Història del pensament educatiu contemporani

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SOCIETAT, FAMÍLIA I EDUCACIÓ Grau en Educació Infantil Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts sobre l'evolució pedagògica del segle XVIII al XX: Rousseau, Pestalozzi, Dewey, Makarenko, Freinet i Freire per a Societat, Família i Educació.

APREN.AI Índex 1 L'educació a la Il·lustració i el segle XVIII: Jean-Jacques Rousseau El context del segle XVIII: Il·lustració i canvi social La transformació del sistema educatiu modern La proposta pedagògica de Jean-Jacques Rousseau 2 L'educació al segle XIX: canvis industrials i Johann Heinrich Pestalozzi Transformacions estructurals de l'edat contemporània Consolidació legislativa i científic-acadèmica de l'educació La revolució metodològica de Pestalozzi 3 El segle XX i l'Escola Nova: la pedagogia pragmàtica de John Dewey Panorama geopolític i transformacions del segle XX Nous reptes en els sistemes educatius contemporanis El moviment de l'Escola Activa i John Dewey 4 Corrents pedagògics crítics del segle XX: Makarenko, Freinet i Freire El model educatiu socialista: Anton S.

Makarenko Les tendències antiautoritàries: Célestin Freinet El corrent personalista i alliberador: Paulo Freire 5 Resum per repassar Context històric i transformacions educatives Principals autors i corrents pedagògics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història del pensament educatiu contemporani 1 1 L'educació a la Il·lustració i el segle XVIII: Jean- Jacques Rousseau EN ACABAR SABRÀS Identificar els trets sociopolítics i intel·lectuals de la Il·lustració al segle XVIII.

Analitzar el procés de secularització i universalització educativa. Explicar els postulats pedagògics fonamentals de Jean-Jacques Rousseau. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com es pot ensenyar respectant el desenvolupament de l'infant si la societat imposa normes rígides? El context del segle XVIII: Il·lustració i canvi social El segle XVIII marca la transició definitiva cap a la modernitat amb la fallida progressiva de l'estructura feudal i estamental. L'ascens de la burgesia des de la baixa edat mitjana desemboca en un paper hegemònic consolidat per la Revolució Industrial i la Revolució Francesa.

En el terreny polític s'imposa el despotisme il·lustrat, on els governants s'envolten de pensadors per optimitzar l'administració de l'Estat, alhora que comença a consolidar-se l'economia capitalista. Culturalment, la Il·lustració sorgeix a França i s'expandeix arreu d'Europa com un corrent reformista que qüestiona la tradició. La raó humana s'erigeix com a única guia per aconseguir el progrés i la felicitat col·lectiva. Aquest moviment intel·lectual promou la tolerància religiosa, la llibertat de pensament i la separació formal entre l'Església i l'autoritat civil. Des del punt de vista científic, es fonamenta en la combinació del racionalisme de René Descartes i l'empirisme de John Locke.

DEFINICIÓ L'esperit crític il·lustrat és el mètode intel·lectual basat en la raó i l'evidència empírica destinat a transformar les estructures socials, afavorir la llibertat de consciència i superar els dogmes del tradicionalisme. COMPROVA-HO 2 Quin paper va exercir la raó en la concepció il·lustrada del progrés humà? La transformació del sistema educatiu modern Durant el segle XVIII, els estats europeus comencen a dissenyar i modernitzar les seves estructures escolars. L'objectiu prioritari passa a ser la preparació de ciutadans capaços d'aportar valor al bé comú i enfortir l'Estat modern.

Es planteja per primer cop el principi de l'educació universal, defensant la inclusió de les dones en els processos formatius.

Història del pensament educatiu contemporani 2 Àmbit d'anàlisi Model tradicional Model educatiu il·lustrat Titularitat i gestió Control quasi exclusiu dels ordes religiosos Procés creixent de secularització i laïcisme Objectiu formatiu Lectura bíblica i doctrina religiosa Formació cívica útil per a la comunitat Abast social Accés restringit i elitista Aspiració a la universalitat i alfabetització general Malgrat que la gran majoria dels centres escolars continuaven en mans eclesiàstiques per instruir la població en la lectura bíblica, es consolida una secularització gradual que reforça l'educació laica davant del control clerical tradicional.

La proposta pedagògica de Jean-Jacques Rousseau El filòsof i pedagog Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) va trencar tant amb les estructures educatives clàssiques com amb determinats dogmes de la societat burgesa. Rousseau defensava que la sobirania resideix plenament en el poble i afirmava la igualtat moral i jurídica de tots els éssers humans. Des del seu punt de vista, l'estat original de la naturalesa humana és la bondat intrínseca; per contra, la societat burgesa corromp l'individu mitjançant l'egoisme i les desigualtats artificials.

En l'àmbit de la intervenció docent, Rousseau articula dues premisses claus: El respecte al desenvolupament natural de l'infant: l'ensenyament s'ha d'ajustar als ritmes biològics i psicològics maduratius de cadascú, sense imposicions adultes prematures. L'aprenentatge vivencial i pràctic: la instrucció ha de sorgir de l'experiència directa amb el medi i no de la memorització passiva de doctrines teòriques. ERROR FREQÜENT Confondre el pensament de Rousseau amb una apologia cega de la cultura burgesa il·lustrada.

Encara que compartia la necessitat de canvi, Rousseau va criticar durament el model burgès perquè considerava que generava desigualtat i allunyava l'ésser humà de la seva bondat natural original. COMPROVA-HO 3 Quina és la causa de la corrupció humana segons la teoria social de Rousseau? Història del pensament educatiu contemporani 3 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Ascens de la burgesia La nova classe social reclama capacitació tècnica i ciutadana. Despotisme il·lustrat Monarques utilitzen reformes intel·lectuals per millorar l'Estat. Canvi de paradigma educatiu al segle XVIII Escolarització universal S'estén l'accés a les dones i classes no privilegiades.

Laïcització de l'ensenyament L'educació s'orienta al bé civil en comptes del clerical. IDEES CLAU El segle XVIII substitueix el dogma tradicional per la raó com a guia del progrés humà. S'inicia la secularització escolar i la defensa de la universalització formativa incloent les dones. Rousseau proclama la bondat originària de l'individu i la sobirania del poble. La pedagogia rousseauniana prioritza el ritme natural de creixement i la pràctica activa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per quina raó l'Església fomentava l'alfabetització al segle XVIII? 5. Quina oposició fonamental planteja Rousseau entre naturalesa i societat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quina corrent filosòfica va aportar la base científica experimental a la Il·lustració? 7. Quin va ser un objectiu clau de l'educació il·lustrada? 8. Segons Jean-Jacques Rousseau, com ha de ser l'educació dels infants? 9. Com descriu Rousseau l'estat originari de l'ésser humà?

El dogmatisme eclesiàstic a) L'escolàstica medieval b) L'empirisme de Locke c) El feudalisme estamental d) Mantenir el monopoli religiós a) Capacitar ciutadans pel bé comú b) Eliminar l'ensenyament femení c) Imposar l'estructura feudal d) Centrada en el memorisme teòric a) Dirigida a l'acumulació burgesa b) Ajustada a la seva evolució natural c) Basada en càstigs estrictes d) Malvat per naturalesa a) Corrupte des del naixement b) Incapaç de raonament autònom c) Un estat natural de bondat d) Història del pensament educatiu contemporani 4 2 L'educació al segle XIX: canvis industrials i Johann Heinrich Pestalozzi EN ACABAR SABRÀS Comprendre l'impacte de les revolucions industrials en la configuració social i educativa contemporània.

Explicar la institucionalització constitucional de l'educació primària. Sintetitzar la renovació pedagògica impulsada per Johann Heinrich Pestalozzi. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com va passar la pedagogia de ser un ofici d'instrucció empírica a convertir-se en una ciència acadèmica universitària? Transformacions estructurals de l'edat contemporània El segle XIX suposa l'entrada definitiva en l'edat contemporània sota l'empenta de les revolucions burgeses. La Revolució Industrial va alterar radicalment l'ordre econòmic gràcies a l'aplicació de la màquina de vapor, el carbó com a combustible indispensable i la fàbrica com a nou centre de producció.

Aquesta dinàmica va desplaçar les estructures agràries i artesanes tradicionals, consolidant la societat de classes i el sistema capitalista modern. Paral·lelament, l'esclavatge va anar desapareixent a nivell mundial. Més endavant, l'arribada d'una segona revolució industrial sustentada en l'electricitat, el petroli i la indústria de l'acer va impulsar el lideratge internacional de noves potències com Alemanya, els Estats Units i el Japó. PER RECORDAR-HO La transició productiva es resumeix en: carbó i vapor per a la primera industrialització; electricitat, acer i petroli per consolidar les grans potències de la segona etapa.

COMPROVA-HO 11 Quines noves fonts energètiques van propiciar la Segona Revolució Industrial? Consolidació legislativa i científic-acadèmica de l'educació Durant aquesta centúria es manté una forta expansió del servei escolar. Les constitucions nacionals incorporen per primera vegada el dret a l'educació bàsica, establint establiments públics destinats a l'atenció de les capes socials desafavorides i fixant trams d'escolaritat obligatòria. No obstant això, l'absentisme a les aules va romandre com una problemàtica habitual a causa de la inserció infantil en el treball fabril o agrícola.

D'altra banda, la pedagogia s'institueix com a disciplina universitària autònoma sota l'influx del positivisme científic. Aquest pas acadèmic va preparar el terreny per a concepcions pedagògiques innovadores que incidien en la motivació intrínseca i el treball cooperatiu col·lectiu. Història del pensament educatiu contemporani 5 La revolució metodològica de Pestalozzi El pedagog i reformador suís Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) va traslladar a la pràctica directa els principis de la Il·lustració tardana, convertint-se en el precursor directe de l'anomenada Escola Nova. Rebent el llegat teòric de Rousseau, va rebutjar frontalment la metodologia coercitiva de l'escola tradicional.

DEFINICIÓ Per a Pestalozzi, l'acte educatiu no consisteix en una transmissió dogmàtica unidireccional, sinó en un acompanyament o suport estructurat que es brinda a l'infant perquè construeixi el seu aprenentatge de manera gradual i progressiva. ERROR FREQÜENT Atribuir la invenció de l'escolarització obligatòria a l'absència total de treball infantil. Tot i que les lleis del segle XIX van regular l'educació gratuïta i obligatòria per a sectors humils, l'absentisme real va continuar sent molt acusat. COMPROVA-HO 12 En què es diferencia el concepte d'ensenyament en Pestalozzi respecte a l'Escola Tradicional?

PROCÉS Evolució de l'educació institucional al segle XIX 1 Industrialització Canvi tecnològic de la màquina de vapor i sorgiment de fàbriques. 2 Consolidació constitucional Reconeixement formal del dret a l'ensenyament bàsic elemental. 3 Pedagogia universitària Formalització positivista com a ciència de l'educació autònoma. 4 Renovació pestalozziana Suport al progrés espontani superant el model memorístic clàssic. IDEES CLAU La industrialització substitueix l'artesania i consagra el sistema fabril i la societat de classes. L'educació bàsica comença a ser reconeguda com un dret constitucional amb caràcter obligatori. El positivisme impulsa la professionalització universitària de la pedagogia.

Pestalozzi aplica la Il·lustració entenent l'educació com un suport al desenvolupament progressiu del nen. Història del pensament educatiu contemporani 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quina dificultat social impedia el compliment efectiu de les lleis d'escolarització del segle XIX? 14. Com influeix Rousseau en la teoria desenvolupada per Pestalozzi? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin recurs energètic va caracteritzar principalment la primera fase de la industrialització? 16. Quin reconeixement legal rellevant es produeix a les constitucions del segle XIX? 17. Quin corrent intel·lectual va permetre a la pedagogia adquirir rang de disciplina universitària?

18. Quin paper atorga Pestalozzi a l'educador en el procés instructiu? 3 El segle XX i l'Escola Nova: la pedagogia pragmàtica de John Dewey EN ACABAR SABRÀS Caracteritzar els conflictes polítics i els avenços de l'anomenada Revolució del Coneixement. Descriure el naixement de la psicopedagogia i els reptes mundials d'escolarització. Analitzar el model d'Escola Nova de John Dewey i el seu nexe amb la democràcia activa.

El combustible nuclear a) El gas canalitzat b) El carbó i el vapor c) L'energia elèctrica d) El monopoli educatiu privat a) L'eliminació del límit d'edat escolar b) El dret a l'educació bàsica c) La supressió dels centres públics d) L'escolàstica tradicional a) El misticisme teològic b) El positivisme científic c) L'anarquisme militar d) De transmissor indiscutible de veritats a) D'ajuda i acompanyament en el creixement b) De garant dels càstigs físics c) D'administrador de l'Estat fabril d) Història del pensament educatiu contemporani 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot un sistema educatiu limitar-se a transmetre matèries acadèmiques sense influir en el model de ciutadà polític que construeix?

Panorama geopolític i transformacions del segle XX La centúria del segle XX va viure una acceleració històrica marcada per conflictes d'escala mundial: la Primera i la Segona Guerra Mundial, la confrontació bipolar de la Guerra Freda i els processos de descolonització. Socialment es produeix una autèntica explosió demogràfica i una polarització internacional dividida en societats avançades, països en vies de creixement i regions subdesenvolupades. Els avanços tècnics van consolidar la Revolució del Coneixement basada en les comunicacions i la informàtica, que van donar pas a l'era digital i la cursa espacial.

Alhora, l'economia es va mundialitzar plenament sota l'hegemonia de potències com els Estats Units i la Xina, en un món que començava a preocupar-se pel medi ambient i per la gestió de la diversitat cultural. COMPROVA-HO 20 Quins nous eixos d'interès sociocultural van sorgir en la segona meitat del segle XX arran de la globalització? Nous reptes en els sistemes educatius contemporanis En el camp educatiu, el segle XX assumeix dues grans prioritats: L'expansió de l'educació secundària a la totalitat del món occidental. La universalització urgent de l'educació primària en els territoris subdesenvolupats.

Així mateix, l'aproximació amb la ciència psicològica fomenta el naixement de la psicopedagogia. Aquest diàleg científic va permetre inaugurar l'educació especial per donar resposta tant a l'alumnat afectat per discapacitats com a les persones amb altes capacitats intel·lectuals (superdotació). DEFINICIÓ La psicopedagogia és la branca interdisciplinària sorgida al segle XX de la confluència entre psicologia i pedagogia que atén la diversitat funcional, cognitiva i emocional de l'alumnat dins el marc escolar. El moviment de l'Escola Activa i John Dewey El filòsof estatunidenc John Dewey (1852-1952) va liderar la renovació del corrent conegut com a Escola Nova o Activa.

Format com a filòsof acadèmic, Dewey va orientar la seva disciplina teòrica cap a la pràctica educativa mitjançant un laboratori pedagògic i la publicació de la seva obra cabdal Escola i Societat. La teoria de Dewey s'articula mitjançant la combinació indissociable entre filosofia, mètode lògic i pràctica política: Història del pensament educatiu contemporani 8 ERROR FREQÜENT Limitar la contribució de John Dewey a una simple tècnica de dinàmiques d'equip. La seva pedagogia té una càrrega política expressa: l'aprenentatge escolar ha de ser el bressol per aprendre a exercir una ciutadania democràtica i participativa.

COMPROVA-HO 21 Quines causes cíviques van marcar l'activisme social de John Dewey? ESQUEMA Eixos fonamentals de la pedagogia de John Dewey Aprenentatge mitjançant l'acció: les activitats a l'aula han de basar-se en tasques funcionals orientades a resoldre problemes de la vida quotidiana. 1 Foment del treball cooperatiu: l'alumnat s'organitza en equip per desenvolupar habilitats col·lectives i responsabilitat cívica. 2 Compromís social i democràtic: l'educació és un instrument clau per transformar la societat, defensant el sufragi femení, els drets dels immigrants, la sindicació docent i una democràcia participativa. 3 Mètode pràctic Acció resolutiva directa.

Laboratori pedagògic Assaig i contrast de noves pràctiques. Escola i Societat Llibre teòric sobre educació i vida. Dimensió col·lectiva Cooperació en equips. Finalitat democràtica Transformació comunitària. Sindicalització docent Dret d'associació de mestres. Drets i sufragi Vot femení i suport als immigrants. Història del pensament educatiu contemporani 9 IDEES CLAU El segle XX s'enfronta al repte de secundària universal a Occident i primària a zones vulnerables. La unió de pedagogia i psicologia crea la psicopedagogia i l'educació especial inclusiva. L'Escola Nova de Dewey substitueix el verbalisme passiu per tasques col·lectives amb significat.

Dewey vincula directament l'escola activa amb el projecte d'una societat democràtica i participativa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quins dos perfils extrems d'alumnat atén per primer cop l'educació especial del segle XX? 23. Com s'anomena la publicació clau de John Dewey on materialitza les seves idees pedagògiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin va ser un dels reptes educatius cabdals del segle XX a Occident? 25. Com defineix l'ensenyament l'Escola Nova promoguda per John Dewey? 26. Quina disciplina sorgeix gràcies a l'acostament entre pedagogia i psicologia? 27. Quin tipus de sistema polític promovia John Dewey mitjançant l'educació?

La supressió de la primària pública a) L'extensió de l'educació secundària b) L'eliminació de la psicopedagogia c) La prohibició del vot a les dones d) Pràctica exclusiva de càstigs corporals a) Transmissió dogmàtica de memòria b) Resolució de tasques amb sentit i acció c) Confinament solitari a l'estudi d) La teologia comparada a) L'escolàstica feudal b) La psicopedagogia c) El materialisme biològic d) L'oligarquia burgesa a) L'autocràcia militar b) La democràcia participativa c) El feudalisme il·lustrat d) Història del pensament educatiu contemporani 10 4 Corrents pedagògics crítics del segle XX: Makarenko, Freinet i Freire EN ACABAR SABRÀS Comprendre l'organització del col·lectiu i el treball en la proposta socialista de Makarenko.

Identificar les tècniques d'expressió activa i materialisme escolar en Freinet. Explicar el procés d'alfabetització i consciència crítica de Paulo Freire en oposició a la domesticació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 És possible alfabetitzar algú sense ensenyar-li a reflexionar sobre les condicions socials en què viu? El model educatiu socialista: Anton S. Makarenko El pedagog i escriptor ucraïnès Anton S. Makarenko (1888-1931) és considerat el principal teòric de la pedagogia de la Unió Soviètica. Com a pedagog i treballador social, és considerat un dels fundadors de la pedagogia soviètica i un dels grans educadors mundials per les seves publicacions.

Makarenko va estructurar una metodologia centrada en la vida del col·lectiu autònom. Sota aquesta òptica, els infants no s'eduquen com a individualitats aïllades, sinó integrats en una comunitat que comparteix deures, normes democràtiques internes i un compromís social comú. A més, va integrar el treball productiu real dins l'itinerari escolar diari, demostrant que el treball col·lectiu actua com un mecanisme cohesionador indispensable per a la formació moral. PER RECORDAR-HO Makarenko sosté l'educació sobre dues columnes: l'autogestió del col·lectiu infantil autònom i la participació activa en el treball productiu real.

COMPROVA-HO 29 Quin paper compleix el treball manual dins de la proposta escolar de Makarenko? Les tendències antiautoritàries: Célestin Freinet El mestre francès Célestin Freinet (1896-1966), nascut a Gars, va iniciar el seu camí docent amb divuit anys, interromput immediatament pel seu reclutament a la Primera Guerra Mundial on va patir greus ferides pulmonars el 1916. Durant la convalescència va estudiar profundament les obres de Karl Marx, Friedrich Engels i Vladímir Lenin, materials que el van inspirar per impulsar cap al 1920 el denominat «materialisme escolar».

Fundador de l'escola moderna francesa, Freinet va articular una pedagogia popular dins les coordenades de renovació de l'Escola Nova basada en els següents postulats: Història del pensament educatiu contemporani 11 L'espontaneïtat infantil: atorgar llibertat a la curiositat natural i a les capacitats d'expressió del nen. El mètode actiu del tanteig experimental: l'alumnat elabora el saber a partir de l'assaig i l'experimentació directa. El treball col·lectiu i el mètode actiu: construcció conjunta del saber mitjançant l'acció i la cooperació entre l'alumnat. COMPROVA-HO 30 Quines lectures van marcar l'orientació ideològica de Célestin Freinet durant la seva recuperació sanitària?

El corrent personalista i alliberador: Paulo Freire El pedagog brasiler Paulo Freire (1921-1997) va centrar la seva tasca en la denúncia de les estructures d'opressió social mitjançant una pedagogia profundament humanista. D'arrels cristianes progressistes, el seu ideari combinava la fe social amb un pensament polític transformador. L'any 1947 va emprendre projectes pràctics d'alfabetització d'adults, feina que als anys seixanta el va portar al nord-est brasiler, una àrea castigada per uns índexs extrems d'analfabetisme.

A causa de la radicalitat de la seva acció educativa en favor dels oprimits, va topar frontalment amb els sectors socials dominants i va haver d'exiliar-se, col·laborant aleshores com a assessor d'organismes internacionals com la UNESCO. DEFINICIÓ La pedagogia de l'oprimit de Freire concep l'acte docent no com una «domesticació» passiva de la persona, sinó com un procés d'alliberament crític mitjançant la presa de consciència de la pròpia realitat per transformar les estructures socials injustes. Autor pedagògic Corrent principal Metodologia distintiva Objectiu final Anton S.

Makarenko Corrent socialista Organització col·lectiva i treball productiu Construcció ciutadana soviètica Célestin Freinet Corrent antiautoritari Pedagogia popular i tanteig experimental Expressió lliure i cooperació obrera Paulo Freire Corrent personalista Alfabetització crítica i conscientització Alliberament i transformació social ERROR FREQÜENT Confondre l'alfabetització segons Freire amb un simple aprenentatge de lectura i escriptura mecanicista. Per a Freire, aprendre les paraules és inseparable de comprendre críticament el món per alliberar-se de la dominació social, oposant-se radicalment a la domesticació cultural.

Història del pensament educatiu contemporani 12 COMPROVA-HO 31 Per què la pedagogia de Paulo Freire rebutja la idea tradicional d'educació entesa com a domesticació? ESQUEMA Corrents pedagògics crítics i transformadors del segle XX IDEES CLAU Makarenko estructura la pedagogia socialista sobre l'autogestió del col·lectiu i el treball productiu. Freinet crea l'escola moderna basada en l'espontaneïtat, el treball col·lectiu i el mètode actiu. Freire combat l'analfabetisme al nord-est del Brasil amb campanyes formatives d'adults. L'educació alliberadora freiriana persegueix el despertar crític per evitar la domesticació cívica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32.

En quin escenari geogràfic i social va concentrar Paulo Freire les seves campanyes d'alfabetització dels anys seixanta? 33. Quin concepte metodològic sintetitza l'aplicació pràctica de Freinet desenvolupada a partir de 1920? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34. Quin eix formatiu defineix la pedagogia soviètica de Makarenko? Pedagogia socialista Anton S. Makarenko (Ucraïna). Treball productiu Inserció en el col·lectiu autònom. Escola popular activa Célestin Freinet (França). Tanteig experimental Espontaneïtat i rebuig al manual teòric. Pedagogia personalista Paulo Freire (Brasil). Conscientització crítica Alfabetització d'adults alliberadora.

El treball productiu en col·lectiu a) L'escola confessionals elitista b) L'eliminació de les normes socials c) L'aïllament reflexiu individual d) Història del pensament educatiu contemporani 13 35. Quin pedagog francès va encunyar la idea del «materialisme escolar»? 36. Quin enfocament caracteritza la visió educativa de Paulo Freire? 37. A quin organisme internacional va assessorar Freire durant els seus anys d'exili? 5 Resum per repassar Context històric i transformacions educatives Evolució social i institucional de l'educació des del segle XVIII fins al segle XX.

Període / Concepte Trets fonamentals Il·lustració (segle XVIII) Moviment reformista basat en la raó com a guia de progrés; defensa la tolerància, la secularització i la formació de ciutadans per a l'Estat. Educació al segle XIX Reconeixement constitucional del dret a l'educació bàsica obligatòria, professionalització universitària de la pedagogia (positivisme) i persistència de l'absentisme. Reptes del segle XX Universalització de la primària a regions subdesenvolupades, extensió de la secundària a Occident i aparició de la psicopedagogia i l'educació especial. Principals autors i corrents pedagògics Aportacions clau dels teòrics contemporanis revisats al programa.

Autor Corrent / Proposta Aportació principal Jean-Jacques Rousseau (1712- 1778) Pedagogia naturalista il·lustrada Defensa la bondat natural originària de l'infant, l'aprenentatge pràctic i el respecte als ritmes biològics davant la corrupció social burgesa. Johann H. Pestalozzi (1746- 1827) Precursor de l'Escola Nova Concep l'educació com un suport progressiu al desenvolupament infantil, rebutjant el dogmatisme de l'escola tradicional.

Jean-Jacques Rousseau a) John Dewey b) Johann Pestalozzi c) Célestin Freinet d) L'entrenament mecànic rígid a) L'ensenyament tecnocràtic neutre b) La domesticació del poble c) La pedagogia de l'alliberament crític d) Al Fons Monetari Internacional a) Al Banc Central Europeu b) A la UNESCO c) A l'OTAN d) Història del pensament educatiu contemporani 14 Autor Corrent / Proposta Aportació principal John Dewey (1852- 1952) Escola Nova o Activa Planteja l'aprenentatge per l'acció amb tasques funcionals en grup i connecta l'escola amb la pràctica de la democràcia participativa. Anton S.

Makarenko (1888- 1931) Pedagogia socialista soviètica Desenvolupa la formació basada en col·lectius infantils autònoms i la integració del treball productiu a l'escola. Célestin Freinet (1896-1966) Corrent antiautoritari / Escola Moderna Formula el materialisme escolar i una pedagogia popular sustentada en l'espontaneïtat, el mètode actiu i el treball col·lectiu. Paulo Freire (1921- 1997) Corrent personalista / Pedagogia de l'oprimit Proposa una alfabetització d'adults humanista i alliberadora destinada a despertar la consciència crítica contra la domesticació social. Història del pensament educatiu contemporani 15 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Mitjançant una educació pràctica basada en el ritme maduratiu intern i l'experimentació lliure, protegint el menor de les influències deformants del medi social. 2. La raó es va establir com la guia exclusiva per superar els dogmes tradicionals, assolir el coneixement cert i garantir tant el progrés col·lectiu com la felicitat de les societats. 3. La societat burgesa i els seus valors competitius, els quals trenquen l'estat de bondat originari de la persona provocant egoisme i profundes desigualtats socials. 4. Perquè buscava que la població pogués interpretar directament les Sagrades Escriptures i rebre una correcta instrucció doctrinal catòlica. 5.

L'individu neix pur i bondadós per naturalesa, però el model social burgès corromp aquesta condició instaurant l'egoisme i les estructures de desigualtat. 6. c) L'empirisme de Locke. L'empirisme de Locke, juntament amb el racionalisme de Descartes, va proporcionar el fonament epistemològic al moviment il·lustrat. 7. b) Capacitar ciutadans pel bé comú. Es buscava formar ciutadans preparats que poguessin col·laborar activament en la construcció i el desenvolupament de l'Estat. 8. c) Ajustada a la seva evolució natural. Rousseau defensava respectar el creixement biològic espontani i afavorir l'adquisició pràctica d'aprenentatges vivencials. 9. d) Un estat natural de bondat.

Rousseau planteja que les persones posseeixen una bondat natural abans que les estructures socials generin egoisme. 10. Gràcies a l'ascens del positivisme científic al segle XIX, que va aplicar criteris sistemàtics d'observació a l'aprenentatge infantil. 11. L'electricitat i el petroli, sumades a la fabricació en massa de l'acer, que van situar Alemanya, els Estats Units i el Japó com a noves potències globals. 12. En comptes d'imposar continguts mitjançant la memorització passiva, Pestalozzi concep l'educació com un suport extern orientat al descobriment gradual per part del mateix alumne. 13.

L'elevat absentisme escolar provocat per les condicions materials precàries i la necessitat d'incorporar els infants al treball familiar o fabril. 14. Inspira la necessitat de posar l'infant al centre i rebutjar els mètodes dogmàtics de l'escola clàssica a favor d'un acompanyament natural del seu creixement. 15. c) El carbó i el vapor. La màquina de vapor i el carbó van ser els fonaments que van transformar les unitats productives en fàbriques modernes. 16. c) El dret a l'educació bàsica. Els textos constitucionals d'aquest període incorporen per primera vegada la regulació de l'ensenyament obligatori per protegir els sectors febles. 17. c) El positivisme científic.

El marc científic del positivisme va dotar la pedagogia d'un espai metodològic formalitzat a l'àmbit universitari. 18. b) D'ajuda i acompanyament en el creixement. Considera que el docent s'ha de limitar a ser un suport extern que ajudi l'infant a progressar de manera autònoma. 19. No, perquè les pràctiques d'aula i el treball cooperatiu condicionen de forma directa l'adquisició d'hàbits cívics i participatius en una societat. 20. La preocupació ecològica pel medi ambient, la gestió de la diversitat cultural i l'expansió globalitzada dels sistemes de telecomunicació digital. Història del pensament educatiu contemporani 16 21.

La defensa activa del vot femení, la protecció dels drets laborals dels migrants, la lliure sindicació del col·lectiu docent i la democràcia d'implicació ciutadana. 22. Els estudiants amb discapacitats funcionals o cognitives i l'alumnat que presenta característiques de superdotació intel·lectual. 23. La seva obra rep el títol d'«Escola i Societat». 24. b) L'extensió de l'educació secundària. L'extensió de la secundària a la ciutadania occidental va esdevenir un dels grans reptes institucionals del segle XX. 25. c) Resolució de tasques amb sentit i acció. L'Escola Nova situa l'acció directa, la motivació i el treball en equip com a eixos centrals del procés educatiu. 26. c) La psicopedagogia.

La fusió científica de totes dues matèries va donar pas al naixement de la psicopedagogia i de l'educació especial. 27. c) La democràcia participativa. Dewey considerava l'escola com l'espai idoni per entrenar els ciutadans en una democràcia participativa. 28. Des de la perspectiva personalista crítica, l'adquisició del codi escrit s'ha de vincular indissociablement a la comprensió del medi per no reduir-se a un instrument mecànic de control social. 29. No constitueix un càstig ni un mer exercici teòric, sinó un treball productiu autèntic que vertebra la moralitat col·lectiva i l'autogestió del grup. 30.

Els escrits de Marx, Engels i Lenin, que van configurar la base teòrica del seu conegut «materialisme escolar». 31. Perquè l'educació domesticadora adoctrina i sotmet els individus al poder establert, mentre que l'educació alliberadora els dota de consciència crítica per transformar les injustícies del seu entorn. 32. Al nord-est del Brasil, on predominava una taxa d'analfabetisme especialment alta i una situació de marginació dels camperols. 33. El «materialisme escolar», basat en l'expressió lliure, el treball col·laboratiu i la producció autònoma a l'aula. 34. a) El treball productiu en col·lectiu.

Makarenko combinava la convivència en comunitats infantils autònomes amb la participació directa en el treball productiu real. 35. d) Célestin Freinet. Freinet va desenvolupar el concepte de materialisme escolar cap al 1920 després de les seves lectures de convalescència de Marx, Lenin i Engels. 36. d) La pedagogia de l'alliberament crític. Freire va defensar una educació humanista que alliberi la consciència crítica de l'individu davant de la mera domesticació. 37. c) A la UNESCO. En veure's forçat a abandonar el seu país per l'oposició dels sectors dominants, va col·laborar directament amb la UNESCO. Història del pensament educatiu contemporani 17