Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CONEIXEMENTS I ESTRATÈGIES PER APRENDRE A LA UNIVERSITAT I: CIÈNCIES BÀSIQUES APLICADES A L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de capacitats físiques bàsiques i perceptivomotores: classificació, flexibilitat, velocitat, resistència, força i vies neuromusculars.

APREN.AI Índex 1 Classificació de les capacitats físiques i fases sensibles Naturalesa i trets definitoris de les capacitats físiques Diferenciació entre capacitats condicionals i perceptivomotores Fases sensibles del desenvolupament motor 2 Flexibilitat, propietats mecàniques i mètodes d'estirament Conceptes mecànics associats a la flexibilitat Tipologia de flexibilitat segons Moras Comportament dels biomaterials i model mecànic de Hill Factors que influeixen en la flexibilitat Sistemes i mètodes d'estirament 3 Velocitat i sistemes de subministrament energètic Definició de velocitat i diferenciació terminològica Manifestacions pures i complexes de la velocitat Factors que condicionen la velocitat Metabolisme energètic predominant: potència i capacitat alàctica 4 Resistència, vies metabòliques i mecanismes de fatiga Definició i causes fisiològiques de la fatiga Classificació multifactorial de la resistència Preponderància de vies metabòliques segons la durada Classificació temporal segons Zintl i Neuman 5 Força muscular i capacitats perceptivomotores Definicions i manifestacions mecàniques de la força Tipus d'hipertròfia muscular Tipologia de tensió muscular segons Verkoshansky, Badillo i Gorostiaga Bases neuromusculars de les capacitats perceptivomotores 6 Resum per repassar Classificació de les capacitats físiques i fases sensibles Flexibilitat, biomaterials i mètodes d'estirament Velocitat i cinètica dels fosfàgens Resistència i llindars de fatiga Força muscular i bases neuromusculars Solucions de les preguntes de repàs Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 2 1 Classificació de les capacitats físiques i fases sensibles EN ACABAR SABRÀS Classificar les capacitats físiques segons la seva dependència metabòlica o nerviosa. Definir el concepte de fase sensible i els factors individuals que la regulen. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dos esportistes de la mateixa edat poden respondre de manera radicalment oposada al mateix entrenament?

Naturalesa i trets definitoris de les capacitats físiques Les capacitats físiques constitueixen el conjunt de components que determinen la condició motriu global d'un subjecte. Presenten un caràcter innat, atès que tenen una base biològica de partida, però són alhora susceptibles de millora mitjançant la intervenció de l'entrenament sistemàtic. La velocitat d'adaptació varia notablement segons la qualitat treballada: la força presenta una capacitat de millora més ràpida en comparació amb altres capacitats que requereixen períodes d'adaptació més prolongats, com la coordinació.

A més de ser directament mesurables a través de proves funcionals o instruments de laboratori, les capacitats físiques fan possible l'actitud postural. En aquest sentit, la reiteració d'accions motrius i patrons d'activació muscular condiciona activament l'adopció i el manteniment de determinades postures corporals. DEFINICIÓ Les capacitats físiques són el conjunt d'atributs funcionals innats i quantificables de l'aparell locomotor que condicionen el rendiment mecànic, l'actitud postural i la capacitat adaptativa a l'exercici.

Diferenciació entre capacitats condicionals i perceptivomotores Dins de la motricitat humana, s'estableix una distinció primària entre dos grans blocs funcionals: Capacitats físiques motores, bàsiques o condicionants: inclouen la resistència, la força i la velocitat. Estan directament vinculades a l'eficiència dels subministraments energètics corporals, les vies metabòliques i la utilització de substrats que sustenten la contracció muscular. Dins d'aquest grup tradicionalment s'hi engloba la flexibilitat, si bé aquesta darrera no depèn estrictament de la degradació de substrats energètics per a produir moviment.

Capacitats perceptivomotores o coordinatives: engloben habilitats com l'equilibri, la coordinació i les diverses dimensions de la percepció espaitemps. El seu funcionament depèn fonamentalment dels circuits de processament de la informació aferent, de la maduració del sistema nerviós central i de la capacitat de modulació i regulació del moviment voluntari. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 3 ESQUEMA Classificació general de les capacitats físiques COMPROVA-HO 2 Quina capacitat física bàsica no depèn de les vies energètiques de contracció muscular?

Fases sensibles del desenvolupament motor Les anomenades fases sensibles són períodes temporals específics durant el desenvolupament biològic individual en els quals l'organisme humà manifesta una receptivitat i capacitat d'adaptació notablement més alta, ràpida i intensa davant de determinats estímuls d'entrenament exterior. Metodològicament, la identificació d'aquests períodes s'ha dut a terme aplicant càrregues de treball idèntiques en diferents grups d'edat i mesurant l'amplitud i ritme de les respostes adaptatives. Aquesta avaluació constata que el mateix estímul no produeix els mateixos efectes en etapes de maduració diferents.

El propòsit de delimitar aquestes etapes és assegurar la prescripció d'un treball idoni i coherent amb cada moment maduratiu de l'esportista en formació. Factor d'influència Impacte en les fases sensibles Edat biològica Determina la maduresa real dels teixits per sobre de l'edat cronològica estricta. Sexe Modula el moment d'inici i durada dels pics de desenvolupament físic. Càrregues físiques La dosificació coherent activa processos adaptatius òptims. Influència ambiental Condicions exteriors que poden potenciar o frenar l'expressió potencial. ERROR FREQÜENT Confondre l'edat biològica amb l'edat cronològica estricta a l'hora de dissenyar programes d'entrenament en edat de creixement.

Les taxes de creixement, estancament o retrocés motor responen al nivell de maduració fisiològica de cada individu, de manera que calendaritzar càrregues basant-se exclusivament en els anys d'edat pot resultar ineficaç o lesiu.

Capacitats motores o bàsiques Depenen de vies metabòliques i substrats energètics (excepte flexibilitat) Condicionants clàssiques Força, velocitat, resistència i flexibilitat Capacitats perceptivomotores Depenen de l'elaboració nerviosa, regulació motriu i maduració Coordinatives Coordinació, equilibri i percepcions cinestèsica, espacial i temporal Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 4 IDEES CLAU Les capacitats físiques tenen caràcter innat, són mesurables, condicionen la postura i milloren amb l'entrenament. La força és la capacitat bàsica que s'adapta amb més celeritat, mentre que la coordinació requereix processos més complexos.

Les capacitats condicionals depenen dels sistemes metabòlics (excepte la flexibilitat), mentre que les coordinatives depenen del sistema nerviós. Les fases sensibles són finestres de desenvolupament on l'organisme genera adaptacions més ràpides i intenses davant càrregues externes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins factors condicionen els cicles de creixement, estancament o reculada de les qualitats físiques bàsiques? 4. Per què no s'ha d'utilitzar l'edat cronològica com a criteri únic de planificació de l'entrenament infantil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina qualitat física bàsica no depèn dels substrats energètics de la contracció muscular? 6.

Com es defineix experimentalment una fase sensible d'entrenament? 7. Quina capacitat mostra una millora més ràpida amb l'entrenament respecte a la coordinació? 8.

Les capacitats perceptivomotores depenen principalment de: Velocitat a) Resistència b) Força c) Flexibilitat d) Mesurant la freqüència cardíaca màxima a) Aplicant càrregues iguals a diferents edats b) Avaluant exclusivament l'edat cronològica c) Mitjançant proves de fatiga isomètrica d) Força a) Orientació espacial b) Percepció temporal c) Equilibri d) Les reserves de fosfocreatina muscular a) El sistema nerviós i maduració motriu b) La resistència cardiovascular perifèrica c) La síntesi de col·lagen i elastina d) Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 5 2 Flexibilitat, propietats mecàniques i mètodes d'estirament EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats mecàniques dels teixits i components del model de Hill.

Descriure les vies reflexos propioceptives que condicionen l'amplitud articular. Prescriure protocols d'estirament estàtic, dinàmic i de FNP segons l'objectiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què un estirament massa violent pot provocar que el múscul s'acurci en lloc d'allargar-se? Conceptes mecànics associats a la flexibilitat La flexibilitat és la capacitat d'una articulació per a aconseguir amplituds màximes tant en condicions estàtiques com dinàmiques, associada a la mobilitat articular (rang de moviment o Range of Movement, ROM/ADM).

Per a comprendre la resposta dels teixits davant la tensió, cal definir els paràmetres físics fonamentals: Concepte Definició mecànica Elasticitat Capacitat d'un material de recobrar la posició i geometria inicial quan cessa la força deformant. Plasticitat Tendència d'un cos a romandre deformat un cop retirada la càrrega aplicada. Stiffness Elasticitat considerada en tres dimensions (3D). Deformació Alteració global en la geometria o configuració espacial d'un element. Elongació Deformació orientada específicament en el sentit de l'eix longitudinal d'un cos. Compliança Magnitud de deformació que experimenta un biomaterial en funció directa de la seva geometria i composició interna.

Espasticitat Resistència contínua a patir una deformació en resposta a una força externa o desplaçament passiu. Rigidesa Resistència a la deformació passiva que s'anul·la davant de la irrupció d'una força sobtada i brusca. Mobilitat Nivell o recorregut de moviment permès per la geometria òssia de l'articulació en joc. Souplesse Equilibri harmònic entre els nivells de flexibilitat i el control coordinatiu.

Tipologia de flexibilitat segons Moras Segons la categorització de Moras, es distingeixen tres manifestacions essencials: Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 6 DEFINICIÓ Els estiraments són protocols de treball corporal basats en exercicis concrets i tècniques variades, dissenyats per a augmentar el rang articular, preparar el sistema locomotor per a l'activitat, millorar l'elasticitat estructural, promoure la recuperació muscular posterior, pal·liar acurçaments, relaxar la persona i coadjuvar en la rehabilitació lesiva.

Comportament dels biomaterials i model mecànic de Hill Els teixits corporals presenten un caràcter viscoelàstic: retornen al seu estat de repòs un cop cessa la càrrega deformant, seguint patrons dependents del temps i de la velocitat d'aplicació. Taula sobre la composició i comportament dels biomaterials en els teixits connectius.

La resistència oposada al moviment prové de diverses estructures biològiques: els lligaments aporten el 47% de la resistència total (amb un límit elàstic proper al 70% de la seva longitud i predomini de col·lagen), les fàscies representen el 41% (límit elàstic superior al 70% de longitud i abundància d'elastina) i els tendons contribueixen amb un 10% restant (límit elàstic molt baix, fins al 4% de longitud, a causa de la primacia del col·lagen rígid). El model mecànic muscular de Hill esquematitza l'estructura musculoesquelètica en tres components clau: Component contràctil: generador actiu de tensió a nivell de sarcomers.

Component elàstic en paral·lel: disposat envoltant les estructures musculars interiors (epimisi, perimisi, endomisi). Component elàstic en sèrie: ubicat principalment en els tendons. Flexibilitat estàtica: rang articular assolit mitjançant la fixació i el manteniment sostingut d'un segment en una posició concreta. 1 Flexibilitat dinàmica: amplitud angular màxima produïda durant l'execució d'un patró motor o gest actiu. 2 Flexibilitat residual: marge de seguretat superior en un 15-20% extra respecte a l'amplitud dinàmica bàsica del gest esportiu, imprescindible per a executar l'acció amb solvència biomecànica i evitar traumatismes.

3 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 7 Aquest model determina que, durant un estirament passiu, s'elonguen de forma conjunta el component contràctil i el component elàstic en paral·lel, fet que redueix el solapament funcional actina-miosina. El component elàstic en sèrie (tendó) no assumeix tensió d'allargament tret que s'efectuï una contracció activa des de la posició estirada. Gràfica de la corba de tensió-elongació del col·lagen i de l'elastina. COMPROVA-HO 10 Quina estructura anatòmica assumeix el percentatge més elevat de resistència mecànica global al moviment articular?

Factors que influeixen en la flexibilitat La flexibilitat es veu modular per tres grups de condicionants: Factors mecànics o intrínsecs: configuració anatòmica de les superfícies òssies, lligaments, meniscs i càpsules; balanç de força entre músculs agonistes i antagonistes; i nivell d'elongació del bloc tendó-múscul-lligament. Factors neurològics i emocionals: la relaxació disminueix el to, mentre que el nerviosisme incrementa la contractibilitat i redueix l'elongació i elasticitat.

Cal considerar l'acció dels mecanoreceptors propioceptius: el fus muscular activa el reflex miotàtic d'estirament generant contracció de protecció en el ventre muscular, mentre que l'òrgan tendinós de Golgi detecta augments crítics de tensió en el tendó i desencadena el reflex miotàtic invers (inhibició autògena), provocant la relaxació muscular. Els estímuls com el fred o els sorolls sobtats augmenten el to i frenen el rang de moviment. Factors extrínsecs: Temperatura: una temperatura mediambiental alta disminueix el to muscular afavorint la flexibilitat (via sistema parasimpàtic), mentre que el fred ambiental activa el sistema simpàtic, incrementa la contractilitat i redueix el rang.

A nivell intramuscular, una temperatura de 60 °C s'associa a un guany del 20% de la capacitat d'elongació, mentre que a 35 °C l'extensibilitat es redueix un 20%. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 8 Edat i sexe: la flexibilitat és una qualitat regressiva al llarg dels anys degut a la progressiva disminució de l'aigua corporal, la disminució d'elastina i la formació d'entrellats densos de col·lagen en els teixits periarticulars. Entre els 5 i els 12 anys es produeix una pèrdua sensible si no es treballa; durant l'adolescència s'estabilitza amb la maduració somàtica, permetent assolir guanys destacats si s'entrena.

En edats posteriors, les millores s'obtenen principalment a partir de microdeformacions residuals dels teixits. Costums socials i entrenament: hàbits posturals i l'efecte de l'exercici (amb l'advertència que una càrrega excessiva pot provocar laxitud lligamentosa no desitjada). Sistemes i mètodes d'estirament Les metodologies d'elongació muscular es divideixen en tres modalitats procedimentals: Mètode estàtic: manteniment de la postura d'allargament en absència de moviment articular. Estàtic actiu: l'esportista genera la tensió internament. Pot ser lliure (sense ajut), assistit (amb suport extern continu) o resistit (oposant resistència davant d'una contraforça sense generar moviment).

Estàtic passiu: l'acció d'una força externa (la gravetat o un company) assoleix la posició. Es distingeix la modalitat relaxada (indicada per a la recuperació postentrenament, amb temps de 45 segons per extremitat superior i 1 minut per extremitat inferior) de la modalitat forçada (orientada a l'adquisició de flexibilitat màxima, amb durades de fins a 3 minuts). Mètode dinàmic: execució en moviment que implica la contracció de la musculatura implicada. Dinàmic actiu: contracció activa, especialment útil per a la preparació de l'aparell locomotor en l'escalfament. Dinàmic passiu: comú en fisioteràpia i rehabilitació, sense gran aplicació en la millora condicional esportiva.

Segons la velocitat: l'execució ràpida (balística o accelerada) condiciona el component elàstic i la força explosiva, mentre que l'execució lenta afavoreix el restabliment del to de repòs muscular. Mètodes mixts: combinen fases estàtiques i dinàmiques per a maximitzar el rang articular i facilitar la recuperació mitjançant inhibició neuronal.

Inclou tècniques com la facilitació neuromuscular pròpria (FNP o PNF: cicle de contracció isomètrica de l'agonista durant 6 segons seguit d'allargament sostingut de 10 segons), el mètode PNF CRACK (seqüència agonista-antagonista- agonista) i el mètode contractar-relaxar (fases de contracció activa de 5 segons seguides de relaxació i progressió en el rang). ERROR FREQÜENT Confondre els mecanismes del fus muscular i de l'òrgan tendinós de Golgi.

El fus detecta estiraments bruscos o excessius i provoca una contracció protectora (reflex miotàtic), mentre que l'òrgan tendinós de Golgi reacciona a nivells alts de tensió mecànica al tendó causant la relaxació del ventre muscular (reflex miotàtic invers o inhibició autògena). Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 9 PROCÉS Circuit reflex de regulació de l'estirament muscular IDEES CLAU La flexibilitat residual proporciona un marge extra de seguretat funcional del 15 al 20% respecte a l'amplitud del gest esportiu. Els lligaments (47%) i les fàscies (41%) representen el volum principal de resistència mecànica que frena el moviment articular.

Segons el model de Hill, el tendó no rep tensió d'elongació en estirament passiu a menys que es generi una contracció isomètrica des d'aquesta posició. La flexibilitat disminueix amb l'edat per pèrdua d'aigua, degradació d'elastina i acumulació de fibres col·làgenes. Els mètodes estàtics passius relaxats estan indicats per a la fase de tornada a la calma, mentre que els passius forçats cerquen guanys d'amplitud estructural. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. ¿Quina diferència funcional existeix entre l'estirament estàtic passiu relaxat i el forçat pel que fa al seu objectiu? 12. Com influeixen els augments de temperatura ambiental i intramuscular en la flexibilitat?

Allargament sobtat El múscul s'estira bruscament més enllà del rang habitual 1 Activació del fus El fus muscular envia senyals aferents a la medul·la 2 Reflex miotàtic Ordre eferent de contracció per frenar la sobreelongació 3 Tensió tendinosa alta L'augment de força estimula l'òrgan tendinós de Golgi 4 Inhibició autògena Ordre reflexa de relaxació del ventre muscular 5 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin percentatge de marge addicional defineix la flexibilitat residual segons Moras? 14. Quina estructura interna assumeix la major resistència mecànica global al desplaçament articular? 15.

Quin receptor neuromuscular genera la relaxació muscular per inhibició autògena davant una alta tensió? 16. Quin temps d'estirament estàtic relaxat s'indica per a les extremitats inferiors postentrenament? 3 Velocitat i sistemes de subministrament energètic EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les manifestacions pures i complexes de la velocitat. Gestionar els temps d'esforç i les pauses de recuperació basant-se en la cinètica de la fosfocreatina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què un velocista no pot mantenir el seu ritme de sprint absolut més enllà dels 10 o 15 segons?

Definició de velocitat i diferenciació terminològica La velocitat és la capacitat que permet realitzar accions motrius en el menor lapse temporal possible i amb l'índex màxim d'eficàcia. Depèn directament de l'eficiència dels processos metabòlics i del sistema nerviós.

Exactament un 30% a) Més d'un 50% b) Entre un 15 i un 20% c) Entre un 5 i un 10% d) Tendons a) Càpsules sinovials b) Lligaments c) Músculs agonistes d) Aparell vestibular a) Òrgan tendinós de Golgi b) Fus muscular c) Terminació de Ruffini d) 15 segons a) 1 minut b) 45 segons c) 3 minuts d) Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 11 PER RECORDAR-HO Cal diferenciar conceptualment dos termes fonamentals: rapidesa fa referència a la consecució d'un gest aïllat o únic, mentre que la velocitat comprèn la realització coordinada de moviments encadenats.

Manifestacions pures i complexes de la velocitat Les manifestacions de la velocitat s'estructuren en funció dels sistemes fisiològics implicats i la càrrega externa: Classificació Tipologia Descripció i requeriments Manifestacions pures (Resistències molt baixes, moviments simples, màxim estrès psíquic) Velocitat de reacció Capacitat de respondre en el menor temps a un estímul determinat. Pot ser senzilla (un únic estímul i una sola resposta possible, amb menor temps de latència) o selectiva (elecció entre diversos estímuls o respostes, requerint més temps de processament).

Velocitat de moviment acíclic Execució de moviments acíclics únics a la màxima celeritat davant de càrregues menyspreables. Velocitat freqüencial cíclica Capacitat d'encadenar patrons de moviment cíclics idèntics de forma consecutiva a la velocitat màxima. Manifestacions complexes (Interacció del sistema nerviós, metabolisme i altres qualitats) Velocitat- força Capacitat d'imprimir el màxim impuls de força possible davant de resistències de l'ordre del 30% , en règims cíclics o acíclics dins d'un temps determinat. Velocitat- resistència Capacitat de prolongar una velocitat de desplaçament elevada el màxim temps possible, retardant la instauració de la fatiga.

Les manifestacions pures es recolzen fisiològicament en el desenvolupament de les connexions neuronals del sistema reticular espinal, en una freqüència de descàrrega d'estímuls molt elevada i en un condicionant genèric marcat: un percentatge elevat de fibres musculars ràpides (fibres blanques o tipus FT). COMPROVA-HO 18 En què es distingeix una reacció senzilla d'una de selectiva en velocitat de reacció? Factors que condicionen la velocitat L'expressió de la velocitat en el moviment humà és determinada per factors d'origen divers: Factor hereditari: determinació genètica del percentatge de fibres ràpides. Factors evolutius: historial i tipus d'entrenament neuromuscular previ.

Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 12 Factors sensorials i cognitius: concentració, motivació i capacitat d'estabilitat emocional que alteren la transmissió de l'impuls motriu. Factors neurals: connectivitat i qualitat dels enllaços sinàptics neuromusculars. Factors mecànics dels biomaterials: rigidesa i resistència dels teixits elàstics, que transmeten la força mecànica contràctil en un interval de temps més curt. Eficàcia del metabolisme anaeròbic alàctic: capacitat d'alliberar energia química immediata. Esquema conceptual dels tipus de velocitat, factors condicionants i vies metabòliques.

Metabolisme energètic predominant: potència i capacitat alàctica El suport bioenergètic de les accions de velocitat màxima depèn del sistema anaeròbic alàctic, basat en la descomposició directa dels fosfàgens (ATP muscular i fosfocreatina o CP): Potència anaeròbica alàctica: taxa d'obtenció de la màxima energia disponible en el mínim interval de temps. Durant els primers 1 a 3 segons l'esforç se sustenta únicament a partir de l'ATP lliure existent. Entre els 4 i els 10 segons (amb predomini òptim entre 4-6 segons), l'energia s'obté de la resíntesi ultraràpida d'ATP a través de la degradació de la fosfocreatina muscular, treballant a una intensitat del 95-100%.

Capacitat anaeròbica alàctica: període temporal total en què és factible mantenir la potència anaeròbica alàctica en nivells gairebé màxims, situat entre els 5 i els 15 segons (podent estendre's fins a 20 segons), a intensitats relatives del 85-90%.

Temps de descans Percentatge de regeneració de fosfocreatina (CP) < 10 segons Recuperació molt reduïda o insignificant 30 segons 50% 60 segons 75% 90 segons 87% 120 segons (2 minuts) 93% Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 13 Temps de descans Percentatge de regeneració de fosfocreatina (CP) 150 segons (2 minuts i mig) 97% 180 segons (3 minuts) 98% ERROR FREQÜENT Planificar sèries destinades a la millora de la potència alàctica amb pauses menors a dos o tres minuts.

Aquest descans insuficient impedeix la recuperació de la fosfocreatina (que requereix 180 segons per a restablir-se al 98%), derivant l'entrenament cap a la via làctica i desvirtuant l'objectiu neural de la sessió. PROCÉS Subministrament de substrats en la velocitat màxima 1 ATP lliure 1 a 3 segons: energia disponible a la cèl·lula muscular 2 Fosfocreatina (CP) 4 a 10 segons: resíntesi immediata d'ATP 3 Capacitat alàctica Fins a 15-20 segons: manteniment al 85- 90% d'intensitat 4 Glucòlisi anaeròbica A partir dels 20 segons: producció energètica amb lactat IDEES CLAU La rapidesa fa referència a un únic moviment o acció motriu aïllada, mentre que la velocitat comprèn accions encadenades.

Les manifestacions pures de velocitat exigeixen resistències externes molt baixes, moviments simples i una càrrega psíquica màxima. La potència anaeròbica alàctica utilitza ATP pur durant 1-3 segons i resíntesi per fosfocreatina fins als 10 segons. La resíntesi de fosfocreatina requereix aproximadament 3 minuts per a assolir el 98% del nivell basal de repòs. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin paper metabòlic juga la fosfocreatina entre els segons 4 i 10 d'un esforç de velocitat màxima? 20. Quin percentatge de recuperació de fosfocreatina s'aconsegueix amb una pausa d'un minut de descans? Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 14 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 21. Com es defineix l'execució a màxima velocitat d'un gest únic i aïllat? 22. Quin percentatge de resistència externa caracteritza la manifestació de velocitat-força? 23. Durant quants segons pot subministrar energia exclusivament l'ATP lliure muscular? 24. Quant temps de descans es requereix per restaurar el 98% de la fosfocreatina muscular? 4 Resistència, vies metabòliques i mecanismes de fatiga EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes metabòliques i neuromusculars que provoquen la fatiga en l'exercici. Classificar la resistència per la seva durada temporal segons els criteris de Zintl i Neuman.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què aguantar una barra en una posició estàtica esgota el múscul molt abans que aixecar- la i baixar-la? Definició i causes fisiològiques de la fatiga La resistència és la capacitat psicofísica d'un subjecte per a suportar la fatiga, retardant la seva aparició o permetent una recuperació ràpida després d'un esforç (manifestant-se a partir de 20 segons).

L'aparició de la fatiga està determinada per diversos factors limitadors: Rapidesa a) Velocitat cíclica b) Velocitat reactiva c) Capacitat alàctica d) Més del 90% a) Al voltant del 30% b) Entre el 50% i el 60% c) Exactament el 80% d) Fins a 30 segons a) De 1 a 3 segons b) De 15 a 20 segons c) De 4 a 10 segons d) 180 segons a) 60 segons b) 90 segons c) 30 segons d) Esgotament de reserves energètiques: caiguda dels nivells de fosfocreatina muscular i glucogen, forçant el pas cap a un metabolisme més lent. 1 Acumulació de substàncies de rebuig: increment de metabòlits cel·lulars tals com el lactat sanguini o la urea.

2 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 15 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Esgotament de substrats Esgotament de reserves de glucogen i fosfocreatina Acumulació de metabòlits Acumulació d'àcid làctic, protons d'hidrogen i urea Alteració iònica Pèrdua d'homeòstasi de potassi i calci a la membrana Mecanismes d'aparició de la fatiga muscular Bloqueig enzimàtic La caiguda de pH redueix l'activitat enzimàtica Frenada neuromuscular Inhibició central i caiguda de la capacitat de contracció Classificació multifactorial de la resistència La resistència es divideix segons diferents criteris estructurals: Segons la massa muscular mobilitzada: Resistència general: implica més d'un 1/7 o 1/6 de la musculatura esquelètica corporal total (típica de l'extremitat inferior).

El factor limitador primari és el sistema cardiovascular i respiratori, determinat pel consum màxim d'oxigen ( ) i l'aprofitament perifèric de l' . Resistència local: mobilitza menys d'un sisè o un setè de la massa muscular total (típica de l'extremitat superior). Queda limitada per la capacitat de força específica del grup muscular (força-resistència, força explosiva) i per la coordinació neuromuscular de la tècnica. Segons la dinàmica de contracció muscular: Resistència estàtica: basada en contraccions isomètriques. Es troba limitada per la disminució del flux sanguini derivat de la compressió vascular intramuscular i per la fatiga del sistema nerviós.

Quan la tensió sostinguda supera el 30-50% de la força isomètrica màxima, la via esdevé predominantment anaeròbica. Resistència dinàmica: manté el treball mitjançant cicles constants de contracció i relaxació amb moviment articular. Frenada enzimàtica per acidosi: pèrdua d'eficiència dels enzims metabòlics deguda a l'acumulació de protons de pH àcid o alteracions de la concentració enzimàtica. 3 Desplaçament d'electròlits: alteració del transport de cations fonamentals com el potassi ( ) o el calci ( ) a través de la membrana cel·lular. 4 K+ Ca2+ Esgotament endocrí: disminució hormonal (com la reducció d'adrenalina) durant exercicis vigorosos i perllongats.

5 Danys en orgànuls cel·lulars: modificacions estructurals en els mitocondris i en el nucli cel·lular. 6 Inhibició del sistema nerviós central: sobrecàrrega per monotonia derivada de càrregues sostingudes de baixa variabilitat. 7 Desajustos de regulació cel·lular: fallades en els mecanismes d'homeòstasi interns dels diferents sistemes orgànics. 8 VO m x 2 a ˋ O 2 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 16 Segons la transferència esportiva: Resistència de base: aptitud per a sostenir esforços físics amplis implicant molts grups musculars i òrgans interns; comprèn processos aeròbics i anaeròbics transferibles a múltiples disciplines.

Resistència específica: adaptació concreta i exclusiva a les demandes energètiques, coordinatives i temporals pròpies d'una modalitat de competició. Segons la situació de càrrega: s'identifica la resistència de joc o combat (capacitat d'endarrerir la fatiga en escenaris d'oposició i situacions variables) i la resistència en esports pluridisciplinaris (capacitat de retardar la fatiga en cadascuna de les modalitats consecutives d'un esport combinat). COMPROVA-HO 26 Quina magnitud de massa muscular marca la frontera entre resistència local i resistència general?

Preponderància de vies metabòliques segons la durada Segons la durada temporal de l'esforç continuat es produeix una transició gradual en la preeminència metabòlica: Durada de l'esforç Aportació aeròbica Aportació anaeròbica Factors fisiològics limitadors Fins a 20 segons 0 - 5% 90 - 100% Dipòsits immediats de fosfàgens (ATP i fosfocreatina). Fins a 40 segons Aproximadament 20% Més del 80% Tolerància a l'acidosi metabòlica i acumulació de lactat. De 1 a 8 minuts 20 - 80% 80 - 20% Disponibilitat de glucosa sanguínia i glucogen, i nivell del . Més de 8 minuts Més del 80% Sota el 20% Capacitat articular, deshidratació, estabilitat psicològica i lípids.

Quan l'exercici sobrepassa els 20 segons d'intensitat elevada s'inicia la degradació anaeròbica de la glucosa sense oxigen generant àcid làctic. Dins dels paràmetres de treball d'aquesta via es defineixen: Potència anaeròbica làctica: taxa màxima d'obtenció energètica per unitat de temps mitjançant glucòlisi en absència d'oxigen. Potència aeròbica làctica: taxa màxima d'obtenció energètica a través de la glucosa en presència d'oxigen. Capacitat glucolítica aeròbica: temps màxim total durant el qual es pot sintetitzar ATP a través de la degradació de glucosa amb suport d'oxigen.

VO m x 2 a ˋ Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 17 EXEMPLE L'entrenament intervàl·lic d'alta intensitat (HIT) dissenyat en protocols de 8 a 10 sèries d'entre 3 i 4 minuts de durada constitueix un mètode orientat específicament a potenciar la potència aeròbica. Classificació temporal segons Zintl i Neuman Segons Zintl (1991) i Neuman (1990), la resistència es cataloga segons el temps continuat d'execució en: Resistència de curta durada (RDC): abasta esforços d'entre 35 segons i 2 minuts. Resistència de mitja durada (RDM): comprèn intervals que van des dels 2 fins als 10 minuts.

Resistència de llarga durada (RDL): dividida en quatre subcategories: RDL I: de 10 a 35 minuts. RDL II: de 35 a 90 minuts. RDL III: de 90 minuts a 6 hores. RDL IV: esforços continuats superiors a 6 hores. ERROR FREQÜENT Ignorar que una contracció estàtica sostinguda passa a ser predominantment anaeròbica si se supera el 30-50% de la tensió màxima. La compressió mecànica interna col·lapsa els capil·lars sanguinis, tallant l'aportació d'oxigen i accelerant l'acumulació de metabòlits fatidents. IDEES CLAU La resistència es manifesta com a capacitat d'oposició i tolerància a la fatiga a partir d'esforços de més de 20 segons.

Una contracció isomètrica es torna anaeròbica quan assoleix entre el 30% i el 50% de la tensió màxima per compressió capil·lar. La frontera anatòmica entre resistència general i local se situa en la implicació de 1/7 a 1/6 de la massa muscular esquelètica total. La classificació de Zintl i Neuman estableix la resistència de curta (35''-2'), mitja (2'-10') i llarga durada (dividida en 4 subtipus fins a més de 6 hores). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins intervals temporals diferencien la RDL I de la RDL II segons Zintl i Neuman? 28. Quin sistema metabòlic aporta el 80% o més de l'energia quan l'exercici supera els 8 minuts de durada continuada?

Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. A partir de quin percentatge de tensió isomètrica la resistència estàtica esdevé predominantment anaeròbica? 30. Com es classifica la resistència en un esforç continuat de 5 minuts segons Zintl? 31. Quin és el factor limitant principal de la resistència muscular general? 32. Quin rang de durada temporal defineix la resistència de llarga durada tipus IV (RDL IV)? 5 Força muscular i capacitats perceptivomotores EN ACABAR SABRÀS Distingir les definicions de força de la física i de l'entrenament, incloent el concepte de força útil.

Diferenciar la hipertròfia sarcomèrica de la sarcoplàsmica segons la seva estructura i funció. Descriure el funcionament del circuit neuromuscular en els actes motrius voluntaris. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 ¿Per què un múscul amb més volum no sempre és capaç d'aixecar més pes que un altre de més petit? Definicions i manifestacions mecàniques de la força La força presenta diverses conceptualitzacions segons el marc de referència: Segons la física: ; capacitat d'accelerar o deformar un cos, mantenir-lo immòbil davant forces externes o frenar-ne el moviment.

70 - 80% a) 30 - 50% b) 90 - 100% c) 10 - 20% d) Resistència de curta durada (RDC) a) Resistència anaeròbica alàctica b) Resistència de llarga durada I (RDL I) c) Resistència de mitja durada (RDM) d) La resistència perifèrica de l'extremitat superior a) Elasticitat articular b) Sistema cardiovascular i respiratori c) Reserves exclusives de fosfocreatina d) De 90 minuts a 6 hores a) Més de 6 hores b) De 35 a 90 minuts c) Entre 10 i 35 minuts d) F = m × a Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 19 Segons l'esport: capacitat de produir tensió muscular mitjançant la contracció activa.

Segons Harman (1993): capacitat de generar tensió mecànica en condicions determinades per la posició corporal, el patró de moviment, la velocitat d'acció i el tipus d'activació muscular. Segons Knuttgen i Kraemer (1987): màxima tensió exercida per un múscul o grup muscular a una velocitat concretada. Defineixen la força útil com aquella que s'aplica específicament a la velocitat real a la qual s'executa el gest esportiu competitiu, assumint que cada esportista té diversos nivells de força segons la velocitat de mesura. L'anàlisi de la tensió muscular es valora des de tres eixos: la durada, la intensitat i la freqüència de reclutament motriu.

Tipus d'hipertròfia muscular L'increment de la secció transversal del múscul pot respondre a dos mecanismes estructurals diferents: Tipus d'hipertròfia Base morfològica Impacte sobre la força muscular Hipertròfia sarcoplàsmica Increment del volum líquid i elements no contràctils de la cèl·lula. Augmenta la secció muscular global sense incrementar el nombre de miofibril·les. No augmenta la força muscular real. Hipertròfia sarcomèrica o miofibril·lar Increment del nombre de miofilaments i sarcomers per unitat motora, augmentant la densitat de proteïnes contràctils. Augmenta directament la capacitat de produir força.

Dins d'aquestes adaptacions es distingeix l'adaptació general (creixement homogeni de fibres ràpides i lentes) de la selectiva, la qual pot ser confirmatòria (creixement de les fibres pròpies del patró dominant del múscul) o compensatòria (estímul de les fibres no predominants per equilibrar la musculatura). COMPROVA-HO 34 Quina diferència funcional existeix entre la hipertròfia sarcoplàsmica i la sarcomèrica pel que fa a la producció de tensió? Tipologia de tensió muscular segons Verkoshansky, Badillo i Gorostiaga La tensió muscular s'expressa a través d'accions isomètriques (estàtiques) o anisomètriques (dinàmiques o isotòniques).

La categorització de Verkoshansky, complementada per González Badillo i Gorostiaga, diferencia les següents modalitats de tensió: Tònica: capacitat de vèncer càrregues extremes situades entre el 80-85% i el 100% de la capacitat màxima de forma estàtica en una angulació articular determinada. Fàsica: capacitat de generar tensió dinàmica, generalment de cadència cíclica. Fàsica-tònica: combinació de contraccions estàtiques i dinàmiques en la mateixa acció.

Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 20 Explosivo-isomètrica: producció de tensió davant una càrrega del 50-80% en un angle fix; l'acció final és concèntrica però arrenca amb un component isomètric inicial marcat (tipologia tònic- explosiva). Explosivo-balística o explosivo-elàstica: aplicació de tensió màxima per accelerar resistències lleugeres. En l'acció balística la fase concèntrica és precedida d'un allargament muscular perllongat (tipologia elàstic-explosiva). Explosiu-reactiva balística (o elàstic-reactiva): la fase prèvia d'estirament és molt breu i passa immediatament a una acció concèntrica potent.

Veloç acíclica: tensió destinada a superar càrregues mínimes de manera explosiva i aïllada. Veloç cíclica: superació de resistències exteriors negligibles o molt petites mitjançant un patró rítmic, repetitiu i encadenat. Esquema dels tipus de tensió muscular segons Verkoshansky, Badillo i Gorostiaga. Bases neuromusculars de les capacitats perceptivomotores Les capacitats perceptivomotores o coordinatives regulen l'execució del moviment a través de l'elaboració, integració i maduració de respostes nervioses: Coordinació: capacitat d'articulació i sincronització neuromuscular.

Equilibri: aptitud per a mantenir una posició estàtica o dinàmica alineant correctament els segments corporals sobre la base de sustentació, contrarestant la desalineació causada per la gravetat. Percepció cinestèsica: capacitat de modular i controlar el to i la tensió intramuscular, integrant la propiocepció i l'exterocepció. Percepció espacial: capacitat d'orientació i valoració de les distàncies en un entorn tridimensional. Percepció temporal: capacitat de valorar el temps i sincronitzar el ritme d'execució.

Tota activitat motriu (voluntària, automàtica o reflexa) arrenca a partir d'un flux sensorial d'informació aferent, captat per receptors visuals, auditius, vestibulars, de tacte, pressió i propiceptors musculars i articulars: Via reflexa: l'estímul genera una resposta motriu involuntària a través d'una ordre eferent a nivell espinal medul·lar. 1 Via conscient: la informació puja pels feixos medul·lars ascendents fins al tàlem i arriba a l'àrea sensorial primària o somatoestèsica de l'escorça cerebral. 2 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 21 ERROR FREQÜENT Confondre les vies nervioses aferents i eferents.

Les vies aferents són exclusivament sensorials i transporten informació des dels receptors cap al sistema nerviós central, mentre que les vies eferents són motores i transmeten l'ordre de contracció des del centre nerviós cap a les fibres musculars. PROCÉS Circuit neuromuscular de la resposta motriu conscient IDEES CLAU La força útil és la tensió real que un esportista és capaç d'aplicar a la velocitat específica del gest esportiu de competició. La hipertròfia sarcomèrica produeix més densitat de sarcomers i força funcional, mentre que la sarcoplàsmica només aporta volum fluid.

La tensió tònica supera càrregues màximes del 80-100% de manera estàtica, mentre que les modalitats reactives utilitzen el cicle estirament-escurçament curt. L'acte motriu conscient exigeix l'ascens d'informació aferent fins a l'escorça somatosensorial i l'emissió de respostes eferents des de l'escorça motora. Processament i memòria: el senyal passa a les àrees associatives on es creua amb els records i aprenentatges motrius emmagatzemats per a configurar un pla motor. 3 Resposta eferent motriu: s'activa l'àrea motora primària, des d'on s'envien les ordres a través dels feixos descendents fins a la musculatura efectora, provocant la contracció muscular necessària.

4 Estímul sensorial Captació per receptors visuals, auditius, propioceptius o cutanis 1 Via aferent Pujada del senyal pels feixos medul·lars ascendents 2 Escorça sensorial Arribada a l'àrea somatoestèsica i comparació associativa 3 Escorça motora Elaboració del programa motor eferent 4 Contracció efectora Descens per feixos eferents fins als músculs objectiu 5 Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 22 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. ¿En què consisteix la força útil segons Knuttgen i Kraemer? 36. ¿Quin trajecte segueix la informació motriu voluntària des de la captació de l'estímul fins a l'acció muscular? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37.

Quin tipus d'hipertròfia augmenta el volum muscular sense incrementar la capacitat de produir força? 38. Quin percentatge de la capacitat màxima es mobilitza en el tipus de tensió tònica estàtica? 39. Com s'anomena la capacitat de modular i controlar el nivell de tensió intramuscular? 40. A quina regió cortical arriba en primer lloc la informació sensorial aferent conscient? 6 Resum per repassar Classificació de les capacitats físiques i fases sensibles Concepte Què és Capacitats físiques Atributs innats i mesurables de l'aparell locomotor que determinen l'actitud postural i milloren amb l'entrenament sistemàtic.

Capacitats condicionants Qualitats motrius (força, velocitat, resistència i flexibilitat) directament vinculades als substrats metabòlics, excepte la flexibilitat.

Hipertròfia compensatòria a) Hipertròfia miofibril·lar b) Hipertròfia sarcoplàsmica c) Hipertròfia sarcomèrica d) Del 80-85 al 100% a) Del 30 al 45% b) Menys del 20% c) Del 50 al 80% d) Percepció cinestèsica a) Percepció espacial b) Coordinació balística c) Percepció temporal d) Àrea premotora suplementària a) Àrea somatoestèsica o sensorial b) Escorça motora primària c) Bulb raquidi vestibular d) Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 23 Concepte Què és Capacitats perceptivomotores Qualitats coordinatives regulades pel sistema nerviós central, els seus processos d'elaboració i el grau de maduració neural.

Fases sensibles Finestres temporals del desenvolupament biològic en què l'organisme respon amb adaptacions més ràpides i intenses davant càrregues externes. Flexibilitat, biomaterials i mètodes d'estirament Concepte Què és Flexibilitat residual Marge d'amplitud articular de seguretat entre un 15 i un 20% superior a l'amplitud dinàmica requerida pel gest esportiu. Comportament viscoelàstic Capacitat dels teixits de recobrar l'estat de repòs un cop retirada la força deformant en funció de la magnitud i el temps d'aplicació. Model mecànic de Hill Esquema muscular compost pel component contràctil, el component elàstic en paral·lel i el component elàstic en sèrie (tendó).

Reflex miotàtic Contracció protectora del ventre muscular provocada pel fus muscular quan detecta un allargament brusc. Inhibició autògena Relaxació reflexa (reflex miotàtic invers) desencadenada per l'òrgan tendinós de Golgi davant d'una tensió mecànica excessiva al tendó. Mètode FNP (PNF) Seqüència d'estirament combinat amb contracció isomètrica de 6 segons de l'agonista seguida d'allargament mantingut de 10 segons. Velocitat i cinètica dels fosfàgens Concepte Què és Rapidesa Capacitat d'executar un gest motriu aïllat o únic en el menor temps possible. Velocitat Capacitat de realitzar patrons de moviments encadenats amb la màxima celeritat i eficàcia motriu.

Potència anaeròbica alàctica Alliberament d'energia immediata a través d'ATP lliure (1-3 s) i resíntesi per fosfocreatina muscular (4-10 s). Capacitat anaeròbica alàctica Temps durant el qual es pot sostenir la potència alàctica en nivells quasi màxims (entre 5 i 15-20 s). Cinètica de fosfocreatina Ritme de recuperació de la CP cel·lular que assoleix el 50% als 30 s, el 75% al cap d'1 min i el 98% als 3 minuts de pausa. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 24 Resistència i llindars de fatiga Concepte Què és Resistència general Treball que mobilitza més d'1/7-1/6 de la massa muscular total, limitat fonamentalment pel consum màxim d'oxigen ( ).

Resistència local Treball amb menys d'1/6 de la musculatura total, condicionat per la força específica i la coordinació motriu del gest. Resistència isomètrica anaeròbica Treball estàtic que per sobre del 30-50% de la tensió màxima col·lapsa la xarxa capil·lar i passa a sostenir-se per via anaeròbica. Resistència de curta durada (RDC) Franja temporal de resistència establerta per Zintl i Neuman compresa entre els 35 segons i els 2 minuts d'esforç continuat. Resistència de mitja durada (RDM) Franja temporal d'esforç continuat compresa entre els 2 i els 10 minuts.

Resistència de llarga durada (RDL) Treball continuat dividit en RDL I (10-35 min), RDL II (35-90 min), RDL III (90 min - 6 h) i RDL IV (més de 6 hores). Força muscular i bases neuromusculars Concepte Què és Força útil Nivell real de tensió muscular que un subjecte pot aplicar a la velocitat concreta en què s'executa el gest competitiu. Hipertròfia sarcomèrica Augment estructural dels miofilaments i proteïnes contràctils que produeix un increment efectiu de la capacitat de força. Hipertròfia sarcoplàsmica Increment del fluid cel·lular sarcoplàsmic que augmenta la secció muscular global sense augmentar la força real.

Tensió tònica Capacitat de superar de forma estàtica una càrrega elevada compresa entre el 80-85% i el 100% en un angle concret. Vies aferents i eferents Vies que transporten els senyals sensorials des dels receptors cap a l'escorça cerebral (aferents) i condueixen l'ordre motora cap als músculs (eferents). VO m x 2 a ˋ Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 25 Solucions de les preguntes de repàs 1. A causa de les diferències en l'edat biològica i l'estat maduratiu, que determinen el moment d'obertura de les fases sensibles individuals. 2.

La flexibilitat, ja que la seva expressió depèn de la mobilitat articular i de la distensibilitat dels teixits tous, sense requerir la producció energètica per a la contracció activa dels sarcomers. 3. Depenen del sexe, l'edat biològica, la incidència de les condicions ambientals i la magnitud de les càrregues físiques aplicades. 4. Perquè el ritme de maduració biològica i fisiològica és individual i pot presentar diferències temporals evidents entre subjectes de la mateixa edat cronològica. 5. d) Flexibilitat. La flexibilitat depèn de factors mecànics articulars i del teixit conjuntiu, no de substrats energètics. 6. b) Aplicant càrregues iguals a diferents edats.

S'identifica comparant la resposta adaptativa davant càrregues uniformes en diferents moments evolutius. 7. a) Força. La força assoleix adaptacions més ràpides que les capacitats que requereixen reestructuració neuromuscular coordinativa. 8. b) El sistema nerviós i maduració motriu. La regulació, integració sensitiva i maduració nerviosa són els elements clau d'aquestes capacitats. 9. Perquè s'activa el reflex miotàtic en el fus muscular, que respon a la deformació sobtada desencadenant una contracció protectora. 10. Els lligaments, que són responsables d'un 47% de la resistència total al desplaçament articular a causa de la seva composició rica en col·lagen. 11.

L'estàtic passiu relaxat busca retornar el múscul al seu to basal després de la sessió, mentre que el forçat cerca sobrepassar límits estructurals per guanyar amplitud màxima de moviment. 12. La calor mediambiental redueix la contractibilitat via parasimpàtica, i una temperatura intramuscular elevada (com ara 60 °C) pot augmentar l'extensibilitat fins a un 20%. 13. c) Entre un 15 i un 20%. La flexibilitat residual representa un 15-20% extra d'amplitud de seguretat per sobre de la requerida en el gest. 14. c) Lligaments. Els lligaments aporten fins a un 47% de la resistència passiva total al moviment. 15. b) Òrgan tendinós de Golgi.

L'òrgan tendinós de Golgi activa el reflex miotàtic invers relaxant el múscul per protegir el tendó. 16. b) 1 minut. La pauta és de 45 segons per a l'extremitat superior i 1 minut per a la inferior. 17. Perquè els dipòsits musculars d'ATP i fosfocreatina s'esgoten ràpidament, obligant l'organisme a utilitzar vies metabòliques que acumulen productes com el lactat. 18. La senzilla respon a un sol estímul amb una resposta predeterminada (menor temps), mentre que la selectiva exigeix discriminar entre diversos estímuls o respostes (major temps). 19. Actua com a substrat essencial per a la resíntesi ultraràpida d'ATP, permetent mantenir la taxa màxima de potència mecànica. 20.

Al cap de 60 segons s'ha recuperat aproximadament el 75% dels dipòsits musculars de fosfocreatina. 21. a) Rapidesa. La rapidesa es refereix exclusivament a un gest únic, a diferència dels moviments encadenats. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 26 22. b) Al voltant del 30%. La velocitat-força es manifesta aplicant màxim impuls davant resistències de l'ordre del 30%. 23. b) De 1 a 3 segons. L'ATP lliure muscular és la font d'energia durant els primers 1 a 3 segons de treball màxim. 24. a) 180 segons. Als 180 segons (3 minuts) s'aconsegueix restablir el 98% de les reserves de fosfocreatina. 25.

Perquè la contracció estàtica sostinguda comprimeix els capil·lars sanguinis, atura el rec i impedeix l'arribada d'oxigen, forçant un metabolisme anaeròbic prematur. 26. Una proporció d'entre 1/7 i 1/6 de la musculatura esquelètica total; per sobre es considera resistència muscular general i per sota, local. 27. La RDL I se situa entre 10 i 35 minuts, mentre que la RDL II comprèn el període d'entre 35 i 90 minuts d'esforç continu. 28. El sistema aeròbic, que passa a cobrir més del 80% de les necessitats d'ATP davant la caiguda de la via anaeròbica. 29. b) 30 - 50%. Entre el 30% i el 50% de tensió màxima, la pressió intramuscular col·lapsa el rec sanguini i l'esforç esdevé anaeròbic. 30.

d) Resistència de mitja durada (RDM). La resistència de mitja durada (RDM) comprèn els esforços compresos entre 2 i 10 minuts. 31. c) Sistema cardiovascular i respiratori. La resistència general (més d'1/6 de la massa muscular) depèn directament de la capacitat de transport i ús d'oxigen. 32. b) Més de 6 hores. La subcategoria RDL IV correspon a aquells exercicis d'ultraresistència que superen les 6 hores. 33. Perquè si el creixement és sarcoplàsmic s'ha acumulat volum líquid sense augmentar els sarcomers contràctils que generen força mecànica. 34.

La hipertròfia sarcomèrica augmenta la força efectiva en afegir unitats contràctils (sarcomers), mentre que la sarcoplàsmica només aporta volum líquid sense guanys de força. 35. És la magnitud concreta de força que un esportista és capaç d'aplicar a la velocitat real d'execució del gest esportiu competitiu. 36. Viatja per vies aferents a l'escorça somatoestèsica, s'elabora la decisió en àrees associatives i baixa per vies eferents des de l'escorça motora fins als músculs. 37. c) Hipertròfia sarcoplàsmica. La hipertròfia sarcoplàsmica augmenta la substància líquida interfibril·lar sense afegir miofilaments de força. 38. a) Del 80-85 al 100%.

La tensió tònica es defineix per la capacitat de vèncer resistències del 80-85% al 100% de forma estàtica. 39. a) Percepció cinestèsica. La percepció cinestèsica regula el to muscular a través de la propiocepció i exterocepció. 40. b) Àrea somatoestèsica o sensorial. La informació sensitiva conscient arriba a l'àrea somatoestèsica (sensorial primària) de l'escorça abans de la resposta motora. Capacitats Físiques i Bases Neuromusculars: Apunts de CAFE 27