Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 1 Grau en Fisioteràpia Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts d'Anatomofisiologia 1 sobre el sistema nerviós: neuroglia, tronc encefàlic, escorça, medul·la espinal, meninges, LCR i vascularització cerebral.

APREN.AI Índex 1 Organització cel·lular i funcional del sistema nerviós Origen embrionari i tipus cel·lulars principals Neuroglia del Sistema Nerviós Central (SNC) Neuroglia del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Classificació anatòmica i funcional del sistema nerviós 2 Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals Organització general de l'encèfal Tronc de l'encèfal: estructura i rellevància vital Hemisferis cerebrals, asimetria funcional i cos callós Morfologia cortical: lòbuls cerebrals i solcs principals Gir precentral i gir postcentral 3 Estructures profundes del cervell: tàlem, nuclis basals i sistema límbic El tàlem: centre de distribució sensorial Nuclis basals i control motor Sistema límbic: emoció i memòria 4 Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores Anatomia regional i límits de la medul·la espinal Organització interna: desenvolupament i substància medul·lar Formació dels nervis perifèrics, dermatomes i miotomes Vies motores i semiologia de lesió de motoneurona 5 Meninges, barrera hematoencefàlica i circulació del LCR Cobertes protectores del sistema nerviós central: les meninges La barrera hematoencefàlica Producció i propietats del líquid cefaloraquidi (LCR) Circuit ventricular i dinàmica de circulació del LCR 6 Vascularització arterial i venosa de l'encèfal Aportació arterial a l'encèfal Polígon de Willis i distribució cerebral Drenatge venós i sinus durals Repercussió clínica: congestió jugular 7 Resum per repassar Organització cel·lular i funcional Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals Estructures profundes i sistema límbic Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 1 Medul·la espinal i motilitat Meninges, LCR i circulació cerebral Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 2 1 Organització cel·lular i funcional del sistema nerviós EN ACABAR SABRÀS Distingir l'origen embrionari del teixit nerviós i les propietats de neurones i glia. Classificar les cèl·lules glials segons pertanyin al SNC o al SNP i associar cadascuna a la seva funció. Diferenciar les divisions anatòmiques i funcionals del sistema nerviós humà. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el sistema nerviós necessita més cèl·lules glials que neurones per funcionar adequadament?

El sistema nerviós és una xarxa complexa encarregada de coordinar les funcions corporals, processar la informació sensorial i generar respostes adaptatives. ESQUEMA Organització global del sistema nerviós Origen embrionari i tipus cel·lulars principals Durant el desenvolupament embrionari primerenc, el teixit nerviós es forma a partir de la capa germinativa més externa, l'ectoderma. Aquest procés morfogenètic rep el nom de neurulació, mitjançant el qual es constitueixen les bases primordials del sistema nerviós. Histològicament, el teixit nerviós conté dues poblacions de cèl·lules especialitzades: Neurones: presents tant al sistema nerviós central com al perifèric.

Actuen com a unitats conductores bàsiques que capten estímuls a través de receptors i vies aferents, duen a terme la integració i el processament central de les dades, i elaboren respostes conduïdes mitjançant vies eferents. Cèl·lules glials (o glia): cèl·lules no conductores de suport fonamental per a la supervivència, protecció i funcionament de les xarxes neuronals.

Sistema Nerviós Central Encèfal i medul·la espinal Glia del SNC Astròcits, oligodendròcits, micròglia i epèndim Sistema Nerviós Perifèric Nervis cranials i espinals Glia del SNP Cèl·lules de Schwann i satèl·lit Divisió Somàtica Control voluntari Divisió Autònoma Control visceral involuntari Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 3 COMPROVA-HO 2 De quina capa embrionària sorgeix el teixit nerviós i mitjançant quin procés clau?

Neuroglia del Sistema Nerviós Central (SNC) Dins del sistema nerviós central es troben quatre varietats de cèl·lules glials, cadascuna altament especialitzada en una tasca fisiològica concreta: Astròcits: proporcionen suport estructural, actuen com a nexe físic i metabòlic entre els capil·lars sanguinis i les neurones, participen activament en el metabolisme dels neurotransmissors i contribueixen a formar la barrera hematoencefàlica (vegeu «Meninges, barrera hematoencefàlica i circulació del LCR»). Oligodendròcits: cèl·lules encarregades de sintetitzar la beina de mielina que aïlla múltiples axons simultàniament a l'interior del SNC.

Micròglia: elements amb funció defensiva i immunitària; ingereixen i eliminen restes cel·lulars, teixit danyat i microorganismes patògens. Cèl·lules ependimàries: epiteli que entapissa la superfície interna dels ventricles cerebrals i el conducte central de la medul·la espinal, facilitant amb la seva activitat el moviment del líquid cefaloraquidi. Neuroglia del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) En el sistema nerviós perifèric, el suport estructural i metabòlic depèn de dues cèl·lules específiques: Cèl·lules de Schwann: generen la beina de mielina al voltant dels axons del SNP. A diferència dels seus anàlegs del SNC, cada cèl·lula mielinitza un únic segment axonal.

Cèl·lules satèl·lit: cèl·lules de suport metabòlic i mecànic situades al voltant dels somes neuronals als ganglis raquidis.

Tipus glial Localització Funció principal Astròcit SNC Barrera hematoencefàlica, unió neurona-vas, suport i metabolisme de neurotransmissors Oligodendròcit SNC Formació de mielina per a múltiples axons Micròglia SNC Fagocitosi de microbis i neteja de detritus cel·lulars Cèl·lules ependimàries SNC Revestiment ventricular i mobilització de líquid cefaloraquidi Cèl·lula de Schwann SNP Mielinització d'axons perifèrics Cèl·lula satèl·lit SNP Suport mecànic i tròfic als ganglis raquidis Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 4 ERROR FREQÜENT Confondre els oligodendròcits amb les cèl·lules de Schwann és una errada habitual d'examen.

Recorda que els oligodendròcits operen exclusivament al SNC mielinitzant múltiples axons a la vegada, mentre que les cèl·lules de Schwann formen la mielina únicament al SNP. COMPROVA-HO 3 Quina cèl·lula s'encarrega de fagocitar residus cel·lulars i patògens al SNC? Classificació anatòmica i funcional del sistema nerviós Per facilitar-ne l'estudi, el sistema nerviós s'organitza segons dos criteris complementaris: Classificació anatòmica Es fonamenta en la disposició espacial i la dissecció visual de les estructures: Sistema Nerviós Central (SNC): comprèn l'encèfal i la medul·la espinal (vegeu «Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals» i «Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores»).

Sistema Nerviós Perifèric (SNP): constituït pels nervis cranials i els nervis espinals que connecten el neuroeix amb els teixits perifèrics. Classificació funcional Es basa en el tipus de control que s'exerceix sobre els òrgans efectors i les vísceres: Sistema Nerviós Somàtic (SNS): implicat en el control de respostes voluntàries i la relació amb l'entorn. Sistema Nerviós Autònom (SNA) o vegetatiu: regula les accions involuntàries sobre els òrgans interns i vísceres. Es subdivideix en: Divisió simpàtica (SNS simpàtic): prepara l'organisme per a situacions d'alerta o despesa energètica.

Divisió parasimpàtica (SNP parasimpàtic): promou activitats de repòs, conservació d'energia i recuperació funcional. Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 5 ESQUEMA Subdivisions del Sistema Nerviós COMPROVA-HO 4 En quines dues grans branques funcionals es divideix el sistema nerviós autònom? IDEES CLAU El teixit nerviós s'origina a l'ectoderma embrionari mitjançant el procés de neurulació. Les neurones s'encarreguen de rebre estímuls, integrar senyals i transmetre respostes motores o secretores. Al SNC, els oligodendròcits mielinitzen axons, els astròcits participen en la barrera hematoencefàlica i la micròglia té funció defensiva.

Al SNP, la mielinització depèn exclusivament de les cèl·lules de Schwann, mentre que les cèl·lules satèl·lit protegeixen els ganglis raquidis. El sistema nerviós es classifica anàtomicament en SNC i SNP, i funcionalment en somàtic (voluntari) i autònom (involuntari, dividit en simpàtic i parasimpàtic). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència funcional existeix entre oligodendròcits i cèl·lules de Schwann pel que fa a la mielina? 6. Quines cèl·lules glials recobreixen les cavitats ventriculars cerebrals i quina és la seva acció?

Criteri Anatòmic Segons estructures físiques SNC Encèfal i medul·la espinal SNP Nervis perifèrics i ganglis Criteri Funcional Segons tipus d'acció Somàtic (SNS) Voluntari i relació Autònom (SNA) Involuntari o visceral Simpàtic Alerta i despesa energètica Parasimpàtic Repòs i estalvi d'energia Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. De quina capa embrionària deriva el sistema nerviós durant la neurulació? 8. Quina cèl·lula glial forma part de la barrera hematoencefàlica i metabolitza neurotransmissors al SNC? 9. On es localitzen primordialment les cèl·lules satèl·lit? 10.

Com es divideix funcionalment el sistema nerviós segons el control sobre les vísceres? 2 Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals EN ACABAR SABRÀS Distingir les regions del tronc encefàlic i reconèixer la seva transcendència vital en el control vegetatiu. Explicar l'asimetria dels hemisferis cerebrals i el paper de connexió del cos callós. Localitzar els lòbuls corticals cerebrals i associar cadascun amb les seves funcions essencials. Diferenciar funcionalment i anatòmicament el gir precentral (motor) del gir postcentral (sensitiu).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un dany greu a la base de l'encèfal atura el cor o la respiració mentre que una lesió a l'escorça cerebral sol mantenir les constants vitals? Organització general de l'encèfal L'encèfal constitueix la porció del sistema nerviós central continguda a l'interior de la cavitat cranial. Aquesta gran estructura processa la informació aferent, integra respostes i coordina les funcions corporals superiors.

Des d'una perspectiva macroscòpica, l'encèfal s'organitza en tres regions Mesènquima a) Mesoderma b) Ectoderma c) Endoderma d) Micròglia a) Astròcit b) Oligodendròcit c) Cèl·lula satèl·lit d) Vies aferents corticals a) Conducte de l'epèndim b) Ganglis raquidis c) Ventricles cerebrals d) SNC i SNP a) Central i Perifèric b) Aferent i Eferent c) Somàtic i Autònom d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 7 principals: Tronc de l'encèfal: situat en la base cranial, connecta funcionalment l'encèfal amb la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores»). Cerebel: disposat dorsalment al tronc, configurat per dos hemisferis que coordinen la precisió motora.

Cervell: format pel telencèfal (els dos hemisferis cerebrals que allotgen l'escorça) i el diencèfal, situat centralment entre ambdós (on s'allotja el tàlem; vegeu «Estructures profundes del cervell: tàlem, nuclis basals i sistema límbic»). ESQUEMA Divisions macroscòpiques de l'encèfal Tronc de l'encèfal: estructura i rellevància vital El tronc encefàlic és l'estructura més arcaica de l'encèfal des del punt de vista filogenètic. Es divideix de cabal a rostral en tres segments anatòmics ben diferenciats: el bulb raquidi (la prolongació directa de la medul·la espinal en travessar el forat magne), el pont o protuberància, i el mesencèfal.

Aquesta regió conté els centres vitals vegetatius que mantenen la supervivència de l'organisme. Regula la funció respiratòria, el control cardiovascular, la temperatura corporal, l'activació cortical i nombrosos automatismes basals. Una commoció o lesió destructiva en el tronc encefàlic condueix de manera immediata a la mort de l'individu, a diferència d'una lesió circumscrita a l'escorça cerebral, que pot manifestar-se en dèficits motors o cognitius sense aturar les constants vitals. A més d'allotjar centres autònoms, en el tronc de l'encèfal se situen les sortides dels nervis cranials (pertanyents al SNP), amb l'excepció de la retina, que constitueix una sortida del propi SNC.

En observar el fons d'ull, la retina permet visualitzar de manera no invasiva una prolongació directa del teixit nerviós central. Tronc de l'encèfal Centres vitals i nervis cranials Bulb raquidi Continuació cranial de la medul·la Pont Protuberància del tronc encefàlic Mesencèfal Porció superior del tronc Cerebel Dos hemisferis de coordinació motora Cervell Processament integratiu i conscient Telencèfal Hemisferis cerebrals i lòbuls corticals Diencèfal Estructures centrals internes Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 8 COMPROVA-HO 12 Per quina raó clínica una lesió al tronc de l'encèfal resulta mortal mentre que un dany focal a l'escorça cerebral no atura la vida?

Hemisferis cerebrals, asimetria funcional i cos callós El cervell està dividit en dos hemisferis cerebrals separats per la profunda fissura interhemisfèrica. Ambdós costats estan connectats físicament i funcionalment pel cos callós, una gruixuda comissura de fibres blanques que transmet informació contínua entre el telencèfal dret i l'esquerre per unificar la resposta del cos. El control motor de l'organisme és encreuat: l'hemisferi dret dirigeix la motricitat de la meitat esquerra del cos, mentre que l'hemisferi esquerre comanda la meitat dreta.

A més d'aquest encreuament motor, existeix una especialització o lateralització funcional: Hemisferi esquerre: especialitzat en la capacitat intel·lectual, el raonament científic i el processament del llenguatge articulat. Les seves alteracions solen provocar trastorns de la parla o dificultats d'expressió. Hemisferi dret: relacionat amb l'orientació espacial, la creativitat artística, la imaginació i la interpretació emocional global. Aquesta asimetria es reflecteix en la resposta a la malaltia. Quan es danya l'hemisferi esquerre, l'hemisferi dret processa la situació sota un biaix purament emocional, fet que sol agreujar el patiment subjectiu del pacient.

En contrast, les lesions a l'hemisferi dret poden cursar amb una indiferència emocional cridanera o amb heminegligència, un trastorn en què el pacient deixa de reconèixer o atendre la meitat contralateral del seu cos i de l'espai extern. Quan el cos callós queda afectat o seccionat, es genera una síndrome de desconnexió interhemisfèrica, en què cadascun dels hemisferis processa la informació de manera independent. COMPROVA-HO 13 Quina manifestació clínica característica pot presentar una lesió severa a l'hemisferi dret pel que fa a l'esquema corporal?

Morfologia cortical: lòbuls cerebrals i solcs principals L'escorça cerebral humana presenta una superfície plegada amb nombrosos replecs denominats girs (o circumvolucions), delimitats per depressions conegudes com a solcs. Durant el desenvolupament evolutiu, l'expansió ràpida de l'escorça ha enterrat part del teixit cap a la profunditat, configurant una sèrie de lòbuls que reben majoritàriament el nom de l'os cranial adjacent: Lòbul cerebral Funcions primàries associades Efecte o manifestació d'una lesió Lòbul frontal Control i planificació del moviment voluntari; àrea prefrontal orientada al judici, la convivència i la inhibició social de la conducta.

Pèrdua del control motor voluntari, impulsivitat i pèrdua de la inhibició de conductes asocials. Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 9 Lòbul cerebral Funcions primàries associades Efecte o manifestació d'una lesió Lòbul parietal Percepció somatosensorial (tacte, dolor, temperatura), propiocepció, esquema corporal i àrees associatives d'integració conceptual. Alteració de la sensibilitat corporal i dificultats per associar conceptes sensorials o reconèixer objectes. Lòbul occipital Processament i recepció primària dels estímuls visuals. Ceguesa d'origen cortical, malgrat el funcionament correcte de l'ull o del nervi òptic.

Lòbul temporal Processament auditiu i consolidació de processos de la memòria. Dèficits de la capacitat auditiva i alteracions en el record o la memòria. Lòbul de la ínsula Còrtex profund ocult a l'interior del solc lateral, implicat en la integració viscerosensorial. Alteracions autonòmiques i del processament interoceptiu. Dos solcs anatòmics estableixen les fites de referència principals a la cara lateral de l'hemisferi: Gir precentral i gir postcentral La frontera que marca el solc central delimita dues circumvolucions verticals adjacents d'enorme transcendència funcional: Per davant del solc central, al lòbul frontal, s'ubica el gir precentral.

Aquest gir allotja l'àrea motora primària, constituïda com un mapa motor complet del cos des d'on arrenquen les neurones que descendeixen cap a la medul·la espinal per activar la musculatura voluntària. En aquest mateix lòbul es localitzen àrees motrius encarregades de sincronitzar el seguiment visual dels objectes i estructures coordinadores d'automatismes adquirits complexos com la dansa o la conducció. Per darrere del solc central, al lòbul parietal, es troba el gir postcentral. Aquesta regió conté l'àrea somatosensorial primària (o somàtica primària). Recluta la informació de les vies sensitives del tacte i de la propiocepció que prové de tots els receptors perifèrics.

Gràcies a aquesta àrea, l'individu és conscient del punt exacte del seu cos on s'aplica un estímul mecànic, fins i tot mantenint els ulls tancats. ERROR FREQÜENT Confondre la ubicació i la funció del gir precentral amb la del postcentral fa perdre punts habitualment als exàmens. Recorda la regla anatòmica elemental: el front pensa i actua (gir precentral = lòbul frontal = funció motora primària); la paret de darrere sent (gir postcentral = lòbul parietal = funció sensitiva primària). Invertir els termes suposa atribuir el mapa motor a la regió parietal o viceversa. Solc lateral: separa el lòbul temporal del lòbul parietal i frontal.

En separar les vores d'aquest solc, es visualitza l'escorça oculta de la ínsula. 1 Solc central: separa clarament el lòbul frontal del lòbul parietal, establint la frontera funcional entre la motricitat i la sensibilitat corporal. 2 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 10 COMPROVA-HO 14 A quina estructura cerebral i a quin lòbul arriba la informació conscient del tacte procedent de la pell? IDEES CLAU L'encèfal humà s'organitza en tres divisions fonamentals: tronc de l'encèfal, cerebel i cervell (telencèfal i diencèfal).

El tronc encefàlic (format per bulb raquidi, pont i mesencèfal) acull els centres vitals que regulen la respiració, la funció cardiovascular i l'activació basal. Tots els nervis cranials emergeixen del tronc de l'encèfal, amb l'excepció de la retina, que és una extensió directa del sistema nerviós central. El cos callós és el feix comissural de substància blanca que manté la integració funcional i la comunicació entre ambdós hemisferis cerebrals. El solc central actua com a eix funcional que divideix el gir precentral motor (lòbul frontal) del gir postcentral somatosensorial (lòbul parietal). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quines estructures anatòmiques integren el tronc de l'encèfal i per què és crític per a la supervivència? 16. En què es diferencien funcionalment i anatòmicament el gir precentral i el gir postcentral? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quina part de l'encèfal s'encarrega directament del manteniment dels centres respiratoris i cardiovasculars vitals? 18. Quina estructura és una prolongació directa del SNC visible des de l'exterior sense dissecció? 19. Quina és la funció clau de la comissura del cos callós?

El tronc de l'encèfal a) El lòbul parietal b) El cos callós c) L'escorça prefrontal d) El nervi auditiu a) El gir precentral b) El nervi facial c) La retina ocular d) Coordinar exclusivament el batec cardíac a) Substituir la funció del solc lateral b) Connectar i transferir dades entre hemisferis c) Separar el lòbul frontal de l'occipital d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 11 20. A quina regió anatòmica es localitza l'àrea motora primària responsable de l'inici del moviment voluntari? 3 Estructures profundes del cervell: tàlem, nuclis basals i sistema límbic EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment i anatòmicament un nucli d'un gangli.

Explicar la funció del tàlem en el processament sensorial i identificar la seva excepció. Identificar els components dels nuclis basals i la seva correlació amb hipocinèsies i hipercinèsies. Descriure el paper funcional de l'hipocamp i l'amígdala en el sistema límbic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què no som capaços de recordar de manera conscient què vam fer el nostre primer aniversari?

A l'interior dels hemisferis cerebrals (vegeu «Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals»), per sota de l'escorça, trobem cavitats ventriculars que contenen líquid cefaloraquidi (vegeu «Meninges, barrera hematoencefàlica i circulació del LCR») i grans conjunts de somes neuronals que conformen la substància grisa profunda. DEFINICIÓ Un nucli és una agrupació de cossos neuronals situada dins del sistema nerviós central. Quan un cúmul neuronal similar es localitza fora d'aquest, en el sistema nerviós perifèric, s'anomena gangli.

El tàlem: centre de distribució sensorial El tàlem constitueix l'estructura nuclear més destacada del diencèfal i conforma anatòmicament les parets laterals del tercer ventricle. La seva funció principal consisteix a actuar com una gran estació de relleu i processament: rep la pràctica totalitat de les vies sensitives abans de projectar-les cap a les àrees corticals especialitzades. Tots els estímuls corporals que pugen per la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores») o els sentits especials passen pel tàlem abans d'arribar a l'escorça. Per exemple, la informació visual fa escala al tàlem i després es transmet al lòbul occipital.

L'única excepció sensorial Al gir postcentral del lòbul parietal a) Dins del solc lateral de la ínsula b) Al gir precentral del lòbul frontal c) A l'àrea visual del lòbul occipital d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 12 és la via olfactòria, que arriba directament a les estructures corticals sense fer aquest relleu talàmic previ. Una lesió en el tàlem desorganitza la transmissió dels estímuls sensorials i altera greument la percepció conscient. COMPROVA-HO 22 Quina és l'única modalitat sensorial que no fa escala prèvia al tàlem abans d'assolir l'escorça cerebral?

Nuclis basals i control motor Els nuclis basals són conjunts de substància grisa subcortical que regulen, modulen i faciliten el moviment voluntari. Abans que les ordres procedents de l'àrea motora s'enviïn a la segona neurona per moure els músculs, el senyal travessa un circuit regulador per aquests nuclis. Els nuclis basals s'encarreguen de validar i donar el vistiplau a l'execució motora. Els nuclis basals principals són: Nucli caudat: presenta una forma corbada característica en U proveïda d'una cua allargada. Putamen: situat lateralment, connectat íntimament amb el caudat. Globus pàl·lid: implicat en les vies d'eixida dels circuits basals.

Nucli subtalàmic: situat per sota del tàlem, modula les vies motores. Substància negra: conté un pigment fosc que atorga un aspecte negrós als neurotransmissors que s'alliberen en aquesta regió. El caudat i el putamen estan travessats per ponts de substància blanca. Aquestes connexions transversals confereixen un aspecte estriat a la regió, motiu pel qual la unió funcional i estructural d'ambdós s'anomena cos estriat.

ESQUEMA Estructures profundes del cervell Tàlem Relleu sensorial del 3r ventricle Nuclis basals Modulació del moviment Cos estriat Nucli caudat i putamen Altres nuclis motors Globus pàl·lid, subtàlem, substància negra Sistema límbic Emocions i memòria al lòbul temporal Hipocamp Memòria i aprenentatge Amígdala Por, estrès i reactivitat Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 13 Disfunció del circuit Alteració fisiopatològica Exemples clínics Excés d'inhibició motora Hipocinèsia (moviments lents i dificultat per iniciar- los) Malaltia de Parkinson Excés d'excitació motora Hipercinèsia (moviment excessiu i involuntari) Tics, tremolors ERROR FREQÜENT No confonguis el terme histològic de ganglis basals amb la definició anatòmica precisa: les estructures subcorticals de l'encèfal són nuclis (substància grisa al SNC), mentre que els veritables ganglis se situen exclusivament al sistema nerviós perifèric.

COMPROVA-HO 23 Quines dues estructures formen el cos estriat i quin patró visual característic el defineix? Sistema límbic: emoció i memòria El sistema límbic, localitzat predominantment a la cara medial del lòbul temporal, constitueix la base anatòmica de les emocions instintives i l'atribució de valor emocional a les experiències. Fins i tot estímuls sensorials desagradables com el dolor passen per aquest sistema per adquirir una interpretació vivencial. Dins d'aquest sistema destaca un feix de substància blanca amb un recorregut en forma de C que connecta els cossos mamil·lars amb les dues estructures límbiques claus del lòbul temporal: 1.

Hipocamp: amb una morfologia que recorda un cavall de mar, és el centre encarregat de la memòria i l'aprenentatge. Madura tardanament en el desenvolupament ontogènic: assoleix la seva maduresa funcional entre els 2 anys i mig i els 3 anys. Aquesta immaduresa primerenca explica l'amnèsia infantil, és a dir, la impossibilitat de retenir records nítids abans d'aquesta edat. L'hipocamp és una de les dianes principals que es degeneren en la malaltia d'Alzheimer. 2. Amígdala: actua com a nucli essencial d'activació davant situacions d'estrès i por.

En percebre un perill o durant l'exposició a estímuls terrorífics (com en visionar una pel·lícula de por), l'amígdala augmenta ràpidament el seu nivell d'activitat per coordinar la resposta defensiva. COMPROVA-HO 24 Per quina raó biològica els éssers humans pràcticament no conserven records de fets ocorreguts abans dels 3 anys? Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 14 IDEES CLAU Un nucli és una agrupació de somes neuronals dins del sistema nerviós central, a diferència d'un gangli, propi del sistema nerviós perifèric. El tàlem constitueix la paret del tercer ventricle i actua com a estació de relleu per a totes les sensibilitats, tret de l'olfacte.

Els nuclis basals modulen el moviment: la seva inhibició excessiva causa hipocinèsia (Parkinson) i la seva hiperexcitació provoca hipercinèsia (tics i tremolors). El nucli caudat i el putamen es connecten mitjançant feixos de substància blanca per formar el cos estriat. Al sistema límbic, l'hipocamp s'encarrega de la memòria i l'aprenentatge (afectat a l'Alzheimer), mentre que l'amígdala processa la por i l'estrès. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Quina diferència anatòmica bàsica existeix entre un nucli i un gangli en el teixit nerviós? 26. Com influeixen els nuclis basals en el moviment voluntari i què ocorre si el circuit s'inhibeix? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 27. Quina informació sensorial arriba a l'escorça cerebral sense passar prèviament pel tàlem? 28. Com es defineix un cúmul de cossos neuronals situat dins del sistema nerviós central? 29. Quines dues estructures formen el cos estriat en quedar unides per substància blanca? 30. Quina estructura del sistema límbic s'activa predominantment davant la por i l'estrès?

L'olfacte a) La visió b) El tacte c) La propiocepció d) Ventricle a) Gangli b) Nervi c) Nucli d) Globus pàl·lid i putamen a) Putamen i caudat b) Tàlem i subtàlem c) Amígdala i hipocamp d) Cos mamil·lar a) Amígdala b) Putamen c) Hipocamp d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 15 4 Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores EN ACABAR SABRÀS Descriure els límits de la medul·la espinal, la cua de cavall i la justificació anatòmica de la punció lumbar. Relacionar la substància grisa medul·lar amb el desenvolupament embrionari en placa alar i placa basal. Distingir un dermatoma d'un miotoma i comparar els patrons de lesió radicular versus plexular.

Contrastar els signes clínics d'una lesió de primera motoneurona respecte a una de segona motoneurona. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què punxar el canal vertebral per sota de la segona vèrtebra lumbar protegeix el sistema nerviós? Anatomia regional i límits de la medul·la espinal La medul·la espinal constitueix la porció caudal del sistema nerviós central. S'inicia en el foramen magne com a perllongació directa del bulb raquidi (vegeu «Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals»). En els adults, acaba a nivell vertebral L1-L2, mentre que en el nounat arriba fins a L3.

Aquesta discrepància es deu al fet que la columna vertebral creix a un ritme superior al del teixit medul·lar durant el desenvolupament. Per sota de la terminació medul·lar, les arrels nervioses lumbars i sacres continuen en sentit descendent pel canal vertebral abans de sortir pels foràmens corresponents. Aquest conjunt filamentós rep el nom de cua de cavall. Al llarg del seu trajecte, la medul·la presenta dos engruiximents morfològics anomenats intumescències: Intumescència cervical: origen de la innervació motora i sensitiva de la cintura escapular i els membres superiors. Intumescència lumbosacra: punt d'on sorgeixen els nervis que controlen la cintura pelviana i els membres inferiors.

PER RECORDAR-HO La medul·la no ocupa tota la llargada del canal vertebral de l'adult: s'atura a L1-L2. Tot el canal inferior conté únicament el líquid cefaloraquidi i les fibres flotants de la cua de cavall. Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 16 ERROR FREQÜENT És un greu error fer una punció lumbar per sobre de L2. Per extreure líquid cefaloraquidi de forma segura s'ha de punxar sempre per sota de la vèrtebra L2. El pacient es col·loca en decúbit lateral amb flexió de cap i tronc (fet que obre els espais intervertebrals i eleva discretament la medul·la).

Aquest procediment evita el risc de clavar l'agulla en una medul·la compacta, aprofitant que els filaments de la cua de cavall es desplacen a l'entrada de l'agulla. COMPROVA-HO 32 Per què la medul·la d'un adult finalitza a L1-L2 i no a L3 com en el nounat? Organització interna: desenvolupament i substància medul·lar La medul·la s'origina durant la neurulació a partir del tub neural embrionari sota l'estímul del notocordi (vegeu «Organització cel·lular i funcional del sistema nerviós»). Les parets cel·lulars d'aquest tub es diferencien funcionalment en dues regions: Placa alar: situada a la part posterior, dóna lloc a la banya posterior sensitiva, responsable de rebre estímuls com el tacte.

Placa basal: situada a la regió anterior, genera la banya anterior motora, on s'allotgen els somes de les motoneurones. Tridimensionalment, aquestes banyes formen columnes de substància grisa. De manera exclusiva a nivell toràcic apareix una banya lateral, que conté neurones pertanyents al sistema nerviós autònom simpàtic. Envoltant la substància grisa trobem la substància blanca, formada per axons que transmeten impulsos: Vies aferents: feixos ascendents que condueixen informació sensitiva cap a centres superiors. Vies eferents: feixos descendents que traslladen ordres motores cap als òrgans efectors.

Regió medul·lar Origen embrionari Tipus de funció Distribució anatòmica Banya posterior Placa alar Sensitiva (aferent) Tots els segments Banya anterior Placa basal Motora (eferent) Tots els segments Banya lateral Diferenciació autònoma Simpàtica (SNA) Només nivell toràcic COMPROVA-HO 33 En quins segments medul·lars es localitza la banya lateral i quina és la seva funció? Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 17 Formació dels nervis perifèrics, dermatomes i miotomes Els axons motors de la banya anterior emergeixen com a arrels anteriors.

Per altra banda, les fibres sensitives procedents de receptors perifèrics travessen cèl·lules derivades de la cresta que s'agrupen en ganglis sensitius exteriors i penetren per l'arrel posterior. L'arrel anterior i la posterior convergeixen abans de travessar el foramen intervertebral per formar un nervi espinal mixt. El cos humà compta amb un total de 31 parells de nervis espinals: 8 parells cervicals (C1-C8) 12 parells toràcics 5 parells lumbars 5 parells sacres 1 parell coccigi En sortir pel forat intervertebral, el nervi espinal emet una branca posterior (destinada a la musculatura i pell del tronc) i una branca anterior.

Aquestes branques anteriors s'entrecreuen a nivell cervical i lumbosacre creant plexes nerviosos, estructures on es barregen fibres de diversos segments abans de donar lloc als nervis perifèrics terminals. ESQUEMA Subdivisions estructurals de la medul·la espinal DEFINICIÓ Un dermatoma és l'àrea cutània delimitada la sensibilitat de la qual depèn d'un únic segment o arrel medul·lar. Un miotoma és el conjunt de masses musculars innervades per les fibres motores d'un segment espinal concret.

Aquesta organització permet distingir el patró de dany clínic: Lesió radicular (d'arrel): produeix dolor referit o parestèsies (formigueig) en una franja cutània altament delimitada corresponent a un dermatoma.

Substància grisa Cossos neuronals Banya posterior Placa alar, sensitiva Banya anterior Placa basal, motora Banya lateral Autònoma, nivell toràcic Substància blanca Tractes d'axons Vies aferents Feixos sensitius ascendents Vies eferents Feixos motors descendents Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 18 Lesió plexular o de nervi perifèric: com que el plexe agrupa múltiples arrels, el pacient experimenta un formigueig i dolor més complex, afectant per exemple territoris amplis de la mà i no pas una sola franja longitudinal. COMPROVA-HO 34 Com es diferencia la simptomatologia sensitiva d'una lesió d'arrel nerviosa respecte a la d'un plexe?

Vies motores i semiologia de lesió de motoneurona L'execució del moviment voluntari requereix una cadena de dues neurones: La medul·la espinal conté xarxes locals responsables dels automatismes espinals i reflexos (com els patrons de la marxa o la rotació contrària del tronc per mantenir l'equilibri). En condicions sanes, l'encèfal no només envia ordres de moviment sinó que exerceix un control inhibitori constant sobre aquests circuits medul·lars automàtics. PROCÉS Via motora eferent voluntària Quan es produeix un dany neurològic, els signes clínics depenen directament del nivell afectat: Lesió de primera motoneurona: es perd la influència inhibitòria cerebral.

La medul·la allibera els seus automatismes i genera espasticitat i hipertonia. Si s'intenta estirar passivament una extremitat com el braç, inicialment oposa una resistència molt elevada i després cedeix; a més, s'aprecia una notable hiperactivitat reflexa. Primera motoneurona (o neurona motora superior): té el soma al cervell, descendeix per la substància blanca espinal i fa sinapsi a la banya anterior. 1 Segona motoneurona (o neurona motora inferior): s'inicia a la banya anterior de la medul·la i viatja pel nervi perifèric fins a connectar directament amb el múscul efector.

2 Còrtex cerebral Generació de l'ordre motora 1 Primera motoneurona Descens per substància blanca 2 Banya anterior medul·lar Sinapsi a la substància grisa 3 Segona motoneurona Trajecte pel nervi espinal 4 Fibres musculars Contracció del miotoma diana 5 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 19 Lesió de segona motoneurona o perifèrica: l'estímul motor no arriba físicament al múscul. Si el nervi es secciona totalment, el múscul perd tot el to i queda en flacciditat absoluta. Si la lesió afecta només alguns segments d'un múscul amb innervació plural, es manifesta parèsia (disminució de la força muscular).

EXEMPLE Davant d'una compressió d'un nervi mixt espinal, el primer símptoma referit pel pacient sol ser una alteració de la sensibilitat (com ara formigueig a la cama). Tot i que l'exploració reveli una parèsia (pèrdua de força), el pacient pot trigar a notar el dèficit motor gràcies a l'acció compensatòria d'altres músculs veïns amb innervació preserveda.

Signe clínic Lesió de primera motoneurona Lesió de segona motoneurona To muscular Hipertonia (espasticitat en «navalla») Hipotonia o flacciditat Reflexos espinals Augmentats (hiperactivitat) Abolits o disminuïts Força / Motilitat Pèrdua del moviment voluntari Parèsia o paràlisi flàccida Mecanisme patològic Alliberament d'automatismes medul·lars Denervació directa del teixit muscular COMPROVA-HO 35 Quina és la causa bàsica de l'espasticitat en la síndrome de primera motoneurona? IDEES CLAU La medul·la espinal finalitza a nivell L1-L2 en adults i L3 en nounats, donant pas a la cua de cavall. La punció lumbar s'ha de realitzar per sota de L2 per protegir el con medul·lar d'agressions mecàniques.

La placa alar origina les banyes posteriors (sensitives) i la placa basal les anteriors (motores); a nivell toràcic s'afegeix la banya lateral simpàtica. L'organisme disposa de 31 parells de nervis espinals mixtos que originen branques posteriors i branques anteriors organitzades en plexes. La lesió de la primera motoneurona indueix hipertonia i espasticitat per desinhibició, mentre que la lesió de la segona motoneurona genera flacciditat i parèsia. Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. A quin nivell de la columna vertebral s'ha de fer una punció lumbar i amb quin motiu anatòmic? 37.

Quina diferència funcional existeix entre les banyes anteriors i les posteriors de la substància grisa medul·lar? 38. Com respon el to muscular davant d'una lesió de motoneurona superior en comparació amb una lesió de motoneurona inferior? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. A quin nivell vertebral finalitza la medul·la espinal en un adult sa? 40. De quina estructura embrionària deriven les banyes medul·lars sensitives posteriors? 41. Com es manifesta típicament una lesió completa de la segona motoneurona perifèrica? 42. Quants parells de nervis espinals componen el sistema nerviós perifèric humà?

5 Meninges, barrera hematoencefàlica i circulació del LCR EN ACABAR SABRÀS Descriure l'organització de les tres capes meníngies i els seus espais associats. Explicar els components estructurals de la barrera hematoencefàlica. Seguir el recorregut anatòmic del líquid cefaloraquidi des de la seva formació fins al seu retorn venós.

A la tercera vèrtebra sacra a) A nivell de L4-L5 b) A nivell de T10-T11 c) A nivell de L1-L2 d) Placa basal a) Notocordi directament b) Cresta epidural solament c) Placa alar d) Hipertonia en navalla a) Espasticitat greu b) Hiperreflèxia osteotendinosa c) Paràlisi flàccida d) 30 parells a) 31 parells b) 12 parells c) 33 parells d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 21 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com aconsegueix el nostre cervell, amb un pes superior a 1 kg, recolzar-se a la base del crani sense lesionar-se sota la seva pròpia massa?

Cobertes protectores del sistema nerviós central: les meninges El teixit connectiu especialitzat que embolcalla i sosté tant l'encèfal com la medul·la espinal rep el nom de meninges. Aquestes capes no només protegeixen mecano-estructuralment els centres nerviosos i els vasos sanguinis, sinó que compartimenten l'interior de la cavitat cranial per evitar desplaçaments nocius. Segons la seva localització, es divideixen en cranials i espinals. Des de la superfície òssia externa fins a la profunditat del teixit nerviós, trobem tres capes concèntriques ben diferenciades: la duramàter, l'aracnoide i la piamàter.

Capa Estructura i característiques Relació anatòmica Duramàter Teixit conjuntiu dens, molt gruixut i resistent. Presenta dues fulles a nivell cranial: la capa periòstica (adherida a l'os) i la capa meníngia interna. Externa: adherida a l'os cranial directament o separada per l'espai epidural a la columna. Aracnoide Membrana intermèdia avascular, adherida íntimament a la cara profunda de la duramàter. Mitjana: connectada amb la piamàter a través de filaments connectius en l'espai subaracnoidal. Piamàter Làmina molt prima, blanquinosa i ricament vascularitzada que segueix tots els plecs, solcs i girs del sistema nerviós central.

Interna: fixada a l'encèfal i a la medul·la espinal; recobreix també els vasos penetrants. A la cavitat cranial, la fulla meníngia de la duramàter es projecta cap a l'interior formant septes o envans durals. Aquests envans sostenen el parènquima cerebral: Falç del cervell: envà vertical situat a la fissura interhemisfèrica que separa els dos hemisferis cerebrals (vegeu «Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals»). Tenda del cerebel: làmina de teixit fibrós disposada transversalment que divideix la regió cerebral posterior de la fossa cerebel·losa inferior. Falç del cerebel: petit septe vertical que s'interposa entre els dos hemisferis cerebel·losos.

Entre aquestes capes es descriuen espais reals i virtuals. L'espai subaracnoidal, situat entre l'aracnoide i la piamàter, és un espai real indispensable per on flueix contínuament el líquid cefaloraquidi. En condicions fisiològiques normals, no hi ha espais oberts ni entre l'os i la duramàter ni entre aquesta i l'aracnoide a nivell cranial. Si ocorre una hemorràgia, poden separar-se aquestes làmines formant col·leccions sanguínies greus: Hematoma epidural: acumulació hemàtica situada entre l'os del crani i la fulla periòstica externa de la duramàter. Hematoma subdural: extravasació que disseca l'espai virtual entre la duramàter i la membrana aracnoidal.

Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 22 COMPROVA-HO 44 Quin espai meníngic conté fisiològicament el líquid cefaloraquidi i quines capes el delimiten? La barrera hematoencefàlica El sistema nerviós central exigeix un entorn químic constant per funcionar de forma idònia; petites fluctuacions de glucosa o metabòlits sanguinis poden produir lipotímies o síncopes. La barrera hematoencefàlica és una estructura de filtratge altament selectiva que separa la sang circulant del líquid extracel·lular cerebral.

A diferència dels capil·lars perifèrics sistèmics, que tenen porus i fenestracions que permeten un bescanvi lliure de soluts amb els teixits, els vasos sanguinis del parènquima encefàlic compten amb cèl·lules endotelials soldades hermèticament mitjançant unions estretes (tight junctions). A més, els processos podàlics dels astròcits envolten la superfície externa dels capil·lars (vegeu «Organització cel·lular i funcional del sistema nerviós»). Aquesta arquitectura combinada obliga a qualsevol nutrient, fàrmac o molècula a travessar les pròpies cèl·lules endotelials i els peus dels astròcits abans d'arribar a les neurones, la qual cosa limita el pas de molts compostos farmacològics.

ERROR FREQÜENT Confondre els capil·lars cerebrals amb els sistèmics. A la perifèria els endotelis tenen fenestracions lliures per filtrar plasma; en canvi, al cervell l'endoteli està contínuament segellat per unions estretes i recobert per perllongacions d'astròcits, constituint un aïllament cel·lular gairebé absolut. Producció i propietats del líquid cefaloraquidi (LCR) El líquid cefaloraquidi (LCR) és un fluid transparent originat per ultrafiltració plasmàtica i secreció activa cel·lular. La seva presència al voltant de l'eix cerebroespinal compleix dues tasques fonamentals: COMPROVA-HO 45 Quina conseqüència biomecànica té la flotabilitat que aporta el LCR al cervell?

Circuit ventricular i dinàmica de circulació del LCR El sistema intern de cavitats del cervell adult deriva del creixement embrionari dels hemisferis en direcció frontal, temporal i occipital, adoptant una morfologia corba en forma de C. Dins d'aquestes cambres trobem els plexes coroides, agrupacions vasculars que s'encarreguen de produir el líquid cefaloraquidi. Amortiment hidràulic: absorbeix els cops i acceleracions del cap redistribuint la pressió mecànica per salvaguardar el teixit nerviós tou davant de traumatismes.

1 Efecte de flotabilitat: manté el cervell en flotació dins del crani, aconseguint que la massa cerebral de més d'un quilogram quedi amb un pes efectiu aproximat de 150 grams, reduint la tensió exercida sobre els vasos i arrels nervioses basals. 2 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 23 Diagrama de la producció, flux ventricular i reabsorció venosa del LCR. El trajecte anatòmic del líquid segueix un flux unidireccional que recorre cavitats internes i espais externs: PER RECORDAR-HO En l'adult humà, el conducte ependimari central de la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal, nervis perifèrics i vies motores») es troba virtualment obliterat i és només una estructura residual.

Per tant, el gruix del LCR no descendeix per dins del tub medul·lar, sinó que es dirigeix necessàriament a l'espai subaracnoidal per embolcallar completament la superfície del neuroeix. Ventricles laterals: situats a l'interior dels hemisferis cerebrals, aboquen el LCR a través dels forats interventriculars (forats de Monro). 1 Tercer ventricle: cavitat mitjana situada al diencèfal (vegeu «Estructures profundes del cervell: tàlem, nuclis basals i sistema límbic»). Rep el líquid dels ventricles laterals i en produeix més a través dels seus propis plexes.

2 Aqüeducte cerebral (o aqüeducte de Silvi): conducte estret que travessa el tronc de l'encèfal i transporta el LCR directament cap a la fossa posterior. 3 Quart ventricle: situat per davant del cerebel i posterior al tronc encefàlic. En el seu interior, el LCR surt a l'exterior a través de tres obertures (dos forats laterals i un forat central). 4 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 24 Un cop el líquid arriba a l'espai subaracnoidal, descendeix i ascendeix envoltant l'encèfal i la medul·la espinal.

En arribar a la zona més superior de la calota cranial, s'aboca de nou a la circulació sanguínia mitjançant les granulacions aracnoïdals, projeccions especialitzades de la membrana aracnoide que drenen directament cap als sinus venosos durals. PROCÉS Circuit de circulació i reabsorció del líquid cefaloraquidi COMPROVA-HO 46 Com passa el LCR des de les cavitats ventriculars internes fins a la superfície externa del sistema nerviós? IDEES CLAU Les meninges són tres capes de teixit connectiu (duramàter, aracnoide i piamàter) que sostenen, protegeixen i compartimenten el SNC. L'espai subaracnoidal se situa entre l'aracnoide i la piamàter i és l'espai real per on flueix el líquid cefaloraquidi.

La barrera hematoencefàlica està formada per cèl·lules endotelials amb unions estretes i recoberta pels processos dels astròcits. El LCR genera un efecte de flotabilitat que redueix el pes efectiu del cervell a aproximadament 150 g i actua com a amortidor hidràulic. El LCR se sintetitza als plexes coroides, flueix des dels ventricles laterals fins al quart ventricle i s'aboca a l'espai subaracnoidal abans de reabsorbir-se als sinus venosos mitjançant les granulacions aracnoïdals. Plexes coroides Síntesi contínua de LCR a les cavitats ventriculars. 1 Ventricles laterals Pàs inicial cap al forat interventricular. 2 Tercer ventricle Flux canalitzat a través de l'aqüeducte cerebral.

3 Quart ventricle Sortida cap a l'exterior per 3 obertures. 4 Espai subaracnoidal Distribució envoltant tot el neuroeix encèfal-medul·la. 5 Granulacions aracnoïdals Drenatge final cap als sinus venosos durals. 6 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 25 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quina funció tenen els envans durals com la falç del cervell i la tenda del cerebel? 48. Per què el conducte ependimari no representa una via important de circulació de LCR en l'adult? 49. A través de quines estructures el líquid cefaloraquidi retorna al torrent sanguini? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50.

Quina és la capa meníngica més externa i resistent adherida a l'os cranial? 51. On es produeix principalment el líquid cefaloraquidi? 52. Quin conducte connecta directament el tercer ventricle amb el quart ventricle? 53. Quina estructura segella els capil·lars sanguinis per formar la barrera hematoencefàlica?

6 Vascularització arterial i venosa de l'encèfal EN ACABAR SABRÀS Distingir les vies d'entrada de la caròtida interna i de les artèries vertebrals al crani Identificar els elements constitutius i les branques terminals del polígon de Willis Descriure el recorregut del drenatge venós dural fins a la vena jugular interna pel foramen jugular Explicar la relació fisiopatològica entre la insuficiència cardíaca i la ingurgitació venosa jugular PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com s'assegura el cervell de no quedar-se sense reg sanguini si s'obstrueix una de les grans artèries del coll?

Endoteli meníngic a) Piamàter b) Aracnoide c) Duramàter d) Als plexes coroides a) Als sinus venosos b) Als peus dels astròcits c) A les granulacions aracnoïdals d) Forat interventricular a) Aqüeducte cerebral b) Forat lateral c) Forat central d) Porus de la piamàter a) Unions estretes endotelials b) Fenestracions lliures c) Beines de mielina d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 26 Aportació arterial a l'encèfal L'arribada de sang arterial a l'encèfal s'organitza mitjançant dos parells de vasos principals que pugen pel coll: les artèries caròtides internes i les artèries vertebrals. Artèries caròtides internes: constitueixen la via anterior.

Mentre que l'artèria caròtida externa irriga estructures superficials de la cara i el coll, la caròtida interna s'endinsa cap a l'interior del crani travessant el canal carotidi de l'os temporal. Artèries vertebrals: formen la via posterior. Aquestes artèries ascendeixen protegides a través dels forats transversos de les vèrtebres cervicals i accedeixen a la cavitat cranial penetrant pel foramen magne de l'os occipital. Un cop a l'interior de la fossa cranial posterior, les dues artèries vertebrals convergeixen i s'uneixen davant del tronc encefàlic per constituir un tronc comú imparell: l'artèria basilar.

COMPROVA-HO 55 Per quins orificis cranials accedeixen l'artèria caròtida interna i les artèries vertebrals al crani? Polígon de Willis i distribució cerebral A la base del cervell, envoltant la sella turcica, es configura una xarxa anastomòtica coneguda com a cercle arterial cerebral o polígon de Willis. Aquest circuit connecta funcionalment el sistema carotidi anterior amb el sistema vertebrobasilar posterior. La connexió entre el territori basilar i el territori de les artèries caròtides internes s'estableix mitjançant les artèries comunicants posteriors.

D'aquest complex arterial sorgeixen les branques encarregades d'irrigar el parènquima cerebral: Artèries cerebrals anteriors: emergeixen de la porció anterior del cercle per vascularitzar la cara medial dels lòbuls frontals i parietals. Artèries cerebrals mitjanes: sorgeixen de la regió mitjana del polígon com a continuació directa de la caròtida interna. Aquest vas concentra una proporció molt alta de patologia vascular cerebral (com els ictus isquèmics) i irriga bona part de la convexitat dels hemisferis i nuclis profunds (vegeu «Estructures profundes del cervell: tàlem, nuclis basals i sistema límbic»).

Artèries cerebrals posteriors: es ramifiquen des de la porció posterior del cercle, a partir de la bifurcació terminal de l'artèria basilar, per alimentar principalment els lòbuls occipitals i la regió inferomedial dels lòbuls temporals.

PROCÉS Conformació de la circulació arterial cerebral 1 Artèries vertebrals Pugen pels forats transversos cervicals 2 Artèria basilar Unió de les dues vertebrals 3 Polígon de Willis Anastomosi al voltant de la sella turcica 4 Branques cerebrals Artèries cerebrals anterior, mitjana i posterior Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 27 DEFINICIÓ El polígon de Willis és una estructura anastomòtica arterial anular situada a la base de l'encèfal, al voltant de la fossa hipofisària o sella turcica, que interconnecta la circulació carotídia interna i el sistema vertebrobasilar per garantir un subministrament sanguini continu.

La taula següent sintetitza els territoris d'irrigació del sistema nerviós central i els vasos dels quals depenen: Estructura del SNC Artèria principal d'irrigació Medul·la espinal Artèries espinals anterior i posteriors, artèries radiculars Bulb raquidi Artèria vertebral Protuberància Artèria basilar Cerebel Artèries vertebrals, artèria basilar Mesencèfal Artèria basilar, artèria cerebral posterior, artèries coroïdals anterior i posterior Tàlem (diencèfal) Artèria comunicant posterior, artèria coroïdal posterior, artèria cerebral posterior Hipotàlem (diencèfal) Artèria cerebral anterior, artèria comunicant posterior, artèria cerebral posterior Subtàlem (diencèfal) Artèries coroïdals anterior i posterior, artèria comunicant posterior, artèria cerebral posterior Globus pàl·lid (ganglis basals) Artèria coroïdal anterior Cos estriat (ganglis basals) Artèria cerebral mitjana Lòbul frontal (escorça) Artèria cerebral anterior Lòbul parietal (escorça) Artèries cerebrals anterior i mitjana Lòbul occipital (escorça) Artèries cerebrals posterior i mitjana Lòbul temporal (escorça) Artèries cerebrals mitjana i posterior, artèria coroïdal posterior Càpsula interna (braç anterior) Artèries cerebrals anterior i mitjana Càpsula interna (genoll) Artèria cerebral mitjana Càpsula interna (braç posterior) Artèria cerebral mitjana, artèria coroïdal anterior Càpsula interna (regió retrolenticular) Artèria coroïdal anterior Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 28 ERROR FREQÜENT Confondre l'origen de les artèries cerebrals posteriors: no neixen directament de les caròtides internes, sinó de la bifurcació terminal de l'artèria basilar a la regió posterior del polígon, tot i que queden enllaçades amb les caròtides a través de les artèries comunicants posteriors.

COMPROVA-HO 56 Quina artèria cerebral s'associa a una major incidència de patologia clínica i quina estructura subcortical motora irriga directament? Drenatge venós i sinus durals La sang venosa de l'encèfal s'aboca en canals formats en els desdoblaments de la duramàter (vegeu «Meninges, barrera hematoencefàlica i circulació del LCR»), denominats sinus durals o sinus venosos de la duramàter. El trajecte de drenatge segueix un curs funcional coordinat: El sinus sagital superior recorre el marge superior de la falç del cervell i recull la sang de les venes cerebrals superficials. 1 El sinus sagital inferior discorre pel marge inferior lliure de la falç del cervell.

2 El sinus sagital superior i el sinus sagital inferior s'uneixen (aquest darrer continuat pel sinus recte) per dirigir el flux cap a la confluència posterior. 3 Des d'aquest punt de trobada, la sang es distribueix lateralment a través dels sinus transversos. 4 Cadascun dels sinus transversos descriu una corba en forma de «S», passant a anomenar-se sinus sigmoide. 5 El sinus sigmoide arriba al foramen jugular (forat esquinçat posterior), a través del qual la sang surt del crani desembocant directament a la vena jugular interna.

6 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 29 PROCÉS Ruta de drenatge venós cerebral PER RECORDAR-HO El recorregut venós segueix un ordre descendent i alfabètic funcional: Sagital Recte Transvers Sigmoide (trajecte en forma de S) Jugular interna pel foramen jugular. Repercussió clínica: congestió jugular La vena jugular interna condueix la sang en sentit descendent cap a la circulació sistèmica per arribar a les cavitats cardíaques dretes. Aquest vas té una gran rellevància en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca. Quan el cor perd la capacitat de bombar el volum sanguini de manera eficaç, la sang s'estanca i s'acumula en el sistema venós previ.

Com a resultat, la pressió venosa central s'eleva i es pot observar una dilatació de les venes jugulars (ingurgitació jugular) visible al coll, ja que el cor és incapaç de buidar adequadament la sang procedent del cap i l'encèfal. COMPROVA-HO 57 Quina és la causa fisiopatològica de la dilatació de les venes jugulars en pacients amb insuficiència cardíaca?

Sinus sagitals Sagital superior i inferior recullen sang venosa 1 Sinus recte Unió i continuació cap a la confluència 2 Sinus transversos Distribució lateral de la sang 3 Sinus sigmoides Trajecte en S cap a la base 4 Vena jugular interna Sortida del crani pel foramen jugular 5 Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 30 IDEES CLAU La sang arterial arriba a l'encèfal per dos eixos: les artèries caròtides internes (canal carotidi) i les artèries vertebrals (forats transversos i foramen magne). Les dues artèries vertebrals s'uneixen per formar l'artèria basilar davant del tronc encefàlic.

El polígon de Willis es localitza al voltant de la sella turcica i enllaça el sistema basilar amb les caròtides internes mitjançant les artèries comunicants posteriors. L'artèria cerebral mitjana emergeix de la porció mitjana del polígon i és la que concentra major incidència patològica. El drenatge venós flueix des dels sinus sagitals (superior i inferior) cap al sinus recte, continua pels sinus transversos i sigmoides, i drena a la vena jugular interna a través del foramen jugular. La insuficiència cardíaca dificulta el retorn venós de l'encèfal, provocant un estancament sanguini que dilata de manera visible les venes jugulars. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 58.

Com es comuniquen funcionalment el territori de l'artèria basilar i el de les caròtides internes? 59. Quin camí segueix la sang venosa des del sinus transvers fins a sortir del crani? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 60. Per quin orifici cranial accedeix l'artèria caròtida interna a l'interior del crani? 61. Quina artèria es forma a partir de la confluència de les dues artèries vertebrals? 62. Quin sinus venós dural pren forma de «S» just abans d'arribar al foramen jugular? 63. Quina artèria irriga de manera predominant el cos estriat segons la distribució cerebral?

Forat transvers a) Canal carotidi b) Foramen magne c) Foramen jugular d) Artèria caròtida interna a) Artèria cerebral anterior b) Artèria basilar c) Artèria comunicant posterior d) Sinus transvers a) Sinus sigmoide b) Sinus recte c) Sinus sagital superior d) Artèria vertebral a) Artèria basilar b) Artèria coroïdal anterior c) Artèria cerebral mitjana d) Apunts d'Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós 31 7 Resum per repassar Organització cel·lular i funcional Concepte Definició i funció clau Neurulació Procés embrionari pel qual l'ectoderma forma el tub neural, origen del sistema nerviós.

Astròcits Glia del SNC que uneix neurones i capil·lars, forma la barrera hematoencefàlica i metabolitza neurotransmissors. Oligodendròcits Cèl·lules glials del SNC que sintetitzen la beina de mielina per a diversos axons. Micròglia Cèl·lules immunitàries del SNC que fagociten residus cel·lulars i microorganismes. Cèl·lules ependimàries Revestiment dels ventricles cerebrals i canal medul·lar; col·laboren en la mobilització del LCR. Cèl·lules de Schwann Cèl·lules del SNP encarregades de mielinitzar els axons perifèrics. Cèl·lules satèl·lit Glia del SNP situada als ganglis raquidis que proporciona suport als somes.

Divisió autònoma (SNA) Control visceral involuntari diferenciat en simpàtic (alerta/despesa) i parasimpàtic (repòs/estalvi). Tronc de l'encèfal i hemisferis cerebrals Estructura Localització i rellevància funcional Tronc de l'encèfal Format per bulb raquidi, pont i mesencèfal; allotja centres vitals autònoms (respiratori, cardíac, temperatura). Cos callós Comissura blanca interhemisfèrica que connecta funcionalment ambdós hemisferis cerebrals. Heminegligència Trastorn per dany a l'hemisferi dret en què el pacient ignora la meitat contralateral del seu cos. Gir precentral Situat al lòbul frontal, anterior al solc central; allotja l'àrea motora primària (mapa motor).

Gir postcentral Situat al lòbul parietal, posterior al solc central; conté l'àrea…