Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE)

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts clars de microeconomia: teoria del consumidor, corbes d'indiferència, elasticitats, costos de producció i equilibri competitiu per a ADE a la URV. APREN.AI Índex 1 Principis bàsics de l'economia, FPP i estructures de mercat 1. Fonaments de l'economia i principis de decisió individual 2. Interacció social, mercats i intervenció pública 3. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) 4. El model del flux circular de la renda 5. Economia positiva enfront d'economia normativa 6.

Estructures de mercat i el model de competència perfecta 2 Teoria del consumidor: restricció pressupostària i equilibri Fonaments del comportament del consumidor i restricció pressupostària Modificacions en la recta de balanç: renda i preus Preferències del consumidor i corbes d'indiferència L'equilibri del consumidor i la condició de tangència Resposta davant variacions de la renda i dels preus 3 La funció de demanda de mercat i les elasticitats La corba de demanda individual i els seus determinants Moviments al llarg de la corba versus desplaçaments La demanda de mercat: suma horitzontal Elasticitat-preu de la demanda Elasticitat-preu i ingrés total dels productors Altres tipus d'elasticitat de la demanda 4 Producció, costos i maximització del benefici empresarial 1.

La funció de producció a curt i a llarg termini 2. Producte marginal, producte mitjà i rendiments decreixents 3. Estructura de costos i conceptes marginals a curt termini 4. Maximització del benefici i oferta individual en competència perfecta 5.

Anàlisi dels resultats econòmics a curt termini 5 La funció d'oferta de mercat i la seva elasticitat Definició i fonaments de la llei de l'oferta Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de l'oferta Agregació de l'oferta de mercat L'elasticitat-preu de l'oferta 6 Formulari Teoria del consumidor i restricció pressupostària Demanda, agregació i elasticitats Producció, costos i oferta competitiva Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 1 Errors típics a evitar Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 2 1 Principis bàsics de l'economia, FPP i estructures de mercat EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els conceptes d'escassetat, recursos primaris i cost d'oportunitat. Analitzar la Frontera de Possibilitats de Producció identificant eficiència, cost creixent i creixement. Explicar la interacció d'agents en el flux circular de la renda. Diferenciar les estructures de mercat i els quatre supòsits de competència perfecta. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una empresa té màquines aturades i empleats sense tasques, es troba produint sobre la seva Frontera de Possibilitats de Producció?

L'economia analitza de quina manera la societat organitza la producció i el consum davant la limitació material del seu entorn. ESQUEMA Estructura del Tema 1: Fonaments de Microeconomia 1. Fonaments de l'economia i principis de decisió individual DEFINICIÓ L'economia és la ciència social que estudia com gestionar recursos escassos amb usos alternatius per satisfer necessitats il·limitades, cercant el màxim benestar dels consumidors i el major benefici possible.

Els factors productius o recursos (inputs) s'utilitzen per obtenir béns i serveis (outputs) i es divideixen en tres categories essencials: Principis bàsics Escassetat, cost d'oportunitat i anàlisi marginal Models econòmics FPP i flux circular de la renda Estructures de mercat Classificació i model de competència perfecta Tipologia d'anàlisi Diferència entre economia positiva i normativa Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 3 Terra: recursos d'origen natural que no han sofert una transformació prèvia (recurs primari). Treball: temps i hores dedicades per les persones a l'activitat productiva (recurs primari). Capital: elements que ja han passat per un procés de transformació previ.

Es distingeix entre el capital físic (com la maquinària, les instal·lacions o matèries elaborades com la farina) i el capital humà (l'educació, destreses i formació acumulada pels treballadors). Aquests recursos són escassos perquè la seva quantitat és insuficient per cobrir tots els desitjos de la societat. Per això, tota elecció individual es regeix per tres nocions clau: COMPROVA-HO 2 Si un estudiant decideix dedicar 3 hores a preparar un examen en lloc de treballar per 10 € l'hora, quin és el seu cost d'oportunitat monetari directe del temps? 2.

Interacció social, mercats i intervenció pública Quan els agents interactuen, l'activitat econòmica es potencia mitjançant tres mecanismes: Guanys de l'intercanvi: el comerç permet superar les limitacions individuals. La divisió del treball condueix a l'especialització, la qual genera estalvi de temps, un aprofitament continuat dels mitjans productius, millor rendiment de les habilitats dels treballadors, incorporació de personal no especialitzat i adopció de noves tecnologies. Tot plegat fa créixer la producció agregada, els beneficis de les empreses i el benestar global.

Eficiència dels mercats i la mà invisible: en una economia de mercat, compradors i venedors busquen el seu benefici personal. Segons el principi de la mà invisible, la recerca de l'interès particular guia el sistema cap a un resultat òptim que maximitza el benestar social. Intervenció de l'Estat: quan els mercats s'allunyen de la competència perfecta o apareixen fallades del mercat, l'Estat pot intervenir. Ho fa regulant o establint incentius sobre determinats col·lectius, tot i que aquestes mesures públiques han de preveure possibles efectes secundaris no desitjats. A escala macroeconòmica, el nivell de vida d'un país depèn directament de la seva capacitat de generar béns i serveis.

A vegades, la despesa total no coincideix amb aquesta capacitat de producció (generant deute), situació en què les polítiques públiques poden actuar per modificar la despesa. Cost d'oportunitat: davant l'escassetat, escollir una opció obliga a renunciar a una altra. El cost d'oportunitat comprèn els costos comptables, el cost del temps i allò que es deixa d'ingressar en l'alternativa rebutjada. És el valor de la millor alternativa perduda. 1 Anàlisi marginal: avalua si convé produir o consumir una unitat addicional comparant l'impacte d'aquest increment (com ponderar si destinar una hora més d'estudi compensa la millora prevista en la qualificació final).

2 Incentius: representen estímuls que premien o penalitzen conductes. Els individus modifiquen la seva conducta quan s'enfronten a nous incentius, generant efectes directes i efectes indirectes (que poden ser positius o negatius). Per exemple, un encariment notable dels carburants incentiva l'ús de la bicicleta com a transport alternatiu i afavoreix de manera indirecta la recaptació del transport públic. 3 Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 4 COMPROVA-HO 3 Quina relació hi ha entre la divisió del treball i l'increment del benestar social? 3.

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Un model econòmic és una representació simplificada d'una situació real dissenyada per comprendre millor el funcionament del món. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) il·lustra una economia hipotètica que només elabora dos béns (per exemple, canons i mantega), mostrant la quantitat màxima que es pot fabricar d'un bé per a qualsevol nivell de producció de l'altre, donada una dotació fixa de recursos (treball, capital) i un estat determinat de la tecnologia. Gràfica de la FPP mostrant punts eficients, ineficients i inassolibles.

L'anàlisi gràfica de la FPP permet distingir tres tipus d'assignacions: Punts eficients (sobre la corba, com A o B): la societat treu el màxim partit dels seus recursos; no és possible produir més d'un bé sense reduir necessàriament la quantitat de l'altre. Punts ineficients (a l'interior de la frontera, com C): indiquen recursos desaprofitats o aturats, de manera que seria viable augmentar la producció sense incórrer en sacrificis adicionals. Punts inassolibles (fora de la frontera, com D): combinacions impossibles d'aconseguir amb els recursos i la tecnologia existents en aquest període.

Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 5 Gràfica del cost d'oportunitat creixent en una FPP còncava. Quan la corba de la FPP és còncava respecte a l'origen, el cost d'oportunitat és creixent. Com s'aprecia a la il·lustració numèrica, aconseguir les primeres 20 unitats addicionals de mantega (passant de 0 a 20) requereix renunciar només a 5 canons (de 30 a 25 unitats). En canvi, obtenir 20 unitats addicionals posteriors de mantega (passant de 20 a 40) exigeix sacrificar la totalitat dels 25 canons restants. Això passa perquè els recursos productius no són igualment idonis per a totes les tasques.

El creixement econòmic reflecteix l'augment continuat de la capacitat productiva de la societat i desplaça la frontera: Increment de recursos: un augment dels factors disponibles (més mà d'obra o més capital) desplaça tota la frontera cap a la dreta de forma generalitzada. Millora tecnològica: si el progrés tècnic afecta únicament la fabricació d'un sol producte, la corba pivotarà cap a la dreta exclusivament sobre l'eix del bé afavorit. ERROR FREQÜENT Confondre un punt ineficient (situat a l'interior de la corba) amb una reducció de la FPP.

L'existència de recursos ociosos o atur no desplaça la frontera cap a l'esquerra: la capacitat potencial màxima continua sent la mateixa, simplement l'economia opera per sota de les seves possibilitats reals. 4. El model del flux circular de la renda El model del flux circular de la renda descriu les transaccions i relacions econòmiques fonamentals entre dos agents centrals mitjançant dos mercats interconnectats: Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 6 CICLE Flux circular de la renda 1. Economies domèstiques: Ofereixen factors i compren béns 2. Mercat de béns: Compravenda de béns i serveis finals 3. Empreses: Demanden factors i subministren béns 4.

Mercat de factors: Contractació de treball, capital i recursos Economies domèstiques: són les propietàries dels factors productius. Actuen com a oferents en el mercat de factors (on aporten el seu treball, capital o terra a canvi de rendes monetàries) i com a demandants en el mercat de béns i serveis (on destinen aquests diners a adquirir productes per cobrir les seves necessitats). Empreses: transformen els factors en béns finals. Són demandants en el mercat de factors (contracten treballadors i compren mitjans productius pagant salaris i rendes) i oferents en el mercat de béns i serveis (venen els seus articles per obtenir ingressos que financen de nou el procés productiu).

COMPROVA-HO 4 En quin mercat i sota quin rol intervenen les llars quan un treballador és contractat per una fàbrica? 5. Economia positiva enfront d'economia normativa En el mètode científic de la disciplina cal separar rigorosament el tipus d'afirmacions que s'emeten: Criteri Economia positiva Economia normativa Objecte d'estudi Descriu la realitat econòmica tal com és. Prescriu com hauria de ser l'economia. 1 Economies domèstiques 2 Mercat de béns 3 Empreses 4 Mercat de factors Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 7 Criteri Economia positiva Economia normativa Fonament Proposicions causals i descriptives, correctes o errònies.

Judicis de valor, principis ètics i opinions subjectives. Verificabilitat Es pot contrastar i demostrar amb dades empíriques. No es pot verificar ni refutar empíricament. 6. Estructures de mercat i el model de competència perfecta Els mercats s'estructuren en funció del nombre d'agents que concorren en la compra i en la venda.

Oferta \ Demanda Un comprador Pocs compradors Molts compradors Un venedor Monopoli bilateral Monopoli parcial Monopoli Pocs venedors Monopsoni parcial Oligopoli bilateral Oligopoli Molts venedors Monopsoni Oligopsoni Competència perfecta En situacions d'oligopoli (pocs oferents enfront de molts compradors, típic de sectors com el farmacèutic, les entitats financeres o les benzineres), les empreses tenen capacitat de desplegar estratègies conjuntes i acords sobre preus.

El model de referència teòric és la competència perfecta, definit per quatre supòsits essencials: Agents preu-acceptants: cap empresa ni consumidor posseeix prou poder individual per influir sobre el preu de mercat determinat per l'oferta i la demanda globals. 1 Producte homogeni: els béns oferts són substitutius perfectes entre si; no hi ha marques distintives ni diferències perceptibles. 2 Informació perfecta: tant compradors com venedors coneixen de forma completa i simètrica les condicions i preus del mercat. 3 Llibertat d'entrada i sortida: no hi ha barreres legals o econòmiques per entrar al sector ni per abandonar-lo.

Per aquesta raó, a llarg termini els beneficis econòmics extraordinaris tendeixen a zero: l'aparició de beneficis positius atreu nous competidors que fan baixar el preu fins a l'equilibri nul, mentre que les pèrdues provoquen la sortida d'empreses del mercat. 4 Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 8 IDEES CLAU L'economia gestiona recursos escassos (terra, treball i capital físic o humà) davant necessitats humanes il·limitades. El cost d'oportunitat mesura la renúncia de la millor alternativa perduda, sumant costos comptables, temps i ingressos no percebuts. La FPP delimita la producció màxima possible; el seu caràcter còncau reflecteix costos d'oportunitat creixents.

El creixement econòmic desplaça la FPP cap a la dreta per augment de recursos o per innovació tecnològica. L'economia positiva s'ocupa de fets empírics contrastables, mentre que la normativa es basa en judicis de valor. En competència perfecta, les empreses són preu-acceptants i la lliure entrada fa que a llarg termini els beneficis econòmics siguin nuls. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència fonamental hi ha entre el capital físic i el capital humà? 6. Per què un increment en la dotació total de treball desplaça la FPP? 7. Quin mecanisme garanteix que els beneficis extraordinaris siguin zero a llarg termini en competència perfecta? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 8. Com es defineix el cost d'oportunitat d'una decisió? 9. Quina situació reflecteix un punt situat per sota de la corba de la FPP? L'estalvi de temps aconseguit en l'elecció a) El valor de la millor opció rebutjada b) Només per la despesa monetària registrada c) El benefici net obtingut en l'acció d) Una assignació inassolible amb la tecnologia actual a) Un nivell de producció tècnicament ineficient b) Un creixement econòmic sobtat del sistema c) Un cost d'oportunitat estrictament nul d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 9 10. Quin és el paper de les famílies en el mercat de factors productius? 11.

Per què les empreses en competència perfecta es consideren preu-acceptants? 2 Teoria del consumidor: restricció pressupostària i equilibri EN ACABAR SABRÀS Dibuixar i interpretar la recta de balanç identificant el pendent i els punts de tall. Calcular l'efecte de variacions de renda i preus sobre el conjunt d'oportunitats del consumidor. Formular la condició d'equilibri del consumidor mitjançant la tangència entre corba d'indiferència i restricció pressupostària. Distingir el comportament de la quantitat demanada davant canvis de preus per a béns ordinaris, substitutius, complementaris i Giffen.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com decideix un consumidor racional quant comprar de cada bé quan disposa d'un pressupost limitat? Fonaments del comportament del consumidor i restricció pressupostària La teoria del consumidor analitza la manera com els individus prenen decisions per aconseguir la màxima satisfacció possible tenint en compte els seus recursos limitats. El model estàndard es basa en tres supòsits bàsics: Racionalitat: l'individu és capaç d'ordenar coherentment les seves preferències davant diverses alternatives. No saturació: el consumidor prefereix sempre una major quantitat d'un bé abans que una menor.

Propi interès: les decisions es prenen buscant maximitzar el benestar personal propi. En aquest marc teòric treballem habitualment amb dos béns representats per variables contínues, on tant els preus com les quantitats adquireixen valors positius.

Ofereixen el seu treball i reben remuneració a) Adquireixen els productes elaborats per les empreses b) Determinen el nivell de preu de venda final c) Actuen exclusivament com a unitats compradores d) Perquè acorden el preu mitjançant un càrtel a) Perquè la seva mida no influeix en el mercat b) Perquè ofereixen béns heterogenis d'alta gamma c) Perquè l'Estat fixa el preu oficial obligatori d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 10 La capacitat de compra ve determinada per la restricció pressupostària, la qual estableix que la despesa total en els béns escollits no pot superar la renda disponible ( ): Quan el consumidor esgota íntegrament els seus recursos, obtenim la recta de balanç.

Els punts de tall amb els eixos indiquen el consum extrem que s'assoliria destinant tot el pressupost a un únic producte: Tall amb l'eix vertical ( ): Tall amb l'eix horitzontal ( ): El pendent de la recta de balanç pressupostària és el preu relatiu -P_X/P_Y. Aquesta relació de preus reflecteix el cost d'oportunitat establert pel mercat: la quantitat d'unitats del bé que cal sacrificar per aconseguir una unitat addicional del bé (vegeu «Principis bàsics de l'economia, FPP i estructures de mercat» pel concepte general de cost d'oportunitat).

Modificacions en la recta de balanç: renda i preus La posició de la recta de balanç s'altera quan canvien les condicions econòmiques de l'individu: Variació de la renda: si la renda augmenta i els preus es mantenen constants, la recta es desplaça en paral·lel cap a la dreta. El conjunt de cistelles assequibles s'amplia, però el pendent no varia perquè els preus relatius continuen inalterats. Variació del preu d'un bé: si varia el preu d'un dels productes mentre l'altre i la renda romanen fixos, la recta pivota sobre l'extrem del bé que no ha canviat. Això modifica directament el pendent i altera el cost d'oportunitat.

Gràfica del desplaçament paral·lel de la restricció pressupostària en augmentar la renda. R R P X q + X P Y q Y q = X 0 q = Y P Y R q = Y 0 q = X P X R Y X Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 11 EXEMPLE Suposem una renda inicial de 1.000 €, amb un preu del teatre ( ) de 10 € i del cinema ( ) de 2 €. El consumidor pot adquirir com a màxim 100 entrades de teatre o 500 de cinema. Si la renda s'eleva a 1.500 €, els màxims passen a ser 150 de teatre i 750 de cinema, mantenint-se el pendent invariable. En canvi, si la renda es manté en 1.000 € però el preu del cinema puja a 5 €, el màxim de cinema cau a 200 unitats i el pendent relatiu es transforma.

COMPROVA-HO 13 Què passa amb el pendent de la recta de balanç si s'incrementa la renda del consumidor sense que variïn els preus dels béns? Preferències del consumidor i corbes d'indiferència Mentre la restricció pressupostària reflecteix allò que el consumidor pot adquirir, la seva funció d'utilitat descriu allò que desitja consumir. Les preferències es representen gràficament mitjançant corbes d'indiferència, les quals uneixen totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell de satisfacció.

Aquestes corbes presenten propietats geomètriques fonamentals: La Relació Marginal de Substitució (RMS) mesura la taxa a la qual el consumidor està disposat a bescanviar un bé per un altre sense modificar el seu benestar total. Representa el pendent en cada punt de la corba d'indiferència i és decreixent al llarg d'aquesta a causa de la convexitat. PER RECORDAR-HO Distingeix sempre els dos pendents: el pendent de la recta de balanç ( ) és el cost d'intercanvi objectiu imposat pel mercat, mentre que la RMS és la taxa d'intercanvi subjectiva que depèn exclusivament dels gustos personals.

L'equilibri del consumidor i la condició de tangència La decisió òptima s'obté integrant allò que el consumidor vol (preferències) amb allò que pot pagar (restricció pressupostària). El consumidor busca situar-se sobre la corba d'indiferència més allunyada possible de l'origen que toqui la seva recta de pressupost. P X P Y Pendent negatiu: per mantenir el mateix nivell d'utilitat, si es redueix la quantitat d'un bé, cal augmentar la de l'altre segons el principi de no saturació. 1 Major utilitat com més allunyades de l'origen: les cistelles situades en corbes més altes contenen quantitats superiors de producte.

2 No es poden tallar entre si: la intersecció violaria el principi de transitivitat de les preferències racionals (si és preferit a i a , cal que sigui preferit a ). 3 A B B C A C Convexitat respecte a l'origen: reflecteix que els individus valoren més una unitat d'un bé quan aquest és escàs a la seva cistella que quan en tenen abundància. 4 P Y P X Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 12 En l'òptim del consumidor es compleix la condició de tangència: RMS = P_X/P_Y. Gràfica del punt d'equilibri òptim del consumidor per tangència entre corbes. En aquest punt d'equilibri, la taxa subjectiva de valoració de l'individu coincideix exactament amb el cost d'oportunitat que marca el mercat.

Qualsevol altre punt sobre la recta de balanç (com els punts o de la figura) pertany a corbes d'indiferència inferiors i ofereix menys satisfacció que l'equilibri . PROCÉS Procés d'optimització del consumidor 1 Definició del pressupost Càlcul de la recta de balanç segons renda i preus. 2 Avaluació de preferències Determinació de les corbes d'indiferència i la RMS. 3 Igualació al marge Condició de tangència on RMS iguala el preu relatiu. 4 Cistella òptima Assignació que maximitza la utilitat dins del límit pressupostari. COMPROVA-HO 14 Per què una cistella situada sobre la recta de balanç on la RMS sigui superior a Px/Py no representa una elecció òptima?

A B E Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 13 Resposta davant variacions de la renda i dels preus Quan la renda s'incrementa, la recta de balanç es desplaça cap enfora i permet assolir nivells superiors d'utilitat. La variació en la quantitat demanada depèn de la naturalesa dels béns: Tipus de bé Comportament davant un increment de renda Bé normal La quantitat consumida augmenta en créixer la renda. Bé inferior La quantitat consumida disminueix en créixer la renda, en substituir-se per opcions de major qualitat.

D'altra banda, la resposta davant d'una disminució del preu d'un bé (per exemple, el bé ) permet connectar la teoria del consumidor amb la construcció de la demanda individual (vegeu «La funció de demanda de mercat i les elasticitats»): Gràfica del canvi en l'equilibri després de la reducció del preu d'un bé. Bé ordinari: una rebaixa en el preu comporta un augment de la seva quantitat demanada ( ). Béns substitutius: la caiguda de fa augmentar el consum de i redueix el de , en traslladar- se el consum cap al bé abaratit. Béns complementaris: la davallada de incentiva tant l'augment de com el de , ja que es consumeixen de manera conjunta.

Bé Giffen: cas atípic on una disminució del preu comporta una reducció en la quantitat demanada del mateix bé, contravenint el comportament habitual del mercat. Y P Y q Y P Y Y X P Y q Y q X Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 14 ERROR FREQÜENT Confondre un bé inferior amb un bé Giffen. Tot bé Giffen és necessàriament inferior, però un bé inferior sol complir la llei ordinària de la demanda (si baixa el seu preu, en comprem més). El bé Giffen requereix una disminució de la quantitat consumida en baixar el seu preu, un cas excepcional a la pràctica. IDEES CLAU La recta de balanç delimita les combinacions assequibles de consum amb pendent igual al preu relatiu .

Els canvis de renda desplacen la recta de forma paral·lela, mentre que les variacions de preus en modifiquen la inclinació. Les corbes d'indiferència expressen preferències subjectives, no es creuen mai i són convexes cap a l'origen. La Relació Marginal de Substitució (RMS) mesura la disponibilitat subjectiva a intercanviar un bé per un altre. L'equilibri del consumidor s'assoleix en el punt de tangència on . Un descens del preu sol augmentar la quantitat demanada, excepte en el cas teòric del bé Giffen. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Com s'obtenen analíticament els punts de tall de la recta de balanç amb els eixos? 16. Quina condició formal defineix l'elecció òptima del consumidor?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Què representa geomètricament el pendent de la recta de balanç? 18. Quin efecte provoca un augment de la renda sense canvis en els preus? P Y P X RMS = P Y P X La renda total disponible a) El nivell màxim d'utilitat b) La Relació Marginal de Substitució c) El preu relatiu dels béns d) Un canvi en la inclinació a) Un aplanament de la recta pressupostària b) Una rotació sobre l'eix horitzontal c) Un desplaçament paral·lel cap a la dreta d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 15 19. Quina propietat garanteix que dues corbes d'indiferència no es puguin creuar? 20.

Com reacciona la demanda d'un bé Giffen davant d'una disminució del seu preu? 3 La funció de demanda de mercat i les elasticitats EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un moviment al llarg de la corba de demanda i un desplaçament d'aquesta. Calcular la demanda agregada de mercat mitjançant la suma horitzontal de demandes individuals. Determinar l'elasticitat-preu en un punt o d'arc i deduir el seu impacte sobre l'ingrés total. Classificar els béns utilitzant els valors de l'elasticitat creuada i de l'elasticitat-renda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què abaixar el preu d'un producte de vegades fa guanyar menys diners a una empresa i d'altres vegades en fa guanyar més?

La corba de demanda individual i els seus determinants La funció de demanda reflecteix el comportament dels compradors davant el mercat. Per a un consumidor concret , la quantitat demandada del bé ( ) depèn de diversos factors: Aquesta expressió relaciona la quantitat demandada amb el preu del propi bé ( ), el preu d'altres béns ( ), la renda disponible ( ), els gustos o preferències ( ) i les expectatives sobre el futur (Exp.). DEFINICIÓ La llei de la demanda estableix que, mantenint constants la resta de variables (clàusula de ceteris paribus), la quantitat demandada d'un bé disminueix quan augmenta el seu preu, i viceversa. Per aquest motiu, la corba de demanda té pendent negatiu.

La llei dels rendiments decreixents a) La transitivitat de les preferències racionals b) La convexitat respecte a l'origen c) El caràcter inferior dels productes d) Augmenta la quantitat demanada a) Es manté completament immutable b) Disminueix la quantitat demanada c) Substitueix totalment l'altre producte d) i x qd i x qd = i x f(P , P , R, G, Exp.) x y P x P y R G Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 16 Moviments al llarg de la corba versus desplaçaments És fonamental distingir la naturalesa dels canvis gràfics segons quina variable es modifiqui: Moviment al llarg de la corba: es produeix exclusivament davant d'una variació del preu del propi bé ( ), mantenint inalterats els altres factors.

Passem d'un punt a un altre sobre la mateixa funció. Desplaçament de tota la corba: succeeix quan varia qualsevol factor determinant diferent del preu ( , , o Exp.). Un augment general de la demanda desplaça la corba cap a la dreta; una reducció la mou cap a l'esquerra. Analitzem l'impacte de cadascun d'aquests factors externs: 1. Preus d'altres béns ( ) Béns complementaris: es consumeixen conjuntament. Si puja , disminueix la demanda de (desplaçament cap a l'esquerra). Si baixa , augmenta la demanda de (desplaçament cap a la dreta). Béns substitutius: satisfan la mateixa necessitat. Si puja , els consumidors cerquen alternatives i la demanda de creix (desplaçament cap a la dreta).

Si baixa , la demanda de cau (desplaçament cap a l'esquerra). 2. Renda del consumidor ( ) Béns normals: un increment de la renda comporta un augment de la demanda (desplaçament cap a la dreta), mentre que una caiguda de la renda en redueix la demanda (desplaçament cap a l'esquerra). Béns inferiors: quan la renda puja, els consumidors substitueixen aquests productes per altres de millor qualitat, reduint la seva demanda (desplaçament cap a l'esquerra). Una reducció de renda n'incrementa la demanda (desplaçament cap a la dreta). El comportament d'un bé no és rígid per a tots els nivells d'ingrés.

La corba d'Engel relaciona la quantitat demandada amb la renda del consumidor i mostra que la qualificació d'un bé evoluciona al llarg dels diferents trams de riquesa. P x P y R G Py P y x P y x P y x P y x R Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 17 ESQUEMA Efectes de la renda segons la corba d'Engel EXEMPLE Pensem en un vi corrent de taula: amb una renda molt baixa és un producte de consum habitual o fins i tot aspiracional (bé de luxe o normal); si la renda creix notablement, el consumidor prefereix comprar vins de reserva i deixa de comprar el vi corrent, convertint-lo en un bé inferior. 3.

Preferències o gustos ( ) Un augment en la valoració o moda pel bé desplaça la corba cap a la dreta. Una pèrdua d'interès la desplaça cap a l'esquerra. 4. Expectatives de preu futur (Exp.) Si el consumidor anticipa que el preu pujarà en el futur proper, augmentarà les compres immediates (desplaçament a la dreta). Si espera que el preu baixi, ajornarà el consum i la demanda actual caurà (desplaçament a l'esquerra). COMPROVA-HO 22 Quina diferència gràfica provoca un encariment del propi bé respecte a l'encariment d'un bé substitutiu?

La demanda de mercat: suma horitzontal La demanda de mercat expressa la quantitat global que tots els compradors d'una economia estan disposats a adquirir a cada nivell de preu.

S'obté sumant horitzontalment les quantitats demandades individuals per a cada preu vigent: Béns segons la renda Classificació segons l'evolució del consum Béns normals La demanda augmenta en créixer la renda Primera necessitat Creixement percentual inferior a la renda Luxe Creixement percentual superior a la renda Béns inferiors La demanda disminueix en créixer la renda G x P x Qd (P ) = x x qd (P ) i=1 n i x x Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 18 Gràfica de la suma horitzontal de demandes individuals cap a la de mercat.

A la gràfica anterior es pot observar com, per a un preu , el consumidor 1 demana 30 unitats i el consumidor 2 en demana 20; la quantitat demandada agregada al mercat és de 50 unitats. A preus superiors a 2, el consumidor 2 no participa al mercat, de manera que la corba de mercat coincideix únicament amb la del consumidor 1. Elasticitat-preu de la demanda L'elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat relativa de la quantitat demandada davant una variació en el preu del propi bé: Com que la relació entre preu i quantitat és inversa, el quocient és negatiu; no obstant això, s'acostuma a expressar en valor absolut.

P = x 1 E = p variaci percentual del P o ˊ x variaci percentual de la Qd o ˊ x Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 19 Gràfica de variació de quantitat davant canvis de preu entre dos punts. Podem calcular aquesta elasticitat mitjançant dos procediments: 1. Elasticitat en dos punts o d'arc S'utilitza quan disposem de dos punts discrets i sobre la corba, calculant la mitjana de preus i quantitats per evitar asimetries: 2. Elasticitat puntual (variables contínues) Quan la corba és contínua i derivable, l'elasticitat en un punt concret es defineix com: ERROR FREQÜENT Confondre el pendent de la demanda amb l'elasticitat.

En una demanda lineal, el pendent és absolutament constant en tots els punts, però l'elasticitat canvia contínuament: és infinita a l'eix vertical, val 1 al punt mitjà i arriba a zero a l'eix horitzontal. A(P , Qd ) 1 x 1 x B(P , Qd ) 2 x 2 x E = p P P 2 x 1 x Qd Qd 2 x 1 x Qd + Qd 1 x 2 x P + P 1 x 2 x E = p d(P ) x d(Qd ) x Qdx P x Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 20 Esquema dels trams d'elasticitat al llarg d'una corba lineal.

A partir del valor obtingut, la demanda es classifica en cinc categories: Valor de Tipus de demanda Descripció del comportament Perfectament inelàstica La quantitat demandada no reacciona al preu Inelàstica La quantitat varia en menor proporció que el preu Elasticitat unitària Preu i quantitat varien en idèntica proporció Elàstica La quantitat reacciona de manera molt sensible al preu Perfectament elàstica A un preu determinat es demanda qualsevol quantitat COMPROVA-HO 23 Què val l'elasticitat-preu d'una recta de demanda exactament al seu punt mitjà geomètric?

Elasticitat-preu i ingrés total dels productors L'ingrés total ( ) que perceben les empreses és el producte del preu unitari per les unitats venudes: Com que una variació del preu provoca un canvi de signe contrari en la quantitat venuda, l'efecte final sobre l'ingrés depèn del tram d'elasticitat on operi l'empresa: Tram elàstic ( ): l'efecte quantitat supera l'efecte preu. Una disminució de preu augmenta l'ingrés total, i una pujada de preu el redueix. Tram inelàstic ( ): l'efecte preu domina sobre el volum venut. Una disminució de preu redueix l'ingrés total, mentre que una pujada de preu l'augmenta.

E p E = p 0 E < p 1 E = p 1 E > p 1 E = p IT IT = P x Qdx E > p 1 E < p 1 Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 21 Tram d'elasticitat unitària ( ): ambdues forces es contraresten exactament. L'ingrés total no varia i arriba al seu nivell màxim.

Variació de preu Demanda elàstica ( ) Demanda inelàstica ( ) Elasticitat unitària ( ) Augment de Disminueix Augmenta constant (màxim) Disminució de Augmenta Disminueix constant (màxim) Altres tipus d'elasticitat de la demanda Elasticitat creuada de la demanda ( ) Mesura com canvia la quantitat demandada d'un bé en variar percentualment el preu d'un altre bé : Aquesta mètrica permet establir la relació econòmica entre tots dos béns: Béns substitutius ( ): en encarir-se el bé , creix el consum del bé . Béns complementaris ( ): en encarir-se el bé , baixa el consum del bé .

Elasticitat-renda de la demanda ( ) Quantifica la resposta de la demanda davant canvis proporcionals en la capacitat adquisitiva ( ) dels compradors: Segons el seu signe i la seva magnitud, classifiquem els béns en tres categories: Béns inferiors ( ): la demanda cau a mesura que creix la renda. Béns normals de primera necessitat ( ): el seu consum creix amb la renda, però a un ritme percentualment inferior o igual. Béns normals de luxe ( ): la quantitat demandada augmenta en una proporció superior a la variació de la renda.

E = p 1 E > p 1 E < p 1 E = p 1 P x IT IT IT P x IT IT IT E xy x y E = xy = ΔP /P y y ΔQd /Qd x x ΔP y ΔQdx Qdx P y E > xy 0 y x E < xy 0 y x E R R E = R = ΔR/R ΔQd /Qd x x ΔR ΔQdx Qdx R E < R 0 0 < E R 1 E > R 1 Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 22 ESQUEMA Tipologies d'elasticitat de la demanda COMPROVA-HO 24 Si l'elasticitat creuada entre dos béns és -1,5, com es classifiquen i què passa amb el consum de x si y s'encareix? IDEES CLAU Un canvi en el propi preu genera un moviment al llarg de la corba de demanda, mentre que alteracions en la renda, gustos, expectatives o preus d'altres béns causen desplaçaments de la corba sencera.

La demanda agregada de mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats demandades de tots els consumidors individuals a cada preu. L'elasticitat-preu mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant variacions del preu i canvia al llarg d'una recta de demanda des d'infinit fins a zero. Quan la demanda és elàstica ( ), rebaixar el preu incrementa l'ingrés total; si és inelàstica ( ), una rebaixa redueix l'ingrés total. L'elasticitat creuada distingeix béns substitutius ( ) de complementaris ( ). L'elasticitat-renda classifica els béns en inferiors ( ), de primera necessitat ( ) i de luxe ( ). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25.

Com influeix una reducció de preu sobre l'ingrés total si ens trobem en el tram inelàstic de la demanda? 26. Què indica un valor d'elasticitat creuada sobre la relació entre dos productes? Elasticitats de demanda Mesures de sensibilitat de la quantitat Elasticitat-preu Reacció davant el propi preu Elasticitat creuada Reacció davant preus d'altres béns Elasticitat-renda Reacció davant la renda del consumidor E > p 1 E < p 1 E > xy 0 E < xy 0 E < R 0 0 < E R 1 E > R 1 E = xy 0,8 Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin dels següents factors provoca exclusivament un moviment al llarg de la corba de demanda? 28.

Com s'obté la corba de demanda de mercat a partir de les individuals? 29. Si una empresa té una demanda elàstica ("Ep" > 1), quina decisió maximitza el seu ingrés total? 30. Un bé amb elasticitat-renda ER = -0,4 es classifica com a: 4 Producció, costos i maximització del benefici empresarial EN ACABAR SABRÀS Distingir les relacions geomètriques entre Producte Total, Marginal i Mitjà sota rendiments decreixents. Calcular i diferenciar els costos mitjans, el mínim d'explotació i l'òptim d'explotació. Aplicar la regla P = CMg per trobar el volum de producció òptim i el llindar de tancament a curt termini.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què una empresa pot triar continuar funcionant a curt termini encara que estigui patint pèrdues?

Una variació del preu del propi bé a) Un canvi en la renda b) Una alteració dels gustos c) El canvi de preu d'un bé substitutiu d) Multiplicant les quantitats individuals pel preu a) Sumant verticalment els preus de reserva b) Calculant la mitjana ponderada de preus c) Sumant horitzontalment les quantitats demandades d) Reduir la producció a la meitat a) Apujar el preu del producte b) Abaixar el preu del producte c) Mantenir el preu completament fix d) Bé complementari a) Bé inferior b) Bé de primera necessitat c) Bé de luxe d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 24 1.

La funció de producció a curt i a llarg termini La finalitat essencial de l'empresa és maximitzar el benefici econòmic, definit com la diferència entre els ingressos totals i els costos totals: . Per aconseguir-ho, cal analitzar primer la tecnologia existent, la qual permet transformar factors productius (inputs) en productes finals (outputs). Dins d'aquest marc tecnològic, es distingeixen dos horitzons temporals: Curt termini (c/t): període en el qual el factor capital es manté immòbil ( ) i únicament varia el factor treball ( ). La relació tècnica s'expressa mitjançant la funció .

Llarg termini (ll/t): període prou extens perquè tots els factors de producció siguin variables, de manera que . A curt termini, quan s'incrementen progressivament les unitats de treball sobre una quantitat fixa de capital, el volum d'unitats obtingudes rep el nom de Producte Total ( o ). Inicialment, la quantitat produïda creix a un ritme accelerat (forma convexa), però a partir d'un cert volum d'ocupació passa a ser còncava i avança molt més lentament fins a assolir un sostre màxim. 2.

Producte marginal, producte mitjà i rendiments decreixents Per avaluar l'eficiència dels factors a mesura que s'incorporen noves unitats de treball s'utilitzen dos conceptes fonamentals: DEFINICIÓ El Producte Marginal ( ) mesura la variació en la quantitat produïda en afegir una unitat addicional de factor variable: (o bé la derivada en variables contínues). El Producte Mitjà ( ) o productivitat del treball representa el volum de producció generat per unitat de treball emprada: . Gràfica de l'evolució del Producte Marginal segons el factor treball.

B(q) = It(q) Ct(q) K = K ˉ L q = f( , L) K ˉ q = f(K, L) P t q P Mg P Mg = ΔL Δq dL dq P Me P Me = = L q L P t Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 25 El comportament d'aquestes variables descriu la llei dels rendiments decreixents: en afegir quantitats successives de factor variable sobre un factor fix, arriba un punt a partir del qual el producte marginal comença a decréixer de manera continuada.

Treball ( ) Producte Total ( ) Producte Marginal ( ) Producte Mitjà ( ) 0 0 - - 1 4 4 4 2 10 6 5 3 21 11 7 4 40 19 10 5 55 15 11 6 60 5 10 7 63 3 9 8 64 1 8 9 63 -1 7 Aquesta evolució segueix tres propietats geomètriques estrictes: COMPROVA-HO 32 Què passa amb el Producte Total quan el Producte Marginal és igual a zero? 3. Estructura de costos i conceptes marginals a curt termini La despesa derivada de l'activitat productiva s'articula mitjançant els costos econòmics, compostos per la retribució del capital ( ) i del treball ( ): .

A curt termini es distingeixen: Costos fixos (CF): despeses associades als factors fixos ( ) que no varien en funció del volum de producció, existint fins i tot si . Costos variables (CV): despeses vinculades a la contractació del factor variable ( ), que canvien directament segons la quantitat produïda. Cost Total (Ct): suma global de despeses, . L P t P M g P M e El màxim de la corba de coincideix amb el punt d'inflexió del (en l'exemple, , on s'inicia la fase de rendiments marginals decreixents). 1 P Mg P t L = 4 El màxim del (màxima productivitat mitjana, ) es produeix exactament quan coincideix amb el valor del (la tangent des de l'origen a la funció de producció).

2 P Me L = 5 P Mg Quan el assoleix el seu màxim absolut ( ), el s'anul·la ( ). Si el factor treball continua creixent, el disminueix i el pren valors negatius. 3 P t L = 8 P Mg P Mg = 0 P t P Mg r w Ct = rK + wL rK ˉ q = 0 wL Ct = CF + CV Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 26 A partir d'aquestes magnituds globals s'obtenen els costos unitaris dividint per la quantitat generada ( ): Cost Fix Mitjà: , corba sempre decreixent cap a zero. Cost Variable Mitjà: . Cost Total Mitjà: . Cost Marginal: variació de la despesa total provocada per una unitat addicional de producte: (o ). Gràfica de les corbes de costos mitjans i cost marginal.

La interacció entre les corbes mitjanes i marginals defineix dos punts singulars: Mínim d'explotació: el punt més baix de la corba de CVMe, on aquesta és tallada pel creixent. Òptim d'explotació: el punt mínim de la corba de CTMe, on és interceptada pel creixent. Mentre el CTMe és decreixent, ; quan el CTMe comença a créixer, . ERROR FREQÜENT Un error molt comú a l'examen consisteix a situar l'òptim d'explotació en el mínim del Cost Marginal o confondre'l amb el mínim d'explotació.

L'òptim d'explotació és estrictament el valor mínim del Cost Total Mitjà (CTMe), i el mínim d'explotació correspon al punt més baix del Cost Variable Mitjà (CVMe); la corba de creixent talla ambdues en els seus respectius mínims. q CF Me = q CF CV Me = q CV CTMe = = q Ct CF Me + CV Me CMg = Δq ΔCt dq dCt CMg CMg CMg < CTMe CMg > CTMe CMg Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 27 4. Maximització del benefici i oferta individual en competència perfecta En el marc de la competència perfecta (vegeu «Principis bàsics de l'economia, FPP i estructures de mercat»), l'empresa actua com a preu-acceptant.

El preu ( ) ve fixat pel mercat, de manera que l'ingrés mitjà ( ) i l'ingrés marginal ( ) són constants i iguals al preu: . Per maximitzar el benefici ( ), la condició de primer ordre exigeix igualar l'ingrés marginal al cost marginal: . En competència perfecta, aquesta regla pren la forma P = CMg, requerint que el es trobi en la seva fase creixent. PROCÉS Decisió de producció i oferta a curt termini 1 Funció de producció Relació tècnica d'inputs i outputs amb capital fix i treball variable. 2 Estructura de costos Càlcul de costos fixos, variables, mitjans i cost marginal creixent. 3 Regla P = CMg Identificació de la quantitat que maximitza els guanys de l'empresa.

4 Comprovació de tancament Decisió d'oferir producció si el preu supera el mínim de CVMe. Un cop fixada aquesta condició, la signatura ha de decidir si produeix o tanca. Si no produeix ( ), els seus ingressos i costos variables són nuls, generant una pèrdua equivalent als costos fixos: . Si produeix, el resultat és . L'empresa preferirà produir sempre que : Això determina el llindar de tancament: si P < mínim del CVMe, l'empresa decideix aturar la producció immediatament perquè operant perdria més que els costos fixos. Per tant, la corba d'oferta a curt termini de l'empresa competitiva és el tram de la corba de situat per sobre del mínim d'explotació.

COMPROVA-HO 33 Per què una empresa pot decidir produir a curt termini si té pèrdues econòmiques? 5. Anàlisi dels resultats econòmics a curt termini Tot i produir en el punt on , el signe del benefici dependrà de la posició del preu respecte al CTMe: P IMe IMg IMe = IMg = P B = It Ct IMg CMg = 0 IMg = CMg CMg q = 0 B = np CF B = p It CF CV B > p B np It CF CV > CF It > CV > q It q CV P > CV Me CMg P = CMg Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 28 Gràfica de determinació de beneficis positius amb P igual a CMg. Beneficis extraordinaris ( ): succeeix quan , és a dir, en el volum d'equilibri. L'empresa obté guanys per sobre de la retribució normal dels factors.

Beneficis ordinaris o nuls ( ): es dóna quan ( ), coincidint exactament amb l'òptim d'explotació. Pèrdues econòmiques ( ): ocorre quan ( ). Si el preu es manté per sobre del mínim de CVMe, l'empresa continuarà operant a curt termini per minimitzar pèrdues. IDEES CLAU A curt termini, el capital és un factor fix i la presència de rendiments decreixents fa disminuir el Producte Marginal a partir del punt d'inflexió del Producte Total. La corba de Cost Marginal talla les corbes de Cost Variable Mitjà i Cost Total Mitjà en els seus punts mínims respectius: el mínim d'explotació i l'òptim d'explotació.

La regla de maximització de beneficis en competència perfecta estableix la igualació entre preu i cost marginal ( ) en el tram creixent del cost marginal. El llindar de tancament se situa en el mínim del CVMe: si el preu cau per sota, l'empresa tanca per no incórrer en pèrdues superiors als seus costos fixos. La corba d'oferta individual a curt termini coincideix amb el tram creixent del Cost Marginal situat a partir del mínim d'explotació. B > 0 It > Ct P > CTMe B = 0 It = Ct P = CTMe B < 0 It < Ct P < CTMe P = CMg Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34.

En quins punts concrets intercepta la corba de Cost Marginal a les corbes de Cost Variable Mitjà i Cost Total Mitjà? 35. Quin criteri determina si una empresa competitiva amb pèrdues ha de continuar produint o tancar a curt termini? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Què succeeix en el punt d'inflexió de la funció de Producte Total? 37. Com s'anomena el punt mínim de la corba de Cost Total Mitjà? 38. Quina part de la corba de costos representa l'oferta competitiva a curt termini? 39. Què fa l'empresa competitiva si el preu de mercat és inferior al Cost Variable Mitjà?

5 La funció d'oferta de mercat i la seva elasticitat EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un moviment al llarg de la corba d'oferta i un desplaçament d'aquesta. Construir la corba d'oferta de mercat sumant horitzontalment les ofertes individuals. Calcular l'elasticitat-preu de l'oferta en un punt i entre dos punts. Identificar el règim d'elasticitat d'una oferta lineal a partir de la seva intersecció geomètrica amb els eixos.

El Producte Marginal s'anul·la completament a) El Producte Total assoleix el valor màxim b) El Producte Mitjà es fa decreixent c) El Producte Marginal assoleix el seu màxim d) Mínim d'explotació a) Punt d'inflexió de costos b) Llindar de tancament c) Òptim d'explotació d) El tram de CMg situat sobre CTMe a) El tram creixent de CMg sobre CVMe b) La corba de CTMe a partir de l'òptim c) Tota la corba creixent de CMg d) Augmenta la quantitat per reduir costos a) Manté la producció amb beneficis nuls b) Tanca per no perdre més que CF c) Iguala el preu al Cost Total Mitjà d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 30 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Si una empresa augmenta la seva quantitat venuda quan puja el preu de venda, s'ha desplaçat la seva corba d'oferta?

Definició i fonaments de la llei de l'oferta L'oferta representa el volum d'unitats d'un bé o servei que els venedors estan disposats a comercialitzar i poden vendre a un preu determinat en el mercat. Aquesta decisió de producció es formalitza mitjançant la funció general d'oferta: on és el preu del bé analitzat, el preu d'altres béns relacionats en la producció, el cost o remuneració dels factors productius, l'estat de la tecnologia i les expectatives dels productors. DEFINICIÓ La llei de l'oferta estableix que la quantitat oferta d'un bé augmenta quan s'incrementa el seu preu, mantenint constants els altres factors (clàusula ceteris paribus).

A mesura que el preu és superior, els productors desitgen vendre més unitats per maximitzar els seus beneficis (com es veu a «Producció, costos i maximització del benefici empresarial»). A curt termini en condicions de competència perfecta (vegeu «Principis bàsics de l'economia, FPP i estructures de mercat»), la corba d'oferta d'una empresa individual coincideix amb el tram creixent del seu Cost Marginal situat per sobre del mínim d'explotació. Moviments al llarg de la corba i desplaçaments de l'oferta És indispensable no confondre una variació de la quantitat oferta amb un canvi en la funció d'oferta: Moviment al llarg de la corba: té lloc exclusivament quan varia el preu del propi bé ( ).

Un augment del preu produeix un ascens al llarg de la corba cap a quantitats més altes; una caiguda del preu genera un descens cap a quantitats inferiors. Desplaçament de tota la corba: passa quan s'altera qualsevol factor diferent del preu propi ( , , , ).

qs = i x f(p , p , p , T, Exp) x y F px py pF T Exp px py pF T Exp Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 31 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Millora de la tecnologia Augmenta l'eficiència en el procés productiu Reducció cost factors Disminució dels salaris o matèries primeres Augment preu complementaris Més rendibilitat en productes conjunts Desplaçament de l'oferta a la dreta Major quantitat oferta Més unitats ofertes a cada preu de mercat Factor determinant Canvi en el factor Efecte sobre la corba d'oferta Béns substitutius en la producció Pujada del preu ( ) Desplaçament cap a l'esquerra (menys rendible produir ) Béns complementaris en la producció Pujada del preu ( ) Desplaçament cap a la dreta (estimula la producció conjunta) Preu dels factors productius ( ) Increment del cost dels factors Desplaçament cap a l'esquerra (encariment dels costos) Tecnologia ( ) Millora o avenç tecnològic Desplaçament cap a la dreta (major eficiència) Expectatives ( ) Previsió de preus futurs més alts Desplaçament cap a l'esquerra en el període present COMPROVA-HO 41 Per què una expectativa d'augment futur dels preus desplaça l'oferta actual cap a l'esquerra?

Agregació de l'oferta de mercat La corba d'oferta de mercat s'obté mitjançant la suma horitzontal de les quantitats ofertes per cadascuna de les empreses individuals per a cada nivell de preu possible. py x py pF T Exp Qs (p ) = x x qs (p ) i=1 n i x x Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 32 Gràfica de la suma horitzontal d'ofertes individuals per obtenir l'oferta de mercat. A la gràfica s'observa com, a un preu de , l'empresa 1 ofereix 1 unitat mentre que l'empresa 2 no ofereix cap unitat (el seu preu de reserva per entrar al mercat és precisament 1). Per tant, el mercat registra una oferta total de unitat.

Quan el preu puja a , l'empresa 1 n'ofereix 3 i l'empresa 2 n'ofereix 2, de manera que l'oferta agregada és de unitats. ERROR FREQÜENT Un error molt habitual a l'examen consisteix a sumar les funcions d'oferta aïllant el preu . La suma de mercat s'ha de fer sempre sumant les quantitats ( ) com a funció de , i mai sumant els preus directament, ja que es tracta d'una agregació horitzontal sobre l'eix d'abscisses.

L'elasticitat-preu de l'oferta L'elasticitat-preu de l'oferta ( ) mesura la sensibilitat relativa de la quantitat oferta davant canvis percentuals en el preu de venda: Càlcul analític de l'elasticitat Segons la informació disponible, el càlcul es fa mitjançant dues fórmules: p = x 1 1 + 0 = 1 p = x 2 3 + 2 = 5 P Q P E p E = p variaci percentual del preu o ˊ variaci percentual de la quantitat oferta o ˊ Elasticitat puntual (en un punt determinat): s'utilitza la derivada de la funció d'oferta respecte al preu multiplicada pel ràtio de preu i quantitat inicial: 1 E = p dpx d(Qs ) x Qs 0 x p 0 x Elasticitat d'arc (entre dos punts): mesura el quocient entre les variacions relatives discretes: 2 E = p = 100 px Δpx 100 Qsx ΔQsx Δpx ΔQsx Qsx px Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 33 ESQUEMA Tipus d'elasticitat de l'oferta Tipologies geomètriques segons el tall amb els eixos En el cas de corbes d'oferta lineals, el valor de l'elasticitat es pot deduir observant directament la posició de la recta en el pla cartesià: Perfectament inelàstica o rígida ( ): recta completament vertical.

La quantitat oferta no varia davant canvis en el preu. Inelàstica ( ): recta amb pendent positiu que creua o talla l'eix horitzontal (eix d'abscisses o de les ). Elasticitat unitària ( ): qualsevol recta que surt de l'origen de coordenades té elasticitat igual a 1 en tots els seus punts, independentment del seu pendent. Elàstica ( ): recta amb pendent positiu que talla l'eix vertical (eix d'ordenades o de les ). Perfectament elàstica ( ): recta completament horitzontal. Els productors estan disposats a subministrar qualsevol quantitat a aquest preu, però res a un preu inferior.

COMPROVA-HO 42 Si una corba d'oferta lineal té el seu tall amb l'eix vertical per sobre de zero, quin tipus d'elasticitat presenta? Rígida (Ep = 0) Recta completament vertical Inelàstica (0 < Ep < 1) Talla l'eix de les abscisses X Unitària (Ep = 1) Surt de l'origen de coordenades Elàstica (Ep > 1) Talla l'eix d'ordenades Y Perfectament elàstica (Ep = ) Recta completament horitzontal E = p 0 0 < E < p 1 x E = p 1 (0,0) E > p 1 y E = p Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 34 IDEES CLAU La llei de l'oferta postula una relació directa entre el preu del bé i la quantitat que els productors volen portar al mercat.

Els canvis en el preu del propi bé originen moviments al llarg de la corba, mentre que la tecnologia, els costos dels factors, els altres béns o les expectatives desplacen la corba sencera. La corba d'oferta de mercat s'obté sumant horitzontalment les quantitats ofertes per les empreses per a cada preu. L'elasticitat-preu mesura la resposta percentual de la quantitat oferta davant canvis percentuals en el preu. Una corba d'oferta lineal que arrenca de l'origen té sempre elasticitat unitària ( ); si talla l'eix vertical és elàstica i si talla l'eix horitzontal és inelàstica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 43.

Com es calcula gràficament l'oferta agregada del mercat a partir de les empreses individuals? 44. Quin valor té l'elasticitat d'una recta d'oferta que passa per l'origen de coordenades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 45. Què provoca un increment en el preu dels factors productius? 46. Com respon l'oferta d'un bé si puja el preu d'un bé substitutiu en producció? 47. Geomètricament, quina corba lineal d'oferta té elasticitat superior a 1?

E = p 1 Un augment de l'elasticitat unitària a) Un desplaçament de l'oferta a la dreta b) Un moviment ascendent al llarg de la corba c) Un desplaçament de l'oferta a l'esquerra d) Provoca un moviment cap avall sobre la corba a) Augmenta la quantitat desplaçant-se cap a la dreta b) L'oferta del bé original es torna perfectament rígida c) Disminueix desplaçant la corba cap a l'esquerra d) La que talla l'eix horitzontal d'abscisses a) La que passa pel punt d'origen b) La que és exactament una recta vertical c) La que interseca l'eix vertical d'ordenades d) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 35 48. Com s'agreguen les corbes d'oferta individuals per trobar la del mercat?

6 Formulari Teoria del consumidor i restricció pressupostària Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'usa : renda; : preus dels béns; : quantitats Límit de despesa assequible del consumidor (recta de balanç quan s'esgota la renda). Tall vertical: Tall horitzontal: Punts extrems de consum si es destina tota la renda a un sol bé Representació gràfica de la recta pressupostària sobre els eixos cartesisans. Pendent Cost d'oportunitat de mercat de consumir una unitat més de Mesura la taxa d'intercanvi objectiva de mercat entre ambdós béns.

RMS: Relació Marginal de Substitució (taxa subjectiva de valoració) Condició de tangència per trobar la cistella òptima que maximitza la utilitat. Trobar l'equilibri del consumidor: Calcular RMS Igualar a Aïllar una variable Substituir a Resolució analítica del sistema format per la condició de tangència i la recta pressupostària Càlcul de les quantitats òptimes demandades . Demanda, agregació i elasticitats Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'usa : quantitat de mercat; : demanda de cada individu Agregació horitzontal de les demandes individuals per a cada preu.

: elasticitat-preu en un punt; derivada de la demanda respecte al preu Mesura de la sensibilitat puntual per a funcions de demanda contínues.

Sumant horitzontalment les quantitats per a cada preu a) Sumant verticalment els preus de reserva b) Fent una mitjana aritmètica dels preus individuals c) Multiplicant les quantitats de cada productor d) R P X q + X P Y q Y R P , P X Y q , q X Y q = Y P Y R q = X P X R = P Y P X X RMS = P Y P X P Y P X R = P q + X X P q Y Y (q , q ) X Y Qd (P ) = x x qd (P ) i=1 n i x x Qdx qd i x E = p d(P ) x d(Qd ) x Qdx Px E p Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 36 Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'usa Variació discreta entre dos punts de preu i quantitat (mètode de l'arc) Càlcul de l'elasticitat-preu entre dos punts discrets de la corba.

Si : Si : Si : màxim : ingrés total dels productors; relació amb l'elasticitat- preu Determinació de la política de preus per augmentar la facturació total. : substitutius : complementaris Classificació de la relació creuada de dependència entre dos béns. : inferior : 1a necessitat : luxe Classificació dels béns segons la reacció davant canvis de renda. Producció, costos i oferta competitiva Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'usa ; : producte marginal del treball; : productivitat mitjana Anàlisi de rendiments del factor treball a curt termini sobre el factor fix.

: cost fix; : cost variable; : preu capital; : salari Descomposició del cost total de fabricació a curt termini. ; ; Costos unitaris i cost marginal d'una unitat addicional d'output Càlcul de costos mitjans i identificació de punts característics. (amb creixent) Condició d'equilibri de l'empresa competitiva (preu- acceptant) Volum de producció que maximitza el benefici econòmic ( ). Mínim d'explotació: on Llindar de tancament de l'empresa a curt termini Si l'empresa tanca ( ); si ofereix producció. Òptim d'explotació: on Llindar de benefici extraordinari nul ( ) Si hi ha beneficis; si hi ha pèrdues.

E = p P P 2 1 Qd Qd 2 1 Qd +Qd 1 2 P +P 1 2 E > p 1 P IT E < p 1 P IT E = p 1 IT IT = P Q E = xy ΔP /P y y ΔQd /Qd x x E > xy 0 E < xy 0 E = R ΔR/R ΔQd /Qd x x E < R 0 0 < E R 1 E > R 1 P M g = dL dq P M e = L q P M g P M e Ct = CF + CV = r + K ˉ wL CF CV r w CTM e = q Ct CV M e = q CV CM g = dq dCt P = CM g CM g IM g = CM g min(CV M e) CM g = CV M e P < min(CV M e) q = 0 P min(CV M e) min(CTM e) CM g = CTM e B = 0 P > min(CTM e) P < min(CTM e) Apunts d'Introducció a la Microeconomia (ADE) 37 Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'usa Oferta de mercat agregada sumant quantitats per a cada preu Construcció de la corba d'oferta col·lectiva a partir del tram .

Talla eix Y: ; passa per (0,0): ; talla eix X: Classificació geomètrica i analítica de l'elasticitat de l'oferta. Errors típics a evitar Confondre moviment al llarg de la corba amb desplaçament: el preu…