El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de macroeconomia sobre els components de la demanda agregada, el model renda-despesa, el multiplicador keynesià, la política fiscal i la funció IS.

APREN.AI Índex 1 Components de la Demanda Agregada: Consum, Estalvi i Inversió Estructura bàsica de la demanda agregada La funció de consum i la renda disponible La funció d'estalvi La despesa d'inversió: planejada i no planejada 2 El Model Renda-Despesa i l'Efecte Multiplicador Equilibri del model sense sector públic La paradoxa de l'austeritat Model renda-despesa amb tres agents 3 Demanda Agregada, Política Fiscal i Saldo Pressupostari La corba de demanda agregada i el nivell de preus Instruments de la política fiscal El saldo pressupostari i el deute públic 4 L'Equilibri en el Mercat de Béns i la Funció IS Definició de la corba IS Mecanisme de transmissió i pendent negatiu Desequilibris fora de la corba IS Desplaçaments de la corba IS 5 Formulari Components de la Demanda Agregada, Consum i Estalvi Model Renda-Despesa i Multiplicador Sector Públic i Saldo Pressupostari Mercat de Béns i Funció IS Errors típics i punts clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 1 1 Components de la Demanda Agregada: Consum, Estalvi i Inversió EN ACABAR SABRÀS Desglossar els quatre components macroeconòmics de la despesa agregada Formular analíticament i gràficament la funció de consum i la d'estalvi Distingir entre inversió planejada i acumulació imprevista d'estocs PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Què succeeix amb els productes fabricats per una empresa si les vendes finals queden per sota de les seves previsions inicials?

Estructura bàsica de la demanda agregada La demanda agregada (DA) reflecteix el volum total de béns i serveis que els diferents agents d'una economia volen adquirir per a cada nivell de preus. Aquesta despesa total es desglossa segons els agents que la realitzen: Consum privat (C): adquisició de béns i serveis per part de les llars o economies domèstiques. Inversió (I): compres d'equipament de capital, variació d'inventaris o estocs i construcció d'estructures, incloent-hi els nous habitatges adquirits per particulars. Despesa pública (G): compres de béns i serveis efectuades per les administracions (locals, autonòmiques i estatals).

Exportacions netes (NX): diferència entre les compres de béns nacionals per part de no residents ( ) i les compres de béns estrangers efectuades pels residents ( ). La funció de consum i la renda disponible El consum depèn directament de la renda disponible (Yd), que és la renda que resta a les llars un cop pagats els tributs i rebudes les transferències. Aquesta quantitat es destina exclusivament a comprar béns o a l'estalvi: La funció lineal agregada de consum es formula de la següent manera: En aquesta equació distingim dos paràmetres clau: Consum autònom (A): nivell de consum que tindria lloc si la renda disponible fos exactament zero ( ).

X M Y = C + I + G + NX Y d = C + S C = A + c × Y d A > 0 El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 2 Propensió marginal a consumir (c o PMgC): fracció de cada euro addicional de renda disponible que es gasta en béns i serveis ( ). Keynes va establir que en augmentar la renda, la despesa en consum també creix, però en una proporció inferior a la unitat. Es calcula com: . Per la seva banda, la propensió mitjana a consumir (PMiC) expressa la fracció de la renda total que es gasta ( ). Els grups de rendes baixes destinen una proporció més gran dels seus ingressos al consum respecte als grups amb rendes més altes.

DEFINICIÓ La funció de consum modelitza com la despesa de les llars depèn positivament de la renda disponible, a través d'una component autònoma i una pendent que representa la propensió marginal a consumir. Aquesta funció de consum es pot desplaçar paral·lelament per motius aliens al nivell actual de : Variacions en la renda disponible esperada: si les llars preveuen una reducció futura de la seva renda disponible, contrauen immediatament el consum autònom, desplaçant la recta cap avall. Una expectativa d'augment futur la desplaça cap amunt.

Variacions en la riquesa acumulada: un increment de la riquesa prèvia (patrimoni o estalvis) estimula un major consum per a qualsevol nivell de renda disponible, provocant un desplaçament vertical ascendent de la funció. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència entre un augment de la renda disponible actual i un increment de la riquesa acumulada sobre la representació gràfica del consum? La funció d'estalvi L'estalvi (S) relaciona la fracció no consumida amb la renda disponible. Aïllant la variable a partir de , s'obté la seva expressió formal: L'expressió s'anomena propensió marginal a estalviar (PMgS).

Si el consum d'un període supera la renda disponible ( ), l'estalvi és negatiu ( ), fenomen que reflecteix un endeutament net de les llars. La despesa d'inversió: planejada i no planejada Dins la inversió agregada ( ) cal diferenciar dos blocs: 0 < c < 1 c = ΔY d ΔC P MiC = Y d C Y d Y d = C + S S = Y d C = Y d (A + c × Y d) = A + (1 c)Y d (1 c) C > Y d S < 0 I El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 3 ERROR FREQÜENT Confondre la inversió total observada en comptes nacionals ( ) amb la inversió planejada ( ). En l'equilibri de mercat cal que la inversió no planejada sigui nul·la ( ); fora de l'equilibri, qualsevol acumulació involuntària d'estocs compta com a inversió realitzada.

ESQUEMA Components de la Demanda Agregada Despesa planejada d'inversió (Ip): adquisicions de béns de capital i estructures que les firmes programen conscientment per a un període concret. Depèn de tres factors: Tipus d'interès: cost de finançar projectes mitjançant préstecs. Només s'executen els projectes la rendibilitat dels quals superi el tipus d'interès (relació negativa). Valor esperat del PIB: unes expectatives optimistes sobre les vendes futures impulsen les decisions d'inversió (relació positiva). Capacitat productiva actual: l'excés de capacitat productiva instal·lada desincentiva nous projectes d'equipament (relació negativa).

1 Despesa no planejada d'inversió (Inp): acumulació o desacumulació imprevista d'estocs i inventaris als magatzems provocada per la discrepància entre la producció i la demanda efectiva: .

2 Inp = Y DA p I = Ip + Inp I Ip Inp = 0 Consum (C) Despesa en béns i serveis per llars Inversió (I) Equipaments, habitatges i estocs Inversió planejada (Ip) Projectes programats segons tipus i vendes Inversió no planejada (Inp) Desviació imprevista en els estocs Despesa Pública (G) Compres de les administracions Exportacions Netes (NX) Vendes externes menys importacions El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 4 IDEES CLAU La demanda agregada agrupa el consum de les llars, la inversió de les empreses, la despesa pública i el saldo exterior net. La propensió marginal a consumir ( ) mesura l'increment de consum per cada unitat addicional de renda disponible i es troba entre 0 i 1.

L'estalvi equival a la renda disponible menys el consum i té com a pendent la propensió marginal a estalviar . La inversió total incorpora tant la component intencionada o planejada com la variació imprevista d'inventaris ( ). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Com s'expressa la propensió marginal a estalviar en funció de la propensió marginal a consumir? 4. Què reflecteix una xifra d'inversió no planejada positiva ( )? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina variable determina directament el consum de les economies domèstiques? 6. Com respon la despesa planejada d'inversió davant d'una pujada dels tipus d'interès? 7.

Quina característica defineix la propensió mitjana a consumir segons el nivell de renda? 8. Què produeix una millora en la riquesa acumulada sobre la recta de consum?

c (1 c) Inp Inp > 0 La inversió no planejada a) La despesa pública total b) La renda disponible agregada c) El saldo de les exportacions d) Augmenta per major rendibilitat a) Es manté sense cap canvi b) Disminueix pel cost del crèdit c) Provoca un augment d'inventaris d) És constant per a qualsevol renda a) Sempre és equivalent a la PMgS b) És més elevada en rendes altes c) És més alta en rendes baixes d) Un augment del pendent marginal a) Un desplaçament al llarg de la corba b) Un gir cap avall sobre l'origen c) Un desplaçament paral·lel cap amunt d) El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 5 2 El Model Renda-Despesa i l'Efecte Multiplicador EN ACABAR SABRÀS Determinar analíticament el nivell de renda d'equilibri en models de 2 i 3 agents Calcular i interpretar el valor del multiplicador keynesià de la despesa Descriure el mecanisme d'ajust automàtic basat en la variació d'inventaris PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una empresa decideix invertir un milió d'euros en maquinària nova, per què l'impacte en la renda nacional acostuma a superar aquest milió?

Equilibri del model sense sector públic En un escenari simplificat sense govern ni sector exterior, la renda disponible coincideix exactament amb la producció agregada (Yd = Y).

La despesa agregada planificada ( ) està formada exclusivament pel consum i la inversió planejada ( , que es considera fixa): L'equilibri del mercat de béns s'assoleix quan la quantitat produïda iguala la despesa agregada planificada (Y = DA_p), la qual cosa implica una inversió no planejada nul·la: Condició de mercat Inversió no planejada (Inp) Ajust de la producció Relació amb Y* (Excés de demanda) (Esgotament d'estocs) Les empreses contracten i incrementen la producció (Excés d'oferta) (Acumulació d'estocs) Les empreses redueixen la producció en el període següent (Equilibri) (Cap desviació d'estocs) L'activitat es manté estable Aïllant el nivell de renda d'equilibri a partir de la igualtat macroeconòmica: El terme s'anomena multiplicador keynesià.

Aquest índex mesura l'augment que experimenta la producció agregada d'equilibri davant un increment unitari de la despesa autònoma. PER RECORDAR-HO Com que , el denominador és menor que 1, fent que el multiplicador sigui superior a la unitat. Com més gran sigui la propensió marginal a consumir, major serà l'efecte expansiu final sobre la renda.

DA p Ip DA = p C + Ip = A + c × Y + Ip DA > p Y Inp < 0 Y < Y DA < p Y Inp > 0 Y > Y DA = p Y Inp = 0 Y = Y Y = A + c × Y + Ip Y (1 c) = A + Ip Y = (A + 1 c 1 Ip) 1 c 1 c < 1 1 c El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 6 COMPROVA-HO 10 Si la propensió marginal a consumir és 0,8, quant augmentarà la renda d'equilibri davant una pujada de 10 milions d'euros en la inversió autònoma? La paradoxa de l'austeritat Quan els agents econòmics (famílies i empreses) desenvolupen expectatives negatives sobre l'esdevenidor econòmic, tendeixen a contraure les seves despeses corrents per estalviar més.

Aquesta disminució de la despesa autònoma posa en marxa el procés del multiplicador en sentit contractiu. La caiguda final de la renda d'equilibri ( ) resulta ser proporcionalment més gran que la retallada inicial de despesa, deprimint l'activitat econòmica general.

PROCÉS Mecanisme d'Ajust Cap a l'Equilibri Renda-Despesa 1 Excés de demanda DAP supera la quantitat produïda Y 2 Esgotament d'estocs La inversió no planejada es fa negativa 3 Reacció empresarial Les empreses contracten i eleven la producció 4 Nou equilibri S'assoleix Y* on DAP iguala exactament Y Model renda-despesa amb tres agents En introduir el sector públic, aquest intervé mitjançant tres instruments: Despesa pública (G): pagament per la contractació de serveis i execució d'obres públiques, sous de funcionaris, etc. Impostos (T): detracció de recursos sobre la renda privada, l'IVA, etc.

Transferències (TR): pagaments estatals sense contraprestació directa cap a les famílies, tals com subsidis d'atur i ajuts socials.

Amb la presència pública, la renda disponible es redefineix i ja no coincideix amb el producte interior brut: Incorporant un tipus impositiu proporcional sobre la renda ( ), la condició d'equilibri es replanteja sumant la despesa de govern: En reorganitzar l'expressió i aïllar la renda d'equilibri general ( ), obtenim: Y Y d = Y T + TR t Y = C + I + G = A + c(Y T + TR) + I + G Y Y = (A + 1 c(1 t) 1 c × TR + I + G) = 1 c(1 t) 1 A ˉ El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 7 Qualsevol modificació en els components de la despesa autònoma ( , , o ) desplaçarà la funció cap amunt o cap avall, generant una variació amplificada de la producció a través del multiplicador amb impostos .

ERROR FREQÜENT Oblidar multiplicar les transferències per la propensió marginal a consumir ( ) dins la despesa autònoma. Les transferències no entren directament a la demanda, sinó que primer passen per la renda disponible de les famílies. IDEES CLAU L'equilibri en el mercat de béns exigeix que la despesa agregada planificada coincideixi exactament amb el producte ( ). Si la demanda planificada supera la producció, es produeix una liquidació involuntària d'inventaris ( ) que estimula l'activitat empresarial. El multiplicador reflecteix que una injecció autònoma provoca un efecte expansiu més que proporcional en la renda.

La introducció d'impostos proporcionals redueix el valor numèric del multiplicador d'equilibri a través del terme . COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Per què el multiplicador amb sector públic i impostos proporcionals és menor que el d'una economia simple? 12. Què succeeix segons la paradoxa de l'austeritat quan tothom intenta reduir la seva despesa simultàniament? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. En quina situació ens trobem si la despesa agregada planificada és menor que el PIB? 14. Com incideixen les transferències públiques sobre la despesa autònoma agregada?

A I c × TR G DA p 1 c(1 t) 1 c Y = DA p Inp < 0 1 c(1 t) L'economia ha assolit el seu equilibri a) La inversió total és inferior a la desitjada b) Hi ha excés de demanda i Inp negativa c) Hi ha excés d'oferta i Inp positiva d) Se sumen íntegrament sense cap coeficient a) No afecten la despesa autònoma de l'economia b) Es resten directament de la despesa pública c) Entren ponderades per la propensió marginal (c) d) El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 8 15. Quin efecte provoca un valor més alt de la propensió marginal a consumir (c)? 16. Què expressa la paradoxa de l'austeritat?

3 Demanda Agregada, Política Fiscal i Saldo Pressupostari EN ACABAR SABRÀS Analitzar els factors causants del pendent i desplaçament de la corba DA Distingir operativament entre política fiscal expansiva i contractiva Calcular el saldo pressupostari i avaluar la ràtio de deute sobre el PIB PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què el pressupost públic tendeix a registrar dèficit precisament en els moments de crisi econòmica? La corba de demanda agregada i el nivell de preus La corba de demanda agregada (DA) representa la quantitat total de béns i serveis requerits per una economia davant de cada nivell general de preus ( ).

Mostra la relació existent entre la despesa agregada i l'índex de preus general. Aquesta funció presenta un pendent negatiu: quan s'incrementa el nivell de preus, la producció real demandada ( ) es redueix. Amplifica l'efecte del multiplicador keynesià a) Estabilitza la despesa sense generar canvis b) Redueix el valor final del multiplicador c) Fa nul·la la inversió no planejada d) Retallar la despesa multiplica la caiguda de renda a) Els dèficits públics estimulen la inversió privada b) Estalviar més sempre enriqueix el país sencer c) El consum autònom mai pot esdevenir nul d) P Y El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 9 Gràfica de desplaçaments de la corba de demanda agregada.

Els desplaçaments horitzontals de la corba de demanda agregada obeeixen a alteracions en els seus components exògens: Augment de la DA (desplaçament a la dreta): provocat per increments en el consum privat ( ), en la inversió ( ) o en la despesa pública ( ). Disminució de la DA (desplaçament a l'esquerra): causada per contraccions en qualsevol d'aquests mateixos components ( , o ). COMPROVA-HO 18 Quina diferència gràfica existeix entre una pujada del nivell de preus i una caiguda del consum privat?

Instruments de la política fiscal La política fiscal (PF) és l'estratègia pública fonamentada en l'ús deliberat de les compres governamentals de béns i serveis ( ), les transferències ( ) i els impostos ( ) per a incidir directament sobre la corba de demanda agregada. Quan s'executa mitjançant accions expressament orientades a modular l'activitat, es denomina política discrecional.

Tipologia Mesures fiscals aplicades Efecte sobre la DA Impacte en el pressupost Expansiva Pujar , pujar o abaixar Desplaçament cap a la dreta ( ) Redueix el superàvit / Augmenta el dèficit Contractiva Abaixar , abaixar o pujar Desplaçament cap a l'esquerra ( ) Augmenta el superàvit / Redueix el dèficit C I G C I G G TR T G TR T DA DA G TR T DA DA El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 10 Els efectes gràfics d'ambdues polítiques discrecionals sobre el model agregat s'il·lustren a continuació: Gràfica de l'efecte d'una política fiscal expansiva sobre la DA. El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 11 Gràfica de l'impacte d'una política fiscal contractiva sobre la DA.

El saldo pressupostari i el deute públic El saldo pressupostari (SP) és el balanç que mesura la diferència entre els ingressos públics coberts amb tributs i la suma total de despeses de l'Estat: Segons el signe resultant, es distingeixen dues situacions pressupostàries: Dèficit pressupostari ( ): la despesa total supera la recaptació impositiva ( ). Superàvit pressupostari ( ): el volum d'ingressos tributaris és superior a les despeses ( ).

En conjuntures de recessió econòmica, el saldo pressupostari s'orienta automàticament a l'empitjorament: la base fiscal s'enfonsa (minva la recaptació d'impostos com l'IRPF o l'IVA) i s'activen més despeses automàtiques d'ajuda social com els subsidis de desocupació. D'altra banda, el deute públic és l'estoc acumulat de passius financers que l'Estat manté pendents d'amortitzar en un moment determinat en el temps, resultat de l'encadenament de dèficits continuats.

Se sol mesurar com a percentatge de la riquesa anual del país: SP = T G TR SP < 0 G + TR > T SP > 0 T > G + TR R tio de deute = a ˋ × P IB Deute p blic u ˊ 100 El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 12 ERROR FREQÜENT Confondre dèficit públic amb deute públic. El dèficit pressupostari és una variable de flux que reflecteix la pèrdua d'un exercici fiscal concret ( ), mentre que el deute públic és una variable d'estoc que reflecteix el volum total prestat que s'ha acumulat al llarg del temps.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Caiguda de l'activitat Descens generalitzat del PIB Recessió Econòmica i Pressupost Públic Menor recaptació Cau la recaptació d'IRPF i IVA Més subsidis d'atur Augment de la despesa en transferències Dèficit pressupostari El saldo públic empitjora clarament IDEES CLAU La corba de demanda agregada posseeix un pendent descendent envers el nivell general de preus. La política fiscal expansiva mobilitza augments en la despesa o rebaixes impositives i desplaça la DA cap a la dreta. El saldo pressupostari ( ) entra en dèficit quan les càrregues superen els tributs. El deute públic mesura el passiu acumulat per l'Estat i s'avalua habitualment en relació al PIB nacional.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com respon el saldo pressupostari d'un govern durant una fase recessiva del cicle? 20. Quines combinacions fiscals defineixen una política discrecional contractiva? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin moviment gràfic ocasiona una política fiscal purament expansiva? T G TR < 0 SP = T G TR Desplaçament de la DA cap a l'esquerra a) Desplaçament de la DA cap a la dreta b) Un gir descendent al llarg de la corba c) Una variació única en el nivell de preus d) El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 13 22. Com es defineix un saldo pressupostari amb signe negatiu? 23.

Com s'expressa analíticament el saldo pressupostari de l'Estat? 24. Quina diferència fonamental hi ha entre dèficit públic i deute públic? 4 L'Equilibri en el Mercat de Béns i la Funció IS EN ACABAR SABRÀS Definir i derivar conceptualment la corba IS a partir de la despesa planificada Interpretar la sensibilitat de la inversió al tipus d'interès mesurada pel paràmetre b Diferenciar els desplaçaments sobre la corba IS dels trasllats de tota la funció PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Com pot una decisió del banc central sobre els tipus d'interès afectar el nombre d'habitatges o naus que construeixen les empreses?

Definició de la corba IS La corba IS representa geomètricament totes les combinacions possibles entre el tipus d'interès (i) i els nivells de producció real o renda (Y) que asseguren l'equilibri en el mercat de béns i serveis (DA_p = Y). Per derivar aquesta funció, cal incorporar formalment la dependència de la despesa d'inversió respecte a la taxa d'interès mitjançant el paràmetre de sensibilitat : DEFINICIÓ El coeficient b > 0 mesura la sensibilitat de la despesa d'inversió a les fluctuacions del tipus d'interès. Un valor de alt indica que una petita variació en la taxa d'interès ( ) causarà un canvi molt acusat en el volum d'inversió planificada ( ).

Excés d'estalvi corporatiu privat a) Superàvit fiscal estructural b) Dèficit pressupostari o públic c) Endeutament sobirà equilibrat d) SP = T / (G + TR) a) SP = T - G - TR b) SP = Y - C - Ip c) SP = G + TR - T d) Són termes estrictament sinònims en macroeconomia a) El deute s'aplica a les llars i el dèficit a l'Estat b) El dèficit incorpora interessos i el deute no c) El dèficit és un flux anual i el deute un estoc d) b b i I El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 14 Mecanisme de transmissió i pendent negatiu La corba IS té un pendent clarament descendent per la relació causal que connecta el cost del crèdit amb la despesa global: Derivació del pendent negatiu de la funció IS mitjançant l'interès.

COMPROVA-HO 26 Què passa si una economia se situa en un punt a la dreta de la corba IS? Desequilibris fora de la corba IS Qualsevol coordenada fora de la trajectòria de la recta reflecteix un desajust en el mercat real: Punts situats a la dreta de la IS: indiquen una situació d'excés d'oferta de béns i serveis ( ). La producció supera la despesa planificada, provocant acumulació d'inventaris. Punts situats a l'esquerra de la IS: manifesten un excés de demanda de béns i serveis ( ). Les intencions de compra sobrepassen el volum produït, generant esgotament d'existències. Una caiguda del tipus d'interès ( ) abarateix l'accés al finançament.

1 i Aquesta baixada estimula l'execució de nous projectes d'inversió empresarial ( ). 2 I L'increment en la inversió eleva la despesa agregada planificada ( ). 3 DA p Per restaurar l'equilibri de mercat, la producció agregada s'ha d'expandir ( ). 4 Y (Y , i) Y > DA p Y < DA p El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 15 Desplaçaments de la corba IS La corba IS es traça sota la hipòtesi de determinats paràmetres exògens constants.

Si canvia qualsevol component de la despesa autònoma aliè al tipus d'interès, la corba es trasllada en el pla: Desplaçament cap a la dreta ( ): generat per augments del consum autònom ( ), de les transferències públiques ( ), de la inversió autònoma ( ) o de la despesa pública ( ). Per a un mateix tipus d'interès de referència ( ), la despesa planificada s'eleva, exigint un major volum de producció d'equilibri ( ). Desplaçament cap a l'esquerra: derivat de descensos en aquestes mateixes variables autònomes ( , , o ). Desplaçament de la corba IS per canvis en la despesa autònoma. ERROR FREQÜENT Confondre un moviment al llarg de la corba IS amb un desplaçament de la pròpia corba.

Un canvi en el tipus d'interès genera un moviment al llarg de la mateixa línia IS; només les pertorbacions en variables exògenes (com , o ) produeixen un desplaçament complet de la corba.

IS 0 IS 1 A TR I ˉ G i 0 Y > 1 Y 0 A TR I ˉ G G TR A El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 16 PROCÉS Mecanisme de Derivació de la Corba IS 1 Descens de tipus ( i) Abaratiment del cost del capital prestat 2 Més inversió ( I) S'activen més projectes amb rendibilitat suficient 3 Pujada de DAP La despesa planificada creix i desplaça la corba 4 Més producció ( Y) La renda d'equilibri s'expandeix pel multiplicador IDEES CLAU La corba IS uneix els punts d'equilibri en el mercat de béns ( ) per a diferents nivells de tipus d'interès. Té pendent descendent perquè una reducció del tipus d'interès afavoreix la inversió i incrementa la renda de manera multiplicada.

El coeficient avalua com de sensible resulta la despesa inversora davant de pujades o baixades de la taxa d'interès. Les variacions de la despesa autònoma (com ara la despesa pública o les transferències) desplacen completament la posició de la corba IS. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per quina raó la corba IS presenta un pendent negatiu? 28. Quin tipus de desequilibri caracteritza els punts situats a l'esquerra de la corba IS? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Què reflecteix estrictament la corba IS? 30. Com influeix una baixada del tipus d'interès sobre el mercat de béns?

Y = DA p b La igualtat de preus i costos laborals a) La demanda de diners per motiu transacció b) El saldo de la balança de pagaments c) L'equilibri en el mercat de béns d) Augmenta la inversió i eleva la renda a) Elimina el multiplicador de la despesa b) Desplaça la corba IS cap a l'esquerra c) Contreu el consum autònom de les famílies d) El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 17 31. Què indica un valor elevat del paràmetre b? 32. Quin canvi macroeconòmic desplaça la funció IS cap a la dreta?

5 Formulari Components de la Demanda Agregada, Consum i Estalvi Fórmula o procediment Significat de les variables Quan s'utilitza : PIB o renda; : consum privat; : inversió; : despesa pública; : exportacions netes ( ) Descomposició agregada de la producció o despesa total d'una economia oberta : renda disponible; : impostos; : transferències; : estalvi privat Càlcul dels recursos que les famílies poden destinar a consumir o estalviar : consum autònom ( ); : propensió marginal a consumir ( , ) Determinació de la despesa de consum segons el nivell de renda disponible PMiC: propensió mitjana a consumir; : consum agregat; : renda disponible Mesura de la fracció total de la renda disponible que es consumeix : estalvi; : propensió marginal a estalviar (PMgS) Modelització de l'estalvi privat; si , hi ha desestalvi ( ) : inversió total; : inversió planejada; : inversió no planejada en estocs ( ) Comptabilització de la inversió en presència de desviacions d'existències Dèficits pressupostaris soferts i permanents a) Alta sensibilitat de la inversió a l'interès b) Una propensió marginal a estalviar nul·la c) Una despesa pública completament insensible d) Una pujada generalitzada de tributs a) Una reducció del consum autònom b) Un increment en la despesa pública c) Un encariment del tipus d'interès d) Y = C + I + G + NX Y C I G NX X M Y d = Y T + TR = C + S Y d T TR S C = A + c Y d A A > 0 c 0 < c < 1 c = ΔC/ΔY d P M iC = Y d C C Y d S = A + (1 c)Y d S 1 c C > Y d S < 0 I = Ip + Inp I Ip Inp Inp = Y DA p El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 18 Model Renda-Despesa i Multiplicador Fórmula o procediment Significat de les variables Quan s'utilitza : multiplicador simple; : despesa autònoma total Càlcul de la renda d'equilibri en un model tancat de 2 agents (sense govern) : tipus impositiu proporcional sobre la renda; : despesa pública; : transferències Determinació de la producció d'equilibri amb sector públic (3 agents) Ajust cap a l'equilibri renda-despesa " Mecanisme d'adaptació de la producció a través de la variació involuntària d'estocs Sector Públic i Saldo Pressupostari Fórmula o procediment Significat de les variables Quan s'utilitza : saldo pressupostari; : recaptació impositiva; : despesa pública; : transferències Avaluació fiscal ( : superàvit; : dèficit pressupostari) Deute públic: estoc acumulat de passius; PIB: volum de producció nominal Mesura del pes de l'endeutament públic acumulat sobre la mida de l'economia Mercat de Béns i Funció IS Fórmula o procediment Significat de les variables Quan s'utilitza Derivació de la corba IS Explicació del pendent negatiu de la corba IS que equilibra el mercat de béns Sensibilitat de la inversió ( ) : sensibilitat de la despesa en inversió a les variacions de la taxa d'interès Avaluar la intensitat amb què canvia la inversió davant fluctuacions del tipus d'interès Desplaçament de la corba IS Identificar els efectes de xocs en components autònoms sobre la relació Y = (A + 1 c 1 Ip) 1 c 1 A + Ip Y = (A + 1 c(1 t) 1 c TR + I + G) t G TR DA > p Y Inp < 0 Y DA < p Y Inp > 0 Y SP = T G TR SP T G TR SP > 0 SP < 0 R tio de deute = a ˋ × PIB Deute p blic u ˊ 100 i I DA p Y b b > 0 (A, TR, , G) I ˉ Despla ament de la IS a la dreta ç (i, Y ) El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 19 Errors típics i punts clau Transferències i multiplicador: les transferències públiques ( ) no formen part de la despesa de manera directa, sinó multiplicades per la propensió marginal a consumir ( ).

Dèficit vs. deute públic: el dèficit públic és una variable de flux corresponent a la pèrdua d'un període concret ( ); el deute públic és la variable d'estoc acumulada. Desequilibris de la IS: els punts situats a la dreta de la corba IS representen un excés d'oferta de béns ( ); els punts a l'esquerra reflecteixen un excés de demanda ( ). TR c TR SP < 0 Y > DA p Y < DA p El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 20 Solucions de les preguntes de repàs 1. Aquests béns no venuts s'acumulen als magatzems en forma d'estocs i es comptabilitzen com a inversió no planejada en inventaris. 2.

L'augment de la renda disponible actual suposa un moviment al llarg de la mateixa funció de consum, mentre que l'increment de la riquesa desplaça la corba sencera cap amunt modificant el consum autònom. 3. S'expressa com a , atès que tota la renda disponible addicional que no es destina al consum es dedica íntegrament a l'estalvi. 4. Indica que les empreses han venut menys del que preveien i han sofert una acumulació involuntària d'inventaris al magatzem. 5. c) La renda disponible agregada. El consum s'ajusta fonamentalment a la renda disponible que queda a les famílies després d'impostos i transferències. 6. c) Disminueix pel cost del crèdit.

El tipus d'interès representa el cost del finançament; si s'encareix, menys projectes aconsegueixen una rendibilitat superior al cost. 7. d) És més alta en rendes baixes. Les rendes baixes necessiten destinar una fracció superior del seu ingrés a cobrir necessitats de consum bàsiques. 8. d) Un desplaçament paral·lel cap amunt. En augmentar la riquesa acumulada, creix el consum autònom per a qualsevol nivell de renda, traslladant la funció cap amunt. 9. Perquè la despesa inicial es converteix en ingressos per als fabricants, que al seu torn en gasten una fracció en altres béns, generant una cadena continuada de despesa. 10.

Com que el multiplicador és 1 / (1 - 0,8) = 5, la renda d'equilibri creixerà en 50 milions d'euros (10 x 5). 11. Perquè una fracció de cada euro addicional generat es desvia cap al pagament d'impostos i no es reincorpora íntegrament com a despesa de consum. 12. La caiguda de la despesa agregada redueix la renda global de forma multiplicada, impedint aconseguir l'estalvi global desitjat. 13. d) Hi ha excés d'oferta i Inp positiva. Quan la demanda és inferior a la producció, els béns no venuts s'acumulen involuntàriament als magatzems fent que Inp > 0. 14. d) Entren ponderades per la propensió marginal (c).

Les transferències augmenten la renda disponible, de manera que només la part gastada (c · TR) es converteix en despesa efectiva. 15. a) Amplifica l'efecte del multiplicador keynesià. Com més gran és 'c', menor és el terme (1 - c) al denominador i més gran resulta ser el multiplicador. 16. a) Retallar la despesa multiplica la caiguda de renda. L'intent col·lectiu d'estalviar retalla la despesa agregada i redueix la producció agregada per l'efecte multiplicador negatiu. 17. Perquè quan disminueix la producció i l'ocupació es recapten menys impostos mentre s'incrementen automàticament els subsidis als aturats. 18.

Una pujada del nivell de preus provoca un moviment ascendent al llarg de la mateixa corba DA, mentre que la caiguda del consum privat desplaça tota la corba DA cap a l'esquerra. 19. Empitjora de manera automàtica perquè disminueix la recaptació tributària i creixen les despeses en prestacions i subsidis d'atur. 20. Una reducció directa de la despesa pública ( ), una rebaixa de transferències ( ) o una pujada impositiva ( ). 1 c t G TR T El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 21 21. b) Desplaçament de la DA cap a la dreta. L'increment de la despesa autònoma o la rebaixa impositiva impulsen la despesa total desplaçant la corba cap a la dreta. 22. c) Dèficit pressupostari o públic.

Quan les despeses públiques i transferències superen els ingressos per tributs es produeix un dèficit pressupostari. 23. b) SP = T - G - TR. El saldo pressupostari resta les despeses (G i TR) de la recaptació impositiva total (T). 24. d) El dèficit és un flux anual i el deute un estoc. El dèficit mesura la diferència negativa en un període, mentre que el deute és la suma acumulada d'endeutament històric. 25. Abaixar el tipus redueix la quota financera dels préstecs bancaris, fent rendibles projectes immobiliaris que abans eren inviables. 26.

Es produeix un desequilibri per excés d'oferta de béns i serveis, ja que el nivell de producció supera la despesa planificada corresponent a aquest tipus d'interès. 27. Perquè tipus d'interès més reduïts abarateixen la inversió planejada, estimulant la despesa agregada i exigint una producció agregada més alta per buidar el mercat. 28. Representen situacions d'excés de demanda de béns i serveis, on la despesa planificada és superior a la producció corrent de l'economia. 29. d) L'equilibri en el mercat de béns. La corba IS agrupa totes les combinacions de tipus d'interès i renda on la despesa agregada iguala el PIB. 30. a) Augmenta la inversió i eleva la renda.

La caiguda de la taxa abarateix l'accés al finançament, elevant la inversió i expandint la renda de forma multiplicada. 31. b) Alta sensibilitat de la inversió a l'interès. El paràmetre 'b' quantifica la resposta dels inversors en variar el cost de finançar projectes de capital. 32. c) Un increment en la despesa pública. Augmentar la despesa pública eleva la despesa autònoma i permet una producció més alta per a qualsevol taxa d'interès donada. El Sector Real: Model Renda-Despesa i Funció IS 22