Apunts de Societat, Família i Educació | Grau Infantil URV

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SOCIETAT, FAMÍLIA I EDUCACIÓ Grau en Educació Infantil Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Societat, Família i Educació: mètode científic, Escola Nova, franquisme, teories reproductivistes i pedagogia crítica per a l'examen a la URV.

APREN.AI Índex 1 Investigació educativa — Coneixement científic i mètode d'investigació De l'ocurrència a l'evidència científica Tipologies de coneixement humà Trets distintius del coneixement científic i les teories socials Fases del mètode d'investigació educativa 2 Fonaments històrics — Del Renaixement a la Il·lustració i la Revolució Francesa De l'Edat Mitjana a la Modernitat: Humanisme i Antropocentrisme La Il·lustració i el Racionalisme Occidental La Revolució Francesa i la Proposta de la Instrucció Pública 3 Moviments pedagògics — Naturalisme, Romanticisme i Escola Nova Del racionalisme al naturalisme pedagògic Romanticisme pedagògic: Pestalozzi i Fröbel L'Escola Nova: orígens i principis rectors Sistemes i aportacions clau del moviment 4 Crítica institucional — Teories de la desescolarització La crisi del model escolar als anys setanta Ivan Illich: consumisme pedagògic i xarxes obertes de saber Goodman, Reimer i Holt: diagnòstics i propostes alternatives 5 Història educativa a Espanya — De la República i la Guerra al Franquisme Diagnòstic estructural i dèficits inicials L'escola republicana en temps de pau (1931-1936) L'educació durant la Guerra Civil i el CENU a Catalunya La ruptura franquista: repressió i depuració docent El model nacionalcatolicista i la condició de la dona Evolució per etapes del règim fins a la LGE de 1970 6 Pedagogia llibertària — Institución Libre de Enseñanza, Ferrer i Guàrdia i Mujeres Libres Context sociolaboral i emergència de l'anarquisme a Catalunya La Institución Libre de Enseñanza (ILE) i la renovació pedagògica Fonaments de la pedagogia llibertària L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia Mujeres Libres: emancipació integral i la triple esclavitud 7 Pensament postmodern i sociologia reproductivista — Desconstrucció i determinisme Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 1 La crisi postmoderna: context històric i desmantellament dels grans relats Funcionalisme estructural i sociologia de la ciència Estudis empírics sobre el rendiment: Coleman, Jencks i Levin Les teories reproductivistes de l'educació 8 Pedagogia crítica — De la reproducció a l'agència humana i l'acció alliberadora Límits del reproductivisme i recuperació de l'agència humana El gir dialògic i la intersubjectivitat Paulo Freire: educació bancària versus acció alliberadora Currículum ocult, resistència i docents intel·lectuals: Apple i Giroux 9 Resum per repassar Investigació educativa i coneixement científic Evolució històrica i renovació pedagògica Desescolarització i pedagogia llibertària Franquisme i educació a Espanya Paradigmes sociològics i pedagogia crítica Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 2 1 Investigació educativa — Coneixement científic i mètode d'investigació EN ACABAR SABRÀS Diferenciar una ocurrència d'una evidència científica aplicada a la pràctica educativa Classificar els tipus de coneixement humà i identificar les característiques del saber científic Explicar les aportacions fonamentals de Vygotski, Mead i Elster a la recerca en ciències socials Descriure ordenadament les vuit fases del procés d'investigació educativa PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'experiència positiva d'un sol mestre a la seva aula no és suficient per recomanar una metodologia a tot el sistema educatiu?

La pràctica educativa s'enfronta sovint a la difusió de falses notícies, creences infundades o interessos econòmics particulars. La millora real de l'educació exigeix superar la simple intuïció personal i consolidar actuacions fonamentades en el rigor empíric, garantint simultàniament criteris d'eficiència i d'equitat per a qualsevol col·lectiu. ESQUEMA Estructura general de la matèria De l'ocurrència a l'evidència científica En l'àmbit pedagògic s'acostuma a confiar de manera ingènua en testimonis individuals o en relats procedents de contextos privats i particulars. Aquestes idees personals, no contrastades, constitueixen simples ocurrències.

Per transformar el sistema escolar cal substituir aquestes ocurrències per evidències científiques demostrades empíricament. DEFINICIÓ Una evidència científica és un coneixement contrastat empíricament mitjançant un mètode sistemàtic, que demostra quines actuacions educatives assoleixen resultats positius i d'èxit per a tot l'alumnat.

Fonaments i Mètode Investigació científica i evidències educatives Evolució Històrica Des de la Il·lustració fins a la República i el franquisme Paradigmes Crítics Desescolarització, reproducció i pedagogia crítica Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 3 Les actuacions educatives d'èxit han d'unir dos principis bàsics: Eficiència: l'actuació assoleix resultats positius demostrats. Equitat: els beneficis són efectius per a qualsevol col·lectiu, promovent la igualtat real d'oportunitats.

Tipologies de coneixement humà Per situar el saber científic cal diferenciar-lo de la resta de formes de coneixement: Tipus de coneixement Origen i característiques Contrastació amb la realitat Vulgar (sentit comú) Basat en l'experiència quotidiana i condicionat pel context sociocultural immediat. No contrastat; subjectiu i parcial. Filosòfic Fruit de la reflexió crítica, l'anàlisi conceptual i el qüestionament de la pròpia realitat. No empíric; imprescindible per pensar, però sense validació factual. Científic Obtingut mitjançant el mètode científic a partir de dades empíriques i cerca de millora contínua. Contrastable, acumulatiu, metòdic i orientat a la formulació de lleis o patrons.

ERROR FREQÜENT Un error habitual en els exàmens és considerar que una pràctica d'aula és vàlida pel sol fet de funcionar en l'experiència pròpia d'un docent. L'experiència individual pertany al coneixement vulgar o de sentit comú; només adquireix rang d'evidència quan s'avalua de manera metòdica, sistemàtica i amb dades contrastables. COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal hi ha entre una ocurrència i una evidència científica en educació?

Trets distintius del coneixement científic i les teories socials Tot saber científic s'assenta en un conjunt de propietats essencials: és crític, metòdic, sistemàtic, unificat en el seu objecte, ordenat, universal, comunicable, racional, provisional i capaç d'explicar i predir fenòmens mitjançant relacions causals o lleis. A partir de la recerca sistemàtica es generen teories que conceptualitzen la realitat social. Aquestes teories científiques han de complir quatre requisits fonamentals: Sistema relacional: interconnexió coherent entre múltiples elements i variables. Estructura deductiva: capacitat d'inferir principis generals a partir de premisses i dades.

Contrastabilitat: possibilitat real de posar la teoria a prova en la pràctica empírica. Consistència: coherència interna i absència d'excepcions arbitràries no justificades. Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 4 Mentre que les ciències pures o naturals analitzen una realitat física i objectiva, les ciències socials operen sobre una naturalesa profundament intersubjectiva (per aprofundir en el concepte, vegeu «Pedagogia crítica — De la reproducció a l'agència humana i l'acció alliberadora»).

Tres aportacions teòriques resulten cabdals per entendre la recerca educativa: Lev Vygotski: formula la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), que mesura la distància entre el nivell de desenvolupament real (el que la persona resol de manera autònoma) i el potencial assolit amb acompanyament competent. Defensa el treball col·lectiu i la universalitat de les oportunitats de coneixement. George H. Mead: des de l'interaccionisme simbòlic, assenyala que les persones atorguen significat als símbols mitjançant la interacció social i modelen la seva conducta segons el que interpreten que la societat espera d'elles. Jon Elster: qüestiona el model clàssic de l'homo economicus.

Demostra que l'acció humana no respon exclusivament a un càlcul racional i egoista, ja que les persones sovint prenen decisions condicionades per sentiments o perjudicis personals; la resolució de conflictes socials requereix el treball col·lectiu i la interdisciplinarietat. COMPROVA-HO 3 Per què el qüestionament de l'«homo economicus» per part d'Elster és clau en ciències socials? Fases del mètode d'investigació educativa La recerca educativa consisteix en un procés organitzat de reflexió, control i anàlisi crítica amb la finalitat d'aportar nous fets, dades, relacions i lleis científiques.

Es desenvolupa a través de vuit fases estructurades: Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 5 PROCÉS Fases del mètode d'investigació educativa 1. Problema Delimitació, valoració i formulació interrogativa 1 2. Literatura Revisió d'estudis i bases científiques 2 3-4. Hipòtesis i objectius Definició d'enunciats i metes del treball 3 5. Metodologia Instruments, mostra i recollida de dades 4 6-7. Resultats i conclusions Anàlisi empírica i correspondència amb hipòtesis 5 8.

Nous problemes Apertura de noves línies i referències APA 6 Plantejament del problema: s'identifica el problema a partir de l'experiència docent, l'observació directa, teories prèvies o recerques ja existents. Es valora que sigui un problema real, factible, rellevant, resoluble i generador de nou coneixement. Es formula de manera clara en forma de pregunta (podent ser problemes oberts, d'orientació inductiva, o tancats, de caràcter deductiu). 1 Revisió de la literatura científica: consulta exhaustiva de fonts consolidades i bases de dades científiques de referència (com Web of Science, Scopus, o projectes marc internacionals com els de Cambridge i Harvard) per fixar l'estat de la qüestió.

2 Formulació d'hipòtesis o preguntes de recerca: elaboració d'una hipòtesi d'estudi (afirmació clara, precisa i comprensible que es posarà a prova) o de preguntes conductores de la investigació. 3 Definició d'objectius: concreció d'objectius directament vinculats a les hipòtesis o preguntes, els quals guiaran l'estructura global del treball. 4 Enfocament metodològic: selecció dels instruments de recollida de dades i de la mostra representativa de l'estudi, seguida de la seva aplicació i anàlisi sistemàtica. 5 Presentació de resultats: descripció i exposició detallada de les dades empíriques obtingudes.

6 Conclusions: redacció directa i fonamentada que manté correspondència estricta amb el plantejament inicial i els objectius de recerca. 7 Plantejament de nous problemes: obertura de noves línies d'investigació a partir de les troballes, acompanyades de les referències bibliogràfiques corresponents segons la normativa estàndard (com el format APA). 8 Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 6 COMPROVA-HO 4 Quina funció té la correspondència entre conclusions i objectius en una recerca? IDEES CLAU La investigació educativa substitueix les ocurrències i el sentit comú per evidències científiques basades en criteris d'eficiència i equitat.

El coneixement científic es diferencia del vulgar i del filosòfic pel seu mètode empíric, la seva verificabilitat i la seva capacitat explicativa. A diferència de les ciències naturals, les ciències socials aborden una realitat de naturalesa intersubjectiva. Vygotski (ZDP), Mead (interaccionisme simbòlic) i Elster (crítica a l'homo economicus) són fonaments teòrics clau per entendre l'aprenentatge i la interacció social. El mètode d'investigació educativa requereix una seqüència rigorosa de 8 fases des del plantejament del problema fins a l'obertura de noves línies de recerca. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quins dos criteris simultanis han de complir les actuacions educatives per transformar eficaçment la realitat? 6. Com defineix Lev Vygotski la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)? 7. Quines són les quatre etapes clau dins de la primera fase del mètode científic (plantejament del problema)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Què diferencia principalment una ocurrència d'una evidència educativa? 9. Quin tipus de coneixement es basa en el sentit comú i la vivència immediata?

El seu caràcter estrictament filosòfic a) L'origen provinent d'un professional reconegut b) El suport per dades empíriques contrastades c) La seva difusió en xarxes socials d) Científic a) Vulgar b) Filosòfic c) Metòdic d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 7 10. Quina tesi defensa Jon Elster respecte al comportament humà? 11. En quina fase del mètode científic es defineix la mostra de l'estudi? 2 Fonaments històrics — Del Renaixement a la Il·lustració i la Revolució Francesa EN ACABAR SABRÀS Distingir l'antropocentrisme renaixentista del model teocèntric feudal. Explicar els components del racionalisme occidental i del projecte enciclopèdic segons Max Weber.

Comparar el model educatiu eclesiàstic de l'Antic Règim amb la instrucció pública republicana de Condorcet. Analitzar la reivindicació d'Olympe de Gouges respecte a la Declaració de 1789. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Podia existir una veritable democràcia si l'accés a la lectura i a la ciència romania restringit a les elits eclesiàstiques i nobiliàries? La transició cap a la modernitat va suposar una transformació profunda en la concepció de l'ésser humà, la societat i el paper del coneixement. La superació de les estructures feudals va obrir pas a noves institucions i paradigmes intel·lectuals que van redefinir la funció de l'educació.

PROCÉS Evolució històrica del pensament educatiu modern 1 Renaixement i Humanisme Antropocentrisme, impremta i ruptura amb les relacions feudals. 2 Racionalisme Il·lustrat L'Enciclopèdia, capacitat racional universal i burocràcia moderna. 3 Drets Ciutadans (1789- 1791) Declaracions de drets de l'home i de la dona. 4 Instrucció Pública Republicana Model laic, universal i gratuït de Condorcet.

Les emocions no influeixen mai en l'elecció a) L'individu tria sempre el benefici personal b) El càlcul pur de l'homo economicus falla c) La conducta és sempre egoista i calculada d) Revisió de la literatura a) Enfocament metodològic b) Plantejament de nous problemes c) Formulació d'hipòtesis d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 8 De l'Edat Mitjana a la Modernitat: Humanisme i Antropocentrisme L'inici de l'edat moderna va anar acompanyat de fets històrics de gran impacte: els viatges transoceànics i l'arribada dels europeus a Amèrica per contrastar noves rutes i coneixements geogràfics, el sorgiment de les monarquies autoritàries amb la consolidació de l'estat modern, i la invenció de la impremta.

Aquest avanç tècnic va democratitzar la circulació dels textos i va permetre canalitzar l'exigència social de fer accessible el saber fora dels monestirs. En aquest context de declivi del feudalisme, dues noves forces van prendre protagonisme econòmic i social: la burgesia i el capitalisme incipient. A nivell cultural i ideològic, el Humanisme renaixentista va capgirar l'ordre teocèntric medieval mitjançant l'antropocentrisme, situant la persona com a centre del cosmos i legitimant la seva capacitat per regir el seu propi destí.

Sota la inspiració d'arquetips clàssics d'honor i fortalesa com Ulisses, l'ideal humanista va vincular la creació cultural a la tríada de bondat, bellesa i veritat, valors que havien de guiar tota acció social i educativa. DEFINICIÓ L'antropocentrisme és la concepció filosòfica que situa l'ésser humà com a centre de reflexió moral, racional i social, substituint la submissió a la voluntat divina per la responsabilitat individual sobre el propi destí. COMPROVA-HO 13 Quina relació hi ha entre l'antropocentrisme humanista i la pèrdua de poder de les estructures feudals?

La Il·lustració i el Racionalisme Occidental El moviment il·lustrat va sintetitzar aquest canvi amb la consigna d'aprendre a pensar per un mateix («atreveix-te a pensar»). Totes les persones són racionals per naturalesa; per tant, cadascú és responsable de governar els seus pensaments i accions, i no únicament les elits dominants. El sociòleg Max Weber va sistematitzar els eixos del racionalisme occidental, visibles en el desplegament de la modernitat: Desenvolupament de la ciència i la jurisprudència basades en la pura racionalitat. Institucionalització de l'art com a manifestació oberta a tota la societat.

Creació de l'administració burocràtica moderna, que permet gestionar tràmits públics sota el principi d'un dret administratiu accessible a la ciutadania. Consolidació de l'empresa de caràcter capitalista. Projecte educatiu de L'Enciclopèdia: sistematització col·lectiva dels sabers humans per posar-los a l'abast del poble en un context de massiu analfabetisme. COMPROVA-HO 14 Per què la publicació de L'Enciclopèdia va tenir un valor pedagògic rupturista en la seva època?

Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 9 La Revolució Francesa i la Proposta de la Instrucció Pública Després de l'impacte polític de la Revolució Americana, que va demostrar la viabilitat de transformar l'organització estatal i les lleis, la Revolució Francesa va rebutjar radicalment l'Antic Règim i la tirania monàrquica. La burgesia va encapçalar aquest moviment que aspirava a establir una nova societat basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. L'any 1789, l'Assemblea Nacional Francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, establint drets inalienables, universals i la sobirania popular davant el poder feudal i eclesiàstic.

No obstant això, aquesta universalitat va excloure la meitat de la població. Per aquest motiu, Olympe de Gouges va publicar el 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, exigint el reconeixement de drets polítics, llibertats civils i accés al sufragi per a les dones en condicions d'absoluta igualtat. En l'àmbit escolar, el nou projecte republicà va requerir una pedagogia de la Revolució Francesa adreçada a formar ciutadans lliures.

Aquesta proposta contemplava: El dissenyador principal d'aquest model va ser Marie-Jean-Antoine Nicolas de Condorcet, qui va plantejar una instrucció pública comuna, universal i gratuïta, entesa com un mecanisme públic fonamental per neutralitzar les desigualtats d'origen social i permetre que una societat formada prengui millors decisions.

Criteri Model estamental-eclesiàstic (Antic Règim) Instrucció pública republicana (Condorcet) Control institucional Monopoli de l'Església i ordres religioses Supervisió directa de l'Estat laic Orientació curricular Moral religiosa, teologia i llengües clàssiques Realisme pedagògic, ciències i llengües modernes Objectiu social Conservació de la jerarquia i l'obediència estamental Formació de la ciutadania i compensació de desigualtats Accés Restringit a elits aristocràtiques i eclesiàstiques Universal, públic i gratuït per a la ciutadania ERROR FREQÜENT És un error creure que la Revolució Francesa va concedir de manera immediata i efectiva els mateixos drets a tothom.

La Declaració de 1789 feia servir un llenguatge pretès universal però restringit als homes, fet pel qual Olympe de Gouges va haver de respondre el 1791 amb la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana per denunciar la discriminació legal persistent. L'eliminació del sobrenatural i la supressió de la influència clerical de les aules. 1 L'adopció del realisme pedagògic, introduint les llengües modernes i els mètodes cientificotècnics en els plans d'estudi. 2 La construcció d'una escola laica, aconfessional i supervisada per l'Estat.

3 Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 10 COMPROVA-HO 15 Quin paper atribuïa Condorcet a la instrucció pública enfront de les diferències socials? IDEES CLAU L'Humanisme renaixentista va trencar amb el feudalisme mitjançant l'antropocentrisme, guiat pels ideals de bondat, bellesa i veritat. El racionalisme occidental analitzat per Weber es concreta en la burocràcia moderna, el dret racional, la ciència i projectes divulgatius com l'Enciclopèdia. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) va establir la sobirania política, però Olympe de Gouges (1791) en va denunciar la manca de caràcter universal envers les dones.

Condorcet va concebre la instrucció pública com un sistema estatal, gratuït, aconfessional i científic per contrarestar les desigualtats de bressol. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quins elements defineixen el pas del teocentrisme feudal a l'antropocentrisme humanista? 17. Quins tres principis bàsics va establir el pla pedagògic de la Revolució Francesa per a les escoles? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin corrent filosòfic va situar la persona com a centre del destí propi durant el Renaixement? 19. Quin tret defineix el racionalisme occidental segons l'anàlisi de Max Weber? 20. Per què va redactar Olympe de Gouges una declaració pròpia el 1791?

Romanticisme pedagògic a) Escolàstica medieval b) Antropocentrisme humanista c) Teocentrisme feudal d) Monopoli eclesiàstic del dret a) Educació exclusivament corporativa b) Rebuig del mètode científic c) Administració burocràtica de l'Estat d) Per exigir la igualtat femenina a) Per oposar-se a la impremta b) Per restaurar l'Antic Règim c) Per defensar el feudalisme d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 11 21. Quina finalitat perseguia la instrucció pública comuna projectada per Condorcet? 3 Moviments pedagògics — Naturalisme, Romanticisme i Escola Nova EN ACABAR SABRÀS Distingir l'educació negativa rousseaniana dels enfocaments instructius tradicionals.

Identificar les aportacions pràctiques de Pestalozzi i Fröbel a l'educació d'infants vulnerables i en edat primerenca. Contrastar els models educatius de Montessori, Cousinet, Neill i Dewey dins el moviment de l'Escola Nova. Analitzar els principis del paidocentrisme, l'autoeducació i la democràcia escolar en la renovació pedagògica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com pot un mestre ensenyar sense imposar regles ni transmetre dogmes des del primer dia?

Del racionalisme al naturalisme pedagògic La Il·lustració i la Revolució Francesa van defensar una instrucció pública comuna de caràcter laic i racionalista per formar la ciutadania (vegeu «Fonaments històrics — Del Renaixement a la Il·lustració i la Revolució Francesa»). No obstant això, els excessos repressius de la Revolució i la rigidesa institucional van provocar una reacció intel·lectual que reivindicava la dimensió afectiva humana i qüestionava l'omnipresència estatal en l'ensenyament. Dins d'aquest context sorgeix el naturalisme pedagògic, encapçalat pel pensador ginebrí Jean- Jacques Rousseau.

En la seva cèlebre obra Emili, o de l'educació, publicada l'any 1762, Rousseau planteja una crítica directa als prejudicis socials i al model instructiu tradicional. La seva premissa central sosté que l'ésser humà és bo per naturalesa i que és la convivència social corrompuda la que el degrada moralment. Rousseau proposa una formació adaptada als processos maduratius biològics del subjecte. La tasca formativa ha de partir de les primeres impressions sensorials i emocions de l'infant, respectant les necessitats específiques de cada etapa evolutiva sense forçar l'adquisició precoç de convencions adultes.

Preservar els privilegis hereditaris a) Compensar les desigualtats de naixement b) Aïllar el coneixement tècnic c) Restablir la influència eclesiàstica d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 12 DEFINICIÓ L'educació negativa consisteix a preservar el cor del vici i l'esperit de l'error sense imposar preceptes artificials, deixant que el desenvolupament de la infància es desplegui lliurement mitjançant l'experiència directa amb el seu entorn natural. ERROR FREQÜENT Confondre l'educació negativa amb l'abandonament, la desídia o el càstig educatiu.

Rousseau no defensa desatendre l'infant, sinó protegir-lo de les intromissions artificioses dels adults i dels vicis de la societat abans que el seu judici estigui consolidat. Cal subratllar que la teoria de Rousseau presentava una profunda asimetria de gènere: mentre l'home rep una educació orientada a l'autonomia personal i cívica, la dona queda relegada a un paper subordinat i auxiliar per complaure el baró. COMPROVA-HO 23 Quina és la funció del tutor en l'educació negativa segons Jean-Jacques Rousseau?

Romanticisme pedagògic: Pestalozzi i Fröbel Durant el trànsit cap al segle XIX, el Romanticisme pedagògic va traslladar les idees teòriques roussonianes a projectes institucionals concrets, prestant una atenció preferent a la infància desfavorida i als primers anys de vida. El pedagog suís Johann Heinrich Pestalozzi va orientar la seva intervenció cap als infants orfes i els sectors marginals. Pestalozzi confiava plenament en les capacitats naturals de l'alumnat i va dissenyar espais educatius que combinaven l'afecte familiar amb la capacitació pràctica, facilitant així la seva incorporació digna al teixit productiu.

Per la seva banda, l'alemany Friedrich Fröbel va revolucionar l'etapa preescolar en fundar els kindergartens. Fröbel concebia l'escola maternal com un jardí on la quitxalla creixia mitjançant l'activitat espontània i l'estímul lúdic. Aquesta iniciativa va complir una doble missió: va reconèixer el valor formatiu del joc i va oferir una protecció indispensable a la primera infància per allunyar-la de l'explotació laboral a les fàbriques. PROCÉS Evolució de l'educació centrada en la infància 1 Rousseau (1762) Defensa la bondat innata i l'educació negativa a l'Emili. 2 Pestalozzi Aplica l'educació natural a orfes i sectors desfavorits. 3 Fröbel Crea els kindergartens i valida el joc educatiu.

4 Escola Nova Desenvolupa l'educació activa, la cooperació i la democràcia. Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 13 COMPROVA-HO 24 Quin objectiu social fonamental complien els kindergartens de Fröbel a l'època industrial? L'Escola Nova: orígens i principis rectors Després de la devastació soferta a Europa durant la Primera Guerra Mundial, un ampli col·lectiu d'educadors va responsabilitzar l'escola tradicional autoritària de fomentar l'obediència cega, el xovinisme i la violència bel·licista. L'alternativa col·lectiva va ser l'Escola Nova, un moviment de renovació pedagògica que integrava el respecte naturalista cap a l'infant amb l'esperit científic i cooperatiu.

Els principis fonamentals que articulen l'Escola Nova inclouen: Paidocentrisme: l'activitat escolar deixa de girar a l'entorn del mestre i se situa sobre els interessos, motivacions i ritmes del mateix aprenent. Autoeducació: l'alumnat construeix els seus sabers a través de la pràctica, la manipulació directa i la descoberta vivencial. Comunitat vital activa: l'escola reprodueix la vida social autèntica, organitzant-se mitjançant l'autogestió, el debat i les assemblees generals. Coeducació: escolarització conjunta de nois i noies en condicions d'igualtat respectuosa i col·laborativa.

Globalització de l'ensenyament: aprenentatge organitzat a través de centres d'interès que aborden la realitat de manera integral i no pas compartimentada. ESQUEMA Principals pilars de l'Escola Nova COMPROVA-HO 25 Quina relació estableix el moviment de l'Escola Nova entre la pedagogia activa i la prevenció de nous conflictes bèl·lics? Paidocentrisme Interessos de l'infant com a eix de l'aprenentatge. Autoeducació Aprenentatge mitjançant l'acció i la manipulació. Vida comunitària Gestió cooperativa i presa de decisions democràtiques. Assemblees escolars Debat col·lectiu i resolució de conflictes. Treball en equip Cooperació i suport mutu entre companys.

Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 14 Sistemes i aportacions clau del moviment Diversos autors van desenvolupar metodologies que van concretar els postulats generals de l'Escola Nova en entorns escolars transformadors: Pedagog / Pedagoga Metodologia i àmbit d'acció Objectiu essencial Maria Montessori Ambient preparat i materials sensorials autocorrectius. Iniciat amb infants d'atenció diversa i diversitat funcional. Facilitar l'autoaprenentatge guiat i el desenvolupament autònom respectant el ritme individual. Roger Cousinet Treball en equip per afinitat lliure i realització de tasques col·lectives sense imposició individualista.

Desenvolupar la cooperació, la tolerància mútua i la solidaritat social a l'aula. Alexander Sutherland Neill Escola residencial de Summerhill (1921), estructurada mitjançant assemblees igualitàries i assistència voluntària a classe. Garantir la felicitat personal i trencar amb la repressió moral i jeràrquica clàssica. John Dewey Escola laboratori a Chicago, fonamentada en l'acció directa i la resolució col·laborativa de problemes. Vincular la investigació activa a la construcció d'una societat democràtica i inclusiva. COMPROVA-HO 26 En què consistia el caràcter assembleari de Summerhill sota la direcció d'Alexander Neill?

IDEES CLAU Jean-Jacques Rousseau planteja el naturalisme pedagògic i l'educació negativa a la seva obra 'Emili' (1762), concebent la bondat innata de l'infant davant la corrupció social. Pestalozzi i Fröbel aterren aquests principis atenent els orfes i creant els kindergartens per protegir la infància obrera mitjançant el joc. L'Escola Nova sorgeix com a reacció pacifista a la Primera Guerra Mundial per transformar l'escola autoritària tradicional en una comunitat democràtica. El paidocentrisme, l'autoeducació, la coeducació i el treball cooperatiu constitueixen els eixos bàsics de la renovació activa.

Figures com Maria Montessori, Roger Cousinet, Alexander Neill i John Dewey aporten mètodes singulars fonamentats en l'experimentació directa, l'autogestió i la democràcia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per què Rousseau defineix la seva intervenció pedagògica inicial com a educació negativa? 28. Quin paper atorga John Dewey a l'escola laboratori respecte a la societat? Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. En quina obra fonamenta Jean-Jacques Rousseau el naturalisme pedagògic? 30. Quina va ser la principal aportació pedagògica i social de Friedrich Fröbel? 31.

Quin principi pedagògic defineix la primacia de l'infant com a centre del procés educatiu? 32. Quin tret defineix la dinàmica institucional de Summerhill segons Alexander Neill? 4 Crítica institucional — Teories de la desescolarització EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de la crítica reformista respecte a la impugnació desescolaritzadora radical dels anys setanta. Explicar les alternatives tecnològiques i comunitàries proposades per Ivan Illich en contraposició a la titulació oficial. Identificar les aportacions de Goodman, Reimer i Holt en relació amb la no-obligatorietat, la salut mental i el homeschooling.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què tenir un títol acadèmic no assegura necessàriament que una persona domini un ofici o comprengui el món real?

Emili, o de l'educació a) L'escola i la societat b) L'educació de l'home c) Summerhill d) El mètode de projectes industrials a) L'aprenentatge per assemblees b) L'ensenyament exclusivament tècnic c) La creació dels kindergartens d) Determinisme a) Paidocentrisme b) Enciclopedisme c) Antropocentrisme d) L'ús de materials sensorials autocorrectius a) L'assemblea igualitària escolar b) La formació tècnica fabril c) Un currículum rígid i obligatori d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 16 La crisi del model escolar als anys setanta A principis dels anys setanta es consolida un fort desencís envers la institució escolar tradicional.

Fins aleshores, la societat confiava en l'escola com el motor principal per garantir la justícia social i la igualtat d'oportunitats. No obstant això, la creixent inversió econòmica estatal no es va traduir en una democratització real de l'èxit acadèmic ni en una mobilitat social efectiva. Aquesta situació va provocar una pèrdua generalitzada de prestigi institucional. Diversos teòrics van començar a descriure l'escola com un organisme obsolet, inadaptat a les necessitats reals de la societat, ineficaç i econòmicament inviable.

Davant d'aquest diagnòstic van sorgir dos corrents de resposta ben diferenciats: Crítica reformista: accepta la validesa de la institució escolar, però planteja canvis estructurals i metodològics interns per millorar-ne el funcionament. Crítica desescolaritzadora: sosté que la institució ha fracassat en la seva missió fundacional i que cal suprimir l'educació formal obligatòria perquè és incapaç de resoldre les desigualtats. Els partidaris de la supressió escolar argumenten que el sistema burocràtic ofega l'aprenentatge genuí. El currículum prescriu quins sabers són vàlids i quins no, fet que afavoreix la creació de ciutadans dòcils, consumistes i sotmesos a l'adoctrinament institucional.

A més, els continguts prefabricats bloquegen la creativitat espontània i converteixen l'educació en un mecanisme reproductor de privilegis en lloc de combatre les asimetries socials. Per a aquest corrent, cal dissoldre els murs de l'aula perquè tota la societat esdevingui un entorn educatiu obert. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Ineficàcia i burocràcia Incensant despesa sense aconseguir una mobilitat social efectiva. Adoctrinament i consumisme Monopoli del currículum prefabricat i idolatria del títol acadèmic. Vigilància contínua Pressió sobre l'alumnat que genera patologies de salut mental.

Crisi i impugnació de l'escola als anys 70 Xarxes de saber Illich planteja bancs de coneixement tecnològics i oberts. No-obligatorietat Goodman defensa la llibertat individual d'escolarització. Homeschooling Holt trasllada l'educació al context autònom familiar. COMPROVA-HO 34 Quina és la discrepància fonamental entre la postura reformista i la postura desescolaritzadora davant la crisi escolar? Ivan Illich: consumisme pedagògic i xarxes obertes de saber Amb l'obra Deschooling Society (1971), Ivan Illich va formular la impugnació més contundent contra l'escolarització obligatòria des d'una base afí a la teoria anarquista.

Illich defineix l'escola com una maquinària destinada a alimentar una dinàmica de consum inacabable. El sistema inocula a la Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 17 ciutadania la creença que cal consumir contínuament instrucció per assolir estatus, feina o reconeixement social. DEFINICIÓ La titulació és el reconeixement formal i burocràtic expedit per la institució que certifica la conformitat de l'individu amb el sistema, però que no garanteix la possessió real del saber ni la competència pràctica de qui l'obté.

Segons Illich, l'escola recompensa aquells perfils que s'adapten millor a la submissió institucional, afavorint de manera sistemàtica els sectors socials més privilegiats. Com a resposta, rebutja l'ús del títol universitari com a filtre exclusiu de vàlua personal o docent i proposa una alternativa horitzontal basada en la tecnologia de l'època: Xarxes de saber: estructures comunicatives lliures per posar en contacte persones interessades a compartir destreses, coneixements i interessos comuns de manera autònoma. Bancs de coneixements: serveis i punts de trobada oberts on qualsevol ciutadà pot consultar i intercanviar habilitats sense requerir la mediació d'un certificat oficial.

ERROR FREQÜENT Confondre la desescolarització amb l'abandonament de la cultura o de l'aprenentatge. Els autors desescolaritzadors no rebutgen el saber ni la transmissió cultural; s'oposen exclusivament al monopoli coercitiu, estatal i burocràtic de l'escola obligatòria com a únic canal legítim d'educació. COMPROVA-HO 35 Per què Ivan Illich sosté que un títol acadèmic no és garantia de saviesa real? Goodman, Reimer i Holt: diagnòstics i propostes alternatives A més de les tesis d'Illich, altres pensadors contemporanis van analitzar diferents dimensions de la patologia escolar i van formular vies de ruptura pràctiques.

El següent quadre sintetitza els autors clau d'aquest corrent: Autor Diagnòstic principal Alternativa plantejada Ivan Illich L'escola fomenta el consumisme institucional i la dependència del títol com a aval social. Creació de xarxes de saber i bancs de coneixements oberts mitjançant suports tecnològics. Paul Goodman L'escolarització imposada vulnera la llibertat individual i genera desafecció civil. Sistema de no-obligatorietat de l'escola i supressió d'etapes formatives forçoses.

Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 18 Autor Diagnòstic principal Alternativa plantejada Everett Reimer El clima de vigilància i pressió permanent a les aules provoca trastorns de salut mental en infants i adults. Accés gratuït a professionals de formació mitjançant alternatives tecnoeducatives obertes. John Holt L'entorn rígid de l'escola pública homogeneïtza i no satisfà les necessitats individuals dels menors. Moviment Growing Without Schooling basat en la responsabilitat educativa exclusiva de la llar. Paul Goodman va incidir en la dimensió legal i política de l'ensenyament.

Va plantejar la necessitat urgent d'eliminar l'obligatorietat en determinats trams educatius. Per a Goodman, atorgar plena llibertat a les persones per decidir si desitgen o no formar-se formalment és l'única via per recuperar l'autonomia intel·lectual sense imposicions estatals. Per la seva banda, Everett Reimer es va centrar en l'impacte psicològic de l'estructura docent. Segons Reimer, el sistema escolar imposa un ambient negatiu marcat pel judici continu, la pressió per les notes i la vigilància constant, fet que genera alteracions emocionals i malalties mentals tant en menors com en adults.

Com a sortida, defensa fórmules recolzades en tecnologies educatives on l'aprenent es pugui assessorar amb un professional o expert de manera gratuïta i autogestionada. Finalment, John Holt va liderar la translació d'aquesta crítica cap a la praxi familiar amb la publicació periòdica Growing Without Schooling. Holt rebutja la intermediació escolar pública argumentant que la institució estatal no atén la diversitat dels estudiants.

Proposa suprimir l'escola i retornar el procés formatiu a la família mitjançant el homeschooling (educació a casa), un moviment que va aconseguir una gran implantació internacional establint comunitats i formes alternatives d'instrucció desconnectades dels organismes educatius estatals. COMPROVA-HO 36 Quina patologia específica assenyala Everett Reimer com a efecte directe del funcionament de la institució escolar? Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 19 IDEES CLAU A principis dels anys setanta es produeix una fallida de la confiança en l'escola com a mecanisme garant de mobilitat social i igualtat.

Mentre el reformisme pretén corregir deficiències internes, el corrent desescolaritzador exigeix l'abolició de l'educació obligatòria. Ivan Illich denuncia la idolatria de la titulació i proposa xarxes de saber basades en l'intercanvi lliure de coneixement mitjançant tecnologies. Paul Goodman defensa la supressió de la imposició legal en etapes educatives per garantir la llibertat d'elecció formativa. Everett Reimer adverteix sobre els trastorns de salut mental causats per la vigilància escolar i advoca per consultes tecnològiques gratuïtes. John Holt funda el corrent de homeschooling a través de 'Growing Without Schooling', traslladant la funció pedagògica al nucli familiar.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Per quina raó el moviment desescolaritzador considera que l'escola afavoreix el consumisme i l'adoctrinament? 38. Com planteja John Holt l'educació fora de l'àmbit institucional de l'Estat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin és l'objectiu principal del corrent de la desescolarització? 40. Quina eina alternativa proposa Ivan Illich en lloc de les aules reglades? 41. Segons Everett Reimer, quin perjudici greu causa l'entorn escolar?

Implantar més exàmens i avaluacions a) Augmentar el pressupost educatiu estatal b) Formar millor el professorat funcionari c) Abolir la institució escolar obligatòria d) Internats obligatoris per a tothom a) Exàmens nacionals centralitzats b) Assignatures de comerç i consum c) Xarxes obertes i bancs de coneixements d) Falta d'inversió en material escolar a) Analfabetisme generalitzat a les ciutats b) Greus problemes de salut mental c) Absència de continguts tecnològics d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 20 42. Com s'anomena la iniciativa de John Holt basada en l'educació en família?

5 Història educativa a Espanya — De la República i la Guerra al Franquisme EN ACABAR SABRÀS Descriure les carències del panorama educatiu espanyol abans de la Segona República Analitzar els principis pedagògics republicans i l'experiència del CENU durant la guerra Explicar l'abast de la depuració franquista sobre el col·lectiu docent Comparar el model educatiu republicà amb el nacionalcatolicisme franquista PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què un canvi de règim polític té un impacte tan immediat en allò que s'ensenya a les aules?

L'evolució del sistema educatiu espanyol durant el segle XX reflecteix les profundes fractures polítiques i ideològiques del país, passant d'un impuls modernitzador i democratitzador a una regressió autoritària sense precedents.

ESQUEMA Evolució de l'educació a Espanya Deschooling Society a) Free School Movement b) Growing Without Schooling c) Bancs de Coneixement Lliure d) Espanya inicial Analfabetisme i carència d'escoles Segona República Escola unificada, laica i activa Temps de pau Missions Pedagògiques i construcció d'escoles Guerra Civil El CENU i la coeducació catalana Franquisme Nacionalcatolicisme i contrareforma Depuració Repressió i inhabilitació de docents LGE 1970 Implantació de l'EGB tecnocràtica Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 21 Diagnòstic estructural i dèficits inicials A les primeres dècades del segle XX, l'Estat espanyol presentava una situació educativa crítica.

Existia un desinterès notori per part dels poders públics envers la instrucció popular, atès que l'economia tradicional demandava mà d'obra infantil precoç abans que ciutadans formats. Això es traduïa en taxes alarmants d'analfabetisme, una carència greu d'edificis escolars, metodologies docents rutinàries basades en la memorització passiva i mestres amb una formació deficient i salaris precaris. A més, imperava un model centralista que ignorava la pluralitat lingüística i establia una estricta segregació per raó de sexe.

L'escola republicana en temps de pau (1931-1936) La proclamació de la Segona República va situar l'educació al centre de la transformació social, prenent com a referència l'ideal de la instrucció pública comuna concebut durant la Il·lustració (vegeu «Fonaments històrics — Del Renaixement a la Il·lustració i la Revolució Francesa»). La Constitució espanyola de 1931 va establir un model escolar amb quatre pilars fonamentals: Escola pública i unificada: garantia de gratuïtat i continuïtat pedagògica, que unia en una mateixa aula infants de diferents classes socials. Laïcitat: l'ensenyament de la religió va deixar de ser obligatori, i es va limitar la influència eclesiàstica a les aules.

Metodologia activa: superació de la repetició mecànica en favor de l'aprenentatge vivencial i participatiu de l'Escola Nova (vegeu «Moviments pedagògics — Naturalisme, Romanticisme i Escola Nova»). Coeducació: escolarització conjunta de nens i nenes sota un mateix currículum integrat. Per combatre el dèficit d'infraestructures es va emprendre una intensa política de construccions escolars («sembrada d'escoles»), es van crear instituts-escola per a la secundària i es van organitzar colònies escolars per atendre les greus carències higièniques i de salut infantil.

Paral·lelament, es va dignificar la condició docent mitjançant l'augment salarial, la creació de places d'inspecció i una profunda reforma de la formació inicial i permanent del magisteri. A Catalunya, la Generalitat va assumir competències en educació i cultura, i es va reconèixer el bilingüisme escolar. Per portar la cultura a les àrees rurals aïllades, es van fundar les Missions Pedagògiques, projecte en què mestres i estudiants universitaris recorrien els pobles amb teatre, cinema, música i biblioteques ambulants.

DEFINICIÓ Les Missions Pedagògiques van ser una iniciativa republicana destinada a apropar la cultura i la formació als pobles i zones rurals més allunyats mitjançant teatre, cinema, serveis de biblioteca i audicions musicals. COMPROVA-HO 44 Quina finalitat bàsica tenien les Missions Pedagògiques a les zones rurals republicanes? Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 22 L'educació durant la Guerra Civil i el CENU a Catalunya L'esclat del conflicte bèl·lic l'any 1936 no va aturar l'afany reformador, sinó que el va intensificar sota un prisma revolucionari.

A Catalunya es va crear el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), organisme encarregat de coordinar els centres, aprofitar els immobles intervinguts i construir noves instal·lacions escolars amb la col·laboració del sindicat d'arquitectes, prioritzant la llum natural i la higiene. El CENU impulsava una escola gratuïta, del poble i per al poble, on es potenciava l'espontaneïtat, el sentit crític, l'expressió artística, el bilingüisme (amb biblioteques mòbils en autobusos) i la coeducació.

Tanmateix, l'experiència va haver de fer front a obstacles greus: l'absentisme per la crisi econòmica i la por als bombardejos, la falta de professorat titulat i la necessitat d'adaptar horaris per aprofitar la llum del dia i garantir desplaçaments segurs. COMPROVA-HO 45 Quins dos reptes principals va afrontar el CENU per escolaritzar durant la Guerra Civil? La ruptura franquista: repressió i depuració docent La victòria dels militars revoltats el 1939 va suposar la destrucció sistemàtica de tota l'obra republicana. La repressió es va exercir amb màxima duresa sobre els docents mitjançant comissions de depuració ideològica.

Per poder exercir, cada docent havia de sotmetre's a interrogatoris i respondre a plecs de càrrecs que recollien acusacions polítiques o sindicals. DEFINICIÓ La depuració del magisteri va ser el procés d'inquisició administrativa mitjançant el qual el franquisme va expulsar, inhabilitar o traslladar forçosament els docents desafectes al règim. Les sancions previstes incloïen la baixa de l'escalafó amb expulsió definitiva, la inhabilitació docent perpètua o temporal, la suspensió de sou i feina, la prohibició d'ocupar càrrecs directius i el trasllat forçós a altres províncies.

Paral·lelament, l'accés a la professió es reservava amb preferència a persones afins als vencedors: combatents del bàndol franquista, mutilats de guerra o familiars directes de víctimes i presoners dels republicans. ERROR FREQÜENT Confondre la depuració franquista amb un tràmit burocràtic ordinari. Va consistir en un càstig polític i ideològic retroactiu que va escapçar gran part de la plantilla docent més formada del país. El model nacionalcatolicista i la condició de la dona El règim va imposar una pedagogia dogmàtica fonamentada en l'obediència, l'adoctrinament patriòtic i el retorn a l'esperit de la Llei Moyano.

Es va restablir la confessionalitat obligatòria sota el control directe de l'Església catòlica, que va monopolitzar l'educació primària i secundària (sota supervisió episcopal), mentre que l'Estat controlava la universitat. Es va prohibir radicalment l'ús escolar del català i es va condemnar qualsevol renovació pedagògica per considerar-la d'origen maçònic o forà. Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 23 La coeducació va ser abolida: nens i nenes es van separar estrictament. L'educació femenina es va reorientar a la submissió domèstica, la cura de la llar i els bons modals.

Aquesta segregació consolidava una profunda desigualtat jurídica i social, on conductes com l'adulteri comportaven càstigs penals incomparablement més severs per a les dones que per als homes.

Dimensió Model Republicà (1931-1939) Model Nacionalcatòlic (Franquisme) Ideologia i valors Laïcisme, ciutadania democràtica i pensament crític Confessionalisme catòlic, jerarquia i patriotisme autoritari Agrupació per sexe Coeducació (nens i nenes a la mateixa aula) Segregació estricta i formació domèstica femenina Llengües Reconeixement de la pluralitat i ús del català Imposició exclusiva del castellà i persecució del català Metodologia Activa, espontània, reflexiva i participativa Memorística, autoritària, dogmàtica i passiva Paper de l'Estat Garant de l'escola pública, gratuïta i unificada Subsidiari de l'Església a primària i secundària Evolució per etapes del règim fins a la LGE de 1970 L'ensenyament franquista no va romandre rígidament idèntic durant gairebé quatre dècades, sinó que va travessar tres fases successives: COMPROVA-HO 46 Quina transformació fonamental va introduir la Llei General d'Educació (LGE) de 1970?

Fase totalitària i feixista (1939-1945): influïda pel context de la Segona Guerra Mundial, centrada en la militarització, la litúrgia política i la simbologia falangista a l'aula. 1 Fase nacionalcatòlica eclesiàstica (1945-1953): aïllament internacional i hegemonia absoluta de la jerarquia eclesiàstica sobre els plans d'estudi i els continguts humanistes. 2 Fase tecnocràtica i obertura econòmica (dècades de 1950 a 1970): el Pla de Construccions Escolars de 1953 i el creixement econòmic dels anys seixanta van forçar una modernització.

El procés culmina amb la Llei General d'Educació de 1970, que va establir l'Educació General Bàsica (EGB), unificant l'escolaritat obligatòria i gratuïta fins als 14 anys. 3 Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 24 IDEES CLAU L'Espanya prèvia a 1931 patia un dèficit educatiu endèmic caracteritzat per l'analfabetisme, la segregació i la manca crònica d'escoles. La Segona República va impulsar una profunda renovació basada en una escola pública unificada, laica, activa i coeducadora. Les Missions Pedagògiques i el CENU català van democratitzar l'accés a la cultura tant a l'entorn rural com en el context revolucionari bèl·lic.

El franquisme va liquidar el sistema republicà mitjançant una depuració punitiva del professorat i la imposició del nacionalcatolicisme. La Llei General d'Educació de 1970 va modernitzar l'ensenyament tardofranquista establint l'escolarització bàsica obligatòria fins als 14 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quins principis pedagògics definien el projecte escolar de la Constitució de 1931? 48. En què consistia el procés de depuració docent instaurat pel franquisme? 49. Quina diferència existia en el paper de l'Església entre la República i el franquisme? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50.

Com plantejava la Segona República l'ensenyament de la religió a les escoles? 51. Quin objectiu primordial tenia el CENU creat a Catalunya l'any 1936? 52. Quin col·lectiu rebia prioritat per exercir la docència en la primera etapa franquista?

Assignatura suprimida i prohibida per llei a) Assignatura obligatòria només per als nens b) Materia no obligatòria respectant la laïcitat c) Materia troncal avaluable per a tothom d) Reintroduir la segregació per sexes a les aules a) Restablir la influència eclesiàstica a secundària b) Preparar l'ingrés obligatori a la carrera militar c) Coordinar una xarxa escolar unificada i popular d) Pedagogs de l'Escola Nova estrangera a) Mestres depurats sense filiació política b) Graduats universitaris de la República c) Excombatents, mutilats i afins al franquisme d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 25 53.

Quina etapa de l'educació franquista va culminar amb la implantació de l'EGB? 6 Pedagogia llibertària — Institución Libre de Enseñanza, Ferrer i Guàrdia i Mujeres Libres EN ACABAR SABRÀS Distingir el projecte reformista de la ILE del model revolucionari de l'Escola Moderna. Explicar els principis fonamentals de la pedagogia llibertària i el seu model autogestionat. Analitzar la proposta emancipadora de Mujeres Libres davant la triple esclavitud de la dona obrera. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Pot una escola funcionar sense exàmens, sense càstigs i finançada únicament pels mateixos obrers?

Context sociolaboral i emergència de l'anarquisme a Catalunya A les acaballes del segle XIX, Catalunya va viure una intensa industrialització acompanyada d'un creixement demogràfic ràpid i desordenat. Aquest procés va generar greus dèficits d'habitatge, condicions de vida d'extrema pobresa i taxes molt elevades d'analfabetisme entre la classe treballadora. Davant la manca de millores socials i la duresa laboral, van esclatar les primeres grans mobilitzacions estatals, com la vaga general de 1855, que va comportar la il·legalització de les associacions obreres per pressió patronal.

Més endavant, la Revolució Gloriosa de 1868 va expulsar la monarquia borbònica i va permetre recuperar part dels drets d'associació. En aquest context de forta desigualtat, Giuseppe Fanelli va introduir els postulats de l'anarquisme a la península Ibèrica. Els sectors populars van començar a autoorganitzar-se mitjançant sindicats, la creació de premsa obrera i la reivindicació activa dels seus drets bàsics, convençuts que l'emancipació social requeria trencar el monopoli ideològic de l'escola tradicional.

La Institución Libre de Enseñanza (ILE) i la renovació pedagògica Com a alternativa al sistema educatiu oficial, conservador i sotmès al control eclesiàstic, l'any 1876 es va fundar la Institución Libre de Enseñanza (ILE), liderada per Francisco Giner de los Ríos. Aquest projecte va sorgir directament de la defensa de la llibertat de càtedra universitària enfront dels dogmes oficials de la Restauració.

Etapa tecnocràtica i de reformes a) Etapa d'hegemonia eclesiàstica b) Etapa feixista de postguerra c) Etapa de depuració inicial d) Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 26 DEFINICIÓ La llibertat de càtedra és el dret del professorat a ensenyar i debatre coneixements científics sense sotmetre's a dogmes religiosos o polítics ni a imposicions ideològiques de l'Estat. La ILE defensava que la transformació ètica i cívica de la societat exigia una educació d'alta qualitat científica.

Connectada amb els principis renovadors (vegeu «Moviments pedagògics — Naturalisme, Romanticisme i Escola Nova»), va introduir la primària i la secundària laiques, mètodes actius, el contacte amb la natura i la prestigiosa Residencia de Estudiantes, que aplegava figures destacades de les ciències i les arts. COMPROVA-HO 55 Quina relació establia la ILE entre llibertat de càtedra i millora social? Fonaments de la pedagogia llibertària La resposta educativa del moviment obrer i àcrata va cristal·litzar en la pedagogia llibertària. A diferència de les reformes institucionals, l'anarquisme concebia l'aprenentatge com una eina d'acció directa i transformació radical.

A Catalunya, figures com Teresa Mañé van impulsar una xarxa d'escoles laiques que rebutjaven la moral clerical hegemònica. Els tres eixos fonamentals de l'educació anarquista són: Antiautoritarisme: supressió de la jerarquia coercitiva en l'acte d'aprendre. L'educador acompanya sense castigar ni imposar submissió. Educació integral: desenvolupament complet de la persona, unint coneixements intel·lectuals, ètics, manuals i corporals sense subordinar l'individu a la divisió del treball. Autogestió escolar: finançament i administració directa per part dels mateixos treballadors i comunitats, mantenint les escoles independents de subvencions de l'Estat i de l'Església.

ERROR FREQÜENT Confondre la pedagogia llibertària amb l'absència de normes o el caos escolar. L'antiautoritarisme anarquista no defensava el desordre, sinó l'autoresponsabilitat, la cooperació voluntària i la raó científica compartida, rebutjant únicament l'arbitrarietat del càstig i el dogma religiós. COMPROVA-HO 56 Per què l'autogestió financera era clau per a les escoles llibertàries? L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia L'any 1901, Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar a Barcelona l'Escola Moderna. Després de viatjar per Europa per conèixer les novetats educatives, va dissenyar un centre mixt i autogestionat que trencava tots els motlles pedagògics de l'època.

Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 27 Dimensió Pràctica a l'Escola Moderna Model hegemònic tradicional Gènere i classe Coeducació de sexes i mescla de classes socials a les aules. Segregació estricta per sexe i fortes barreres socioeconòmiques. Mètode i motivació Abolició de premis, càstigs i exàmens; motivació intrínseca. Ús del càstig físic i humiliacions com a eina disciplinària. Continguts Racionalisme, ciència positiva, higiene i sortides a la natura. Dogmatisme religiós i aprenentatge memorístic rígid. Comunitat Classes d'adults els diumenges i editorial pròpia de llibres de text. Accés vetat als adults de classe obrera; textos confessionals.

Aquest model va topar frontalment amb els poders fàctics. El maig de 1906, després de l'atemptat d'un bibliotecari de l'Escola Moderna contra els reis, es va ordenar el tancament de l'Escola Moderna i Ferrer va ser empresonat, tot i ser absolt posteriorment per manca de proves. Més endavant, arran dels fets de la Setmana Tràgica de 1909, Ferrer va ser declarat cap del moviment insurreccional en un consell de guerra sense garanties i va ser afusellat a Montjuïc el 1909. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Trencament de dogmes Atac als valors tradicionals de l'Església i l'Estat. Atemptat de 1906 Falsa vinculació amb l'atemptat al rei i tancament escolar.

Setmana Tràgica (1909) Acusat sense proves de liderar la revolta popular barcelonina. Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia Judici militar Consell de guerra sumaríssim i afusellament a Montjuïc. Repercussió internacional Onada de protestes europees i pervivència de l'ideari racionalista. COMPROVA-HO 57 En quins dos àmbits simultanis aplicava la coeducació l'Escola Moderna? Mujeres Libres: emancipació integral i la triple esclavitud En el marc de la CNT i durant els inicis de la Guerra Civil l'any 1936, va néixer l'organització anarcofeminista Mujeres Libres. El col·lectiu va denunciar que les dones obreres patien una opressió estructural agreujada respecte als seus companys masculins.

DEFINICIÓ La triple esclavitud femenina defineix la subordinació estructural que patien les dones treballadores per la seva condició de classe (explotació econòmica), de gènere (patriarcat i domini masculí) i d'ignorància (taxes massives d'analfabetisme i manca d'educació sexual). Apunts de Societat, Família i Educació " Grau Infantil URV 28 Mujeres Libres va mobilitzar milers d'afiliades desplegant accions formatives directes per a la seva autonomia: Alfabetització i tertúlies literàries: espais on les dones sense escolaritzar podien escoltar debats culturals i aprendre a llegir i escriure.

Cures comunitàries: creació d'escoles bressol cooperatives per alliberar temps i permetre a les mares assistir a reunions sindicals i classes. Alliberament sexual i salut reproductiva: publicació de revistes divulgatives sobre mètodes anticonceptius, prevenció de la violència de gènere i defensa de la unió lliure sense matrimoni formal (en sintonia amb referents com Federica Montseny). Alternatives a la prostitució: programes de suport mutu, formació laboral i cerca de feina per oferir independència econòmica a les dones explotades sexualment.

A més de col·laborar en xarxes com la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i participar en la defensa contra el feixisme, el projecte va desaparèixer el 1939 amb la victòria franquista, que va imposar de nou el model de dona reclosa a la llar domèstica. ESQUEMA Eixos d'acció de Mujeres…