Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DELS ESPORTS I: ESPORTS INDIVIDUALS I: ATLETISME Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Atletisme per a CAFE: mecànica de cursa, sortida de blocs, relleus, tanques, salts d'alçada i llargada, llançaments i reglament oficial.

APREN.AI Índex 1 Introducció històrica, disciplines atlètiques i mecànica de la cursa Evolució històrica i organització institucional Classificació de les especialitats atlètiques Fonaments biomecànics de la cursa Normativa general de pista i sortida des de blocs 2 Curses de relleus i proves de tanques Metodologia i lliurament del testimoni en la prova de 4 x 100 m Estratègia i organització del relleu de 4 x 400 m Tècnica i paràmetres de la cursa de tanques 3 Salts horitzontals i verticals: llargada i alçada Metodologia i fases del salt d'alçada Mecànica del salt de llargada 4 Tècnica i reglament de llançaments: pes, disc i javelina Llançament de pes Llançament de disc Llançament de javelina 5 Resum per repassar Curses llises, sortida de blocs i relleus Curses de tanques i salts Concursos de llançaments Evolució històrica de l'atletisme Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 1 1 Introducció històrica, disciplines atlètiques i mecànica de la cursa EN ACABAR SABRÀS Identificar els orígens històrics i l'estructura de les proves atlètiques. Analitzar les accions biomecàniques de la gambada durant les fases de recolzament i suspensió. Executar i descriure correctament les tres fases de la sortida des de blocs de velocitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els velocistes aixequen els malucs per sobre de les espatlles a la veu de «Llestos»?

Evolució històrica i organització institucional L'atletisme té els seus orígens competitius registrats als Jocs Olímpics de l'antiga Grècia l'any 776 a.C. La transició cap a la seva modalitat moderna es va forjar a Anglaterra durant el segle XIX a través dels enfrontaments universitaris entre Oxford i Cambridge. Posteriorment, l'any 1896 a Atenes, l'atletisme va formar part del programa de la primera Olimpíada moderna. En l'àmbit institucional, la Federació Internacional d'Atletisme es va constituir l'any 1912. Tres anys més tard, el 1915, Àlvar Preta va impulsar la fundació de la Federació Catalana d'Atletisme.

Classificació de les especialitats atlètiques El conjunt de proves atlètiques s'organitza en diverses famílies principals que abasten desplaçaments, salts, llançaments i combinades: Grup de proves Modalitats olímpiques reconegudes Curses sense obstacles Velocitat (100 m, 200 m, 400 m), migfons (800 m, 1.500 m) i fons (5.000 m, 10.000 m i marató de 42 km). Curses amb obstacles Tanques curtes (110 m homes, 100 m dones) i tanques llargues (400 m masculí i femení). Relleus i marxa Relleus de 4 x 100 m i 4 x 400 m; proves de marxa en ruta de 20 km i 50 km. Salts Verticals (alçada i perxa) i horitzontals (llargada i triple salt). Llançaments Pes, javelina, disc i martell.

Proves combinades Heptatló femení (pes, 200 m, 100 m tanques, javelina, salt de llargada, 800 m i salt d'alçada) i Decatló masculí (100 m, disc, perxa, javelina, 400 m, 110 m tanques, alçada, pes, llargada i 1.500 m). Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 2 COMPROVA-HO 2 Quines proves integren exclusivament el grup de salts verticals de l'atletisme? Fonaments biomecànics de la cursa DEFINICIÓ La tècnica de cursa és la capacitat natural de l'ésser humà per desplaçar-se amb rapidesa mitjançant l'alternança successiva entre fases de recolzament del peu i moments de suspensió en l'aire.

La dinàmica de la gambada depèn de dos paràmetres claus: la freqüència, entesa com el nombre de recolzaments en un temps determinat, i l'amplitud, que descriu l'espai recorregut entre recolzaments consecutius. L'estructura motriu es divideix en l'acció del tren inferior, el tren superior i la posició axial: 1.

Acció de cames El cicle de les extremitats inferiors s'articula en dos períodes contrastats: Fase de recolzament: Consta de l'esmorteïment o recepció (reequilibri del tronc en els tres plans corporals, impacte metatarsià a terra i flexió lleugera del genoll) i de l'impuls (extensió coordinada de maluc, genoll i turmell en passar el centre de gravetat per la vertical, tracció activa de la cama d'impuls, flexió de genoll i flexió dorsal del peu a la cama lliure, i una lleugera retroversió de maluc que facilita el cicle de gambada anterior).

Fase aèria o de suspensió: Inclou la presentació (cama lliure que passa de flexió a extensió de genoll amb flexió dorsal del peu i manteniment del maluc en retroversió), la recuperació (retroversió del maluc acompanyada de flexió del genoll a la cama d'impuls) i la circulació (transició darrere- davant del membre impulsor). 2. Acció de braços, tronc i cap Els braços mantenen una flexió en angle recte i operen com a mecanisme d'equilibri i potenciació motriu respecte a les cames. Al mateix temps, el tronc conserva una lleugera inclinació cap endavant, i el cap es manté alineat com a prolongació natural de la columna vertebral.

Normativa general de pista i sortida des de blocs Les curses a pista es desenvolupen sempre en sentit contrari a les agulles del rellotge. La sortida s'executa per carrers individuals en totes les disciplines de velocitat, 800 metres llisos, relleus i tanques. Trepitjar la línia interior del carril assignat comporta la desqualificació immediata de l'atleta. La veu de sortida consta de tres indicacions en proves curtes (fins a 400 metres, relleus i tanques) i es redueix a dues a partir dels 800 metres llisos. Per homologar un rècord oficial, l'anemòmetre no pot registrar un vent favorable superior a 2 m/s. Als llocs (P-1): Mans separades recolzades damunt la punta dels dits darrere la línia.

Braços perpendiculars o oblics respecte a terra. El cap segueix la línia del cos. Els peus estan en contacte amb els tacs d'arrencada i el terra: el genoll avançat està aixecat i el genoll endarrerit reposa a terra. 1 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 3 ERROR FREQÜENT Trepitjar el carril interior suposa la desqualificació directa per escurçar la distància de la corda de cursa. A la posició de «Llestos», recolzar un percentatge inadequat sobre les mans desestabilitza la línia d'impuls.

PROCÉS Seqüència tècnica de la sortida de velocitat 1 Als llocs Mans a terra, peus als tacs i genoll posterior recolzat 2 Llestos Elevació de malucs, pes al 60 % sobre mans i mirada a terra 3 Tret de sortida Extensió explosiva de la cama avançada i braceig coordinat IDEES CLAU L'atletisme modern es va codificar a Anglaterra al segle XIX i va debutar als Jocs d'Atenes 1896. La gambada es compon de fase de recolzament (esmorteïment i impuls) i fase aèria (presentació, recuperació i circulació). A les curses en carrer lliure o assignat es corre sempre en sentit antihorari. A velocitat s'utilitzen tres veus de sortida, mentre que a partir de 800 metres llisos se'n fan servir només dues.

El vent límit favorable permès per a l'homologació de marques és de 2 m/s. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin percentatge del pes corporal han de suportar les mans durant la posició de «Llestos» a la sortida de velocitat? 4. Quines diferències hi ha entre les veus de sortida de les proves de velocitat i les de distància superior? Llestos (P-2): Elevació dels malucs per sobre de les espatlles i desplaçament del cos cap endavant. Les mans suporten el 60 % del pes corporal, es genera pressió activa sobre els blocs i es manté la mirada relaxada cap a terra.

2 Senyal o tret de sortida (P-3): Pressió explosiva de les cames contra els suports, extensió contundent de la cama avançada, avanç del genoll de la cama endarrerida i acció simultània de braços (braç oposat a la cama avançada cap endavant i l'altre cap enrere). 3 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin és el límit de vent favorable per homologar un rècord a les proves de velocitat? 6. En quina fase de la gambada es produeix l'esmorteïment i l'extensió de maluc, genoll i turmell? 7. Quina conseqüència reglamentària comporta trepitjar el carril interior durant una cursa per carrers? 8.

Quina posició de sortida des de blocs requereix que el genoll endarrerit estigui recolzat a terra? 2 Curses de relleus i proves de tanques EN ACABAR SABRÀS Distingir les tècniques de lliurament del testimoni en la prova de 4 x 100 m. Descriure el reglament de carrer lliure i la distribució de zones a 4 x 400 m. Analitzar la seqüència motriu del pas de tanques i la cinètica del centre de gravetat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què en una cursa de tanques es parla de «passar» la tanca i no pas de «saltar-la»?

Metodologia i lliurament del testimoni en la prova de 4 x 100 m La cursa de relleus de 4 x 100 metres és una prova col·lectiva de màxima velocitat que exigeix una transmissió fluida del testimoni dins un espai reglamentari anomenat zona de transferència de 30 metres. El corredor receptor inicia la cursa quan el portador arriba a una marca o senyal visual establert.

3,0 m/s a) 2,0 m/s b) 1,5 m/s c) 2,5 m/s d) Fase aèria a) Fase de recolzament b) Fase de suspensió c) Fase de circulació d) Penalització de temps a) Repetició de la sortida b) Desqualificació immediata c) Avis reglamentari d) Als llocs a) Senyal de tret b) Impuls inicial c) Llestos d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 5 Esquema dels punts de canvi a la pista per a 4 x 100 m. Diagrama de la zona de transferència de 30 metres en corba. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 6 Esquema seqüencial de referència i lliurament del relleu a 4 x 100 m.

Hi ha tres tècniques d'entrega del testimoni: De dalt a baix: El corredor receptor estén el braç cap enrere amb el palmell de la mà girat en una petita rotació interna. El portador diposita el testimoni recolzant-lo sobre la mà per l'extrem lliure. De baix a dalt: El receptor fa una hiperextensió del braç situant el palmell en posició neutra i el polze separat de la resta de dits. El portador col·loca el testimoni de sota a dalt entre el polze i la resta dels dits. D'empenta (testimoni en vertical): El braç receptor fa una flexió horitzontal amb màxima extensió de colze, acompanyat d'una hiperextensió amb extensió de canell i palmell mirant cap al portador.

El lliurador entrega el testimoni verticalment a l'extrem distal de la mà. COMPROVA-HO 10 Quina diferència d'obertura manual presenta la recepció «de baix a dalt» respecte a les altres tècniques? Estratègia i organització del relleu de 4 x 400 m En el relleu de 4 x 400 metres, la transmissió prioritza la certesa de l'adherència abans que la velocitat pura. El portador presenta el testimoni en posició vertical per garantir una presa sòlida. El corredor receptor es posiciona mirant cap a l'interior de la pista i agafa el testimoni amb la mà dreta. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 7 Diagrama dels sectors d'entrega a la prova de relleus de 4 x 400 m.

L'organització dels carrers i la distribució de zones segueix aquest patró: Primer rellevista: Cursa sencera pel seu carrer individual. La primera zona de canvi fa 20 metres (10 metres abans i 10 metres després de la línia de sortida dels 800 m del carrer propi). Segon rellevista: Corre pel carrer individual fins a superar la primera corba, on s'incorpora al carrer lliure. Tercer i quart rellevista: Cursa completament en carrer lliure. Els canvis segon i tercer es produeixen en una zona de 20 metres (10 metres anteriors i 10 posteriors a la línia d'arribada). Tècnica i paràmetres de la cursa de tanques Les curses de tanques combinen velocitat i coordinació mecànica.

No es tracta de saltar, sinó d'incorporar el pas de l'obstacle dins d'una cursa circular adaptada, evitant fluctuacions excessives en la trajectòria del centre de gravetat. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 8 Taula de distàncies i alçades reglamentàries en proves de tanques. DEFINICIÓ El pas de tanques és l'adaptació transitòria de la gambada per franquejar un obstacle minimitzant la pèrdua de velocitat horitzontal mitjançant una trajectòria rasant. Fases tècniques del pas de l'obstacle ERROR FREQÜENT Aconseguir la màxima alçada directament a sobre de la tanca. L'apogeu del centre de gravetat s'ha d'assolir abans d'arribar a l'obstacle per iniciar el descens just en creuar-lo.

Fase d'atac: Comprèn l'aproximació (la darrera gambada és més curta per acumular alta tensió a la cama d'impuls i la cama d'atac puja amb ràpida flexió de maluc, genoll i turmell per sobre de l'horitzontal) i l'enlairament (extensió completa de la cama d'impuls que genera un angle obtús, extensió ràpida de genoll d'atac sense bloqueig complet i elevació del braç oposat per equilibrar). 1 Fase aèria o de franqueig: Extensió de la cama d'atac, mentre la cama d'impuls fa rotació externa, abducció de maluc i flexió de genoll i peu. El tronc es flexiona cap endavant, el braç d'impuls fa una hiperextensió portant la mà a l'alçada del maluc i el peu d'atac busca ràpidament el terra amb el metatars.

2 Fase d'aterratge o descens: Contacte actiu amb el terra en extensió quasi total (sense impuls perquè el centre de gravetat és massa alt) i adducció horitzontal amb rotació interna del maluc de la cama d'impuls mantenint el genoll flexionat.

3 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 9 PROCÉS Fases tècniques en el pas de la tanca 1 Aproximació Gambada prèvia més curta i flexió activa del maluc d'atac 2 Enlairament Extensió de la cama d'impuls i angle obtús entre cames 3 Franqueig aeri Rotació externa de la cama de remolc i tronc inclinat endavant 4 Aterratge actiu Contacte ràpid de metatars i adducció de la cama d'impuls IDEES CLAU A 4 x 100 m l'intercanvi es realitza en una zona de transferència única de 30 metres. A 4 x 400 m el segon corredor pot passar a carrer lliure després de sortir de la primera corba. El pas de tanques exigeix que la darrera gambada prèvia sigui més curta per preparar l'atac.

La màxima alçada del centre de gravetat es produeix sempre abans de la tanca, mai just al seu damunt. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En quin punt exacte de la cursa de 4 x 400 m poden els atletes abandonar el seu carrer assignat? 12. On s'ha de situar el punt més alt de la trajectòria del centre de gravetat en passar una tanca? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quants metres fa la zona de transferència a la prova de relleus de 4 x 100 m? 14. En quina tècnica d'entrega de 4 x 100 m es col·loca el palmell en posició neutra i el polze separat? 15.

A quina distància abans i després de la línia d'arribada se situa la zona de transferència del tercer canvi a 4 x 400 m? 30 metres a) 40 metres b) 20 metres c) 10 metres d) De dalt a baix a) Transmissió cega b) D'empenta vertical c) De baix a dalt d) 10 m abans i 10 m després a) 15 m abans i 15 m després b) 5 m abans i 5 m després c) 20 m abans i 10 m després d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 10 16. Quina característica biomecànica presenta la gambada anterior a l'atac de la tanca? 3 Salts horitzontals i verticals: llargada i alçada EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les fases mecàniques de la cursa, batuda i vol del salt d'alçada.

Descriure els paràmetres de distància i la dinàmica de freqüència al salt de llargada. Comparar les tres tècniques aèries del salt de llargada (natural, extensió i tisores). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què els saltadors d'alçada descriuen una trajectòria corba just abans de batre? Metodologia i fases del salt d'alçada El salt d'alçada requereix transformar la velocitat adquirida durant la cursa curvilínia en un impuls vertical potent per franquejar el llistó d'esquena. COMPROVA-HO 18 Quina trajectòria adopta el peu de batuda en iniciar la batuda del salt d'alçada?

Mecànica del salt de llargada L'objectiu fonamental és aconseguir la màxima distància horitzontal possible després d'una cursa accelerada: És més llarga a) Té més suspensió b) És més curta c) Es fa sobre talons d) La cursa: Comprèn entre 8 i 12 passes totals. Es divideix en una primera secció recta de major radi (5 a 7 passes) i una segona secció en corba de menor radi (3 a 5 passes) que genera força centrípeta. 1 La batuda: Comença amb el contacte de la planta del peu de batuda. Es realitza una rotació externa del peu i del taló en direcció cap a la zona de caiguda. La cama lliure s'eleva en flexió fent una rotació cap a l'interior, mentre que la cama de batuda s'estén amb violència.

2 Fase de vol (superació del llistó): El cos franqueja el llistó mitjançant una seqüència segmentària precisa: braç, cap, espatlles, flexió dorsal del tronc, elevació de malucs i extensió final de cames. 3 La caiguda: Recepció directa damunt de les espatlles sobre el matalàs protector, evitant el cop dels genolls contra la cara. 4 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 11 1. Cursa d'aproximació Té una distància habitual de 30 a 45 metres. L'objectiu és assolir una velocitat òptima amb un increment marcat de la freqüència de gambada en el tram final. 2. Batuda S'inicia amb el recolzament de la planta sobre la línia de batuda i acaba quan el peu s'enlaira de la taula.

La cama de batuda executa una lleugera flexió seguida d'una extensió explosiva. Alhora, la cama lliure desenvolupa una flexió activa de maluc i genoll. 3. Fase de vol S'utilitzen principalment tres variants tècniques per equilibrar el cos en suspensió: Tècnica de vol Acció de la cama lliure Acció de la cama de batuda Acció de tronc i braços Tècnica natural Fa un pas endavant. Avança fins a trobar la cama lliure a l'aire. Reequilibri convencional sense rotacions complexes. Tècnica d'extensió S'endarrereix a la mateixa alçada de la cama de batuda. Es manté alineada en extensió posterior. Flexió dorsal del tronc i circumducció dels braços.

Tècnica de tisores S'endarrereix simulant passes de cursa. Avança fent una o dues passes a l'aire. Coordinació contínua de cursa suspesa. 4. Caiguda Els peus entren en contacte amb la sorra a la mateixa alçada utilitzant els talons. Tot seguit, es produeix una flexió immediata de cames amb braços projectats endavant per evitar caure enrere. ERROR FREQÜENT Trepitjar la taula de batuda amb el taló en comptes d'entrar amb la planta crea una desacceleració brusca i impedeix aprofitar la reactivitat de l'extensió explosiva.

PROCÉS Fases de superació del llistó en salt d'alçada 1 Cap i braç Entrada sobre el llistó encapçalada pel braç i el cap 2 Espatlles i tronc Passatge escapular i flexió dorsal del tronc 3 Malucs Elevació màxima de la pelvis per sobre de la barra 4 Cames Extensió final de genolls per evitar fregar el llistó Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 12 IDEES CLAU La cursa del salt d'alçada consta d'una part recta (5-7 passes) i una part corba (3-5 passes). El salt d'alçada es supera seqüencialment: braç, cap, espatlles, flexió dorsal, malucs i cames. La cursa de llargada fa entre 30 i 45 metres buscant la màxima velocitat òptima i freqüència terminal.

Les tècniques de vol en llargada són natural, extensió i tisores. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com es distribueixen les passes del salt d'alçada entre la fase recta i la fase en corba? 20. Quins tres estils o tècniques s'utilitzen per gestionar la fase de vol en el salt de llargada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quantes passes totals comprèn la cursa d'aproximació en el salt d'alçada? 22. Com ha de ser el contacte inicial del peu a la taula de batuda en el salt de llargada? 23. Quina part del cos absorbeix l'impacte en la caiguda reglamentària de salt d'alçada? 24. Quina tècnica de vol en llargada implica fer passes completes de cursa a l'aire?

8 a 12 passes a) 4 a 6 passes b) 14 a 18 passes c) 20 a 24 passes d) D'avantpeu exclusiu a) D'esperó b) Amb el taló c) Amb la planta d) El maluc dret a) Els peus b) Els genolls c) Les espatlles d) Doble impuls a) Tisores b) Natural c) Extensió d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 13 4 Tècnica i reglament de llançaments: pes, disc i javelina EN ACABAR SABRÀS Comparar les característiques tècniques del llançament de pes entre O'Brien i Baryshnikov. Descriure el reglament oficial de seguretat, diàmetres i validesa en pes i disc. Comprendre la coordinació temporal de la cadena cinètica al llançament de javelina.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què en el llançament de javelina és imprescindible clavar i frenar la cama avançada abans de llançar? Llançament de pes El llançament de pes prové d'activitats de supervivència i jocs amb pedres o bales de canó. L'any 1860 es va estipular el pes en 16 lliures (7,257 kg). Cap al 1930 va sorgir la tècnica de translació lineal de Parry O'Brien, i l'any 1976 Alexander Baryshnikov va adaptar la rotació del disc creant la variant giratòria. Reglament i normes de validesa El llançament comença en posició estàtica.

El pes s'ha d'empènyer des de l'espatlla amb una sola mà, mantenint contacte estret amb la barbeta sense descendir d'aquesta posició ni quedar per darrere del pla de les espatlles. No es pot tocar la part superior del contenidor ni l'exterior del cercle. L'atleta no pot abandonar el cercle fins que l'artefacte toca terra dins el sector delimitat, i la sortida s'ha de fer per la meitat posterior de manera equilibrada. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 14 Comparativa tècnica: O'Brien vs.

Baryshnikov Tècnica Seqüència biomecànica Avantatges Desavantatges O'Brien (Translació) Fase inicial (presa, reagrupament i extensió de la cama de recolzament), fase d'acceleració (translació lineal, rotació de metatars i volta interna) i fase final (rotació escalonada, extensió de braç i recuperació). Recolzament ràpid de la cama esquerra; redueix el temps després de la suspensió; idoni per a atletes amb gran força explosiva a les cames. Dificultat per situar la cama dreta sota el cos en suspensió; exigeix nivells molt alts de potència explosiva.

Baryshnikov (Rotació) Fase inicial (presa i balancejos preliminars), fase d'acceleració (gir continu amb rotació de metatars i volta interna) i fase final (rotació escalonada, extensió de braç i recuperació). Major recorregut d'acceleració del pes; aprofita l'energia rotativa; adequat per a atletes coordinats o d'estatura mitjana. Requereix excel·lents qualitats coordinatives; aprenentatge més llarg; alt índex de llançaments nuls. Taula comparativa dels avantatges i inconvenients de les tècniques de pes. ERROR FREQÜENT Mantenir el colze del braç executor per sota de la línia de les espatlles durant l'extensió final.

Aquest error redueix l'empenta i pot causar lesions greus al colze i luxacions d'espatlla. La metodologia d'ensenyament s'executa de forma inversa: primer la fase de preparació, segon la fase final, tercer l'acceleració i finalment la recuperació mitjançant formes actives de joc. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 15 COMPROVA-HO 26 Quina posició anatòmica ha de conservar el pes abans de l'alliberament per evitar que el tir sigui nul? Llançament de disc Pràctica de la Grècia clàssica representada al segle V a.C. pel Discòbol de Miró.

El reglament modern, fixat a Londres 1908, utilitza un disc de 2 kg i un cercle de 2,5 m de diàmetre envoltat per una gàbia de seguretat resistent a impactes de 25 m/s. Els llançadors disposen de 90 segons per tir. Llançament de javelina La dificultat màxima radica en la coordinació temporal de canvis de velocitat seguint la cadena segmentària: maluc-espatlla-colze-mà. Esquema del doble recolzament i rotació de pelvis en javelina. Preparació: Agafada amb les quatre falanges distals (el polze equilibra i l'índex se situa prop del diàmetre). Posició d'esquena a la direcció de llançament amb peus paral·lels i separats.

1 Moviments previs: Balanceig de l'artefacte entre el maluc i les espatlles amb canvis de pes per vèncer la inèrcia inicial. 2 Gir o acceleració: La cama esquerra fa rotació externa mentre el tronc gira a l'esquerra. El peu dret busca el centre del cercle mentre el braç dret roman en abducció horitzontal ben enrere, creant dissociació entre malucs i espatlles. 3 Fase final i recuperació: Extensió i rotació interna de la cama dreta, translació del pes a l'esquerra, adducció horitzontal explosiva del braç i desviació cubital del canell per transmetre rotació en sentit horari (últim contacte amb l'índex).

4 Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 16 Fotografia de la fase de frenada i tensió de l'arc en javelina. La transmissió d'energia s'articula a través dels següents passos cinètics: Rotació interna del membre inferior sobre el maluc esquerre. Desacceleració de la cama que transfereix l'energia al tronc en rotació esquerra sobre l'eix longitudinal, amb la cama esquerra actuant com a fre actiu. Acceleració de l'espatlla cap a l'avantpulsió amb el braç en rotació externa màxima que passa a rotació interna. Extensió contundent del colze per davant de l'espatlla sobre un doble recolzament sòlid dels peus.

PROCÉS Cadena cinètica del llançament de javelina 1 Rotació de maluc Rotació interna del membre inferior sobre el costat esquerre 2 Frenada i tronc Bloqueig de la cama esquerra i rotació del tronc 3 Avantpulsió escapular Acció d'espatlla i pas de rotació externa a interna 4 Extensió de braç Empenta ràpida del colze i alliberament de la mà Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 17 IDEES CLAU El pes reglamentari masculí és de 16 lliures (7,257 kg). El llançament de pes es divideix en la tècnica lineal d'O'Brien i la tècnica rotatòria de Baryshnikov. El cercle de disc té un diàmetre de 2,5 m i l'artefacte s'allibera amb rotació horària impulsat pel dit índex.

La transmissió d'energia en javelina segueix estrictament la cadena cinètica maluc-espatlla- colze-mà. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quin diàmetre té el cercle oficial de llançament de disc i quant de temps té l'atleta per llançar? 28. Quina és la seqüència exacta de transmissió de forces segmentàries al llançament de javelina? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin és el pes oficial de la bola metàl·lica en el llançament de pes masculí? 30. Quin dit manté l'últim contacte amb el disc durant el llançament? 31. Quin és el desavantatge principal atribuït a la tècnica de rotació de pes de Baryshnikov? 32.

Quina condició reglamentària és obligatòria per abandonar el cercle després d'un llançament?

8,000 kg a) 7,257 kg b) 5,450 kg c) 6,000 kg d) Dit polze a) Dit petit b) Dit del mig c) Dit índex d) Necessitat de braços curts a) Menor recorregut d'acceleració b) Poca transferència d'inèrcia c) Alt nombre de llançaments nuls d) Saltar per sobre del contenidor a) Sortir per la meitat posterior un cop cau l'artefacte b) Sortir per davant de seguida c) Sortir per qualsevol costat abans de l'impacte d) Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 18 5 Resum per repassar Curses llises, sortida de blocs i relleus Concepte Definició i aspectes clau Gambada Cicle format per la fase de recolzament (esmorteïment metatarsià i impuls coordinat) i la fase aèria (presentació, recuperació i circulació).

Sortida de velocitat Tres veus: Als llocs (genoll posterior a terra), Llestos (malucs elevats i 60 % del pes sobre les mans) i tret (extensió reactiva de la cama avançada). Normativa de pista Cursa en sentit antihorari; desqualificació per trepitjar l'interior del carrer; màxim de 2 m/s de vent favorable per homologar marques. Relleu 4 x 100 m Zona única de transferència de 30 m; tres tècniques d'entrega: de dalt a baix, de baix a dalt (polze separat) i d'empenta vertical. Relleu 4 x 400 m Zones d'entrega de 20 m (10 m abans i 10 m després de la línia de referència); carrer lliure després de la primera corba del segon rellevista.

Curses de tanques i salts Disciplina Mecànica i característiques tècniques Pas de tanques Franqueig rasant sense salt vertical; gambada prèvia més curta i alçada màxima del centre de gravetat assolida abans de sobrepassar l'obstacle. Salt d'alçada Cursa de 8 a 12 passes (5-7 en recta i 3-5 en corba); superació seqüencial (braç, cap, espatlles, flexió dorsal, malucs i cames) i caiguda sobre les espatlles. Salt de llargada Cursa d'aproximació de 30 a 45 m amb màxima freqüència final; batuda amb la planta del peu i fase aèria en estil natural, extensió o tisores.

Concursos de llançaments Modalitat Bases reglamentàries i biomecàniques Llançament de pes Bola de 7,257 kg empesa des de la barbeta amb una mà; tècnica lineal d'O'Brien o tècnica rotatòria de Baryshnikov; sortida per la meitat posterior del cercle. Llançament de disc Artefacte de 2 kg llançat des d'un cercle de 2,5 m amb gàbia de seguretat; acceleració per gir i alliberament horari guiat pel dit índex (90 s de temps límit). Llançament de javelina Coordinació temporal estricta de la cadena cinètica segmentària: maluc espatlla colze mà, amb frenada prèvia de la cama avançada. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 19 Evolució històrica de l'atletisme Data Fita històrica 776 a.C.

Primers Jocs Olímpics registrats a l'antiga Grècia. Segle V a.C. Creació de l'escultura del Discòbol per part de Miró. Segle XIX Codificació de l'atletisme modern a Anglaterra (competicions entre Oxford i Cambridge). 1860 Estipulació del pes oficial de la bola de pes en 16 lliures (7,257 kg). 1896 Inclusió de l'atletisme en la primera Olimpíada de l'era moderna a Atenes. 1908 Reglamentació definitiva del llançament de disc als Jocs de Londres (2 kg de pes i cercle de 2,5 m). 1912 Constitució de la Federació Internacional d'Atletisme. 1915 Fundació de la Federació Catalana d'Atletisme impulsada per Àlvar Preta.

1930 Aparició de la tècnica de translació lineal de Parry O'Brien en el llançament de pes. 1976 Alexander Baryshnikov adapta la rotació del disc al llançament de pes. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 20 Solucions de les preguntes de repàs 1. Elevar els malucs desplaça el centre de gravetat cap endavant i carrega el 60 % del pes corporal a les mans, facilitant una arrencada més ràpida en el moment del tret. 2. El salt d'alçada i el salt amb perxa en són les úniques modalitats verticals reglamentàries. 3. Durant la posició de «Llestos», les mans han de sostenir exactament el 60 % del pes del cos mentre es projecta el centre de gravetat cap endavant. 4.

A les proves de velocitat, relleus i tanques s'apliquen tres veus («Als llocs», «Llestos» i el tret), mentre que a partir dels 800 metres llisos només s'utilitzen dues veus. 5. b) 2,0 m/s. El reglament estableix com a velocitat límit del vent 2 m/s per a la validesa dels registres. 6. b) Fase de recolzament. La fase de recolzament engloba la recepció (esmorteïment) i la posterior acció impulsora de les articulacions. 7. c) Desqualificació immediata. Pisar el carril intern implica retallar distància i suposa la desqualificació directa de la prova. 8. a) Als llocs. A la posició de «Als llocs», el genoll de la cama endarrerida roman en contacte amb la superfície de la pista. 9.

Perquè l'objectiu mecànic és continuar el ritme de cursa amb una paràbola rasant i sense perdre inèrcia horitzontal, evitant la fase aèria elevada d'un salt pur. 10. Requereix separar expressament el polze de la resta dels dits amb el palmell en posició neutra per rebre l'artefacte de manera ascendent. 11. El segon rellevista pot convergir cap al carrer lliure just després de finalitzar la primera corba del seu tram. 12. L'alçada màxima del centre de gravetat s'ha d'assolir abans de la tanca per iniciar el descens just en el moment del franqueig. 13. a) 30 metres. La reglamentació estableix un espai continu de transferència de 30 metres. 14. d) De baix a dalt.

El lliurament de baix a dalt requereix el palmell neutre amb el dit polze obert respecte a la resta. 15. a) 10 m abans i 10 m després. La zona fa 20 metres en total, dividits en 10 metres anteriors i 10 metres posteriors a la línia d'arribada. 16. c) És més curta. La gambada anterior a l'atac és més curta per carregar tensió reactiva contra el terra. 17. La cursa en corba permet inclinar el cos cap a l'interior i aprofitar la inèrcia per transformar la velocitat horitzontal en un impuls vertical potent. 18. Executa una rotació externa orientant el taló cap a la zona de caiguda del matalàs per preparar l'atac d'esquena. 19.

La cursa d'alçada té de 8 a 12 passes en total: 5 a 7 passes a la recta de radi gran i 3 a 5 passes a la corba de radi menor. 20. Les tres opcions tècniques descrites són la tècnica natural, la tècnica d'extensió i la tècnica de tisores. 21. a) 8 a 12 passes. El protocol tècnic fixa la cursa del salt d'alçada entre 8 i 12 passes. 22. d) Amb la planta. La batuda comença amb el recolzament directe de la planta del peu damunt la taula. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 21 23. d) Les espatlles. La caiguda es realitza de forma amortida damunt de les espatlles sobre el matalàs. 24. b) Tisores.

La tècnica de tisores consisteix a continuar el gest de passes de cursa durant la fase aèria. 25. La frenada brusca de la cama esquerra atura el desplaçament inferior i transfereix tota l'energia cinètica acumulada cap al tronc, el braç i l'artefacte. 26. Ha d'estar en contacte o molt a prop de la barbeta, sense baixar d'aquest nivell ni endarrerir-se respecte al pla de les espatlles. 27. El cercle té un diàmetre de 2,5 metres i el llançador disposa de 90 segons des que és cridat a competir. 28. La seqüència va progressivament del maluc cap a l'espatlla, continua pel colze i finalitza a la mà. 29. b) 7,257 kg.

El pes va quedar estipulat històricament l'any 1860 en 16 lliures, equivalents a 7,257 kg. 30. d) Dit índex. L'últim contacte de control abans de sortir l'artefacte en gir horari el proporciona el dit índex. 31. d) Alt nombre de llançaments nuls. La complexitat del gir fa augmentar considerablement el percentatge d'intents nuls en competició. 32. b) Sortir per la meitat posterior un cop cau l'artefacte. Cal esperar que l'artefacte toqui a terra i sortir de forma equilibrada per la meitat posterior del cercle. Apunts d'Atletisme: Tècnica, Reglament i Història 22