Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DELS ESPORTS III: ESPORTS INDIVIDUALS III: TENNIS Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de tennis: materials, tipus de cordatges i pistes, metodologia docent, principis tàctics, cinemàtica de joc i formats competitius.

APREN.AI Índex 1 Contextualització i dimensions del tennis Panoràmica sociodemogràfica i estructura federativa Orientacions i models de pràctica Dimensions estructurals i característiques del joc 2 Material específic — La raqueta, el cordatge i les pilotes Paràmetres mecànics del marc de la raqueta Criteris de selecció: ergonomia, edats i prevenció de lesions Evolució dels materials del bastidor Tipologia de cordatges, calibres i tensió Estructura de la pilota i recursos d'iniciació 3 Les pistes de tennis i la influència ambiental Criteris de selecció i construcció de les pistes Classificació i característiques biomecàniques de les superfícies Interacció ambiental i estil de joc sobre el comportament de la pilota 4 Metodologia d'ensenyament i disseny de tasques en tennis 1.

Contextualització de l'aprenentatge: pràctica deliberada i joc deliberat 2. Criteris per al disseny de tasques i recursos metodològics 3. Tipologia d'exercicis a la pista 4.

Dimensió i progressió del control en el llançament 5 Tàctica i estratègia — Fonaments de joc en individuals i dobles Jerarquia conceptual i el cicle de decisió motriu Paràmetres de trajectòria: el model PADEFFU i funcionalitat dels colpejos Principis tàctics individuals: percentatges, posicionament i zonificació Tàctica del joc de dobles i situacions sociomotrius 6 Cinemàtica del joc i formats competitius Càrrega cinemàtica i desplaçament a la pista Comportament balístic i desacceleració de la pilota Organització de circuits i sessions col·lectives Formats competitius adaptats 7 Resum per repassar Contextualització i models de pràctica Material: raqueta, cordatges i pilotes Pistes i factors ambientals Metodologia i disseny de tasques Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 1 Tàctica, estratègia i zonificació Cinemàtica i formats competitius Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 2 1 Contextualització i dimensions del tennis EN ACABAR SABRÀS Identificar les principals dades sociodemogràfiques del tennis en l'àmbit mundial, espanyol i català. Distingir les característiques i finalitats dels quatre models de pràctica del tennis. Analitzar les dimensions estructurals i les variables interactives que condicionen el rendiment del tennista. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el tennis no es pot catalogar únicament com un esport individual d'alt rendiment?

El tennis constitueix una de les disciplines esportives individuals amb major tradició històrica i impacte global del planeta. Reconeixement com a esport olímpic consolidat, la seva pràctica combina una alta exigència perceptiva motriu amb una estructura institucional profundament arrelada tant a escala internacional com local. ESQUEMA Estructura general dels fonaments del tennis Panoràmica sociodemogràfica i estructura federativa L'abast del tennis es reflecteix en la seva presència a escala mundial i en la solidesa de la seva xarxa d'instal·lacions.

A nivell internacional, reuneix al voltant de 60 milions de practicants distribuïts al llarg de 200 països, convertint-se en un dels esports de raqueta de referència global.

Context i dimensions Demografia, models de pràctica i trets estructurals Demografia federativa Llicències mundials, estatals i catalanes Models de pràctica Educatiu, competitiu, recreatiu i social Dimensions del joc Interacció de components tècnics, físics i tàctics Material i pistes Raquetes, pilotes i superfícies de joc Ensenyament i tàctica Metodologia, estratègia de joc i competició Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 3 Si ens centrem en l'àmbit estatal i català, les dades mostren una concentració molt significativa d'activitat i equipaments a Catalunya respecte al conjunt d'Espanya: Àmbit geogràfic Llicències federatives Nombre de clubs Pistes disponibles Espanya 77.900 federats 1.150 clubs 5.500 pistes Catalunya 25.700 federats 260 clubs 15.000 pistes Pel que fa a la distribució per gènere, la massa social federada a Espanya presenta una bretxa notable: el 70% de llicències corresponen a homes, mentre que el 30% restant són femenines.

Aquesta asimetria s'agreuja encara més en els perfils tècnics, on únicament el 5% dels entrenadors són dones. ERROR FREQÜENT Compte amb les xifres d'infraestructures: a les estadístiques oficials, Catalunya registra 15.000 pistes (sumant instal·lacions escolars, privades, turístiques i municipals) davant de les 5.500 pistes registrades oficialment a la federació estatal per a Espanya. No confongueu el cens d'instal·lacions totals amb el registre únic federatiu estatal. COMPROVA-HO 2 Quina proporció representen aproximadament les llicències federatives catalanes sobre el total estatal?

Orientacions i models de pràctica La pràctica del tennis no es redueix exclusivament al rendiment competitiu, sinó que es ramifica en quatre models d'actuació clarament diferenciats segons els objectius perseguits: Model educatiu: Desenvolupat principalment en l'àmbit de l'educació física formal o com a activitat extraescolar en centres educatius, orientat a l'adquisició de patrons motrius bàsics i valors pedagògics. Model competitiu: Enfocat al rendiment esportiu reglat, a la superació de l'adversari i a la consecució de resultats en tornejos oficials.

Model recreatiu: La motivació central dels practicants és gaudir del temps de lleure, cercar el benestar personal, passar-ho bé i afavorir la trobada social amb altres companys. Model social: Dissenyat específicament per a col·lectius amb diversitat funcional o situacions de discapacitat, utilitzant el tennis com a eina d'inclusió, integració i desenvolupament personal. PER RECORDAR-HO Pensa en les quatre lletres ECRS: Educatiu (escoles), Competitiu (tornejos), Recreatiu (benestar i diversió) i Social (inclusió i diversitat).

Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 4 Dimensions estructurals i característiques del joc Des del punt de vista praxiològic i funcional, el tennis es defineix per una sèrie de trets estructurals invariables: Intervenció alternativa: Els jugadors o parelles colpegen la pilota per torns estrictes; mai es pot produir un doble contacte consecutiu pel mateix bàndol. Situacions obertes i incertesa: Cada llançament depèn de variables canviants de trajectòria, velocitat, efecte i posició de l'adversari, exigint presa de decisions constant en temps reduït.

Oposició directa: Enfrontament contra un oponent (modalitat individual) o combinació de col·laboració en parella i oposició (modalitat de dobles). L'acció motriu del jugador s'organitza en una interacció constant amb el medi i els elements del reglament: Esquema de característiques estructurals i elements d'interacció del jugador de tennis.

Com es pot apreciar a l'esquema de relacions estructurals, el jugador coordina la seva actuació amb la raqueta (instrument mediador; vegeu «Material específic — La raqueta, el cordatge i les pilotes»), la pilota, els límits de la pista (i el seu paviment; vegeu «Les pistes de tennis i la influència ambiental»), la xarxa (obstacle intermediari) i la presència del company o de la situació de joc vigent. D'altra banda, el rendiment integral del tennista està condicionat per múltiples dimensions interconnectades: Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 5 Diagrama de les múltiples dimensions i variables que influeixen en el jugador.

Aquest model multidimensional engloba: COMPROVA-HO 3 Quina diferència estructural bàsica existeix entre la modalitat individual i la de dobles pel que fa a la relació motriu? Tècniques gestuals: L'execució biomecànica eficient de cada cop. 1 Tàctiques i estratègiques: La selecció de zones, altures i intencions segons el desenvolupament del punt (vegeu «Tàctica i estratègia — Fonaments de joc en individuals i dobles»). 2 Condició física i fisiològica: Capacitats cardiovasculars, força, agilitat i velocitat requerides per al desplaçament a la pista. 3 Psicològiques i emocionals: Gestió de l'estrès, atenció, tolerància a la frustració i concentració durant la competició.

4 Mèdiques, salut i recuperació: Prevenció de patologies, cures físiques i hàbits regeneratius. 5 Entrenament invisible i factors externs: Descans, nutrició, entorn sociocultural i gestió de l'estil de vida fora de la pista. 6 Coneixements teòrics i tecnologia: Comprensió del reglament, anàlisi biomecànica i evolució dels materials d'impacte. 7 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 6 IDEES CLAU El tennis internacional compta amb 60 milions de practicants repartits per 200 nacions. A Espanya hi ha 77.900 llicències federatives (25.700 a Catalunya), amb un fort desequilibri de gènere (70% masculines i només un 5% d'entrenadores).

La pràctica s'articula en quatre orientacions: educatiu, competitiu, recreatiu i social. L'esport es caracteritza estructuralment per la intervenció alternativa, la incertesa en entorn obert i l'oposició (o col·laboració-oposició en dobles). El rendiment del jugador depèn de dimensions interconnectades: tècnica, tàctica, condició física, psicologia, salut, coneixements teòrics, tecnologia i entrenament invisible. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins percentatges defineixen la participació per gènere en les llicències federatives i en l'estament tècnic a Espanya? 5. Com es defineix l'orientació social del tennis segons els seus destinataris? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 6. Quants practicants s'estimen a tot el món en l'esport del tennis? 7. Quin percentatge d'entrenadores dones hi ha a l'estat espanyol segons les dades federatives? 8. Com es denomina el model de tennis centrat a passar-ho bé i trobar-se amb altres? 9. Quin tret defineix la mecànica temporal de participació en el joc del tennis?

Al voltant de 200 milions a) Aproximadament 77.900 persones b) Unes 15.000 persones c) Uns 60 milions de practicants d) Un 5% a) Un 30% b) Un 50% c) Un 70% d) Model educatiu a) Model social b) Model recreatiu c) Model competitiu d) Intervenció simultània contínua a) Intervenció sense oposició b) Cooperació contínua sense xarxa c) Intervenció alternativa per torns d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 7 2 Material específic — La raqueta, el cordatge i les pilotes EN ACABAR SABRÀS Avaluar la influència dels paràmetres del marc sobre la dualitat potència-control Seleccionar la mida de raqueta i el calibre del puny idonis per evitar l'epicondilitis Distingir els diversos tipus de cordatge i predir el seu comportament segons la tensió Classificar les boles d'iniciació atenent a la seva alçada de bot i velocitat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Si vols que la pilota surti amb més velocitat de la raqueta sense canviar el teu swing, hauries d'apujar o abaixar la tensió de les cordes?

L'equipament en el tennis determina directament les accions tècniques i tàctiques de cada jugador. La interacció entre el bastidor, les cordes i la pilota crea un sistema mecànic complex on cada paràmetre influeix en el balanç entre potència, control i seguretat física.

ESQUEMA Components del material específic del tennis Marc de la raqueta Geometria, massa i materials del bastidor Paràmetres mecànics Llargada, tamís, inèrcia i rigidesa Ergonomia i salut Mida de puny i prevenció de lesions Cordatge Transmissió d'energia, calibre i tensió Composició de cordes Tripa, multifilament, ensamblat i monofilament Calibre i tensió Relació inversa entre potència i control Pilotes i recursos Pilotes reglamentàries i progressió formativa Estructura estàndard Ànima interior de cautxú i feltre exterior Boles pedagògiques Estadis vermell, taronja i verd Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 8 Paràmetres mecànics del marc de la raqueta El bastidor o marc actua com el xassís que transmet l'energia del jugador a l'impacte.

Es classifica segons diverses característiques físiques que en defineixen el comportament dinàmic a la pista. Llargada del marc: la mida estàndard per a adults és de 68,5 cm. Els models més llargs, com les raquetes XL de 70 cm (o fins a 71,5 cm), generen més efecte palanca: aporten un 5% més de potència en detriment d'un 5% de manejabilitat i control. Superfície del tamís: és l'àrea que delimita l'encordat, establerta de mitjana en 600 cm². Un tamís més gran incrementa el punt dolç i la potència mitjançant un efecte trampolí superior, mentre que redueix la precisió sobre la trajectòria. Pes del marc: es mesura en buit (sense cordes, que sumen entre 10 i 12 g addicionals).

El valor mitjà se situa en els 300 g, amb intervals habituals entre els 240 g i els 350 g. Inèrcia dinàmica: descriu la distribució de la massa al llarg de l'estructura. Una acumulació de pes cap al cap de la raqueta afavoreix jugadors amb un swing curt o dèbil, donant-los més inèrcia i sortida de pilota. Per contra, concentrar la massa al mànec millora la maniobrabilitat per a esportistes amb un swing ràpid i ampli. Rigidesa del marc: mesura la resistència de l'estructura a la flexió i a la torsió durant el contacte.

Un marc molt rígid transmet ràpidament l'energia cinètica i augmenta la potència de sortida, però absorbeix menys vibracions i ofereix menys temps de contacte, disminuint el control.

Paràmetre físic Valor estàndard adult Efecte d'un valor elevat Efecte d'un valor reduït Llargada 68,5 cm Més potència i abast; menys control Major maniobrabilitat; menor palanca Superfície del tamís 600 cm² Major potència i tolerància; menys control Major precisió; menor potència Pes sense cordes 300 g Més estabilitat i força; major fatiga Major agilitat de moviment; menor sortida Rigidesa Mitjana-alta Més velocitat de pilota; més vibració Més comoditat i control; menys potència COMPROVA-HO 11 Per quina raó una raqueta amb el pes concentrat al cap augmenta la potència en jugadors amb un gest curt?

Criteris de selecció: ergonomia, edats i prevenció de lesions Una mala elecció de la raqueta pot provocar greus alteracions biomecàniques com l'epicondilitis o colze de tennista, una lesió inflamatòria per sobrecàrrega als tendons i la innervació de la zona de l'epicòndil causada per les vibracions del marc. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 9 Esquema de comprovació ergonòmica del puny segons la mida de la mà. Per determinar la mida ergonòmica del mànec (puny de la raqueta), el criteri bàsic consisteix a tancar la mà sobre l'empunyadura: ha de quedar un espai buit equivalent exactament al gruix d'un dit entre la punta dels dits i el palmell.

Un puny massa gran o massa estret obliga a sobrecarregar la musculatura de l'avantbraç. DEFINICIÓ L'epicondilitis és una lesió per sobrecàrrega mecànica i vibracions que inflama els tendons inserits a l'epicòndil humeral del colze. Es prevé utilitzant un gruix de mànec adequat, marcs amb tecnologia d'absorció i accessoris antivibradors. Pel que fa a les categories infantils i juvenils, la longitud de la raqueta ha d'ajustar-se a l'alçada i al desenvolupament físic de l'esportista: Baby (4-5 anys): fins a 54 cm. Mini (6-7 anys): entre 54 i 57,9 cm. Cadet (8-9 anys): entre 58 i 61,9 cm. Júnior (10-11 anys): entre 62 i 65,9 cm. Sènior (+12 anys): de 66 a 71,5 cm.

En el test pràctic de camp per a nens, l'infant se sosté dempeus amb el braç relaxat estès cap avall: quan agafa la raqueta apuntant cap al terra, la distància entre l'extrem superior del cap de la raqueta i el paviment ha de ser aproximadament de 5 cm. Alternativament, la llargada òptima es relaciona amb la distància des de l'aixella fins a la punta dels dits. COMPROVA-HO 12 Com es comprova ràpidament si la llargada d'una raqueta júnior és l'adequada sobre la pista?

Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 10 Evolució dels materials del bastidor Històricament, el tennis ha passat de la fusta tradicional i l'alumini cap a materials compostos avançats com el grafit, la fibra de vidre, el kevlar, la fibra de carboni, el titani i l'aplicació de nanotecnologia. Aquest procés ha perseguit diversos objectius: Tipologia de cordatges, calibres i tensió Si el marc és el bastidor mecànic, el cordatge actua com el vertader motor del cop.

Existeixen quatre tipus principals de cordatges segons la seva estructura interna: Tripa natural: elaborada a partir d'intestins de vaca procedents de la indústria càrnia (aproximadament un intestí i mig per cada raqueta). És un producte de gamma alta (amb un cost d'entre 40 i 50 €), que ofereix la màxima elasticitat, sensibilitat de toc i confort. Multifilaments: cordes sintètiques formades per centenars de microfibres entrellaçades (sovint amb kevlar). Proporcionen una resposta elàstica molt similar a la tripa natural amb bona protecció articular.

Ensamblats: cordatges sintètics d'alta resistència que combinen un nucli sòlid central envoltat per diverses capes de filaments protectors per prolongar la durabilitat. Monofilaments: fils sintètics individuals recoberts d'una capa protectora exterior. Són molt rígids, duradors i ideals per a efectes de topspin, tot i que transmeten més vibracions al braç. El gruix del cordatge condiciona la fricció i el temps de contacte. Un calibre fi (entre 1,25 i 1,30 mm) ofereix més velocitat de sortida, tacte exquisit i amortiment, però es trenca més ràpidament. Un calibre gruixut (al voltant d'1,40 mm) redueix la velocitat i les sensacions, però atorga màxima durabilitat mecànica.

ERROR FREQÜENT Pensar que com més tensió posem a les cordes, més potència tindrà el cop. La física mecànica funciona a la inversa: una tensió alta (més de 25 kg) redueix la deformació elàstica de la corda i aporta molt control, però poca potència. En canvi, tensions baixes creen un efecte trampolí que dispara la pilota a gran velocitat però amb menys precisió. Incrementar la potència mecànica: mitjançant aliatges rígids com el titani, el kevlar i el carboni, que maximitzen el retorn energètic sense afegir pes innecessari. 1 Augmentar la propiocepció i el control: optimitzar la resposta del canal cinestèsic perquè el tennista senti el contacte de la bola sobre el tamís.

2 Reduir la massa global: utilitzar estructures buides ultralleugeres que permetin major acceleració en el swing. 3 Atenuar les ones nocives: incorporar sistemes i accessoris antivibradors per protegir l'aparell locomotor davant microtraumatismes continuats. 4 Monitorització del rendiment: incorporar sensors electrònics interns que mesuren la velocitat de l'impacte, el tipus d'efecte i la trajectòria del swing per analitzar l'entrenament.

5 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 11 Nivell de tensió Interval de referència Velocitat / Potència Control de trajectòria Confort articular Tensió baixa < 24 kg Elevada (efecte ressort) Reduït Elevat (menys xoc rígid) Tensió estàndard 24 - 25 kg Equilibrada Equilibrat Normal Tensió alta > 25 kg Baixa Elevat (alta precisió) Reduït (major vibració) Habitualment, es manté una diferència de tensió entre les cordes verticals i les horitzontals: les línies verticals acostumen a encordar-se amb un valor lleugerament superior al de les cordes transversals.

COMPROVA-HO 13 Què li passa al confort articular d'un jugador si passa d'un cordatge fi de tripa a 22 kg a un monofilament gruixut a 27 kg? Estructura de la pilota i recursos d'iniciació La pilota convencional es compon de dues parts primordials: Ànima central: nucli esfèric de cautxú buit o pressuritzat que condiciona directament la reactivitat i la qualitat del bot. Feltre exterior: revestiment tèxtil de llana i fibres sintètiques que genera fricció aerodinàmica amb l'aire i manté el coeficient d'adherència amb les cordes. Si voleu veure com les superfícies desgasten el feltre, vegeu «Les pistes de tennis i la influència ambiental».

En els estadis formatius i escolars, s'utilitza una progressió metodològica de pilotes despressuritzades adaptades al ritme del nen: Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 12 Gràfica de la progressió de pistes i boles d'aprenentatge. Pilotes vermelles (Stage 3): volum superior i un bot limitat al voltant del 25% respecte a la bola estàndard, ideals per a pistes petites. Pilotes taronges (Stage 2): bot intermedi al voltant del 50% de l'estàndard, per a pistes de transició. Pilotes verdes (Stage 1): bot reduït al voltant del 75%, pas previ a la pilota estàndard de competició (100% de bot).

Pilotes Micro X: models que ofereixen una durabilitat mecànica sense pèrdua sobtada de pressió interna. Dins la pràctica inicial i per desenvolupar la coordinació espaciotemporal, també s'utilitzen materials alternatius com pilotes d'escuma, pilotes estel, pilota zeta, raquetes de plàstic rígid, manoples de colpeig, piques o bases fixes amb cordes elàstiques unides a la pilota, suports de tipus pre-beisbol, estructures de Spiribol, indiakes i porteries o xarxes tipus Airzone. COMPROVA-HO 14 Quin benefici metodològic aporten les pilotes Stage 3 (vermelles) en comparació amb les estàndard en etapes d'iniciació?

Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 13 IDEES CLAU Els marcs amb més superfície de tamís o una longitud ampliada (raquetes XL) prioritzen la potència i redueixen el control mecànic. El gruix del puny correcte ha de permetre col·locar exactament l'amplada d'un dit entre la mà i els dits per esquivar l'epicondilitis. En edats primerenques, la raqueta orientada cap avall ha de mantenir una separació aproximada de 5 cm respecte a la pista. La tripa natural és el material de referència per a toc i confort, mentre que els monofilaments maximitzen la resistència estructural.

Contràriament a la intuïció errònia, una tensió més alta en l'encordat retalla la potència i augmenta el control sobre el pla de tir. La progressió formativa de pilotes d'iniciació comprèn els nivells vermell (25% bot), taronja (50% bot) i verd (75% bot). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quins efectes té sobre el joc jugar amb una raqueta XL de en comptes d'una mida estàndard de ? 16. Per quina raó una tensió baixa en el cordatge (per exemple, per sota de ) llança la pilota amb més velocitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quina és la longitud estàndard del marc d'una raqueta d'adult? 18. Quin efecte directe té aplicar una tensió de cordatge superior a 25 kg?

19. Quant percentatge de bot respecte a la pilota estàndard té una pilota de nivell taronja (Stage 2)? 70 cm 68,5 cm 24 kg 71,5 cm a) 60,0 cm b) 68,5 cm c) 65,5 cm d) Augmenta la potència i redueix el control a) Millora notablement el confort del colze b) Augmenta el control i redueix la velocitat c) Maximitza l'efecte trampolí del cordatge d) 50% a) 75% b) 25% c) 100% d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 14 20. Quina distància ha de quedar entre la punta dels dits i el palmell a l'empunyadura? 3 Les pistes de tennis i la influència ambiental EN ACABAR SABRÀS Distingir els criteris principals de construcció i tria d'una pista de tennis.

Classificar les superfícies segons duresa, velocitat del joc i incidència lesiva. Explicar com la meteorologia i l'estil de cop modifiquen el comportament de la pilota. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què els jugadors pateixen menys sobrecàrrega articular a la terra batuda si és la superfície on els partits duren més temps? Criteris de selecció i construcció de les pistes La planificació d'una pista de tennis exigeix avaluar múltiples condicionants estructurals, funcionals i de context abans de triar el paviment idoni. No es tracta únicament d'una decisió esportiva, sinó d'un equilibri entre inversió, entorn i usuaris.

Funció prevista: determinar si l'espai s'utilitzarà exclusivament per a la pràctica del tennis o si ha d'acollir un ús poliesportiu. Pressupost disponible: cal ponderar tant el cost d'obra inicial com les despeses periòdiques de manteniment i conservació. Perfil dels esportistes: adaptar el terreny a l'edat i el nivell dels usuaris habituals (professionals, nens o veterans) i a les superfícies a les quals estan acostumats. Climatologia local: la freqüència de precipitacions, les glaçades i la incidència del vent condicionen la durabilitat dels materials. Ubicació geogràfica i matèries primeres: prioritzar materials propers redueix substancialment els costos logístics i de transport.

Condicions del terreny: l'estabilitat i les característiques del sòl sobre el qual s'assentarà la infraestructura. Criteris estètics: la integració visual i l'acabat estètic que es vulgui assolir en el complex esportiu. COMPROVA-HO 22 Per què la ubicació geogràfica influeix de manera directa en el pressupost de construcció d'una pista?

Dos dits complets a) Exactament un dit b) Cap espai visible c) Mig centímetre just d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 15 Classificació i característiques biomecàniques de les superfícies La composició del terreny modula directament la cinemàtica de la pilota, la càrrega física del joc i l'índex de lesivitat sobre les estructures osteoarticulars i musculars de l'esportista. Superfície Propietats principals Comportament del joc Impacte físic i lesiu Terra batuda Terreny tou que permet el lliscament del tennista. Joc lent amb punts llargs que exigeixen gran fons físic. Limita les lesions articulars en amortir les frenades brusques.

Formigó porós Paviment rígid amb gran capacitat de drenatge («escup l'aigua»). Joc ràpid i bot uniforme. Major estrès per impacte a causa de la duresa del paviment. Resina sintètica Superfícies toves amb base amortidor. Velocitat mitjana-ràpida i regular. Redueixen microtraumatismes per repetició; segones en comoditat rere la terra. Herba natural Coberta vegetal ràpida amb bot baix i esmorteït. Punts molt curts per l'alta velocitat del joc. Causa un desgast muscular molt elevat per flexions constants. Pistes indoor Instal·lacions interiors de fusta o moqueta. Joc ràpid i condicions climàtiques aïllades. Adherència variable segons el material específic del paviment.

PER RECORDAR-HO La terra batuda exigeix més resistència física de caràcter aeròbic per la durada dels intercanvis, mentre que l'herba natural provoca una forta fatiga neuromuscular a causa de la rapidesa dels punts i la necessitat de jugar amb el centre de gravetat molt baix. ERROR FREQÜENT Confondre l'impacte articular amb la fatiga muscular. La terra batuda és tova i protegeix cartílags i lligaments perquè permet lliscar, però demana un gran fons cardiovascular per la longitud dels punts. En canvi, les superfícies dures o l'herba sotmeten el cos a frenades en sec i a una tensió muscular constant.

COMPROVA-HO 23 Quina pista se situa com la segona més còmoda per al jugador rere la terra batuda i per quin motiu? Interacció ambiental i estil de joc sobre el comportament de la pilota La pilota de tennis està sotmesa a constants alteracions físiques segons les condicions de la pista, la meteorologia i el perfil tècnic del rival (sobre l'estructura del material, vegeu «Material específic — La raqueta, el cordatge i les pilotes»). Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 16 La textura i la velocitat del paviment tenen una acció erosiva directa sobre el recobriment: les pistes ràpides llimen el feltre, fent que les boles perdin fricció aerodinàmica i viatgin encara més ràpid.

Paral·lelament, l'estil dels jugadors influeix en aquesta evolució: Jugadors liftadors: el fregament intens i continuat de la raqueta en imprimir efectes accelera el desgast del feltre abans del temps habitual. Jugadors de potència: els tennistes que colpegen i serveixen amb molta força sotmeten la pilota a deformacions extremes que en fan variar la pressió interior.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Cops liftats Fregament intens sobre la bola Pluja i humitat Aigua acumulada i fred ambiental Pistes ràpides Superfície abrasiva en el bot Alteracions de la pilota per joc i clima Desgast del feltre Menor fricció i vol més ràpid Canvi de pes i pressió Pilota més feixuga i sorda Així mateix, els factors atmosfèrics modifiquen dràsticament les característiques del nucli i de l'exterior de la pilota: Pluja i humitat ambiental: impregnen la cobertura externa, fet que n'augmenta el pes brut i provoca, alhora, una pèrdua progressiva de pressió interna (la bola es torna pesada i sorda).

Temperatures extremes: una calor excessiva dilata els gasos interns fins a provocar que les pilotes puguin explotar o trencar-se en rebre l'impacte. COMPROVA-HO 24 Quin doble efecte provoquen la pluja i la humitat sobre les propietats físiques de la pilota? IDEES CLAU L'elecció de la superfície depèn del pressupost, l'ús poliesportiu o exclusiu, el clima i el perfil dels jugadors. La terra batuda redueix el risc lesiu articular gràcies al lliscament, però requereix major resistència física per l'allargament dels punts. La resina sintètica disminueix els microtraumatismes per repetició i és la segona superfície en confort rere la terra.

L'herba produeix un joc molt ràpid amb punts curts i una gran càrrega i desgast muscular. El formigó porós destaca per evacuar ràpidament l'aigua de pluja, mentre que fusta i moqueta s'empren en instal·lacions cobertes. La humitat fa augmentar el pes de la pilota i en redueix la pressió, mentre que la calor excessiva pot fer-la trencar. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Com influeixen les pistes ràpides en el comportament aerodinàmic de la pilota? 26. De quina manera incideixen els jugadors que apliquen cops liftats i serveis potents en el material? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27.

Quina superfície és la segona en comoditat i prevé els microtraumatismes per repetició? 28. Quina característica funcional distingeix principalment el formigó porós? 29. Quin impacte físic provoca el joc sobre herba natural en el tennista? 30. Què pot ocórrer amb les pilotes sota condicions de calor extrema? 4 Metodologia d'ensenyament i disseny de tasques en tennis EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la pràctica deliberada i el joc deliberat en l'aprenentatge del tennis. Aplicar els criteris de disseny de tasques i els principis de variabilitat i no saturació. Classificar els tipus d'exercicis a la pista, des d'estructures analítiques fins a partits modulats.

Programar una progressió pedagògica reduint el control de l'entrenador cap a l'autonomia de joc. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com pot un entrenador millorar la regularitat d'un alumne sense repetir sempre el mateix cop idèntic?

Formigó porós a) Resina sintètica b) Herba natural c) Moqueta d) Ralenteix la trajectòria del bot a) Capacitat d'escupir l'aigua b) Permet lliscar amb facilitat c) Esmorteix tots els microtraumatismes d) Protecció màxima dels bessons a) Gran cansament muscular b) Desgast articular per lliscaments c) Sobrecàrrega per punts llargs d) Perden pressió immediatament a) Augmenten de pes ràpidament b) El feltre es regenera c) Es trenquen o exploten d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 18 La intervenció pedagògica en l'ensenyament del tennis requereix estructurar les tasques des de situacions analítiques cap a contextos d'oposició real.

Per assolir un aprenentatge sòlid, cal articular adequadament la pràctica, els condicionants d'execució i el grau de control que exerceix el docent. ESQUEMA Estructura de la metodologia i disseny de tasques 1. Contextualització de l'aprenentatge: pràctica deliberada i joc deliberat L'adquisició de patrons motrius i tàctics en tennis es desenvolupa mitjançant dos formats d'activitat clarament diferenciats segons la seva intencionalitat i estructuració: Pràctica deliberada: pràctica programada i organitzada amb objectius previs d'aprenentatge establerts pel tècnic. Exigeix concentració i esforç per corregir aspectes concrets del joc.

Joc deliberat: qualsevol activitat duta a terme fora de les sessions formals de manera lliure i informal. Tot i no tenir una estructura docent directa, genera aprenentatges i adaptacions funcionals notables. DEFINICIÓ L'aprenentatge implícit permet als jugadors interioritzar habilitats sense instrucció específica directa, impulsat per l'autonomia i la motivació autodidàctica de l'esportista. En canvi, l'aprenentatge explícit requereix la instrucció directa de l'entrenador per produir l'adquisició tècnica.

En el marc pedagògic modern, es busca evitar la reproducció passiva de models mitjançant una transició clara: substituir la mera reproducció per la interpretació i la producció motriu per part de l'aprenent.

Contextualització de pràctica Pràctica deliberada i joc deliberat Disseny de tasques Organització, volum, condicionants i variabilitat Principis metodològics Disponibilitat, variació i contrastos Tipus d'exercicis Tècnics, tàctics, 1+1, 1x1 i modulats Progressió del control Del control del docent a l'autonomia Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 19 COMPROVA-HO 32 Quina diferència principal existeix entre la pràctica deliberada i el joc deliberat pel que fa al context d'adquisició? 2.

Criteris per al disseny de tasques i recursos metodològics El disseny de situacions d'aprenentatge eficients requereix manipular quatre components organitzatius fonamentals: Diagrama dels recursos clau per al disseny eficaç de tasques. Recurs Descripció i gestió a la pista Organització pràctica Distribució dels alumnes a l'espai, disposició del material i delimitació de les zones d'inici de les activitats. Volum d'assaig Nombre de repeticions d'un exercici. Depèn del nombre d'alumnes, la durada de la sessió, el perfil del grup, el calendari de temporada i els objectius establerts.

Condicionants d'execució Limitacions de la tasca per centrar l'atenció en l'objectiu marcat o prendre consciència de l'acció de la resta del cos. Volum de components variats (amplitud) Variabilitat mitjançant modificacions en els materials i canvis en les dimensions de la pista. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 20 Al costat d'aquests recursos, l'entrenador ha d'aplicar principis metodològics específics per enriquir la motricitat de l'alumne: Disponibilitat: plantejar múltiples respostes dins d'una mateixa habilitat (per exemple, botar la pilota variant velocitats, alçades, direccions, preses i formes de colpeig).

Variació: alternar les habilitats o el tipus de tasques (passar de bots a llançaments, conduccions o passades). No saturació de la tècnica: evitar la mecanització en les etapes inicials (per exemple, mitjançant jocs d'intercanvi amb tres pilotes) i prioritzar l'explicació i la comprensió per sobre de la demostració tancada. Treball de contrastos: explorar situacions oposades per estabilitzar el control espacial i temporal (esquerre-dreta, llarg-curt, fort-fluix, alt-baix). Esquema d'adaptació d'espais i trajectòries per evitar la saturació tècnica. ERROR FREQÜENT Abusar de la demostració i la mecanització rígida des del primer dia és un error greu. Limita la capacitat d'adaptació de l'alumne.

Cal facilitar l'exploració amb treballs de contrastos i evitar la saturació tècnica primerenca. COMPROVA-HO 33 Per què s'utilitza el treball de contrastos en les fases d'iniciació al tennis? Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 21 3. Tipologia d'exercicis a la pista La tipologia d'exercicis s'ajusta als objectius d'ensenyar, corregir, estabilitzar, donar ritme o reproduir la situació real de joc. Els exercicis es classifiquen en: Exercicis tècnics: orientats a la mecànica i execució del cop. Es divideixen en tres modalitats: De repeticions: execució reiterada sobre un mateix patró. De controls: domini del contacte i trajectòria de la pilota.

De competició: tasques tècniques amb objectius de repte o puntuació. Exercicis tàctics: resolució de situacions de presa de decisions espai-temporals (per aprofundir en els patrons de joc, vegeu «Tàctica i estratègia — Fonaments de joc en individuals i dobles»). Habilitats coordinatives inespecífiques: exercicis d'ajust perceptivomotriu (com passades simultànies amb dues pilotes). Exercicis de precisió i punteria: tasques de focalització a diana amb elements esportius diversos (rugbi, corfbol, etc.). Relleus i seguiment de circuits: estructures per activar el dinamisme i el desplaçament en grup. Estructures d'interacció: situacions de cooperació (1+1 o ) i tasques d'oposició directa (1x1 o ).

Partits modulats: partits adaptats mitjançant restriccions normatives. Es poden modular els espais de la pista, les habilitats permeses, el sistema de puntuació, el temps, el reglament o el nombre de jugadors. PER RECORDAR-HO L'èxit de l'alumne a la pista es garanteix amb tres pautes: facilitar tasques afegint reptes progressius, focalitzar l'atenció en detalls concrets (com l'evolució del cop de dreta) i modular la dificultat que suposa el cop de l'adversari. COMPROVA-HO 34 Quins elements reglamentaris o de context permeten dissenyar un «partit modulat»? 4.

Dimensió i progressió del control en el llançament La dificultat de la tasca està directament condicionada pel grau de certesa del llançament. La transició comença amb el control màxim de l'entrenador i avança cap a l'autonomia competitiva dels jugadors. N + n N × n Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 22 Diagrama de les zones de progressió espacial a la pista de tennis.

Aquesta gradació del domini del control per part de l'entrenador s'organitza en quatre estadis: PROCÉS Progressió del control docent a l'autonomia esportiva 1 Control màxim Llançament ideal de l'entrenador des de cubell 2 Disminució de control Introducció d'imprecisió en trajectòries i velocitats 3 Control compartit Intercanvi cooperatiu 1+1 entre alumnes 4 Competició Oposició 1x1 amb presa de decisions autònoma Aquest control es modula combinant diferents variables d'intervenció a la pista: Medi de tramesa: tramesa directa amb la mà (màxima precisió) o mitjançant l'ús de la raqueta. Control màxim de l'entrenador: la pilota arriba en condicions idònies a l'alumne.

Depèn exclusivament de la perícia del tècnic i se sol aplicar en controls a curta distància o mitjançant cubells de repeticions. 1 Disminució del control del tècnic: s'introdueix imprecisió intencionada en llançaments de cubell, controls i situacions de joc obert entre entrenador i alumne. 2 Control compartit: tasques de cooperació o intercanvi directe entre jugadors (com estructures 1+1). 3 Competició pura: situacions de punt lliure i oposició directa entre esportistes (estructures 1x1). 4 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 23 Tipus de trajectòria: llançaments directes a l'aire o deixant un bot previ a terra. Distància de relació: enviaments a prop o lluny de l'alumne.

Presència d'obstacles: amb xarxa pel mig o sense xarxa per reduir la incertesa física. Posició a la pista: ubicació del llançador des de diferents zones de la superfície de joc. Paràmetres de tramesa (PADEFFU): variació sistemàtica de profunditat, alçada, direcció, efecte, força, freqüència i ubicació del llançament. IDEES CLAU La pràctica deliberada respon a una estructura programada i formal, mentre que el joc deliberat es produeix lliurement fora de la sessió. El disseny de tasques es fonamenta en l'organització pràctica, el volum d'assaigs, els condicionants d'execució i l'amplitud variada dels components.

Principis com la disponibilitat, la variació i el treball de contrastos eviten la mecanització i saturació tècnica primerenca. Els partits modulats ajusten espais, habilitats, temps, puntuacions o reglaments per canalitzar l'aprenentatge tàctic. La intervenció docent evoluciona des del control màxim de llançament fins a la competició autònoma entre esportistes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En què es diferencia l'aprenentatge implícit de l'aprenentatge explícit a la pista de tennis? 36. Quines etapes marquen la progressió del control del llançament de l'entrenador a l'alumne? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37.

Com es defineix la pràctica deliberada en la pedagogia del tennis? 38. Quin recurs metodològic proposa accions contraposades com curt-llarg o alt-baix? 39. En quin estadi de control la pilota arriba a l'alumne en condicions absolutament idònies? Mecanització exclusiva mitjançant cubells de boles a) Activitat programada amb objectius previs establerts b) Competició sense cap instrucció de l'entrenador c) Joc lliure dut a terme fora de classe d) Saturació tècnica a) Model competitiu b) Treball de contrastos c) Control màxim d) Competició entre alumnes a) Control màxim de l'entrenador b) Control compartit c) Partit modulat d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 24 40.

Què caracteritza un exercici estructural de tipus 1+1 a la pista? 5 Tàctica i estratègia — Fonaments de joc en individuals i dobles EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells d'estratègia, tàctica i tècnica en les accions de joc. Identificar els components de l'acrònim PADEFFU i la seva aplicació en el colpeig. Analitzar la zonificació del camp mitjançant la teoria del semàfor i del donut. Aplicar els principis de sincronització, posicionament i ocupació de la xarxa en dobles. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què córrer cap al centre exacte de la pista després de cada cop pot deixar-te en desavantatge?

La comprensió de la lògica interna del tennis exigeix articular el pensament tàctic amb la precisió mecànica. Lluny de basar-se en la simple potència de colpeig, l'èxit competitiu depèn d'una correcta gestió espacial, temporal i de probabilitats d'error a cada fase del punt. ESQUEMA Estructura tàctica i estratègica en tennis Jerarquia conceptual i el cicle de decisió motriu El joc s'estructura a partir de tres nivells interdependents: estratègia, tàctica i tècnica. L'estratègia constitueix el marc global de planificació prèvia a la trobada o entre punts, tenint en compte les habilitats pròpies, les debilitats del rival, el tipus de pista i l'entorn.

La tàctica és la presa de decisions Control compartit i cooperació entre dos jugadors a) Llançament exclusiu des del cubell de l'entrenador b) Oposició competitiva directa per aconseguir el punt c) Partit lliure amb reglament complet d) Fonaments tàctics Marc d'actuació individual i col·lectiu Gestió de la pilota Model PADEFFU i tipus de cops Ocupació espacial Semàfor, centre teòric i donut Joc de dobles Coordinació de parella i conquesta de xarxa Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 25 en temps real durant el punt per resoldre problemes motors concrets. Finalment, la tècnica actua com l'eina motriu subordinada que fa possible executar la resposta triada.

Esquema del cicle d'acció tàctica i presa de decisions. La intervenció tàctica segueix un cicle d'acció de quatre fases consecutives: DEFINICIÓ L'alfabetització tàctica és el procés d'aprenentatge pel qual el tennista desenvolupa la capacitat de llegir les variables del joc, seleccionar respostes ajustades a la situació i avaluar la seva pròpia conducta motriu. Observació i percepció: identificació de la trajectòria de la pilota, la col·locació del rival i els espais buits mitjançant la visió central i perifèrica. 1 Presa de decisions: selecció d'una intenció tàctica entre les respostes possibles emmagatzemades a la memòria motriu.

2 Execució motriu: aplicació del gest tècnic adaptat als paràmetres espacials i temporals requerits pel joc. 3 Reflexió posterior: anàlisi immediata del resultat obtingut per alimentar la memòria tàctica i modular les decisions següents. 4 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 26 L'ensenyament tàctic pot estructurar-se amb respostes tancades (un estímul amb una resposta predeterminada) o obertes (un estímul davant múltiples respostes possibles). Aquesta variabilitat genera incertesa en el rival i enriqueix el bagatge competitiu. COMPROVA-HO 42 Quina és la diferència principal entre estratègia i tàctica en un partit de tennis?

Paràmetres de trajectòria: el model PADEFFU i funcionalitat dels colpejos Per intervenir sobre la pilota cal controlar les variables que modulen la seva trajectòria. Aquestes propietats es recullen sota l'acrònim PADEFFU, el qual defineix la intervenció espacial i temporal del jugador: Profunditat: distància respecte a la xarxa on bota la pilota. Altura: paràbola del vol per sobre de la cinta. Direcció: orientació espacial del tir (creuat, paral·lel o al centre). Efecte: rotació impartida a la pilota per alterar el bot o la trajectòria aèria. Força: potència i acceleració transmesa en l'impacte. Freqüència: ritme i cadència temporal entre colpejos successius.

Ubicació: lloc d'impacte i destí precís dins la pista contrària. Tipus de colpeig Finalitat tàctica Paràmetres clau utilitzats Neutre Mantenir la continuïtat del piloteig sense assumir riscos innecessaris. Profunditat mitjana, trajectòria segura per sobre de la xarxa. Defensiu Recuperar el temps i la posició quan el rival domina el punt. Alçades elevades, efecte de seguretat o pilotes altes profundes. Constructiu Generar un desequilibri en la posició contrària i obrir la pista. Canvis de direcció, variació d'efectes i profunditat exigent. Guanyador Tancar la jugada definint el punt de manera directa. Força, màxima precisió espacial o angles inabastables.

ERROR FREQÜENT Cercar el cop guanyador des de situacions neutres o defensives. Intentar accelerar una pilota sense haver construït prèviament l'avantatge espacial multiplica exponencialment els errors no forçats. COMPROVA-HO 43 Què significa l'acrònim PADEFFU? Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 27 Principis tàctics individuals: percentatges, posicionament i zonificació El joc individual es regeix pel criteri de percentatges: guanya més punts qui obliga el rival a fallar i qui redueix els propis errors mitjançant la paciència i la construcció continuada.

Per gestionar l'espai propi s'apliquen tres conceptes fonamentals: Teoria de l'imant: principi pel qual el jugador ha de tornar ràpidament al lloc de màxima cobertura després de colpejar, atret per la zona que equilibra les opcions de resposta. Centre teòric: no coincideix amb el centre geomètric de la pista, sinó amb la bisectriu de l'angle dels possibles tirs que pot executar el contrari des de la seva posició. Desplaçament diagonal: moviment avançat cap endavant per tallar la trajectòria de la pilota en comptes de córrer lateralment, estalviant temps i metres per pura ergonomia motriu.

Per organitzar la intenció dels colpejos segons la profunditat, s'utilitza la zonificació coneguda com a teoria del semàfor: Esquema de la zonificació del camp segons la teoria del semàfor. Zona Ubicació a la pista Funció tàctica principal Verda Zona de fons (darrere o sobre la línia de base). Espai de màxima seguretat; s'inicia el punt i es manté el piloteig neutre o constructiu. Groga / Àmbar Zona de mig camp (entre la línia de servei i el fons). Espai de transició; cal evitar romandre-hi i avançar cap a la xarxa o retrocedir ràpidament. Vermella Zona de xarxa (propera a la cinta). Espai de definició i perill; finalització directa de la jugada mitjançant voleies o rematades.

D'altra banda, la teoria del donut s'aplica com a estratègia de precisió sobre la meitat rival: la zona central del camp contrari representa el forat (colpeig neutre i còmode per al rival), mentre que la massa exterior del donut representa les zones perimetrals i profundes on cal enviar la pilota per generar incertesa, desplaçar el contrari i construir punts guanyadors. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 28 COMPROVA-HO 44 Per què la zona d'àmbar del semàfor es considera d'alt risc si s'hi roman gaire temps? Tàctica del joc de dobles i situacions sociomotrius La modalitat de dobles presenta característiques estructurals particulars.

En primer lloc, la pista presenta 3 metres més d'amplada en incorporar els passadissos laterals. Malgrat aquest augment d'espai, cada jugador té menys camp per cobrir, fet que permet desplaçaments més curts i requereix una alternança coordinada d'intervencions. Taula de criteris de progressió pedagògica del piloteig. La dinàmica de parelles es fonamenta en una sèrie de principis específics: Ocupació de la xarxa: guanyar la posició avançada és determinant, ja que els enfocaments exclusivament defensius des del fons poques vegades atorguen la victòria en aquesta modalitat.

Sincronització i joc en línia: la parella ha de moure's de manera solidària, avançant o basculant conjuntament per cobrir els espais buits i evitar buits centrals o passadissos oberts. Precisió davant potència: la presència de dos defensors redueix el temps de reacció; prima col·locar la pilota baixa o als espais lliures abans que colpejar fort. Les situacions d'aprenentatge i competició s'estructuren combinant els eixos de cooperació i oposició segons els mitjans materials i la presència d'adversaris: Context Sense col·laboració Amb col·laboració Sense oposició Entrenament individual amb cistells, màquina llançapilotes o frontó individual.

Exercicis de cistell o frontó cooperatiu per parelles mantenint la pilota en joc continu. Amb oposició Situacions de piloteig individual, partits a 11 punts, jocs convencionals o competició 1 contra 1. Joc de dobles, competició per parelles o exercicis de piloteig modulat amb intenció tàctica compartida. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 29 PER RECORDAR-HO En dobles, la parella ha d'actuar com si estigués unida per una corda invisible: si el company es mou cap a un lateral o cap a la xarxa, l'altre reajusta la seva posició de forma coordinada.

IDEES CLAU L'estratègia planifica a llarg termini abans de jugar i entre punts, mentre que la tàctica resol problemes motrius en temps real. El cicle d'acció tàctica comprèn la percepció visual, la presa de decisions, l'execució tècnica i la reflexió posterior. El model PADEFFU agrupa la profunditat, altura, direcció, efecte, força, freqüència i ubicació. El centre teòric es basa en la bisectriu dels angles possibles de tir de l'oponent i no pas en el centre geomètric de la pista. La pista de dobles suma 3 metres d'amplada i exigeix sincronització en línia, precisió espacial i domini prioritari de la xarxa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45.

En què es diferencia el centre geomètric del centre teòric a la pista de tennis? 46. Quina funció compleix cadascun dels tres colors en la teoria del semàfor? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47. Quin és el primer pas en el cicle d'acció tàctica motriu en el tennis? 48. Quants metres d'amplada s'afegeixen a la pista en la modalitat de dobles? 49. Com ha d'actuar un jugador a la zona groga segons la teoria del semàfor?

Presa de decisió final a) Observació i percepció b) Reflexió post-colpeig c) Execució tècnica precisa d) 3 metres a) 1,5 metres b) 4 metres c) 2 metres d) Mantenir-s'hi per pilotar còmodament a) Passar-hi ràpid cap al fons o la xarxa b) Buscar el bot de seguretat prolongat c) Executar sempre un cop guanyador definitiu d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 30 50. Quina premissa caracteritza principalment l'èxit tàctic en la modalitat de dobles? 6 Cinemàtica del joc i formats competitius EN ACABAR SABRÀS Quantificar els patrons cinemàtics i les distàncies típiques de recorregut del jugador a la pista.

Explicar els factors físics responsables de la pèrdua de velocitat de la pilota entre el servei i el rest. Dissenyar models de competició escolar i organitzar espais col·lectius mitjançant pistes adaptades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 A quina velocitat real arriba al restador un servei professional que surt de la raqueta a 200 km/h? La dinàmica competitiva del tennis contemporani exigeix una anàlisi rigorosa de les demandes físiques del jugador i del comportament balístic de la pilota per dissenyar estructures d'entrenament i competicions pedagògiques eficients.

Guanyar la xarxa i moure's sincronitzats a) Romandre tots dos a la línia de base b) Imposar màxima potència de fons c) Ocupar posicions escalonades fixes d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 31 ESQUEMA Estructura de la cinemàtica i formats competitius Càrrega cinemàtica i desplaçament a la pista El tennis modern es caracteritza per una velocitat de joc creixent on predominen les accions explosives de curta durada sostingudes sobre una base de resistència aeròbica.

La preparació del jugador requereix atendre la interacció complexa de factors condicionals (força, resistència, velocitat i flexibilitat), capacitats coordinatives i estratègies de prevenció de lesions, sota el principi d'especificitat i variabilitat.

Cinemàtica i competició Nuclis del tema Cinemàtica del joc Càrrega física i balística de pilota Desplaçament del jugador Trajectòries curtes de 3-7 metres Balística del servei Desacceleració del 50 % al rest Organització i formats Gestió de pistes i competicions Gestió col·lectiva Distribució en pistes de minitennis Sistemes de joc àgils Punt decisiu, tie- breaks i termòmetre Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 32 Esquema dels requeriments condicionals i coordinatius del tennis modern. L'anàlisi cinemàtica dels patrons de moviment a la pista reflecteix paràmetres de distància molt determinats: La gran majoria dels desplaçaments es produeixen en intervals de 3 a 7 metres.

El recorregut lineal continu més extens possible a l'espai de joc és d'aproximadament 14 metres. Durant un intercanvi típic de tres colps, la distància acumulada pel jugador oscil·la entre 14 i 15 metres. COMPROVA-HO 52 Quina distància acumula aproximadament un jugador en un intercanvi típic de tres colps a la pista?

Comportament balístic i desacceleració de la pilota Des del moment de l'impacte en el servei fins que el restador colpeja la pilota, aquesta experimenta una pèrdua dràstica d'energia cinètica provocada per quatre factors físics: la resistència aerodinàmica de l'aire, les lleis mecàniques associades a la rotació de la pilota, l'acció de la força gravitatòria i el fregament contra el paviment durant el bot. Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 33 DESACCELERACIÓ DEL SERVEI Un servei executat a una velocitat inicial d'entre 190 i redueix la velocitat a després de de vol aeri; en produir-se el bot, pateix una caiguda que deixa la velocitat en uns a la zona de restada.

Això suposa una reducció global propera al 50 % respecte a la velocitat de sortida inicial. COMPROVA-HO 53 Per què un servei de 200 km/h arriba al restador a menys de la meitat de la seva velocitat inicial? Organització de circuits i sessions col·lectives En contextos escolars i formatius, la gestió eficient de les pistes disponibles i del volum de participants és fonamental per mantenir una densitat motriu alta. La subdivisió d'una pista reglamentària permet disposar de fins a 6 pistes de minitennis transversals.

Volum d'alumnes Pistes de tennis Pistes de minitennis equivalents Estructures d'activitat recomanades Fins a 20 1 a 2 6 (o 6 de mini + 1 de tennis) Lliga individual tots contra tots a 7 punts o períodes de 5-10 minuts. Entre 20 i 40 1 a 3 6 a 18 Lligues per parelles per temps o a 3 jocs; divisió en dos grups amb fase final entre els millors. Més de 40 1 a 4 6 a 24 Sistemes combinats per temps, punts, jocs o sets amb rotacions constants. 200 km/h 175 km/h 18 m 80 km/h Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 34 Taula d'organització d'espais i activitats segons el volum d'alumnes.

Per dinamitzar grups a la pista s'empren tasques en forma de circuit amb rotació contínua: Roda amb una raqueta: grups de 3 o més alumnes que s'alternen per colpejar passant la raqueta al company. Vòlei-tennis: joc adaptat a la xarxa per afavorir el temps de reacció col·lectiu. Rei de la pista: competició continuada a 7 o 11 punts en grups de 4 a 6 jugadors. Servei-volea en parelles: exercitació tàctica de situacions d'atac i contraatac. Partit per parelles amb torn alternatiu: modalitat inspirada en el tennis de taula on cada membre colpeja de manera successiva.

Roda amb penalització de raquetes: joc en què cada acumulació d'errors (d'1 a 3) obliga a retirar una raqueta de l'equip fins a compartir-ne una de sola. ERROR FREQÜENT Confondre el ritme de rotació d'un circuit amb temps de descans passiu no estructurat. Si els canvis de pista o les transicions entre exercicis no estan delimitats amb senyals clars, el temps útil de pràctica cau dràsticament i es trenca la dinàmica d'aprenentatge del grup.

Formats competitius adaptats Per ajustar la competició al temps lectiu i evitar eliminacions precoces s'utilitzen modalitats àgils: Punt decisiu: quan s'arriba al 40-40 (iguals), s'elimina l'avantatge convencional i el següent punt atorga directament el joc. 1 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 35 Diagrama de quadres de consolació i sistemes competitius d'ascens i descens. COMPROVA-HO 54 Com funciona la puntuació en el format de competició en termòmetre? Lliga de tie-breaks: enfrontaments breus articulats exclusivament mitjançant un desempat al primer que assoleix 7 punts amb marge de dos.

2 Dobles per sorteig: assignació numèrica aleatòria de les parelles a cada ronda, redistribuint els jugadors classificats per equilibrar la participació. 3 Sistema en termòmetre: enfrontament entre dos grans equips (com ara Equip Blau contra Equip Vermell) on cada victòria obtinguda en partits individuals o de dobles afegeix un grau a la columna del seu equip. 4 Quadres de consolació i ascensos-descensos: sistemes de repesca per a perdedors de primera ronda i pistes en escala on els guanyadors pugen de pista i els derrotats baixen.

5 Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 36 IDEES CLAU Els desplaçaments del tennis són breus i d'alta intensitat, amb trajectòries habituals d'entre 3 i 7 metres. La trajectòria en línia recta més llarga a la pista és de 14 metres, i en tres colps es recorren entre 14 i 15 metres. La velocitat del servei es redueix aproximadament un 50 % en arribar al restador per l'efecte de l'aire, la gravetat i el fregament del bot. Una pista reglamentària es pot transformar en 6 pistes de minitennis per maximitzar la ràtio de joc col·lectiu. Els formats adaptats com el punt decisiu, els tie-breaks o el termòmetre optimitzen el temps lectiu evitant eliminacions primerenques.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 55. Quina pèrdua de velocitat experimenta un servei de 190-200 km/h quan arriba a la posició del restador? 56. En què consisteix la modalitat de punt decisiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 57. Quin és l'interval de distància més freqüent en els desplaçaments d'un jugador? 58. A quina velocitat arriba aproximadament un servei de 200 km/h després del bot al restador? 59. Quantes pistes de minitennis es poden instal·lar a l'espai d'una sola pista convencional? 60. Quina característica defineix la competició per equips en format 'termòmetre'?

Entre 14 i 18 metres a) Entre 1 i 2 metres b) Entre 3 i 7 metres c) Entre 8 i 12 metres d) A 150 km/h a) A 80 km/h b) A 120 km/h c) A 40 km/h d) 6 pistes a) 8 pistes b) 4 pistes c) 2 pistes d) Partits de resistència a temps indefinit a) Eliminació directa sense repesca b) Suma de punts a un marcador global d'equip c) Canvi de parella a cada punt d) Fonaments del Tennis: Tècnica, Tàctica i Metodologia 37 7 Resum per repassar Contextualització i models de pràctica Fonaments estructurals i línies d'actuació del tennis: Concepte Definició essencial Model educatiu Orientació centrada en centres escolars per desenvolupar la motricitat bàsica i valors pedagògics.

Model competitiu Enfocament orientat al rendiment, la superació de l'adversari i els resultats oficials reglamentats. Model recreatiu Pràctica motivada per la diversió, el benestar i la socialització durant el temps de lleure. Model social Modalitat adaptada a la inclusió i desenvolupament…