Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DEL DRET Grau en Dret Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història del Dret: romanització, dret visigot, ius commune, evolució de Castella i Catalunya, Decrets de Nova Planta i constitucionalisme. APREN.AI Índex 1 Romanització i dret romà al Dominat i Justinià 1. El procés de romanització jurídica a la Península Ibèrica 2. El dret durant el Dominat: absolutisme, leges i iura 3. Recopilacions del Dominat i la Llei de Cites 4. El dret romà vulgar: el dret de la pràctica 5. L'obra compiladora de Justinià al segle VI 6.

Pervivència i recepció europea 2 La monarquia visigoda i el Liber Iudiciorum Assentament visigot i primeres manifestacions normatives Dualisme jurídic: el Breviari d'Alaric i la interpretatio La restauració de Leovigild i el fonament polític isidorià La unificació territorial: el Liber Iudiciorum La redacció d'Ervigi i el divorci entre dret oficial i pràctica 3 Dret altomedieval, repoblació i localisme jurídic L'impacte de la ruptura del 711 i la continuïtat jurídica Fraccionament polític i gènesi dels nuclis cristians Causes de la diversificació jurídica i el règim senyorial Processos de repoblació: de la petita propietat als latifundis Trets configuradors del dret altomedieval El localisme jurídic: de les cartes de població als furs municipals 4 El Ius Commune i l'Escola de Bolonya El naixement de l'Escola de Bolonya i els glossadors Els elements integradors del Ius Commune La formació del dret canònic clàssic La recepció del Ius Commune i la reacció social 5 Evolució jurídica de la Corona de Castella a la Baixa Edat Mitjana El mosaic jurídic castellanolleonès abans d'Alfons X La política legislativa d'Alfons X el Savi Las Siete Partidas i la resistència estamental El compromís de les Corts de Zamora (1274) L'ordre de prelació de fonts de l'Ordenamiento de Alcalá (1348) La recepció del ius commune: Briviesca, la Pragmàtica de 1499 i Toro (1505) 6 El dret al Principat de Catalunya: pactisme i prelació de fonts Origens polítics del Principat: de la Marca Hispànica a la independència jurídica Tradició altomedieval, els Usatges i la pugna amb el Ius Commune Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 1 El règim parlamentari: pactisme i tipologia normativa La prelació de fonts: de la formulació de 1409 a la jerarquia de 1599 7 L'Estat modern, la Monarquia Hispànica i els Decrets de Nova Planta El naixement de l'Estat modern i la sobirania règia L'estructura de la Monarquia Hispànica: unió dinàstica i pluralisme jurídic Debats doctrinals sobre els límits del poder reial Mecanismes institucionals de control de la llei règia Les grans recopilacions castellanes La Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta L'ordenament jurídic posterior: el dret privat «congelat» 8 L'Estat liberal i el constitucionalisme històric espanyol Fonaments doctrinals de l'Estat liberal burgès La llei liberal i les transformacions jurídiques El cicle constitucional espanyol: de Cadis al règim moderat Democratització, Restauració i la Segona República 9 Resum per repassar Dret romà i compilació de Justinià Dret visigot i transició medieval Dret altomedieval i Ius Commune Dret a Castella i a Catalunya Estat modern, Nova Planta i Constitucionalisme Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 2 1 Romanització i dret romà al Dominat i Justinià EN ACABAR SABRÀS Distingir les etapes de la romanització jurídica a la Península fins a la concessió de la ciutadania universal. Explicar la diferència material entre leges i iura durant el Dominat i els mecanismes usats per ordenar-los. Identificar les quatre obres integrants de la compilació justinianea i la seva rellevància històrica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'aconseguia saber quina opinió jurídica prevalia en un judici abans que existissin codis oficials complets?

La romanització jurídica constitueix el procés històric mitjançant el qual Roma va integrar progressivament les comunitats indígenes conquerides dins del seu marc institucional i normatiu, transformant un sistema inicialment personalista en un ordenament territorial d'aplicació universal. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 3 ESQUEMA Evolució del dret romà a l'Antiguitat tardana 1. El procés de romanització jurídica a la Península Ibèrica La incorporació dels pobles preromans de la Península Ibèrica a l'òrbita romana va implicar una assimilació social, política, econòmica i cultural profunda.

Aquest fenomen no es va produir de manera uniforme: les comunitats del litoral mediterrani, beneficiades per intenses xarxes mercantils marítimes i un major desenvolupament previ, van experimentar una romanització més ràpida i eficaç que les tribus de l'interior peninsular, caracteritzades per una forta fragmentació consuetudinària.

Dret Romà Tardà Transformació del dret de Roma Romanització Jurídica Universalització del ius civile Ius Latii (73 dC) Concessió de Vespasià Edicte Caracal·la (212 dC) Ciutadania romana universal Dret del Dominat Monarquia absoluta i codificacions Leges i Codi Teodosià Recull oficial de constitucions Llei de Cites (426 dC) Regulació judicial dels iura Dret Romà Vulgar Pràctica consuetudinària popular Compilació de Justinià Sistematització clàssica al s.

VI Codex i Novellae Constitucions imperials Digest i Instituta Doctrina i manual d'estudi Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 4 DEFINICIÓ El principi de personalitat del dret determinava que cada individu es regia exclusivament per l'ordenament propi de la seva comunitat d'origen. Per als subjectes sense ciutadania, s'aplicava el ius gentium, mentre que el dret civil estricte (ius civile) romania reservat exclusivament als ciutadans romans. La superació d'aquesta divisió va transcórrer en dues fites cabdals: Concessió de la llatinitat (73 dC): L'emperador Vespasià va atorgar el ius latii a totes les províncies hispàniques.

Aquest estatut intermedi facultava els seus titulars per utilitzar el ius commercium (capacitat per comerciar i transmetre propietats segons el dret romà) i el ius connubium (dret a contraure matrimoni jurídicament vàlid), sense gaudir encara de la ciutadania civil plena. Universalització de la ciutadania (212 dC): Mitjançant l'Edicte de Caracal·la (o Constitutio Antoniniana), es va concedir la ciutadania romana plena a tots els habitants lliures de l'Imperi. Entre altres finalitats, aquesta mesura pretenia frenar la penetració bàrbara i evitar que grups externs s'aprofitessin de les asimetries legals existents en el si dels territoris imperials.

A partir d'aquest moment, el ius civile va passar a ser universal. COMPROVA-HO 2 Quina facultat jurídica van obtenir els pobles hispànics amb la concessió de Vespasià el 73 dC? 2. El dret durant el Dominat: absolutisme, leges i iura Amb l'adveniment del Dominat (235-476 dC), l'estructura política romana es va transformar en un règim monàrquic absolut i despòtic, on la figura de l'emperador assumia atributs sagrats i esdevenia la font primària de producció del dret. La voluntat del sobirà legitimava l'ordenament a través de màximes com princeps legibus solutus est (el príncep no està sotmès a les lleis) i quod principi placuit, legis habet vigorem (allò que plau al príncep té força de llei).

Els juristes clàssics, abans independents, es van convertir en funcionaris al servei de l'administració imperial. El sistema de fonts d'aquesta època descansava sobre dos conceptes essencials: Leges: Les constitucions imperials dictades directament per l'emperador, expressió directa de la seva sobirania. Iura: La doctrina, literatura i dictàmens jurisprudencials dels juristes clàssics, destinats a orientar la pràctica als tribunals. Aquesta abundància de fonts va provocar una greu inseguretat jurídica, marcada per la dispersió de textos, la dificultat per discernir entre opinions autèntiques o falsificades i la necessitat d'atorgar publicitat oficial i certesa al dret aplicable.

Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 5 3. Recopilacions del Dominat i la Llei de Cites Per combatre el caos normatiu, es va recórrer a la tècnica del codex (reunió de textos en volums enquadernats), classificant les fonts segons la seva naturalesa. Tipus de compilació Títol / Instrument Naturalesa i contingut Recopilació de leges (privada) Codi Gregorià (s. III) Recull de caràcter privat de constitucions imperials vigents, creat per facilitar la tasca dels pràctics del dret. Recopilació de leges (privada) Codi Hermogenià (s. III-IV) Compilació privada que actualitzava i completava el Codi Gregorià amb noves disposicions imperials.

Recopilació de leges (oficial) Codi Teodosià (438 dC) Promulgat per l'emperador Teodosi II. Estructurat en 16 llibres per ordre cronològic i per matèries, va dotar d'oficialitat les leges des de Constantí (s. IV) i va incorporar el contingut dels codis Gregorià i Hermogenià. Regulació de iura Llei de Cites (426 dC) Reforma per donar certesa a la jurisprudència als tribunals. Va restringir les al·legacions admissibles en judici als 5 juristes autoritzats: Gai, Ulpià, Papinià, Modestí i Pau. També van circular adaptacions com les Institucions de Gai o l'Epítom d'Ulpià.

Recopilació mixta Fragmenta Vaticana Recull combinat de fragments de leges i extractes de iura per simplificar la resolució pràctica de litigis. ERROR FREQÜENT Atribuir caràcter oficial des del seu origen als codis Gregorià i Hermogenià. Tots dos van néixer estrictament com a iniciatives de juristes privats per a ús pràctic; la seva validesa oficial no es va produir fins que Teodosi II els va integrar en el Codi Teodosià del 438 dC. 4. El dret romà vulgar: el dret de la pràctica En paral·lel a les construccions tècniques oficials de la cancelleria, va sorgir el conegut com a dret romà vulgar.

Aquest fenomen consistia en un dret consuetudinari i viu, generat directament per les necessitats de la societat civil provinciana per sobreviure a la crisi imperial. Tot i que va patir una pèrdua notable de puresa dogmàtica i rigor tècnic respecte a l'etapa clàssica, va destacar per ser un ordenament pràctic, realista i plenament adaptat a la dinàmica quotidiana dels tribunals ordinaris. COMPROVA-HO 3 Quina funció va complir la Llei de Cites de l'any 426 davant la dispersió dels iura? Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 6 5.

L'obra compiladora de Justinià al segle VI Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 davant la pressió dels pobles germànics assentats prèviament mitjançant foedus (vegeu «La monarquia visigoda i el Liber Iudiciorum»), la continuïtat institucional i jurídica es va traslladar a Constantinoble. Durant el primer terç del segle VI, l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient, Justinià, va impulsar una empresa de recopilació general per unificar i depurar tant les leges com els iura.

PROCÉS Estructura de la compilació justinianea 1 Codex Lleis imperials vigents des del Codi Teodosià 2 Digest Compilació dels iura i juristes clàssics autoritzats 3 Instituta Manual formatiu per a estudiants amb força de llei 4 Novellae Lleis promulgades pels emperadors després del 565 El corpus justinianeu es compon de quatre elements centrals: 6. Pervivència i recepció europea La vigència immediata de la compilació justinianea es va limitar a l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci).

No obstant això, la seva pervivència històrica va ser extraordinària: la seva redescoberta i sistematització a partir de la Baixa Edat Mitjana va fonamentar el naixement del Ius Commune (vegeu «El Ius Commune i l'Escola de Bolonya»). Les monarquies absolutistes posteriors a Europa van adoptar aquest marc de tradició justinianea com a dret propi i font de legitimació del poder sobirà fins al segle XIX. COMPROVA-HO 4 Quina posició ocupaven les Instituta de Justinià respecte a la resolució pràctica de plets? Codex: Recull de constitucions imperials que sistematitzava les disposicions contingudes al Codi Teodosià i les promulgades posteriorment.

Només les normes incloses en aquest text mantenien la seva vigència; totes les altres van quedar automàticament derogades. 1 Digest: Compilació massiva de la tradició jurisprudencial (iura). Va concentrar la doctrina dels grans juristes, mantenint de manera preferent el criteri selectiu dels cinc grans autors de la Llei de Cites per atorgar autoritat indiscutible als judicis. 2 Instituta: Manual pedagògic elaborat per a la formació dels estudiants de dret i dels futurs operadors jurídics. Malgrat la seva finalitat docent, tenia valor normatiu vinculant i podia ser invocat directament en seu judicial.

3 Novellae: Després de la mort de Justinià l'any 565, els seus successors van continuar legislant a l'empara dels aforismes d'Ulpià sobre la potestat legislativa del sobirà. Com que no resultava viable alterar el Codi tancat, les noves disposicions es van reunir sota el nom de Novellae (noves lleis), aplicables fora de la codificació originària. 4 Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 7 IDEES CLAU La romanització va passar d'un principi de personalitat del dret a la territorialitat amb el ius latii de Vespasià ( ) i la ciutadania universal de Caracal·la ( ). El Dominat es va caracteritzar per l'absolutisme imperial sintetitzat en la màxima .

El Codi Teodosià ( ) va atorgar oficialitat a les leges des de Constantí, incorporant les recopilacions privades prèvies (Gregorià i Hermogenià). La Llei de Cites ( ) va limitar les al·legacions judicials als cinc juristes autoritzats: Gai, Ulpià, Papinià, Modestí i Pau. El dret romà vulgar va constituir la resposta consuetudinària i pràctica popular davant la rigidesa tècnica del dret oficial. La codificació de Justinià (Codex, Digest, Instituta i Novellae) va ordenar leges i iura al segle VI, esdevenint la base jurídica de la tradició europea posterior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Per quina raó el Codi Gregorià i el Codi Hermogenià no van tenir valor normatiu oficial en el moment de redactar-se? 6. Com resolien els emperadors posteriors a Justinià la creació de dret sense contradir el Codex ja tancat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin any va concedir Vespasià el ius latii a les províncies hispàniques? 8. Quin jurista NO forma part dels admesos per la Llei de Cites del 426? 9. Quina part de l'obra de Justinià recollia principalment la jurisprudència clàssica (iura)?

73 dC 212 dC quod principi placuit, legis habet vigorem 438 dC 426 dC Any 438 dC a) Any 212 dC b) Any 73 dC c) Any 426 dC d) Papinià a) Ciceró b) Gai c) Modestí d) El Digest a) El Codi Hermogenià b) Les Novellae c) El Codex d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 8 10. Quin tret defineix essencialment el dret romà vulgar durant el Baix Imperi? 2 La monarquia visigoda i el Liber Iudiciorum EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents fases de la producció jurídica visigoda des del foedus fins a la monarquia de Toledo. Explicar l'abast i els components del Breviari d'Alaric així com la funció de la interpretatio.

Descriure les característiques del Liber Iudiciorum com a ordenament territorial únic i complet. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com van aconseguir dos pobles amb tradicions legals diferents com els hispanoromans i els visigots sotmetre's a un únic tribunal? Assentament visigot i primeres manifestacions normatives Durant el segle III, el desgast militar i institucional de l'Imperi Romà va afavorir la penetració progressiva de les comunitats germàniques més enllà de les fronteres. Davant la impossibilitat d'expulsar-les per la força, les autoritats romanes van optar per la via diplomàtica mitjançant acords de cooperació o aliances legals.

En virtut del foedus del 418, el poble visigot es va establir al voltant de Tolosa (Gàl·lia meridional). Aquest pacte regulava una distribució territorial estricta: un terç de les terres romania sota propietat dels hispanoromans i els dos terços restants s'adjudicaven als nouvinguts visigots mitjançant sorteig, sense sotmetre aquests últims de manera directa al dret romà. La definitiva desaparició de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 va alterar aquest equilibri. En no tenir vigència el pacte original i cercant un territori més pròsper i segur, els contingents visigots van iniciar a principis del segle VI el seu desplaçament definitiu cap a Hispània.

Allà van consolidar una monarquia sobirana sense nous pactes federatius, amb Toledo com a centre polític fins a la crisi de l'any 711. En l'àmbit normatiu, els reis Teodoric I i Teodoric II van fixar les primeres disposicions escrites per resoldre els conflictes derivats del repartiment de terres entre les aristocràcies romana i visigoda. Més endavant, cap a l'any 476, es va compilar el Codi d'Euric. Aquest text recollia lleis promulgades pel monarca Euric i, lluny de trencar amb la tradició anterior, prenia com a substància el dret romà vulgar (vegeu «Romanització i dret romà al Dominat i Justinià») per atendre les necessitats de la vida pràctica judicial.

Un caràcter oficial emanat directament del senat a) Un origen consuetudinari adaptat a la pràctica social b) L'exclusió total del matrimoni entre provincials c) Una màxima sofisticació doctrinal i rigor formal d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 9 COMPROVA-HO 12 Quin mecanisme jurídic va articular l'assentament inicial dels visigots a Tolosa i com es van repartir les finques? Dualisme jurídic: el Breviari d'Alaric i la interpretatio Tot i conviure sota una mateixa autoritat monàrquica, la societat hispanovisigoda va mantenir durant dècades una notable separació social, religiosa i jurídica.

Per donar seguretat jurídica a la població d'origen romà i regularitzar l'aplicació dels textos del Dominat, el rei Alaric II va ordenar la promulgació del Breviari d'Alaric (conegut com a Lex Romana Visigothorum) l'any 506 dC. El Breviari era una recopilació sistemàtica tant de leges (constitucions imperials procedents principalment del Codi Teodosià de 438 i de lleis postteodosianes) com de iura (escrits de juristes clàssics de fàcil interpretació com Gai, a més de textos de Pau i Papinià). Els codis Gregorià i Hermogenià hi van quedar integrats dins la categoria de iura en no posseir origen imperial oficial directe.

DEFINICIÓ: INTERPRETATIO La interpretatio era un aclariment tècnic redactat per juristes visigots que acompanyava cada text de llei o doctrina del Breviari d'Alaric. Servia per simplificar el llenguatge doctrinal clàssic, eliminar anacronismes i adaptar el contingut normatiu a les circumstàncies pràctiques del segle VI. Des del punt de vista de les fonts, el Breviari no va derogar el Codi d'Euric; ambdues obres van conviure sense contradir-se estrictament en les seves respectives funcions d'aplicació pràctica. Tota disposició imperial prèvia que no figurés recollida al Breviari o a l'obra d'Euric perdia la seva força vinculant davant dels tribunals.

COMPROVA-HO 13 Quina funció tenia la interpretatio incorporada al Breviari d'Alaric? La restauració de Leovigild i el fonament polític isidorià La superació de la fractura política i jurídica va avançar al segle VI amb el regnat de Leovigild. Aquest rei va expandir el domini efectiu sobre la Península Ibèrica expulsant les restes del poder imperial romà i va ordenar una profunda revisió legislativa mitjançant el Codex Revisus. Amb aquest text va derogar expressament el vell Codi d'Euric, polint imprecisions i modernitzant la legislació règia. Poc després, la posterior conversió del rei Recared al catolicisme va establir la base d'una unitat espiritual i institucional completa.

Havent trencat qualsevol dependència de l'Imperi Romà, la monarquia necessitava una justificació teòrica de la seva sobirania. Aquesta va ser elaborada per Isidor de Sevilla a partir de la tradició teològica d'Agustí d'Hipona. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 10 PER RECORDAR-HO Segons la doctrina d'Isidor de Sevilla, el monarca rep el poder polític com un encàrrec directe de la voluntat divina («delegat de Déu»). La llei només és autèntica font del dret si és justa i equitativa amb els mandats morals cristians; si el governant s'aparta d'aquest mandat, s'exposa al càstig de la condemna eterna.

COMPROVA-HO 14 En què es fonamenta la legitimitat del rei visigot segons la teoria política d'Isidor de Sevilla? La unificació territorial: el Liber Iudiciorum El procés de convergència jurídica va assolir la seva màxima fita quan el rei Recesvint va promulgar l'any 654 el Liber Iudiciorum (obra iniciada prèviament pel seu pare Khindasvint). Aquesta monumental recopilació va culminar la fusió definitiva entre la població hispanoromana i la visigoda sota un mateix ordenament comú.

El Liber Iudiciorum presentava uns trets tècnics molt concrets que van transformar la pràctica processal: Plenament visigot: va prescindir de la inclusió literal de leges i iura romans, substituint-los per lleis emanades exclusivament de la monarquia hispanovisigoda. Caràcter general i complet: articulat en 12 llibres temàtics que regulaven l'organització reial, el dret penal, la família, el règim de propietat, les relacions mercantils i les normes sobre minories com els jueus. Eficàcia exclusiva: es va convertir en l'únic text legal vàlid per als tribunals, prohibint l'ús de codis previs per resoldre plets.

Obra jurídica Any de promulgació Monarca responsable Funció i contingut principal Foedus de Tolosa 418 Monarquia visigoda i Roma Assentament militar i repartiment territorial d'un terç per a hispanoromans i dos terços per a visigots. Codi d'Euric ca. 476 Euric Regulació de la pràctica judicial inspirada directament en el dret romà vulgar. Breviari d'Alaric 506 Alaric II Compilació de leges i iura del Dominat assistida d'interpretatio per a la població d'origen romà. Codex Revisus Finals s. VI Leovigild Actualització i correcció del Codi d'Euric amb derogació formal d'aquest. Liber Iudiciorum 654 Recesvint Codi territorial unificat, complet i exclusiu en dotze llibres per a hispans i gots.

Redacció d'Ervigi 680 Ervigi Revisió tècnica del Liber que incorpora noves lleis i reflecteix la feudalització de la societat. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 11 ERROR FREQÜENT Pensar que el Liber Iudiciorum mantenia vigent el Breviari d'Alaric com a dret subsidiari. Amb la promulgació de Recesvint el 654, el Liber va adquirir un valor estrictament exclusiu: cap tribunal podia aplicar textos romans anteriors ni altres codis que no fossin el mateix Liber. La redacció d'Ervigi i el divorci entre dret oficial i pràctica L'any 680, el rei Ervigi va presentar una nova versió del Liber al Concili de Toledo.

Sota l'aparença d'una simple millora tècnica i aclariment del text, aquesta revisió va introduir canvis de fons, afegint lleis noves i derogant-ne d'altres per adaptar-se a les pressions dels estaments dominants. Durant el segle VII es va aprofundir un intens divorci entre el dret oficial i la pràctica forense: La crisi militar i política va culminar l'any 711 amb la invasió musulmana de la Península Ibèrica.

No obstant això, el Liber Iudiciorum no va desaparèixer: la població hispanovisigoda sotmesa al nou domini islàmic (els mossàrabs, concepte analitzat a «Dret altomedieval, repoblació i localisme jurídic») va continuar regint la seva vida interna per aquest ordenament, mentre que els nous nuclis cristians del nord peninsular van reivindicar la seva herència com a símbol de continuïtat institucional. COMPROVA-HO 15 Què eren les redaccions «vulgata» del Liber Iudiciorum i per què van sorgir? Crisi del poder central: la ruralització econòmica, l'escassa circulació dinerària i l'enriquiment de la noblesa i l'Església van afeblir l'autoritat reial.

1 Fragmentació senyorial: els propietaris de grans latifundis van establir autarquies i oligarquies privades, ignorant sovint el codi oficial i creant normatives particulars segons les seves conveniències. 2 Falsificació de textos: la pràctica quotidiana va registrar nombroses alteracions de lleis per imposar la voluntat dels poderosos. 3 Aparició de redaccions vulgata: juristes privats van difondre còpies no oficials del Liber, adaptades a les necessitats reals dels tribunals, que es mantindrien en ús fins al segle XIII.

4 Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 12 IDEES CLAU L'assentament visigot va començar amb el foedus de 418 a Tolosa i es va traslladar a Toledo després de la caiguda de Roma l'any 476. El Breviari d'Alaric (506) va recollir leges i iura acompanyats d'una interpretatio que els adaptava a la pràctica quotidiana. Isidor de Sevilla va construir la doctrina política que presentava el rei com a delegat de Déu, vinculant la validesa de la llei a la moral catòlica. El Liber Iudiciorum (654) va consagrar la unificació jurídica per a gots i hispans amb un codi complet de dotze llibres i eficàcia exclusiva.

La redacció d'Ervigi (680) i les versions vulgata van evidenciar el divorci entre la norma règia i la pràctica senyorial abans de la crisi de 711. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència fonamental de contingut existeix entre el Breviari d'Alaric i el Liber Iudiciorum? 17. Quina conseqüència pràctica va tenir el principi d'exclusivitat del Liber Iudiciorum en els judicis? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin any es va signar el foedus que va instal·lar els visigots a Tolosa? 19. Quina obra jurídica visigoda incorporava la tècnica de la interpretatio? 20. Quin monarca va promulgar el Liber Iudiciorum l'any 654? 21.

Com definia Isidor de Sevilla la posició política del monarca visigot? 476 a) 506 b) 438 c) 418 d) Codi d'Euric a) Liber Iudiciorum b) Codex Revisus c) Breviari d'Alaric d) Khindasvint a) Recesvint b) Leovigild c) Ervigi d) Príncep lliure de tota llei a) Magistrat suprem civil romà b) Delegat de la voluntat divina c) Cap electe sense control moral d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 13 3 Dret altomedieval, repoblació i localisme jurídic EN ACABAR SABRÀS Explicar la pervivència privada del Liber Iudiciorum entre els mossàrabs després de la conquesta islàmica. Distingir els dos models de repoblació cristiana i la seva incidència en l'estructura jurídica de la propietat.

Analitzar els trets consuetudinaris, sacralitzats i de privilegi propis del dret altomedieval. Diferenciar les etapes de l'ordenament local des de les cartes de població fins als furs municipals extensos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què la desaparició de la monarquia visigoda l'any 711 no va comportar l'abandonament immediat del Liber Iudiciorum? L'impacte de la ruptura del 711 i la continuïtat jurídica La fallida de la monarquia visigoda no va començar sobtadament amb l'arribada islàmica. Va culminar un desgast estructural previ, marcat per la manca de circulació monetària, una forta ruralització econòmica i disputes internes entre els monarques i la noblesa.

Aquest darrer estament, juntament amb l'Església, acumulava grans propietats agràries i debilitava constantment l'autoritat reial. Quan es produeix la invasió musulmana de l'any 711, no s'esborren d'un dia per l'altre les institucions anteriors. Gran part de l'aristocràcia visigoda va preservar el seu patrimoni mitjançant pactes de capitulació amb els conqueridors.

Al mateix temps, la població hispanovisigoda sotmesa al nou govern d'Al-Àndalus, coneguda com a mossàrabs, va mantenir bona part de la seva organització administrativa interna, la pràctica religiosa cristiana i l'ús privat del seu text legislatiu tradicional: el Liber Iudiciorum (promulgat pel rei Recesvint el 654; vegeu «La monarquia visigoda i el Liber Iudiciorum»). Tot i això, la vigència del codi visigot va experimentar un canvi profund. En desaparèixer la monarquia central que l'actualitzava, el text legal va patir una fossilització progressiva i una notable vulgarització.

Els hispans van continuar recorrent al Liber de forma consuetudinària i fragmentària, sobretot en afers d'àmbit familiar, successori o contractual privat. En canvi, les disposicions sobre dret penal, processal o administratiu van quedar ràpidament inoperants per la manca de jutges oficials del regne visigot, sent gradualment substituïdes per solucions locals. ERROR FREQÜENT Creure que l'any 711 el Liber Iudiciorum va quedar derogat és un error habitual.

Cap autoritat musulmana ni cristiana va abolir formalment el text l'any 711; la seva pèrdua d'eficàcia general va ser fruit de la desaparició de l'estat visigot, fet que el va transformar en un dret consuetudinari i fossilitzat d'aplicació exclusivament privada entre els mossàrabs. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 14 COMPROVA-HO 23 Quina transformació fonamental va patir el Liber Iudiciorum després del col·lapse del regne visigot el 711? Fraccionament polític i gènesi dels nuclis cristians Al nord de la Península Ibèrica, diverses zones muntanyoses van oferir resistència militar al poder andalusí.

Aquest aïllament geogràfic i defensiu va donar lloc a un mosaic territorial fragmentat, integrat per diversos nuclis polítics independents entre si, cadascun amb les seves pròpies formes d'organització i institucions de govern: El nucli asturià: els seus sobirans es van proclamar continuadors directes de l'herència visigoda, assumint la tasca de restaurar la monarquia desapareguda. Els comtats pirinencs: van evolucionar cap a fórmules senyorials vinculades directament a l'esfera carolíngia (la futura Marca Hispànica i comtats catalans), integrant estructures plenament feudals coincidents amb les d'Europa occidental.

L'àmbit navarrès i aragonès: articulat al voltant de les valls pirinenques, va donar naixement a entitats polítiques diferenciades que desembocarien en el Regne de Navarra i la Corona d'Aragó. Aquesta fragmentació territorial va impedir l'existència d'un poder central únic que coordinés la conquesta i repoblació de les terres del sud. El procés, entès pels regnes septentrionals com una recuperació d'Hispània i de la unitat religiosa cristiana, va ser lent, anàrquic i ple de tensions tant contra Al-Àndalus com entre els mateixos sobirans cristians.

ESQUEMA Nuclis cristians de resistència després del 711 Causes de la diversificació jurídica i el règim senyorial Durant l'Alta Edat Mitjana, la incapacitat dels monarques cristians per crear un dret uniforme obeïa a la seva extrema feblesa política. Constantment amenaçats per les incursions andalusines i enfrontats als seus veïns, els reis depenien absolutament del suport militar dels nobles i del clergat per mantenir les fronteres i conquerir nous territoris.

Regne d'Astúries Reis considerats restauradors de la monarquia visigoda Comtats carolingis Evolució cap al model feudal d'Europa occidental Pirineus centrals Formació dels futurs regnes de Navarra i Aragó Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 15 En un marc econòmic essencialment agrari, on la terra constituïa la font primordial de riquesa per la manca de circulació monetària, els grans senyors laics i eclesiàstics van consolidar el seu domini patrimonial. Els senyors exercien un poder directe sobre els camps i sobre la població rural que els habitava, actuant amb una veritable immunitat davant la figura del rei.

D'aquesta manera, el règim senyorial va traspassar la capacitat creadora de normes als magnats locals, consolidant un principi de personalitat i localisme on la condició jurídica de cada individu depenia del seu origen, la seva fe o el territori concret on residia. COMPROVA-HO 24 Per quina raó els reis altomedievals no podien imposar una legislació territorial única als seus regnes?

Processos de repoblació: de la petita propietat als latifundis La necessitat de protegir i consolidar els territoris fronterers conquerits va donar lloc a dues etapes de repoblació clarament diferenciades, cadascuna amb un impacte directe en l'estructura sociojurídica resultant: Model de repoblació Àmbit temporal i ritme Mètode d'ocupació de la terra Estructura social i jurídica derivada Repoblació inicial Fases inicials, ritme pausat d'expansió fronterera. Concessió de petites propietats directament a famílies colonitzadores. Presència de camperols i ciutadans lliures amb deure d'autodefensa militar. Repoblació de grans espais Fases d'avanç ràpid sobre territoris extensos.

Donació de latifundis a magnats nobiliaris i ordes militars o eclesiàstics. Instauració d'un règim senyorial dur, amb camperols sotmesos a la jurisdicció del senyor. Trets configuradors del dret altomedieval El dret que regeix les societats de l'Alta Edat Mitjana presenta uns caràcters propis que el distingeixen amb claredat tant de la tradició romana com de la posterior recepció del dret comú (vegeu «El Ius Commune i l'Escola de Bolonya»): Dret consuetudinari: en societats amb canvis materials molt lents, les normes derivaven de la repetició continuada de les costums comunals.

El dret era considerat una tradició immanent: allò Repoblació inicial de frontera: desenvolupada a un ritme pausat i paral·lel a l'expansió territorial inicial. Per atreure famílies cap a comarques perilloses i despoblades, se'ls atorgava la propietat lliure de parcel·les de terra. Aquesta atribució patrimonial garantia que els nous colons tinguessin un interès directe a organitzar la defensa armada de la zona en cas d'incursió militar. 1 Repoblació de grans espais: sorgida quan l'avanç bèl·lic es va accelerar i va incorporar extensions immenses de territori.

Davant la impossibilitat d'organitzar un assentament lent basat en famílies aïllades, els monarques van concedir grans latifundis a la noblesa guerrera i als ordes religiosos, atorgant-los la facultat de poblar i administrar aquestes comarques segons el seu propi criteri i voluntat. 2 Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 16 que era vàlid ho era per la seva antiguitat («el dret és, ha sigut i serà»). Els reis no inventaven dret nou, sinó que es limitaven a sancionar, prohibir o ratificar els usos existents. Sacralització i concepció divina: la comunitat entenia Déu com l'únic i veritable legislador.

La norma formava part d'un ordre còsmic previ on cada individu tenia assignat un lloc natural immutable que calia respectar i defensar. El dret entès com a privilegi: sota la lògica senyorial, la regulació no consagrava una condició d'igualtat, sinó que reflectia i garantia formalment les diferències estamentals. La norma era una gràcia o concessió atorgada pel dominador als seus vassalls.

Reconducció de la venjança privada a la pau pública: per contenir la violència descontrolada provocada per greuges particulars, els textos altomedievals van substituir progressivament l'esquema d'ofensa i revenja individual per un sistema reglat de delictes i penes taxades, amb l'objectiu de mantenir la convivència col·lectiva. Caràcter no tècnic: el dret no es trobava en mans de juristes professionals ni d'erudits teòrics, sinó en la memòria viva dels pobladors i en alguns pergamins redactats de forma senzilla i pràctica. COMPROVA-HO 25 Quina relació s'establia a l'Alta Edat Mitjana entre l'antiguitat d'un costum i la seva legitimitat jurídica?

El localisme jurídic: de les cartes de població als furs municipals La conjunció entre la feblesa monàrquica, la ruralització i la repoblació va desembocar en el fenomen conegut com a localisme jurídic: una realitat normativa on cada ciutat, vall o feu disposava d'un ordenament propi d'eficàcia territorialment restringida.

PROCÉS Evolució de les fonts del dret local 1 Cartes de població Incentius bàsics per atreure colons 2 Furs breus Privilegis, exempcions i límits a senyors 3 Furs extensos Autonomia judicial i govern del municipi Els instruments jurídics a través dels quals es va manifestar aquest particularisme van evolucionar de manera paral·lela al creixement urbà i comercial: Cartes de població agràries: documents bàsics atorgats pel sobirà o pel senyor feudal per atraure nous pobladors a terres buides o sotmeses a un règim opressiu.

Establien les condicions inicials d'assentament, perdonaven certs tributs, permetien l'ús de serveis comunals bàsics (com l'aigua) i reconeixien l'estatus de persones lliures als qui s'hi instal·lessin. Furs breus: cartes de població ampliades que recollien no només franqueses i exempcions fiscals, sinó també preceptes bàsics d'organització defensiva, de resolució de conflictes veïnals i límits a l'arbitri senyorial.

Furs extensos i dret municipal: amb l'aparició de noves comunitats urbanes i el ressorgiment d'antics nuclis als marges de les muralles (formats per mercaders i artesans), aquests col·lectius van Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 17 aconseguir cartes forals detallades. Aquests furs atorgaven l'autonomia jurisdiccional i el dret d'autogovern, creant així la figura del municipi i superant les condicions del camp dominat pels grans terratinents.

En el vocabulari de l'Alta Edat Mitjana, el mot fur va acabar designant tant un precepte concret atorgat en benefici d'un grup com el codi global o conjunt ordenat de normes vigents en una vila determinada, configurant l'expressió documental més característica de tot el període. COMPROVA-HO 26 Quina transcendència va tenir la concessió de furs extensos per al naixement dels municipis urbans? IDEES CLAU La invasió de l'any 711 no va abolir el Liber Iudiciorum; va mantenir una vigència privada, fossilitzada i consuetudinària entre la població mossàrab. El fraccionament dels nuclis de resistència cristians i la independència dels senyors feudals van trencar la uniformitat legislativa visigoda.

La repoblació va transitar d'un model inicial basat en colons lliures amb petita propietat a una cessió de grans latifundis a la noblesa militar i a l'Església. El dret altomedieval tenia arrels divines i consuetudinàries, mancat d'erudició tècnica i fonamentat en el privilegi estamental. El localisme jurídic es va articular documentalment des de les cartes de població agràries fins als furs breus i extensos que van originar els municipis autònoms. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com afectava la immunitat nobiliària a la creació de normes durant l'Alta Edat Mitjana? 28. Quina diferència fonamental existia entre una carta de població agrària i un fur extens? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 29. Com va sobreviure el Liber Iudiciorum a l'espai d'Al-Àndalus després del 711? Com a dret privat consuetudinari dels mossàrabs a) Com a dret públic obligatori de l'emirat b) Com a ordenança militar per a tropes cristianes c) Integrat dins de la legislació islàmica oficial d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 18 30. Què caracteritzava la repoblació inicial de frontera en comparació amb la posterior? 31. Segons la mentalitat altomedieval, quin era l'origen de la legitimitat del dret? 32. Quina conseqüència jurídica fonamental va comportar l'atorgament de furs urbans als nous barris artesanals?

4 El Ius Commune i l'Escola de Bolonya EN ACABAR SABRÀS Explicar el mètode de treball dels glossadors a l'Escola de Bolonya fins a la Magna Glossa. Distingir els tres components materials que integren el concepte de ius commune. Identificar les etapes bàsiques de formació del dret canònic clàssic (Decret de Gracià i Liber Extra). Analitzar els interessos enfrontats dels estaments medievals davant la recepció del dret comú. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com va aconseguir un dret de l'antiga Roma redactat segles enrere convertir-se en l'eina política predilecta dels reis medievals? A partir del segle XI, l'escenari jurídic europeu va experimentar una transformació radical.

La fragmentació consuetudinària de l'Alta Edat Mitjana (vegeu «Dret altomedieval, repoblació i localisme jurídic») va donar pas a la construcció d'un sistema jurídic doctrinari, científic i supranacional conegut com a ius commune o dret comú europeu.

La prohibició absoluta de l'autodefensa armada a) La cessió exclusiva de terres a ordes militars b) La creació de grans latifundis de la noblesa c) L'assignació de petites propietats a famílies colones d) El sufragi establert per les comunitats veïnals a) La voluntat sobirana i unilateral del monarca b) La voluntat divina manifestada en la tradició c) La decisió tècnica d'assemblees de juristes d) La restauració estricta del Liber Iudiciorum règic a) L'aplicació immediata del dret canònic comú b) La pèrdua de la condició de ciutadans lliures c) L'atribució d'autonomia jurisdiccional i municipal d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 19 El naixement de l'Escola de Bolonya i els glossadors Cap a mitjan segle XI va sorgir a Itàlia l'Escola de Bolonya, fundada pel mestre Irneri.

Aquest centre acadèmic va ser el gran impulsor d'un moviment científic espontani orientat a elaborar un dret vàlid per a tot el continent europeu. L'estudi del dret es va independitzar per primer cop de la retòrica, de manera que va esdevenir una disciplina autònoma dins l'ensenyament superior. Aquest impuls intel·lectual es fonamentava en dos pilars: La recuperació de manuscrits del dret romà oriental, corresponents a la gran obra legislativa justiniana (vegeu «Romanització i dret romà al Dominat i Justinià»).

La voluntat política i cultural de restaurar la idea d'Imperi Romà com a model teòric d'unitat jurídica i religiosa, apte per legitimar l'autoritat monàrquica i cohesionar els regnes cristians europeus. Els primers juristes de Bolonya van rebre el nom de glossadors. El seu instrument de treball era la glossa: una explicació o aclariment breu afegit directament als marges o entre les línies dels textos justinians per desxifrar-ne el significat exacte.

La tasca d'aquesta escola va assolir el seu punt culminant al segle XIII amb la publicació de la Magna Glossa (obra d'Accursi), una recopilació colossal que reunia tot el conjunt de glosses elaborades fins aleshores sobre la compilació de Justinià, donant per tancada l'etapa clàssica dels glossadors. COMPROVA-HO 34 Quina relació metodològica hi ha entre la tasca inicial d'Irneri i la Magna Glossa d'Accursi?

Els elements integradors del Ius Commune El dret comú medieval no es va limitar únicament al dret romà justinianeu, sinó que es va configurar a través de la confluència de tres tradicions normatives complementàries: ESQUEMA Components del Ius Commune Dret romà justinianeu Compilació de Justinià Dret feudal Libri Feudorum i sentències senyorials Dret canònic clàssic Ordenament universal i correcció eclesiàstica Decret de Gracià Concòrdia de cànons discordants Liber Extra (1234) Decretals de Gregori IX i Penyafort Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 20 Component Font o compendi fonamental Funció i contingut principal Dret romà justinianeu Compilació de Justinià Base conceptual i científica de caràcter tècnic i imperial.

Dret feudal Libri Feudorum (s. XII- XIII) Precedents i sentències sobre conflictes entre nobles i habitants de terres senyorials. Dret canònic clàssic Decret de Gracià i Decretals papals Normativa universal de l'Església; dret singular que intervenia per matisar o corregir el dret romà. D'una banda, el dret feudal de l'època va quedar sintetitzat en els Libri Feudorum, redactats entre els segles XII i XIII. Aquest recull agrupava sentències judicials derivades de les disputes entre la noblesa i els pobladors dels senyorius, amb l'objectiu de proporcionar un catàleg de precedents sòlid per als tribunals feudals. D'altra banda, el dret canònic va patir una transformació profunda.

Durant el primer mil·lenni havia estat un ordenament dispers, empíric, confús i ple de contradiccions o textos apòcrifs. Amb la reforma del papa Gregori VII al segle XI, la potestat normativa es va concentrar a Roma. D'aquesta manera, el dret canònic va esdevenir universal, tècnic, sistemàtic i aplicable a totes les esferes de la vida cristiana. DEFINICIÓ El ius commune és la síntesi doctrinal i jurisprudencial elaborada pels juristes baixmedievals a partir de la integració del dret romà justinianeu, el dret canònic clàssic i el dret feudal contingut als Libri Feudorum.

La formació del dret canònic clàssic L'estudi del dret canònic a Bolonya va anar a càrrec dels juristes anomenats decretistes i decretalistes, els quals van estructurar la normativa papal a través de grans fites recopilatòries: El Decret de Gracià (cap a mitjan segle XII): Obra elaborada pel monjo Gracià orientada a compilar i concordar els cànons i textos tradicionals dispersos. Gracià hi va introduir els dicta Gratiani (comentaris personals sobre els problemes interpretatius). Tot i originar-se com una col·lecció privada, va assolir un reconeixement equivalent al d'una norma oficial.

1 El Liber Extra o Decretals de Gregori IX (1234): Arran de l'increment de decretals des de mitjan segle XII (en particular a partir de 1154), el papa Gregori IX va encarregar al canonista català Ramon de Penyafort la redacció d'un cos unificat. L'obra va depurar repeticions i contradiccions per adequar el text a la pràctica judicial. Es va promulgar amb caràcter exclusiu: als tribunals només es podien al·legar les decretals recollides en aquest volum.

2 Les col·leccions posteriors: La producció pontifícia va continuar actualitzant-se amb el Liber Sextus, impulsat pel papa Bonifaci VIII l'any 1298 per recopilar les decretals emeses després del Decret de Gracià, i el Liber Septimus (anomenat també Clementines), ordenat pel papa Climent V a començaments del segle XIV. 3 Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 21 COMPROVA-HO 35 Quina conseqüència pràctica va tenir la promulgació del Liber Extra l'any 1234 sobre la pràctica als tribunals?

La recepció del Ius Commune i la reacció social La difusió del dret comú per Europa va generar reaccions enfrontades segons la posició social i institucional dels diferents estaments: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Model d'unitat imperial Necessitat teòrica d'unificació jurídica europea Descoberta de textos justinians Arribada de manuscrits i naixement universitari Recepció del dret comú a Europa Reforç absolutista monàrquic Reis com a màxima autoritat legislativa Oposició pagesa i senyorial Costos de plets i pèrdua d'autonomia Els monarques van ser els principals promotors de la recepció.

El dret romà oferia fórmules teòriques que justificaven el poder absolut del rei, situant-lo com a màxima autoritat política amb monopoli sobre la creació de lleis per sobre de qualsevol institució. Per aquesta raó, les corones van finançar el viatge d'estudiants cap a Bolonya perquè aprenguessin aquestes tècniques i les implantessin a les cancelleries reials. Per contra, la recepció va topar amb una resistència evident en altres sectors: La noblesa: Tot i que certs sectors cortesans van coexistir amb el nou model, gran part dels nobles rebutjava un dret que erosionava la seva tradicional autonomia jurisdiccional en favor de la supremacia règia.

La pagesia: Les classes populars s'hi oposaven frontalment perquè el nou procediment basat en el dret comú va provocar un encariment notable dels costos de la justícia i requeria la intervenció d'advocats i tècnics especialitzats. Aquesta literatura jurídica es va transmetre de manera manuscrita («de mà en mà»), mecanisme que va permetre contrastar lliçons i evitar errors textuals fins que, al segle XV, la invenció de la impremta en va multiplicar la circulació per tot occident. ERROR FREQÜENT No confongueu el contingut del ius commune pensant que és exclusivament dret romà antic.

Aquest sistema integrava de manera inseparable tres branques: el dret romà justinianeu, el dret canònic (reformat pel papat com a dret corrector) i el dret feudal dels Libri Feudorum. Si en un examen oblideu esmentar el dret canònic o feudal, la definició del concepte restarà incompleta. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 22 IDEES CLAU L'Escola de Bolonya, fundada per Irneri al segle XI, va independitzar l'estudi científic del dret romà justinianeu respecte de la retòrica. El mètode de la glossa consistia en aclariments literals i doctrinals sobre els textos de Justinià, culminat per Accursi amb la Magna Glossa al segle XIII.

El ius commune és el resultat doctrinal de la conjunció de tres elements: el dret romà, el dret canònic centralitzat pel papat i el dret feudal dels Libri Feudorum. El Decret de Gracià i el Liber Extra (encomanat a Ramon de Penyafort el 1234 amb caràcter exclusiu) van vertebrar el dret canònic clàssic. Els monarques van patrocinar el dret comú per reforçar la seva autoritat política absoluta, mentre que la pagesia el va rebutjar per l'encariment dels processos judicials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Per quina raó els monarques medievals tenien tant d'interès a enviar estudiants a Bolonya? 37. Quina diferència bàsica separa el caràcter del Decret de Gracià del Liber Extra de 1234?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Qui va ser el jurista que va recopilar totes les glosses a la Magna Glossa? 39. Quin encàrrec va rebre Ramon de Penyafort l'any 1234 de part de Gregori IX? 40. Com van reaccionar les classes camperoles davant la implantació del ius commune? 41. Quina matèria regulaven principalment els Libri Feudorum incorporats al dret comú?

Ramon de Penyafort a) Accursi b) Gracià c) Irneri d) Redactar els Libri Feudorum a) Fundar l'Escola de Bolonya b) Elaborar el Liber Extra c) Compilar les glosses de Bolonya d) Exigint el retorn al dret visigot a) Amb rebuig per l'encariment de la justícia b) Amb entusiasme per la gratuïtat processal c) Reclamant més tribunals feudals d) Monopoli legislatiu dels emperadors a) Sentències sobre litigis feudals i senyorials b) Cànons eclesiàstics sobre sagraments c) Normes sobre comerç urbà i furs d) Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 23 5 Evolució jurídica de la Corona de Castella a la Baixa Edat Mitjana EN ACABAR SABRÀS Distingir les particularitats jurídiques originàries de Lleó, Castella i les Extremadures.

Explicar l'acord de les Corts de Zamora de 1274 entre plets del rei i plets forers. Reproduir l'ordre de prelació de fonts fixat per l'Ordenamiento de Alcalá de 1348. Descriure l'evolució de l'al·legació del ius commune fins a les Lleis de Toro de 1505. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com podia un rei medieval imposar noves lleis d'inspiració romana si cada ciutat i noble defensava a mort els seus furs tradicionals? El mosaic jurídic castellanolleonès abans d'Alfons X Entre els segles XIII i XV, la Baixa Edat Mitjana va recuperar la concepció que el dret és una creació humana, tot i mantenir la idea que la justícia suprema té origen diví.

La Corona de Castella integrava territoris amb tradicions normatives molt dispars que van anar perdent la seva independència política a mesura que avançava la unificació sota el poder reial. Aquesta diversitat es reflectia en sistemes jurídics diferenciats per regions: Regnes de Lleó i Toledo: comptaven amb una forta implantació del Fuero Juzgo (la traducció al castellà del Liber Iudiciorum; vegeu «La monarquia visigoda i el Liber Iudiciorum»), cosa que va limitar la creació d'un dret consuetudinari propi. Aquest text es va imposar posteriorment a nous territoris incorporats com el regne de Múrcia i el regne de Granada. Castella tradicional: el text visigòtic gairebé no va tenir arrelament.

En el seu lloc van predominar els drets municipals i els drets senyorials (vegeu «Dret altomedieval, repoblació i localisme jurídic»). Les dues Extremadures: es va desenvolupar un règim de decisions judicials o fazañas («juicio de albedrío»), en què les sentències dels jutges creaven precedents obligatoris davant la manca de codis escrits. COMPROVA-HO 43 Quina diferència fonamental hi havia entre el dret aplicat a Lleó i el vigent a la Castella tradicional abans del regnat d'Alfons X?

La política legislativa d'Alfons X el Savi Davant d'aquest fraccionament, el rei Alfons X el Savi va impulsar un ambiciós programa basat en un triple objectiu: proclamar el monarca com a únic titular legislatiu, renovar el dret obsolet i aconseguir la unificació jurídica de tots els seus territoris. Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 24 DEFINICIÓ El Fuero Real (1255) va ser un codi atorgat per Alfons X a Castella i a les dues Extremadures. Atribuïa al rei el monopoli de fer lleis i omplir llacunes legals, combinant el dret tradicional castellà amb preceptes procedents del ius commune. Regulava matèries canòniques, polítiques, administratives, processals, civils i penals.

A més del Fuero Real, Alfons X va projectar l'Espéculo, una obra concebuda com a mirall del seu pensament jurídic. Tot i quedar inacabada, aquesta obra pretenia consolidar l'exclusivitat legislativa del monarca sobre tots els súbdits aplicant el que considerava el «dret antic i bo».

Las Siete Partidas i la resistència estamental L'obra culminant d'Alfons X van ser Las Siete Partidas, una magna enciclopèdia dividida en set llibres, subdividits en títols i lleis: Llibre Contingut material Partida I Fonts del dret i dret canònic Partida II Dret polític i poders de la corona Partida III Dret processal i drets reals Partida IV Dret matrimonial, família, estat de les persones i matèria feudal Partida V Obligacions i contractes Partida VI Successions i testaments Partida VII Dret penal i delictes Aquest text es fonamentava directament en el ius commune (vegeu «El Ius Commune i l'Escola de Bolonya») a través de quatre grans fonts: el Corpus Iuris Civilis de Justinià, les Decretals papals, els Libri Feudorum i els tractats dels glossadors.

Les Partidas exigien que les normes fossin racionals, orientades al bé de la comunitat i sense contradir el dret diví ni la raó natural. Atorgaven al rei la facultat d'emetre tant lleis generals com particulars (privilegis). Els municipis i la noblesa es van oposar enèrgicament a Las Siete Partidas. Imposaven un dret culte que encarava els processos i arraconava els privilegis tradicionals. Aquest malestar va desembocar en la revolta nobiliària de 1269. COMPROVA-HO 44 Per quins motius els municipis i la noblesa van rebutjar inicialment l'aplicació de Las Siete Partidas?

Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 25 El compromís de les Corts de Zamora (1274) Per resoldre l'enfrontament amb els estaments (noblesa laica, clergat i síndics de les ciutats reunits a la cúria), es va pactar a les Corts de Zamora de 1274 un repartiment competencial entre dues jurisdiccions: Plets forers: casos ordinaris resolts pels jutges locals d'acord amb els furs municipals i el dret tradicional de cada territori. Plets del rei: litigis d'extrema gravetat confiats exclusivament a jutges reials. Es resolien d'acord amb «las leyes, usos y estilos de la corte», aplicant el Fuero Real, Las Siete Partidas i altres disposicions emanades de la corona.

Amb aquest compromís, el monarca va consolidar la seva condició de creador de dret, jutge suprem en última instància i intèrpret únic de la llei davant de llacunes legals. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Centralisme d'Alfons X Voluntat d'imposar un únic dret d'arrel culta a tot el regne. Revolta nobiliària de 1269 Oposició estamental i urbana a la pèrdua dels seus privilegis forals. El pacte de les Corts de Zamora (1274) Plets forers Els litigis ordinaris continuen jutjats segons furs i jutges locals. Plets del rei Causes greus reservades a la cort i a la legislació del monarca. En paral·lel, es va establir la diferència entre el dret del rei i el dret del regne.

El monarca podia crear ordenamientos (lleis promulgades a les Corts) i pragmàtiques (lleis generals o particulars dictades fora de les Corts amb cartes i privilegis, vàlides fins i tot contra lleis prèvies). En canvi, el dret del regne naixia de les peticions que els estaments presentaven en Corts i que el rei podia aprovar o denegar lliurement.

L'ordre de prelació de fonts de l'Ordenamiento de Alcalá (1348) Sota el regnat d'Alfons XI es va publicar l'Ordenamiento de Alcalá de 1348, un quadern de lleis aprovat en Corts que va estructurar de manera definitiva la jerarquia de fonts de la Corona de Castella: Primer nivell (Dret reial): aplicació preferent de les lleis de l'Ordenamiento de Alcalá i la resta de normes dictades per la corona. 1 Segon nivell (Furs municipals i senyorials): es mantenien vigents si es demostrava el seu ús efectiu («demostrada existència») i sempre que no anessin contra Déu, la raó o les lleis reials.

2 Tercer nivell (Las Siete Partidas): van entrar en vigor formal com a dret comú supletori castellà davant defecte de norma reial o foral. 3 Quart nivell (Arbitri reial): en darrera instància, qualsevol llacuna legal o dubte interpretatiu s'havia de remetre exclusivament a la decisió del monarca. 4 Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 26 PROCÉS Ordre de prelació de fonts d'Alcalá (1348) 1 1. Dret reial Lleis de l'Ordenamiento de Alcalá i normes de la corona. 2 2. Furs municipals Vigents si s'usen i no contradiuen Déu, la raó o el rei. 3 3. Las Siete Partidas Dret comú castellà supletori davant llacunes dels nivells previs. 4 4.

Arbitri reial El monarca aclareix dubtes o omple buits en darrera instància. ERROR FREQÜENT Pensar que Las Siete Partidas es van aplicar com a dret vigent general des de la seva redacció sota Alfons X. La realitat és que no van adquirir vigència legal oficial a Castella fins a l'any 1348, quan l'Ordenamiento de Alcalá les va situar en el tercer esglaó com a dret supletori. La recepció del ius commune: Briviesca, la Pragmàtica de 1499 i Toro (1505) Tot i que l'Ordenamiento de Alcalá no reconeixia directament el ius commune com a dret vigent, a la pràctica lletrats i tribunals al·legaven contínuament les obres de glossadors i comentaristes italians, generant inseguretat jurídica.

A les Corts de Briviesca de 1387, amb el rei Joan I, es va reconèixer formalment als litigants la facultat d'al·legar textos del ius commune als tribunals per a la defensa dels seus drets. Això va provocar una enorme lentitud i confusió judicial per la gran quantitat d'opinions contradictòries. EXEMPLE Per aturar aquesta dispersió, els Reis Catòlics van promulgar la pragmàtica de 1499 (llei de cites castellana), que limitava els autors al·legables a judici: en dret canònic es donava preferència a Joan Andreu (i subsidiàriament a Panormità), mentre que en dret civil prevalia Bàrtol de Sassoferrato (i subsidiàriament Baldo degli Ubaldi). Aquesta rígida mesura va ser derogada pocs anys després.

Davant la necessitat de reafirmar l'ordenament propi davant el dret romà-canònic exterior, els Reis Catòlics van impulsar la redacció d'un nou cos legal que va ser promulgat per la reina Joana I l'any 1505: les Lleis de Toro. Aquest text va confirmar l'ordre de prelació de fonts d'Alcalá de 1348, va reiterar la vigència exclusiva del dret castellà i va ordenar que la formació jurídica s'impartís sobre la legislació pròpia de la corona. COMPROVA-HO 45 Com van intentar solucionar els Reis Catòlics la confusió i la lentitud judicial provocades per l'al·legació massiva de juristes del ius commune?

Història del Dret: apunts i resum de l'assignatura 27 IDEES CLAU Abans d'Alfons X, la Corona de Castella presentava una gran fragmentació: Fuero Juzgo a Lleó i Toledo, drets senyorials i municipals a Castella, i fazañas a les Extremadures. Alfons X va perseguir el monopoli normatiu reial i la unificació jurídica amb el Fuero Real (1255) i Las Siete Partidas, basades en el dret comú. Les Corts de Zamora (1274) van frenar la imposició règia diferenciant entre plets forers (jutjats per dret local) i plets del rei (casos greus jutjats segons el dret reial).

L'Ordenamiento de Alcalá (1348) va fixar la prelació de fonts: lleis reials en primer lloc, furs municipals vàlids en segon lloc, Las Siete Partidas com a dret supletori en tercer lloc, i el rei com a intèrpret final. Les Lleis de Toro (1505) van confirmar el sistema de prelació d'Alcalá de 1348 i van consolidar la vigència del dret castellà per sobre de l'al·legació caòtica de juristes forans del…