Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INFERMERIA BÀSICA EN EL CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts d'Infermeria en el Cicle Vital (URV): models teòrics, menopausa, embaràs, part, puerperi, cures del nounat, immunitzacions i alimentació infantil.

APREN.AI Índex 1 Bases teòriques del creixement i desenvolupament humà Diferenciació conceptual i lleis directives de la maduració Dimensions i factors condicionants del desenvolupament Teories clàssiques del desenvolupament humà Determinants socials i etapes del cicle vital 2 Models d'infermeria, necessitats humanes i 'Fundamental Care' Paradigmes i metaparadigma en la ciència infermera Teories de les necessitats humanes: Maslow, Kalish i Henderson L'ésser humà unitari i la filosofia del 'Caring' La Teoria de la Cura Humana de Jean Watson El marc de les cures fonamentals ('Fundamental Care') Compromisos relacionals en l'atenció infermera Condicionants institucionals i el repte de la visibilitat de les cures bàsiques 3 Climatèric, menopausa i salut de la dona madura Bases endocrines del cicle i fases de la transició climatèrica Etiologia de la menopausa precoç i manifestacions clíniques Risc ossi, neoplàsic i consell contraceptiu Intervencions d'infermeria i teràpia hormonal substitutiva 4 Atenció a la gestació: etapes, canvis materns i seguiment prenatal Bases anatòmiques, fecundació i etapes del desenvolupament prenatal Modificacions anatòmiques, canvis fisiològics i manifestacions clíniques maternes Diagnòstic i manifestacions inicials Impacte emocional i procés d'adaptació psicològica Cures d'infermeria i educació sanitària Vacunació durant l'embaràs Pautes de nutrició, suplementació i seguretat alimentària Afectivitat i relacions sexuals Grups de preparació a la maternitat i paternitat Seguiment prenatal a Catalunya: calendari i contingut de les visites 5 Procés de part i cures immediates de la diada mare-nadó Model d'atenció al naixement i pla de part Motius d'ingrés hospitalari i etapes del part Cures humanitzades i confort de la partera Contacte pell amb pell (CPP) immediat i atenció al nounat sa Avaluació de l'adaptació: test d'Apgar i custòdia segura Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 1 6 El puerperi: cures a la mare, atenció al nounat i alimentació infantil Definició i etapes del puerperi Cures maternes i prevenció de complicacions puerperals Cures immediates del nadó i seguretat en el contacte pell amb pell Cura seca del cordó umbilical i atenció a la pell neonatal Alletament matern, ritmes d'alimentació i dispositius d'ajuda Cribratges neonatals sistemàtics a Catalunya Seguiment en puerperi domiciliari i detecció de depressió postpart 7 Drets dels infants i evolució històrica de la infància Concepte jurídic i característiques dels drets de la infància Evolució històrica de la consideració social de la infància Principis rectors i drets fonamentals de la Convenció de 1989 El marc de protecció i notificació a Catalunya davant el maltractament infantil 8 Avaluació del creixement i cribratges en el Programa del Nen Sa El Programa del Nen Sa i la vigilància del creixement Somatometria pediàtrica i tècniques de mesura Exploració cranial i reflexos arcaics Cribratges sensorials i de l'aparell locomotor Avaluació psicomotora i maduració puberal 9 Immunitzacions i vacunologia en la infància Marc institucional i impacte epidemiològic de les vacunes Classificació biològica i criteris d'administració Cribratge prevacunal i valoració de contraindicacions Vies d'administració, tècnica i selecció anatòmica Registre oficial i maneig d'esdeveniments postvacunals 10 Alimentació en la primera infància i edat escolar Lactància materna i transició durant la primera infància Diversificació alimentària i metodologia Baby-Led Weaning Seguretat higiènica en biberons i prevenció de riscos toxicològics Alimentació saludable en l'etapa escolar i estructura dels àpats 11 Epidemiologia, maneig i prevenció de l'obesitat infantil Magnitud epidemiològica i fisiopatologia del desequilibri energètic Criteris diagnòstics de l'Índex de Massa Corporal (IMC) segons l'edat Comorbiditats associades i repercussions en la salut del menor Prevenció comunitària i abordatge terapèutic multidisciplinari 12 Resum per repassar Fonaments del creixement i teories d'infermeria Climatèric i menopausa Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 2 Gestació, part i cures immediates Puerperi, cribratges i infància Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 3 1 Bases teòriques del creixement i desenvolupament humà EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de creixement físic i desenvolupament funcional. Diferenciar les lleis directives de la maduració motriu: cefalocaudal i proximodistal. Comparar les etapes psicosexuals de Freud, psicosocials d'Erikson i cognitives de Piaget. Identificar les etapes del cicle vital i la infància com a determinant de salut.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un nadó aprèn a subjectar el cap abans de caminar i a moure els braços abans d'agafar petits objectes amb els dits? L'estudi de la persona al llarg de la seva vida requereix comprendre com es produeixen les transformacions biològiques, psicològiques i socials. Aquests canvis guien la pràctica infermera des de l'etapa prenatal fins a la vellesa. ESQUEMA Bases del creixement i cicle vital Diferenciació conceptual i lleis directives de la maduració Sovint s'utilitzen de manera indistinta, però el creixement físic i el desenvolupament responen a conceptes clarament diferenciats en ciències de la salut.

Processos bàsics Creixement i desenvolupament integral Lleis maduratives Lleis cefalocaudal i proximodistal Dimensions Física, cognitiva, socioafectiva i social Models teòrics Teories de Freud, Erikson i Piaget Psicoanàlisi de Freud 5 etapes psicosexuals Psicosocial d'Erikson 8 crisis adaptatives vitals Cognitiu de Piaget 4 estadis de raonament Etapes vitals De la infància a l'ancianitat Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 4 DEFINICIÓ El creixement és el procés quantitatiu d'augment de mida corporal i maduració fisiològica cap a l'estat adult. Depèn d'un aport nutricional i vitamínic adequat i d'una regulació hormonal correcta.

El desenvolupament és el procés qualitatiu i dinàmic que engloba les transformacions biològiques, cognitives i socioemocionals des de la concepció fins al final de la vida. Tots dos processos són seqüencials, ordenats i continus, amb patrons personals i individuals. Progrés de formes simples cap a estructures més complexes. A més, les situacions de malaltia poden alentir-los o provocar retrocessos temporals. La maduració física i motriu segueix dues lleis directives universals: Llei cefalocaudal: el creixement i el control motriu progressen des del cap cap a l'extremitat caudal. Per això, l'infant manté el control cervical abans d'aprendre a sostenir el tronc o caminar.

Llei proximodistal: el domini muscular s'estén des de l'eix central del cos cap a les extremitats perifèriques. L'infant coordina abans l'espatlla i el braç que la manipulació fina dels dits. ERROR FREQÜENT Confondre el creixement (canvi quantitatiu mesurable en pes o talla) amb el desenvolupament (adquisició qualitativa d'habilitats funcionals i cognitives). Un infant pot augmentar de pes correctament i patir un retard del desenvolupament psicomotor. COMPROVA-HO 2 Quina llei explica que un nadó aprengui a controlar el cap abans que a mantenir-se dret sobre les cames?

Dimensions i factors condicionants del desenvolupament El desenvolupament global s'estructura a partir de quatre dimensions interconnectades: Desenvolupament físic: engloba la motricitat gruixuda (accions musculars àmplies i globals), la motricitat fina (precisió manual), la lateralitat (preferència per un costat de l'organisme) i l'orientació espacial en relació amb l'entorn. Desenvolupament cognitiu: integració dels processos intel·lectuals com la percepció, l'aprenentatge, la memòria, el pensament lògic, la resolució de conflictes i la comunicació verbal i gestual.

Desenvolupament socioafectiu: evolució de l'estat d'ànim, l'expressió emocional, el vincle primari, la construcció de l'autoconcepte, l'autonomia i la seguretat emocional. Desenvolupament social: adquisició de pautes morals, culturals i familiars que regulen la interacció de l'individu amb el seu medi social i laboral. Teories clàssiques del desenvolupament humà Diversos models teòrics descriuen la formació de la personalitat, el pensament i la conducta humana. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 5 Teoria psicoanalítica de Sigmund Freud Freud sosté que el desenvolupament de la conducta està dirigit per forces inconscients i emocionals.

Postula l'existència de cinc etapes psicosexuals centrades en zones corporals de plaer. La personalitat adulta reflecteix com s'ha resolt la tensió entre aquests impulsos biològics de plaer i les exigències de la realitat: 1. Etapa oral: l'atenció i el plaer del nadó se centren en la boca (succió i alimentació). 2. Etapa anal: el plaer es focalitza en l'expulsió i el control d'esfínters. 3. Etapa fàl·lica: descobriment dels òrgans genitals i de les diferències de sexe. 4. Etapa de latència: període d'adormiment relatiu de les pulsions sexuals durant l'edat escolar. 5. Etapa genital: reactivació dels impulsos amb la pubertat i orientació sexual madura.

Teoria psicosocial d'Erik Erikson Erikson divideix el cicle vital en vuit fases psicosocials. A cadascuna l'individu afronta un conflicte dialèctic provocat per les demandes socials. La resolució equilibrada de cada tasca aporta fortalesa emocional i permet progressar cap a la fase següent. Etapa Edat orientativa Conflicte psicosocial Objectiu bàsic 1 0 a 2 anys Confiança vs. Desconfiança Seguretat física i vincle protector 2 2 a 3 anys Autonomia vs. Vergonya i dubte Control motor i afirmació de la voluntat 3 3 a 6 anys Iniciativa vs. Culpa Planificació d'actes i curiositat activa 4 6 a 12 anys Laboriositat vs. Inferioritat Competència en aprenentatges i regles 5 12 a 20 anys Identitat vs.

Difusió d'identitat Definició del sentit del propi jo 6 20 a 40 anys Intimitat vs. Aïllament Compromís afectiu profund amb altres 7 40 a 60 anys Generativitat vs. Estancament Guia de noves generacions i productivitat 8 > 60 anys Integritat vs. Desesperació Balanç vital positiu i acceptació de la fi COMPROVA-HO 3 Quin és el conflicte que ha de resoldre un infant d'edat escolar (6 a 12 anys) segons Erikson? Teoria del desenvolupament cognitiu de Jean Piaget Piaget descriu l'infant com un explorador actiu de l'entorn amb estructures lògiques pròpies.

El coneixement avança mitjançant quatre mecanismes: maduració biològica, experiència directa amb el medi físic, transmissió social i equilibri entre esquemes previs i noves dades. El desenvolupament es divideix en quatre grans estadis: Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 6 Sensoriomotriu (0-2 anys): relació amb el món a través de percepcions sensorials i respostes motrius primàries. Preoperacional (2-7 anys): aparició del pensament simbòlic i el llenguatge, marcat per l'egocentrisme i la manca de lògica formal reversible. Operacions concretes (7-12 anys): adquisició del raonament lògic aplicat a objectes manipulables reals i comprensió del principi de conservació.

Operacions formals (> 12 anys): capacitat d'elaborar hipòtesis, pensar de forma abstracta i emprar la lògica deductiva. Determinants socials i etapes del cicle vital Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el desenvolupament durant els primers anys de vida constitueix un determinant social fonamental de la salut. La qualitat de l'entorn familiar, nutricional i comunitari modela el desenvolupament cerebral infantil, amb efectes duradors sobre el benestar i l'aprenentatge durant tota la trajectòria vital. Esquema de les etapes del cicle vital humà i les seves franges d'edat.

La cronologia humana s'organitza en diverses etapes representatives amb necessitats pròpies: Infància (concepció a 10 anys): període vulnerable marcat pel ràpid creixement cerebral i sensorial. S'hi inclouen el període neonatal (primer mes), la lactància (1-12 mesos), la primera infància (1-3 anys), l'etapa preescolar (3-6 anys) i l'etapa escolar (6-10 anys). Els factors de risc que poden alterar aquesta etapa són la pobresa, el maltractament, la manca de suport familiar o la institucionalització. Adolescència (10 a 19 anys): cerca d'independència, afirmació de la pròpia identitat i oposició a les figures d'autoritat com a via d'autoafirmació.

Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 7 Joventut / adult jove (20 a 40 anys): consolidació de la identitat, assolit el pic del potencial físic, emancipació familiar i selecció de metes professionals. Edat adulta / adult madur (40 a 65 anys): estabilitat cognitiva, alentiment metabòlic progressiu i assumpció de noves responsabilitats cap a generacions més joves o grans. Jubilació i ancianitat (> 65 anys): etapa de reflexió i creixement intel·lectual, amb un canvi de rol familiar i suport als descendents. Es divideix en ancià jove (65-74 anys), ancianitat mitjana (75-85 anys) i ancianitat avançada (> 85 anys).

Els conceptes globals d'atenció, metaparadigma infermer i necessitats humanes s'aborden detalladament a la secció següent (vegeu «Models d'infermeria, necessitats humanes i 'Fundamental Care'»). COMPROVA-HO 4 Quins tres factors socials i de l'entorn poden alterar negativament el desenvolupament integral durant la infància? IDEES CLAU El creixement és un procés biològic quantitatiu, mentre que el desenvolupament implica guanys qualitatius biopsicosocials. La maduració motriu es regeix per la llei cefalocaudal (de dalt a baix) i la llei proximodistal (de l'eix central a la perifèria).

Erik Erikson estructura la vida en 8 etapes definides per conflictes entre necessitats personals i demandes socials. Jean Piaget divideix el creixement cognitiu en 4 estadis, des de l'etapa sensoriomotriu fins a les operacions formals abstractes. L'OMS destaca la primera infància com un determinant social de la salut cabdal per a tot el cicle vital. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencien la llei cefalocaudal i la llei proximodistal del desenvolupament psicomotor? 6. Quina és la diferència central entre les teories del desenvolupament de Freud i d'Erikson? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin terme fa referència exclusivament a l'augment quantitatiu de la massa corporal? Diferenciació cel·lular a) Creixement físic b) Desenvolupament cognitiu c) Maduració psicosocial d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 8 8. Segons la llei proximodistal, quin patró de domini motriu s'espera en un infant? 9. Com descriu l'OMS la primera infància pel que fa a la salut global? 2 Models d'infermeria, necessitats humanes i 'Fundamental Care' EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres paradigmes d'infermeria de Kérouac i els components del metaparadigma. Comparar les propostes de jerarquia de necessitats de Maslow, Kalish i Henderson.

Diferenciar els cinc nivells de relació de cuidar formulats per Jean Watson. Integrar les dimensions relacional, psicosocial i física del marc de les Fundamental Care. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Són les cures bàsiques, com la higiene o l'alimentació, meres tasques manuals o constitueixen procediments clínics d'alta complexitat? Paradigmes i metaparadigma en la ciència infermera La disciplina infermera estructura el seu corpus teòric a través de diferents marcs conceptuals. Segons Suzanne Kérouac, un paradigma és un corrent de pensament i una manera d'interpretar el món que condiciona com es desenvolupen el saber i les habilitats pràctiques d'una professió.

L'evolució del pensament infermer s'organitza en tres grans paradigmes històrics: Paradigma Orientació principal Escoles i referents Categorització Salut pública i malaltia Florence Nightingale; visió fragmentada i control de l'entorn. Integració La persona Escola de Necessitats, d'Interacció i d'Efectes Desitjables. Transformació El món d'una forma global Escola del Caring i de l'Ésser Humà Unitari.

Control del cap abans de gatejar a) Control del braç abans que els dits b) Marxa bípeda abans del control cervical c) Manipulació de pinça abans de moure l'espatlla d) Una etapa independent de la salut adulta a) Un factor supeditat a la genètica estricta b) Un període exempt d'influències ambientals c) Un determinant social fonamental de la salut d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 9 Aquests corrents articulen els quatre conceptes nuclears del metaparadigma infermer: persona, entorn, salut i cura (o tenir cura). A partir de la relació recíproca entre aquests elements, es defineix el camp d'estudi de la disciplina i s'articula el Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI).

DEFINICIÓ El metaparadigma infermer és la perspectiva més abstracta i global de la disciplina. Està format pels quatre conceptes centrals interrelacionats: la persona receptora d'atenció, l'entorn físic i social que la condiciona, l'estat dinàmic de salut i l'acció professional de tenir cura. Teories de les necessitats humanes: Maslow, Kalish i Henderson Dins del paradigma d'integració, l'atenció professional es fonamenta en la satisfacció de les necessitats fonamentals i en la promoció de les capacitats d'autocura de la persona. Totes les persones comparteixen necessitats idèntiques, però la manera de satisfer-les depèn directament de la seva situació física, psíquica i sociocultural.

L'any 1943, Abraham Maslow va establir la Teoria de la motivació humana, en la qual defineix la necessitat com una manca o mancança interna que impulsa la persona a mobilitzar-se per assolir la seva resolució. L'aspiració a cobrir noves fites esdevé un motor essencial per al creixement individual. Maslow va estructurar aquests requeriments en una piràmide jeràrquica diferenciada en dos blocs: Necessitats deficitàries o inferiors: comprenen les mancances fisiològiques, de seguretat, d'afecte i pertinença, i d'estima. La seva manca de resolució genera alteracions a nivell fisiològic o psicològic.

Necessitats de desenvolupament o superiors: orientades a l'assoliment de l'autorealització personal mitjançant la consecució del propi potencial. Requereixen el suport de l'entorn social i no tots els individus les assoleixen completament. A més, Maslow reconeix necessitats cognitives (saber, comprendre i buscar el sentit del món) i necessitats estètiques (recerca d'ordre, simetria i perfecció en les tasques). Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 10 Esquema de la jerarquia de necessitats humanes d'Abraham Maslow.

Aquesta ordenació piramidal implica que cal cobrir les prioritats basals abans de poder ascendir cap al desenvolupament superior: Richard Kalish, l'any 1983, va refinar el nivell fisiològic de Maslow en observar que determinades demandes corporals tenen caràcters diferents en situacions de salut i malaltia. Va dividir la base de la piràmide en dos esglaons successius: Necessitats de supervivència: suport vital absolut que inclou aire, aliment, aigua, temperatura raonable, eliminació, repòs-descans i l'alleujament o supressió del dolor físic.

Necessitats d'estimulació: requeriments que permeten interaccionar activament amb el medi, com la sexualitat, l'activitat física, l'exploració, la manipulació d'objectes i la novetat o innovació. Fisiològiques: alimentació, aigua, oxigenació, respiració, descans, eliminació, temperatura i homeòstasi. Constitueixen la supervivència immediata. 1 Seguretat: cerca de protecció, certesa econòmica o física, estabilitat, prevenció de perills i reducció de l'angoixa davant del desconegut. 2 Amor, afecte i pertinença: establiment de vincles, acceptació mútua, integració familiar i grupal, i intimitat.

3 Estima: valoració d'un mateix (autoestima, confiança, autonomia) i respecte o reconeixement rebut per part dels altres. La seva manca condueix al desànim i sentiments d'incompetència. 4 Autorealització: culminació de la potencialitat individual, resolució creativa de problemes, espontaneïtat i maduresa moral. 5 Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 11 Diagrama de la piràmide de necessitats modificada per Richard Kalish.

Com a figura central de l'Escola de Necessitats, Virginia Henderson va formular una de les definicions més consolidades de la professió, emmarcada en el principi de suplència de la independència: La funció de la infermera és ajudar l'individu sa o malalt a realitzar aquelles activitats que contribueixen a la salut, recuperació o mort tranquil·la, que realitzaria per si mateix si tingués la força, el coneixement o la voluntat necessaris, ajudant-lo a recuperar la independència com més ràpidament millor.

Henderson delimita 14 necessitats bàsiques universals (respirar de manera normal; menjar i beure adequadament; eliminar residus; moure's i mantenir postures; dormir i descansar; escollir roba adequada; mantenir la temperatura corporal; mantenir la higiene de la pell; evitar perills ambientals; comunicar-se amb els altres expressant emocions; actuar segons creences pròpies; treballar de forma gratificant; participar en activitats recreatives; i aprendre o satisfer la curiositat). Si la persona no pot assumir-les per manca de força, coneixement o voluntat, la infermera actua com a agent substitutori o complementari.

COMPROVA-HO 11 Quina distinció essencial introdueix la piràmide de Kalish respecte al primer graó fisiològic de Maslow? L'ésser humà unitari i la filosofia del 'Caring' Sota la influència de l'existencialisme, la teoria general de sistemes i l'antropologia, l'atenció contemporània concep l'individu com un ésser humà unitari. La persona no és una suma separable de fragments orgànics, sinó un sistema obert que es troba en interacció constant i dinàmica amb el seu Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 12 entorn físic i relacional. Aquesta perspectiva holística exigeix contemplar totes les dimensions humanes de forma interconnectada: física, intel·lectual, social, emocional i espiritual.

Si una d'aquestes dimensions pateix un daltabaix, la totalitat de la persona se'n ressent. A més, l'individu és un ésser en creixement continu, guiat per motivacions personals que són inherents a la seva existència i que no depenen exclusivament de l'edat o d'una etapa cronològica concreta (per aprofundir en el desenvolupament global al llarg del cicle, vegeu «Bases teòriques del creixement i desenvolupament humà»). El terme Caring (tenir cura) defineix la raó de ser professional.

Madeleine Leininger i Jean Watson destaquen que cuidar consisteix a donar suport, ajudar i facilitar el benestar respectant de forma absoluta els valors particulars, les creences culturals i l'estil de vida del pacient. Al seu torn, Patricia Benner i Judith Wrubel (1989) remarquen que el Caring agrupa aquelles accions i sensibilitats expertes que permeten al professional copsar subtilment els primers indicis de millora o de deteriorament físic i anímic en la situació clínica. La Teoria de la Cura Humana de Jean Watson Jean Watson estableix que l'ideal moral prioritari de la infermeria rau en la protecció, preservació i dignificació humana.

Aquesta orientació exigeix voluntat de cuidar, sòlids coneixements científics i accions terapèutiques conscients. Un eix vertebrador de la seva teoria és el concepte de camp fenomenològic. DEFINICIÓ El camp fenomenològic és el marc intern de vivències, significats i sentiments subjectius que configuren la realitat d'una persona. La relació de cura autèntica comença quan la infermera accedeix compassivament a aquest espai de la persona atesa i respon al seu ésser profund (esperit i ànima).

A partir del tipus d'implicació afectiva i intencional que s'estableix durant l'assistència, Watson categoritza cinc nivells de relació de cura: Nivell de cura Característiques i dinamisme Impacte en el pacient Biocida Actitud agressiva, autoritària, hostil o destructiva. Genera angoixa, pànic, terror i deteriorament clínic. Bioestàtic Assistència freda, mecànica i sense intencionalitat humana. Redueix la professió a una simple administració de tècniques. Biopassiu Atenció apàtica, que reconeix el problema de manera passiva. No mobilitza ni estimula les capacitats d'autocura del subjecte. Bioactiu Interacció benvolent, amable i respectuosa cap al subjecte.

Ofereix confort i suport efectiu al manteniment de la vida. Biògen Transacció profunda, recíproca i transformadora per a tots dos. Crea un vincle transcendent que transmet i rep energia vital. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 13 COMPROVA-HO 12 En què es diferencien les relacions bioestàtica i biògena descrites per Jean Watson? El marc de les cures fonamentals ('Fundamental Care') El marc operatiu de les Fundamental Care (cures fonamentals) respon a la necessitat de recuperar el cor de l'assistència infermera.

Tenir cura no consisteix a resoldre de manera mecànica una sèrie de buits biològics, sinó a implicar-se conscientment, situar el subjecte al centre i comprendre les seves demandes diàries des de la seva biografia única. La infermera ha de ser capaç de «desconstruir» i «reconstruir» cada acte de cures per salvaguardar la intimitat, la dignitat i el sentit del pacient a través de trobades clíniques significatives. Esquema del marc d'integració de les cures fonamentals. Aquest marc estructura l'atenció al voltant de tres dimensions interconnectades que s'alimenten mútuament: Dimensió relacional: constitueix el nucli indispensable.

Consisteix a crear un clima de confiança, escolta activa, empatia i continuïtat que permeti negociar objectius i anticipar complicacions. Dimensió psicosocial: atén l'afrontament emocional, la presa de decisions compartida, el manteniment de l'autoestima, la informació transparent i el respecte a la integritat. Dimensió física: cobreix requeriments com la higiene, la mobilitat, el confort, el control del dolor, l'alimentació, la hidratació, la temperatura corporal i la seguretat en l'entorn immediat.

La integració d'aquestes tres àrees s'analitza a partir de dues visions complementàries: la vivència del pacient i la resposta clínica de la infermera: Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 14 Dimensió Perspectiva del pacient Perspectiva de la infermera Física «Mantingueu-me segur, calent, net, alimentat, vestit, còmode, descansat, mòbil, hidratat i sense dolor.» «El meu deure és mantenir-te protegit, net, abrigat, nodrit, descansat, funcionalment actiu, hidratat i sense patiment físic.» Psicosocial «Feu-me capaç d'afrontar la situació, calmar-me, sentir-me respectat, reconegut, digne, comprès i degudament informat.» «El meu rol és promoure la teva calma, capacitat d'afrontament, dignitat, autonomia i comprensió del procés.» Relacional «Vull sentir-me part de l'equip, inclòs, recolzat i capaç de fer preguntes sense por a la vergonya, acompanyat per professionals que em comprenen.» «M'he de mostrar empàtica, respectuosa i compassiva, assegurar la continuïtat de l'atenció, coordinar l'equip i compartir fites terapèutiques.» Compromisos relacionals en l'atenció infermera Perquè l'atenció fonamental sigui realment efectiva, la interacció assistencial ha de bastir-se sobre un acord mutu que reconegui la vulnerabilitat del subjecte i l'angoixa derivada de la pèrdua d'independència: Declaracions de la infermera Declaracions del pacient «Seré amable amb tu»: assumeixo el compromís de tractar-te amb consideració personal, respectar els teus valors i fer-te partícip de les teves pròpies cures.

«Sigues agradable amb mi»: necessito que em tractis amb dignitat com a persona, que respectis la meva intimitat i em tinguis en compte. «Et mantindré segur»: assumeixo l'obligació de reconèixer les situacions de perill i demanar suport si cal per protegir-te de qualsevol dany. «Mantingueu-me fora de perill»: confio en la teva solvència tècnica, judici clínic i experiència per no patir riscos innecessaris. «T'ajudaré a curar»: adaptaré la meva atenció a les teves prioritats físiques i psíquiques, col·laborant amb tu per sostenir la teva esperança i motivació. «Ajuda'm a millorar»: orienta la teva intervenció a ajudar-me a refer la meva salut i recuperar l'estat d'ànim per superar el procés.

ERROR FREQÜENT Considerar les Fundamental Care com un llistat de tasques higièniques mecàniques que es poden derivar automàticament sense valoració prèvia. La higiene, la mobilització o la nutrició són oportunitats clíniques complexes en què es valora la integritat cutània, s'avalua la capacitat funcional i es construeix el vincle terapèutic mitjançant l'escolta activa.

Condicionants institucionals i el repte de la visibilitat de les cures bàsiques La posada en pràctica de les cures fonamentals no depèn només de la voluntat individual; està profundament condicionada per factors del sistema sanitari i de les persones implicades: Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 15 Factors estructurals i organitzatius: qualitat del lideratge infermer, models de gestió d'unitat, context físic de prestació d'atenció, disponibilitat real de temps per torn i ràtios professional- pacient.

Factors individuals: grau de dependència i complexitat clínica del pacient, personalitat i estil de comunicació del malalt, competències emocionals de la infermera i sintonia relacional establerta. En l'entorn assistencial actual, les cures bàsiques pateixen sovint un fenomen d'invisibilització i pèrdua de valor clínic provocat per diferents dinàmiques: IDEES CLAU Suzanne Kérouac cataloga els corrents infermers en els paradigmes de Categorització, Integració i Transformació al voltant del metaparadigma. Abraham Maslow jerarquitza les necessitats en deficitàries (fisiologia, seguretat, afecte, estima) i superiors (autorealització).

Richard Kalish amplia el model de Maslow desglossant la base física en necessitats de supervivència i d'estimulació. Virginia Henderson entén la professió com la suplència de les 14 necessitats fins a recuperar la plena autonomia. Jean Watson descriu el camp fenomenològic i planteja cinc nivells de relació assistencial: biocida, bioestàtic, biopassiu, bioactiu i biògen. El marc de les Fundamental Care integra de forma inseparable les dimensions relacional, psicosocial i física davant el risc d'invisibilització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quines diferències principals existeixen entre les necessitats deficitàries i les de desenvolupament segons Maslow? 14.

Com descriu Jean Watson el nivell de cura biògen? 15. Per quins motius les cures fonamentals queden sovint invisibilitzades en els entorns clínics? Predomini del model biomèdic tradicional: l'atenció se centra en la patologia orgànica i la fragmentació entre múltiples especialistes (nutricionistes, rehabilitadors, metges), oblidant la visió holística de l'ésser humà unitari. 1 Desvalorització institucional: les organitzacions sanitàries mesuren la qualitat sovint a partir d'indicadors tècnics o farmacològics, sense auditar de manera formal la cobertura dels requeriments fonamentals.

2 Abandonament del rol professional: moltes vegades les mateixes infermeres atorguen més prestigi als procediments d'alta tecnologia i deleguen les cures bàsiques en altres categories professionals, perdent el contacte terapèutic continu amb el camp fenomenològic del pacient. 3 Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Segons Kérouac, a quin paradigma pertany l'Escola del Caring? 17. Quines són les necessitats que Kalish afegeix per sobre de la supervivència? 18. Quin nivell de cura de Watson es caracteritza per ser fred i estrictament administratiu? 19.

Quin és l'eix central que sustenta el marc de les Fundamental Care? 3 Climatèric, menopausa i salut de la dona madura EN ACABAR SABRÀS Distingir les alteracions hormonals de la FSH, LH i estrògens al llarg de la transició climatèrica. Identificar els factors de risc de l'osteoporosi postmenopàusica i el seu ritme de pèrdua mineral. Formular recomanacions d'estil de vida i criteris de seguretat en teràpia hormonal substitutiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Per què s'eleva la concentració sanguínia de FSH a la sang precisament quan els ovaris comencen a perdre la seva funció?

L'atenció a la dona madura comprèn la comprensió dels canvis endocrins, físics i psicosocials que acompanyen la fi de l'etapa reproductiva.

Paradigma d'Integració a) Paradigma de Fragmentació b) Paradigma de Transformació c) Paradigma de Categorització d) Necessitats d'estimulació a) Necessitats de seguretat pública b) Necessitats d'autorealització c) Necessitats de pertinença d) Bioactiu a) Bioestàtic b) Biocida c) Biopassiu d) L'administració farmacològica a) L'aïllament del pacient b) La dimensió tecnològica c) La dimensió relacional d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 17 ESQUEMA Estructura del curs de salut en el cicle vital Bases endocrines del cicle i fases de la transició climatèrica El cicle menstrual és el període transcorregut entre el primer dia d'una menstruació i l'inici de la següent.

L'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari coordina aquest cicle mitjançant les gonadotropines (hormona fol·liculostimulant o FSH, i hormona luteïnitzant o LH) i les hormones ovàriques (estrògens i progesterona). Esquema de les variacions hormonals i fases del cicle menstrual ovàric. Bases conceptuals Fonaments i teories de desenvolupament Climatèric i dona madura Endocrinologia, osteoporosi i cures Salut maternoinfantil Gestació, part i cures postpart Pediatria i infància Cribratges, vacunes i alimentació Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 18 El terme climatèric designa el període ampli de transició des de la maduresa reproductiva fins a la pèrdua d'aquesta funció.

En canvi, la menopausa és el cessament definitiu de la menstruació, diagnosticada retrospectivament després de dotze mesos consecutius d'amenorrea. Esquema cronològic de les etapes del climatèric i la menopausa. Durant aquesta transició s'identifiquen etapes endocrines consecutives: Premenopausa: els cicles es mantenen regulars i sense símptomes evidents, però s'observa un augment inicial de la FSH i d'estrògens, amb nivells normals de LH. Perimenopausa (fase I): disminueix la sensibilitat dels fol·licles ovàrics davant la FSH i la LH. La FSH augmenta, els estrògens i la LH romanen normals, i apareixen alguns cicles anovulatoris amb símptomes vasomotors incipients.

Perimenopausa (fase II): es produeix una elevació persistent de FSH i pics ocasionals de LH. Els cicles es tornen molt irregulars i s'intensifiquen els símptomes ginecològics. Menopausa: es caracteritza per l'esgotament de fol·licles primordials ovàrics. La manca de resposta ovàrica suprimeix la secreció estrogènica, provocant per retroalimentació negativa un marcat increment de gonadotropines (FSH i LH). PER RECORDAR-HO L'elevació persistent de la FSH acompanyada d'un descens d'estradiol constitueix la modificació hormonal més precoç del climatèric, precedint sempre l'augment de la LH.

Fase FSH LH Estrògens Patró menstrual i clínica Premenopausa Augmentada Normal Augmentats Cicles regulars, sense símptomes Perimenopausa I Augmentada Normal Normals Regulars o anovulatoris; fogots Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 19 Fase FSH LH Estrògens Patró menstrual i clínica Perimenopausa II Elevada persistent Pujades ocasionals Variables / en descens Molt irregulars; símptomes ginecològics Menopausa instaurada Molt elevada Elevada Descens marcat Amenorrea definitiva (>12 mesos) COMPROVA-HO 21 Quina és la primera alteració hormonal detectable al laboratori quan s'inicia el climatèric?

Etiologia de la menopausa precoç i manifestacions clíniques Quan la pèrdua de la funció ovàrica té lloc abans de l'edat habitual es classifica com a menopausa precoç segons el seu origen: El quadre clínic del climatèric es distribueix temporalment segons l'impacte de la privació hormonal sobre els diferents teixits diana: Curt termini: fogots, calfreds, sudoració profusa, palpitacions, insomni, irritabilitat, labilitat afectiva, cansament ràpid, tristesa davant el futur, cefalees, dolors musculars i disminució de la libido. El dèficit d'estrògens afavoreix la retenció de líquids i alteracions de la gana amb guany ponderal.

Mitjà termini: atròfia urogenital amb sequedat vaginal, disparèunia (dolor coital), infeccions urinàries recurrents i pèrdua d'orina d'esforç. A la pell s'aprecia aprimament cutani, deshidratació, pèrdua d'elasticitat i increment del borrissol. Llarg termini: fragilitat òssia estructural, aixafament vertebral i elevació del risc cardiovascular per hipertensió arterial. La hipoestrogènia altera directament el metabolisme lipídic i glucídic de la dona postmenopàusica: Natural: lligada a factors hereditaris i antecedents familiars. 1 Artificial: conseqüència d'intervencions quirúrgiques ablatives com l'ooforectomia o annexectomia bilateral.

2 Induïda: secundària a tractaments mèdics gonadotòxics, principalment quimioteràpia. 3 Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 20 Diagrama de l'impacte metabòlic de la menopausa en el risc cardiovascular. COMPROVA-HO 22 Quines diferències etiològiques defineixen una menopausa artificial respecte a una induïda? Risc ossi, neoplàsic i consell contraceptiu L'osteoporosi postmenopàusica es produeix perquè els estrògens estimulen directament els osteoblasts, cèl·lules responsables de la síntesi de matriu òssia. En cessar la protecció estrogènica s'accelera la resorció òssia.

DEFINICIÓ La densitat mineral òssia experimenta una pèrdua fisiològica progressiva del 0,25 al 1% anual a partir dels 30-35 anys. Durant els primers 5 anys de menopausa la pèrdua s'eleva al 3% anual. Els factors predisposants d'osteoporosi es classifiquen en quatre grups: Generals: edat avançada, pell blanca, índex de massa corporal baix (IMC baix) i antecedents familiars d'osteoporosi o fractures. Ginecològics: presència de menopausa precoç o hipoestrogenisme mantingut. Estil de vida i tòxics: baixa ingesta de calci, consum excessiu d'alcohol, cafeïna i tabaquisme actiu.

Morbilitat i fàrmacs: patologies com hiperparatiroïdisme o síndrome de Cushing, i consum crònic de corticoides o anticonvulsivants. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 21 ERROR FREQÜENT Atribuir la carcinogènesi ginecològica directament a la menopausa. La menopausa no és una causa biològica de càncer de mama o d'endometri, però la coincidència d'edat obliga a mantenir programes estrictes de prevenció i diagnòstic precoç (cribratge mamogràfic i citològic). Pel que fa a la fertilitat, a l'inici del climatèric encara persisteix la capacitat ovulatòria. Si s'esdevé una gestació tardana, augmenta el perill de patologies maternes generals i ginecològiques.

Cal pautar un mètode anticonceptiu eficaç amb beneficis no contraceptius afegits: Mètodes recomanats: el preservatiu (prevé infeccions de transmissió sexual) i el dispositiu intrauterí (DIU). Mètodes desaconsellats o amb limitacions: els mètodes naturals causen confusió per la irregularitat del cicle. L'esterilització tubàrica requereix intervenció quirúrgica i no protegeix contra les ITS. COMPROVA-HO 23 Per què els mètodes anticonceptius naturals basats en el calendari estan desaconsellats a la perimenopausa?

Intervencions d'infermeria i teràpia hormonal substitutiva Les recomanacions d'estil de vida constitueixen el primer esglaó terapèutic per pal·liar la simptomatologia i protegir el sistema cardiovascular i esquelètic: Nutrició: dieta variada rica en fibra i làctics per garantir una aportació de calci d'uns 1.500 mg/dia. Cal evitar el sobrepès, reduir el consum de sal per prevenir la hipertensió i suprimir tabac i alcohol. Activitat física: exercici aeròbic com caminar diàriament, que crema calories i preserva la massa òssia. Són alternatives vàlides la natació, la gimnàstica o el ball. Es recomana exercitar la musculatura del sòl pelvià per frenar la incontinència urinària.

Consell integral: atenció a la higiene, suport davant la modificació de la imatge corporal, gestió del temps lliure i assessorament en la sexualitat activa. La teràpia hormonal substitutiva (THS) administra preparats combinats d'estrògens i gestàgens amb la intenció de substituir el dèficit d'estrògens ovàrics, actuant com a agonistes o antagonistes sobre els receptors específics per mitigar la simptomatologia vasomotora i prevenir complicacions: Pilar d'actuació Criteris clínics Requisits de prescripció Avaluació mèdica individualitzada, informació objectiva a la dona i balanç risc/benefici favorable.

Precaucions especials i contraindicacions Història d'endometriosi, antecedent o sospita de càncer de mama o d'endometri, trombosi venosa profunda (TVP) activa i hepatopatia greu activa. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 22 COMPROVA-HO 24 Quines són les quatre condicions clíniques que exigeixen màxima precaució o contraindiquen la teràpia hormonal substitutiva? IDEES CLAU La pujada de FSH amb descens d'estradiol representa el marcador analític més precoç de l'inici del climatèric. La pèrdua anual de massa òssia s'accelera de manera fisiològica fins al 3% anual durant el primer quinquenni postmenopàusic.

Els estrògens mantenen la integritat del teixit ossi gràcies a l'estímul de la funció formadora dels osteoblasts. La menopausa no produeix directament processos oncològics, però requereix el manteniment sistemàtic dels cribratges ginecològics. La teràpia hormonal substitutiva compensa el buit estrogènic però està contraindicada davant neoplàsies hormonodependents, hepatopatia greu activa o trombosi venosa activa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Com evoluciona el ritme de pèrdua de massa mineral òssia abans i després de la menopausa? 26. Quina diferència conceptual existeix entre climatèric i menopausa? 27. Quins mètodes anticonceptius es consideren d'elecció en dones perimenopàusiques?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin signe hormonal constitueix la modificació analítica més primerenca del climatèric? 29. Quant augmenta la pèrdua anual de massa òssia en els cinc primers anys de menopausa? 30. Quina cèl·lula òssia rep l'estímul protector principal per part dels estrògens?

Pujada de FSH acompanyada de descens d'estradiol a) Descens de LH amb estrògens estables b) Increment aïllat de la progesterona circulant c) Caiguda immediata de totes les gonadotropines d) Es manté inalterada en l'1% anual a) Es redueix al 0,1% anual b) Assoleix aproximadament el 3% anual c) Arriba a xifres superiors al 10% anual d) Els osteoblasts formadors a) Els osteòcits senils b) Els condròcits articulars c) Els osteoclasts resorbius d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 23 31. Quina de les següents condicions suposa una precaució especial o contraindicació per a la THS?

4 Atenció a la gestació: etapes, canvis materns i seguiment prenatal EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les etapes cronològiques del desenvolupament fetal i els seus períodes de vulnerabilitat. Identificar les modificacions anatomofisiològiques de la gestació i les seves cures d'infermeria. Formular recomanacions sobre nutrició, seguretat alimentària i profilaxi vacunal en la dona gestant. Descriure el calendari de 9 visites del protocol de seguiment prenatal establert a Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què una dona embarassada no hauria de prendre suplements de ferro si la seva analítica no indica dèficit real?

La gestació és un procés fisiològic natural d'impacte profund en la dona i el seu entorn familiar. En la major part dels casos no requereix intervencions complexes, però exigeix un acompanyament professional respectuós basat en informació contrastada, la promoció de l'autonomia i la detecció precoç de complicacions. Bases anatòmiques, fecundació i etapes del desenvolupament prenatal La trobada del gàmeta femení (òvul) amb el masculí (espermatozou) té lloc a les trompes de Fal·lopi. Aquest fenomen de fertilització marca l'inici d'un recorregut biològic que s'estén fins al naixement (unes 40 setmanes de gestació).

Per comprendre les estructures implicades en la generació i el desenvolupament del nou ésser, és clau repassar l'anatomia dels aparells reproductors. Sensació de sufocació nocturna intensa a) Història familiar de part prematur b) Osteopènia lleu diagnosticada recentment c) Trombosi venosa profunda en fase activa d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 24 Esquema anatòmic dels òrgans que conformen l'aparell reproductor masculí. Esquema anatòmic dels òrgans que integren l'aparell reproductor femení. El desenvolupament intrauterí s'estructura en tres períodes cronològics consecutius ben diferenciats: Etapa germinal o preembrionària: transcorre fins a les 2 setmanes de gestació.

Durant aquests primers dies es produeix la formació de la placenta inicial, el cordó umbilical i el sac amniòtic per establir la interfície de suport vital. Etapa embrionària: abasta de les 2 a les 8 setmanes de gestació. És la fase clau de l'organogènesi, en què es formen el sistema nerviós central, els òrgans respiratoris i l'aparell digestiu. També es desplega la morfogènesi, que defineix els trets corporals externs principals. En ser el moment de màxima diferenciació cel·lular, constitueix el període crític d'alta vulnerabilitat davant agents teratògens i anomalies congènites. Etapa fetal: s'estén des de la setmana 9 fins al part.

S'inicia amb l'aparició dels primers centres d'ossificació i la diferenciació dels genitals externs. Cap a la setmana 20 el fetus assoleix un pes mitjà de 300 g i una longitud de 20 a 25 cm. A la setmana 28 arriba a aproximadament 1000 g i Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 25 25-35 cm, amb una accelerada maduració visceral. A partir de la setmana 37, el fetus ja compta amb òrgans madurs i plenament preparats per a la transició extrauterina. PROCÉS Fases del desenvolupament intrauterí prenatal COMPROVA-HO 33 Per què l'etapa embrionària (setmanes 2 a 8) és el període de major perill davant de fàrmacs o tòxics externs?

Modificacions anatòmiques, canvis fisiològics i manifestacions clíniques maternes La gestació desencadena adaptacions sistèmiques per allotjar el fetus i garantir el seu creixement adequat.

Aquests canvis modifiquen la fisiologia habitual i generen molèsties freqüents que la infermera ha de reconèixer per oferir consell expert: Aparell o sistema Modificació fisiològica i anatòmica Símptomes o signes associats Mamar Augment del volum glandular i sensibilitat accentuada dels mugrons Possibilitat d'emissió precoç de calostre (vegeu «El puerperi: cures a la mare, atenció al nounat i alimentació infantil») Múscul- esquelètic Desplaçament del centre de gravetat i canvi a la columna vertebral Alteració postural, lumbàlgies i rampes nocturnes a les extremitats inferiors Gastrointestinal Relaxació del to muscular per efecte hormonal i compressió mecànica uterina Pirosi (cremor d'estómac), restrenyiment i risc d'hemorroides Fecundació Unió de gàmetes a la trompa de Fal·lopi.

1 Etapa germinal Fins a les 2 setmanes: placenta i amnios. 2 Etapa embrionària Setmanes 2 a 8: organogènesi i alta vulnerabilitat. 3 Etapa fetal inicial Setmanes 9 a 20: primeres cèl·lules òssies. 4 Maduració fetal Setmana 37: fetus madur per al part.

5 Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 26 Aparell o sistema Modificació fisiològica i anatòmica Símptomes o signes associats Circulatori i vascular Hemodilució fisiològica i dificultat de retorn venós per compressió de la cava Edemes o inflor a les cames i aparició de varius Respiratori i urinari Augment de la pressió intraabdominal i compressió vesical directa Canvi del patró ventilatori i pol·laciúria (necessitat d'orinar amb freqüència) Tegumentari Estimulació de melanòcits per canvis endocrins Línia alba hipercol·lorada, melasma/cloasma facial i estries a abdomen, natges i pits Aquestes transformacions s'acompanyen habitualment d'una major susceptibilitat a les variacions tèrmiques ambientals, congestió de la mucosa nasal, gingivivàlgia o sagnat gingival per hiperplàsia bacteriana secundària a la progesterona i els estrògens, i alteracions del descans (somnolència diürna durant el primer trimestre o insomni al tercer).

Diagnòstic i manifestacions inicials La sospita clínica comença comunament amb l'amenorrea (absència del cicle menstrual), acompanyada sovint d'astènia intensa, augment del flux vaginal, molèsties a la regió hipogàstrica i nàusees o vòmits matutins (habituals entre les setmanes 4-6 i resolts al voltant de la setmana 20). La percepció dels moviments fetals per part de la mare s'inicia habitualment entre les setmanes 18 i 20. DEFINICIÓ: FRACCIÓ BETA-HCG La gonadotropina coriònica humana (beta-hCG) és una hormona segregada per les estructures trofoblàstiques i placentàries. Constitueix el biomarcador d'elecció per confirmar la presència d'un embaràs actiu.

El diagnòstic biològic s'efectua mitjançant dues modalitats: Test en orina: d'ús domèstic o clínic, capaç de detectar la presència hormonal aproximadament als 12-15 dies postfertilització. Analítica sanguínia: presenta major sensibilitat diagnòstica i permet detectar la fracció lliure ja als 12 dies després de la implantació del blastocist a la paret uterina. Impacte emocional i procés d'adaptació psicològica La gestació no només comporta canvis físics, sinó que representa una etapa de transició psicosocial.

Tot i que majoritàriament es viu amb il·lusió i optimisme, és del tot normatiu que apareguin sentiments ambivalents, dubtes sobre la capacitat de criança, canvis sobtats d'humor, inseguretat o angoixa pel benestar fetal. El professional d'infermeria ha de legitimar aquestes emocions mitjançant una escolta activa i un espai de seguretat comunicativa. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 27 COMPROVA-HO 34 A partir de quin moment gestacional sol percebre la mare els moviments del fetus?

Cures d'infermeria i educació sanitària La promoció dels hàbits sans durant la gestació optimitza la salut materna i redueix riscos perinatals: Higiene i pell: dutxes diàries amb gels o sabons de pH neutre, hidratació corporal contínua per prevenir estries i protecció solar estricta per evitar o minimitzar el melasma facial. Salut bucodental: raspallat dental rigorós després de cada àpat i revisió odontològica preventiva a l'inici de l'embaràs per controlar la proliferació bacteriana afavorida per estrògens i progesterona.

Indumentària i postura: peces de roba còmodes de cotó o teixits naturals transpirables, sostenidors que s'adaptin al creixement mamari i calçat amb un taló adequat de 2 a 3 cm. S'han d'evitar mitges que facin compressió excessiva i les faixes (tret d'indicació professional concreta). Repòs i son: procurar un mínim de 8 hores de son nocturn. Pel que fa al treball, es pot mantenir l'activitat habitual excepte si genera fatiga desmesurada o exposa a riscos de salut directes.

Massatge perineal: la seva pràctica sistemàtica millora l'elasticitat dels teixits de la zona perineal, disminueix la resistència muscular durant el període expulsiu del part, minimitza el dolor postpart i disminueix significativament la incidència d'episiotomies. Exercici físic: l'activitat moderada i regular preveu edemes, rampes, insomni i lumbàlgies, facilita el control de la massa corporal, rebaixa la incidència de diabetis gestacional i estats hipertensius com la preeclàmpsia, afavoreix el treball de part reduint els parts distòcics instrumentalitzats i agilitza la recuperació física posterior.

Vacunació durant l'embaràs El calendari d'immunització gestacional combina la protecció materna amb la immunització passiva del fetus mitjançant el pas transplacentari d'anticossos: Tipus d'indicació Vacuna Finalitat i consideracions clíniques Universal dTpa (tètanus, diftèria i tos ferina acel·lular) D'administració a cada embaràs per aportar anticossos protectors al nounat contra la tos ferina. Grip estacional Immunització sistemàtica per evitar patologia respiratòria greu en la mare. COVID-19 Protecció materna universal indicada durant el període gestacional.

Selectiva Hepatitis A, hepatitis B, pneumococ, meningococ Indicades únicament davant de condicions mèdiques o factors epidemiològics d'alt risc. Contraindicades Vacunes de virus vius atenuats (Triple vírica / XRP i varicel·la) Risc biològic teòric de replicació i infecció congènita en el fetus. Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 28 Pautes de nutrició, suplementació i seguretat alimentària L'alimentació ha de ser completa i equilibrada, basada en el patró mediterrani: verdures, hortalisses, fruites fresques, llegums, cereals integrals, fruits secs, oli d'oliva i proteïnes com carns blanques o magres, peix, ous i làctics pasteuritzats.

L'aigua ha de ser la font primordial d'hidratació. El guany de pes recomanat en una dona amb pes previ normal (gestació única) és de 11,5 a 16 kg. ERROR FREQÜENT: SUPLEMENTACIÓ INDISCRIMINADA DE FERRO És un error prescriure ferro oral a totes les gestants per rutina. Durant l'embaràs es produeix una hemodilució fisiològica normal pel gran augment del volum plasmàtic. El ferro només s'ha de pautar si es diagnostica una ferropènia real analítica, ja que el seu consum innecessari empitjora el restrenyiment, afavoreix l'aparició d'hemorroides i produeix molèsties gàstriques.

Pel que fa a la suplementació: Àcid fòlic: imprescindible per a la prevenció dels defectes del tub neural, especialment l'espina bífida. Iode: clau per a la funció tiroidal fetal, contraindicat o subjecte a valoració en dones amb patologia de la tiroide prèvia. Ferro: exclusivament en cas de confirmar-se dèficit ferropènic en sang.

Per evitar infeccions alimentàries amb conseqüències perinatals greus, cal seguir estrictament les pautes de seguretat higiènica: Agent infecciós Font d'exposició principal Mesures de prevenció higiènica Toxoplasmosi Femtes de gats infectats, carn crua o poc cuinada, vegetals sense rentar Cuinar la carn a fons, rentar molt bé fruites i verdures, evitar contacte amb sorreres de gats o manipular-les amb guants. Listeriosi Làctics no pasteuritzats, formatges tous de llet crua, embotits Consumir únicament lactis degudament pasteuritzats i evitar menjars llestos per consumir que no hagin estat cuinats a alta temperatura.

Anisakis Peix cru o marinat de forma insuficient Congelar el peix prèviament o cuinar-lo a més de 60 °C. Salmonel·la i E. coli Ous crus, carns poc cuinades o contaminació creuada Higiene estricta de mans, cuinat complet dels aliments i consum d'ous ben cuits. Afectivitat i relacions sexuals La sexualitat pot continuar sent plenament gratificant al llarg de l'embaràs. Les relacions sexuals no causen avortaments en gestacions normals. El desig pot fluctuar, sent habitual que augmenti durant el segon trimestre en desaparèixer les molèsties inicials. S'ha de desaconsellar el coit o l'orgasme davant determinades circumstàncies d'alerta clínica: Hemorràgia vaginal activa d'origen desconegut.

Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 29 Amenaça de part prematur o circumstàncies que incrementin la contractilitat patològica. Ruptura prematura de membranes (risc d'infecció ascendent intrauterina). Prescripció mèdica explícita de repòs absolut. Grups de preparació a la maternitat i paternitat Aquestes sessions grupals s'inicien habitualment cap al 5è o 6è mes de gestació a l'atenció primària, serveis de salut sexual i reproductiva (ASSIR) o hospitals. Tenen per objectiu proporcionar eines a la gestant i la seva parella sobre el part, el puerperi i les cures inicials del nadó, complementades amb exercicis corporals i tècniques de relaxació.

COMPROVA-HO 35 Quines quatre situacions clíniques obliguen a contraindicar el coit o la cerca de l'orgasme durant l'embaràs? Seguiment prenatal a Catalunya: calendari i contingut de les visites El protocol de seguiment de l'embaràs de baix risc a Catalunya estableix un programa concertat d'un total de 9 visites mèdico-infermeres. Aquest calendari permet avaluar el risc continuadament, respondre dubtes i monitorar el creixement uterí, el pes, la tensió arterial i la freqüència cardíaca fetal.

CRONOLOGIA Cronologia de les 9 visites prenatals a Catalunya El desenvolupament cronològic de les visites principals comprèn les següents actuacions: < 10 SG Visita 1: anamnesi, avaluació de risc i carnet. 11-13 SG Visita 2: prova combinada, cribratges i 1a ecografia. 16-17 SG Visita 3: auscultació fetal per ultrasons i revisió. 20-21 SG Visita 4: ecografia morfològica del segon trimestre. 25-26 SG Visita 5: cribratge de diabetis gestacional. 29-30 SG Visita 6: seguiment clínic i suport emocional. 34-36 SG Visita 7: control del creixement fetal i dTpa. 38-40 SG Visita 8: avaluació de benestar prèvia al part. 41 SG Visita 9: valoració de la gestació cronològicament prolongada.

1a visita (abans de les 10 setmanes): anamnesi completa, exploració física i obstètrica, sol·licitud d'analítica i ecografia del primer trimestre. S'ofereix informació sobre el cribratge prenatal d'anomalies (Down i espina bífida), s'avalua el risc inicial, es deriva a odontologia per a la revisió bucodental i es lliura el carnet i la guia de l'embarassada. 1 Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 30 IDEES CLAU L'embaràs transcorre per tres períodes: etapa germinal (fins a les 2 setmanes), etapa embrionària (de les 2 a les 8 setmanes) i etapa fetal (de la setmana 9 al part). L'etapa embrionària és la fase més vulnerable a agents teratògens a causa del procés continu d'organogènesi.

El biomarcador utilitzat per diagnosticar la gestació és la fracció beta-hCG, detectable en orina (12-15 dies) i sang (12 dies postimplantació). La vacuna dTpa és universal per protegir el nounat de la tos ferina, mentre que les vacunes de virus vius atenuats estan completament contraindicades. El suplement de ferro no s'ha d'administrar per rutina a totes les gestants, sinó exclusivament quan es detecta anèmia ferropènica. El protocol de seguiment prenatal de baix risc a Catalunya estableix un calendari de 9 visites programades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. A partir de quin moment es considera que un fetus té els seus òrgans madurs i preparats per a la vida extrauterina? 37.

Per què està contraindicada la vacuna de la varicel·la o la triple vírica durant l'embaràs? 38. Quin és l'objectiu principal de realitzar el massatge perineal les darreres setmanes de gestació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin interval temporal defineix l'etapa embrionària del desenvolupament intrauterí? Visita de les 11-13 setmanes: control de pes i tensió arterial. Prova combinada de cribratge d'anomalies cromosòmiques, urocultiu, ecografia del primer trimestre i cribratges psicosocials (depressió, ansietat, consum de tòxics i violència masclista).

2 Visita de les 16-17 setmanes: avaluació clínica, control de tensió i pes, auscultació fetal per ultrasons. Avaluació clínica, control de tensió i pes, i auscultació fetal per ultrasons. 3 Visita de les 20-21 setmanes: auscultació fetal (per estetoscopi d'inèrcia o ultrasons), controls tencionals i somatomètrics, i realització de l'ecografia morfològica del segon trimestre. 4 Resta de visites programades: distribuïdes a les 25-26 setmanes (on s'inclou el cribratge de diabetis gestacional entre les 24-28 SG), 29-30 setmanes, 34-36 setmanes, 38-40 setmanes i a la setmana 41 si no s'ha produït el part, per a un seguiment estricte del benestar fetal.

5 De la setmana 9 a la setmana 20 a) Entre la setmana 2 i la setmana 8 b) A partir de la setmana 37 de gestació c) Des de la fecundació a la setmana 2 d) Infermeria en el Cicle Vital: Apunts i Resum 31 40. Quin guany ponderal total es considera idoni en una gestant única amb pes normatiu previ? 41. Quina de les següents vacunes està estrictament contraindicada en la dona embarassada? 42. Quantes visites prenatal habituals contempla el protocol català en un embaràs sense complicacions? 5 Procés de part i cures immediates…