Pràctica 1. Cas 1: Frau de llei en matrimoni. Pràctica 1. Cas 1: Frau de llei en matrimoni. Es plantegen sis qüestions sobre la validesa del consentiment…
Aplicació, eficàcia i vigència de les normes
Pràctica 1. Cas 1: Frau de llei en matrimoni
Durant l'exercici 2011, en Carlos (de nacionalitat espanyola i resident a la capital de l'Estat) i la Nancy (nacional de la República Dominicana) van iniciar l'expedient administratiu corresponent per contraure enllaç civil. Davant les indagacions del funcionari encarregat d'instruir l'expedient al Registre Civil per verificar la veracitat del consentiment i constatar si existia un propòsit matrimonial real:
Es desprèn de les declaracions personals que manifesten haver iniciat la relació sentimental tot just fa tres setmanes, que la diferència d'edat és notable (en Carlos té 65 anys i ella en té 30), que van contactar mitjançant la intervenció d'una veïna d'ell i que van cometre algunes imprecisions menors sobre circumstàncies personals recíproques. Nancy no té la nacionalitat espanyola, si bé expressa el desig d'obtenir-la.
a.
Té fonament jurídic que el jutge encarregat del Registre dugui a terme entrevistes personals i per separat als sol·licitants en aquests supòsits? Raoneu la resposta a la llum dels preceptes aplicables.
b.
Quin objectiu d'elusió legal perseguit mitjançant negoci fraudulent pot existir pel que fa a l'accés a la ciutadania espanyola?
c.
Com a instructor de l'expedient, autoritzaries la celebració atorgant capacitat als contraents o denegaries l'expedient?
d.
Si en una hipòtesi teòrica cap dels dos conegués la llengua de l'altre i els fos impossible comunicar-se sense tercers, aquest factor constituiria motiu suficient per si sol per dictar resolució desfavorable?
e.
Suposant que l'enllaç s'hagués celebrat i mesos posteriors es descobrís un pagament monetari de Nancy a Carlos previ a la cerimònia i que mai no van establir vida en comú, quina és la validesa del matrimoni i com incidiria en la nacionalitat atorgada d'acord amb l'article 22.2.d CC?
f.
Proposa un exemple pràctic aliè a aquest àmbit on s'apliqui la figura del frau de llei i detalla les conseqüències civils que comporta la seva constatació.
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions ac…. Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques. Analitzar si la tinença de cinc gossos en…
Exercici dels drets: bona fe, abús de dret i actes propis
Pràctica 1. Cas 1: Frau de llei en matrimoni
Durant l'exercici 2011, en Carlos (de nacionalitat espanyola i resident a la capital de l'Estat) i la Nancy (nacional de la República Dominicana) van iniciar l'expedient administratiu corresponent per contraure enllaç civil. Davant les indagacions del funcionari encarregat d'instruir l'expedient al Registre Civil per verificar la veracitat del consentiment i constatar si existia un propòsit matrimonial real:
Es desprèn de les declaracions personals que manifesten haver iniciat la relació sentimental tot just fa tres setmanes, que la diferència d'edat és notable (en Carlos té 65 anys i ella en té 30), que van contactar mitjançant la intervenció d'una veïna d'ell i que van cometre algunes imprecisions menors sobre circumstàncies personals recíproques. Nancy no té la nacionalitat espanyola, si bé expressa el desig d'obtenir-la.
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques
En Jordi va adquirir fa dos anys una casa unifamiliar en un complex residencial de S'Agaró (província de Girona). Després d'aquest temps suportant lladrucs i crits continus dels cinc gossos que el seu veí de parcel·la contigua, en Roigé, manté a la finca, en Jordi acudeix als tribunals exercitant accions de protecció front a immissions sonores molestes que li priven del pacífic gaudi del seu immoble.
a.
Argumenteu si la tinença d'aquests animals en aquestes condicions per part d'en Roigé s'emmarca en l'exercici regular del dret de propietat o bé constitueix un abús de dret.
b.
Atesa la doctrina judicial (com la recollida en la Sentència de l'Audiència Provincial de Castelló, Secció 2a, núm. 435/2000), valoreu la col·lisió de drets subjectius i la delimitació de les immissions molestes en l'àmbit veïnal.
Pràctica 2. Cas A: Personalitat civil i drets del…. Pràctica 2. Cas A: Personalitat civil i drets del nasciturus. Determinar la vocació successòria del concebut…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques
En Jordi va adquirir fa dos anys una casa unifamiliar en un complex residencial de S'Agaró (província de Girona). Després d'aquest temps suportant lladrucs i crits continus dels cinc gossos que el seu veí de parcel·la contigua, en Roigé, manté a la finca, en Jordi acudeix als tribunals exercitant accions de protecció front a immissions sonores molestes que li priven del pacífic gaudi del seu immoble.
Pràctica 2. Cas A: Personalitat civil i drets del nasciturus
En Marc i la Marta, cònjuges majors d'edat i sotmesos al veïnatge civil català, van obtenir sentència judicial ferma de divorci datada el 10 de gener de 2017. Tràgicament, el 2 de febrer de 2017 en Marc va patir un fatal accident sense haver atorgat disposicions testamentàries, deixant únicament el seu germà Martí com a parent viu, atès que no tenia ascendents coneguts.
En Martí, posseïdor del certificat de defunció i el d'últimes voluntats, inicia els tràmits per formalitzar com a hereu únic abintestat l'adjudicació de la totalitat del cabal relicte. Abans de formalitzar l'acció, la Marta li fa saber que està encinta d'un fill pòstum de tres mesos (gestació iniciada aproximadament a finals de desembre de 2016), fruit de la seva convivència matrimonial amb en Marc en temps de la concepció. En Martí addueix que els drets han de valorar-se estrictament a la mort de l'oncle, quan cap infant havia nascut.
a.
Únicament poden ser titulars de vocació successòria els subjectes que ja tinguin vida autònoma en l'instant exacte del traspàs del causant?
b.
Té protecció successòria el concebut i no nascut? En quin moment consolidarà els seus drets i qui intervindrà en el seu nom en l'acceptació de l'herència?
c.
Quina serà la destinació de l'herència si la gestació fracassés i no s'arribés a produir el part en les condicions legals?
Pràctica 2. Cas B: Drets de la personalitat i xar…. Anàlisi del cas de col·lisió entre la llibertat d'informació i els drets de la personalitat (intimitat i…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques
En Jordi va adquirir fa dos anys una casa unifamiliar en un complex residencial de S'Agaró (província de Girona). Després d'aquest temps suportant lladrucs i crits continus dels cinc gossos que el seu veí de parcel·la contigua, en Roigé, manté a la finca, en Jordi acudeix als tribunals exercitant accions de protecció front a immissions sonores molestes que li priven del pacífic gaudi del seu immoble.
Pràctica 2. Cas B: Drets de la personalitat i xarxes socials
En una petita localitat aragonesa, dos germans van protagonitzar una greu discussió domèstica en què el germà gran, Mateu, va ferir amb arma de foc a un peu el seu germà menor; a continuació, en Mateu es va llevar la vida. Un periòdic d'àmbit provincial va publicar la crònica dels esdeveniments difonent la identitat completa dels involucrats, els seus sobrenoms familiars, el domicili particular, l'ofici del pare i referències sobre la malaltia d'Alzheimer que patia la mare, acompanyat tot d'una fotografia de la víctima extreta sense el seu permís del seu compte de Facebook.
Analitzeu els fets prenent en consideració els criteris de la STS (Sala 1a) núm. 91/2017, de 15 de febrer:
a)
Quins béns jurídics de la personalitat es troben en col·lisió en aquesta situació?
b)
La inserció pública d'una fotografia pròpia en un perfil d'accés obert a Facebook implica el consentiment perquè un mitjà imprès la reprodueixi conforme a la LO 1/1982?
c)
Era proporcionat i justificant de la llibertat d'informació divulgar dades tan precises sobre el domicili, pares i quadre clínic de la progenitora?
Pràctica 2. Cas C: Drets fonamentals a la intimit…. Pràctica 2. Cas C: Drets fonamentals a la intimitat i pròpia imatge. Anàlisi segons la STS 674/2004 de la…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques
En Jordi va adquirir fa dos anys una casa unifamiliar en un complex residencial de S'Agaró (província de Girona). Després d'aquest temps suportant lladrucs i crits continus dels cinc gossos que el seu veí de parcel·la contigua, en Roigé, manté a la finca, en Jordi acudeix als tribunals exercitant accions de protecció front a immissions sonores molestes que li priven del pacífic gaudi del seu immoble.
Pràctica 2. Cas C: Drets fonamentals a la intimitat i pròpia imatge
Melissa, que treballa professionalment com a model comercial i ha aparegut en diverses campanyes d'imatge mostrant el cos parcialment descobert o amb transparències, és fotografiada furtivament mitjançant teleobjectiu per un informador gràfic apostat en una via pública mentre ella prenia el sol fent topless a coberta del vaixell privat d'un conegut seu. La model formula demanda judicial sol·licitant que es declari la intromissió il·legítima en la intimitat corporal i en el dret d'imatge, exigint un rescabalament econòmic per perjudicis morals.
Preneu en consideració els paràmetres establerts en la STS núm. 674/2004, de 7 de juliol (Sala Civil):
a.
Quina és la valoració jurídica que mereixen les pretensions d'intromissió en la intimitat i en la pròpia imatge en aquest context concret?
b.
El fet que el subjecte hagi posat prèviament per a activitats públiques professionals eximeix d'obtenir el seu consentiment per captar-lo en un espai privat o de reserva com una embarcació particular?
Pràctica 2. Cas D: Determinació del veïnatge civi…. Pràctica 2. Cas D: Determinació del veïnatge civil aplicable. Determinació del veïnatge civil de la causant…
Aplicació, eficàcia i vigència de les normes
Pràctica 1. Cas 2: Abús de dret per immissions acústiques
En Jordi va adquirir fa dos anys una casa unifamiliar en un complex residencial de S'Agaró (província de Girona). Després d'aquest temps suportant lladrucs i crits continus dels cinc gossos que el seu veí de parcel·la contigua, en Roigé, manté a la finca, en Jordi acudeix als tribunals exercitant accions de protecció front a immissions sonores molestes que li priven del pacífic gaudi del seu immoble.
Pràctica 2. Cas D: Determinació del veïnatge civil aplicable
La Milagros, amb veïnatge civil català d'origen, i en Manuel, sotmès originàriament al dret civil comú, van contreure matrimoni a la ciutat de Saragossa el 1985 i van establir tot seguit el seu domicili conformat a Tarragona. El matrimoni no va arribar a engendrar descendència. L'any 2002 es produeix el decés de la Milagros sense haver atorgat darrera voluntat testamentària.
A l'hora de liquidar i acceptar el patrimoni hereditari es planteja la discrepància: en aplicació del dret foral català el consort vidu (Manuel) hereta abintestat la totalitat, mentre que si és aplicable el Codi Civil comú, els drets hereditaris criden preferentment als pares supervivents de la causant.
a.
Quin és el veïnatge civil que ostentava la causant al moment de la seva mort i quin ordenament regeix la seva successió intestada? Fonamenteu la resolució amb els articles d'aplicació.
Pràctica 3. Cas A - Veïnatge civil. Determineu el veïnatge civil de cadascun dels integrants de la família (Martina, Carlos i Judit) en la data…
Aplicació, eficàcia i vigència de les normes
Pràctica 3. Cas A: Veïnatge civil, commoriència i suport a la capacitat
La Martina (veïnatge català) i en Carlos (veïnatge comú) es van casar l'any 1999, fixant la residència habitual familiar a Tarragona des del mateix any. L'any 2000 va néixer la seva filla Judit en un centre sanitari de Navarra. L'any 2017, la família va patir un accident greu de trànsit durant un desplaçament per Andalusia. En Carlos i la menor Judit van morir en l'instant de l'impacte, mentre que la mare Martina va finar a l'hospital 12 hores més tard. Cap dels dos progenitors havia redactat testament.
a. Determineu el veïnatge civil de cadascun dels integrants de la família en la data del sinistre (2017).
a)
Pràctica 3. Cas A - Commoriència i suport a la ca…. Apartat b: Determinació de la llei successòria aplicable a en Carlos i la Martina considerant la mort…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 3. Cas A: Veïnatge civil, commoriència i suport a la capacitat
La Martina (veïnatge català) i en Carlos (veïnatge comú) es van casar l'any 1999, fixant la residència habitual familiar a Tarragona des del mateix any. L'any 2000 va néixer la seva filla Judit en un centre sanitari de Navarra. L'any 2017, la família va patir un accident greu de trànsit durant un desplaçament per Andalusia. En Carlos i la menor Judit van morir en l'instant de l'impacte, mentre que la mare Martina va finar a l'hospital 12 hores més tard. Cap dels dos progenitors havia redactat testament.
b)
b. Quina és la legislació civil rectora de la successió d'en Carlos i de la Martina?
c)
c. Si es modifica el supòsit assumint que la filla Judit és l'única que sobreviu però patint greus seqüeles físiques i psíquiques que li impedeixen regir la seva persona: conserva capacitat jurídica? Com s'articula avui el seu model de suport? Quin tràmit s'exigeix per vendre una finca de la seva propietat a la Costa Brava?
Pràctica 3. Cas B: Càsting televisiu i drets d'im…. Pràctica 3. Cas B: Càsting televisiu i drets d'imatge. Anàlisi de la vulneració dels drets a l'honor,…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 3. Cas A: Veïnatge civil, commoriència i suport a la capacitat
La Martina (veïnatge català) i en Carlos (veïnatge comú) es van casar l'any 1999, fixant la residència habitual familiar a Tarragona des del mateix any. L'any 2000 va néixer la seva filla Judit en un centre sanitari de Navarra. L'any 2017, la família va patir un accident greu de trànsit durant un desplaçament per Andalusia. En Carlos i la menor Judit van morir en l'instant de l'impacte, mentre que la mare Martina va finar a l'hospital 12 hores més tard. Cap dels dos progenitors havia redactat testament.
Pràctica 3. Cas B: Càsting televisiu i drets d'imatge
Aurelio va comparèixer a Barcelona per participar en les proves eliminatòries del programa musical "Operación Triunfo", interpretant un tema davant l'equip de selecció amb un resultat que no va ser el desitjat. Rebutjada la seva candidatura, va constatar posteriorment que els enregistraments de la seva prova eren transmesos reiteradament per la televisió i comercialitzats en DVD com a continguts satírics o desfavorables, circumstància que li va ocasionar un intens desassossec i vergonya. Per aquest motiu, va accionar judicialment exigint una indemnització per vulneració del dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge.
Considereu el cas tenint present el criteri de la SAP Barcelona (Secció 13a) núm. 397/2005, de 21 de juny:
a)
Per quins fonaments no es va apreciar una afectació il·legítima a l'honor ni a la intimitat del demandant?
b)
Quina és la raó jurídica per la qual la sentència sí que va estimar lesionat el dret a la pròpia imatge?
Pràctica 3. Cas C: Veïnatge civil conjugal i dret…. Pràctica 3. Cas C: Veïnatge civil conjugal i dret successori. Determinació del veïnatge civil dels membres de…
Aplicació, eficàcia i vigència de les normes
Pràctica 3. Cas A: Veïnatge civil, commoriència i suport a la capacitat
La Martina (veïnatge català) i en Carlos (veïnatge comú) es van casar l'any 1999, fixant la residència habitual familiar a Tarragona des del mateix any. L'any 2000 va néixer la seva filla Judit en un centre sanitari de Navarra. L'any 2017, la família va patir un accident greu de trànsit durant un desplaçament per Andalusia. En Carlos i la menor Judit van morir en l'instant de l'impacte, mentre que la mare Martina va finar a l'hospital 12 hores més tard. Cap dels dos progenitors havia redactat testament.
Pràctica 3. Cas C: Veïnatge civil conjugal i dret successori
L'any 1974, en David (amb veïnatge comú) i la Jordina (amb veïnatge català) van contraure matrimoni a Galícia, establint el domicili conformat a la localitat de Llançà (Girona). El 1975 va néixer la seva filla Marina i l'any següent, 1976, durant un viatge d'esbarjo per terres d'Aragó, va néixer el segon fill, n'Oriol. L'any 1977, la Jordina va morir a causa d'una malaltia sobtada. En David acudeix al seu assessor per conèixer el marc hereditari aplicable.
a)
Determineu el veïnatge civil que ostentava cadascun dels membres de la unitat familiar en la data del traspàs de la Jordina (1977).
b)
Indiqueu de forma argumentada quin ordenament jurídic regirà la successió de la causant.
Pràctica 3. Cas D: Eficàcia de l'aval atorgat per…. Pràctica sobre la capacitat del menor emancipat sotmès al Codi Civil de Catalunya per prestar avals o…
La persona física: personalitat, capacitat, absència i mort
Pràctica 3. Cas A: Veïnatge civil, commoriència i suport a la capacitat
La Martina (veïnatge català) i en Carlos (veïnatge comú) es van casar l'any 1999, fixant la residència habitual familiar a Tarragona des del mateix any. L'any 2000 va néixer la seva filla Judit en un centre sanitari de Navarra. L'any 2017, la família va patir un accident greu de trànsit durant un desplaçament per Andalusia. En Carlos i la menor Judit van morir en l'instant de l'impacte, mentre que la mare Martina va finar a l'hospital 12 hores més tard. Cap dels dos progenitors havia redactat testament.
10 Pràctica 3. Cas D: Eficàcia de l'aval atorgat per un menor emancipat
La Maria, menor de 16 anys que compta amb emancipació formalitzada e inscrita al Registre Civil segons l'article 211-9 CCCat i veïnatge civil català, manté una relació amb en Sergi (22 anys, també de veïnatge català). El 15 de gener de 2018, en Sergi demana una operació de préstec bancari i la Maria concorre tota sola davant el banc atorgant un aval o fiança personal en garantia del reemborsament del préstec, al·legant la seva condició d'emancipada. Al cap d'una setmana, la mare de la jove s'assabenta de l'operació financera compromesa per la seva filla.
a.
Té validesa jurídica originària la garantia o fiança prestada unilateralment per la Maria?
b.
Quina és l'acció que pot exercitar la progenitora per instar la nul·litat de l'aval? Podria la pròpia filla promoure aquesta impugnació?
c.
En quines circumstàncies l'aval atorgat arribaria a adquirir plena validesa i eficàcia vinculant?
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupci…. En Joan emet factura per assessoria el febrer de 2019. L'abril de 2021 envia burofax de pagament retornat per…
Els béns i el transcurs del temps: prescripció i caducitat
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupció de la prescripció
En Joan va emetre una factura el passat 1 de febrer de 2019 per import de 43.200 € corresponent a assessories de consultoria executades per a en Pere. Amb intenció de satisfer el deute, en Joan va trametre un burofax de pagament el 30 d'abril de 2021; malgrat això, Correus va retornar la notificació amb la incidència de destinatari desconegut per defectes en la identificació de la direcció postal. En Joan es va desentendre de l'assumpte a causa de les circumstàncies sanitàries de la pandèmia.
El 24 de gener de 2022, revisant els impagaments, en Joan adverteix que el deute continua pendent, però comprova que aquell mateix dia en Pere li havia enviat un missatge per WhatsApp en què li demanava si seria factible satisfer de manera fraccionada o a terminis l'import pendent. En Joan acudeix a consulta jurídica.
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupció de la prescripció
En Joan va emetre una factura el passat 1 de febrer de 2019 per import de 43.200 € corresponent a assessories de consultoria executades per a en Pere. Amb intenció de satisfer el deute, en Joan va trametre un burofax de pagament el 30 d'abril de 2021; malgrat això, Correus va retornar la notificació amb la incidència de destinatari desconegut per defectes en la identificació de la direcció postal. En Joan es va desentendre de l'assumpte a causa de les circumstàncies sanitàries de la pandèmia.
El 24 de gener de 2022, revisant els impagaments, en Joan adverteix que el deute continua pendent, però comprova que aquell mateix dia en Pere li havia enviat un missatge per WhatsApp en què li demanava si seria factible satisfer de manera fraccionada o a terminis l'import pendent. En Joan acudeix a consulta jurídica.
a.
La temptativa de reclamació feta per burofax fallit va tenir eficàcia interruptiva del termini extintiu? Raoneu-ho.
b.
Si es conclou que el burofax va ser ineficaç, existeix algun acte jurídic posterior que pugui haver aturat o interromput la prescripció?
c.
A data d'avui, ha prescrit definitivament la pretensió de crèdit de 43.200 € que té en Joan?
Tema 19. Cas 2: Termini de prescripció de danys p…. En Pere pateix lesions en accident de trànsit el 30 de setembre de 2019 i rep l'alta definitiva el 26 d'abril…
Els béns i el transcurs del temps: prescripció i caducitat
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupció de la prescripció
En Joan va emetre una factura el passat 1 de febrer de 2019 per import de 43.200 € corresponent a assessories de consultoria executades per a en Pere. Amb intenció de satisfer el deute, en Joan va trametre un burofax de pagament el 30 d'abril de 2021; malgrat això, Correus va retornar la notificació amb la incidència de destinatari desconegut per defectes en la identificació de la direcció postal. En Joan es va desentendre de l'assumpte a causa de les circumstàncies sanitàries de la pandèmia.
El 24 de gener de 2022, revisant els impagaments, en Joan adverteix que el deute continua pendent, però comprova que aquell mateix dia en Pere li havia enviat un missatge per WhatsApp en què li demanava si seria factible satisfer de manera fraccionada o a terminis l'import pendent. En Joan acudeix a consulta jurídica.
Tema 19. Cas 2: Termini de prescripció de danys per accident
En Pere va patir lesions traumàtiques al genoll arran d'un accident de circulació esdevingut el 30 de setembre de 2019, que va requerir intervencions quirúrgiques i un dilatat procés de rehabilitació que no es va consolidar clínicament fins al 26 d'abril de 2022, moment en què va rebre l'alta sanitària definitiva. Es planteja exercitar l'acció d'indemnització.
a.
Quin lapse de temps disposa en Pere per exigir la reparació del dany extracontractual i quan ha de començar el còmput? Cal considerar la pretensió extingida?
b.
Com formularia la seva oposició l'advocat de la companyia asseguradora contraposada en virtut del dret comú espanyol?
c.
Quina disparitat hi ha entre la solució de l'ordenament civil català i la del Codi Civil espanyol pel que fa al termini de l'acció per culpa extracontractual?
Tema 19. Supòsit 1: Règim de prescripció i protec…. Supòsit pràctic sobre prescripció d'una pretensió de crèdit (art. 121-1 CCCat), ineficàcia de la interrupció…
Els béns i el transcurs del temps: prescripció i caducitat
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupció de la prescripció
En Joan va emetre una factura el passat 1 de febrer de 2019 per import de 43.200 € corresponent a assessories de consultoria executades per a en Pere. Amb intenció de satisfer el deute, en Joan va trametre un burofax de pagament el 30 d'abril de 2021; malgrat això, Correus va retornar la notificació amb la incidència de destinatari desconegut per defectes en la identificació de la direcció postal. En Joan es va desentendre de l'assumpte a causa de les circumstàncies sanitàries de la pandèmia.
El 24 de gener de 2022, revisant els impagaments, en Joan adverteix que el deute continua pendent, però comprova que aquell mateix dia en Pere li havia enviat un missatge per WhatsApp en què li demanava si seria factible satisfer de manera fraccionada o a terminis l'import pendent. En Joan acudeix a consulta jurídica.
a)
Ens trobem davant d'una pretensió subjecta a prescripció o a caducitat segons l'art. 121-1 del CCCat?
b)
Va quedar interromput el còmput en algun moment per mitjà de la missiva enviada per correu ordinari?
c)
Es produeix la suspensió del termini per absència de representació/suport formal, i quina data màxima existeix per al venciment de l'acció de cobrament?
Tema 19. Supòsit 2: Representació voluntària i lí…. Supòsit pràctic sobre representació voluntària i límits de l'apoderament: compravenda d'un immoble amb poder…
Parts, representació i tercers en el contracte
Tema 19. Cas 1: Reclamació de deutes i interrupció de la prescripció
En Joan va emetre una factura el passat 1 de febrer de 2019 per import de 43.200 € corresponent a assessories de consultoria executades per a en Pere. Amb intenció de satisfer el deute, en Joan va trametre un burofax de pagament el 30 d'abril de 2021; malgrat això, Correus va retornar la notificació amb la incidència de destinatari desconegut per defectes en la identificació de la direcció postal. En Joan es va desentendre de l'assumpte a causa de les circumstàncies sanitàries de la pandèmia.
El 24 de gener de 2022, revisant els impagaments, en Joan adverteix que el deute continua pendent, però comprova que aquell mateix dia en Pere li havia enviat un missatge per WhatsApp en què li demanava si seria factible satisfer de manera fraccionada o a terminis l'import pendent. En Joan acudeix a consulta jurídica.
Tema 19. Supòsit 2: Representació voluntària i límits de l'apoderament
En Pere va atorgar un poder notarial especial a Tarragona a la seva filla Núria amb l'encàrrec precís d'acudir l'endemà a una notaria de Barcelona per atorgar l'escriptura pública de compra en representació seva d'un pis comercialitzat per una promotora, ubicat al carrer Balmes núm. 10, 3r 1a, pel preu concertat de 250.000 €.
Durant la signatura, la Núria decideix escripturar la compravenda de dos habitatges (el 3r 1a i el 3r 2a del mateix immoble del carrer Balmes 10) pel preu de 250.000 € cadascun d'ells; fa efectiu el primer habitatge mitjançant el xec bancari que li havia lliurat el seu pare, i pacta el compromís de liquidar el preu del segon en un terme de deu dies. Quan en Pere té notícia dels fets, expressa la seva rotunda oposició.
a)
És plenament eficaç i vinculant el contracte signat sobre l'immoble del carrer Balmes núm. 10, 3r 1a?
b)
Quina és la validesa i eficàcia de l'adquisició atorgada respecte del pis 3r 2a? Com podria esdevenir obligatori per a en Pere?
c)
Suposant que la Núria no hagués pogut anar a la notaria per estar malalta i que s'hagués presentat la seva germana Meritxell assegurant actuar com a representant verbal del pare sense cap apoderament notarial, seria vàlida la compravenda immobiliària amb la conformitat de la promotora?
Temes 21 i 23. Cas 1: Vicis del consentiment en l…. Cas pràctic sobre vicis del consentiment en la compravenda d'un immoble: anàlisi dels requisits de l'error…
El negoci jurídic: elements, forma, vicis i ineficàcia
Temes 21 i 23. Cas 1: Vicis del consentiment en l'adquisició d'immoble
En Miquel, de 35 anys, domiciliat a Barcelona, resol adquirir un immoble a la demarcació de Tarragona guiat per motius d'optimització tributària personal. Sense dedicar gaire temps ni fer comprovacions sobre el terreny, contracta els serveis d'una agència immobiliària de Tarragona i, dos dies més tard, subscriu un document de compravenda sobre un habitatge de segona mà al carrer Fortuny d'aquella localitat.
En l'instrument signat entre en Miquel i l'apoderat de l'agència es fa constar contractualment que ambdues parts declaren conèixer la situació de càrregues i gravàmens de la finca i les donen per reproduïdes. No obstant això, dies més endavant en Miquel constata en el Registre de la Propietat que pesen sobre la finca quatre anotacions preventives d'embargament i una anotació preventiva de demanda civil. Indignat, reclama la invalidació de la compravenda al·legant un vici del consentiment.
15. Temes 21 i 23. Cas 1: Vicis del consentiment en l'adquisició d'immoble
En Miquel, de 35 anys, domiciliat a Barcelona, resol adquirir un immoble a la demarcació de Tarragona guiat per motius d'optimització tributària personal. Sense dedicar gaire temps ni fer comprovacions sobre el terreny, contracta els serveis d'una agència immobiliària de Tarragona i, dos dies més tard, subscriu un document de compravenda sobre un habitatge de segona mà al carrer Fortuny d'aquella localitat.
En l'instrument signat entre en Miquel i l'apoderat de l'agència es fa constar contractualment que ambdues parts declaren conèixer la situació de càrregues i gravàmens de la finca i les donen per reproduïdes. No obstant això, dies més endavant en Miquel constata en el Registre de la Propietat que pesen sobre la finca quatre anotacions preventives d'embargament i una anotació preventiva de demanda civil. Indignat, reclama la invalidació de la compravenda al·legant un vici del consentiment.
a)
A quin presumpte vici de la voluntat s'acull en Miquel i quins requisits generals exigeix la doctrina jurídica per apreciar-ne l'existència?
b)
En cas d'acreditar-se, quina seria la ineficàcia civil aplicable: nul·litat absoluta o anul·labilitat?
Nul·litat absoluta
Anul·labilitat
c)
Té possibilitats reals de prosperar la declaració d'anul·lació del contracte ateses les circumstàncies de la signatura?
d)
Variaria el pronunciament jurídic si l'agència immobiliària hagués ocultat de manera deliberada i fraudulenta les càrregues registrals per enganyar el comprador?
e)
Existiria vici invalidant si l'errada hagués recaigut sobre la manca d'edificabilitat urbanística del sòl segons un informe municipal posterior, de manera que la parcel·la fos inservible per a construir?
Temes 21 i 23. Cas 2: Interpretació del negoci ju…. Temes 21 i 23. Cas 2: Interpretació del negoci jurídic i caràcter de les arres. Anàlisi de la tipologia del…
Teoria general del contracte: autonomia, formació i contingut
Temes 21 i 23. Cas 1: Vicis del consentiment en l'adquisició d'immoble
En Miquel, de 35 anys, domiciliat a Barcelona, resol adquirir un immoble a la demarcació de Tarragona guiat per motius d'optimització tributària personal. Sense dedicar gaire temps ni fer comprovacions sobre el terreny, contracta els serveis d'una agència immobiliària de Tarragona i, dos dies més tard, subscriu un document de compravenda sobre un habitatge de segona mà al carrer Fortuny d'aquella localitat.
En l'instrument signat entre en Miquel i l'apoderat de l'agència es fa constar contractualment que ambdues parts declaren conèixer la situació de càrregues i gravàmens de la finca i les donen per reproduïdes. No obstant això, dies més endavant en Miquel constata en el Registre de la Propietat que pesen sobre la finca quatre anotacions preventives d'embargament i una anotació preventiva de demanda civil. Indignat, reclama la invalidació de la compravenda al·legant un vici del consentiment.
a)
Quina tipologia i naturalesa jurídica ostenta realment el contracte subscrit per la Marta d'acord amb la voluntat plasmatada i les regles d'interpretació negocial?
b)
Preveient els criteris dels articles 1281 a 1289 del Codi Civil, té la Marta la facultat de reclamar l'execució forçosa de la compravenda impedint la resolució unilateral pretesa per la mercantil?
