Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FARMACOLOGIA Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de farmacologia sobre relaxants musculars, maneig de l'espasticitat, classificació de crisis epilèptiques, fàrmacs anticomicials i urgències.

APREN.AI Índex 1 Fisiologia del to muscular, espasticitat i relaxants musculars Bases neurofisiològiques del control motor Concepte i etiologia de l'espasticitat Farmacoteràpia de l'espasticitat: relaxants d'acció central Fàrmacs d'acció directa muscular: Toxina botulínica 2 Fisiopatologia de l'epilèpsia i classificació de les crisis Harmonia neuronal i concepte d'epilèpsia Classificació clínica de les crisis epilèptiques Electroquímica de la membrana i gènesi de la descàrrega 3 Mecanismes d'acció dels antiepilèptics, pautes d'ús i urgències comicials Mecanismes d'acció dels fàrmacs anticomicials Directrius generals en la selecció i maneig terapèutic Maneig d'urgències: estatus epilèptic i convulsions febrils 4 Resum per repassar Relaxants musculars i tractament de l'espasticitat Neurofisiologia i classificació de les crisis comicials Fàrmacs antiepilèptics i protocols d'urgència Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 1 1 Fisiologia del to muscular, espasticitat i relaxants musculars EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes moleculars dels relaxants musculars centrals i perifèrics. Identificar les indicacions clíniques i contraindicacions relatives de baclofèn, diazepam i toxina botulínica. Reconèixer les reaccions adverses derivades de l'ús de fàrmacs espasmolítics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un relaxant muscular que actua al cervell pot no servir després d'un ictus cerebral?

Bases neurofisiològiques del control motor El sistema nerviós es divideix estructuralment en sistema nerviós central (SNC) i sistema nerviós perifèric (SNP). Dins del SNP trobem el sistema nerviós autònom (amb les branques simpàtica i parasimpàtica) i el sistema nerviós somàtic. Aquest últim està integrat per nervis aferents i eferents que comuniquen amb el medi extern mitjançant els òrgans sensorials i innerven tota la musculatura esquelètica a través de la unió neuromuscular. Per induir anestèsia a nivell perifèric s'utilitzen relaxants despolaritzants i no despolaritzants com la succinilcolina i el rocuroni.

A escala fisiològica, el control motor depèn de l'equilibri entre diferents neurotransmissors: Acetilcolina: media la transmissió a les motoneurones alfa. GABA i glicina: actuen com a inhibidors intrínsecs del SNC. L-Glutamat i L-Aspartat: funcionen com a missatgers excitadors a l'eix espinal. Concepte i etiologia de l'espasticitat DEFINICIÓ L'espasticitat és una alteració de la funció motora i tendinosa del múscul esquelètic caracteritzada pel manteniment involuntari de la contracció muscular. Aquest trastorn deriva d'una pèrdua de control sobre el moviment voluntari provocada per danys al cervell o a la medul·la espinal.

Sorgeix per hiperexcitabilitat neuronal deguda a un excés d'estímuls excitadors o a una mancança de mecanismes d'inhibició. Clínicament produeix hipertonia, rampes, espasmes, hiperreflèxia, rigidesa i escurçament muscular, dificultant activitats com la deambulació, manipulació, parla o deglució. Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 2 Esquema fisiopatològic de l'espasticitat per dany central o medul·lar. COMPROVA-HO 2 Quina fallada fisiològica a escala neuronal causa la contracció mantinguda en l'espasticitat?

Farmacoteràpia de l'espasticitat: relaxants d'acció central Els fàrmacs utilitzats per modular la hipertonia muscular es divideixen segons el punt diana del sistema nerviós on exerceixen l'efecte terapèutic: Fàrmac Mecanisme d'acció Indicacions Reaccions adverses Baclofèn (Lioresal®) Derivat sintètic del GABA; agonista de receptors que disminueix l'alliberament presinàptic de transmissors excitadors. Espasticitat per lesions medul·lars i esclerosi múltiple. Ineficaç en ictus cerebral. Somnolència, incoordinació motora, confusió mental i nàusees. Diazepam (Valium®) Benzodiazepina; potència l'acció inhibidora sobre el receptor . Depressor del SNC.

Espasticitat associada a lesions de la medul·la espinal. Tolerància, dependència, somnolència i depressió respiratòria. Tizanidina (Sirdalud®) Agonista dels receptors adrenèrgics centrals; redueix l'alliberament presinàptic de glutamat. Espasticitat; presenta millor tolerància que baclofèn i diazepam amb menor debilitat muscular. Sensació de mareig, cansament i sequedat de boca. Metocarbamol (Robaxin®) Relaxant muscular d'acció central i medul·lar. Tractament de l'espasticitat i hipertonia muscular.

- Pel que fa a la farmacocinètica, el baclofèn s'absorbeix a l'estómac per via oral i s'excreta sense metabolitzar pel ronyó; la seva administració intratecal aconsegueix millors resultats amb menys complicacions sistèmiques. Per la seva banda, el diazepam presenta una elevada liposolubilitat, creua la barrera hematoencefàlica i la llet materna, s'uneix fortament a proteïnes plasmàtiques i s'acumula al GABA B GABA A α 2 Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 3 teixit cerebral i gras. La retirada sobtada de benzodiazepines indueix una síndrome d'abstinència amb insomni, ansietat, palpitacions i irritabilitat.

En cas d'intoxicació greu per sobredosi, s'empra flumazenil com a antagonista específic. Fàrmacs d'acció directa muscular: Toxina botulínica A diferència dels relaxants centrals, la toxina botulínica actua localment sobre la fibra muscular. Redueix l'alliberament presinàptic d'acetilcolina, bloquejant la conducció a la placa motora. S'administra mitjançant injecció local, produint escassos efectes sistèmics. Està indicada específicament en blefarospasme (contracció involuntària de les parpelles), estrabisme i hipertonicitat derivada d'un accident cerebrovascular (ictus cerebral).

Entre les seves reaccions adverses destaquen la ptosi (caiguda palpebral), el llagrimeig i la hipotonia o flaccidesa excessiva. ERROR FREQÜENT És un error prescriure baclofèn per tractar l'espasticitat d'un pacient que ha patit un accident cerebrovascular, ja que és ineficaç en l'ictus cerebral; en aquest quadre clínic la indicació correspon a la toxina botulínica.

ESQUEMA Fàrmacs relaxants musculars Acció central i medul·lar Modulen neurotransmissió al SNC Baclofèn Agonista GABA-B Diazepam Modulador positiu GABA-A Tizanidina Agonista alfa-2 adrenèrgic Metocarbamol Depressor espinal Acció directa muscular Bloquegen placa motora perifèrica Toxina botulínica Inhibeix alliberament acetilcolina Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 4 IDEES CLAU El sistema nerviós somàtic controla la musculatura esquelètica mitjançant motoneurones colinèrgiques. L'espasticitat s'origina per lesions corticals o medul·lars que trenquen l'equilibri inhibidor/excitador.

El baclofèn estimula els receptors i la tizanidina actua sobre receptors adrenèrgics presinàptics. El diazepam potencia la via del receptor i té el flumazenil com a antídot en intoxicacions. La toxina botulínica inhibeix l'exocitosi d'acetilcolina directament a la perifèria muscular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per quina raó el baclofèn intratecal presenta avantatges davant la via oral? 4. Quin avantatge clínic ofereix la tizanidina enfront del baclofèn i el diazepam? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin fàrmac relaxant muscular actua directament sobre la fibra muscular bloquejant l'acetilcolina? 6. Quin antídot s'utilitza en una sobredosi per diazepam? 7.

Quina és la diana molecular directa del baclofèn? 8. En quina situació clínica és ineficaç el tractament amb baclofèn? GABA B α 2 GABA A Metocarbamol a) Baclofèn b) Diazepam c) Toxina botulínica d) Flumazenil a) L-Glutamat b) Succinilcolina c) Tizanidina d) Receptors GABA-B a) Receptors nicotínics perifèrics b) Canals de sodi voltatge-dependents c) Receptors adrenèrgics alfa-2 d) Lesions medul·lars a) Accident cerebrovascular b) Espasmes de tronc c) Esclerosi múltiple d) Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 5 2 Fisiopatologia de l'epilèpsia i classificació de les crisis EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes de crisi comicial, epilèpsia i síndrome epilèptica.

Classificar les crisis epilèptiques segons la simptomatologia i l'afectació de la consciència. Explicar les bases electroquímiques de la despolarització associades al glutamat i al GABA. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Tenir un episodi aïllat de convulsió és motiu suficient per diagnosticar epilèpsia a un pacient? Harmonia neuronal i concepte d'epilèpsia El cervell humà executa tasques conscients i inconscients d'alta complexitat mitjançant una xarxa jerarquitzada. La comunicació interneuronal s'efectua per impulsos elèctrics rítmics i coordinats.

Quan per causes diverses un conjunt d'aquestes cèl·lules presenta una descàrrega anòmala i desincronitzada, sorgeix una desorganització sobtada i transitòria anomenada crisi comicial. Etimològicament, el terme prové del grec epilambaneim, que descriu l'acció d'«atacar per sorpresa». Quan les crisis es manifesten de forma repetida i espontània, es diagnostica l'epilèpsia, tipificada com una disrítmia cerebral paroxística crònica. Afecta persones sense distinció d'edat, gènere o condició socioeconòmica, amb uns 400.000 espanyols afectats en l'actualitat.

DEFINICIÓ Diferenciació diagnòstica essencial: Crisi epilèptica: alteració funcional transitòria provocada per la hiperactivitat d'un grup de neurones cerebrals. Epilèpsia: patologia crònica definida per la presència de dues o més crisis epilèptiques espontànies. Síndrome epilèptica: associació de característiques clíniques específiques com l'edat d'aparició, el tipus de crisi, la causa i el patró del traçat electroencefalogràfic (EEG). COMPROVA-HO 10 Quina condició temporal i repetitiva es requereix per diagnosticar una malaltia epilèptica crònica?

Classificació clínica de les crisis epilèptiques Les manifestacions de la crisi depenen del focus d'inici, del grau de propagació de la descàrrega i de si hi ha afectació de l'estat de consciència. Poden implicar símptomes motors, sensitius, sensorials, autonòmics o psíquics: Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 6 Grup principal Subtipus Trets clínics definitoris Generalitzades (cursen amb pèrdua de consciència, tradicionalment anomenades gran mal) Tonicoclònica Caiguda sobtada, fase inicial de rigidesa muscular seguida de sotragades a les extremitats i mossegada de llengua.

Absències Pèrdua sobtada del coneixement mantenint la mirada fixa (típiques, atípiques, especials, mioclòniques o amb mioclònies palpebrals). Mioclònies Sotragades brusques i molt ràpides que afecten les extremitats durant pocs segons (atòniques o tòniques). Focals o parcials - No presenten pèrdua de consciència (petit mal); provoquen alteracions motores, dèficits de memòria o distorsions visuals i auditives. Desconegudes - Comprèn entitats poc definides com els espasmes epilèptics.

ESQUEMA Classificació de les crisis epilèptiques Electroquímica de la membrana i gènesi de la descàrrega El potencial de repòs de la membrana neuronal depèn de la diferència de concentració iònica entre els medis intra i extracel·lular. La generació i transmissió dels impulsos elèctrics implica ions clau com , i . Aquest equilibri elèctric està orquestrat directament per la transmissió sinàptica química: Àcid glutàmic (neurotransmissor excitador): indueix la despolarització neuronal promovent l'obertura dels canals de sodi ( ). GABA (neurotransmissor inhibidor): frena l'excitació cel·lular induint l'obertura dels canals de clorur ( ), fet que estabilitza la membrana.

Crisis generalitzades Amb pèrdua de la consciència Tonicoclòniques Rigidesa seguida de sotragades Absències Desconnexió amb mirada fixa Mioclònies Sotragades musculars sobtades Crisis focals Sense pèrdua de consciència Na+ Ca2+ Cl Na+ Cl Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 7 Quan la balança es decanta cap a un excés glutamatèrgic o un dèficit gabaèrgic, sorgeixen les descàrregues sincròniques paroxístiques que originen el quadre comicial. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre una crisi parcial o focal amb una absència: la crisi parcial manté la consciència, mentre que l'absència cursa amb pèrdua del nivell de consciència acompanyada de mirada fixa.

IDEES CLAU La crisi és un episodi paroxístic per descàrrega neuronal sincronitzada; l'epilèpsia és la malaltia crònica diagnosticada rere dues o més crisis. La síndrome epilèptica agrupa el tipus de crisi, l'edat del pacient, l'etiologia i el registre electroencefalogràfic. Les crisis generalitzades cursen amb supressió de la consciència (tonicoclòniques, absències i mioclònies). Les crisis focals o parcials no comporten pèrdua del coneixement. El glutamat promou l'excitació entrant sodi, mentre que el GABA afavoreix la inhibició entrant clorur. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com es distingeix conceptualment una crisi epilèptica de la malaltia epilèptica? 12.

Quins ions governen respectivament l'acció del glutamat i del GABA? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quina característica clínica defineix les crisis d'absència? 14. Quin tipus de crisi epilèptica preserva l'estat de consciència del pacient? 15. Quin ió permet l'acció hiperpolaritzant i inhibidora del GABA?

Mossegada de llengua sense rigidesa a) Flaccidesa muscular exclusiva dels braços b) Manteniment conscient i sacsejades ràpides c) Pèrdua de coneixement amb mirada fixa d) Tonicoclònica generalitzada a) Mioclònia tònica b) Focal o parcial c) Absències mioclòniques d) Calci a) Clorur b) Sodi c) Magnesi d) Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 8 16. Quants ciutadans espanyols es calcula que pateixen epilèpsia actualment? 3 Mecanismes d'acció dels antiepilèptics, pautes d'ús i urgències comicials EN ACABAR SABRÀS Relacionar cada grup d'antiepilèptics amb la seva diana iònica o neurotransmissora.

Aplicar les normes generals d'administració, compliment i retirada del tractament anticomicial. Descriure el protocol d'actuació d'urgència en l'estatus epilèptic i les convulsions febrils. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per quina raó un fàrmac molt eficaç per a convulsions motores podria empitjorar greument les crisis d'absència? Mecanismes d'acció dels fàrmacs anticomicials La teràpia farmacològica cerca restablir l'equilibri electroquímic al teixit nerviós. Aquest objectiu s'assoleix mitjançant dues estratègies complementàries: atenuar les vies d'excitació o potenciar els circuits d'inhibició.

Aquests fàrmacs actuen reduint l'alliberament del neurotransmissor a l'espai presinàptic o modulant els canals iònics de la membrana postsinàptica. Mecanisme funcional Diana farmacològica Medicaments representatius Perfil i particularitats clíniques Inhibidors de l'excitació Bloqueig de canals de sodi ( ) Carbamazepina, fenitoïna, lamotrigina, àcid valproic, topiramat. Efectius en atacs parcials i secundàriament generalitzats, i en crisis tonicoclòniques. Els bloquejants purs com carbamazepina estan contraindicats en absències (poden agreujar-les). Bloqueig de canals de calci ( ) Etosuximida, àcid valproic. Eficàcia restringida, útils preferentment en el tractament d'atacs d'absència.

Inhibició de la transmissió glutamatèrgica Lamotrigina. Inhibeixen l'alliberament de glutamat o antagonitzen els seus receptors (NMDA). 50.000 a) 1.200.000 b) 400.000 c) 200.000 d) Na+ Ca2+ Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 9 Mecanisme funcional Diana farmacològica Medicaments representatius Perfil i particularitats clíniques Potenciadors de la inhibició Acció directa sobre el canal de clorur ( ) lligat a GABA Barbitúrics (fenobarbital, metilfenobarbital, primidona); Benzodiazepines (clobazam, clonazepam, diazepam, lorazepam). Produeixen sedació; no són de primera elecció habitual.

Barbitúrics tenen acció equivalent a antagonistes de sodi; benzodiazepines tenen espectre anticonvulsiu més ampli. Estimulació de l'alliberament presinàptic de GABA Vigabatrina, gabapentina, tiagabina, topiramat, àcid valproic. Medicaments nous; presenten menys efectes adversos que els clàssics tot i estar menys experimentats. COMPROVA-HO 18 Per què no s'hauria de receptar mai carbamazepina a un pacient amb crisis d'absència típiques? Directrius generals en la selecció i maneig terapèutic L'elecció del medicament s'ajusta estrictament al tipus d'epilèpsia i a les característiques del malalt, escollint agents de primera línia segons el perfil d'efectes adversos.

Els principis bàsics d'ús comprenen: ERROR FREQÜENT Retirar sobtadament la medicació anticonvulsiva davant l'absència de símptomes és un error greu. La interrupció brusca pot desencadenar un estatus epilèptic de risc vital; la desescalada ha de perllongar-se durant mesos i sempre sota consens clínic. Cl Objectiu terapèutic: els antiepilèptics no curen la malaltia, sinó que prevenen les complicacions i mantenen el pacient sense crisis. 1 Compliment estricte: la presa ha de ser contínua, regular i a les mateixes hores. Si s'oblida una dosi, cal recuperar-la tan aviat com sigui possible.

2 Titulació progressiva: s'inicia a dosis baixes augmentant gradualment fins a aconseguir la dosi terapèutica eficaç. 3 Prohibició de supressió brusca: mai s'ha de suspendre el fàrmac bruscament per risc de provocar un estatus epilèptic; la retirada només es planteja després de 2 a 5 anys lliure de crisis, de mutu acord amb el neuròleg i de forma molt lenta al llarg de diversos mesos. 4 Hàbits de vida: mantenir la salut física i mental, evitar la manca de son (dormir un nombre suficient d'hores) i no consumir alcohol ni drogues.

5 Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 10 Maneig d'urgències: estatus epilèptic i convulsions febrils L'estatus epilèptic convulsiu generalitzat constitueix una emergència mèdica. El tractament inicial més eficaç consisteix en benzodiazepines per via endovenosa. Si no es disposa d'accés venós en l'àmbit prehospitalari, s'utilitzen opcions alternatives: Midazolam intramuscular: 15 mg en adults ( en pacients pediàtrics). Midazolam oral (aplicat a la mucosa entre geniva i galta): 5 mg ( en nens). Diazepam rectal: ( en nens). Algoritme clínic del maneig terapèutic de convulsions febrils en pacients pediàtrics.

En l'àmbit de les convulsions febrils infantils, s'aplica el següent protocol esglaonat d'intervenció: Aquest esquema garanteix l'escalada farmacològica segura davant crisis febrils prolongades en pacients pediàtrics, prioritzant la via rectal inicial abans del trasllat i la canalització endovenosa. 0,3–0,5 mg/kg 0,3 mg/kg 10–15 mg 0,3 mg/kg Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 11 PROCÉS Algoritme de tractament de convulsions febrils infantils IDEES CLAU Els bloquejants de canals de sodi tracten crisis focals i tonicoclòniques, però la carbamazepina pot agreujar les absències.

Els fàrmacs que bloquegen canals de calci (etosuximida) estan específicament indicats en les absències. La medicació no és curativa: controla els símptomes i la seva supressió mai no ha de ser brusca. La retirada terapèutica requereix un període previ de 2 a 5 anys sense crisis i una reducció gradual durant mesos. En l'estatus epilèptic sense accés venós s'empren midazolam IM/bucal o diazepam rectal abans de la teràpia IV hospitalària. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quina via d'administració és d'elecció inicial davant una convulsió febril en un lactant sense via venosa? 20. Després de quant de temps asimptomàtic es pot plantejar la retirada gradual d'un tractament antiepilèptic?

Diazepam rectal 0,5 mg/kg segons edat del pacient 1 Avaluació als 5 minuts Repetir dosi rectal si cal 2 Ingrés hospitalari Obtenció d'accés vascular endovenós 3 Diazepam IV 0,2-0,5 mg/kg a 1 mg/min 4 Fenitoïna o fenobarbital IV Si persisteix rere dosi màxima 5 Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin fàrmac d'acció sobre canals de calci és específicament d'elecció en les crisis d'absència? 22. Quina via alternativa s'utilitza per a midazolam en estatus epilèptic sense accés venós? 23. Quin interval de retirada progressiva requereix un tractament antiepilèptic crònic? 24.

Quina pauta s'utilitza si persisteix la convulsió febril després del diazepam IV? 4 Resum per repassar Relaxants musculars i tractament de l'espasticitat Fàrmac o concepte Mecanisme d'acció i aplicació clínica Espasticitat Alteració motora amb contracció muscular sostinguda deguda a hiperexcitabilitat neuronal per pèrdua d'inhibició o excés d'estímuls centrals. Baclofèn Derivat sintètic del GABA que actua com a agonista de receptors ; indicat en lesions medul·lars i esclerosi múltiple (ineficaç en ictus). Diazepam Benzodiazepina depressora del SNC moduladora de ; efecte relaxant, sedant i anticonvulsiu (antídot: flumazenil).

Tizanidina Agonista adrenèrgic central que redueix l'alliberament de glutamat; presenta millor tolerància i menor debilitat muscular. Toxina botulínica Inhibeix l'alliberament d'acetilcolina a la placa motora; indicada en hipertonia postictus, blefarospasme i estrabisme.

Carbamazepina a) Etosuximida b) Fenitoïna c) Primidona d) Inhalada amb càmera a) Intratecal b) Oral entre geniva i galta c) Subcutània abdominal d) No cal retirar progressivament a) 24 a 48 hores b) Diversos mesos c) Una a dues setmanes d) Toxina botulínica IV a) Carbamazepina oral b) Metocarbamol IM c) Fenitoïna IV o fenobarbital IV d) GABA B GABA A α 2 Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 13 Neurofisiologia i classificació de les crisis comicials Concepte Definició clínica Epilèpsia Disrítmia cerebral paroxística crònica diagnosticada en presentar dues o més crisis epilèptiques espontànies.

Crisis generalitzades Descàrregues neuronals bilaterals amb pèrdua de consciència; inclouen crisis tonicoclòniques, absències i mioclònies. Crisis focals Descàrregues localitzades a un grup neuronal concret sense pèrdua de la consciència (alteracions motores o sensorials). Equilibri iònic L'àcid glutàmic actua com a excitador despolaritzant mitjançant canals de , mentre que el GABA hiperpolaritza i inhibeix obrint canals de . Fàrmacs antiepilèptics i protocols d'urgència Grup o intervenció Perfil terapèutic i normes d'ús Bloquejants de Carbamazepina, fenitoïna, lamotrigina; d'elecció en crisis parcials i tonicoclòniques (carbamazepina contraindicada en absències).

Bloquejants de Etosuximida; fàrmac d'espectre específic dirigit fonamentalment al tractament d'atacs d'absència. Potenciadors de GABA Barbitúrics i benzodiazepines (acció directa en canals de clorur); vigabatrina, gabapentina o tiagabina (estimulen l'alliberament presinàptic). Normes d'ús clínic Titulació gradual de dosis; mai supressió sobtada; desescalada exclusivament després de 2 a 5 anys sense crisis i al llarg de diversos mesos. Estatus epilèptic Benzodiazepines IV d'elecció; en absència de via venosa: midazolam IM (15 mg), midazolam bucal (5 mg) o diazepam rectal.

Convulsió febril pediàtrica Diazepam rectal (0,5 mg/kg) reavaluació als 5 min ingrés hospitalari diazepam IV fenitoïna IV o fenobarbital IV si persisteix. Na+ Cl Na+ Ca2+ Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè segons la localització de la lesió neurològica, les vies d'inhibició central estan alterades de manera diferent i cal actuar directament al múscul. 2. Es produeix per una hiperexcitabilitat neuronal a causa de la manca d'inhibició o un excés d'excitació després d'un dany cerebral o medul·lar. 3. Perquè assoleix millors resultats terapèutics en reduir els efectes adversos sistèmics. 4.

Demostra una millor tolerabilitat general i genera menys debilitat muscular en el pacient. 5. d) Toxina botulínica. La toxina botulínica redueix l'alliberament presinàptic d'acetilcolina a la placa motora perifèrica. 6. a) Flumazenil. El flumazenil és l'antagonista específic que reverteix la sobredosi per benzodiazepines. 7. a) Receptors GABA-B. El baclofèn és un derivat sintètic del GABA que actua potenciant la inhibició als receptors GABA-B. 8. b) Accident cerebrovascular. El baclofèn és ineficaç específicament en l'espasticitat d'origen cerebrovascular o ictus. 9. No, perquè l'epilèpsia és una patologia crònica que requereix la repetició d'almenys dues o més crisis d'origen espontani. 10.

Es requereix haver patit com a mínim dues o més crisis epilèptiques d'aparició espontània. 11. La crisi és un esdeveniment transitori aïllat; l'epilèpsia requereix presentar de forma crònica dues o més crisis espontànies. 12. El glutamat afavoreix l'entrada de sodi ( ), mentre que el GABA indueix l'obertura de canals de clorur ( ). 13. d) Pèrdua de coneixement amb mirada fixa. Les absències són crisis generalitzades caracteritzades per la pèrdua de coneixement transitòria amb mirada fixa. 14. c) Focal o parcial. Les crisis focals o parcials es caracteritzen típicament per no presentar pèrdua de consciència. 15. b) Clorur.

El GABA redueix l'excitabilitat mitjançant l'obertura de canals iònics permeables al clorur. 16. c) 400.000. Les dades epidemiològiques estimen que aproximadament 400.000 persones viuen amb aquesta patologia a Espanya. 17. Perquè els bloquejants purs de sodi com la carbamazepina no actuen sobre els mecanismes talàmics de les absències i poden desestabilitzar-los. 18. Perquè és un bloquejador pur de sodi que resulta ineficaç en les absències i pot agreujar la freqüència i intensitat dels atacs. 19. La via rectal mitjançant diazepam rectal a dosi de 0,5 mg/kg. 20. Després d'un període comprès entre 2 i 5 anys lliure de crisis, realitzant la retirada molt lentament durant diversos mesos. 21.

b) Etosuximida. L'etosuximida bloqueja els canals de calci i és el fàrmac d'elecció centrat en les crisis d'absència. 22. c) Oral entre geniva i galta. El midazolam oral s'administra directament a la mucosa entre geniva i galta a dosis de 5 mg. Na+ Cl Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 15 23. c) Diversos mesos. La retirada d'anticomicials s'ha de dur a terme de forma molt lenta al llarg de diversos mesos. 24. d) Fenitoïna IV o fenobarbital IV. Davant la persistència es recorre a fenitoïna IV (15-20 mg/kg) o fenobarbital IV (10 mg/kg). Relaxants Musculars, Benzodiazepines i Antiepilèptics 16