Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES SOCIALS DE L'ACTIVITAT FÍSICA I DE L'ESPORT: HISTÒRIA DE L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història de l'Esport: esportivització anglesa, models gimnàstics, difusió catalana, barreres de gènere i instrumentalització totalitària.

APREN.AI Índex 1 La gènesi de l'esport i l'esportivització anglesa (1690-1840) Bases conceptuals i etimologia de l'esport Contrast entre jocs populars tradicionals i jocs benestants El procés d'esportivització a Anglaterra El paper decisiu del sistema educatiu britànic 2 Pedagogia moderna i aparició dels models gimnàstics a Europa Fonaments filosòfics de l'educació corporal: segles XVI a XVIII El filantropisme i la sistematització gimnàstica Les escoles gimnàstiques europees del segle XIX La gimnàstica nacionalista alemanya: Friedrich Ludwig Jahn 3 L'expansió internacional de l'esport i els seus límits socials i de gènere (segles XIX-XX) Factors de l'expansió europea de l'esport modern Vies de penetració a Catalunya i el model dels Estats Units Límits socials a la pràctica de l'esport (1870-1920) Discriminació de gènere i exclusió femenina 4 L'esport com a cultura de masses i l'ús polític sota els autoritarismes L'emergència de la cultura de masses i l'esport com a espectacle Avenços tecnològics aplicats a la comunicació esportiva La instrumentalització de l'esport sota els règims feixistes: el cas italià La política esportiva nacionalista a Espanya (1936-1975) 5 Resum per repassar Gènesi de l'esport i esportivització britànica Models pedagògics i escoles gimnàstiques europees Difusió internacional i límits estructurals Cultura de masses i totalitarismes Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 1 1 La gènesi de l'esport i l'esportivització anglesa (1690-1840) EN ACABAR SABRÀS Identificar les diferències estructurals entre jocs populars tradicionals i jocs benestants. Explicar les mesures legislatives i institucionals que van donar lloc a l'esportivització a Anglaterra. Descriure les etapes d'institucionalització de l'esport des de l'escola fins als clubs socials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els jocs violents medievals no van evolucionar directament cap a l'esport modern als carrers?

Bases conceptuals i etimologia de l'esport L'estudi de la història esportiva requereix delimitar conceptualment el terme esport respecte a l'activitat física, el joc i l'educació. Al llarg dels segles s'han formulat diferents paradigmes teòrics sobre la seva naturalesa. DEFINICIÓ L'esport modern és una pràctica motriu institucionalitzada, subjecta a una reglamentació codificada per federacions, amb un caràcter competitiu explícit i orientada a la millora del rendiment físic i moral. Etimològicament, el vocable prové del llatí medieval "ex-portare" (segles XII-XIII).

Significava literalment 'sortir a fora de les muralles de la ciutat', transportar-se per recrear-se, buscar gaudi i trencar amb la rutina laboral. Pel que fa als corrents d'interpretació històrica, en destaquen tres: Concepció naturalista-universalista (principis del segle XX): Basada en l'obra Homo Ludens de Johan Huizinga. Defensava que el joc és consubstancial a la naturalesa humana des de l'origen i que l'esport n'és una derivació universal present en totes les èpoques. Concepció moderna clàssica (segle XX): Impulsada per Pierre de Coubertin, que definia l'esport com el conreu habitual de l'exercici muscular intens guiat pel desig de progrés i la superació en competició.

El sociòleg Norbert Elias va afegir que l'esport modern requereix normes explícites per establir límits a la violència. Concepcions postmodernes de sistema obert (finals del segle XX i marc EEC 2012): Assenyalen que l'esport no ha existit sempre, sinó que sorgeix en un context social determinat. Defineixen l'esport com qualsevol forma d'activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, busca expressar o millorar la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'obtenció de resultats competitius.

Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 2 Contrast entre jocs populars tradicionals i jocs benestants Abans de la codificació esportiva contemporània, les pràctiques lúdiques estaven clarament segregades per grups socials.

Criteri d'anàlisi Jocs tradicionals populars Jocs tradicionals de les classes benestants Reglamentació Sense regles escrites; tradició oral no codificada Normes escrites formals per regular la complexitat Organització Espontanis, improvisats i lligats al calendari festiu Menys espontanis, organitzats i amb múltiples condicionants Funció social Descàrrega física i celebració col·lectiva Ostentació de classe i prestigi social Nivell d'agressivitat Elevat; violència física contra participants i animals Molt més baix; major refinament i sensibilitat Apostes i espectadors Festa participativa amb ingesta de menjar i alcohol Aparició d'apostes reglades i rol d'espectador passiu Espai i temps Sense protocols rígids ni delimitacions fixes Entorns i protocols específics COMPROVA-HO 2 Quina necessitat interna va impulsar les classes benestants a redactar per escrit les normes dels seus jocs?

El procés d'esportivització a Anglaterra L'esport modern neix a Anglaterra gràcies a les transformacions polítiques de la Revolució Gloriosa (1660-1690) i al posterior enlairament de la Revolució Industrial (a partir del 1750). El parlamentarisme burgès va imposar valors d'ordre, disciplina i autocontrol. Aquest nou ordre va promoure l'abolicionisme de les antigues festes populars violentes mitjançant lleis restrictives: Game Act (1831): Llei de caça que prohibia la caça vulgar a les classes baixes i en reservava el privilegi als propietaris.

Highway Act (1835): Prohibia els jocs de pilota i activitats desordenades a l'espai públic o vies de comunicació, sancionant també actes com deixar cavalls o carruatges sense control. Aquestes prohibicions van traslladar l'activitat lúdica dels carrers cap a espais regulats i delimitats. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 3 ERROR FREQÜENT Confondre les public schools angleses amb centres públics gratuïts. A l'Anglaterra del segle XIX, les public schools eren en realitat internats privats d'elit destinats a la formació dels fills de la burgesia i l'aristocràcia comercial.

El paper decisiu del sistema educatiu britànic Entre 1750 i 1850 el sistema educatiu anglès es va estructurar en dues vies diferenciades: Xarxa pública (elementary schools): Escoles urbanes externes per a infants de fins a 12 anys destinats al treball industrial. Oferien una alfabetització elemental i disciplina fabril, amb una gimnàstica de caràcter militar sense finalitat recreativa. Xarxa privada (les public schools): Internats modernitzats on els fills de les classes altes convivien internats durant mesos. Es preparaven per liderar les indústries o exercir càrrecs al parlament.

Dins d'aquests internats, els alumnes disposaven de moltes hores lliures que derivaven en desordres i rebel·lions. Davant el fracàs dels càstigs tradicionals, pedagogs com Thomas Arnold van canalitzar aquesta conflictivitat a través del joc col·lectiu organitzat. PROCÉS Procés d'institucionalització de l'esport a Anglaterra 1 Espai públic prohibit Lleis Game Act i Highway Act eliminen jocs tradicionals violents. 2 Àmbit escolar (1840) Codificació de regles a les public schools per Thomas Arnold. 3 Àmbit universitari (1850) Unificació de normatives entre universitats angleses. 4 Àmbit social privat (1860) Creació de clubs i federacions a la societat civil.

Arnold va establir límits als jocs de pilota mitjançant la disciplina escolar i el control moral. Va pactar amb els estudiants veterans l'acceptació de regles escrites, ensenyant a saber guanyar, saber perdre i crear estratègies de lideratge. Aquest procés va transcórrer en tres etapes cronològiques successives: Àmbit escolar (cap a 1840): Codificació dels reglaments als internats privats. 1 Àmbit universitari (cap a 1850): Unificació de normatives interuniversitàries per fer possibles els enfrontaments entre diferents centres. 2 Àmbit social privat (cap a 1860): Creació de clubs, associacions i federacions a la societat civil per als graduats que passaven a la vida adulta.

3 Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 4 IDEES CLAU L'esport modern sorgeix com un procés històric vinculat a la industrialització i al parlamentarisme burgès anglès. L'etimologia llatina remet a <mark class='hl-green'>"ex-portare"</mark>, concepte relacionat amb sortir fora de la ciutat per buscar esplai. Les lleis com la Game Act (1831) i la Highway Act (1835) van erradicar els jocs tradicionals violents de l'espai públic. Thomas Arnold va transformar el desordre dels internats d'elit anglesos (<mark class='hl- blue'>public schools</mark>) en una eina d'autocontrol i disciplina moral mitjançant l'esport reglat.

L'esportivització britànica es va expandir de manera seqüencial: escola (1840), universitat (1850) i clubs socials (1860). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferenciaven els jocs tradicionals populars dels jocs de les classes benestants quant a la seva codificació? 4. Quin paper van tenir les public schools angleses en el naixement de l'esport modern? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin significat etimològic original té l'arrel llatina de la paraula esport? 6. Quina llei britànica de 1835 va prohibir els jocs de pilota als carrers? 7. Qui va ser el pedagog clau en la utilització educativa de l'esport a les public schools? 8.

En quina dècada es va produir el trasllat de l'esport reglat a l'àmbit universitari britànic? 2 Treballar el cos a l'escola a) Sortir a fora per recrear-se b) Exercici físic d'origen militar c) Competir per obtenir un premi d) Game Act a) Highway Act b) Elementary Education Act c) Industrial Factory Act d) Johan Huizinga a) Johann Basedow b) Thomas Arnold c) Pierre de Coubertin d) Cap a 1830 a) Cap a 1850 b) Cap a 1870 c) Cap a 1840 d) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 5 Pedagogia moderna i aparició dels models gimnàstics a Europa EN ACABAR SABRÀS Reconèixer les aportacions pedagògiques de Montaigne, Locke i Rousseau a la concepció del cos.

Distinguir les característiques i objectius de les tres grans escoles gimnàstiques europees. Analitzar el caràcter polític i paramilitar de la gimnàstica de Friedrich Ludwig Jahn a Alemanya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com va passar la gimnàstica de ser un mètode mèdic a convertir-se en una eina d'alliberament bèl·lic a Alemanya? Fonaments filosòfics de l'educació corporal: segles XVI a XVIII Paral·lelament a l'esportivització anglesa, a l'Europa continental es va gestar un corrent pedagògic centrat en la gimnàstica i la cura del cos. Aquest enfocament trencava amb el rebuig medieval envers la corporalitat.

Michel de Montaigne (1580): Es va oposar a la divisió estricta entre cos i ànima, rebutjant la visió dualista clàssica i defensant la necessitat d'educar l'ésser humà com una unitat corporal i espiritual. John Locke (1693): Filòsof empirista que sostenia que la infància té un instint natural de jugar. Els adults no han de reprimir aquest instint lúdic, sinó aprofitar-lo com a instrument formatiu. Jean-Jacques Rousseau: Considerat el pare filosòfic de l'educació física moderna als segles XVIII- XIX a través de la seva obra Émile, ou De l'éducation. DEFINICIÓ El naturalisme pedagògic de Rousseau postula que l'ésser humà és bo per naturalesa.

L'educació corporal ha de ser una educació sensitiva i experimental (per assaig i error), on els sentits i el cos precedeixin el coneixement abstracte o intel·lectual en l'etapa dels 2 als 12 anys. Rousseau defensava l'anomenada educació negativa: el docent no imposa directament continguts morals o racionals, sinó que vigila i proporciona un entorn natural perquè l'infant aprengui per la seva pròpia experiència física. El filantropisme i la sistematització gimnàstica A finals del segle XVIII va néixer a Alemanya el filantropisme, un moviment reformador burgès influenciat per les teories de Rousseau que va incorporar l'exercici a l'educació integral.

Johann Bernhard Basedow (1724-1770): Fundador del filantropisme. Va crear institucions educatives per a famílies adinerades on s'impartien sessions regulars d'exercici físic planificat. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 6 Johann Friedrich Guts Muths (1759-1839): Va escriure a finals del segle XVIII un dels primers manuals expressament dissenyats per impartir gimnàstica juvenil a les escoles. El seu mètode introduïa una gran varietat d'aparells específics i se centrava en la força, l'agilitat, l'enfortiment i l'autonomia, amb pràctiques a l'aire lliure que recordaven la preparació militar.

Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827): Pedagog suís que va defensar l'educació integral per a totes les classes socials. Va fundar l'escola de Neuhof el 1775 per a infants sense recursos. En el seu tractat de 1807 (Sobre la construcció del cos), establia dues fases: una gimnàstica familiar portada pels pares i, a partir dels 6 anys, la gimnàstica escolar formal. COMPROVA-HO 10 Quina diferència metodològica clau va aportar Guts Muths respecte a les teories educatives prèvies?

Les escoles gimnàstiques europees del segle XIX A principis del segle XIX, les necessitats militars, higièniques i sanitàries van donar lloc a la creació dels grans models gimnàstics nacionals a Europa: Escola alemanya: Orientació marcadament militar, de força i preparació nacional. Escola sueca: Orientació terapèutica i correctiva, focalitzada en la salut i la higiene postural. Escola francesa: Enfocament militar i utilitari, aplicada a l'eficàcia de les tropes.

Model gimnàstic Enfocament prioritari Trets distintius Gimnàstica alemanya Militar i d'enfortiment patriòtic Aparells, càrregues pesades, competició i rànquings Gimnàstica sueca Terapèutica i mèdica Salut postural, exercici analític i sense aparells complexos Gimnàstica francesa Militar i aplicada Habilitats funcionals per a l'exèrcit i el rescat La gimnàstica nacionalista alemanya: Friedrich Ludwig Jahn La gimnàstica alemanya va patir una transformació radical de la mà de Friedrich Ludwig Jahn (1778- 1852), marcada pel context de les guerres napoleòniques i la derrota prussiana a la batalla de Jena (1806).

Jahn va vincular directament la preparació física amb la lluita política contra la invasió francesa: 1808: Publica La cultura del poble alemany, on defensa la unitat territorial alemanya i la creació d'una milícia juvenil civil entrenada físicament. 1811: Funda a Berlín la primera escola de gimnàstica a l'aire lliure. Crea el moviment dels Turners (on turnen significa fer exercici i turner és el gimnasta), mobilitzant estudiants universitaris. 1814-1816: Centenars de voluntaris gimnastes s'incorporen a la milícia en la contraofensiva contra Napoleó. Després de la victòria prussiana, el moviment es federalitza i s'escampa per totes les ciutats importants.

Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 7 1822: El moviment turner és prohibit per les autoritats a causa de la seva radicalitat política, continuant en la clandestinitat a l'Imperi austrohongarès i regions de parla alemanya. ERROR FREQÜENT Confondre el model de Jahn amb una gimnàstica higiènica o esportiva recreativa. El moviment turner de Jahn era un moviment paramilitar i patriòtic amb una clara finalitat d'enfrontament bèl·lic i alliberament nacional. CRONOLOGIA Evolució del moviment turner de Friedrich Ludwig Jahn IDEES CLAU Montaigne i Locke van superar el dualisme medieval reivindicant el cos i el valor educatiu del joc infantil.

Rousseau va formular les bases del naturalisme pedagògic, prioritzant l'educació sensorial i física dels 2 als 12 anys. El moviment filantròpic alemany (Basedow, Guts Muths) va sistematitzar la pràctica de la gimnàstica escolar amb manuals i aparells. Alemanya, Suècia i França van desenvolupar tres grans escoles gimnàstiques amb finalitats militars i terapèutiques. Friedrich Ludwig Jahn va fundar el moviment <mark class='hl-green'>turner</mark> (1811) com una eina d'entrenament paramilitar i patriotisme contra França. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què consistia l'anomenada educació negativa proposada per Rousseau? 12.

Quin esdeveniment bèl·lic va desencadenar la fundació de les escoles de gimnàstica de Friedrich Ludwig Jahn? 1806 Batalla de Jena i naixement del nacionalisme alemany contra Napoleó. 1808 Jahn publica 'La cultura del poble alemany' defensant milícies juvenils. 1811 Fundació del primer espai de gimnàstica turner per a universitaris. 1816 Victòria prussiana i creació d'una xarxa federal de gimnasos a les ciutats. 1822 Persecució política i continuïtat del moviment turner a la clandestinitat. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Segons Rousseau, a quina etapa vital ha de tenir prioritat exclusiva l'educació sensorial i corporal? 14. Quin autor va escriure un dels primers manuals per a l'ensenyament de la gimnàstica amb aparells a les escoles? 15. Quin objectiu principal tenia l'escola gimnàstica sueca durant el segle XIX? 16. Quin any es va fundar la primera escola gimnàstica a l'aire lliure de Jahn a Berlín? 3 L'expansió internacional de l'esport i els seus límits socials i de gènere (segles XIX-XX) EN ACABAR SABRÀS Analitzar els factors econòmics, socials i culturals de l'expansió de l'esport a Europa. Descriure les vies de penetració i els eixos geogràfics de l'esport a Catalunya.

Identificar les limitacions socials de classe i els arguments androcèntrics que van discriminar la dona en l'esport. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què abans de 1919 era materialment impossible que un obrer de fàbrica jugués a futbol de manera regular?

Dels 12 als 18 anys a) A partir dels 18 anys b) Dels 2 als 12 anys c) Dels 0 als 2 anys d) Johann Heinrich Pestalozzi a) Michel de Montaigne b) Johann Friedrich Guts Muths c) John Locke d) Ostentació i prestigi social burgès a) Terapèutic i de preservació de la salut b) Entrenament per a combats militars c) Codificació d'esports d'equip d) 1806 a) 1811 b) 1808 c) 1822 d) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 9 Factors de l'expansió europea de l'esport modern La difusió del model esportiu anglès cap al continent europeu durant els segles XIX i XX va respondre a cinc factors estructurals interrelacionats: Factor territorial i colonial: La difusió interna a les illes britàniques es va produir en tres onades: Londres i sud-est (1830-1850), Midlands i nord (1840-1860) i Escòcia, Gal·les i Irlanda (1850- 1880).

Internacionalment, l'Imperi britànic va expandir les seves disciplines mitjançant el desplaçament d'ambaixadors, diplomàtics, militars, policies i famílies senceres. Factor social d'interrelació: Els estudiants de les universitats britàniques transmetien els reglaments unificats. Joves universitaris britànics i tècnics industrials contractats a París, Marsella o Munic reproduïen l'esport a les seves destinacions, ensenyant-lo a les poblacions autòctones. Factor econòmic i tecnològic: L'esport a l'Europa occidental va ser un fenomen marcadament urbà, industrial, comercial i costaner. Les ciutats amb port o amb indústria incipient van ser les primeres a establir clubs.

Factor polític: L'hegemonia del liberalisme burgès a França, Itàlia o Alemanya va fomentar la imitació dels costums de la burgesia de Manchester o Londres com a símbol de modernitat. Factor cultural: Els clubs esportius es van consolidar com a espais exclusius on la burgesia compartia codis de vestimenta, maneres de pensar i jerarquies socials. COMPROVA-HO 18 Quina relació hi ha entre la condició portuària o industrial d'una ciutat i la seva esportivització primerenca?

Vies de penetració a Catalunya i el model dels Estats Units A Catalunya (1870-1930), la implantació de l'esport es va canalitzar per dues vies diferenciades: Via d'influència directa: A través de sectors tècnics o industrials estrangers, cercles diplomàtics, fills de la burgesia catalana que tornaven després d'estudiar a l'estranger, mariners i comerciants internacionals. També hi va haver una esportivització indirecta mitjançant el sector financer (com la figura d'Hans Gamper, que va arribar a Barcelona el 1898 des de Suïssa, on havia après els esports anglesos). Via d'adaptació: Transformació interna de pràctiques tradicionals autòctones o d'origen militar en reglaments esportius formals.

Geogràficament, la primera esportivització catalana es va concentrar en tres eixos: l'eix fronterer- urbà (Palamós, Girona, Figueres), l'eix urbà portuari-industrial (Barcelona, el Vallès, el Maresme) i l'eix comercial marítim (Club Nàutic Tarragona, Reus). D'altra banda, als Estats Units l'esport va evolucionar en tres fases condicionades per la Guerra Civil Americana (1861-1865): Fase postcolonial (1780-1840): Rebuig burgès inicial cap a l'esport per considerar-lo desordenat i propi de la taverna obrera; introducció progressiva de la gimnàstica (1825-1840). 1 Fase de preguerra civil (1840-1860): Creació incipient de clubs i federacions a imitació d'Anglaterra.

2 Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 10 Límits socials a la pràctica de l'esport (1870-1920) Malgrat la seva retòrica universal, l'esport modern va ser un privilegi reservat a les elits a causa de múltiples barreres estructurals: Jornada laboral: Les classes treballadores suportaven jornades d'11 a 12 hores diàries. Fins a la vaga de La Canadenca (1919) no es va aprovar per llei la jornada de 8 hores a l'estat espanyol, i les primeres vacances pagades no van arribar fins al 1930 a França sota el Front Popular. L'escàs temps de lleure obrer es concentrava a la taverna.

Instal·lacions privades: Entre finals del segle XIX i principis del XX (1905, 1910, 1915), l'esport es desenvolupava exclusivament dins de recintes tancats de propietat privada. La democratització real no va començar fins a la construcció d'instal·lacions públiques municipals. Nivell de renda: L'elevat cost de les quotes mensuals de soci i la compra d'equipaments materials restringia l'accés a les classes benestants. Barreres culturals: Manca de tradició esportiva familiar en el si de la classe obrera i control burgès sobre els primers diaris esportius.

Discriminació de gènere i exclusió femenina La participació de les dones en l'esport va topar amb una oposició sistemàtica fonamentada en el discurs hegemònic de la societat androcèntrica: Dimensió discursiva Fonamentació ideològica Impacte en la dona esportista Teoria de les esferes Separació estricta entre esfera pública (masculina) i esfera privada domèstica (femenina) Rebuig de la presència femenina en competicions públiques; reclusió a les cures i economia domèstica Discurs mèdic tradicional Fins a 1970 s'argumentava que els impactes i caigudes feien malbé la pelvis i les caderes Prohibició de l'esport de contacte i de resistència amb el pretext de protegir la maternitat biològica Prejudicis morals i estètics Por a l'androginia i la pèrdua de la feminitat canònica Estigmatització de l'atleta com a 'marimacho' o 'gallimarsot' si desenvolupava massa muscular ERROR FREQÜENT Pensar que la prohibició femenina afectava tots els esports per igual.

Les elits toleraven pràctiques individuals, suaus i no competitives; a partir de 1920 es va anar acceptant progressivament a Europa l'esport d'equip com el bàsquet, mentre que l'atletisme de resistència i els esports de contacte van continuar vetats durant dècades. Fase de postguerra civil (1865-1920): Consolidació d'un mercat de masses impulsat per la premsa, el sistema educatiu i universitari, i la YMCA. Es van inventar nous esports com el bàsquet i el voleibol, alhora que creixien el beisbol i el futbol americà, i cap al 1924 s'introduïa la fotografia per captar el moviment esportiu.

3 Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 11 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Jornada d'11-12 hores Falta material de temps d'oci per practicar activitat física. Clubs privats de pagament Quotes i instal·lacions reservades a persones amb alt nivell de renda. Barreres estructurals per a la pràctica esportiva obrera (1870-1920) Exclusió popular de l'esport L'esport es manté com un privilegi d'elit fins a l'aparició d'instal·lacions públiques. Sociabilitat a la taverna Concentració del temps lliure disponible en l'oci tradicional de consum. IDEES CLAU L'esport es va estendre per Europa gràcies a l'expansió colonial britànica, la industrialització i la imitació de la burgesia.

A Catalunya la introducció de l'esport (1870-1930) es va produir per via directa (immigració tècnica i fills de burgesos) i per adaptació tradicional als eixos industrials i portuaris. La fita de la vaga de La Canadenca de <mark class='hl-pink'>1919</mark> va conquerir la jornada laboral de 8 hores, condició indispensable perquè la classe obrera tingués temps lliure per a la pràctica física. La <mark class='hl-green'>teoria de les esferes</mark> i els discursos pseudomèdics van limitar la participació esportiva femenina sota el pretext de protegir la funció maternal.

A partir de 1920 es van començar a acceptar esports col·lectius femenins a Europa com el bàsquet, mantenint el rebuig a l'atletisme i als esports de contacte. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quina fita laboral de 1919 va resultar clau per a la reducció del temps de treball i la democratització de l'esport a Catalunya? 20. Quins arguments mèdics s'utilitzaven abans de 1970 per impedir que les dones participessin en esports de competició? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin ciutadà suís va tenir un paper decisiu en l'esportivització de Barcelona des de 1898?

Hans Gamper a) Thomas Arnold b) Pierre de Coubertin c) Johann Basedow d) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 12 22. Quin any es va aconseguir per llei la jornada laboral de 8 hores després de la vaga de La Canadenca? 23. Quina institució va ser fonamental per a la creació del bàsquet i el voleibol als Estats Units? 24. Quin esport col·lectiu es va començar a acceptar per a dones a Europa a partir de 1920? 4 L'esport com a cultura de masses i l'ús polític sota els autoritarismes EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de cultura de masses i la seva relació amb l'esport d'espectacle.

Explicar com les noves tecnologies audiovisuals van transformar el consum esportiu en el període d'entreguerres. Analitzar la utilització propagandística i paramilitar de l'esport sota els règims autoritaris d'Itàlia i Espanya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què els règims feixistes van invertir tants recursos econòmics en l'esport si era un invent liberal estranger? L'emergència de la cultura de masses i l'esport com a espectacle Durant el període d'entreguerres (1920-1939), l'esport va esdevenir un dels paradigmes centrals de la cultura de masses.

Autors com Walter Benjamin, Herbert Marcuse i Edgar Morin van estudiar com els continguts difosos massivament responien als valors del sistema socioeconòmic dominant. DEFINICIÓ La cultura de masses és el conjunt de coneixements, símbols i hàbits difosos de manera generalitzada a través dels mitjans de comunicació que, en l'àmbit esportiu, va provocar que l'espectacle creixés a un ritme molt més ràpid que la pràctica física activa. L'evolució històrica dels mitjans de comunicació de masses es divideix en tres grans etapes: Fase inicial (1890-1914): Premsa popular, cinema mut, teatre i literatura de consum popular.

1930 a) 1865 b) 1898 c) 1919 d) Els clubs de taverna a) L'exèrcit britànic b) La Federació Atlètica Universitària c) La YMCA d) La boxa a) El futbol americà b) El bàsquet c) El rugbi d) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 13 Fase d'esclat (1918-1939): Expansió de la premsa gràfica esportiva, generalització de la ràdio, aparició del cinema sonor i consolidació de l'esport-espectacle comercial. Fase de consolidació i expansió (1945-2000): Predomini de la televisió i desenvolupament de les tecnologies avançades de la informació.

Avenços tecnològics aplicats a la comunicació esportiva La difusió massiva de l'esport entre 1920 i 1939 va ser possible gràcies a innovacions tècniques decisiu: Fotoperiodisme especialitzat: Millora de les tècniques de revelat fotogràfic i introducció de teleobjectius per congelar accions del joc en moviment. Premsa esportiva gràfica: Dissenys de pàgina molt visuals amb titulars cridaners. Exesportistes es van incorporar com a redactors per oferir cròniques tècniques més detallades. Cinema sonor i noticiaris: Integració sincronitzada d'imatge i veu als noticiaris cinematogràfics que projectaven resums de competicions abans de les pel·lícules.

Radiodifusió esportiva: Naixement de programes setmanals i de les retransmissions en directe. A Catalunya va destacar Ràdio Associació de Catalunya (RAC). Inicialment, per sintonitzar determinades emissions calia ser soci d'un club o d'una associació. Còmic i cartellisme publicitari: Ús de la caricatura i impressió mecànica en color de cartells per anunciar grans esdeveniments esportius de masses. COMPROVA-HO 26 Quin efecte va tenir el fotoperiodisme amb teleobjectiu en la premsa esportiva d'entreguerres?

La instrumentalització de l'esport sota els règims feixistes: el cas italià Durant les dècades de 1920 i 1930, els règims dictatorials i totalitaris van aprofitar l'atractiu de l'esport sobre la joventut per establir mecanismes de control poblacional, repressió política, adoctrinament en valors feixistes, preparació paramilitar i propaganda exterior.

A la Itàlia de Benito Mussolini es van desenvolupar dues fases de política esportiva: Fase de la política feixista Cronologia Directrius d'actuació Primera fase: Institucionalització 1921-1929 Llei d'educació física de 1923; desplegament educatiu per fer forts els italians; adopció de l'esport modern estranger amb l'eslògan "Vam ser els millors en el passat i ho tornarem a ser" Segona fase: Expansió i propaganda 1929-1942 Fase expansiva (1930-1940); culte a la superioritat del més fort; censura estricta; 'italianització' forçosa de l'esport (reivindicant que el futbol provenia del calcio florentí) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 14 ERROR FREQÜENT Creure que el règim feixista italià va rebutjar el model esportiu anglosaxó per consideració patriòtica.

A la primera fase (1922) el feixisme va copiar explícitament l'estructura competitiva de l'esport modern estranger, finançant-la massivament per enfortir els seus ciutadans, i no va ser fins a la segona fase que va imposar la retòrica nacionalista sobre el seu suposat origen autòcton. La política esportiva nacionalista a Espanya (1936-1975) A l'estat espanyol, la instauració del franquisme va transformar per complet l'estructura de la pràctica física: Ruptura històrica: El cop d'estat militar de juliol de 1936 i la Guerra Civil van destruir el teixit associatiu democràtic i republicà precedent.

L'esport del Movimiento (1941-1975): Tota l'activitat esportiva va passar a dependre de les bases ideològiques del règim dictatorial, com a eina de disciplina social i prestigi de l'Estat. PROCÉS Fases de la política esportiva de la Itàlia feixista 1 Institucionalització (1921-1929) Llei d'educació física de 1923 i adopció de l'esport competitiu modern. 2 Fase expansiva (1929-1942) Culte a la superioritat física, propaganda massiva i censura. 3 Italianització forçosa Apropiació del futbol al·legant l'origen en el calcio històric. IDEES CLAU En el període d'entreguerres (1920-1939) l'esport es va convertir en el paradigma central de la <mark class='hl-green'>cultura de masses</mark>.

Tecnologies com el cinema sonor, la ràdio, el revelat fotogràfic i els teleobjectius van multiplicar l'impacte visual de l'esport. Els estats totalitaris (Itàlia i Alemanya) van emprar l'esport com a eina de control social, propaganda i preparació paramilitar. El feixisme italià va dividir la seva acció en una fase institucional (1921-1929) i una fase expansiva de propaganda i manipulació històrica (1929-1942). A Espanya, la dictadura franquista (1941-1975) va instaurar l'anomenat <mark class='hl- blue'>esport del Movimiento</mark>, trencant amb el model associatiu republicà anterior a 1936. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 15 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Com justificava el feixisme italià que el futbol era un invent nacional propi durant la seva segona fase? 28. Quines tres fases van marcar l'evolució dels mitjans de comunicació de masses vinculats a l'esport? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. En quin període es va produir l'esclat de la ràdio i el cinema sonor en l'esport de masses? 30. Quina emissora de ràdio catalana va destacar per les primeres retransmissions esportives? 31. Quin any es va aprovar la Llei d'educació física a la Itàlia de Mussolini? 32. Com es denominava la política esportiva oficial del franquisme a Espanya entre 1941 i 1975?

5 Resum per repassar Gènesi de l'esport i esportivització britànica Concepte Definició resumida Ex-portare Ètim llatí medieval que significa 'sortir a fora de les muralles' per divertir-se i trencar amb la rutina. Jocs tradicionals populars Pràctiques espontànies, violentes i sense normes escrites, vinculades a celebracions col·lectives comunitàries. Jocs benestants Pràctiques reglades amb normes escrites per evitar disputes en les apostes i exhibir prestigi social.

1918-1939 a) 1890-1914 b) 1945-1975 c) 1860-1890 d) Ràdio Barcelona a) Ràdio Miramar b) Radio Nacional c) Ràdio Associació de Catalunya (RAC) d) 1936 a) 1921 b) 1923 c) 1929 d) Esport del Movimiento a) Lliga de la Victòria b) Esport del Progrés c) Educació Gimnàstica Nacional d) Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 16 Concepte Definició resumida Abolicionisme lúdic Lleis britàniques (Game Act de 1831 i Highway Act de 1835) que van prohibir els jocs violents a l'espai públic. Public schools Internats privats d'elit anglesos on Thomas Arnold va utilitzar l'esport reglat com a mètode d'autocontrol moral i disciplina.

Models pedagògics i escoles gimnàstiques europees Concepte Definició resumida Naturalisme pedagògic Teoria de Rousseau que prioritza l'educació sensorial i física mitjançant l'assaig i l'error entre els 2 i els 12 anys. Filantropisme Moviment burgès alemany (Basedow, Guts Muths) que va sistematitzar la gimnàstica a l'escola amb manuals i aparells. Gimnàstica sueca Model analític centrat en la correcció postural, la salut i la finalitat terapèutica. Gimnàstica alemanya (Turnen) Mètode creat per Friedrich Ludwig Jahn basat en la força, aparells i instrucció paramilitar per a l'alliberament nacional.

Difusió internacional i límits estructurals Concepte Definició resumida Factors d'expansió Xarxa colonial britànica, mobilitat universitària, desenvolupament industrial portuari i imitació de les elits burgeses. Esportivització a Catalunya Penetració per via directa (estrangers i fills de la burgesia) i per adaptació tradicional al llarg de tres eixos urbans i industrials. Vaga de La Canadenca (1919) Fita laboral que va establir la jornada de 8 hores, facilitant el temps de lleure necessari per a l'accés obrer a l'esport. Teoria de les esferes Prejudici ideològic i discurs pseudomèdic que relegava la dona a l'àmbit domèstic per preservar la maternitat, vetant la competició.

Cultura de masses i totalitarismes Concepte Definició resumida Cultura de masses Fenomen sociocultural d'entreguerres on l'espectacle esportiu va créixer per sobre de la pràctica gràcies a la ràdio i la premsa gràfica. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 17 Concepte Definició resumida Feixisme italià Règim que va institucionalitzar l'esport modern (1921-1929) i després el va sotmetre a la propaganda i la italianització forçosa (1929-1942). Esport del Movimiento Model esportiu franquista (1941-1975) basat en el control ideològic i la ruptura amb el teixit associatiu democràtic previ a 1936.

Cronologia clau Data Fet històric 1660- 1690 Revolució Gloriosa a Anglaterra i consolidació del parlamentarisme burgès. 1775 Johann Heinrich Pestalozzi funda l'escola de Neuhof per a infants pobres. 1806 Batalla de Jena; derrota prussiana que impulsa el nacionalisme i el moviment gimnàstic alemany. 1811 Friedrich Ludwig Jahn funda el primer camp de gimnàstica Turner a Berlín. 1831-1835 Aprovació de la Game Act (1831) i la Highway Act (1835) a la Gran Bretanya. 1840- 1860 Institucionalització progressiva de l'esport: escoles (1840), universitats (1850) i clubs privats (1860). 1861-1865 Guerra Civil dels Estats Units, precedent de la creació del mercat esportiu americà modern.

1870- 1930 Procés d'implantació i consolidació de l'esportivització a Catalunya. 1898 Arribada d'Hans Gamper a Barcelona i inici del model de clubs de tradició estrangera. 1919 Vaga de La Canadenca a Barcelona i aprovació legal de la jornada de 8 hores diàries. 1923 Aprovació de la Llei d'educació física a la Itàlia de Benito Mussolini. 1941-1975 Desplegament institucional de l'esport del Movimiento durant la dictadura franquista. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 18 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè la nova societat burgesa industrial va prohibir per llei les pràctiques desordenades a la via pública i va concentrar la reglamentació esportiva dins d'institucions educatives tancades. 2. La complexitat més gran de les seves activitats i la pràctica d'apostes econòmiques, que feien imprescindible una referència objectiva i no subjecta a discussions espontànies. 3. Els jocs populars es transmetien per tradició oral sense normes escrites, mentre que els jocs de les classes benestants requerien reglaments escrits formals degut a la seva complexitat i a la pràctica d'apostes. 4.

Van actuar com el laboratori on es van codificar les regles dels jocs col·lectius, convertint l'oci desordenat dels internats en un mecanisme de disciplina moral, autocontrol i formació de líders. 5. b) Sortir a fora per recrear-se. Prové del llatí 'ex-portare', que feia referència a sortir fora de les muralles de la ciutat per gaudir i recrear-se. 6. b) Highway Act. La Highway Act de 1835 regulava l'espai públic i les carreteres, prohibint expressament els jocs de pilota a la via pública. 7. c) Thomas Arnold. Thomas Arnold va introduir les normes i l'autocontrol esportiu als internats anglesos com a eina formativa i de disciplina. 8. b) Cap a 1850.

L'expansió es va estructurar en àmbit escolar (1840), universitari (1850) i social privat (1860). 9. La invasió napoleònica de 1806 va fer que patriotes com Jahn utilitzessin els exercicis físics per preparar una milícia de joves capaç de derrotar militarment l'ocupació francesa. 10. Va crear el primer manual tècnic escolar per a la gimnàstica, dissenyant aparells concrets i descrivint de manera sistemàtica els exercicis de força i agilitat. 11. Consistia a no imposar dogmes ni lliçons teòriques a l'infant, sinó preparar un entorn natural de protecció perquè aprengués de forma autònoma mitjançant l'assaig i error dels seus sentits. 12.

La derrota de Prússia enfront de les tropes napoleòniques a la batalla de Jena el 1806, que va impulsar la necessitat de crear milícies juvenils fortes per resistir la invasió francesa. 13. c) Dels 2 als 12 anys. Rousseau va establir que entre els 2 i els 12 anys s'havia de formar el cos i els sentits abans que la raó intel·lectual. 14. c) Johann Friedrich Guts Muths. Guts Muths va redactar a finals del segle XVIII un manual pràctic que explicava els exercicis amb aparells per a la joventut. 15. b) Terapèutic i de preservació de la salut. La gimnàstica sueca es va centrar expressament en una orientació higiènica, terapèutica i correctiva de la salut corporal. 16. b) 1811.

Friedrich Ludwig Jahn va fundar el primer camp de gimnàstica Turner l'any 1811 per entrenar la joventut universitària. 17. Perquè treballaven jornades esgotadores d'11 a 12 hores diàries, sense vacances pagades ni instal·lacions esportives públiques obertes a la comunitat. 18. Els ports i nuclis industrials rebien tècnics, mariners i comerciants britànics que importaven directament les seves pràctiques lúdiques i establien els primers contactes amb la burgesia local. 19. La vaga de La Canadenca, que va permetre l'aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores diàries, deixant enrere les jornades abusives d'11 a 12 hores. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 19 20.

S'al·legava que el contacte físic i els impactes podien lesionar la zona pelviana i de les caderes, posant en risc la seva capacitat reproductiva i la maternitat. 21. a) Hans Gamper. Hans Gamper va arribar a Barcelona el 1898 portant el coneixement dels esports apresos a Suïssa i fundant el FC Barcelona. 22. d) 1919. La vaga de La Canadenca de 1919 va conquerir històricament la limitació de la jornada laboral a vuit hores. 23. d) La YMCA. La YMCA va ser decisiva en la creació, gestió de gimnasos i difusió d'esports com el bàsquet i el voleibol. 24. c) El bàsquet. A partir de 1920 es va normalitzar progressivament l'accés de les dones a esports col·lectius com el bàsquet a Europa. 25.

Perquè van veure en l'esport de competició una eina perfecta per modelar cossos sans per a la guerra, captivar el jovent i projectar una imatge de superioritat i disciplina davant el món. 26. Va permetre capturar el detall dinàmic del moviment en acció, fent els diaris molt més atractius visualment i transformant l'esport en un consum visual immediat. 27. Mitjançant una campanya de censura i d'italianització cultural de l'esport, afirmant falsament que el futbol derivava de l'antic 'calcio' florentí tradicional. 28. La fase inicial de premsa i cinema mut (1890-1914), la fase d'esclat amb ràdio i cinema sonor (1918- 1939) i la fase de consolidació televisiva i tecnològica (1945-2000). 29.

a) 1918-1939. El període d'entreguerres (1918-1939) va ser l'època d'esclat de la ràdio, cinema sonor i esport com a espectacle. 30. d) Ràdio Associació de Catalunya (RAC). Ràdio Associació de Catalunya (RAC) va tenir un paper pioner en les retransmissions i espais esportius setmanals. 31. c) 1923. La Llei d'educació física italiana es va aprovar el 1923, impulsant el nou desplegament institucional del règim. 32. a) Esport del Movimiento. Durant la dictadura franquista, l'aparell institucional va rebre el nom oficial d'esport del Movimiento. Història de l'Esport: Orígens, Models i Societat de Masses 20