Pregunta 2 · Bases Sociales de la Actividad Física y del Deporte: Psicología Social de la Actividad Física y del Deporte URL 2019

Tria un esportista i defineix una acció tècnica o tàctica concreta que dugui a terme (excloent el cas del servei de tennis). Aquest esportista o acció constituirà el primer factor.

Solución: Definició d'una acció esportiva concreta. Exemple de la pauta oficial: Un davanter executant una pena màxima (llançament d'un penal decisiu en l'últim minut d'un partit de futbol).

Identifica de manera esquemàtica els altres 4 factors amb les seves respectives variables i descriu quines variables concretes actuen en l'acció escollida.

Solución: Esquema dels 4 factors i variables: 2. Característiques de la tasca esportiva: - Complexitat de la tasca: Precisió motriu fina combinada amb potència (requereix nivell d'arousal moderat; sobreactivació alteraria el patró motor). - Presa de decisions: Escollir el costat segons el moviment del porter (focus atencional estret-intern/extern). 3. Característiques individuals de l'esportista: - Nivell d'experiència / mestratge: Jugador veterà o novell (expert suporta nivells superiors d'activació sense deteriorar el gest). - Trets de personalitat: Nivell d'ansietat tret (trait anxiety) i estil atencional preferent. 4. Variables situacionals i contextuals: - Importància de l'esdeveniment: Final de campionat o partit regular (a major transcendència, major activació fisiològica i cognitiva). - Pressió de l'entorn: Soroll del públic rival, presència de mitjans, marcador ajustat. 5. Mecanismes cognitius i d'interpretació: - Avaluació cognitiva (repte vs. amenaça): Si el llançador concep el penal com una oportunitat per guanyar o com a perill de fallar. - Percepció de control: Grau de confiança del jugador en la seva pròpia habilitat tècnica.

Explica clarament quina relació s'estableix entre aquestes variables i com interactuen per determinar el rendiment final.

Solución: La relació entre activació i execució (d'acord amb el model de catàstrofe o la hipòtesi de la U invertida de Yerkes-Dodson) farà que si el davanter percep la situació com una amenaça (Factor 5) en un context d'alta pressió (Factor 4), el seu nivell d'arousal sobrepassarà la zona de funcionament òptim (IZOF). Això generarà una estretor atencional excessiva (no percebrà el moviment anticipat del porter) i una tensió muscular inapropiada que provocarà l'error tècnic en la tasca (Factor 2). Per contra, si té experiència prèvia (Factor 3) i avalua la situació com un repte, mantindrà l'arousal en el llindar òptim per assolir la màxima precisió.