Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DELS ESPORTS I: ESPORTS INDIVIDUALS I: ATLETISME Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'atletisme: sortides de velocitat, relleus, pas de tanques, salts de llargada i alçada, llançaments de disc, pes i javelina, i reglament.

APREN.AI Índex 1 Orígens, Programa Olímpic i Curses de Velocitat Evolució històrica de l'atletisme Estructura del Programa Olímpic Tècnica de sortida de cursa 2 Curses de Relleus i Curses amb Tanques Metodologia i tècnica en les curses de relleus Mecànica del pas de tanques 3 Salts Atlètics: Salt de Llargada i Salt d'Alçada Salt de llargada Salt d'alçada 4 Llançaments Atlètics: Disc, Pes i Javelina Llançament de disc Llançament de pes Llançament de javelina 5 Resum per repassar Curses de velocitat i relleus Curses amb tanques Salts atlètics Llançaments atlètics Cronologia històrica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 1 1 Orígens, Programa Olímpic i Curses de Velocitat EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents proves que formen el programa olímpic atlètic. Descriure la col·locació reglamentària dels blocs de sortida. Explicar la seqüència biomecànica del cos en les tres fases de la sortida de velocitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els atletes de velocitat no poden col·locar mai els dos blocs de sortida en una línia paral·lela a la mateixa alçada?

Evolució històrica de l'atletisme L'origen formal de la pràctica atlètica es remunta a l'antiga Grècia durant els Jocs Olímpics de l'any 776 a.C. La modalitat contemporània d'aquest conjunt de disciplines es va desenvolupar a Anglaterra al segle XIX, impulsada per les universitats d'Oxford i Cambridge. En l'àmbit institucional, la disciplina es troba integrada en el moviment olímpic modern des de la primera edició a Atenes l'any 1896. A escala internacional, la màxima entitat reguladora és la Federació Internacional d'Atletisme, fundada el 1912. En l'entorn territorial català, el 1915 es va establir la Federació Catalana d'Atletisme per mitjà de la iniciativa d'Àlvar Presta.

Estructura del Programa Olímpic El catàleg de proves olímpiques abraça un conjunt ampli de modalitats dividides en sectors específics: Curses de velocitat i fons: comprenen les distàncies planes de velocitat (100 m, 200 m, 400 m), mig fons (800 m, 1500 m) i fons (5000 m, 10000 m i Marató). Entre les modalitats amb obstacles es troben les tanques (100 m tanques per a dones, 110 m tanques per a homes i 400 m tanques per a ambdós sexes) així com els 3000 m obstacles masculins i femenins. Relleus i marxa: en els relleus se celebren les proves de 4x100 m i 4x400 m. Per la seva banda, la marxa atlètica compta amb recorreguts oficials de 20 km i 50 km.

Concursos (salts i llançaments): els salts es divideixen en verticals (salt d'alçada i salt amb perxa) i horitzontals (salt de llargada i triple salt). Els llançaments inclouen el llançament de pes, disc, martell i javelina. Proves combinades: l'Heptatló femení comprèn 7 disciplines (100 m tanques, 200 m, 800 m, salt d'alçada, salt de llargada, llançament de pes i javelina). El Decatló masculí consta de 10 proves (100 m, 400 m, 1500 m, 110 m tanques, salt de llargada, salt d'alçada, salt amb perxa, disc, pes i javelina).

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 2 PER RECORDAR-HO Per memoritzar el nombre de proves que integren cadascuna de les modalitats combinades, el prefix grec ofereix la clau numèrica: l'heptatló reuneix exactament 7 proves i el decatló en reuneix 10. Tècnica de sortida de cursa Per iniciar les curses de velocitat, els blocs de sortida s'han de situar l'un davant de l'altre, evitant que quedin alineats a la mateixa alçada per facilitar l'empenta esglaonada dels membres inferiors. DEFINICIÓ La sortida de tacos és la seqüència postural reglamentària que permet a l'atleta passar d'una posició d'immobilitat a una acceleració màxima mitjançant el suport als blocs de partida.

Aquest procediment s'estructura rígidament al voltant de tres veus o fases mecàniques: ERROR FREQÜENT Alçar el cap o mirar la meta a la veu de «llestos». Aquest gest genera tensió cervical innecessària i trenca la línia mecànica del cos, disminuint el percentatge de càrrega idoni del 60 % a les mans. COMPROVA-HO 2 Quina distribució de pes sobre les mans s'ha d'assolir a la veu de «llestos» durant la sortida de velocitat? A la posició de «als llocs»: l'atleta col·loca un peu a cada bloc recolzant la puntera a terra. El genoll de la cama endarrerida descansa sobre la superfície, mentre que el genoll de la cama avançada es manté elevat.

Els braços se situen perpendiculars o lleugerament oblics respecte al terra, separats i amb recolzament sobre les puntes dels dits. El cap ha d'estar relaxat en prolongació amb la línia del tronc. 1 A la posició de «llestos»: es produeix l'elevació dels malucs i el desplaçament del pes corporal endavant. Les mans passen a suportar el 60 % del pes total del cos. S'exerceix una forta pressió sobre els blocs amb els peus, mentre el cap roman relaxat amb la mirada fixada al terra. 2 Al senyal o tret de sortida: s'aplica una forta pressió d'ambdues cames sobre els blocs. La cama avançada s'estén de forma enèrgica mentre el genoll de la cama posterior avança ràpidament.

Els braços actuen simultàniament de manera oposada a les cames: el braç corresponent a la cama avançada es dirigeix cap endavant, i el braç de la cama endarrerida es mou cap enrere. 3 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 3 PROCÉS Fases de la sortida de velocitat 1 Als llocs Peus a blocs, genoll darrere a terra i mans donant suport digital 2 Llestos Elevació de malucs, tronc endavant i 60 % del pes a mans 3 Tret de sortida Empenta de cames contra blocs i acció enèrgica i simultània de braços IDEES CLAU L'atletisme modern es va reglamentar a Anglaterra al segle XIX i es va introduir en els primers Jocs Olímpics moderns el 1896.

L'heptatló reuneix 7 disciplines femenines i el decatló conté 10 proves masculines. Els blocs de sortida s'han de posicionar asimètricament, l'un davant de l'altre i mai a la mateixa alçada. Durant la veu de «llestos», el 60 % del pes corporal es transmet sobre el suport de les mans. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin any es van fundar la Federació Internacional d'Atletisme i la Federació Catalana d'Atletisme? 4. Quina acció motriu fan els braços en rebre el senyal del tret de sortida? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. En quin any es van celebrar els primers Jocs Olímpics a Grècia? 6. Quantes proves formen l'heptatló femení i el decatló masculí? 7.

Com han d'estar disposats els blocs de sortida a la pista? 8. A la posició de «llestos», quin percentatge de pes corporal aguanten les mans? 1915 d.C. a) 1896 d.C. b) 776 a.C. c) 1912 d.C. d) 6 i 8 proves a) 7 i 10 proves b) 5 i 10 proves c) 7 i 12 proves d) Un davant de l'altre a) Tocant directament la línia b) Totalment alineats en paral·lel c) A la mateixa alçada d) El 40 % a) El 60 % b) El 80 % c) El 50 % d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 4 2 Curses de Relleus i Curses amb Tanques EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques del testimoni i les modalitats d'entrega al 4x100 m i 4x400 m. Descriure les etapes motrius que conformen el pas eficient de la tanca.

Memoritzar les mides i distàncies clau del reglament de tanques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què els atletes que passen una tanca intenten no saltar cap amunt? Metodologia i tècnica en les curses de relleus Les curses de relleus es basen en el pas coordinat del testimoni, un cilindre rígid d'unes dimensions reglamentàries de 30 cm de longitud, 50 g de pes i 12 mm de diàmetre.

Esquema de les mides reglamentàries del testimoni de relleus En la prova de 4x100 metres s'empren tres estils tècnics principals d'entrega del testimoni: Tècnica d'entrega Acció del corredor receptor Acció del corredor portador De dalt a baix Fa una extensió cap enrere del braç amb una lleugera rotació interna del palmell de la mà. Col·loca el testimoni sobre la mà del receptor pel seu extrem més allunyat. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 5 Tècnica d'entrega Acció del corredor receptor Acció del corredor portador De baix a dalt Realitza una hiperextensió del braç mantenint el palmell en posició neutra i el polze separat de la resta de dits.

Introdueix el testimoni entre el polze i la resta de dits per la part lliure. D'empenta Executa una flexió horitzontal del braç amb extensió del colze i hiperextensió del canell (palmell mirant al portador). Situa el testimoni directament a la mà del company subjectant-lo per l'extrem distal. Diagrama de la zona de transferència de 30 metres en relleus Pel que fa als espais de transmissió, en el 4x100 m s'utilitza una zona de transferència de 30 metres delimitada per senyals. En canvi, en el 4x400 metres la dinàmica reglamentària i tàctica varia: Zona d'entrega: l'espai és de 20 metres (10 metres anteriors i 10 posteriors). El primer canvi coincideix amb la sortida dels 800 m al carrer propi.

El segon i tercer canvi es realitzen al voltant de la línia d'arribada. Evolució de carrer: el primer rellevista corre tota la distància pel carrer assignat; el segon rellevista ho fa pel seu carrer fins a superar la primera corba, on s'agafa el carrer lliure; el tercer i quart rellevista corren de forma continuada en carrer lliure. Tècnica d'entrega: el portador col·loca el testimoni en posició vertical per assegurar l'aprensió, mentre que el receptor es col·loca mirant l'interior de la pista i pren el testimoni amb la mà dreta.

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 6 Fotografia aèria d'una pista d'atletisme reglamentària COMPROVA-HO 10 A partir de quin moment els corredors del relleu 4x400 m poden abandonar els seus carrers assignats? Mecànica del pas de tanques El pas de tanca no consisteix en un salt, sinó en una modificació de la gambada durant la fase de vol. Requereix una bona tècnica de cursa circular i adaptar progressivament la gambada per evitar grans oscil·lacions del centre de gravetat (CDG), aconseguint la màxima cota abans de la tanca.

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 7 Taula de distàncies i alçades en les proves de tanques El pas de la tanca es desglossa mecànicament en tres moments clau: ERROR FREQÜENT Assolir el punt més alt de la paràbola de vol just al damunt de la tanca. Mecànicament, la màxima alçada del centre de gravetat s'ha d'assolir abans de la tanca per passar l'obstacle en trajectòria descendent i reprendre la cursa sense frenar-se. Les especificacions reglamentàries de les proves de tanques s'estructuren segons la distància i el gènere: Fase d'atac: comprèn l'aproximació amb una gambada prèvia més curta per generar tensió contra el terra.

La cama d'atac flexiona ràpidament el maluc per damunt de l'horitzontal amb flexió de genoll i turmell. En l'enlairament, l'extensió completa de la cama d'impuls produeix un angle molt obtús, mentre la cama d'atac estén ràpidament el genoll sense bloquejar-lo del tot. El braç contrari flexiona l'articulació glenohumeral cap a la cama d'atac per equilibrar el moviment. 1 Fase aèria o de vol (franqueig): la cama d'atac es manté estesa i el tronc es flexiona cap endavant. La cama d'impuls efectua rotació externa, abducció, flexió de genoll i flexió dorsal del peu per superar l'obstacle lateralment. Superada la tanca, el peu d'atac cerca activament el terra amb el metatars.

2 Fase d'aterratge o descens: la cama d'atac pren contacte ferm amb el terra mitjançant el metatars en extensió total per conservar el CDG alt. Simultàniament, la cama d'impulsió realitza una abducció i rotació interna mantenint el genoll flexionat fins a recuperar la verticalitat.

3 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 8 Prova Alçada homes Alçada dones Distància 1a tanca Distància entre tanques Distància última tanca 110 m tanques (M) 1,067 m - 13,72 m 9,14 m 14,02 m 100 m tanques (F) - 0,840 m 13,00 m 8,50 m 10,50 m 400 m tanques (M) 0,914 m - 45,00 m 35,00 m 40,00 m 400 m tanques (F) - 0,762 m 45,00 m 35,00 m 40,00 m COMPROVA-HO 11 Quina alçada reglamentària tenen les tanques a la prova de 110 m masculí i a la de 100 m femení?

PROCÉS Fases mecàniques del pas de tanca 1 Fase d'atac Gambada curta, flexió de maluc i extensió ràpida de genoll 2 Fase de vol Tronc inclinat, cama d'atac estesa i cama impuls en abducció 3 Aterratge Contacte de metatars amb cama estesa mantenint CDG alt IDEES CLAU El testimoni d'atletisme fa 30 cm de longitud, té una massa de 50 g i un diàmetre de 12 mm. Al 4x100 m la zona de transferència és de 30 m; al 4x400 m l'espai d'entrega és de 20 m. El pas de tanca és una modificació tècnica de la gambada en vol que busca minimitzar l'oscil·lació del centre de gravetat. El punt àlgid de la paràbola de vol del vallista s'ha d'aconseguir abans de sobrepassar la tanca. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12.

Com actua la cama d'impuls durant el franqueig aeri de la tanca? 13. Quines són les tres tècniques d'entrega del testimoni en la prova de 4x100 metres? Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quant pesa el testimoni reglamentari de relleus? 15. Quina llargada té la zona de transferència en el relleu 4x100 m? 16. A quina alçada estan les tanques a la cursa de 110 m masculí? 17. On s'ha d'assolir la màxima alçada corporal en el pas de tanca? 3 Salts Atlètics: Salt de Llargada i Salt d'Alçada EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i subfases de la batuda en salt de llargada i d'alçada.

Comparar les tres tècniques clàssiques de la fase aèria del salt de llargada. Descriure la transició recta-corba en la cursa d'aproximació del salt d'alçada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Per què els saltadors d'alçada descriuen una trajectòria corba just abans d'efectuar la batuda? Salt de llargada El salt de llargada busca maximitzar la distància de vol horitzontal a partir d'una cursa prèvia accelerada.

Aquest salt es desenvolupa en quatre fases motrius: 80 g a) 100 g b) 50 g c) 30 g d) 20 metres a) 35 metres b) 30 metres c) 25 metres d) 0,914 m a) 1,067 m b) 0,840 m c) 1,100 m d) Abans de la tanca a) En la presa de terra b) Just sobre la tanca c) A la meitat de l'espai d) Cursa d'aproximació: es realitza sobre una distància de 30 a 45 metres. Té com a propòsit aconseguir la velocitat òptima i es caracteritza per un increment de la freqüència de gambada en la part final. 1 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 10 ERROR FREQÜENT Mantenir el cos rígid o deixar anar els braços enrere en la fase de caiguda del salt de llargada.

Això provoca un desequilibri cap enrere i fa que el cos toqui la sorra per darrere de la marca dels talons, reduint la mesura oficial del salt. COMPROVA-HO 19 Quina acció motriu fan les extremitats inferiors en la tècnica de tisores en salt de llargada? Salt d'alçada El salt d'alçada té la finalitat de superar un llistó vertical elevat sense fer-lo caure. El seu patró d'execució comprèn quatre fases: Batuda: s'inicia recolzant la planta del peu sobre la línia de batuda i finalitza en perdre contacte amb la taula. La cama de batuda executa una lleugera flexió seguida d'una extensió explosiva. Mentrestant, la cama lliure flexiona el maluc i el genoll per col·laborar en la projecció.

2 Fase aèria o de vol: es poden aplicar tres tècniques diferents: Tècnica natural: la cama lliure realitza una gambada endavant i la cama de batuda s'avança fins a anivellar-se amb ella. Tècnica d'extensió: la cama lliure es desplaça enrere a la mateixa alçada que la cama de batuda; els braços fan una circumducció i el tronc es col·loca en flexió dorsal. Tècnica de tisores: la cama lliure es porta cap enrere i la cama de batuda avança fent una o dues passes a l'aire abans d'agrupar-se. 3 Caiguda: el contacte amb la sorra es realitza amb els talons tenint els peus a la mateixa alçada, acompanyat d'una flexió amortidora de cames i la projecció dels braços cap endavant per no caure cap enrere.

4 Cursa d'aproximació: consta d'un total de 8 a 12 passes. Es divideix clarament en dues seccions: un tram rectilini inicial de major radi format per 5 a 7 passes, i un tram en corba de menor radi compost per 3 a 5 passes. 1 Batuda: comença quan el peu de batuda pren contacte ferm amb el terra. Es realitza una rotació externa del peu orientant el taló cap a la zona de caiguda. La cama de batuda s'estén completament, mentre la cama lliure s'eleva en flexió o amb rotació interna cap a l'interior del llistó.

2 Fase de vol: s'executa mitjançant un moviment continu coordinat que integra els braços, el cap, l'espatlla, una flexió dorsal del tronc per salvar el llistó, una marcada elevació de malucs i una extensió final de cames per no arrossegar l'obstacle. 3 Caiguda: l'atleta aterra d'esquena directament damunt del matalàs sobre les espatlles, vigilant de no colpejar-se la cara amb els genolls durant la flexió reactiva.

4 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 11 PER RECORDAR-HO La cursa del salt d'alçada s'estructura en dues parts fàcils de recordar: primer es corre en línia recta (5-7 passes) per generar velocitat i després es descriu una corba tancada (3-5 passes) per preparar la rotació i la batuda vertical d'esquena al llistó. COMPROVA-HO 20 Com es reparteixen les passes entre la recta i la corba a la cursa de salt d'alçada? ESQUEMA Tècniques de vol en salt de llargada IDEES CLAU La cursa del salt de llargada comprèn entre 30 i 45 metres buscant l'augment de freqüència terminal. El vol del salt de llargada es pot executar per estil natural, extensió o tisores.

La caiguda de llargada s'ha de fer amb contacte simultani de talons i flexió de cames amb braços endavant. La cursa de salt d'alçada té entre 8 i 12 passes distribuïdes entre un tram recte (5-7 passes) i un corb (3-5 passes). En el salt d'alçada, la presa de contacte sobre el matalàs es realitza damunt de les espatlles. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. Com ha d'estar orientat el peu de batuda en començar l'enlairament en salt d'alçada? 22. Què distingeix la fase de vol en extensió de la tècnica natural en el salt de llargada?

Tècnica natural Gambada lliure endavant i unió de la cama de batuda Tècnica d'extensió Cama lliure enrere, flexió dorsal del tronc i circumducció Tècnica de tisores Passes contínues a l'aire abans de l'agrupació Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Quina és la distància estàndard de la cursa al salt de llargada? 24. Quantes passes formen el tram en corba al salt d'alçada? 25. Com contacta el cos amb el matalàs en el salt d'alçada? 26. Com ha de ser el contacte dels peus a la sorra en el salt de llargada?

4 Llançaments Atlètics: Disc, Pes i Javelina EN ACABAR SABRÀS Identificar les dimensions del cercle i el pes dels artefactes en disc i pes segons la categoria. Comparar biomecànicament les tècniques O'Brien i Baryshnikov en pes. Explicar la seqüència de transferència cinètica i bloqueig corporal al llançament de javelina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Com pot un llançador de javelina transmetre tota la velocitat acumulada a la cursa cap a un artefacte tan lleuger? Llançament de disc Aquesta prova era considerada a la Grècia clàssica com l'exercici de modelatge corporal per excel·lència, immortalitzada al segle V a.C. pel Discòbol de Miró.

A mitjan segle XIX els grecs van reiniciar la pràctica llançant des d'una plataforma, i a finals d'aquell mateix segle els nord-americans van introduir el llançament circular sense plataforma mitjançant una rotació simple. La reglamentació definitiva es va fixar als Jocs Olímpics de Londres de 1908, establint un diàmetre de cercle de 2,5 m i un pes de 2 kg. En la dècada de 1920 es va passar a girar una volta i un quart, estil que l'italià Oberveguer va transformar iniciant d'esquena amb els peus paral·lels.

20 a 30 metres a) 10 a 20 metres b) 30 a 45 metres c) 50 a 60 metres d) 8 a 10 passes a) 1 a 2 passes b) 3 a 5 passes c) 6 a 8 passes d) Amb el pit a) Amb els peus b) Damunt de les espatlles c) Amb els genolls d) Amb la planta plana a) Amb els talons b) Amb un peu abans c) Amb les puntes d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 13 El disc ha de presentar cares idèntiques sense cantonades tallants ni irregularitats.

El seu pes varia per categories: Categoria Pes masculí Pes femení Infantil 1 kg 800 g Cadet 1,5 kg 1 kg Júnior 2 kg 1 kg Sènior 2 kg 1 kg El llançament s'executa des d'un cercle de 2,5 metres de diàmetre tancat per una gàbia de protecció preparada per retenir un disc de 2 kg a una velocitat de 25 m/s. El projectil ha de caure en un sector delimitat per línies blanques de 5 cm. Cada esportista disposa de 90 segons per llançar un cop és cridat. En concursos amb més de 8 atletes, cadascun en fa 3 intents i els 8 primers classificats en fan 3 de suplementaris. La sortida del cercle s'ha de realitzar per la meitat posterior i només després que el disc hagi tocat terra.

El gest tècnic del disc comprèn les fases de preparació, moviments previs, gir o acceleració, fase final i recuperació. El disc s'agafa amb les falanges distals dels quatre dits mentre el polze equilibra. Des de la posició inicial d'esquena, els moviments previs trenquen la inèrcia alternant el pes entre les cames. Durant el gir, la cama esquerra empeny amb rotació externa, el tronc gira cap a l'esquerra i la cama dreta s'impulsa cap al centre del cercle.

A la fase final, la cama dreta s'estén en rotació interna des del turmell i el genoll, seguida d'una adducció horitzontal explosiva del braç de llançament, alliberant el disc amb una desviació cubital del canell en sentit horari que li transmet rotació pel dit índex. COMPROVA-HO 28 Quina és la massa del disc reglamentari per a les categories sènior masculina i sènior femenina? Llançament de pes L'origen del llançament de pes prové de costums ancestrals de subsistència i defensa. Durant el segle XVII els soldats van començar a llançar bales de canó, i el 1860 es va normalitzar el pes de la bola metàl·lica en 16 lliures (7,257 kg).

Cap al 1930 Parry O'Brien va crear la tècnica de translació d'esquena, i el 1976 Alexander Baryshnikov va adaptar la rotació provinent del disc. Categoria d'edat Homes Dones Benjamí 3 kg 2 kg Aleví 4 kg 3 kg Cadet 5 kg 3 kg Júnior 6 kg 4 kg Sènior 7,26 kg (mínim) 4 kg (mínim) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 14 En categoria sènior, el diàmetre de l'artefacte oscil·la entre 100 i 130 mm en homes, i entre 95 i 110 mm en dones. Diagrama de les mides i angles del cercle de pes El cercle de llançament té un diàmetre interior de 2,135 metres (± 5 mm) amb un contenidor frontal corbat d'entre 1,21 i 1,23 m de corda interior. L'angle del sector de caiguda és de 40°.

Perquè el llançament sigui vàlid, l'execució s'ha d'iniciar des d'una posició estàtica. El pes s'ha d'alliberar amb una sola mà tocant o molt a prop de la barbeta, sense descendir per sota d'aquesta línia ni endarrerir-se del pla escapular. No es permet tocar la part superior del cercle, el contenidor ni la zona exterior. La sortida s'ha de fer dempeus per la meitat posterior un cop l'artefacte impacta dins del sector. Diagrama del sistema de mesura geomètric d'un llançament En la mesura dels intents, la cinta mètrica passa pel punt de caiguda i pel centre geomètric del cercle de llançament, fent-se la lectura a la vora interior del contenidor.

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 15 Gràfica de la musculatura implicada en el tir de pes L'aplicació de força ( ) involucra principalment el tríceps i deltoides, acompanyats per quàdriceps, trapezis, extensors de la mà, glútis, musculatura lumbar, abdominals, tríceps sural i erector de l'espina. F = m × a Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 16 Taula comparativa de les tècniques O'Brien i Baryshnikov Per comparar les dues tècniques més emprades: Tècnica Avantatges Desavantatges O'Brien (lineal) Recolzament ràpid de cama esquerra; redueix el temps després de la fase de suspensió; idònia per a esportistes amb gran força explosiva a les cames.

Dificultat per situar la cama dreta sota el cos en suspensió; requereix nivells molt alts de potència muscular. Baryshnikov (rotatòria) Major recorregut d'acceleració; aprofita la inèrcia rotacional; adequada per a alçades mitjanes amb alta coordinació. Procés d'aprenentatge llarg; requereix una coordinació motriu excel·lent; sol ocasionar més llançaments nuls en competició. ERROR FREQÜENT Baixar el pes per sota de la barbeta o separar-lo del coll abans de l'alliberament final. Això invalida automàticament el tir en convertir-se reglamentàriament en un llançament anul·lat per desenganxar l'artefacte de la seva posició inicial obligatòria.

Quant a la metodologia d'aprenentatge del llançament, es recomana seguir un ordre invers a l'execució competitiva: es comença treballant la fase de preparació, es continua amb la fase final de lliurament, s'introdueix posteriorment la fase d'acceleració i es completa amb la fase de recuperació mitjançant consignes senzilles i formes lúdiques actives. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 17 COMPROVA-HO 29 Quina és la seqüència recomanada en la metodologia inversa per a l'ensenyament del llançament de pes?

Llançament de javelina La seqüència de transmissió cinètica en un llançador dretà respon a una cadena coordinada: Esquema dels eixos de rotació corporal en javelina PROCÉS Metodologia d'aprenentatge invers en llançaments 1 1. Preparació Posició inicial correcta i presa ferma de l'artefacte 2 2. Fase final Treball del lliurament explosiu i extensió del braç 3 3. Acceleració Introducció de la translació lineal o el gir al cercle 4 4. Recuperació Acció d'equilibri per mantenir-se dins de l'àrea reglamentària Rotació del membre inferior: s'inicia una rotació interna del membre inferior respecte al maluc esquerre.

1 Transmissió al tronc: l'energia es transfereix cap al tronc, que realitza una rotació esquerra sobre el seu eix longitudinal. Aquesta acció es recolza en la frenada del membre inferior esquerre, que actua de fre bloquejador. 2 Transmissió al braç: en desaccelerar-se el tronc, l'energia es transmet cap a l'extremitat superior. L'espatlla fa un moviment d'avantpulsió i el braç passa de rotació externa màxima a rotació interna. 3 Intercanvi entre braç i avantbraç: es produeix una ràpida extensió explosiva del colze que propulsa la javelina endavant en doble recolzament dels peus.

4 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 18 IDEES CLAU El cercle de disc té un diàmetre de 2,5 m i el de pes fa 2,135 m. El pes reglamentari de la bala sènior és de 7,26 kg en homes i 4 kg en dones. La tècnica O'Brien en pes és lineal i requereix molta força explosiva, mentre que la tècnica Baryshnikov és rotatòria i busca una major distància d'acceleració. La metodologia d'aprenentatge dels llançaments es treballa en ordre invers: preparació, fase final, acceleració i recuperació. En javelina, la cama esquerra actua de fre per transferir l'energia mecànica del tronc cap al braç executor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30.

Quin angle d'obertura fa el sector de caiguda en el llançament de pes? 31. Quina funció mecànica té el bloqueig de la cama esquerra en el llançament de javelina? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Quin és el diàmetre reglamentari del cercle de llançament de pes? 33. Quin pes té la bala de llançament en categoria sènior femenina? 34. Qui va desenvolupar la tècnica de rotació al llançament de pes el 1976? 35. Quin moviment final fa el canell en deixar anar el disc?

2,500 m a) 2,135 m b) 3,000 m c) 2,000 m d) 3 kg a) 7,26 kg b) 5 kg c) 4 kg d) Oberveguer a) Parry O'Brien b) Alexander Baryshnikov c) Àlvar Presta d) Desviació cubital a) Flexió dorsal màxima b) Desviació radial c) Pronació brusca d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 19 5 Resum per repassar Curses de velocitat i relleus Concepte Què és Sortida de tacos Seqüència mecànica en tres fases («als llocs», «llestos» amb el 60 % del pes sobre les mans, i tret de sortida) amb blocs asimètrics. Relleu 4x100 m Entrega de testimoni (30 cm, 50 g, 12 mm) en zona de 30 m mitjançant tècnica de dalt a baix, de baix a dalt o d'empenta.

Relleu 4x400 m Cursa amb entrega visual en zona de 20 m; el segon rellevista pot passar a carrer lliure després de la primera corba. Curses amb tanques Concepte Què és Pas de tanca Modificació de la gambada en vol dividida en fase d'atac, fase de vol i fase d'aterratge per minimitzar oscil·lacions del centre de gravetat. Alçades de tanques Mesuren 1,067 m en 110 m masculí, 0,840 m en 100 m femení, 0,914 m en 400 m masculí i 0,762 m en 400 m femení. Trajectòria del CDG El punt més alt de la paràbola de vol s'ha d'assolir abans de la tanca per franquejar-la en descens.

Salts atlètics Concepte Què és Salt de llargada Consta de cursa (30-45 m), batuda sobre la taula, fase de vol (estil natural, extensió o tisores) i caiguda de talons amb braços endavant. Salt d'alçada Comprèn cursa de 8-12 passes (5-7 en recta i 3-5 en corba), batuda amb rotació externa del peu, vol dorsal i caiguda sobre les espatlles. Llançaments atlètics Concepte Què és Llançament de disc Llançament circular des d'un cercle de 2,5 m amb gàbia de seguretat; artefacte de 2 kg en homes i 1 kg en dones sènior. Llançament de pes Llançament des de la barbeta en cercle de 2,135 m i sector de 40°; s'executa per tècnica lineal (O'Brien) o rotatòria (Baryshnikov).

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 20 Concepte Què és Llançament de javelina Cadena cinètica en què el bloqueig del peu esquerre frena el tren inferior per transferir l'energia pel tronc fins a l'extensió del colze. Metodologia d'aprenentatge Seqüència inversa d'ensenyament dels llançaments: preparació, fase final, fase d'acceleració i fase de recuperació. Cronologia històrica Data Fet històric 776 a.C. Primers Jocs Olímpics a l'antiga Grècia, origen formal de l'atletisme. 1860 Estipulació del pes reglamentari de la bola de pes en 16 lliures (7,257 kg). 1896 Inclusió de l'atletisme en els primers Jocs Olímpics moderns a Atenes.

1908 Reglamentació olímpica del disc a Londres (pes de 2 kg i cercle de 2,5 m). 1912 Fundació de la Federació Internacional d'Atletisme. 1915 Creació de la Federació Catalana d'Atletisme per iniciativa d'Àlvar Presta. 1976 Alexander Baryshnikov adapta la tècnica rotatòria del disc al llançament de pes. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 21 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè necessiten una cama endarrerida i una avançada per poder generar vectors d'impuls esglaonats i no perdre l'equilibri en el moment de la detonació. 2. A la veu de «llestos», l'atleta ha de carregar aproximadament el 60 % del pes del cos sobre les mans mitjançant un desplaçament anterior del tronc. 3.

La Federació Internacional d'Atletisme es va fundar l'any 1912 i la Federació Catalana d'Atletisme l'any 1915 sota l'impuls d'Àlvar Presta. 4. S'activen coordinadament de forma creuada amb les cames: el braç de la cama que s'avança es projecta cap endavant i el braç oposat s'impulsa cap enrere. 5. c) 776 a.C.. La pràctica atlètica original té el seu registre fundacional l'any 776 a.C. a Grècia. 6. b) 7 i 10 proves. L'heptatló compta amb 7 proves i el decatló amb 10. 7. a) Un davant de l'altre. Els blocs s'han de col·locar sempre un davant de l'altre i mai a la mateixa alçada. 8. b) El 60 %. En elevar malucs i avançar el cos, les mans passen a suportar el 60 % del pes. 9.

Perquè qualsevol elevació excessiva fa perdre velocitat de desplaçament horitzontal i allarga innecessàriament el temps que passen sense empènyer el terra. 10. El segon rellevista pot passar al carrer lliure un cop superada la primera corba del seu recorregut. 11. Als 110 m masculins mesuren 1,067 metres, mentre que als 100 m femenins tenen una alçada de 0,840 metres. 12. Fa una rotació externa, abducció i flexió tant de genoll com dorsal de peu per passar paral·lela sobre el llistó. 13. Són el lliurament de dalt a baix, el lliurament de baix a dalt i la transmissió per empenta. 14. c) 50 g. El testimoni oficial té un pes establert de 50 grams. 15. c) 30 metres.

La zona de transferència reglamentària al 4x100 m és de 30 metres. 16. b) 1,067 m. L'alçada oficial als 110 m tanques masculins és d'1,067 metres. 17. a) Abans de la tanca. La màxima alçada es busca abans de la tanca per atacar-la en trajectòria descendent. 18. La corba permet inclinar el cos cap a l'interior i aprofitar la força centrífuga per facilitar la transformació de la velocitat horitzontal en impuls vertical i iniciar la rotació de l'esquena cap al llistó. 19. La cama lliure s'endarrereix mentre la cama de batuda progressa fent un cicle d'una o dues passes en l'aire abans de contactar amb el fossar. 20.

D'un total de 8 a 12 passes, se'n fan de 5 a 7 en línia recta de gran radi i de 3 a 5 en la corba final de radi reduït. 21. Ha de realitzar una rotació externa situant el taló dirigit en direcció cap al matalàs de caiguda. 22. A l'extensió, la cama lliure es porta cap enrere a l'alçada de la cama de batuda, el tronc fa una flexió dorsal i els braços fan una circumducció completa. 23. c) 30 a 45 metres. La distància reglamentària habitual de cursa oscil·la entre els 30 i els 45 metres. 24. c) 3 a 5 passes. La corba final de menor radi es realitza amb un interval de 3 a 5 passes. 25. c) Damunt de les espatlles. L'atleta rep l'impacte d'esquena damunt de les espatlles sobre el matalàs.

Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 22 26. b) Amb els talons. La presa de contacte inicial amb la sorra es realitza amb els talons a la mateixa alçada. 27. Frenant bruscament el peu i la cama davanters per bloquejar el tren inferior, fet que transfereix l'energia cinètica pel tronc i el braç com si fos l'efecte d'una palanca o una fona. 28. En categoria sènior, el disc masculí té un pes reglamentari de 2 kg i el femení d'1 kg. 29. S'inicia amb la fase de preparació, se segueix per la fase final, es treballa després la fase d'acceleració i finalment s'executa el conjunt amb la fase de recuperació. 30.

El sector de caiguda fa una obertura de 40 graus originada al centre geomètric del cercle. 31. Funciona com a topall mecànic per frenar el tren inferior i provocar la transferència en cadena de l'energia cinètica cap al tronc i el braç. 32. b) 2,135 m. El cercle oficial de llançament de pes fa 2,135 metres de diàmetre. 33. d) 4 kg. El pes establert en categoria absoluta femenina és de 4 kg. 34. c) Alexander Baryshnikov. Alexander Baryshnikov va adaptar la rotació del disc al pes l'any 1976. 35. a) Desviació cubital. El canell realitza una desviació cubital per donar rotació horària a l'artefacte. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Proves 23