Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia

I 0 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA I COMUNICACIÓ Grau en Fisioteràpia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia i Comunicació per a fisioteràpia: models teòrics, processos cognitius, entrevista clínica, SAAC, estrès, dol i pautes d'examen.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la Psicologia — Orígens, mètode i àmbits d'aplicació Orígens històrics i naixement com a ciència Objectius científics i funcions professionals Branques aplicades de la psicologia Àrees de recerca i innovació clínica Models Teòrics 2 Model Psicoanalític i mecanismes de defensa Nivells de la ment i estructura psíquica El conflicte intrapsíquic i les tècniques d'exploració Els mecanismes de defensa del Jo 3 Conductisme: Condicionament clàssic, operant i observacional Tipologies de conducta Condicionament clàssic o pavlovià Condicionament operant o instrumental Aprenentatge observacional o vicari 4 Model Humanista i Teràpia Centrada en la Persona 1.

La perspectiva humanista i el concepte de persona 2. La relació d'ajuda i el rol de l'ajudant capacitat 3. Principis de la Teràpia Centrada en la Persona 4. Les tres actituds bàsiques rogerianes 5. Gestió dels elements no verbals i procediments clínics 6.

Errades habituals i conductes desaconsellades en la relació d'ajuda 5 Cognitivisme i Pensament — Model ABC d'Ellis i Distorsions Cognitives de Beck Fonaments del Model Cognitiu i Processos de Pensament Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) d'Albert Ellis: El Model ABCDE Teoria Cognitiva d'Aaron Beck: Nivells de Processament Catàleg de Distorsions Cognitives Alteracions del Curs i del Contingut del Pensament Processos Psicològics Bàsics 6 Percepció, atenció i alteracions neuropsicològiques Processament sensorial i sensoperceptiu El procés atencional: modalitats i factors determinants Psicopatologia i trastorns de l'atenció Percepció social, interpersonal i grupal Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 1 Principis organitzatius de la Gestalt en la percepció d'objectes Alteracions perceptives i agnòsies neuropsicològiques 7 Memòria: Estructures, processos i rehabilitació Naturalesa i fases del processament mnèsic Estructura temporal: del registre sensorial a la memòria a llarg termini Organització dels sistemes de memòria a llarg termini Psicopatologia de la memòria: alteracions qualitatives i quantitatives Intervenció i rehabilitació cognitiva dels dèficits de memòria 8 Llenguatge i Afàsies clíniques Naturalesa del llenguatge i substrat neuroanatòmic Classificació general dels trastorns del llenguatge Trastorns instrumentals centrals: Afàsia de Broca i Afàsia de Wernicke Pautes clíniques de maneig comunicatiu davant l'afàsia 9 Emoció, Intel·ligència Emocional i Motivació 1.

Naturalesa de l'afectivitat: Emoció versus Sentiment 2. Emocions bàsiques i secundàries 3. Intel·ligència emocional: Dimensions intrapersonal i interpersonal 4. Fonaments de la motivació humana 5. Models teòrics de la motivació: Herzberg i Maslow 10 Canvi de Conducta — Model Transteòric de Prochaska i DiClemente Fonaments del Model Transteòric Estadis del canvi en la roda motivacional Factors facilitadors i barreres en el canvi conductual Trampes comunicatives que bloquegen la intervenció Avaluació clínica i estratègies segons Prochaska i Norcross 11 Comunicació Humana — Principis, axiomes i escolta activa 1. El model del procés comunicatiu 2. Els cinc axiomes de la comunicació humana 3.

Fracàs comunicatiu i condicionadors 4. L'escolta activa i les tècniques de relació terapèutica 5. Dinàmica de pors i esperances en la trobada assistencial 12 Comunicació No Verbal i Sistemes Augmentatius (SAAC) 1. La naturalesa de la comunicació no verbal 2. Dimensions del parallenguatge en l'atenció sanitària 3. Kinèsica: expressió facial, contacte ocular i gestualitat 4. Postura corporal i maneig de la proxèmia 5. Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) 6.

Pautes assistencials per a professionals davant d'usuaris de SAAC Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 2 13 Comunicació Clínica — Fases de l'entrevista, treball en equip i comunicació de males notícies 1. Dinàmica professional: treball en grup vs. equip interdisciplinari 2. L'entrevista clínica: fonaments, classificació i preparació espacial 3. Fases estructurals de l'entrevista clínica 4. Factors condicionants i adherència al tractament 5.

Abordatge de situacions complexes i Protocol de Buckman per a males notícies 14 Relació Assistencial — Tipologies de pacients i abordatge del sistema familiar Factors condicionants i comunicació segons el perfil conductual Gestió de perfils cognitius i emocionals davant la malaltia Atenció al pacient d'edat avançada i risc d'iatrogènia La família com a sistema obert davant la malaltia Fases d'adaptació familiar i acompanyament psicosocial 15 Estrès, Ansietat i Síndrome de Burnout en Professionals de la Salut Diferenciació conceptual: estrès, ansietat i angoixa Fonts d'estrès i manifestacions clíniques Bases fisiològiques: El Síndrome General d'Adaptació i tipus d'estrès Tècniques psicofisiològiques d'afrontament de l'estrès Síndrome de Burnout en l'àmbit assistencial 16 El Procés de Dol i l'Acceptació de la Discapacitat Naturalesa i dimensions del procés de dol Evolució temporal del dol i models teòrics Formes de dol patològic Les 6 fases d'acceptació de la discapacitat sobtada Rehabilitació, esport adaptat i abordatge del trauma 17 Resum per repassar Models Teòrics en Psicologia Processos Psicològics Bàsics i Neuropsicologia Comunicació Assistencial i Dinàmica Clínica Estrès, Desgast Professional i Procés de Dol Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 3 1 Introducció a la Psicologia — Orígens, mètode i àmbits d'aplicació EN ACABAR SABRÀS Distingir l'origen etimològic de la psicologia de la seva definició com a ciència empírica. Explicar la rellevància del laboratori de Wilhelm Wundt a Leipzig el 1879. Diferenciar els quatre objectius de la disciplina i les seves principals àrees aplicades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no podem dir que el rol d'un psicòleg sigui 'dir al pacient exactament el que ha de fer'?

La psicologia és la disciplina científica dedicada a l'anàlisi sistemàtica de la conducta observable i dels processos mentals subjacents. Aquesta ciència aborda els actes mitjançant els quals cada persona cerca un equilibri constant entre les seves necessitats internes i les demandes de l'entorn. ESQUEMA Estructura de la Psicologia com a ciència Orígens històrics i naixement com a ciència Etimològicament, el terme prové de les arrels gregues psykhé (ànima) i logos (estudi o tractat), vinculat estretament amb la noció de therapeia (cura o tractament).

Durant segles va estar lligada a l'especulació filosòfica, fins que va adoptar el mètode experimental per mesurar fenòmens observables i replicables. La transició cap a una ciència independent es va consolidar amb la figura de Wilhelm Wundt (1832- 1920), metge, fisiòleg i filòsof alemany, autor de referència sobre els fonaments de la psicologia fisiològica.

La fita fundacional va tenir lloc a Leipzig l'any 1879, on Wundt va establir el primer Bases històriques Etimologia i fundació experimental Wundt 1879 Laboratori experimental de Leipzig Objectius científics Descriure, comprendre, predir, influir Funcions professionals Avaluació, intervenció i recerca Àmbits d'aplicació Clínica, educació, treball, social Recerca innovadora Realitat virtual, PIE i natura Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 4 laboratori de psicologia experimental del món.

Amb aquesta iniciativa, l'estudi de la ment va passar dels despatxos teòrics al control rigorós de variables en laboratori, donant pas a un pluralisme psicològic ric en perspectives i mètodes. COMPROVA-HO 2 Quina fita va marcar la independència de la psicologia com a disciplina científica reglada? Objectius científics i funcions professionals La psicologia científica articula el seu treball al voltant de quatre metes essencials davant el comportament humà: Descriure: recollir dades rigoroses sobre la conducta sense emetre judicis morals personals.

Comprendre: explicar les causes de la conducta tenint en compte les possibles contradiccions del relat del subjecte i gestionant l'empatia clínica sense perdre l'objectivitat. Predir: anticipar patrons de resposta futurs considerant sempre un marge d'error inevitable en la conducta humana. Influir: facilitar que la persona prengui les seves pròpies decisions funcionals, actuant com una guia sense caure en la manipulació ni en la imposició de criteris personals.

Per materialitzar aquests objectius, els psicòlegs despleguen cinc funcions bàsiques: l'avaluació i diagnòstic, la planificació i assessorament, la intervenció directa, l'educació i formació continuada, i la recerca científica sistemàtica. ERROR FREQÜENT Confondre el paper d'influir amb dirigir o manipular el pacient. L'objectiu professional no consisteix a aconseguir que la persona faci exactament el que el terapeuta vol, sinó oferir una guia tècnica per afavorir la seva pròpia autonomia i benestar. De la mateixa manera, a l'hora de descriure, és un error greu jutjar o interpretar des de la subjectivitat en lloc de recollir fets operatius.

COMPROVA-HO 3 Per què la predicció en psicologia requereix sempre un marge d'error establert? Branques aplicades de la psicologia El coneixement psicològic s'aplica en múltiples escenaris segons les necessitats concretes dels individus i col·lectius: Àmbit aplicat Objecte d'estudi i intervenció Contextos principals Clínica Avaluació, diagnòstic, tractament i prevenció de factors que alteren la salut mental i l'adaptació vital. Hospitals, clíniques de salut mental i consultes privades.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 5 Àmbit aplicat Objecte d'estudi i intervenció Contextos principals Educativa Processos d'ensenyament-aprenentatge, rendiment escolar i assessorament a famílies i equips docents. Centres escolars, equips psicopedagògics i gabinets privats. Treball i organitzacions (Industrial) Rendiment, talents, selecció, clima laboral saludable, màrqueting i relacions laborals. Departaments de recursos humans, consultores i empreses. Social Relacions interpersonals, fenòmens de grup, conductes de masses i influència col·lectiva sobre pensaments i sentiments. Comunitats, serveis socials i institucions públiques.

Activitat física i de l'esport Optimització de tècniques de rendiment, resistència psicològica, motivació i cohesió d'equips. Clubs esportius, centres d'alt rendiment i atletes individuals. Jurídica i forense Interacció entre conducta humana i marc legal, així com la recollida de proves pericials en processos judicials. Jutjats de família, àmbit civil, penal, penitenciari i cossos policials.

Àrees de recerca i innovació clínica La recerca bàsica i aplicada sosté el rigor de la professió a través d'àrees consolidades com la psicologia fisiològica, l'aprenentatge i condicionament, l'enfocament cognitiu, la psicometria mitjançant tests estandarditzats, la psicopatologia, la psicologia animal, l'evolutiva i la neuropsicologia. Dins de l'àmbit clínic destaquen línies metodològiques innovadores: Teràpia amb realitat virtual: immersió interactiva en entorns controlats que simulen escenaris rellevants.

Procediments d'Inducció Emocional (PIE): mitjançant la combinació de mitjans físics i realitat virtual, s'intensifiquen progressivament els nivells emocionals per afrontar i millorar problemes concrets com traumes o pors intenses. Teràpia en entorns naturals: intervencions que aprofiten el contacte terapèutic amb espais naturals per potenciar la regulació emocional i el benestar global. COMPROVA-HO 4 En què consisteixen els Procediments d'Inducció Emocional (PIE) aplicats amb suport tecnològic? Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 6 IDEES CLAU La psicologia és la ciència que estudia la conducta observable i els processos mentals de l'ésser humà.

Wilhelm Wundt va establir la psicologia com a disciplina experimental autònoma creant el laboratori de Leipzig el 1879. Els objectius centrals de la disciplina són descriure, comprendre, predir i influir en el comportament humà. L'exercici professional inclou funcions d'avaluació, diagnòstic, planificació, intervenció, educació i recerca. Les branques principals abasten la psicologia clínica, educativa, organitzacional, social, esportiva i jurídica. La innovació en psicoteràpia inclou la realitat virtual, els procediments d'inducció emocional (PIE) i la teràpia en entorns naturals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quina diferència metodològica separa la definició etimològica de la psicologia de la seva definició científica actual? 6. Com es distingeix la psicologia jurídica de la psicologia forense? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. En quin any i ciutat va crear Wilhelm Wundt el primer laboratori de psicologia experimental? 8. Quin és un risc habitual quan el professional aborda l'objectiu de comprendre el pacient? 9. Quina branca analitza la productivitat, el clima laboral i les relacions a l'empresa? 10. Quin procediment clínic combina medis físics i realitat virtual per elevar el nivell emocional?

1882 a Munic a) 1895 a Berlín b) 1879 a Leipzig c) 1900 a Viena d) Manca total d'interès a) Sobredosi d'empatia desorientadora b) Imposició de judicis morals c) Aplicació exclusiva de psicometria d) Psicologia jurídica a) Psicologia esportiva b) Psicologia del treball c) Psicologia social d) Mètode observacional clínic a) Avaluació psicomètrica estandarditzada b) Psicofisiologia comparada c) Procediment d'Inducció Emocional d) Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 7 2 Model Psicoanalític i mecanismes de defensa EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells de consciència i les tres instàncies de la personalitat freudiana.

Explicar el paper mediador del Jo davant les amenaces de l'Allò, el Superjò i la realitat. Identificar i diferenciar els diferents mecanismes de defensa del Jo a partir de manifestacions clíniques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què sovint ens enfadem amb persones innocents quan el motiu real del nostre malestar és una altra situació que no podem controlar? La teoria psicoanalítica, iniciada per Sigmund Freud i continuada per autors com Carl Gustav Jung, planteja que el comportament humà depèn de forces mentals inaccessibles a la consciència ordinària.

Els símptomes i conflictes psicològics sorgeixen de vivències reprimides o traumes infantils no resolts que s'expressen de manera indirecta o simbòlica. La teràpia cerca fer conscients aquests elements ocults.

Models Teòrics 2 Model Psicoanalític i mecanismes de defensa 3 Conductisme: Condicionament clàssic, operant i observacional 4 Model Humanista i Teràpia Centrada en la Persona Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 8 ESQUEMA Estructura de la Teoria Psicoanalítica Nivells de la ment i estructura psíquica L'aparell psíquic s'organitza en tres nivells de consciència que determinen com processem la informació interna i externa: Conscient: comprèn els fenòmens psíquics percebuts de manera immediata i directa en el present. Preconscient: conté records, idees i creences que no estan actius ara mateix, però que el subjecte pot recuperar a la consciència sense gaire esforç.

Inconscient: aplega continguts de forta càrrega emocional, pors o vivències traumàtiques que romanen ocults i només es manifesten mitjançant símbols. A partir d'aquests nivells, la personalitat s'articula en tres instàncies que interactuen de forma dinàmica i generen tensions constants: DEFINICIÓ L'Allò (Id) és l'origen innat de la personalitat. Està constituït per impulsos primitius i irracionals que cerquen la descàrrega immediata. Es regeix pel principi del plaer i la seva font d'energia és la libido o energia psicosexual, motor bàsic de la conducta humana.

Aparell Psíquic Model teòric de la ment Nivells de Consciència Accés a la informació mental Conscient i Preconscient Present o fàcilment recuperable Inconscient Contingut reprimit i simbòlic Instàncies Psíquiques Estructures de la personalitat Allò (Id) Principi del plaer i libido Jo (Ego) Principi de realitat i mediador Superjò (Superego) Censura moral i normes socials Mecanismes de Defensa Protecció del Jo davant l'angoixa Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 9 El Superjò (Superego) s'origina a través de l'educació i la socialització. Actua com una veu moral o censura interna que avalua la conducta segons els patrons i les normes apreses.

La seva funció és bloquejar o frenar les pulsions agressives i sexuals que xoquen amb la convivència social. El Jo (Ego) exerceix de mitjancer o àrbitre entre les pulsions de l'Allò, les exigències morals del Superjò i els límits de l'entorn exterior. Es governa pel principi de la realitat objectiva. El Jo modula les conductes extremes mitjançant mecanismes de control per assegurar la supervivència i l'adaptació del subjecte. COMPROVA-HO 12 Quina instància actua sota el principi de la realitat objectiva i quin paper té en el conflicte psíquic?

El conflicte intrapsíquic i les tècniques d'exploració El Jo rep pressions constants procedents de tres fronts: les pulsions de l'Allò, les demandes del Superjò i els requeriments de la realitat externa. Aquesta tensió constant genera angoixa o ansietat clínica. Si les normes socials o una educació excessivament rígida reprimeixen massa els desitjos de l'Allò, l'individu desenvolupa alteracions emocionals. Atès que l'inconscient no és accessible de manera voluntària, s'utilitzen vies indirectes d'avaluació: Associació lliure: el subjecte expressa paraules o idees espontàniament a partir d'un estímul, sense aplicar cap filtre conscient ni judici moral.

Anàlisi dels somnis: interpretació del material oníric com a expressió metafòrica de conflictes o desitjos profunds. Anàlisi de lapsus: estudi de relliscades verbals o conductuals involuntàries que revelen continguts inconscients no controlats pel Jo. COMPROVA-HO 13 Per què la psicoanàlisi recorre als lapsus i a l'associació lliure per conèixer l'Allò? Els mecanismes de defensa del Jo Per reduir l'angoixa derivada del xoc entre l'Allò, el Superjò i la realitat, el Jo activa recursos d'adaptació. Els mecanismes de defensa comparteixen quatre trets bàsics: són inconscients, s'executen de forma automàtica o involuntària, intenten reduir l'ansietat i distorsionen la percepció de la realitat.

ERROR FREQÜENT Confondre la racionalització amb la intel·lectualització. En la racionalització s'inventen explicacions coherents o excuses per justificar una conducta inacceptable (com culpar els altres del propi consum). En la intel·lectualització es desconnecta l'afecte de la vivència dolorosa per parlar d'un fet traumàtic amb fredor tècnica, sense expressar cap emoció. Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 10 Mecanisme Definició clínica Exemple característic Repressió Expulsió de la consciència de desitjos, emocions o records angoixants o no acceptats. Una víctima no recorda les circumstàncies d'un succés traumàtic greu.

Negació Rebuig complet a acceptar l'existència d'un fet desagradable o dolorós de la realitat. Un pacient amb consum perjudicial d'alcohol nega tenir problemes de salut. Projecció Atribució a altres persones de desitjos, emocions o mancances pròpies que resulten inacceptables. Acusar un company de ser agressiu quan és un mateix qui sent hostilitat. Racionalització Elaboració de motius aparentment lògics i vàlids per disculpar accions pròpies inadmissibles. Justificar una conducta addictiva al·legant una crisi en la relació de parella. Desplaçament Transferència de la resposta emocional des de la font original que fa por cap a una altra persona o objecte menys amenaçador.

Tenir un conflicte amb el cap i cridar la parella en arribar a casa. Sublimació Canalització d'impulsos inacceptables cap a activitats socialment valorades o productives. Transformar pulsions agressives mitjançant l'entrenament en esports com la boxa. Formació reactiva Exteriorització de comportaments o afectes totalment oposats a les vertaderes emocions reprimides. Un usuari molest amb l'assistència que fa esforços per mostrar-se exageradament complaent amb el personal. Regressió Retorn a patrons conductuals o etapes de desenvolupament prèvies que resultaven més satisfactòries. Davant una situació d'estrès, adoptar actituds infantils o desitjar tornar a èpoques passades.

Intel·lectualització Aïllament del contingut vivencial respecte al seu component emocional, analitzant el trauma en fred. Relatar una pèrdua traumàtica amb terminologia asèptica sense cap manifestació afectiva. Idealització Sobredimensió de les qualitats positives d'una persona externa, ignorant-ne els defectes. Magnificar les virtuts de l'altre durant les fases inicials de l'enamorament o en un dol. Identificació o introjecció Assimilació com a propis dels models de conducta, valors o trets d'una altra persona. Adoptar la forma de parlar i vestir d'una figura famosa o admirada.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 11 EXEMPLE Davant d'un diagnòstic greu, una persona pot reaccionar mitjançant diferents defenses: amb negació dirà que les proves s'han confós; amb intel·lectualització analitzarà cada paràmetre bioquímic sense expressar por ni tristesa; amb desplaçament bolcarà la seva frustració contra el personal sanitari. COMPROVA-HO 14 En què es distingeix el desplaçament de la formació reactiva? IDEES CLAU L'aparell psíquic es divideix en conscient, preconscient i inconscient segons l'accessibilitat del material mental.

La personalitat està formada per l'Allò (impulsos primitius i libido sota el principi del plaer), el Jo (mediador sota el principi de realitat) i el Superjò (censura moral i normes socials). El Jo pateix angoixa per la tensió de negociar contínuament entre les pulsions de l'Allò, les exigències morals del Superjò i les limitacions de la realitat. Els mecanismes de defensa són processos inconscients i automàtics que distorsionen la realitat per rebaixar l'ansietat del Jo. L'inconscient s'explora mitjançant vies indirectes com l'associació lliure, l'anàlisi dels somnis i els lapsus. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quines són les quatre característiques comunes a tots els mecanismes de defensa del Jo? 16. Quina diferència funcional existeix entre l'Allò i el Jo segons els seus principis rectors? MODELS TEÒRICS 3 Conductisme: Condicionament clàssic, operant i observacional EN ACABAR SABRÀS Distinguir els components del condicionament clàssic (EI, RI, EN, EC i RC) i els seus processos d'extinció. Diferenciar amb precisió el reforçament negatiu del càstig en el condicionament operant. Explicar el funcionament dels programes de reforçament continu i intermitent. Comparar el motllurament operant amb el modelatge de l'aprenentatge vicari de Bandura.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 12 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què prendre's un analgèsic per calmar un mal de cap és un exemple de reforç i no pas de càstig? El conductisme sorgeix amb el propòsit d'estudiar de manera científica i objectiva les accions dels organismes. El seu objectiu principal és explicar i predir la conducta mitjançant el mètode experimental. Des d'aquesta perspectiva, tot comportament és concebut com una resposta motora o fisiològica a determinats estímuls ambientals, establint una relació directa de causalitat de caràcter determinista entre l'estímul i la resposta (E-R). Dins d'aquest enfocament cal diferenciar dos fenòmens afectius bàsics.

L'emoció constitueix una reacció fisiològica automàtica i fugaç davant un estímul concret (fet que permet transitar d'un estat emocional a un altre amb gran rapidesa, tal com s'aprofundeix a «Emoció, Intel·ligència Emocional i Motivació»). En canvi, el sentiment és un procés molt més complex mediat pel cervell i l'elaboració conscient. Tipologies de conducta Una conducta és qualsevol acció duta a terme per un organisme davant d'estímuls interns o externs. Inclou tant activitats directament observables com processos introspectius i no conscients.

Segons el seu origen i mecanisme de desenvolupament, es distingeixen tres grans categories: Conducta instintiva: Conjunt de patrons innats, no apresos i estereotipats que comparteixen tots els individus d'una mateixa espècie amb una finalitat de supervivència. S'activen per senyals interns o externs i, un cop consumats, necessiten un període refractari de temps abans de poder- se tornar a desencadenar. Aquests patrons no són susceptibles a ser condicionats. Conducta reflexa: Respostes automàtiques i involuntàries determinades pel sistema nerviós davant d'un estímul específic.

Poden classificar-se segons els receptors implicats: Exteroceptius: Provocats per estímuls de l'entorn exterior, com la contracció de la pupil·la davant de la llum (reflex pupil·lar). Interoceptius: Desencadenats per canvis interns als òrgans, com els reflexos viscerals. Propioceptius: Originats en estructures musculars i articulars, com el reflex patel·lar. Conducta apresa: Tota modificació del comportament generada a partir de l'experiència prèvia. Constitueix el nucli de la teoria conductista sota una premissa bàsica: tot el que es pot aprendre, també es pot desaprendre.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 13 ESQUEMA Classificació de les conductes humanes COMPROVA-HO 18 Per quina raó una resposta instintiva no es pot extingir mitjançant condicionament clàssic? Condicionament clàssic o pavlovià Desenvolupat inicialment pels treballs d'Ivan Pavlov a Rússia i posteriorment consolidat per John B. Watson als Estats Units, el condicionament clàssic descriu com s'associen dos estímuls per generar noves respostes reflexives.

Conducta instintiva Innata, estereotipada i no condicionable Conducta reflexa Resposta involuntària a estímuls específics Reflex exteroceptiu Estímuls de l'entorn extern com la llum Reflex interoceptiu Canvis viscerals interns de l'organisme Reflex propioceptiu Receptors musculars com el reflex patel·lar Conducta apresa Adquirida i modificable per l'experiència Condicionament clàssic Associació d'estímuls ambientals (E-R) Condicionament operant Control per les conseqüències ambientals Aprenentatge observacional Imitació i aprenentatge vicari de models Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 14 Esquema del condicionament clàssic de Pavlov mitjançant l'associació d'estímuls.

El procediment es basa en la transformació progressiva d'un senyal de l'entorn a través de diversos components: Estímul Incondicionat (EI): Aquell estímul que desencadena de forma automàtica, regular i innata una resposta sense que calgui cap aprenentatge anterior (per exemple, el menjar). Resposta Incondicionada (RI): La reacció fisiològica no apresa provocada de manera natural per l'estímul incondicionat (la salivació davant del menjar). Estímul Neutre (EN): Un estímul ambiental que, per si mateix, no genera la resposta reflexa estudiada (el so d'un xiulet abans de l'entrenament).

Estímul Condicionat (EC): L'antic estímul neutre que, després d'associar-se repetidament en el temps amb l'estímul incondicionat, adquireix la capacitat d'evocar la resposta. Resposta Condicionada (RC): Reacció apresa desencadenada per l'estímul condicionat, essent idèntica o molt similar a la resposta incondicionada original. Fenòmens i fases del condicionament clàssic Durant el procés d'associació intervenen diversos fenòmens dinàmics: Adquisició: Període inicial d'aprenentatge en què l'associació entre l'EN i l'EI es consolida i la resposta condicionada guanya intensitat i consistència.

Generalització: Tendència a emetre la resposta condicionada davant d'estímuls similars a l'estímul condicionat original. Pot tenir una funció clarament adaptativa (evitar vehicles en general en detectar el soroll de cotxes, camions o motos) o bé un origen traumàtic (fòbia generalitzada a sabates negres, sorolls violents o globus després d'una vivència angoixant). Discriminació: Habilitat d'un organisme per distingir entre l'estímul condicionat exacte i altres senyals semblants, inhibint la resposta davant d'aquests últims. És clau per a la supervivència ambiental (per exemple, distingir entre pells clares o individus sans i patrons nocius).

Extinció: Reducció gradual i desaparició de la resposta condicionada quan l'estímul condicionat es presenta de manera reiterada en solitari sense l'acompanyament de l'estímul incondicionat. També Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 15 es produeix si s'aparella el mateix estímul neutre amb un altre EI que condueixi a una resposta incompatible positiva. Recuperació espontània: Reaparició transitòria de la resposta condicionada prèviament extingida després d'un període de descans temporal, sense que hi hagi hagut nous assajos de reassociació.

Aplicacions terapèutiques: Contracondicionament i desensibilització sistemàtica El condicionament clàssic s'utilitza a la pràctica clínica per neutralitzar pors apreses i fòbies. El contracondicionament consisteix a provocar una nova resposta incompatible (com la relaxació) davant dels estímuls que desencadenen la por o ansietat clínica (com la visió d'una bata blanca hospitalària). La desensibilització sistemàtica aprofita aquest principi situant la persona en un context agradable i segur (com el joc o el repòs). Des d'aquest estat plaent, es va presentant l'estímul aversiu de manera progressiva i graduada.

El fonament neurofisiològic és clar: l'organisme no pot estar simultàniament relaxat i ansiós, de manera que l'activació incompatible de calma acaba per extingir la reacció fòbica. COMPROVA-HO 19 En què es diferencien la generalització i la discriminació en una resposta de por clínica? Condicionament operant o instrumental Formulat per B.F. Skinner als Estats Units, el condicionament operant estableix que les accions dels subjectes depenen de les conseqüències ambientals que aquestes produeixen. Si les conseqüències són favorables, la probabilitat que la conducta es repeteixi augmenta; si en canvi són aversives o desfavorables, la probabilitat decreix.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 16 Esquema de l'adquisició progressiva d'una conducta operant condicionada. En aquest procés es distingeix la conducta espontània inicial de l'organisme, la conducta operant que actua directament sobre l'entorn i la conducta operant condicionada, consolidada després de rebre contingències regulars del medi.

Diferència entre reforç i càstig La relació entre la conducta i la seva conseqüència es divideix en funció de l'objectiu sobre la conducta i de si s'administra o es retira un estímul: Tipus de contingència Acció sobre l'estímul Efecte sobre la freqüència de la conducta Mecanisme funcional Reforç positiu Presentació d'un estímul apetitiu Augmenta la probabilitat de repetició S'obté una conseqüència agradable com a resultat de l'acció. Reforç negatiu Retirada o omissió d'un estímul aversiu Augmenta la probabilitat de repetició La conducta permet l'escapament o fugida d'un malestar o n'evita l'aparició.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 17 Tipus de contingència Acció sobre l'estímul Efecte sobre la freqüència de la conducta Mecanisme funcional Càstig positiu Presentació d'un estímul aversiu Redueix la probabilitat de repetició S'aplica una conseqüència desagradable després de realitzar la conducta. Càstig negatiu (omissió) Retirada o pèrdua d'un estímul apetitiu Redueix la probabilitat de repetició L'organisme perd un benefici o un reforçador plaent quan comet l'acció. ERROR FREQÜENT Confondre el reforç negatiu amb el càstig. El reforç (tant el positiu com el negatiu) sempre incrementa la conducta.

En el reforç negatiu, el terme «negatiu» significa restar o treure un estímul aversiu desagradable (per exemple, prendre una pastilla per retirar el dolor de cap). En canvi, el càstig té com a finalitat invariable reduir o extingir la taxa de resposta d'un comportament. Programes de reforçament Els programes de reforçament són pautes que defineixen en quin moment i sota quines condicions una resposta anirà acompanyada d'un reforçador: Reforçament continu: Es reforça cadascuna de les emissions de la conducta operant. Condueix a un aprenentatge molt més ràpid durant la fase d'adquisició. Reforçament intermitent: Només es reforcen algunes de les respostes emeses.

Aconsegueix patrons de resposta molt més persistents i un aprenentatge molt més durador davant l'extinció. Aquests programes poden articular-se segons dos paràmetres, que poden presentar una modalitat fixa o variable: COMPROVA-HO 20 Quina diferència funcional existeix entre el reforçament continu i l'intermitent respecte a la resistència a l'extinció? Aprenentatge observacional o vicari Plantejat pel psicòleg Albert Bandura al Canadà, l'aprenentatge observacional va quedar evidenciat mitjançant el conegut experiment del ninot Bobo.

Aquesta teoria demostra que l'adquisició de conductes no depèn exclusivament de l'experiència directa de premis o càstigs, sinó que es pot Programes de raó: El reforçador s'administra en funció de la quantitat de respostes que executa el subjecte (per exemple, cada cert nombre exacte o aleatori de repeticions). 1 Programes d'interval: El lliurament del reforçador depèn exclusolat del temps transcorregut des de l'últim reforç, sempre que el subjecte emeti la conducta requerida. 2 Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 18 produir per imitació directa o mitjançant l'aprenentatge vicari (observant la conducta d'un model i les conseqüències que aquest rep).

Segons els teòrics de l'aprenentatge social, el comportament està determinat per la influència recíproca de tres elements: Els processos cognitius interns del subjecte. L'observació directa de la conducta que manifesten altres individus. L'entorn ambiental concret en el qual té lloc l'acció. Diferència entre motllurament (shaping) i modelatge Sovint es confonen dos procediments que tenen fonaments metodològics diferents: Motllurament (shaping): Tècnica d'origen operant que consisteix a ensenyar una conducta complexa dividint-la en fases successives i reforçant les aproximacions graduals a l'acció desitjada.

Modelatge: Tècnica basada en l'aprenentatge observacional on s'aprèn per la visualització d'un model que executa l'acció global, sense requerir un fraccionament gradual en passos successius. L'eficàcia del modelatge augmenta de forma substancial quan les paraules i les accions dels models mostren una coherència estricta. Els éssers humans presenten una tendència molt més elevada a imitar persones percebudes com a semblants a un mateix, que han assolit l'èxit o que gaudeixen de prestigi i reconeixement admirable. IDEES CLAU El conductisme defineix la psicologia científica com l'estudi observable de la relació causa- efecte entre estímuls i respostes.

En el condicionament clàssic, un Estímul Neutre (EN) es transforma en Estímul Condicionat (EC) en associar-se de forma reiterada a un Estímul Incondicionat (EI). La desensibilització sistemàtica extingeix la resposta d'ansietat o fòbica associant l'estímul temut a un estat incompatible de relaxació. El reforç sempre incrementa la probabilitat de la conducta (positiu si suma un estímul apetitiu, negatiu si retira un estímul aversiu), mentre que el càstig en redueix la freqüència. L'aprenentatge vicari de Bandura demostra que s'adquireixen conductes per observació dels models i de les seves conseqüències ambientals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21.

En què es distingeix essencialment el modelatge del motllurament (shaping)? 22. Per quin motiu un reforçament negatiu augmenta la freqüència d'una conducta en comptes de reduir-la? MODELS TEÒRICS 4 Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 19 Model Humanista i Teràpia Centrada en la Persona EN ACABAR SABRÀS Distingir la visió de la persona del model humanista respecte als enfocaments directius tradicionals. Identificar i descriure les tres actituds bàsiques de Carl Rogers en la relació d'ajuda. Analitzar el paper de l'ajudant capacitat fomentant l'autoexploració en comptes de proporcionar solucions.

Detectar els errors i conductes distorsionadores més freqüents en l'atenció sanitària i comunicativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Si una persona acudeix a consulta angoixada per prendre una decisió, per què oferir-li de seguida un bon consell pot empitjorar la situació? 1. La perspectiva humanista i el concepte de persona El model humanista sorgeix en oposició a les visions mecanicistes i deterministes de la conducta. Segons aquesta aproximació, encapçalada per Carl Rogers, la naturalesa humana és intrínsecament constructiva i s'orienta cap a la maduració continuada.

Les persones no responen únicament a instints primaris ni a condicionaments passius, sinó que cerquen activament el significat de la seva existència i la seva pròpia autenticitat. En el marc rogerià, la salut psicològica deriva de la capacitat d'experimentar-se a un mateix amb llibertat i coherència. Per contra, el patiment psíquic sorgeix del bloqueig del potencial de creixement i d'una manca de consciència respecte al propi Jo. Quan les necessitats essencials queden insatisfetes o s'ignoren, la persona perd el sentiment intern de seguretat, s'alteren les seves relacions interpersonals i es produeix un profund desequilibri emocional.

D'una forma propera, la logoteràpia assenyala que mitjançant el diàleg i la paraula es busca l'autenticitat vital; si la persona no aconsegueix trobar allò que dóna sentit a la seva trajectòria, apareix la desestabilització interna. COMPROVA-HO 24 Com defineix el model humanista l'origen del desequilibri o trastorn psicològic? 2. La relació d'ajuda i el rol de l'ajudant capacitat La relació d'ajuda és una modalitat d'interacció interpersonal destinada a activar els recursos d'un individu perquè aprengui a viure d'una manera més plena i autònoma.

Aquest vincle s'estableix formalment entre dues parts ben diferenciades: La persona necessitada: es troba en una circumstància de vulnerabilitat provocada per l'adversitat o pel dolor físic o psíquic en alguna dimensió vital. Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 20 L'ajudant capacitat: és el professional format que acompanya el procés sense despullar la persona del seu propi poder de decisió. Estar capacitat no equival a oferir respostes fetes ni solucions immediates.

La tasca de l'ajudant consisteix a afavorir l'autoexploració del pacient perquè ell mateix prengui consciència de les seves dificultats, assumeixi la seva situació o aprengui a conviure amb allò que no es pot transformar. La intervenció requereix tant habilitats tècniques com competències de relació (saber acollir, escoltar i comprendre), evitant conductes protectores o estereotipades que incapacitin el subjecte. Dins d'aquesta dinàmica s'entrecreuen les vivències d'ambdues bandes. El pacient arriba amb l'esperança que l'alliberin del malestar i escoltin la seva angoixa, però també amb la por a ser jutjat, malmès o abandonat.

Paral·lelament, el professional pretén ser útil i comprensiu, mentre enfronta la por a cometre errades, a mostrar-se invasiu o a no saber sostenir el dolor aliè. COMPROVA-HO 25 Què significa realment que un professional sanitari estigui 'capacitat' segons aquest model? 3. Principis de la Teràpia Centrada en la Persona La teràpia formulada per Carl Rogers rebutja qualsevol forma d'autoritarisme tècnic. Parteix d'un principi bàsic: ningú coneix millor la pròpia realitat que el mateix pacient. Tot ésser humà disposa de recursos interns suficients per auto-comprendre's i reorganitzar les seves actituds cap a l'autorealització si troba el clima adequat.

Per aquest motiu, el model aposta per la no directivitat i una ferma confiança mútua. El professional no imposa el camí ni diagnostica de manera freda; s'acosta a l'altre de forma respectuosa i propera, mantenint la distància professional necessària per implicar-se sense perdre la seva pròpia estabilitat.

ESQUEMA Pilars de la Teràpia Centrada en la Persona Principis essencials Bases conceptuals rogerianes Tendència actualitzadora Orientació natural al creixement No directivitat El pacient guia el procés Actituds terapèutiques Disposició interna de l'ajudant Comprensió empàtica Captar el marc de referència intern Respecte incondicional Acceptació sense judici de valor Autenticitat / Congruència Transparència i sinceritat professional Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 21 4. Les tres actituds bàsiques rogerianes Perquè es produeixi canvi terapèutic i creixement personal, Carl Rogers postula que no n'hi ha prou amb aplicar tècniques mecàniques.

L'eficàcia de l'ajuda depèn de l'adopció de tres actituds essencials de l'ajudant: Actitud rogeriana Significat clínic Expressió en consulta Comprensió empàtica Procés actiu de situar-se en la posició interna de l'altre per captar els seus sentiments i punts de vista sense perdre la pròpia identitat. No és una resposta automàtica; requereix temps per captar la individualitat única del pacient. Respecte incondicional Reconeixement de la vàlua intrínseca de la persona, acceptant el seu dret a viure i sentir el món a la seva manera. Atenció exempta de judicis de valor moral o menyspreus, considerant-la digna d'interès per si mateixa.

Autenticitat o congruència Capacitat del terapeuta de mostrar-se transparent i fidel a si mateix, sense refugiar-se en una façana professional fictícia. Genera un clima digne de confiança on el pacient indecís s'atreveix a compartir allò que experimenta. ERROR FREQÜENT Confondre l'empatia i l'autenticitat amb aplicar fórmules verbals o 'tècniques' apreses de memòria. Rogers adverteix expressament que aquests tres pilars són actituds vitals del professional. Si s'utilitzen com a estratègies artificials o mecàniques, esdevenen conductes estereotipades que bloquegen la connexió i generen desconfiança en el pacient.

COMPROVA-HO 26 Quina diferència hi ha entre aplicar tècniques de comunicació i mantenir l'autenticitat rogeriana? 5. Gestió dels elements no verbals i procediments clínics En el marc no directiu, la interacció terapèutica se sosté mitjançant l'atenció curosa a diversos senyals de comunicació i l'aplicació d'instruments concrets: El silenci: escoltar el que no es diu amb paraules implica llegir l'experiència interna amb humilitat, sense jutjar ni interpretar precipitadament. Cal distingir entre silencis d'expectativa, creatius, agressius o sorollosos, i aprendre a gestionar la incomoditat del nostre propi silenci interior.

La mirada: connecta i transmet dignitat, serenor i reconeixement; tanmateix, s'ha de modular i desviar oportunament si esdevé invasiva o fa sentir el pacient avergonyit, culpable o excessivament escrutat. El contacte físic: pot oferir consol, però exigeix mesura. Ha de ser coherent amb el context, triant el moment oportú i evitant l'excés per no resultar inadequat. Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 22 Eines de conversa: l'ús de preguntes obertes convida al diàleg sense presses. L'escolta activa atén tant el canal verbal com el no verbal (vegeu «Comunicació Humana — Principis, axiomes i escolta activa»).

La reformulació permet contrastar de manera conjunta el missatge emès, i la confrontació posa en evidència contradiccions o ambivalències entre allò que la persona sent, diu i fa; aquesta darrera només és viable després d'haver consolidat una sòlida comprensió mútua, ja que d'altra manera pot trencar l'aliança terapèutica. 6. Errades habituals i conductes desaconsellades en la relació d'ajuda La trobada assistencial es desvirtua quan el professional cau en hàbits directius o en barreres defensives. La relació d'ajuda no és un interrogatori, ni un debat intel·lectual, ni una xerrada superficial sense rumb, ni un discurs de persuasió.

EXEMPLE Actuació que bloqueja la relació: Un pacient expressa angoixa per un tractament llarg i el terapeuta li etziba d'immediat: «No s'ha de preocupar gens, el que ha de fer demà mateix és sortir a caminar i no pensar-hi més; altres persones ho tenen molt pitjor» (donar ordres, minimitzar el problema, comparar i aconsellar prematurament). Actuació facilitadora: Acollir l'emoció dient: «Veig que aquesta incertesa et genera un pes important i et fa sentir inquiet» (reformulació i comprensió empàtica, deixant espai al silenci perquè aprofundeixi en la seva experiència).

A la taula següent s'enumeren les principals equivocacions que cal defugir a l'espai de consulta: Tipus d'errada Manifestació concreta en consulta Efecte negatiu sobre el pacient Inici inadequat i precipitació No presentar-se o començar a interrogar sense aclarir el propòsit de la trobada. Genera desorientació, recel i manca d'enquadrament. Directivitat i consell prematur Aconsellar solucions ràpides, donar ordres i voler resoldre-ho tot immediatament. Incapacita el pacient i frena la seva reflexió autònoma. Judici i moralització Criticar opinions, culpabilitzar, retreure o pretendre moralitzar sobre la seva conducta. Provoca sentiments de culpa, inferioritat i tancament emocional.

Infracció dels temps i silencis Interrompre els silencis reflexius, confrontar bruscament o estar més pendent de la pròpia resposta que de la parla de l'altre. Rompre el ritme de processament de la persona i destrueix la connexió. Desvalorització de l'experiència Minimitzar el malestar expressat o establir comparacions amb terceres persones. Fa que l'individu se senti incomprès, ridiculitzat o desautoritzat en el seu dolor. COMPROVA-HO 27 Per què s'ha d'evitar donar solucions o consells immediats durant una entrevista d'ajuda?

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 23 IDEES CLAU El model humanista concep l'ésser humà com una entitat positiva orientada cap a l'autorealització i el creixement. El patiment psíquic s'origina per la desconnexió del propi Jo i el bloqueig de les potencialitats internes. L'ajudant capacitat no instrueix ni dóna solucions ràpides, sinó que fomenta l'autoexploració i l'autonomia del consultant. La teràpia centrada en la persona es basa en la no directivitat i en el reconeixement que el pacient és qui millor comprèn la seva situació.

Les tres actituds terapèutiques nuclears descrites per Carl Rogers són l'empatia profunda, el respecte incondicional i la congruència o autenticitat. Aconsellar de manera prematura, moralitzar, interrompre els silencis i jutjar invaliden la relació d'ajuda i n'impedeixen l'eficàcia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. En què es diferencia el concepte d'ajudant capacitat del d'un expert que prescriu solucions? 29. Com s'ha de gestionar terapèuticament el silenci a l'espai de consulta? 30. Quines conseqüències té per a la relació assistencial confrontar el pacient de forma brusca o massa primerenca? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31.

Quin principi regeix el funcionament de l'Allò o Id? 32. Com s'anomena la canalització d'impulsos inacceptables cap a conductes socialment valorades? 33. Quin mecanisme utilitza un subjecte que atribueix a altres persones els seus propis defectes o desitjos? 34. Quina instància psíquica és responsable d'aplicar les normes socials i la censura moral?

Principi de la censura moral a) Principi de la lògica formal b) Principi del plaer immediat c) Principi de la realitat objectiva d) Desplaçament a) Intel·lectualització b) Sublimació c) Projecció d) Regressió a) Negació b) Projecció c) Racionalització d) El Jo a) El Superjò b) L'Allò c) El preconscient d) Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 24 35. Quin estímul provoca una reacció biològica automàtica i no apresa des del primer moment? 36. Com s'anomena la retirada d'un malestar que augmenta la repetició d'una conducta? 37. Quin programa de reforçament genera una taxa de conducta més resistent a l'extinció? 38.

Quin factor afavoreix una major imitació d'una conducta segons la teoria observacional de Bandura? 39. Quin és l'origen del malestar psicològic segons la visió de Carl Rogers? 40. Quina funció essencial té l'ajudant en una intervenció centrada en la persona? 41. Quina de les següents és una de les tres actituds terapèutiques de Rogers? 42. Quina conducta professional perjudica directament l'establiment d'una relació d'ajuda adequada?

5 Estímul Incondicionat a) Estímul Condicionat b) Estímul Neutre c) Estímul Discriminatiu d) Reforç negatiu a) Càstig positiu b) Càstig negatiu c) Reforç positiu d) Motllurament continu a) Reforçament continu b) Condicionament clàssic c) Reforçament intermitent d) Ús exclusiu de reforçadors continus a) Models percebuts amb èxit i semblança b) Absència de processos interns c) Models amb conductes contradictòries d) El conflicte neuròtic derivat del principi de plaer a) La manca d'aprenentatge d'habilitats socials bàsiques b) La presència d'esquemes mentals i creences distorsionades c) L'obstrucció del potencial i la inconsciència del Jo d) Aportar consells detallats per resoldre el problema a) Dirigir l'entrevista mitjançant preguntes molt tancades b) Assenyalar immediatament les contradiccions del seu discurs c) Facilitar que el subjecte s'autoexplori i decideixi d) L'ús de la persuasió lògica sobre el pacient a) La interpretació sistemàtica del llenguatge inconscient b) L'autenticitat o congruència en el vincle c) La neutralitat distant davant del sofriment aliè d) Fer reformulacions dels sentiments que expressa l'altre a) Donar solucions immediates i jutjar les seves decisions b) Mantenir períodes de silenci reflexiu en consulta c) Desviar la mirada per evitar crear incomoditat d) Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 25 Cognitivisme i Pensament — Model ABC d'Ellis i Distorsions Cognitives de Beck EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les fases del model ABCDE d'Albert Ellis en un cas clínic.

Distingir els tres nivells estructurals del processament cognitiu segons Aaron Beck. Identificar les principals distorsions cognitives en expressions verbals quotidianes. Classificar els trastorns psicopatològics del curs i del contingut del pensament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Davant d'un mateix fet advers com perdre la feina, per què dues persones reaccionen amb emocions i conductes totalment oposades? El corrent cognitiu sosté que el patiment psicològic i les respostes conductuals no depenen directament dels fets que vivim, sinó de com la ment humana processa, interpreta i avalua aquesta realitat mitjançant esquemes interns.

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 26 ESQUEMA Estructura del model cognitiu i el pensament Fonaments del Model Cognitiu i Processos de Pensament La cognició engloba l'activitat mental implicada en la comprensió, el tractament i la transmissió d'informació a partir de les dades sensorials. El pensament opera com una acció deliberada per resoldre problemes mitjançant imatges mentals i conceptes abstractes. Nivell de processament Processos psicològics Funció adaptativa bàsica Baix Sensació, percepció i atenció Recepció d'estímuls, organització sensorial i focalització conscient.

Model Cognitiu Determinació del malestar per via del pensament TREC d'Albert Ellis Model seqüencial ABCDE i creences Model ABCDE Fets, creences, conseqüències i debat Creences irracionals Exigències absolutes dogmàtiques Cognitivisme de Beck Nivells cognitius i distorsions Nivells de pensament Automàtics, regles intermèdies i esquemes Biaixos cognitius Errors sistemàtics de processament Trastorns del Pensament Alteracions de curs i de contingut Alteracions de curs Ritme i coherència associativa Alteracions de contingut Deliris, obsessions i sobrevaloració Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 27 Nivell de processament Processos psicològics Funció adaptativa bàsica Mig Aprenentatge, memòria i comunicació Adquisició d'habilitats, emmagatzematge d'informació i domini del llenguatge.

Alt Raonament, resolució de problemes i creativitat Extracció d'inferències, presa de decisions i generació d'alternatives originals. Pel que fa al raonament lògic, trobem dues modalitats principals: Pensament inductiu: obté conclusions generals a partir de l'observació regular de casos concrets. Pensament deductiu: deriva conclusions particulars necessàries a partir de premisses generals establertes. COMPROVA-HO 44 En quina modalitat de raonament ens basem si afirmem que «tots els mamífers respiren oxigen; el gos és un mamífer; per tant, el gos respira oxigen»?

Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) d'Albert Ellis: El Model ABCDE Desenvolupada per Albert Ellis, la teràpia parteix del principi que les persones sostenen filosofies personals rígides que desemboquen en pertorbacions emocionals i conductuals. La intervenció terapèutica és activa, breu i focalitzada a debatre aquestes idees. El funcionament psíquic s'articula a través del model seqüencial ABCDE: DEFINICIÓ Les creences irracionals són patrons cognitius falsos, automàtics i disfuncionals que es mantenen de forma dogmàtica mitjançant exigències absolutes («hauria de», «és necessari que»), transformant simples preferències personals en necessitats vitals inexistents.

Ellis sintetitza aquestes idees absolutistes en tres grans eixos nuclears: «He de fer-ho tot perfecte per guanyar-me l'afecte i l'aprovació incondicional dels altres.» «Totes les persones han d'actuar de manera justa i correcta amb mi en tot moment.» A (Esdeveniment activador): el fet ambiental o la situació objectiva que desencadena el procés. 1 B (Creences - Beliefs): el sistema d'idees, valoracions i pensaments amb què la persona interpreta l'esdeveniment. Poden ser racionals o irracionals. 2 C (Conseqüències): les respostes emocionals i conductuals derivades de B. Quan B és rígid, C pren un caràcter autodestructiu com ansietat o abatiment.

3 D (Debat o contraargumentació): discussió estructurada i qüestionament lògic dut a terme per confrontar la irracionalitat de les creences. 4 E (Nova creença efectiva): assimilació d'una perspectiva mental flexible que promou noves conductes i estats emocionals adaptatius. 5 Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 28 «Les circumstàncies i el món han de ser sempre còmodes, justos i lliures de frustracions.» ERROR FREQÜENT Confondre l'esdeveniment activador (A) com la causa directa de l'impacte emocional (C).

A l'examen cal justificar sempre que la resposta emocional sorgeix del sistema de creences intermèdies (B); el fet extern per si sol mai produeix el trastorn emocional de forma mecànica. COMPROVA-HO 45 Quina diferència funcional existeix entre la fase B i la fase D del model d'Ellis? Teoria Cognitiva d'Aaron Beck: Nivells de Processament Aaron Beck estructura l'organització cognitiva en tres estrats superposats, cadascun amb diferent grau d'accessibilitat conscient i estabilitat estructural: Nivell cognitiu Característiques estructurals Manifestació clínica Pensaments automàtics Superficials, fugaços, involuntaris i fàcilment accessibles a la consciència.

Missatges telegràfics interns que el pacient accepta com a veritats indiscutibles. Creences intermèdies Regles subjacents, presumpcions, actituds i mandats personals («si... aleshores...»). Normes internes rígides basades en exigències condicionals per regular la conducta. Esquemes nuclears Estructures profundes, estables i implícites sobre el Jo, els altres i el futur. Filtres bàsics de significat; la seva modificació suposa una reestructuració radical. PER RECORDAR-HO Reestructurar no significa forçar un pensament positivista ingenu ni creure que «tot anirà bé». L'objectiu és assolir flexibilitat de pensament i lògica realista, eliminant la dramatització i acceptant alternatives funcionals.

Catàleg de Distorsions Cognitives Les distorsions cognitives són biaixos o errors sistemàtics en el processament de la informació. La ment interpreta erròniament les dades de l'entorn donant pas a respostes desadaptatives. Distorsió cognitiva Mecanisme d'error Exemple clínic Pensament polaritzat o dicotòmic Classificació de l'experiència en extrems oposats sense matisos intermedis (tot o res, èxit o fracàs).

«Si el tractament no surt impecable, sóc un complet incompetent.» Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 29 Distorsió cognitiva Mecanisme d'error Exemple clínic Sobregeneralització Extracció d'una norma universal a partir d'un fet negatiu aïllat, emprant termes com «sempre», «mai» o «tothom». «He comès un error d'agenda; mai faré res a temps.» Filtre mental (Abstracció selectiva) Focus exclusiu en un detall negatiu, desatenent el context global i reforçant el prejudici previ. «Tots m'han felicitat però algú ha badallat: ha estat un desastre.» Inferència arbitrària Elaboració de conclusions i endevinació de pensaments aliens sense proves empíriques.

«El metge no m'ha somrigut perquè pensa que no tinc remei.» Magnificació o minimització Alteració de la magnitud dels fets: exageració dels defectes propis o infravaloració dels èxits. «Aconseguir l'alta és pura sort, però la recaiguda és culpa meva.» Raonament emocional Suposició que les sensacions internes reflecteixen fidelment la realitat objectiva. «Sento molta por davant d'aquesta prova, per tant segur que anirà malament.» Personalització Atribució infundada de la responsabilitat d'esdeveniments externs o conductes alienes a un mateix.

«El company fa mala cara; dec haver fet alguna cosa malament.» Exigències i perfeccionisme («Hauria de») Manteniment de regles intransigents sobre el comportament propi o aliè amb baixa tolerància al marge d'error. «Hauria d'estar alegre sempre i no mostrar cap símptoma de fatiga.» Catastrofisme Anticipació constant del pitjor desenllaç imaginable sense indicis reals que el justifiquin. «Aquesta molèstia lleu al braç és sens dubte l'inici d'una paràlisi definitiva.» Etiquetes globals Definició simplista de la identitat sencera a partir d'un comportament puntual o un defecte.

«He suspès l'examen clínic: sóc un inútil.» Negació Rebuig a admetre la presència o l'abast d'un problema advers real per evitar el malestar. «Aquests símptomes no tenen importància, puc continuar sense metges.» Recompensa divina Creença passiva que els problemes es resoldran favorablement en el futur sense necessitat d'actuar. «Si aguanto en silenci tot el patiment, algun dia tot s'arreglarà sol.» COMPROVA-HO 46 Quin biaix cognitiu comet un pacient que diu: «M'he marejat una mica a la sala d'espera; de ben segur patiré un col·lapse cardíac imminent»?

Psicologia i Comunicació: Apunts de Grau en Fisioteràpia 30 Alteracions del Curs i del Contingut del Pensament Més enllà dels biaixos habituals, l'examen psicopatològic distingeix alteracions estructurals en la velocitat i associació d'idees (trastorns del curs) respecte a les distorsions temàtiques o de convicció interna (trastorns del contingut). Tipus d'alteració Manifestació psicopatològica Quadre típic associat Pensament inhibit Lentitud psíquica extrema, pobresa ideativa i dificultat d'expressió verbal. Episodis depressius majors. Pensament perseverant Repetició insistent d'un mateix tema o concepte amb incapacitat per canviar de focus. Deteriorament cognitiu i demències.

Pensament prolix Discurs sobrecarregat de detalls trivials i aclariments accessoris sense perdre el fil. Epilèpsia i trastorns orgànics. Pensament fugitiu Acceleració associativa massiva (fuga d'idees) amb canvis continus d'objectiu. Fases maníaques. Pensament incoherent Destrucció de l'estructura gramatical i sintàctica del discurs. Psicosi esquizofrènica greu. Pensament disgregat Discurs gramaticalment formal però sense nexe lògic entre les idees exposades. Esquizofrènia. Pensament interceptat Tall brusc i sobtat del flux d'idees amb sensació de ment buida. Esquizofrènia. Dins els trastorns del contingut, es…