aspecte és directament observable i mesurable, avaluant per exemple si la persona pot executar o no les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD). 2 Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 5 COMPROVA-HO 3 Quins són els dos pols extrems del continu de salut-malaltia de Terris i quin paper té la zona neutra? La salut com a recurs per a la vida i ésser biopsicosociocultural Les concepcions contemporànies consideren la persona com un ésser biopsicosociocultural-espiritual.

Aquest enfocament implica que no es pot comprendre l'estat d'un individu sense atendre els seus valors culturals i les seves circumstàncies biogràfiques a l'hora d'afrontar la vida. Sota aquesta visió, la salut i la malaltia coexisteixen en una interacció dinàmica ininterrompuda. La salut no és una fita o l'objectiu final de l'existència, sinó un recurs per a la vida. Aquest recurs depèn directament de: Els recursos personals i socials, tals com la resiliència individual, les habilitats personals per resoldre problemes i l'acompanyament (factor protector essencial per al benestar emocional). Les capacitats físiques i funcionals de l'organisme.

L'experiència viscuda i els valors segons el context socioeconòmic (les perspectives vitals i la capacitat de resposta difereixen segons si s'ha crescut en un context de privació o d'abundància material). Aquests condicionants socials i personals condueixen a analitzar les condicions estructurals d'existència (vegeu «Models de determinants de la salut i despesa sanitària» i «Determinants socials de la salut i models explicatius»), així com el marc jurídic necessari per fer efectiu aquest benestar (vegeu «El dret a la salut i marc legal de protecció»). IDEES CLAU La concepció fisiologista tradicional entenia la salut de manera negativa com la mera absència de malaltia.

La definició fundacional de l'OMS de 1946 va introduir el benestar físic, mental i social, però va ser titllada d'utòpica i estàtica pel terme «complet». Milton Terris (1975) va transformar la definició en un continu dinàmic en suprimir el terme «complet» i afegir la capacitat funcional. Terris distingeix una dimensió subjectiva (benestar/malestar) i una d'objectiva (capacitat de funcionament mesurable mitjançant les ABVD). Salleras Sanmartí va incorporar la dimensió comunitària i els factors socials al concepte operatiu de salut. Actualment es concep la salut no pas com una finalitat estàtica, sinó com un recurs quotidià per viure d'un ésser biopsicosociocultural-espiritual.

Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines modificacions concretes va introduir Milton Terris l'any 1975 a la definició de l'OMS? 5. Com es manifesten els aspectes objectius i subjectius tant en la salut com en la malaltia segons Terris? 6. Per què s'afirma en les concepcions actuals que la salut és un «recurs per a la vida» i no un fi en si mateix? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina limitació principal s'atribueix a la definició fisiologista de la salut del segle XIX? 8. Qui va proposar originàriament la definició adoptada per l'OMS a la seva Carta Fundacional de 1946? 9.

Quin element va afegir Milton Terris per fer operativa la definició de salut? 10. Quin autor va integrar explícitament la dimensió comunitària en la definició operativa de salut? Exigeix un estat complet de felicitat a) Oblida completament la salut física individual b) Ignora la dimensió psicològica i vital c) Considera la salut com un recurs d) Milton Terris a) Herbert L. Dunn b) Andrija Štampar c) René Dubos d) La capacitat de funcionament mesurable a) L'eliminació dels factors d'estrès ambiental b) L'estat de complet benestar holístic c) L'absència absoluta d'incomoditats físiques d) Henry Sigerist a) Herbert L.

Dunn b) René Dubos c) Lluís Salleras Sanmartí d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 7 2 El dret a la salut i marc legal de protecció EN ACABAR SABRÀS Distingir el valor jurídic de l'article 43 de la CE com a principi rector respecte als drets fonamentals. Enumerar els quatre requisits essencials que defineixen l'atenció de salut segons els organismes internacionals. Identificar els deu àmbits d'actuació que conformen la Carta de drets i deures de la ciutadania en salut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Té un ciutadà a Espanya el dret fonamental d'acudir directament en empara al Tribunal Constitucional si no rep una prestació sanitària?

El reconeixement internacional del dret a la salut La comunitat internacional concep la salut com una fita indispensable per a la dignitat humana. La Declaració Universal dels Drets Humans estableix en el seu article 25 que qualsevol individu posseeix el dret a assolir un nivell de vida digne que garanteixi el seu benestar i el de la seva família. Aquesta salvaguarda inclou de manera directa l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris.

Així mateix, els principis de l'Organització Mundial de la Salut determinen que gaudir del màxim grau de salut assolible constitueix un dret fonamental de tot ésser humà, sense cap mena de distinció per raó d'ètnia, religió, ideologia política o condició socioeconòmica. DEFINICIÓ El dret a la salut no garanteix el fet d'estar sa, sinó la facultat de gaudir d'una sèrie de condicions, béns i serveis que permetin assolir el màxim nivell de benestar físic, mental i social possible.

Aquest dret abasta tant les condicions bàsiques de subsistència com les garanties assistencials sanitàries: Condicions determinants de vida: disponibilitat d'aigua potable, sistemes de sanejament, alimentació adequada, nutrició, habitatge digne, condicions laborals segures, medi ambient saludable, educació i accés a la informació. Criteris essencials dels serveis d'atenció: prevenció, promoció i tractament de patologies, accés garantit a medicaments essencials i el reconeixement de la llibertat individual per a rebutjar intervencions clíniques.

L'atenció sanitària ha de complir necessàriament quatre requisits essencials: Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 8 Requisit Definició i abast assistencial Disponibilitat Presència d'un nombre suficient de centres, personal qualificat, programes i fàrmacs en actiu. Accessibilitat Capacitat d'accedir a les instal·lacions i serveis sense discriminació física, econòmica ni informativa. Acceptabilitat Respecte escrupolós a l'ètica mèdica, a la confidencialitat i a la diversitat sociocultural dels usuaris. Qualitat Condicions científiques i tècniques òptimes, amb personal capacitat i material sanitari homologat.

COMPROVA-HO 12 En què es diferencien els factors determinants del dret a la salut dels requisits d'atenció mèdica? El marc constitucional i legislatiu a Espanya Dins l'ordenament jurídic espanyol, la regulació sanitària pivota sobre dos instruments normatius bàsics: la Constitució de 1978 i la legislació sanitària de desenvolupament. ESQUEMA Marc legal del dret a la salut a Espanya L'article 43 de la Constitució Espanyola reconeix formalment el dret a la protecció de la salut i encomana als poders públics l'organització i la tutela de la salut pública mitjançant mesures preventives i les prestacions i serveis necessaris.

Per la seva banda, la Llei 14/1986, General de Sanitat, articula els principis i criteris substantius que fan operatiu aquest exercici a tot l'Estat, establint l'accés a l'assistència sanitària per a tota la ciutadania. Ordenament sanitari espanyol Bases de protecció i accés Constitució Espanyola (art. 43) Principi rector no fonamental Llei General de Sanitat 14/1986 Regulació de principis substantius Carta de drets i deures Deu àmbits d'aplicació pràctica Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 9 ERROR FREQÜENT Confondre el dret a la protecció de la salut amb un dret fonamental.

A la Constitució Espanyola, l'article 43 no forma part de la secció de drets fonamentals (articles 14 a 29), sinó que s'enquadra en el capítol tercer com a principi rector de la política social i econòmica. Per tant, la ciutadania no pot exigir-lo de forma directa mitjançant el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, sinó que el seu abast depèn estrictament de les lleis ordinàries que el desenvolupin. Categoria jurídica Ubicació constitucional Nivell de protecció i aplicabilitat Drets fonamentals Articles 14 a 29 de la CE Aplicació directa, tutela judicial preferent i sumària, i recurs d'empara constitucional. Principis rectors Capítol III del Títol I (art.

43 de la CE) Informen la legislació positiva i l'actuació dels poders públics; només exigibles segons el que disposin les lleis. COMPROVA-HO 13 Pot un ciutadà presentar directament un recurs d'empara al Tribunal Constitucional al·legant la vulneració de l'article 43 de la CE? La Carta de drets i deures de la ciutadania La materialització diària de la protecció de la salut a les consultes i centres d'atenció primària s'estructura a través de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària.

Aquest document recull al voltant d'un centenar d'enunciats que ordenen les relacions assistencials en deu àmbits fonamentals: Equitat i no-discriminació: igualtat de tracte independentment de l'origen, sexe, recursos o condició personal. 1 Protecció, promoció i prevenció: dret a accions preventives de la malaltia i mesures de foment de la salut col·lectiva. 2 Accés al sistema sanitari: definició de les vies d'entrada als serveis i circuits assistencials. 3 Intimitat i confidencialitat: garantia del secret professional i privacitat de les dades sanitàries personals. 4 Autonomia i presa de decisions: dret del pacient a escollir entre opcions clíniques i consentir o refusar actuacions mèdiques.

5 Informació sanitària: coneixement clar i entenedor sobre el diagnòstic, pronòstic i alternatives de tractament. 6 Documentació clínica i TIC: accés a la història clínica personal i gestió segura de les noves eines digitals en salut. 7 Qualitat i seguretat del sistema: atenció sanitària basada en bones pràctiques per minimitzar riscos assistencials. 8 Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 10 COMPROVA-HO 14 Quin àmbit de la Carta de drets i deures empara que un usuari decideixi interrompre o refusar un tractament mèdic prescrit?

IDEES CLAU L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans consagra el dret a la salut lligat a un nivell de vida digne i a l'assistència mèdica. L'atenció sanitària requereix quatre criteris operatius bàsics: disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat i qualitat. A Espanya, l'article 43 de la Constitució Espanyola reconeix la protecció de la salut com un principi rector de la política social i econòmica, no pas com un dret fonamental subjectiu de tutela preferent. La Llei 14/1986, General de Sanitat, estableix els criteris i l'estructura substantius per a fer efectiu l'exercici del dret a la salut.

La Carta de drets i deures de la ciutadania concreta l'atenció sanitària en deu àmbits estructurals, des de l'equitat fins a la recerca i la protecció genètica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quina diferència funcional existeix entre l'article 43 de la Constitució Espanyola i la Llei 14/1986 General de Sanitat? 16. Quins són els quatre requisits indispensables que ha de reunir l'atenció de salut segons els estàndards internacionals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Com està tipificada la protecció de la salut a la Constitució Espanyola de 1978? Constitució genètica de la persona: protecció de la informació hereditària davant de qualsevol ús discriminatori.

9 Recerca, experimentació i participació: respecte als procediments bioètics en assajos científics i foment de la intervenció ciutadana. 10 Com a deure exclusiu dels ciutadans a) Com a competència delegada als municipis b) Com a dret fonamental d'empara preferent c) Com a principi rector de la política social d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 11 18. Quin article de la Declaració Universal dels Drets Humans recull l'assistència mèdica i el nivell de vida? 19. Quin requisit de l'atenció de salut exigeix el respecte a l'ètica mèdica i a la confidencialitat cultural? 20. Quants àmbits organitzen la Carta de drets i deures de la ciutadania en atenció sanitària?

3 Models de determinants de la salut i despesa sanitària EN ACABAR SABRÀS Descriure els quatre camps de salut del model de Marc Lalonde (1974). Comparar el pes relatiu dels determinants de la salut amb el pressupost públic assignat a cadascun. Explicar la paradoxa de la despesa sanitària i contrastar el model biomèdic amb l'enfocament poblacional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Si tenir més hospitals no redueix gaire la mortalitat prematura, per què s'hi destina gairebé tot el pressupost sanitari? Per entendre l'estat de salut d'una comunitat cal analitzar els factors que el condicionen directament.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 1988), els determinants de la salut són el conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que determinen l'estat de salut tant de les persones a nivell individual com de les poblacions senceres. Aquests components interactuen a diferents nivells d'organització i configuren la qualitat de vida col·lectiva.

El model dels camps de salut de Marc Lalonde (1974) L'any 1974, el ministre canadenc Marc Lalonde va formular un model revolucionari que agrupava els factors determinants en quatre grans camps biopsicosocials: Estil de vida: comprèn les conductes personals, la capacitat de decisió, els hàbits saludables, les creences, la cultura, la pressió social i les modes individuals o grupals.

Article 14 a) Article 1986 b) Article 43 c) Article 25 d) Disponibilitat a) Accessibilitat b) Acceptabilitat c) Autonomia d) Quatre àmbits generals a) Vint-i-cinc blocs assistencials b) Deu grans àmbits c) Cent categories clíniques d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 12 Biologia humana: inclou el substrat genètic, els processos d'envelliment cel·lular, el sexe biològic, la nutrició basal, l'estat immunitari i la predisposició a malalties hereditàries. Medi ambient: fa referència a l'entorn físic i comunitari on vivim, englobant la qualitat de l'aire, l'aigua, la terra, els contaminants, el model urbanístic, el transport i els marcs demogràfics o judicials.

Sistemes d'assistència sanitària: abasta la dotació d'infraestructures mèdiques, la cartera de serveis, el grau d'accés equitatiu i universalitat, la participació comunitària i la coordinació intersectorial. Esquema dels quatre camps de salut segons el model de Lalonde. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 13 ESQUEMA Camps de salut de Lalonde (1974) COMPROVA-HO 22 Quins són els quatre camps proposats pel model de Lalonde (1974)? La paradoxa de la despesa sanitària pública Quan s'analitza el pes real de cada camp sobre la mortalitat poblacional en comparació amb el pressupost públic que rep, apareix una forta desproporció estructural.

L'estil de vida és l'element amb major impacte en la mortalitat i el camp amb més marge d'acció mitjançant la promoció de la salut. No obstant això, rep una fracció mínima dels fons públics. Gràfica de sectors: mortalitat relativa enfront de despesa pública en salut.

Estil de vida Conductes, hàbits i decisions personals Biologia humana Genètica, envelliment i constitució biològica Medi ambient Contaminació, urbanisme i entorn físic Sistema sanitari Serveis assistencials i cobertura mèdica Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 14 Camp determinant Impacte relatiu en mortalitat Distribució de la despesa pública Sistema Sanitari Modest / Reduït 90,6% (o 90,5%) Biologia Humana Intermedi 6,9% Medi Ambient Intermedi / Elevat 1,5% Estil de Vida El més determinant 1,2% Aquesta distribució reflecteix la paradoxa de la inversió en salut: més del 90% dels recursos econòmics es concentren en l'assistència sanitària curativa, mentre que els determinants que generen la major càrrega de mortalitat prematura (estils de vida i entorn) reben conjuntament menys del 3% de la inversió pública.

ERROR FREQÜENT Confondre «despesa sanitària» amb «generació de salut». A l'examen se sol assumir erròniament que el sistema assistencial és el responsable principal del nivell de salut poblacional, quan les dades mostren que només n'explica una fracció modesta malgrat absorbir més del 90% del pressupost. Crítica al model biomèdic pur i transició poblacional El model tradicional d'assistència sanitària respon a un enfocament biomèdic: una visió curativa i biologista que se centra exclusivament en els factors de risc individuals de la persona ja malalta. Per contra, l'evidència dels determinants de la salut exigeix una perspectiva més àmplia i col·lectiva.

Resulta imprescindible transitar cap a un enfocament poblacional i preventiu, que intervingui directament sobre els entorns físics, socials i econòmics de forma sinèrgica. Aquesta mirada integral sobre les condicions en què les persones viuen i treballen s'aprofundeix en els models explicatius posteriors (vegeu «Determinants socials de la salut i models explicatius»). COMPROVA-HO 23 Per què es considera paradoxal el repartiment dels recursos econòmics en salut segons el model de Lalonde?

Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 15 IDEES CLAU Segons l'OMS, els determinants de la salut són el conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que condicionen la salut individual i col·lectiva. El model de Marc Lalonde (1974) divideix els determinants en quatre camps: biologia humana, estil de vida, medi ambient i sistema assistencial. L'estil de vida és el factor que més repercussió té en la mortalitat i on la promoció de la salut resulta més eficaç. Existeix una greu paradoxa en la despesa: el sistema sanitari absorbeix el 90,6% del pressupost públic, mentre l'estil de vida només en rep l'1,2%.

Cal superar el model biomèdic pur i curatiu per avançar cap a un enfocament poblacional centrat en la prevenció i els entorns. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quin percentatge aproximat del pressupost públic es destina al sistema sanitari en comparació amb l'estil de vida? 25. En quin any es va publicar el document de Marc Lalonde que va establir el model dels quatre camps? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Quin camp del model de Lalonde té més impacte sobre la mortalitat poblacional? 27. Quin percentatge de despesa pública en salut es destina a la biologia humana? 28. Què caracteritza la paradoxa de la despesa sanitària?

Sistema sanitari a) Estil de vida b) Biologia humana c) Medi ambient d) 1,5% a) 90,6% b) 1,2% c) 6,9% d) Massa fons destinats a l'estil de vida a) Inversió màxima en el determinant menys influent b) Igualtat pressupostària entre els quatre camps c) Inversió nul·la en hospitals i medicaments d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 16 29. Quina és la crítica principal adreçada al model biomèdic tradicional? 4 Determinants socials de la salut i models explicatius EN ACABAR SABRÀS Definir els determinants socials de la salut i identificar els principals eixos de desigualtat.

Distingir les capes concèntriques del model de Dahlgren i Whitehead entre factors modificables i no modificables. Diferenciar els determinants estructurals dels intermedis segons el marc de l'OMS de 2008. Analitzar la influència de l'entorn urbà i del barri com a espai generador o protector de salut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Té més impacte en l'esperança de vida el codi postal d'un ciutadà o el seu codi genètic? Davant del model biomèdic tradicional, centrat exclusivament en l'atenció curativa i la biologia individual, la salut pública analitza la comunitat en el seu conjunt. Aproximadament el 80% dels determinants de la salut es troben fora de l'àmbit del sistema sanitari.

Per tant, el benestar d'una població depèn estretament de les condicions socials, econòmiques i ambientals en què es desenvolupa la vida quotidiana. DEFINICIÓ Els determinants socials de la salut (DSS) són les condicions en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi els sistemes d'atenció sanitària. Aquests condicionants no es distribueixen a l'atzar, sinó a través dels anomenats eixos de desigualtat. Aquests eixos generen jerarquies de poder i estratificació social: Classe social: condiciona els recursos materials i la influència sociopolítica. Gènere: determina rols, salaris i la càrrega de tasques de cura.

Ètnia: influeix en processos de discriminació o vulnerabilitat social. Edat: modula l'autonomia econòmica i les necessitats assistencials. Territori: marca diferències en recursos segons el lloc de residència.

Aquestes jerarquies es concreten en desigualtats materials manifestes en quatre àmbits bàsics: Se centra massa en l'anàlisi de l'entorn comunitari a) Té una visió exclusivament curativa i individual b) Exigeix una despesa excessiva en prevenció primària c) Ignora completament les malalties hereditàries d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 17 Àmbit material Manifestació i impacte en salut Qualitat de l'habitatge i l'entorn Diferències en habitabilitat, aïllament, salubritat i seguretat del barri. Condicions de feina i treball Variacions en estabilitat contractual, riscos físics o ergonòmics i estrès laboral.

Oportunitats d'educació Accés desigual a la formació: als països en desenvolupament, els infants de famílies riques tenen 7 vegades més probabilitats d'acabar la secundària que els de famílies pobres. Als països rics, assoleix la secundària el 75% dels infants vulnerables enfront del 90% dels d'alt nivell socioeconòmic. Nivell d'ingressos i poder adquisitiu Determinat majoritàriament per factors externs; segons la posició social, actua com a risc o protecció i modula l'eficàcia de les polítiques públiques. COMPROVA-HO 31 Per què la taxa de finalització de l'escola secundària es considera un indicador clau de desigualtat social en salut?

El model multinivell de Dahlgren i Whitehead (1991) El model multinivell de Dahlgren i Whitehead es va formular l'any 1991 ordenant els determinants en capes concèntriques. Aquest esquema permet distingir clarament quins elements són biològics i quins són susceptibles d'intervenció política o social. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 18 Esquema concèntric del model de Dahlgren i Whitehead sobre determinants de salut. L'esquema s'estructura des del nucli individual cap a l'exterior: ERROR FREQÜENT Confondre els factors no modificables amb els estils de vida.

L'edat, el sexe i la genètica pertanyen al nucli no modificable, mentre que les conductes (fumar, dieta, sedentarisme) són factors personals modificables, situats a la segona capa. Factors no modificables (nucli): inclou les característiques constitucionals individuals com l'edat, el sexe biològic i la genètica. 1 Estils de vida individuals: conductes personals que poden comportar riscos per a la salut, com ara el tabaquisme, el sedentarisme o el consum excessiu d'alcohol. 2 Xarxes socials i comunitàries: el suport mutu de familiars, veïnat i xarxes d'afinitat, amb un efecte protector reconegut sobre la salut col·lectiva.

3 Condicions de vida i de treball: accés a serveis bàsics i recursos materials com educació, producció d'aliments, higiene, aigua potable, habitatge digne, mercat laboral i serveis sanitaris. 4 Condicions socioeconòmiques, culturals i mediambientals: el context general que engloba les polítiques macroeconòmiques, el medi ambient i els marcs culturals. 5 Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 19 Model de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS (2008) La Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS va publicar el seu informe l'any 2008 dividint els factors en estructurals i intermedis.

Aquest marc teòric aclareix els mecanismes pels quals el context polític produeix diferències sistemàtiques en la salut de les persones. Diagrama de la Comissió de l'OMS diferenciant determinants estructurals i intermedis. PROCÉS Mecanisme de generació de desigualtats segons l'OMS Context sociopolític Polítiques públiques, mercat laboral i governança. 1 Eixos de desigualtat Classe, gènere, ètnia, edat i territori generen jerarquies. 2 Recursos materials Habitatge, ocupació, ingressos i cures condicionats. 3 Factors psicosocials i estils Diferències d'estrès, vulnerabilitat i conductes de salut. 4 Desigualtats en salut Variacions injustes en morbiditat i esperança de vida.

5 Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 20 Aquest model analitza dos grans nivells d'acció causal: Determinants estructurals: comprenen el context socioeconòmic i polític (governança, tradició política, polítiques macroeconòmiques, mercat laboral, estat del benestar, cultura i actors econòmics com multinacionals o bancs) i els eixos de desigualtat (classe social, gènere, edat, ètnia i territori). Determinen la distribució del poder i dels recursos. Determinants intermedis: són el resultat de l'estratificació estructural i actuen directament sobre la biologia individual.

Inclouen: Recursos materials: condicions d'ocupació, exposició a riscos físics o ergonòmics, càrrega de treball reproductiu (tasques domèstiques i cura de persones), ingressos econòmics, qualitat de l'habitatge i característiques del barri. Factors psicosocials i conductuals: situacions d'estrès crònic i hàbits personals derivats de la vulnerabilitat material. Serveis de salut: el paper del sistema sanitari com a recurs intermedi per reparar el dany o mitigar les conseqüències de la malaltia. COMPROVA-HO 32 Dins de quin bloc del model de l'OMS (2008) se situen el treball reproductiu i les cures domèstiques?

Determinants de les desigualtats en salut en àrees urbanes La salut a les ciutats reflecteix com interactuen el disseny urbà i les relacions socials. L'entorn urbà no només acull la població, sinó que pot actuar com a generador o mitigador de desigualtats sanitàries a través de cinc dimensions principals: Governança urbana: coordinació entre els governs locals, el sector privat empresarial i la societat civil organitzada. Context físic: condicionat pel clima, la geografia, el medi construït (planificació urbanística, parcs, espais verds, xarxa de transport i habitatge), la qualitat de l'aire i de l'aigua, la contaminació acústica, la seguretat en emergències i l'accés a alimentació saludable.

Un entorn amb zones verdes afavoreix la mobilitat activa (caminar o anar en bicicleta) i la convivència. Context socioeconòmic: nivell d'ocupació, transferències socials (pensions, subsidis de desocupació), serveis públics (educació, suport familiar), seguretat ciutadana i participació comunitària. Entorns de convivència: barris, escoles i centres laborals on les persones interactuen quotidianament. La segregació espacial d'aquests entorns pot agreujar els problemes de salut o oferir recursos comunitaris clau. Eixos de desigualtat: la distribució d'oportunitats urbanes varia segons la classe social, el gènere, l'edat, l'ètnia i la condició de migració.

Tots aquests marcs teòrics coincideixen: tot i que l'accés universal i equitatiu al sistema sanitari és imprescindible davant la malaltia, les arrels primàries de les desigualtats en salut s'ubiquen en les condicions quotidianes de vida, educació i feina. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 21 IDEES CLAU Els determinants socials de la salut són les condicions en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Aproximadament el 80% dels determinants de la salut es troben fora de l'àmbit del sistema sanitari.

El model multinivell de Dahlgren i Whitehead (1991) estructura els determinants en capes concèntriques des dels factors biològics no modificables fins a l'ambient global. L'informe de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS (2008) distingeix entre determinants estructurals (context sociopolític i eixos de poder) i determinants intermedis (recursos materials, entorn i sistema sanitari). En l'àmbit urbà, la governança, el context físic, el context socioeconòmic i els entorns com el barri determinen l'exposició a riscos i la mobilitat saludable. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33.

Quina diferència principal estableix el model de Dahlgren i Whitehead entre el seu nucli central i les capes que l'envolten? 34. Com influeixen els determinants estructurals sobre els intermedis segons l'informe de l'OMS de 2008? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 35. Quin percentatge aproximat dels determinants de la salut se situa fora del sistema sanitari? 36. A quina capa del model de Dahlgren i Whitehead (1991) pertanyen l'edat i el sexe biològic? 37. Quin dels següents elements és un determinant estructural en el model de l'OMS de 2008? 38. Com influeix principalment la presència de zones verdes en la salut d'un barri?

Un 80% a) Un 50% b) Un 95% c) Un 20% d) A la segona capa modificable a) A les xarxes socials i comunitàries b) A les condicions de vida i treball c) Al nucli de factors no modificables d) La qualitat de l'habitatge a) La classe social b) L'hàbit de fumar c) L'estrès laboral d) Fomentant la mobilitat activa i relacions a) Modificant directament els gens de la població b) Eliminant els riscos de feina precària c) Substituint la necessitat de centres d'atenció d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 22 5 Desigualtats socials en salut i estratègies d'actuació EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de desigualtat social en salut com una diferència sistemàtica, evitable i injusta.

Classificar les estratègies d'intervenció segons els nivells distal (macro), intermedi (meso) i proximal (micro). Identificar els quatre eixos d'actuació del Pla de Salut i el seu impacte en l'equitat. Relacionar els Objectius del Mil·lenni (2000) amb l'adopció de l'Agenda 2030 i els ODS (2015). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 39 Totes les diferències en l'estat de salut entre persones es consideren una injustícia social? El concepte de desigualtats socials en salut Aproximadament el 80% dels determinants de la salut es troben fora de l'àmbit del sistema sanitari. Per tant, l'estat de salut d'una població depèn sobretot de factors socioeconòmics, ambientals i comunitaris.

DEFINICIÓ Les desigualtats socials en salut són diferències en salut entre diferents grups socials que resulten ser sistemàtiques, evitables i injustes. Aquesta definició es fonamenta en tres característiques clau: Sistemàtiques: No apareixen per atzar. Segueixen patrons constants on els col·lectius amb major vulnerabilitat social presenten pitjors xifres de morbiditat, mortalitat i esperança de vida. Evitables: No depenen de factors biològics inalterables. Són el producte d'una distribució desigual del poder, els recursos i la riquesa en la societat.

Injustes: Com que deriven d'estructures socials externes a la decisió individual, atempten directament contra els principis de justícia social i equitat. Aquestes desigualtats es reflecteixen clarament en indicadors com l'esperança de vida segons el nivell educatiu o en l'accés a serveis com l'atenció odontològica, fortament condicionada per la classe social i els estudis. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 23 Gràfica de l'esperança de vida en dones segons el nivell d'estudis. ERROR FREQÜENT Confondre desigualtat biològica amb inequitat en salut.

Una diferència lligada exclusivament a la biologia o l'edat pot ser inevitable; en canvi, una desigualtat social en salut és una inequitat perquè és socialment produïda, evitable i èticament inacceptable. COMPROVA-HO 40 Quins tres criteris han de complir-se perquè una disparitat en salut es consideri desigualtat social en salut? La salut com a capital humà i nivells d'intervenció Una comunitat sana representa un actiu econòmic de primer ordre. La bona salut afavoreix el creixement econòmic generant recursos humans disponibles que aporten al producte interior brut (PIB), augmenta els ingressos del sistema de protecció social i contribueix a reduir la pobresa.

Per pal·liar les desigualtats socials en salut cal aplicar polítiques públiques organitzades en tres nivells d'intervenció estructural: Nivell d'intervenció Àmbit d'actuació Objectius i mesures principals Macro (distal) Estructural, nacional i global Modificar la distribució de la riquesa i el poder. Garantir l'accés a drets fonamentals (feina, educació, habitatge). Lleis reguladores (alcohol, tabac, sucres, greixos) i polítiques fiscals o laborals. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 24 Nivell d'intervenció Àmbit d'actuació Objectius i mesures principals Meso (intermedi) Local i municipal Millorar els entorns quotidians de vida i treball.

Facilitar equipaments bàsics, serveis essencials i reforçar el teixit comunitari i les xarxes socials per reduir l'exposició a riscos. Micro (proximal) Individual i comunitat immediata (barri) Respondre a les necessitats urgents dels grups més vulnerables. Desenvolupar habilitats individuals (educació per a la salut, prevenció) i assegurar un accés equitatiu als serveis sociosanitaris. ESQUEMA Nivells d'intervenció política en salut COMPROVA-HO 41 En quin nivell d'intervenció (macro, meso o micro) se situaria una ordenança municipal per crear espais verds i millorar les condicions de vida al barri?

El paper del sector sanitari i els marcs internacionals Tot i que el personal sanitari intervé directament a nivell micro i meso, el sistema de salut té un paper estratègic en la reducció de les desigualtats mitjançant el Pla de Salut, articulat al voltant de quatre eixos principals: Per no generar noves desigualtats, el sistema sanitari ha de garantir feina digna als seus equips (inclosos serveis subcontractats) i avaluar l'impacte de les seves polítiques de gestió.

A més, cal incorporar la veu ciutadana en les decisions, prioritzar grups vulnerats (per gènere, classe, edat o Nivell macro (distal) Polítiques estructurals, legislació general i distribució de la riquesa Nivell meso (intermedi) Accions municipals, entorns laborals i reforç de xarxes comunitàries Nivell micro (proximal) Atenció directa, educació sanitària i suport a grups vulnerables Igualtat d'oportunitats en salut al llarg de la vida: Atenció continuada des de la infància fins a la vellesa. 1 Entorns saludables: Promoció d'espais que protegeixin la salut. 2 Integració de l'atenció a la salut: Coordinació assistencial i sociosanitària.

3 Palanques de canvi transversal: Innovació, governança i equitat en totes les actuacions. 4 Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 25 ètnia) i finançar els territoris segons les seves necessitats reals. A escala global, l'any 2000 es van aprovar els Objectius del Mil·lenni (ODM) per reduir la pobresa i garantir drets humans en un termini de 15 anys, amb quatre metes directament sanitàries (mortalitat infantil, salut materna, lluita contra el VIH/paludisme i aliança pel desenvolupament).

Al setembre de 2015, l'ONU va aprovar la Resolució A/RES/70/1 donant pas a l'Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per abordar de forma transversal els reptes de salut i sostenibilitat. COMPROVA-HO 42 Quina resolució de l'Assemblea General de l'ONU estableix l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible? IDEES CLAU Al voltant del 80% dels determinants de la salut provenen de fora del sistema sanitari. Les desigualtats socials en salut són diferències sistemàtiques, evitables i injustes. La intervenció política s'estructura en tres nivells: macro (estructural i legislatiu), meso (entorns locals i comunitaris) i micro (serveis i competències individuals).

El Pla de Salut estructura l'actuació sanitària en quatre eixos per millorar l'equitat i evitar generar noves bretxes socials. L'Agenda 2030 i els ODS (2015) relleven els Objectius del Mil·lenni (2000) per combatre la distribució desigual de la salut al món. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 43. Per què es diu que les desigualtats socials en salut són injustes? 44. Com contribueix la salut de la població a l'economia d'un país? 45. Quins són els quatre eixos d'actuació del Pla de Salut? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. A quin nivell pertanyen les lleis que regulen el tabac i els sucres? 47. Quan va aprovar l'ONU l'Agenda 2030 amb els ODS?

Nivell macro a) Nivell micro b) Nivell clínic c) Nivell meso d) L'any 1989 a) L'any 2000 b) Al desembre de 2020 c) Al setembre de 2015 d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 26 48. Com es defineixen tècnicament les desigualtats socials en salut?

6 Salutogènesi i model d'actius en salut EN ACABAR SABRÀS Distingir l'enfocament salutogènic del model patogènic clàssic Analitzar les tres dimensions que integren el Sentit de Coherència Definir els Recursos Generals de Resistència i el concepte d'actiu de salut Aplicar el model d'actius i la metodologia del mapeig comunitari PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 49 Per què dues persones davant la mateixa situació adversa poden experimentar nivells de benestar completament diferents? El canvi de mirada: de la patogènesi a la salutogènesi La perspectiva biomèdica tradicional investiga els orígens de les patologies i els factors de risc.

En contrast, la salutogènesi és l'estudi dels factors que promouen la salut humana i ajuden a conservar-la. Aquest model va ser formulat durant els anys 70 pel sociòleg mèdic Aaron Antonovsky i es va consolidar l'any 1993. Antonovsky va definir la salutogènesi com el moviment cap a l'extrem positiu en un continu benestar- malaltia. La salut emocional, psíquica i somàtica no és un estat rígid, sinó l'habilitat dinàmica de l'ésser humà per adaptar-se a l'entorn canviant. Davant les agressions o l'estrès habitual, la recerca salutogènica planteja tres preguntes fonamentals: Per quina raó algunes persones conserven la salut tot i estar exposades a circumstàncies perjudicials?

Com aconsegueixen recuperar-se els individus després d'una malaltia? Quins elements protegeixen aquelles persones que no emmalalteixen ni tan sols en situacions extremes? Aquest enfocament connecta directament amb la promoció de la salut, utilitzant l'educació com a vehicle transformador. COMPROVA-HO 50 Quina és la diferència principal entre la pregunta clàssica de la patogènesi i la que formula la salutogènesi?

Genètiques, hereditàries i mesurables a) Sistemàtiques, evitables i injustes b) Aleatòries, biològiques i inevitables c) Individuals, passatgeres i equitatives d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 27 El Sentit de Coherència (SOC) i els Recursos Generals de Resistència El nucli teòric d'Antonovsky és el Sentit de Coherència (SOC, per les seves sigles en anglès), que reflecteix la capacitat d'una persona per comprendre, gestionar i trobar sentit als esdeveniments vitals.

El SOC s'articula en tres dimensions complementàries: Dimensió del SOC Tipus de component Descripció funcional Comprensibilitat Cognitiu Percepció de l'entorn com una realitat estructurada, predictible, comprensible i ordenada. Manejabilitat Instrumental / conductual Percepció de disposar dels recursos necessaris per fer front a les demandes de la vida. Significativitat Motivacional Convicció que la vida té sentit, finalitat i metes que val la pena perseguir i per les quals lluitar. Un SOC sòlid depèn de determinades vivències vitals, com la consistència, l'equilibri de càrregues i la participació activa en la presa de decisions personals i col·lectives.

Esquema del Sentit de Coherència i la seva relació amb la resistència. El desplaçament d'un individu cap a l'extrem saludable està mediatitzat pels Recursos Generals de Resistència (RGR). Aquests recursos provenen del món intern de l'individu, de la seva conducta, dels seus coneixements i experiències, així com del seu teixit relacional i comunitari. Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 28 Fórmula conceptual del Sentit de Coherència segons els recursos i dèficits. Els RGR s'interrelacionen en tres eixos: milloren l'aptitud per obtenir nous recursos, afavoreixen l'anàlisi de l'entorn i permeten atribuir un significat a l'existència.

Per contra, el dèficit de recursos actua com una força desintegradora que deixa la persona vulnerable davant la malaltia. ESQUEMA Components del Sentit de Coherència (SOC) ERROR FREQÜENT Confondre la manejabilitat amb la significativitat. La manejabilitat respon a «tinc els recursos i eines per actuar?», mentre que la significativitat respon a «té sentit per a mi afrontar aquest repte?». Si s'oblida el component motivacional (significativitat), el SOC queda incomplet. COMPROVA-HO 51 Quina relació matemàtica informal va proposar Antonovsky per definir el Sentit de Coherència? El model d'actius en salut i el mapeig comunitari La salutogènesi constitueix la base teòrica del model d'actius.

Un actiu de salut és qualsevol factor o recurs que estimula i sosté la capacitat dels individus o poblacions per mantenir el benestar i superar les desigualtats. Mentre el model del dèficit se centra en el diagnòstic de problemes, la dependència institucional i els consums sanitaris, el model d'actius parteix de les capacitats, talents, habilitats i solucions positives ja presents a la comunitat. Nivell d'anàlisi Model del dèficit Model d'actius Base d'actuació Problemes, mancances i necessitats. Habilitats, talents personals i comunitaris.

Comprensibilitat Component cognitiu: entorn ordenat i predictible Manejabilitat Component instrumental: disponibilitat de recursos útils Significativitat Component motivacional: propòsit i sentit vital Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 29 Nivell d'anàlisi Model del dèficit Model d'actius Mecanisme d'intervenció Recursos professionals i assistencials. Solucions positives i participació ciutadana. Meta final Dependència mèdica i hospitalària. Autoestima, capacitació i autonomia. Per posar en pràctica aquest enfocament s'utilitza el mapa de recursos o mapeig saludable.

Aquesta eina inventaria de manera participativa el patrimoni col·lectiu: xarxes d'ajuda mútua, associacions, instal·lacions municipals o espais tan quotidians com un banc d'un parc on la gent gran es reuneix a conversar. Aquest procés redueix la dependència clínica, millora l'equitat i reforça el poder col·lectiu. EXEMPLE Davant una pacient d'edat avançada amb soledat i hiperfreqüentació a consultes, el model de dèficits prescriu fàrmacs o consultes repetides. El model d'actius identifica que a la pacient li agrada ballar, cosir i cuidar les plantes, i la vincula a un taller comunitari de costura o a un grup de passeig del barri.

COMPROVA-HO 52 Per què un banc en un parc públic es pot considerar un actiu de salut? IDEES CLAU La salutogènesi, formulada per Aaron Antonovsky, desplaça el focus des de l'origen de les malalties cap a les causes i factors que generen i mantenen la salut. El Sentit de Coherència (SOC) mesura la capacitat d'afrontament vital a través de tres components: comprensibilitat (cognitiu), manejabilitat (conductual) i significativitat (motivacional). Els Recursos Generals de Resistència (RGR) contraresten les forces desintegradores del dèficit de recursos al llarg del continu salut-malaltia.

El model d'actius substitueix la mirada assistencial centrada en carències per una estratègia comunitària basada en talents, capacitats i xarxes de suport. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 53. Quines són les tres dimensions que articulen el Sentit de Coherència segons Antonovsky? 54. En què es distingeix el model d'actius de salut del model tradicional basat en el dèficit? Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 30 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 55. Quin és l'objectiu principal del paradigma de la salutogènesi? 56. Quin component del SOC reflecteix que la vida té sentit i val la pena afrontar reptes? 57.

D'on provenen principalment els Recursos Generals de Resistència segons el model salutogènic? 58. Com actua el mapeig d'actius en una comunitat local? 7 Resum per repassar Concepte de salut i models teòrics Concepte Què és Definició de l'OMS (1946) Estat de complet benestar físic, psíquic i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties (proposta per Štampar el 1945). Continu de Milton Terris (1975) Model dinàmic que elimina el terme utòpic «complet» i defineix la salut en una escala contínua segons el benestar subjectiu i la capacitat funcional objectiva.

Capacitat de funcionament Aspecte mesurable i observable de la salut que avalua l'autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD). Zona neutra de Terris Franja intermèdia del continu on se situa habitualment la població i des d'on s'ha de promoure la salut positiva i prevenir la pèrdua de salut.

Substituir l'atenció primària per hospitals a) Identificar els factors que generen i mantenen la salut b) Determinar les causes biològiques de la malaltia c) Calcular la despesa sanitària de la comunitat d) Comprensibilitat a) Significativitat b) Manejabilitat c) Implicació professional d) Exclusivament de la dotació econòmica hospitalària a) Únicament del codi genètic individual b) De l'interior, la conducta, l'entorn i les experiències c) Només de la prescripció farmacològica d) Avalua els dèficits patològics individuals a) Localitza exclusivament farmàcies de guàrdia b) Compta el nombre de pacients ingressats c) Identifica talents, associacions i recursos comunitaris saludables d) Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 31 Concepte Què és Salut com a recurs per a la vida Visió contemporània que entén la salut no com una finalitat estàtica, sinó com un conjunt de capacitats per desenvolupar el projecte vital d'un ésser biopsicosociocultural-espiritual.

Aportació de Salleras Sanmartí (1988) Integració formal de la comunitat i l'entorn col·lectiu dins la definició operativa de salut. Marc legal i camps de salut Concepte Què és Article 43 de la Constitució Espanyola Reconeixement de la protecció de la salut com a principi rector de la política social i econòmica, sense rang de dret fonamental directe. Llei 14/1986, General de Sanitat Norma estatal que regula els principis, criteris i prestacions que fan efectiu el dret a la protecció de la salut i l'atenció sanitària. Requisits de l'atenció sanitària Criteris essencials establerts internacionalment: disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat ètica/cultural i qualitat tècnica.

Camps de salut de Lalonde (1974) Classificació dels determinants en quatre àmbits: estil de vida, biologia humana, medi ambient i sistema d'assistència sanitària. Paradoxa de la despesa sanitària Desproporció pel fet que el sistema assistencial absorbeix més del 90% del pressupost públic, mentre l'estil de vida, factor amb més impacte en mortalitat, només rep l'1,2%. Determinants socials, equitat i salutogènesi Concepte Què és Determinants socials de la salut (DSS) Condicions en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, que expliquen al voltant del 80% de l'estat de salut poblacional.

Model de Dahlgren i Whitehead (1991) Model concèntric que separa els factors constitucionals no modificables (nucli) de les capes modificables (estils de vida, xarxes comunitàries i condicions socioeconòmiques). Model de la Comissió sobre DSS (OMS, 2008) Distingeix entre determinants estructurals (context sociopolític i eixos de poder) i determinants intermedis (recursos materials, entorn i serveis de salut). Desigualtats socials en salut Diferències en morbiditat i mortalitat entre grups socials que es caracteritzen per ser sistemàtiques, evitables i injustes.

Nivells d'intervenció en salut pública Estratègies d'actuació distribuïdes en nivell macro (distal/polític), meso (intermedi/municipal) i micro (proximal/atenció directa). Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 32 Concepte Què és Salutogènesi (Antonovsky) Paradigma centrat en els factors que generen i mantenen la salut en lloc de centrar-se en l'origen de les patologies. Sentit de Coherència (SOC) Capacitat global d'afrontament articulada en tres components: comprensibilitat (cognitiu), manejabilitat (conductual/instrumental) i significativitat (motivacional).

Recursos Generals de Resistència (RGR) Recursos interns, conductuals i comunitaris que permeten a l'individu fer front a l'estrès i avançar cap a l'extrem saludable del continu. Model d'actius en salut Enfocament comunitari que basa la promoció de la salut en la identificació i potenciació de talents, capacitats i recursos positius locals. Mapeig comunitari de recursos Procés participatiu d'identificació i connexió dels actius físics, personals i socials d'un municipi o barri per millorar el benestar col·lectiu. Cronologia clau Any / Data Fet o fita històrica 1941 Henry Sigerist planteja la salut com una actitud positiva i d'acceptació davant les exigències de la vida.

1945 - 1946 Andrija Štampar formula la definició de salut aprovada a la Carta Fundacional de l'OMS el 7 d'abril de 1946. 1956 René Dubos defineix la salut com l'estat lliure de malestar que permet funcionar en l'ambient triat. 1959 Herbert L. Dunn formula l'enfocament de l'alt nivell de benestar en tres dimensions. 1974 Marc Lalonde presenta l'informe que divideix els determinants en quatre camps biopsicosocials. 1975 Milton Terris proposa el model del continu dinàmic eliminant el mot «complet» i afegint la capacitat funcional. 1978 La Constitució Espanyola consagra a l'article 43 la protecció de la salut com a principi rector.

1986 Es promulga la Llei 14/1986, General de Sanitat, base del sistema sanitari a l'Estat espanyol. 1988 Lluís Salleras Sanmartí incorpora formalment la dimensió comunitària a la definició de salut. 1991 Dahlgren i Whitehead presenten el seu model multinivell en capes concèntriques. 1993 Aaron Antonovsky consolida la teoria salutogènica i el concepte del Sentit de Coherència (SOC). 2000 La Cimera del Mil·lenni de l'ONU adopta els vuit Objectius del Mil·lenni (ODM). Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 33 Any / Data Fet o fita històrica 2008 La Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'OMS presenta el seu marc d'acció estructural i intermedi.

2015 L'Assemblea General de l'ONU aprova l'Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Apunts de Determinants de la Salut i Salutogènesi 34 Solucions de les preguntes de repàs 1. Sí, perquè la salut moderna no exigeix un estat complet i perfecte, sinó que es valora a través de la capacitat de funcionament i el benestar en un continu dinàmic. 2. S'objecta que converteix la salut en una fita estàtica i utòpica, ja que pràcticament cap persona assoleix un estat de benestar absolut i permanent en totes les seves esferes. 3. Els extrems són la mort prematura i la salut òptima.

La zona neutra és la franja intermèdia on coexisteixen manifestacions subtils sense una separació taxativa, lloc habitual on es troba la majoria de la població. 4. Terris va eliminar la paraula «complet» per allunyar el concepte de la utopia i hi va afegir la capacitat de funcionament com a criteri operatiu i mesurable. 5. L'aspecte subjectiu es reflecteix en la sensació de benestar o en el dolor/malestar percebut; l'aspecte objectiu es manifesta en l'execució eficaç o en la limitació de les activitats de la vida diària. 6.

Perquè la salut proporciona les capacitats físiques, personals i socials necessàries per desenvolupar les activitats diàries i projectes vitals, en comptes de ser una meta estàtica. 7. c) Ignora la dimensió psicològica i vital. La definició fisiologista reduïa la salut a no patir patologies, ignorant els aspectes emocionals, socials i subjectius. 8. c) Andrija Štampar. Andrija Štampar va formular l'any 1945 el text que…