Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DEL DRET Grau en Dret Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història del Dret (URV): dret català medieval, Consolat de Mar, l'Estat modern, Decrets de Nova Planta, constitucionalisme i codificació. APREN.AI Índex Dret català medieval 1 Etapes formatives i fonts generals Marc originari: la Marca Hispànica i el refugi hispanovisigot Primera etapa: el domini carolingi i el dualisme normatiu Segona etapa: el domini comtal i el naixement dels Usatges (s. X - XII) Tercera etapa: el Principat de Catalunya i la consagració del pactisme (s.

XII - XV) Fonts generals de l'ordenament jurídic al Principat 2 Drets locals, dret feudal i prelació de fonts El fenomen del dret local a la Catalunya medieval Principals compilacions municipals El dret feudal català: Girona i Pere Albert L'articulació dels drets locals i l'ordre de prelació de fonts Dret mercantil marítim 3 Formació, característiques i àrees europees 1. Orígens històrics: de l'autarquia altmedieval al ressorgiment del comerç 2. Trets definitoris del dret marítim mercantil 3. Els tres grans espais jurídics de la navegació europea 4.

Models institucionals: autonomia consular mediterrània i intervenció reial castellana 4 L'àmbit mediterrani i el Llibre del Consolat de Mar El dret mercantil marítim a l'espai mediterrani Els consolats de mar: organització i procediment judicial Els textos precursors i el procés de compilació La formació del Llibre del Consolat de Mar i la seva vigència històrica Dret a l'Època Moderna 5 L'Estat modern, la sobirania i les recopilacions L'Estat modern i la nova noció de sobirania Fonamentació teòrica: de Maquiavel a Jean Bodin Els instruments materials de dominació règia Pactisme i resistències institucionals a la península Ibèrica La necessitat de racionalització: les recopilacions de lleis El procés recopilador a Castella i a Catalunya 6 Integració territorial i Decrets de Nova Planta Fites històriques de la integració territorial hispànica La Guerra de Successió espanyola (1705-1714) Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 1 Els Decrets de Nova Planta territorials El Decret de Nova Planta a Catalunya (1716) i el nou ordre de fonts Constitucionalisme i codificació 7 L'Estat liberal i l'evolució constitucional espanyola Bases ideològiques de l'Estat liberal i principis del dret públic Concepte, trets i contingut de la constitució contemporània Debat doctrinal sobre el constitucionalisme històric espanyol L'evolució constitucional a Espanya: de Cadis a la Segona República 8 El procés codificador a Espanya El concepte modern de codi i la ruptura amb el dret antic Nacionalisme jurídic i crisi del dret comú supranacional La codificació del dret penal a Espanya La codificació mercantil: unificació del tràfic comercial La codificació civil i el compromís amb els drets forals Altres branques jurídiques i el fenomen de la descodificació 9 Resum per repassar Dret català medieval Dret mercantil marítim Dret a l'Època Moderna Constitucionalisme i codificació contemporània Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 2 1 Etapes formatives i fonts generals EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres etapes formatives del dret català medieval i les seves fonts. Explicar el paper del Liber Iudiciorum i les capitulars en el període carolingi. Comprendre la ruptura feudal de Borrell II i l'expansió jurídica dels Usatges. Definir el model de pactisme institucional consolidat a les Corts de 1283. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els jutges catalans van seguir consultant lleis del regne visigot segles després de la caiguda de Toledo?

La formació del dret històric català és el resultat d'un procés d'acumulació i superposició normativa desenvolupat al llarg de l'edat mitjana. Des de l'establiment dels primers districtes fronterers sota sobirania franca fins a la maduresa institucional del Principat, l'ordenament jurídic va experimentar una transició des de les velles lleis d'arrel visigoda cap a un sistema autònom basat en el pactisme polític.

Dret català medieval 1 Etapes formatives i fonts generals 2 Drets locals, dret feudal i prelació de fonts Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 3 ESQUEMA Estructura del dret català medieval Marc originari: la Marca Hispànica i el refugi hispanovisigot Davant l'avenç de la conquesta musulmana iniciada a la península Ibèrica, la població hispanovisigoda va adoptar diverses respostes. Alguns grups van romandre sota el domini islàmic, d'altres van oferir resistència militar armada i van ser derrotats, i un contingent notable va optar per emigrar com a refugiats cap als dominis de la monarquia franca.

Els emperadors carolingis, encapçalats per Carlemany, van acollir aquests pobladors refugiats i els van establir a les àrees prepirinenques. L'objectiu estratègic d'aquest assentament era crear una línia defensiva humana enfront de la pressió musulmana. Aquesta frontera militar i política situada entre l'Imperi carolingi i al-Àndalus va rebre el nom de Marca Hispànica. La recuperació territorial va permetre la presa de Girona l'any 714 i la posterior conquesta de Barcelona l'any 801, que va quedar integrada a l'òrbita de la cort carolíngia com a comtat.

Els monarques francs administraven aquests territoris reconquerits mitjançant comtats com ara Cerdanya, Besalú, Osona, Urgell, Empúries, Rosselló, Conflent i Barcelona, enviant inicialment comtes que actuaven com a delegats reials dependents de la cort de París. COMPROVA-HO 2 Quina funció militar i estratègica va complir l'acollida de refugiats hispanovisigots per part dels monarques carolingis? Primera etapa: el domini carolingi i el dualisme normatiu Durant el domini carolingi, que s'estén fins al segle X, els territoris catalans es van regir per una combinació de continuïtat jurídica visigoda i disposicions pròpies de l'Imperi franc.

No es va produir una ruptura jurídica sobtada, sinó la coexistència de dues fonts normatives principals: Dret general Normes aplicables a tot el Principat Dret reial i de Corts Constitucions i Capítols de Cort Usatges de Barcelona Recopilació comtal generalitzada Tradició visigoda Liber Iudiciorum fins a Jaume I Drets particulars Normativa local i de repoblació Cartes de població Estímuls i franqueses per repoblar Costums locals Costums de Lleida, Tortosa o Barcelona Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 4 El Liber Iudiciorum: La gran compilació de lleis de la monarquia visigoda va continuar aplicant-se dins dels territoris comtals carolingis.

Tot i que quedava progressivament desfasat per l'absència d'un rei visigot que l'actualitzés, va mantenir la seva vigència sobretot en l'esfera privada i en litigis judicials, preservant elements basats en la tradició clàssica romana. Les capitulars carolíngies: Eren textos i ordres emesos directament pel rei franc per regular obligacions generals de dret públic, com ara l'organització d'impostos, l'adquisició i ordenació de terres conquerides i els deures de prestació militar. Aquestes normes van adoptar sovint la forma de cartes de franquesa o cartes capitulars adreçades a comunitats concretes per esperonar la repoblació.

Les capitulars franques no excloïen pas l'aplicació del Liber: regulaven els aspectes col·lectius de la defensa i el reconeixement de l'autoritat imperial, mentre que el dret tradicional visigot continuava regint les relacions interpersonals. Un canvi institucional decisiu va tenir lloc amb la Capitular de Quierzy, promulgada l'any 877 per Carles el Calb. Aquest precepte imperial va reconèixer formalment el caràcter hereditari dels feus i càrrecs comtals. A partir d'aquest moment, els comtes van passar a transmetre la seva dignitat per via familiar, van substituir a la pràctica el poder directe del rei franc i van començar a exercir atribucions com a governants sobirans.

COMPROVA-HO 3 Quin efecte va tenir la Capitular de Quierzy de 877 en l'organització dels comtats catalans? Segona etapa: el domini comtal i el naixement dels Usatges (s. X - XII) El procés d'independització respecte a la monarquia franca es va accelerar durant la transició als segles IX i X. Guifré el Pelós va ser el primer que va concentrar i transmetre de manera hereditària el govern de múltiples comtats (Urgell, Cerdanya, Barcelona, Osona, Rosselló, Besalú, Berga i Girona). El seu nét, el comte Borrell II, va protagonitzar la desvinculació política definitiva.

L'any 985, després de patir l'assalt i saqueig de la ciutat de Barcelona per part de les hosts musulmanes, Borrell II va demanar auxili militar a la cort franca. Davant la manca de resposta i d'auxili per part del monarca franc, el comte de Barcelona va trencar el vincle feudal de vassallatge entre el 985 i el 988, assumint la independència efectiva del seu territori.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Assalt musulmà de 985 Setge i destrucció de la ciutat de Barcelona Passivitat del rei franc Inexistència de socors militar a Borrell II Ruptura del vassallatge comtal català Independència de facto Ruptura del vassallatge feudal (985- 988) Producció jurídica autònoma Inici de la legislació comtal i dels Usatges Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 5 Durant aquest període de domini comtal, ni el Liber Iudiciorum ni les capitulars van ser formalment derogats, però van començar a ser substituïts de manera gradual per nous mecanismes jurídics adaptats a la societat feudal: Cartes de població (cartes de poblament o de franquesa): Documents atorgats pel comte o altres autoritats senyorials per establir les condicions jurídiques, avantatges econòmics i privilegis fiscals que afavorissin la instal·lació de pobladors provinents del nord cap a les noves terres de frontera.

Podien ser cartes simples (delimitacions territorials amb exempcions fiscals) o complexes (amb amplis catàlegs de privilegis). La carta atorgada a Tarragona en constitueix un model complex que va mantenir vigència fins a la desaparició de l'Antic Règim amb la Constitució de Cadis. (Per al detall dels seus privilegis vegeu «Dret català medieval — Drets locals, dret feudal i prelació de fonts»). Els Usatges de Barcelona: Conjunt format inicialment per les pràctiques i usos senyorials que els comtes aplicaven en el seu patrimoni.

Es van constituir en una recopilació ben redactada de sentències judicials, costums i decisions preses en litigis sobre la propietat de castells, possessions territorials i les relacions d'autoritat entre senyors i vassalls, amb certes concordances amb el dret d'altres indrets europeus. A mesura que el comtat de Barcelona adquiria hegemonia militar i territorial sobre els altres comtats, els Usatges de Barcelona van passar de dret senyorial propi a convertir-se en els usatges generals de tot el territori català. La seva aplicació pràctica va perviure al llarg de segles fins a les transformacions del dret civil al segle XIX.

COMPROVA-HO 4 Per quina raó els Usatges de Barcelona van esdevenir el text jurídic comú dels comtats catalans? Tercera etapa: el Principat de Catalunya i la consagració del pactisme (s. XII - XV) L'antiga xarxa de comtats va acabar sota la direcció política del comtat de Barcelona. Aquesta estructura va assolir el poder necessari per governar el Principat i expandir la seva influència territorial cap a altres regnes i dominis com Aragó, Mallorca i València. La conquesta cap al sud, iniciada per Ramon Berenguer III i continuada per Ramon Berenguer IV amb l'annexió de la Catalunya Nova, va reforçar la necessitat d'una legislació unitària i d'una legitimitat sobirana indiscutible.

La independència jurídica dels comtats catalans respecte a França es va consagrar de dret mitjançant el Tractat de Corbeil, firmat l'any 1258 pel rei Jaume I i el rei Lluís IX de França. Mitjançant aquest pacte diplomàtic, el monarca franc va renunciar formalment a totes les reclamacions de drets feudals sobre els comtats catalans, consolidant l'aparició formal del Principat de Catalunya.

DEFINICIÓ: EL PACTISME CATALÀ Principi polític i jurídic propi de la Corona d'Aragó segons el qual el dret general del territori no emana exclusivament de la voluntat unilateral del monarca, sinó d'un acord vinculant entre el sobirà i els estaments (noblesa, clergat i representants municipals) reunits en Corts. Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 6 Aquesta arquitectura institucional va assolir el seu punt culminant a les Corts de Barcelona de 1283, sota el regnat de Pere el Gran.

En aquesta assemblea, el monarca va haver de pactar la convocatòria regular de les Corts anualment i va quedar vinculat jurídicament a la voluntat del regne: si el sobirà volia promulgar una constitució de caràcter general, requeria obligatòriament l'aprovació i ratificació estamental. Aquesta dinàmica establia una clara contraposició de models a l'Europa medieval: mentre que en monarquies com la castellana o la francesa l'autoritat del rei s'imposava sobre les assemblees, a Catalunya i a la Corona d'Aragó existia un equilibri institucional que forçava monarca i braços a pactar les normes d'obligat compliment.

ERROR FREQÜENT Creure que el Liber Iudiciorum va ser abolit en el moment de la conquesta carolíngia o en redactar-se els primers Usatges. La realitat documental demostra que el Liber va mantenir-se plenament operatiu com a dret comú supletori durant segles, especialment per a litigis de dret privat, fins a ser formalment derogat per decisió de Jaume I al segle XIII.

Fonts generals de l'ordenament jurídic al Principat A mesura que es van sobreposar les diferents etapes històriques, l'ordenament català va articular un repertori de fonts generals que s'aplicaven a tot el territori, convivint amb els costums particulars i el dret propi de cada ciutat: Etapa històrica Cronologia Marc polític Fonts jurídiques principals Domini carolingi Segles VIII - X Comtats carolingis integrats a la Marca Hispànica, delegats dels reis francs. Liber Iudiciorum (dret tradicional privat) i Capitulars franques (dret públic i administració). La llei del rei (Constitucions): Ordres i mandats dictats pel sobirà per a tot el territori.

Els monarques catalans van recuperar el terme clàssic romà de constitució per atorgar a aquestes lleis reials una vàlua similar a les antigues constitucions imperials. No obstant això, a partir de 1283, la legislació reial unilateral va quedar condicionada pel consens de la Cort. 1 La legislació de Corts (Capítols de Cort): Normes emanades de la reunió col·legiada entre el rei i els tres braços estamentals (el militar o nobiliari, l'eclesiàstic i el reial o ciutadà). Els anomenats Capítols de Cort tenien un rang i una força jurídica equivalents als de les constitucions aprovades pel monarca, configurant un dret legal de consens sobre els afers generals de la comunitat.

2 Els Usatges i els drets tradicionals: Els Usatges de Barcelona van conservar el seu rang de norma general superior al costum local, i convivien amb les cartes de població preexistents i la creixent producció local. (Per a la recopilació i aplicació dels costums urbans vegeu «Dret català medieval — Drets locals, dret feudal i prelació de fonts»). 3 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 7 Etapa històrica Cronologia Marc polític Fonts jurídiques principals Domini comtal Segles X - XII Independència de facto de Borrell II (985-988); lideratge del comtat de Barcelona. Cartes de població (poblament i franqueses) i redacció dels primers Usatges de Barcelona.

Principat de Catalunya Segles XII - XV Consolidació sobirana (Tractat de Corbeil, 1258) i pactisme institucional. Constitucions reials, Capítols de Cort (Corts de 1283), Usatges generals i derogació del Liber per Jaume I. COMPROVA-HO 5 Quina diferència formal existia entre una constitució reial i un capítol de Cort a la Catalunya baixmedieval? IDEES CLAU La Marca Hispànica es va formar acollint refugiats hispanovisigots com a barrera defensiva militar carolíngia davant al-Àndalus. El Liber Iudiciorum visigot no va desaparèixer amb els carolingis, sinó que va conviure amb les capitulars com a dret privat fins a la seva derogació per Jaume I.

La Capitular de Quierzy (877) va fixar la transmissió hereditària dels feus, facilitant la consolidació de dinasties comtals autònomes. El comte Borrell II va trencar el vassallatge amb la corona franca entre 985 i 988 després de no rebre suport militar durant l'assalt musulmà a Barcelona. El Tractat de Corbeil (1258) i les Corts de 1283 van institucionalitzar el Principat i van establir el pactisme com a base de la creació del dret català. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Com articulava l'administració carolíngia la convivència entre el dret imperial i la legislació hispanovisigoda? 7. Quina transcendència jurídica va tenir el Tractat de Corbeil de 1258? 8.

Què va pactar el rei Pere el Gran amb els estaments a les Corts de Barcelona de 1283? Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 8 DRET CATALÀ MEDIEVAL 2 Drets locals, dret feudal i prelació de fonts EN ACABAR SABRÀS Distingir les principals compilacions de dret local català i el seu context d'origen. Explicar la funció i el contingut de les Commemoracions de Pere Albert en el dret feudal. Diferenciar l'assaig d'articulació de 1409 de l'ordre de prelació definitiu de 1599. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una ciutat medieval catalana tenia una norma pròpia sobre servituds i entrava en conflicte amb el dret romà o reial, quina norma s'havia d'aplicar?

El fenomen del dret local a la Catalunya medieval Al llarg de l'edat mitjana, l'organització jurídica catalana es caracteritzava per una notable fragmentació. Els drets locals van sorgir directament de la pràctica quotidiana de les poblacions, a través de privilegis, franqueses, cartes de poblament i costums consolidats pel pas del temps (per a una anàlisi dels orígens generals del dret català, vegeu «Dret català medieval — Etapes formatives i fonts generals»). Aquesta pluralitat de tradicions orals i concessions senyorials o reials es va anar recopilant per escrit.

L'objectiu fonamental de fixar aquests costums en pergamí era oferir certesa jurídica i permetre als veïns provar davant dels tribunals la vigència o l'incompliment d'una norma concreta. Aquest procés de redacció va coincidir amb la recepció europea del ius commune. Per això, els juristes van reelaborar aquests materials consuetudinaris a la llum del dret comú, atorgant-los un caràcter tècnic i sistemàtic molt més sòlid.

Lluny de ser mers reculls privats o circumstancials, aquests textos locals van obtenir l'aprovació del monarca i esdevingueren ordenaments d'obligat compliment amb una vigència extraordinàriament perllongada, la qual es va estendre fins al segle XIX amb l'arribada de les revolucions liberals. DEFINICIÓ El dret local català és el conjunt de normes escrites d'origen consuetudinari, cartes de franquesa i privilegis que regulaven la vida jurídica immediata i la resolució de litigis dins d'un municipi o territori concret, posteriorment sotmeses a l'aprovació règia.

Principals compilacions municipals La necessitat de disposar de textos clars per als tribunals locals va donar lloc a recopilacions de gran rellevància en diverses ciutats catalanes. Cadascuna va respondre a una dinàmica pròpia d'ordenació urbana, veïnal o de tensió entre estaments. Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 9 Les Costums de Barcelona Barcelona va articular el seu dret municipal a partir de dues fonts fonamentals que van acabar influint en tot el territori català: Ordinacions de Santacilia: Redactades durant el segle XIV per un pràctic del dret anomenat Santacilia, recollien les anomenades Consuetuts de la ciutat de Barcelona.

Es van centrar en la regulació de les servituds de les finques urbanes i les obligacions mútues entre immobles veïns. Recognoverunt Proceres: Es tracta d'un privilegi capital concedit pel rei Pere el Gran l'any 1284. L'ordenament consta de 116 capítols i sintetitza tant el dret antic tradicional com noves disposicions per governar la ciutat i administrar justícia. Les Costums de Lleida (Consuetudines Ilerdenses) L'any 1228, el cònsol de la ciutat Guillem Botet va dur a terme la recopilació de les normes que regien el govern municipal i els drets ciutadans lleidatans.

L'obra es va estructurar en tres llibres, on es recollien la carta de poblament de Lleida, els privilegis concedits pel poder reial o comtal, així com els costums antics —tant els que ja estaven escrits com els que encara pervivien per transmissió oral—. Tot i que no va obtenir una sanció legislativa oficial, el text va gaudir d'una gran autoritat pràctica als tribunals i la seva influència es va irradiar per tota la Vall de l'Ebre, servint de model directe per a les Costums de municipis com Horta de Sant Joan i Miravet.

Les Costums de Tortosa Constitueixen la compilació de dret local més extensa i rellevant de Catalunya, amb una vigència sostinguda fins a l'extinció de l'antic règim al segle XIX. El seu origen rau en un fort enfrontament institucional entre els senyors de la ciutat i els veïns: Els senyors feudals pretenien imposar l'aplicació preferent dels Usatges de Barcelona. La comunitat urbana defensava la primacia de la seva carta de poblament originària i dels costums locals consolidats. Aquest conflicte es va resoldre mitjançant una concòrdia formal: dos notaris de la ciutat van ser encarregats de redactar per escrit les Costums de Tortosa.

Aquest text va consolidar un triomf veïnal en alterar la jerarquia tradicional, establint la preferència absoluta del dret local sobre els Usatges generals. COMPROVA-HO 10 Quin motiu va originar la redacció per escrit de les Costums de Tortosa i quin resultat jurídic va tenir per a la ciutat? El dret feudal català: Girona i Pere Albert Paral·lelament a les compilacions municipals de caràcter civil o urbà, Catalunya va desenvolupar una sòlida tradició jurídica per regular les relacions de vassallatge, el domini dels feus i els litigis entre nobles i església.

Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 10 Obra o text Autor / Àmbit Contingut fonamental i abast Costums de Girona Seu episcopal de Girona Girona era una seu d'origen franc exempta del domini dels comtes de Barcelona. Va disposar d'un prestigiós tribunal especialitzat en la resolució de conflictes feudals. Commemoracions de Pere Albert Jurista Pere Albert (segle XIII) Tractat canònic de dret feudal català. Va sistematitzar les pràctiques i institucions feudals vigents i fou incorporat oficialment a les Constitucions catalanes a les Corts de Montsó de 1470 sota el regnat de Joan II.

Aquesta sistematització va convertir les institucions feudals catalanes en un cos normatiu dotat de vigència general arreu del territori, superant la dispersió inicial. L'articulació dels drets locals i l'ordre de prelació de fonts La multiplicitat d'estrats normatius (lleis reials, acords de corts, cartes de poblament, drets municipals i dret feudal) va generar greus conflictes d'aplicació pràctica: quin ordenament s'havia d'utilitzar en primer lloc davant d'un litigi? El monarca i la noblesa defensaven la prevalença de la legislació general, mentre que les ciutats protegien els seus furs locals.

Per resoldre aquesta incertesa, la monarquia i els estaments van assajar diversos intents d'organització jeràrquica. PROCÉS Ordre de prelació de fonts de 1599 La Decisió de Martí I l'Humà (1409) L'any 1409, el rei Martí I l'Humà va formular una decisió per intentar canalitzar la concurrència normativa. No es tractava d'una llei pactada o d'una norma vinculant formal per a tots els tribunals, sinó d'un assaig orientatiu per establir quines fonts podien al·legar-se a Catalunya. Va enumerar: Dret propi català Usatges, constitucions, capítols de cort i drets locals d'aplicació preferent. 1 Dret canònic Primer ordre supletori derivat del ius commune aplicable a defecte de dret propi.

2 Dret civil romà Segon ordre supletori del ius commune si el dret canònic no resol el litigi. 3 Doctrina dels doctors Criteris establerts pels juristes i jurisprudència de la Reial Audiència. 4 Equitat i bona raó Resolució per sentit comú i justícia material interpretada segons el dret comú. 5 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 11 1. Els Usatges de Barcelona. 2. Les Constitucions aprovades a les Corts de Catalunya. 3. Els usos, costums locals i privilegis estamentals o municipals. 4. El dret comú (ius commune).

Com que no es va establir una prelació tancada, subsidiària i taxativa, els tribunals continuaven enfrontant-se a dubtes interpretatius constants en la pràctica judicial. La Constitució de prelació de les Corts de 1599 La solució definitiva a la jerarquia de fonts no va arribar fins a la fi del segle XVI, en un context d'acusades tensions polítiques entre la monarquia i les institucions del país. Aprovada formalment en corts, la Constitució de 1599 va establir un ordre de prelació esglaonat, rigorós i d'obligat compliment per a tots els jutges de Catalunya: ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar que el ius commune s'aplicava a Catalunya com un bloc homogeni i per davant del dret local.

En la prelació de 1599, el dret propi català tenia primacia absoluta; a més, el dret comú actuava de manera subsidiària i fragmentada en dos esglaons successius: primer el dret canònic i, a manca d'aquest, el dret civil romà. COMPROVA-HO 11 Quina diferència estructural bàsica hi ha entre la Decisió de 1409 i la Constitució de 1599? Dret propi general i local català: S'aplicaven en primer lloc els Usatges de Barcelona, les constitucions, els capítols de cort i els altres drets locals reconeguts. 1 Dret canònic: Com a primer component integrant del ius commune, s'acudia a ell si el dret propi no oferia solució.

2 Dret civil romà: Segon graó del ius commune, subsidiari al dret propi català i al canònic. 3 Doctrina dels doctors: Criteris derivats de la doctrina dels juristes i de la jurisprudència de la Reial Audiència. 4 Equitat i bona raó: Recurs final de sentit comú i justícia material, interpretat sempre d'acord amb els principis del dret comú. 5 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 12 IDEES CLAU Els drets locals catalans van recollir per escrit costums i privilegis per garantir la seguretat jurídica, sent reelaborats amb la tècnica del ius commune.

El privilegi Recognoverunt Proceres (1284) va fixar en 116 capítols l'ordenament municipal barceloní sota el regnat de Pere el Gran. Les Consuetudines Ilerdenses (1228), redactades per Guillem Botet en tres llibres, van irradiar el seu model per la Vall de l'Ebre. Les Costums de Tortosa van néixer d'un pacte entre veïns i senyors per atorgar preferència al dret municipal enfront dels Usatges. Les Commemoracions de Pere Albert van sistematitzar el dret feudal català i es van incorporar a les Constitucions a les Corts de Montsó de 1470. La Constitució de 1599 va tancar el sistema de prelació: dret propi català en primer terme, seguit pel dret canònic, el civil romà, la doctrina i l'equitat.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. En quins tres grans conjunts de materials es van estructurar les Consuetudines Ilerdenses de Guillem Botet? 13. Com es va incorporar l'obra de Pere Albert al dret oficial català? 14. Segons l'ordre de prelació aprovat a les Corts de 1599, quin paper tenien el dret canònic i el dret civil romà? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin any es va produir la conquesta de Barcelona sota l'òrbita de la monarquia franca? 16. Quina conseqüència directa va tenir la promulgació de la Capitular de Quierzy el 877? 17. Per quin motiu el comte Borrell II va trencar el vassallatge amb el rei franc?

985 a) 801 b) 714 c) 877 d) Abolir formalment el Liber Iudiciorum a) Consolidar el caràcter hereditari comtal b) Crear el tribunal de Corts generals c) Signar la pau amb la cort andalusina d) Per oposar-se a la Capitular de Quierzy a) Per la signatura del Tractat de Corbeil b) Per la promulgació dels primers Usatges c) Per no obtenir suport en l'assalt musulmà d) Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 13 18. Quin principi polític es va consagrar formalment a les Corts de Barcelona de 1283? 19. Quants capítols contenia el privilegi municipal Recognoverunt Proceres atorgat el 1284? 20. Quin jurista va compilar les Consuetudines Ilerdenses l'any 1228? 21.

Quin conflicte van resoldre per concòrdia notarial les Costums de Tortosa? 22. Quin és el primer graó subsidiari després del dret propi català el 1599?

L'absolutisme reial sobre les assemblees a) El pactisme entre rei i estaments b) L'adopció exclusiva del dret civil romà c) El caràcter inviolable de les capitulars d) 128 capítols a) 147 capítols b) 116 capítols c) 100 capítols d) Pere Albert a) Martí l'Humà b) Guillem Botet c) Santacilia d) El pagament del delme a l'Església a) L'expulsió de tribunals senyorials b) L'aplicació d'usatges o dret local c) La unificació amb Lleida i Horta d) El dret civil romà a) L'equitat i bona raó b) La doctrina dels doctors c) El dret canònic d) Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 14 3 Formació, característiques i àrees europees EN ACABAR SABRÀS Identificar els trets característics i l'evolució del ius mercatorum marítim medieval.

Distingir les fonts i les institucions de les tres grans àrees marítimes d'Europa. Contrastar el model consular mediterrani autònom amb la intervenció reial a Castella. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com resolien els seus litigis dos comerciants de nacions diferents en un port medieval si cap d'ells no volia sotmetre's a les lleis locals de la ciutat? El dret mercantil marítim medieval va néixer com una resposta especialitzada i pragmàtica dels mateixos protagonistes del tràfic comercial enfront de la rigidesa i la fragmentació dels ordenaments territorials i feudals ordinaris.

ESQUEMA Estructura del dret marítim mercantil europeu Dret mercantil marítim 3 Formació, característiques i àrees europees 4 L'àmbit mediterrani i el Llibre del Consolat de Mar Espai Bàltic i Nord Dominat per la Lliga Hanseàtica Seerecht von Wisby Compilació de Gotland Espai Atlàntic Costes des d'Escòcia fins a Andalusia Rôles d'Oléron Redacció en gascó (s. XII) Traducció castellana Ús al Cantàbric sense consolats autònoms Espai Mediterrani Protagonisme catalanovalencià i italià Consolat de Mar Jurisdicció autònoma dels cònsols Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 15 1.

Orígens històrics: de l'autarquia altmedieval al ressorgiment del comerç Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident durant el segle V, l'activitat urbana i els circuits mercantils van patir un fort retrocés generalitzat. Malgrat aquest declivi, van sobreviure algunes manifestacions de comerç a gran escala. Una prova directa d'aquesta supervivència es troba en el Liber Iudiciorum del segle VII, que integrava una regulació singular per als coneguts com a «mercaders d'ultramar».

Aquesta norma garantia expressament que aquests operadors forans no quedessin sotmesos a la jurisdicció dels jutges territorials ordinaris, sinó que fossin jutjats d'acord amb les seves pròpies lleis i mitjançant àrbitres propis. A partir del segle VIII, l'expansió de l'Islam i la seva presència a la conca mediterrània van interrompre els circuits habituals del comerç marítim cristià. La societat europea occidental es va replegar cap a un model econòmic tancat de caràcter fonamentalment agrícola i feudal, basat en l'autarquia, entesa com un règim d'autosuficiència amb intercanvis exteriors mínims. Aquest aïllament econòmic es va mantenir dominant fins a la transició cap als segles XI i XII.

Durant la plena Edat Mitjana, el ressorgiment de la vida urbana, el creixement demogràfic i la monetització progressiva de les economies van reactivar les rutes marítimes internacionals. El dret territorial existent i el ius commune resultaven massa lents, feixucs i territorials per a les necessitats d'un mercat marítim que exigia resolucions ràpides i seguretat transfronterera. Aquest escenari va fer imprescindible l'articulació d'un ordenament jurídic específic: el dret mercantil marítim. COMPROVA-HO 24 Quina rellevància tenia la clàusula dels «mercaders d'ultramar» del Liber Iudiciorum per a la formació del dret mercantil? 2.

Trets definitoris del dret marítim mercantil El dret marítim consolidat a partir de la baixa edat mitjana presentava una sèrie de caràcters estructurals que el diferenciaven nítidament de la resta de disciplines jurídiques de l'època: Dret especial dels mercaders: Constitueix un ordenament professional aplicable de manera exclusiva als comerciants i als actes de comerç que realitzaven, al marge de les condicions estamentals o del veïnatge d'origen. Autonomia doctrinal i normativa: No deriva directament de l'elaboració doctrinal dels juristes acadèmics del dret comú ni de la voluntat legislativa inicial dels prínceps.

Es configura a través de les pròpies pràctiques dels operadors i de la jurisdicció arbitral exercida per jutges corporatius, coneguts en l'àmbit mediterrani com a cònsols. Tot i això, amb el temps s'hi van afegir algunes lleis promulgades pel poder reial. Caràcter consuetudinari: S'origina mitjançant la reiteració constant de conductes en les transaccions marítimes (compravenda, transport de mercaderies, nòlits), que adquireixen valor obligatori a partir del segle XII. Agilitat formal i rapidesa: Es prescindeix de formalismes excessius perquè cada jornada d'un vaixell bloquejat a port representava una gran pèrdua econòmica.

L'absència de solemnitats no minvava la seguretat jurídica: s'establien regles estrictes per combatre fraus, com la circulació de moneda falsa o el tràfic de béns robats. Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 16 Tipicitat dels negocis i tendència universal: Regulava patrons contractuals comuns que compartien mercaders de diferents ciutats. La seva vigència espacial superava els límits d'un únic regne o ciutat, projectant-se de manera homogènia sobre vastes àrees marítimes internacionals.

DEFINICIÓ El dret mercantil marítim medieval és l'ordenament jurídic especial, consuetudinari i d'abast supranacional generat pels mateixos mercaders i aplicat per la seva pròpia jurisdicció per garantir agilitat i seguretat a les operacions marítimes. COMPROVA-HO 25 Per què es considera que el dret mercantil marítim medieval gaudia d'una vigència espacial singular? 3. Els tres grans espais jurídics de la navegació europea El comerç marítim baixmedieval a Europa es va vertebrar entorn de tres grans conques geogràfiques autònomes, cadascuna amb els seus propis cossos normatius i mecanismes judicials.

Àrea marítima Àmbit geogràfic Compilació principal Òrgan o agent predominant Mars del Nord (germano-bàltic) Mar del Nord, Mar Bàltic i costes escandinaves Seerecht von Wisby (Lleis de Wisby) Lliga Hanseàtica (federació comercial de ciutats) Atlàntic (celta) D'Escòcia a Galícia, Portugal i Andalusia atlàntica Rôles d'Oléron (Rotllos d'Oléron) Tribunal mercantil de l'illa d'Oléron (traduït al castellà) Mediterrani (llatí) Mediterrània occidental i oriental fins a Constantinoble Llibre del Consolat de Mar Consolats de Mar (tribunals consulars autònoms) L'espai germano-bàltic i la Lliga Hanseàtica L'espai septentrional o de les Mars del Nord estava controlat per la Lliga Hanseàtica (coneguda com la Hansa, vocable referit originàriament a un comboi o expedició comercial).

Aquesta organització actuava com una veritable federació de ciutats mercantils (com ara Lübeck, Hamburg, Bremen o Rostock) que defensava conjuntament els seus interessos econòmics davant de poders exteriors. El dret aplicable en aquesta àrea es fonamentava en les Seerecht von Wisby (Lleis de Wisby), compilades a la ciutat de Wisby, situada estratègicament a l'illa de Gotland. En aquest nucli cosmopolita hi confluïen mercaders de múltiples procedències (alemanys, danesos, polonesos, suecs, letons, estonians i lituans), configurant un cos unificat de costums i solucions judicials marítimes.

Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 17 L'espai atlàntic i els Rôles d'Oléron La franja atlàntica europea disposava d'una regulació pròpia articulada al voltant dels anomenats Rôles d'Oléron (o Rotllos d'Oléron). El terme fa referència al format físic de rotllos de pergamí que recollien les decisions judicials emeses pel tribunal comercial d'aquesta illa de la costa d'Aquitània. Aquest recull es va redactar originalment en llengua gascona durant el segle XII i agrupava solucions consuetudinàries i sentències marítimes.

La seva enorme acceptació en va afavorir la difusió des d'Escòcia fins a les costes del sud peninsular, sent objecte de traducció al castellà per a la seva utilització directa al mar Cantàbric i l'Andalusia atlàntica. COMPROVA-HO 26 Quin era l'origen material del nom «Rôles d'Oléron»? 4. Models institucionals: autonomia consular mediterrània i intervenció reial castellana Mentre que el dret mercantil marítim va compartir arreu d'Europa un caràcter substantiu consuetudinari, l'estructura dels seus tribunals va divergir de manera fonamental entre la conca mediterrània i la Corona de Castella.

A la Mediterrània (vegeu «Dret mercantil marítim — L'àmbit mediterrani i el Llibre del Consolat de Mar»), els comerciants van bastir des del segle XIII una sòlida organització gremiocorporativa dotada d'una jurisdicció plenament autònoma: els consolats. Aquests tribunals, integrats per cònsols escollits entre els mateixos mercaders i amb procediments àgils basats en l'equitat, estaven completament al marge dels jutjats ordinaris o reials. Per contra, a la Corona de Castella, la dinàmica institucional durant la baixa edat mitjana no va afavorir el sorgiment espontani de tribunals consulars amb autonomia jurisdiccional pròpia a les ciutats mercantils.

Els mercaders cantàbrics i andalusos feien servir els Rôles d'Oléron, però depenien d'estructures judicials convencionals o de la intervenció directa de la corona. Aquesta diferència de models es va accentuar amb el pas dels segles: Model de delegació reial: Els consolats castellans no van néixer com a creacions corporatives espontànies, sinó fruit d'una concessió i regulació estricta procedent de la monarquia per fiscalitzar i dirigir el comerç a gran escala. 1 Cronologia tardana a Castella: Aquesta intervenció reial es va plasmar en la creació diferida en el temps dels consolats de Burgos (segle XV), de Sevilla (segle XVI) i molt més endavant de Bilbao (segle XVIII).

2 Grau de tutela política: Mentre els consolats marítims mediterranis responien directament a l'autogovern dels mercaders sense ingerències monàrquiques directes en el seu funcionament intern diari, els òrgans castellans van patir un control contundent per part de la Corona. 3 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 18 ERROR FREQÜENT Creure que la Corona de Castella disposava d'una xarxa de tribunals consulars autònoms durant la baixa edat mitjana com la Corona d'Aragó. A Castella, la creació de consolats com els de Burgos o Sevilla va ser tardana i fortament intervinguda i controlada per la Corona.

IDEES CLAU El Liber Iudiciorum visigot ja preveia una norma per als comerciants d'ultramar que consagrava arbitratges i lleis pròpies. El trencament comercial del segle VIII va abocar l'Europa occidental a l'autarquia econòmica fins al despertar urbà i comercial de la plena edat mitjana. El dret marítim mercantil es distingeix per ser consuetudinari, especial per a mercaders, autònom del dret comú i de vigència supranacional. Europa va quedar dividida en tres zones jurídiques: la bàltica-hanseàtica (Wisby), l'atlàntica (Oléron) i la mediterrània (Consolat de Mar).

A diferència de l'autonomia consular mediterrània, els consolats castellans van sorgir més tard sota una ferma intervenció de la monarquia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quin tractament concedia el Liber Iudiciorum als mercaders forans a Hispània? 28. Quina diferència organitzativa central va existir entre els consolats mediterranis i els castellans? DRET MERCANTIL MARÍTIM 4 L'àmbit mediterrani i el Llibre del Consolat de Mar EN ACABAR SABRÀS Identificar els trets particulars del dret mercantil marítim mediterrani i la seva autonomia funcional. Descriure l'estructura institucional i el procediment judicial dels consolats de mar a la Corona d'Aragó.

Explicar les fonts i textos previs que van confluir en la formació del Llibre del Consolat de Mar. Determinar l'abast temporal i geogràfic del Llibre del Consolat de Mar fins a la codificació del segle XIX. Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 19 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què els mercaders medievals van insistir a tenir tribunals propis en lloc de recórrer als jutges ordinaris del rei o de les ciutats? El dret mercantil marítim a l'espai mediterrani Durant la baixa edat mitjana, el comerç a la mar Mediterrània va experimentar una intensitat extraordinària.

A diferència d'altres àmbits com el nord europeu o la façana atlàntica (vegeu «Dret mercantil marítim — Formació, característiques i àrees europees»), l'espai llatí o mediterrani va desenvolupar un ordenament jurídic altament autònom i especialitzat. La societat baixmedieval articulava el dret segons estaments i comunitats: els nobles posseïen el dret feudal, els eclesiàstics el dret canònic i els mercaders van forjar un dret propi, creat directament per ells i per a ells.

A mesura que es van consolidar els regnes cristians a la península Ibèrica i les rutes connectaven la Mediterrània occidental amb l'oriental, els comerciants es van enfrontar a una dificultat constant: la diversitat de lleis locals dels diferents ports. Per superar aquest obstacle i evitar la incertesa, els grans mercaders van impulsar una regulació homogènia capaç d'unificar el tràfic marítim i resoldre els litigis de forma eficaç. L'activitat mercantil medieval presentava trets definits que en condicionaven el marc jurídic: Reiteració de conductes: la repetició d'actes continuats de compravenda i transport marítim va generar usos i costums mercantils compartits.

Agilitat i absència de formalismes: les transaccions requerien rapidesa. Cada jornada que un vaixell romania aturat al moll implicava pèrdues econòmiques elevades. Reglamentació típica dels negocis: existia una comprensió compartida sobre la compravenda i el transport de mercaderies entre places com València o Barcelona. Seguretat jurídica del tràfic: calia garantir la protecció enfront de fraus, diners falsificats o mercaderies sostretes de forma il·lícita. Autonomia i tendència a la universalitat: el dret sorgia de la pràctica dels comerciants i s'estenia per tot l'espai mediterrani amb independència de les fronteres polítiques.

Als monarques i als municipis els interessava protegir aquesta activitat econòmica pròspera. A partir del segle XI, van néixer al nord d'Itàlia costums escrits sobre la resolució de conflictes marítims. La Corona d'Aragó, que va estendre les seves línies comercials fins a l'Imperi Romà d'Orient i Alexandria, va esdevenir la potència capdavantera en la institucionalització d'aquesta tradició jurídica. COMPROVA-HO 30 Quina necessitat pràctica va empènyer els mercaders mediterranis a crear un dret propi i homogeni? Els consolats de mar: organització i procediment judicial Per canalitzar els seus interessos, els mercaders es van agrupar en corporacions anomenades consolats de mar.

Aquests organismes exercien funcions corporatives o gremials i, sobretot, actuaven com a tribunals de comerç dotats d'una jurisdicció pròpia i autònoma, reconeguda pel rei però al Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 20 marge dels tribunals reials i dels tribunals ordinaris locals. DEFINICIÓ El Consolat de Mar és la institució corporativa i judicial dels mercaders marítims a la Corona d'Aragó, facultada per aplicar els usos marítims i resoldre sumàriament les disputes comercials mitjançant jutges elegits pel mateix estament mercantil.

A la Corona d'Aragó es van establir seus consulars en els principals enclavaments marítims: 1257: concessió del consolat a Barcelona pel rei Jaume I. 1283: fundació del consolat de València per Pere el Gran. 1343: establiment del consolat de Mallorca per Pere el Cerimoniós.

L'estructura judicial dels consolats garantia un judici d'experts i un procediment sumari: PER RECORDAR-HO Diferència de models: mentre que a la Corona de Castella els reis exercien una intervenció directa i intensa sobre consolats com els de Burgos (segle XV), Sevilla (segle XVI) o Bilbao (segle XVIII), als consolats mediterranis de la Corona d'Aragó els mateixos mercaders mantenien una jurisdicció autònoma sense ingerències reials directes en la resolució dels litigis. COMPROVA-HO 31 Com es componia l'estructura judicial bàsica d'un Consolat de Mar per resoldre plets mercantils?

Els textos precursors i el procés de compilació La pràctica judicial dels consolats de la Corona d'Aragó no va sorgir sobtadament, sinó per una sedimentació progressiva dividida en tres fases principals al llarg dels segles XIII, XIV i XV: Òrgan de primera instància: el tribunal estava integrat ordinàriament per dos cònsols de mar, que eren mercaders elegits entre els seus semblants. Coneixien directament el negoci mercantil i jutjaven segons l'equitat i la bona fe. 1 Resolució del litigi: el procediment es caracteritzava per la celeritat i la manca de solemnitats processals complicades, determinant danys com l'arribada de mercaderia en mal estat o sancionant incompliments contractuals.

2 Instància de recurs: en cas de discrepància amb la sentència consular, el plet passava a un tercer jutge especialitzat anomenat jutge d'apel·lació, que dictava sentència definitiva. 3 Segle XIII (reculls de costums consuetudinaris): es redueixen a escriptura els usos de la mar no escrits mitjançant opuscles com els Usos de la mar o els Establiments dels fets del mar, unificats en la col·lecció coneguda com a Costums de Mar. 1 Segle XIV (desenvolupament jurisprudencial): les resolucions dels cònsols i les decisions judicials incorporen glosses, interpretacions i criteris aplicats a cada litigi concret.

2 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 21 Els materials i textos precursors que van confluir en la tradició consular són els següents: Text precursor Origen i autoritat Contingut essencial Costums de Tortosa (secció marítima) Costum local escrit (1272-1279; vegeu «Dret català medieval — Drets locals, dret feudal i prelació de fonts») Regulacions pioneres de dret mercantil i navegació fluvial i marítima aplicades inicialment a la desembocadura de l'Ebre i esteses després a altres zones. Costums de Mar Text anònim d'origen barceloní (segle XIII) Recull bàsic de dret consuetudinari que adapta els usos marítims italians i peninsulars a la pràctica nàutica pròpia.

Ordinacions sobre el cors Normativa d'autoritat reial Regulació de la guerra de cors: autorització reial per atacar i confiscar naus enemigues, repartiment de preses i percentatges de mercaderies per a la Corona. Ordre judiciari de València Consolat de Mar de València Conjunt de normes processals aplicades pels cònsols de València per tramitar els plets i litigis dels vaixells arribats al port. Capítols de Pere el Cerimoniós Lleis reials de Pere el Cerimoniós (segle XIV) Regulació de l'activitat mercantil i definició dels impostos que calia satisfer a l'entrada i sortida dels vaixells dels ports.

PROCÉS Procés de compilació del Llibre del Consolat de Mar Segles XIV-XV (incorporació de textos legals i redacció canònica): s'afegeixen disposicions legals i privilegis promulgats per la monarquia sobre policia marítima, fiscalitat i dret processal. 3 Costums orals i usos Pràctiques consuetudinàries marineres i mercantils a la Mediterrània. 1 Costums de Mar i Tortosa Fixació per escrit dels usos barcelonins i la secció marítima tortosina. 2 Lleis reials i processals Incorporació de l'Ordre judiciari, Capítols reials i Ordinacions de cors. 3 Redacció valenciana (1407) Text canònic redactat que s'imprimeix a València el 1484.

4 Impressió de Barcelona (1494) Edició compilada que esdevé el codi de referència internacional. 5 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 22 COMPROVA-HO 32 Quina aportació específica feien les Ordinacions sobre el cors al dret marítim de l'època? La formació del Llibre del Consolat de Mar i la seva vigència històrica La integració harmoniosa de tots els textos precedents va donar lloc al Llibre del Consolat de Mar, l'obra cabdal del dret marítim mediterrani medieval. La redacció valenciana canònica d'aquest gran codi es va culminar l'any 1407. Posteriorment, amb la introducció de la impremta, aquest corpus es va estampar per primera vegada a València l'any 1484.

Pocs anys després, el 1494, es va publicar a Barcelona l'edició consolidada impresa del Llibre del Consolat de Mar. El text barceloní de 1494 va sistematitzar de manera integral la matèria jurídica marítima: el funcionament intern del tribunal, les regles d'avaria, el nòlit, els salaris de la tripulació, els drets dels armadors i el règim de danys de les mercaderies. La seva claredat i el seu caràcter complet van convertir aquesta compilació en la referència jurídica indiscutible del comerç naval a tot el mar Mediterrani, on va gaudir d'una vigència universal i va ser traduïda a múltiples idiomes (italià, francès, castellà, anglès i holandès).

ERROR FREQÜENT Pensar que els Decrets de Nova Planta de Felip V (1707-1716) van suprimir el Llibre del Consolat de Mar o els consolats de comerç. Tot i que la Nova Planta va derogar el dret públic i les institucions polítiques de la Corona d'Aragó (vegeu «Dret a l'Època Moderna — Integració territorial i Decrets de Nova Planta»), el dret mercantil marítim i la jurisdicció consular van mantenir la seva vigència pràctica. El Llibre del Consolat de Mar no va ser derogat formalment fins a la publicació del Codi de Comerç de 1829 (vegeu «Constitucionalisme i codificació — El procés codificador a Espanya»). La longevitat del Llibre del Consolat de Mar és un fet singular en la història del dret.

Va sobreviure al pas de l'edat mitjana a l'època moderna sense perdre la seva eficàcia rectora. El codi va romandre com a font obligatòria per als mercaders de tota la conca mediterrània durant més de tres segles, fins que el moviment de la codificació liberal del segle XIX va substituir els antics cossos consuetudinaris per codis nacionals d'abast general. COMPROVA-HO 33 Fins a quin moment va perviure la vigència formal del Llibre del Consolat de Mar? Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 23 IDEES CLAU Els mercaders baixmedievals van crear un dret marítim autònom, consuetudinari i àgil per superar la diversitat de lleis locals als ports mediterranis.

Els consolats de mar disposaven de jurisdicció pròpia al marge dels tribunals reials, amb dos cònsols en primera instància i un jutge d'apel·lació. A diferència del fort intervencionisme monàrquic als consolats castellans, els consolats de la Corona d'Aragó van operar amb independència i sense ingerència règia. El Llibre del Consolat de Mar va sedimentar textos previs: Costums de Tortosa, Costums de Mar, Ordinacions sobre el cors, Ordre judiciari de València i Capítols de Pere el Cerimoniós. La redacció valenciana canònica es va completar el 1407 i es va imprimir el 1484 a València, seguida de l'edició barcelonina consolidada de 1494.

Els Decrets de Nova Planta no van abolir el dret mercantil consular, el qual va mantenir la seva vigència fins al Codi de Comerç de 1829. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Per quina raó la Corona d'Aragó va esdevenir un territori clau en l'evolució del dret marítim medieval? 35. Quins documents normatius van confluir en la redacció definitiva del Llibre del Consolat de Mar? 36. Quin impacte van tenir els Decrets de Nova Planta sobre el dret marítim mercantil català? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quina compilació jurídica marítima regia el comerç dominat per la Lliga Hanseàtica? 38.

En quina llengua es van redactar originàriament els Rôles d'Oléron al segle XII? 39. Quin tret defineix la gènesi normativa del dret mercantil marítim medieval? El Seerecht von Wisby a) Els Rôles d'Oléron b) El Llibre del Consolat de Mar c) El Liber Iudiciorum d) Català medieval a) Llatí acadèmic b) Castellà antic c) Llengua gascona d) Monopoli legislatiu dels jutges ordinaris territorials a) Imposició de les universitats i del ius commune b) Promulgació exclusiva mitjançant capitulars franques c) Usos consuetudinaris creats pels propis mercaders d) Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 24 40. Quan es va instituir el Consolat de Burgos a la Corona de Castella? 41.

En quin any es va imprimir a Barcelona l'edició consolidada del Llibre del Consolat de Mar? 42. Com estava integrat ordinàriament el tribunal d'un Consolat de Mar en primera instància? 43. Quin d'aquests textos precursors aportava la regulació processal sobre els plets als molls? 44. Quin cos normatiu va suprimir definitivament la vigència del Llibre del Consolat de Mar a Espanya?

Al segle XVIII a) Al segle XIII b) Al segle XV c) Al segle XII d) 1484 a) 1407 b) 1494 c) 1283 d) Per dos cònsols de mar a) Pel jutge d'apel·lació b) Per tres jurats municipals c) Per un jutge reial ordinari d) Capítols de Pere el Cerimoniós a) Roles d'Oléron b) Ordre judiciari de València c) Ordinacions sobre el cors d) La Constitució de Cadis de 1812 a) El Codi de Comerç de 1829 b) La Nova Planta de Catalunya de 1716 c) El Codi Civil de 1889 d) Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 25 5 L'Estat modern, la sobirania i les recopilacions EN ACABAR SABRÀS Distingir la doctrina política de Maquiavel de la teorització de la sobirania formulada per Bodin.

Identificar els quatre instruments institucionals de control de la monarquia absoluta. Diferenciar la tècnica jurídica d'una recopilació de la d'un codi legislatiu modern. Contrastar els models de recopilació de Castella i les compilacions del Principat de Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què els reis absoluts van dedicar tant d'esforç a posar per escrit i recopilar lleis antigues si ells mateixos tenien el poder de crear-ne de noves? El pas de l'edat mitjana a l'època moderna transforma d'arrel les estructures de poder a Europa occidental.

Aquest període, obert amb l'esperit del Renaixement i l'expansió oceànica cap a Amèrica, s'estén aproximadament al llarg de dos segles i mig fins a l'esclat de les revolucions liberals. En l'àmbit jurídic, el sistema no trenca de sobte amb el passat medieval, sinó que conviu amb ell mitjançant una readaptació institucional profunda marcada per la centralització política.

Dret a l'Època Moderna 5 L'Estat modern, la sobirania i les recopilacions 6 Integració territorial i Decrets de Nova Planta Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 26 ESQUEMA Estructura del dret a l'Època Moderna L'Estat modern i la nova noció de sobirania Durant els segles XVI i XVII es consolida l'Estat modern, definit com una estructura institucional i administrativa centralitzada que s'encarna en la figura del monarca. El nucli teòric d'aquesta transformació descansa sobre el concepte de sobirania.

El sobirà ja no és únicament el vèrtex feudal que arbitra pactes tradicionals, sinó una instància suprema que se situa per damunt de qualsevol altre poder estamental, corporatiu o territorial. Aquesta sobirania es vincula directament a la creació del dret. Fins aleshores, el dret es descobria o es pactava; en el marc de l'Estat modern, la creació de normes esdevé un atribut exclusiu i absolut del monarca. El rei disposa de la facultat d'imposar lleis d'obligat compliment a tot el seu territori sense que cap altre cos polític (noblesa, Església o municipis) pugui al·legar impediments per limitar-les.

SOBIRANIA ABSOLUTA Poder polític i jurídic suprem d'un monarca que no reconeix cap superior temporal ni admet limitacions institucionals internes en l'exercici de la potestat legislativa, governativa i judicial. Aquesta aspiració a un dret absolut no implica legislar sense rumb, sinó garantir que la voluntat reial sigui l'única font jurídica indiscutible capaç de suplantar o subordinar les tradicions particulars prèvies. COMPROVA-HO 46 Quina relació indissociable s'estableix a l'època moderna entre sobirania i producció legislativa?

Fonaments polítics Doctrina de Bodin i Maquiavel Sobirania absoluta Creació de dret sense traves Instruments de l'Estat Exèrcit, hisenda, justícia i administració Moviment recopilador Fixació i sistematització normativa Via castellana Iniciativa monàrquica (1484, 1567, 1805) Via catalana Impuls estamental de Corts (CYADC) Tensió territorial Pactisme perifèric versus centralisme Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 27 Fonamentació teòrica: de Maquiavel a Jean Bodin La construcció ideològica del poder monàrquic absolut es va forjar a través de diversos tractadistes que van aportar justificacions pragmàtiques i jurídiques a la concentració del comandament.

A l'inici del segle XVI, Nicolau Maquiavel va formular a El Príncep una reflexió centrada en la sociologia política i la tècnica del govern. Maquiavel va prendre com a model governants contemporanis com Ferran el Catòlic o la família Borja. En la seva anàlisi, el terme «príncep» no té una connotació merament nobiliària, sinó política: designa la primera persona de la comunitat, el cap indiscutible que ha de reunir tots els ressorts d'autoritat necessaris per conservar l'Estat davant les faccions nobiliàries o ciutadanes. Més endavant, la formulació estrictament jurídica arriba de la mà de Jean Bodin.

En la seva cèlebre obra 1576 titulada Les Six Livres de la République (on «República» s'entén com a res publica o assumpte d'interès col·lectiu), Bodin estableix la doctrina de la monarquia absoluta. Segons la seva tesi: La sobirania ha de ser indivisible, perpètua i absoluta. Les ciutats, els tribunals i els estaments poden subsistir, però sempre subordinats a la jerarquia règia. El monarca és l'únic facultat per sancionar lleis i derogar-les, sense restar lligat per les normes dels seus predecessors ni pels costums del regne.

Aquesta construcció doctrinal francesa va inspirar directament les grans monarquies europees dels segles XVII i XVIII, amb especial rellevància en sobirans com Lluís XIII i Lluís XIV, així com en les dinasties dels Àustries i els Borbons. COMPROVA-HO 47 En què es diferencia la visió política de Maquiavel de la contribució jurídica de Jean Bodin? Els instruments materials de dominació règia L'exercici real de la sobirania absoluta exigia la implantació d'engranatges materials capaços de fer complir els designis del rei a tot el territori. Aquests instruments van ser quatre: Exèrcit permanent i professional: Supera la dependència feudal de les hosts de barons.

Mantingut amb fons reials i sota disciplina directa del monarca, defensa les fronteres i garanteix l'ordre intern per la via coactiva. 1 Burocràcia administrativa i funcionariat: Cos d'oficials organitzats que transmeten ràpidament les directrius de la cort a les províncies i en supervisen el compliment estricte. 2 Hisenda reial: Sistema fiscal centralitzat. Per evitar dependre dels subsidis aprovats per les assemblees tradicionals, la corona busca ingressos propis i estables.

Com que la despesa militar i administrativa era asfixiant, el rei sovint va haver de recórrer a banquers privats i crèdits, provocant tensions tributàries i revoltes populars en un teixit no privilegiat que suportava la càrrega impositiva. 3 Apunts d'Història del Dret: Època Medieval a Contemporània 28 Pactisme i resistències institucionals a la península Ibèrica La…