Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Teoria del Consumidor per a Microeconomia (URV): restricció pressupostària, corbes d'indiferència, relació marginal de substitució i equilibri.

APREN.AI Índex 1 La restricció pressupostària i els canvis en la renda o els preus La recta de balanç i el conjunt pressupostari Efecte dels canvis de renda i de preus 2 Preferències del consumidor, corbes d'indiferència i elecció d'equilibri Axiomes de les preferències i corbes d'indiferència Relació Marginal de Substitució i l'equilibri òptim Resposta a la renda i la demanda Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 1 1 La restricció pressupostària i els canvis en la renda o els preus EN ACABAR SABRÀS Formular analíticament i representar gràficament la restricció pressupostària. Calcular i interpretar econòmicament el pendent com a preu relatiu. Diferenciar els efectes geomètrics i econòmics dels canvis en la renda davant les variacions en el preu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si els nostres ingressos es dupliquen però els preus de tots els productes també es dupliquen simultàniament, podem comprar més quantitat de béns? Davant la limitació de recursos econòmics, els individus han de triar entre diferents cistelles de consum.

La restricció pressupostària recull el ventall de combinacions de béns que una persona pot adquirir segons els preus establerts i el seu nivell de renda disponible. La recta de balanç i el conjunt pressupostari Dins d'aquest context, convé diferenciar dos conceptes geomètrics i econòmics bàsics: Conjunt pressupostari: agrupa totes les combinacions de béns que resulten assequibles amb els ingressos de què es disposa. Recta pressupostària: representa el límit superior de despesa, és a dir, aquelles cistelles que esgoten exactament la renda disponible.

DEFINICIÓ L'expressió formal de la restricció pressupostària per a dos béns (per exemple, teatre i cinema ) s'expressa de la forma següent: on és la renda, i són les quantitats consumides de cada bé, i i són els preus respectius. Per a un consumidor, el pendent de la recta pressupostària és negatiu, atès que per aconseguir una quantitat més gran d'un bé cal renunciar a una fracció de l'altre.

Aquest valor equival al cost d'oportunitat o preu relatiu entre tots dos béns: T C R q P + T T q P C C R q T q C P T P C Pendent = ( Py P x ) Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 2 Gràfica de la recta de restricció pressupostària per a teatre i cinema Considerem una situació inicial amb una renda de 1.000 €, el preu del teatre a 10 € i el del cinema a 2 €. Si el consumidor dedica tota la renda a comprar entrades de teatre obté un màxim de 100 entrades, mentre que si compra exclusivament entrades de cinema arriba a 500 unitats. COMPROVA-HO 2 Què indica econòmicament el pendent de la recta pressupostària quan comparem dos béns de consum?

Efecte dels canvis de renda i de preus La posició de la recta sobre els eixos de coordenades canvia si es modifiquen els ingressos o el cost dels béns: Tipus de variació Desplaçament geomètric Cost d'oportunitat Augment de renda (creixement econòmic) Desplaçament paral·lel cap a la dreta No varia (els preus relatius no han canviat) Disminució de renda Desplaçament paral·lel cap a l'esquerra No varia Augment del preu d'un bé Gir cap a l'interior sobre l'eix afectat Augmenta (renúncia més alta d'altres béns) Reducció del preu d'un bé Gir cap a l'exterior sobre l'eix afectat Disminueix Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 3 Gràfica del desplaçament paral·lel per augment de renda de 1.000 a 1.500 Si la renda puja de 1.000 € a 1.500 € mantenint els preus (teatre a 10 € i cinema a 2 €), els punts de tall s'expandeixen fins a 150 unitats de teatre i 750 de cinema mitjançant un moviment completament paral·lel.

Gràfica de la rotació de la recta per variacions del preu En canvi, si la renda es manté en 1.000 € i el preu del cinema s'encareix a 5 €, el consum màxim de cinema cau a 200 unitats, pivotant la recta sobre el valor constant de 100 entrades de teatre. Si el preu del cinema cau a 1 €, el màxim s'eleva a 1.000 unitats de cinema. Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 4 ERROR FREQÜENT És habitual confondre un canvi de renda amb un canvi de preu. L'alteració de la renda provoca un desplaçament paral·lel de la recta sense canviar-ne el pendent, perquè la relació de preus es manté invariant.

En canvi, si varia el preu d'un bé, el pendent canvia forçosament mitjançant un pivot sobre l'eix de l'altre producte. ESQUEMA Elements de l'espai pressupostari IDEES CLAU La restricció pressupostària delimita les cistelles assequibles segons la renda i els preus. El pendent de la recta ve determinat pel quocient de preus relatius . Un increment en la renda desplaça la recta de balanç de manera paral·lela cap a l'exterior. La modificació del preu d'un bé altera el cost d'oportunitat i produeix un gir de la recta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per què un canvi en la renda no modifica el pendent de la recta pressupostària? 4. Com canvia la capacitat de compra màxima si el preu d'un bé augmenta?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin canvi provoca un augment de la renda del consumidor en la recta pressupostària? P /P x y Espai pressupostari Restricció que enquadra el consum Recta de balanç Combinacions que esgoten la renda Pendent Relació de preus relatius Conjunt pressupostari Totes les cistelles assequibles (P /P ) x y Una rotació cap a l'origen a) Un desplaçament paral·lel cap a la dreta b) Un gir sobre l'eix vertical c) Un increment del seu pendent d) Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 5 6. Què representa el pendent negatiu de la recta de balanç? 7. Si el preu del cinema passa de 2 € a 5 € amb renda constant de 1.000 €: 8.

El conjunt pressupostari està format per: 2 Preferències del consumidor, corbes d'indiferència i elecció d'equilibri EN ACABAR SABRÀS Definir els axiomes bàsics del consumidor i les propietats geomètriques de les corbes d'indiferència. Calcular la condició d'equilibri que determina l'elecció òptima. Diferenciar els béns segons la seva resposta a la renda usant la corba d'Engel. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com pot un consumidor saber quina és la millor compra possible si té davant seu diverses combinacions assequibles?

En el marc del Model Econòmic Clàssic (MEC), s'assumeix que el consumidor actua de manera racional i en benefici propi, perseguint la maximització de la seva satisfacció personal sense considerar les necessitats alienes.

Axiomes de les preferències i corbes d'indiferència La formalització de les decisions es fonamenta en la construcció de la funció d'utilitat, basada en dos supòsits o axiomes fonamentals: La utilitat total obtinguda pel consumidor a) La despesa global en productes inferiors b) La taxa de canvi o preu relatiu c) El límit de crèdit concedit pel banc d) L'extrem de teatre es redueix a la meitat a) El cost d'oportunitat es manté fix b) La recta es mou paralel·lament a l'esquerra c) L'extrem de cinema disminueix a 200 d) Únicament les cistelles que esgoten la renda a) Les cistelles inassolibles amb la renda actual b) Els béns que el consumidor no desitja comprar c) Totes les combinacions assequibles de béns d) Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 6 Esquema dels axiomes de completitud i transitivitat en el consumidor Axioma comparatiu (o de completitud): donades dues opcions i , l'individu sempre és capaç de comparar-les i declarar que prefereix sobre , prefereix sobre , o que ambdues li resulten indiferents.

Axioma de transitivitat: si el consumidor prefereix la cistella a la , i prefereix la cistella a la , obligatòriament prefereix la cistella a la . Les preferències es plasmen geomètricament mitjançant les corbes d'indiferència. Cada corba reflecteix combinacions de béns que aporten exactament el mateix nivell de satisfacció. Gràfica del mapa de corbes d'indiferència convexes i decreixents Aquestes corbes presenten tres propietats estructurals: A B A B B A A B B C A C Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 7 COMPROVA-HO 10 Per què dues corbes d'indiferència no es poden creuar mai en el gràfic?

Relació Marginal de Substitució i l'equilibri òptim La Relació Marginal de Substitució (RMS) és la quantitat d'un bé que el consumidor està disposat a cedir a canvi d'aconseguir una unitat addicional d'un altre producte, mantenint el mateix grau de satisfacció. Aquesta magnitud depèn directament de la satisfacció marginal obtinguda. L'elecció òptima del consumidor té lloc quan s'obté la màxima utilitat possible subjecta a la restricció de renda. Gràficament, aquest equilibri s'assoleix en el punt de tangència entre la recta pressupostària i la corba d'indiferència més allunyada de l'origen.

Gràfica del punt de tangència d'elecció òptima del consumidor Tenen pendent negatiu, ja que per mantenir la utilitat constant cal compensar la pèrdua d'un bé amb més quantitat de l'altre. 1 Són convexes respecte a l'origen per la valoració decreixent: com més unitats tenim d'un bé, menys disposats estem a sacrificar l'altre per obtenir-ne una unitat addicional. 2 No es poden tallar mai, ja que la intersecció violaria els axiomes de transitivitat i racionalitat del model econòmic clàssic. A més, les corbes més allunyades de l'origen proporcionen nivells superiors d'utilitat.

3 Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 8 DEFINICIÓ La condició d'equilibri de l'elecció òptima es compleix en la igualtat: En aquest punt es fa coincidir la valoració subjectiva que té l'individu ( ) amb el cost relatiu que imposa el mercat ( ). Resposta a la renda i la demanda La reacció de la despesa davant canvis en el poder adquisitiu permet classificar els béns: Bé normal: en augmentar els ingressos del consumidor, la seva quantitat demandada s'incrementa (per exemple, primeres marques). Bé inferior: quan la renda creix, el seu consum disminueix perquè és substituït per opcions de més qualitat (com les marques blanques).

La corba d'Engel descriu com varia la despesa d'un bé en funció dels ingressos. Finalment, la llei de la demanda reflecteix la relació inversa entre preu i quantitat: si el preu baixa la quantitat demanada creix, mentre que si el preu s'encareix la quantitat disminueix. PROCÉS Procés de decisió òptima del consumidor 1 Definir preferències Axiomes de comparabilitat i transitivitat 2 Fixar la restricció Límit d'ingressos i preus de mercat 3 Buscar tangència RMS igual al quocient de preus 4 Cistella òptima Màxima utilitat assolible ERROR FREQÜENT Cal no confondre la condició d'assequibilitat sobre la recta de balanç amb el punt de tangència òptim.

Una cistella que gasta tota la renda (com els punts que tallen la recta) pot no ser l'elecció eficient si la no iguala el quocient de preus. RMS = P y P x RMS P /P x y RMS Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 9 IDEES CLAU El model clàssic assumeix un consumidor racional basat en la completitud i la transitivitat. Les corbes d'indiferència tenen pendent negatiu, són convexes i mai es tallen. L'òptim s'assoleix quan la taxa subjectiva d'intercanvi iguala la relació de preus: . Els béns normals augmenten el seu consum amb més renda, mentre que els béns inferiors cauen. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina relació s'estableix matemàticament en l'elecció òptima del consumidor? 12.

Quina és la diferència de comportament entre un bé normal i un bé inferior en augmentar els ingressos? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Què estableix l'axioma de transitivitat en les preferències del consumidor? 14. Per què són convexes respecte a l'origen les corbes d'indiferència? 15. En el punt d'elecció òptima del consumidor: 16. Com respon un bé inferior davant d'un increment en el nivell d'ingressos?

RMS = P /P x y Que les cistelles han de costar el mateix a) Que el preu determina sempre la utilitat b) Si prefereix A a B i B a C, prefereix A a C c) Que no es poden ordenar totes les opcions d) Perquè el preu dels béns sempre baixa a) Perquè els dos béns són substitutius perfectes b) Perquè la renda disponible és estrictament fixa c) Per la valoració marginal decreixent de l'abundància d) La RMS és igual a la relació de preus a) Es consumeix únicament el bé més barat b) La recta de balanç creua diverses corbes c) La utilitat és mínima per estalviar recursos d) El seu consum es redueix a) El seu preu de venda puja b) La seva demanda creix ràpidament c) La corba d'indiferència es torna còncava d) Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 10 Solucions de les preguntes de repàs 1.

No, perquè la capacitat de compra real roman inalterada i la recta pressupostària es manté exactament en la mateixa posició. 2. Mesura el preu relatiu o cost d'oportunitat d'un bé respecte a l'altre, indicant la taxa a la qual el mercat permet bescanviar-los per mantenir la despesa total igual a la renda. 3. Perquè el pendent ve fixat exclusivament per la raó de preus , i aquests valors no es modifiquen en variar els ingressos. 4. La quantitat màxima adquirible d'aquest bé disminueix, mentre que el consum màxim de l'altre bé roman invariable, fent girar la recta cap endins. 5. b) Un desplaçament paral·lel cap a la dreta.

Com que els preus no canvien, el pendent es manté constant i la recta es desplaça paralel·lament cap enfora. 6. c) La taxa de canvi o preu relatiu. El pendent reflecteix la relació de preus relatius i quantes unitats d'un bé cal cedir per aconseguir-ne un altre. 7. d) L'extrem de cinema disminueix a 200. Dividint la renda pel nou preu (1000 / 5) la quantitat màxima de cinema passa a ser exactament 200. 8. d) Totes les combinacions assequibles de béns. Comprèn totes les combinacions possibles la despesa de les quals és menor o igual a la renda disponible. 9. Triant el punt on la seva voluntat d'intercanviar béns (RMS) coincideix exactament amb el cost relatiu que li demana el mercat. 10.

Perquè si es creuessin, un mateix punt compartit implicaria que dos nivells d'utilitat diferents fossin idèntics, trencant l'axioma de transitivitat. 11. La igualtat entre la Relació Marginal de Substitució i el quocient de preus: . 12. La demanda del bé normal augmenta amb la renda, mentre que la del bé inferior es redueix. 13. c) Si prefereix A a B i B a C, prefereix A a C. La transitivitat garanteix la coherència interna de les preferències sense caure en contradiccions lògiques. 14. d) Per la valoració marginal decreixent de l'abundància. Com més es posseeix d'un producte, menys unitats de l'altre s'està disposat a cedir per una unitat addicional. 15.

a) La RMS és igual a la relació de preus. L'òptim exigeix la tangència entre la recta pressupostària i la corba d'indiferència, igualant els seus pendents. 16. a) El seu consum es redueix. Per definició, amb una major capacitat adquisitiva el consumidor substitueix els béns inferiors per altres de millors. (P /P ) x y RM S = P /P x y Restricció Pressupostària i Teoria del Consumidor 11