Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES SOCIALS DE L'ACTIVITAT FÍSICA I DE L'ESPORT: HISTÒRIA DE L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història de l'Esport per a CAFE: gènesi britànica, escoles gimnàstiques, moviment obrer i femení, autoritarismes, Guerra Freda i mercantilització. APREN.AI Índex 1 Bases conceptuals i orígens del joc preindustrial 1. Delimitació conceptual i polisèmia de l'esport 2. Origen etimològic i primeres definicions històriques 3. Jocs tradicionals preindustrials: camperols i sectors benestants 4.

La transició cap a l'activitat física moderna 2 L'esportivització anglesa i el paper de les Public Schools Transformació sociopolítica i disciplina pública a Anglaterra El sistema educatiu dual: Elementary Schools i Public Schools La reforma de Thomas Arnold a Rugby i la codificació esportiva 3 Models pedagògics de l'Educació Física: Naturalisme i Filantropisme Precedents filosòfics de la infància i el cos Jean-Jacques Rousseau i el Naturalisme pedagògic El Filantropisme alemany: Basedow i Guts Muths Johann Heinrich Pestalozzi i la construcció corporal 4 Les escoles gimnàstiques nacionals i la difusió a Espanya L'emergència de les escoles gimnàstiques a l'Europa continental L'Escola Alemanya: Friedrich Ludwig Jahn i el moviment Turnen L'Escola Sueca: Peter Henrik Ling i la gimnàstica anatòmica L'Escola Francesa: Francisco Amorós i la gimnàstica militar utilitària L'Educació Física a Espanya: retard estructural i camí cap al 1883 5 L'expansió internacional de l'esport i el cas dels Estats Units Vectors multifactorials de l'expansió europea de l'esport Itineraris territorials i la penetració a Catalunya L'esportivització als Estats Units: context colonial, Guerra Civil i canvi social Fases de l'esportivització nord-americana i la gènesi de noves modalitats 6 Els límits de l'esportivització: gènere, classe i moviments obrers Barreres estructurals de la classe treballadora L'exclusió de gènere i l'essencialisme biològic La resposta feminista: Alice Milliat i els Jocs Mundials Femenins El moviment esportiu obrer i la seva fractura internacional 7 Cultura de masses, consum i l'esport en el període d'entreguerres Transformacions socioeconòmiques i nous hàbits de lleure (1918-1939) La cultura de masses i les seves fases de desenvolupament Innovacions tecnològiques i mass media en l'espectacle esportiu Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 1 La prosperitat dels anys vint i el consum d'oci urbà La Gran Depressió del 1929 i la funció escapista de l'esport 8 L'esport en els règims autoritaris i totalitaris (1920-1945) Els cinc pilars de la política esportiva en els règims autoritaris La Itàlia feixista: pionera en l'arquitectura esportiva corporativa L'Alemanya nacionalsocialista: la doctrina Cos-Raça-Força L'aparador internacional: els Jocs Olímpics de Berlín 1936 L'esport franquista a Espanya: de la ruptura bèl·lica al control del Movimiento 9 Estat del benestar i política esportiva contemporània Fonaments de l'Estat del benestar: la doctrina Beveridge i el model britànic L'evolució de la política esportiva a França: de la IV a la V República L'esport en la transició democràtica espanyola: marc constitucional i model de 1990 10 L'esport com a escenari de la Guerra Freda i la mercantilització global L'esport com a mirall geopolític de la Guerra Freda (1947-1991) El model esportiu soviètic i de l'RDA La lògica mercantil, el fenomen mediàtic i la crisi de seguretat 11 Resum per repassar 1.

Gènesi, conceptes bàsics i esportivització britànica 2. Models teòrics de l'Educació Física i escoles gimnàstiques 3. Expansió social, gènere i moviment obrer 4. Societat de masses, autoritarismes i món contemporani Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 2 1 Bases conceptuals i orígens del joc preindustrial EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de joc, activitat física, gimnàstica i esport modern segons els seus marcs teòrics.

Explicar l'evolució etimològica i el desplaçament semàntic del concepte d'esport des de l'edat mitjana. Comparar les característiques estructurals dels jocs tradicionals populars amb els jocs benestants de la gentry. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els jocs violents que practicaven els camperols a l'edat mitjana no poden considerar- se pròpiament esports en el sentit actual? L'estudi històric de les pràctiques corporals requereix delimitar conceptualment què entenem per esport i com aquest es diferencia d'altres manifestacions motrius tradicionals anteriors a la Revolució Industrial. ESQUEMA Estructura del curs d'Història de l'Esport 1.

Delimitació conceptual i polisèmia de l'esport L'esport contemporani és una realitat complexa i en transformació constant lligada a l'evolució de la societat. El teòric Johan Huizinga va publicar la cèlebre obra Homo Ludens, on va establir que el joc constitueix un element primigeni i central de la cultura humana.

Gènesi i orígens preindustrials Conceptes, jocs populars i benestants Esportivització i gimnàstica moderna Public Schools i models escolars estatals Expansió social i internacional Difusió mundial, gènere i classe obrera L'esport contemporani de masses Totalitarismes, Guerra Freda i mercat global Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 3 L'esport conviu i s'interrelaciona amb altres tres conceptes fonamentals de la motricitat humana: Joc: activitat orientada a la recreació i l'esbarjo, el sentit de la qual varia segons el context cultural de cada comunitat. Activitat física: qualsevol moviment corporal global que genera una despesa energètica per sobre del repòs.

Gimnàstica i Educació Física: sistemes estructurats d'exercicis corporals orientats a la salut, la pedagogia o la millora física intencional. Esquema de relació entre esport, joc, gimnàstica i activitat física. La visió clàssica entén l'esport com una activitat física que requereix normes formals i una competició orientada a un resultat que permet mesurar una millora o rendiment. No obstant això, s'ha produït un desplaçament semàntic: el significat del mot canvia al mateix ritme que la societat i no és un concepte tancat. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 4 Esquema del sistema esportiu modern dividit en els seus diversos àmbits.

A partir del 1990, l'esport s'estructura com un ampli sistema funcional que comprèn diverses modalitats d'expressió: Vessant institucionalitzat o tancat: basat en la competició estricta, reglaments federatius oficials i instàncies reguladores. Esport recreatiu i de salut: enfocat al benestar físic i l'ocupació activa del lleure. Esport educatiu: destinat al desenvolupament motriu i moral en edat formativa. Esport espectacle: orientat al consum de masses i l'exhibició professional. COMPROVA-HO 2 Què significa el concepte de «desplaçament semàntic» aplicat a l'esport? 2.

Origen etimològic i primeres definicions històriques El terme presenta una trajectòria lingüística que reflecteix el canvi en els usos socials del temps lliure des de l'edat mitjana fins al segle XX: DEFINICIÓ L'arrel prové del llatí medieval de-portare i ex-portare (segles XI i XII), que descrivia l'acció de sortir de l'espai delimitat per les muralles de la ciutat amb la finalitat de recrear-se, distreure's i passar-s'ho bé lluny de les obligacions quotidianes. Al segle XVI, en l'obra de William Shakespeare, apareix registrat el mot anglès dis-porting, reflectint la pèrdua dels prefixos inicials i consolidant la noció d'esbarjo corporal.

Més endavant sorgeixen les primeres temptatives de definició lexicogràfica formal: Diccionari de Pierre Larousse (1860): defineix l'esport com un conjunt d'exercicis, diversions i plaers propis de les classes riques i ocioses, l'èxit de les quals es trobava estretament vinculat a les Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 5 apostes. Dictionnaire de l'Académie Française (1878): recull oficialment el terme per designar els exercicis a l'aire lliure. Pierre de Coubertin (1905): el conceptualitza com el «culte voluntari i habitual de l'esforç muscular intens», sostingut pel desig de superació personal i progrés fins al límit del risc.

ERROR FREQÜENT Creure que el terme «esport» ha designat sempre una competició atlètica reglada i reglamentada. En el seu origen etimològic medieval només feia referència a sortir a l'exterior a divertir-se; la dimensió de competició institucionalitzada no s'hi va fixar fins als segles XIX i XX. COMPROVA-HO 3 Com definia el Diccionari Larousse l'esport el 1860 i a quin grup social el vinculava? 3.

Jocs tradicionals preindustrials: camperols i sectors benestants Abans de la codificació esportiva sorgida a les Public Schools angleses (vegeu «L'esportivització anglesa i el paper de les Public Schools»), coexistien dos models de pràctiques lúdiques clarament diferenciats per la seva adscripció social: Criteri Jocs tradicionals populars Jocs tradicionals benestants Protagonistes Població camperola analfabeta i treballadors dels primers nuclis industrials. Classes altes i la gentry (sectors alfabetitzats i fills de matrimonis entre burgesos i aristòcrates). Normativa Inexistent de forma escrita; regles orals, locals i d'alta improvisació.

Reglamentacions codificades progressivament a partir del 1750. Nivell de violència Molt elevat, amb freqüents baralles i desordre públic. Perfil de violència molt més reduït i conductes controlades. Context temporal Moments de celebració anual, festivitats religioses i àpats col·lectius. Pràctica habitual de lleure, als palaus i espais de sociabilitat aristocràtica. Paper dels diners Secundari o absent en la dinàmica del joc. Apostes monetàries centrals com a motor de l'organització del joc.

A començaments del segle XIX, la burgesia britànica va impulsar prohibicions legals contra els jocs de pilota populars a les places de les esglésies i contra el maltractament d'animals en espectacles de carrer. Aquestes restriccions responien a una doble necessitat: evitar l'absentisme a les fàbriques l'endemà de les celebracions i imposar el control de l'ordre públic i la disciplina laboral. D'altra banda, els sectors acomodats practicaven jocs com el criquet als parcs nobiliaris —on van participar dones de l'aristocràcia i es movien grans sumes d'apostes, amb regles escrites cap al 1750— i el pedestrisme (curses a peu o competicions contra carruatges i cavalls).

Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 6 En aquest context de patrocini per part de nobles i burgesos va néixer la figura del prize fighter: combatents procedents dels sectors obrers o dels molls de càrrega que lluitaven per obtenir un sou o recompensa econòmica en combats organitzats per a les apostes de les elits. La brutalitat d'aquests enfrontaments va forçar una regulació formal: després que un oponent morís dies després d'un combat, Jack Broughton va impulsar les primeres normes escrites per protegir els lluitadors i ordenar els combats, assentant l'origen de la boxa reglada.

COMPROVA-HO 4 Què va motivar Jack Broughton a crear les primeres normes escrites de la boxa el 1743? 4. La transició cap a l'activitat física moderna L'esport modern no és una continuïtat passiva dels passatemps medievals, sinó el resultat d'una transformació profunda dels hàbits corporals associada als canvis socioeconòmics de mitjan segle XVIII i principis del XIX a Anglaterra, vinculats a la industrialització i la urbanització. Diagrama de la transició històrica cap a l'activitat física moderna.

Aquesta transformació s'articula en tres períodes històrics: Activitat física tradicional (1500-1690): caracteritzada per la seva naturalesa festiva, ritual, espontània i majoritàriament sense normativitzar, tot i que s'apuntaven les primeres formes reglades en medis cortesans. 1 Fase de ruptura (1700-1750): període de profundes transformacions polítiques, socials i culturals on s'imposen noves idees dominants com el valor del treball, la productivitat, el progrés racional, el pacte cívic i la igualtat formal davant la llei.

2 Activitat física moderna (1750-1840): consolidació de pràctiques corporals racionals, rendibles, sistemàtiques, reglamentades mitjançant normes escrites i plenament institucionalitzades. 3 Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 7 IDEES CLAU Johan Huizinga va establir a 'Homo Ludens' que el joc és una matriu cultural originària de la societat. Etimològicament, l'esport prové del llatí medieval 'de-portare' i 'ex-portare', que significava sortir fora muralles per distreure's. El concepte d'esport experimenta un desplaçament semàntic continu que va des de l'oci aristocràtic fins al sistema multifuncional contemporani.

Els jocs populars camperols es caracteritzaven per la violència, l'absència de normes escrites i la vinculació a calendaris festius. Les classes benestants i la 'gentry' van impulsar la codificació dels jocs a través de les apostes monetàries i el control social. Jack Broughton va impulsar el primer codi escrit de combat de boxa després de la mort d'un rival. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència fonamental separava els jocs populars dels jocs de la 'gentry' pel que fa a les regles? 6. Per quines raons la burgesia del segle XIX va prohibir les festes i els jocs tradicionals camperols? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin significat primigeni tenien els termes medievals 'de-portare' i 'ex-portare'? 8. Qui eren els anomenats 'prize fighters' en l'Anglaterra del segle XVIII? 9. Quin fet decisiu va provocar que Jack Broughton impulsés les primeres normes de boxa?

Transportar mercaderies als ports marítims a) Competir per un premi en metàl·lic b) Sortir fora de la muralla per recrear-se c) Mesurar la força física d'un equip d) Mestres d'esgrima de la noblesa rural a) Treballadors que combatien per sou i apostes b) Àrbitres federatius dels clubs aristocràtics c) Genets professionals de curses de carruatges d) La creació de la primera federació olímpica a) L'expulsió de la boxa de les escoles b) La mort d'un rival després d'un combat c) L'ordre directa del parlament britànic d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 8 10. Quin tret defineix la fase d'activitat física moderna (1750-1840) respecte de la tradicional?

2 L'esportivització anglesa i el paper de les Public Schools EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del sistema escolar dual anglès entre Elementary Schools i Public Schools. Explicar com la reforma de Thomas Arnold a Rugby va canalitzar el desordre intern del fagging cap a l'autocontrol. Identificar la cronologia de codificació i expansió de les primeres regles esportives modernes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què els primers reglaments dels esports moderns van sorgir a les aules dels internats d'elit i no a les fàbriques? Transformació sociopolítica i disciplina pública a Anglaterra La transició cap a la modernitat esportiva té el seu epicentre a la Gran Bretanya.

La consolidació de la burgesia després de la Revolució liberal anglesa (1643-1690) va establir nous valors com el progrés, el rendiment, el treball i el pacte. Aquest escenari va canviar radicalment la visió de les activitats corporals. Les pràctiques tradicionals de caràcter festiu o espontani van entrar en crisi enfront de les exigències de productivitat de la Revolució Industrial. Durant el segle XVIII i principis del XIX, l'Estat va impulsar l'abolicionisme de les activitats lúdiques tradicionals mitjançant una estricta regulació de l'ordre públic als carrers.

Lleis com la Highway Act van penalitzar el maltractament d'animals i van prohibir els jocs violents a la via pública per evitar desordres. La substitució de les pràctiques populars antigues per noves formes reglades es va canalitzar mitjançant dues vies principals: l'extraescolar (en cercles benestants) i l'escolar (dins dels internats). L'absència de control sobre el joc a) La pràctica exclusiva durant festes locals b) La institucionalització i la racionalització reglada c) El caràcter màgic i religiós dels rituals d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 9 Esquema de les vies extraescolar i escolar d'esportivització.

COMPROVA-HO 12 Quin objectiu tenia la prohibició dels jocs violents als carrers mitjançant normes com la Highway Act? El sistema educatiu dual: Elementary Schools i Public Schools Entre 1760 i 1770 es va constituir legalment un nou sistema educatiu britànic sota control governamental.

Aquesta xarxa presentava una estructura clarament bifurcada segons la classe social d'origen dels alumnes: Criteri Elementary Schools (Xarxa pública) Public Schools (Xarxa privada) Destinataris Classes treballadores urbanes Classes dirigents (burgesia i aristocràcia) Edat escolar Fins als 12 anys (sortida cap a la fàbrica) Educació preparatòria fins als 18 anys Model pedagògic Instrucció disciplinària i estricta Internats elitistes amb grans campus Activitat física Gimnàstica formativa i analítica Jocs reglats i esports d'equip A les Elementary Schools, situades a les grans ciutats amb instal·lacions precàries, l'escolarització s'acabava als 12 anys.

L'objectiu era disciplinar els fills dels obrers abans de la seva incorporació a les fàbriques mitjançant una gimnàstica rígida. Per contra, les Public Schools procedien de les antigues escoles de gramàtica i acolliren des de la dècada de 1780 una demanda creixent de l'emergent burgesia anglesa. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 10 DEFINICIÓ El fagging era una pràctica jeràrquica tradicional dels internats anglesos en la qual els estudiants sèniors sotmetien els alumnes més joves a tasques de servitud personal i abusos, generant un greu problema d'indisciplina i violència interna als centres.

ERROR FREQÜENT A causa del terme public, sol confondre's la Public School anglesa amb una escola pública i gratuïta per a tothom. A Anglaterra designa internats privats, exclusius i d'alt cost per a les elits, mentre que la vertadera xarxa per als sectors populars eren les Elementary Schools. COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental hi havia en el tractament del cos entre ambdues xarxes escolars? La reforma de Thomas Arnold a Rugby i la codificació esportiva La superpoblació als internats a finals del segle XVIII va agreujar el desordre intern derivat del fagging.

Davant d'aquesta situació de rebel·lia, Thomas Arnold, que va ser el headmaster de la Public School de Rugby entre 1828 i 1842, va establir la disciplina esportiva com a mètode pedagògic. Arnold no va prohibir els jocs violents que practicaven els nois, sinó que els va reconvertir. Va canalitzar la seva energia imposant un nou sistema estructurat en tres eixos: disciplina física per a l'ordre, control moral fonamentat en límits i regles clares, i desenvolupament del lideratge autònom. Els mateixos alumnes havien d'organitzar i dirigir els seus enfrontaments esportius.

PER RECORDAR-HO L'esportivització a les escoles elitistes va convertir el conflicte intern en autocontrol cívic: les regles del camp van substituir els càstigs per transformar els joves en cavallers capaços d'autogovernar-se. Aquesta transformació va desembocar en la codificació esportiva. A l'escola de Rugby, l'any 1843 es van establir les primeres lleis escrites del joc de rugbi, fixant un marc normatiu definitiu que limitava la violència arbitrària del joc original. Aquest procés normatiu va saltar des de l'àmbit escolar cap al món universitari i, posteriorment, a la societat civil.

Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 11 Esquema de la difusió de l'esport escolar a la societat. PROCÉS Difusió cronològica de l'esport reglamentat anglès 1 Àmbit escolar Codificació inicial a Rugby el 1843 mitjançant reglaments. 2 Àmbit universitari Consolidació de la normativa a les universitats cap al 1850. 3 Àmbit social privat Difusió en clubs i associacions privades a partir de 1860. COMPROVA-HO 14 Quina mesura concreta va prendre Thomas Arnold a Rugby per erradicar els desordres escolars? IDEES CLAU La Revolució Industrial i la legislació com la Highway Act van restringir els jocs tradicionals violents al carrer per assegurar l'ordre urbà.

El sistema escolar dual va separar la gimnàstica disciplinària de les Elementary Schools per a obrers de l'esportivització elitista a les Public Schools. El fenomen abusiu del fagging va motivar una intervenció disciplinària urgent a les escoles preparatòries angleses. Thomas Arnold va convertir el joc lliure en un instrument de control moral i disciplina com a director a Rugby entre 1828 i 1842. La codificació de les primeres regles escrites del rugbi es va produir el 1843 a l'escola de Rugby abans d'expandir-se a universitats i clubs privats. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quin paper van tenir les lleis britàniques d'ordre públic respecte als jocs populars preindustrials? 16. En quin sentit la gestió de Thomas Arnold a Rugby va afavorir el naixement dels esports contemporanis? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin va ser l'objectiu de la Highway Act i les lleis d'ordre públic? 18. Com s'estructurava la formació corporal a les Elementary Schools obreres? 19. Què era exactament el fenomen del fagging als internats anglesos? 20. Quin any es van publicar les primeres lleis escrites del joc de rugbi?

Construir grans estadis per als obrers a) Obligar a practicar gimnàstica militar b) Prohibir jocs violents i maltractament animal c) Fomentar els jocs populars tradicionals d) Practicaven esports d'equip d'elit a) Comptaven amb competicions universitàries oficials b) Rebien instrucció basada en gimnàstica disciplinària c) Tenien grans campus esportius a l'aire lliure d) La servitud imposada pels veterans als nous a) Una competició interuniversitària de rem b) Un reglament esportiu escrit pels professors c) Una taxa per accedir a la Public School d) 1828 a) 1843 b) 1842 c) 1860 d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 13 3 Models pedagògics de l'Educació Física: Naturalisme i Filantropisme EN ACABAR SABRÀS Comprendre la ruptura epistemològica de Locke i Rousseau respecte a la concepció del cos infantil.

Descriure les etapes educatives de 'L'Émile' i el paper prioritari de l'educació sensorial. Explicar la racionalització dels exercicis de Guts Muths a la Salzmann Schule. Distingir el mètode analític de Pestalozzi de les posteriors escoles gimnàstiques militars del segle XIX. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què abans del segle XVIII l'escola ignorava pràcticament l'exercici físic dels infants? A l'Europa continental dels segles XVIII i XIX sorgeix la necessitat de recuperar el vigor corporal de la població jove en un context marcat per la Il·lustració, les tensions revolucionàries i l'aparició del servei militar obligatori.

Mentre a Anglaterra el procés pedagògic es canalitzava mitjançant l'esport escolaritzat (vegeu «L'esportivització anglesa i el paper de les Public Schools»), al continent es van fonamentar les bases teòriques de l'Educació Física moderna a través de la filosofia naturalista i la pràctica filantròpica.

ESQUEMA Evolució teòrica de l'Educació Física continental Precedents moderns Montaigne i Locke: cos i joc educatiu Naturalisme roussonià Emili (1762): educació sensorial i natural Filantropisme alemany Institucionalització i exercici metòdic Basedow Impulsor del moviment filantròpic Guts Muths Schnepfenthal (1785) i aparells Pedagogia pestalozziana Mètode analític i construcció corporal Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 14 Precedents filosòfics de la infància i el cos Durant els segles XVI i XVII comencen a formular-se els primers discursos moderns favorables a la cura corporal dels infants, superant la visió medieval que menyspreava la matèria biològica.

Michel de Montaigne (1580) introdueix la noció que la infància comprèn diverses etapes de desenvolupament que cal respectar i acompanyar físicament. Poc després, John Locke (1693) defensa que la formació de l'infant ha de ser un procés equilibrat integrat per tres dimensions inseparables: espiritual, intel·lectual i física. Locke situa a més el joc com una eina formativa estratègica de primer ordre. Jean-Jacques Rousseau i el Naturalisme pedagògic Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) trenca radicalment amb la concepció antinaturalista tradicional, segons la qual el cos era considerat una simple font de debilitat moral o pecat.

A la seva obra Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes (1754), Rousseau planteja que l'ésser humà és bo per naturalesa i feliç en el seu estat original, però la societat el corromp, el fa desigual i el torna pervers. Per revertir aquesta degradació, proposa una educació natural on l'exercici del cos és una condició indispensable per al desenvolupament harmònic. Al seu tractat L'Émile, ou De l'éducation (1762), Rousseau desenvolupa aquest naturalisme pedagògic. Impugna la rigidesa dogmàtica i estableix que l'infant ha d'aprendre a través de l'acció espontània i l'assaig-error, convertint-se en el centre del procés educatiu.

Etapa vital Edat Foc educatiu i característiques Sensorial 0 a 12 anys La natura és la mestra principal. Domini de l'educació negativa, autonomia, autoconeixement i desenvolupament actiu dels sentits i del cos. Racional 12 a 15 anys Desenvolupament intel·lectual, lògica i comprensió crítica del món físic. Experiencial 15 a 20 anys Inserció social, moralitat, relacions humanes i vida en comunitat. COMPROVA-HO 22 Quina relació estableix Rousseau entre l'estat natural humà i l'educació física durant l'etapa sensorial?

El Filantropisme alemany: Basedow i Guts Muths A finals del segle XVIII sorgeix a Alemanya el Filantropisme, un moviment pedagògic reformador d'arrel burgesa fundat per Johann Bernhard Basedow. Els filantropistes integren els exercicis corporals com a part formal del currículum per assolir una educació integral. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 15 Instal·lacions i activitats pedagògiques als instituts filantròpics de finals del segle XVIII. La figura clau de la racionalització gimnàstica és Johann Friedrich Guts Muths (1759-1839). Des de l'any 1785 assumeix la direcció de les activitats corporals a la Salzmann Schule de Schnepfenthal.

Guts Muths converteix la pràctica física en un sistema metòdic i mesurable orientat a assolir l'enfortiment, l'agilitat i l'autonomia: Mesura i rendiment: utilitza objectius quantificables, registres de resultats i rànquings entre els alumnes per estimular la superació. Espais i aparells: dissenya i empra estructures específiques a l'aire lliure (barres, cordes, escales) per exercitar diferents qualitats físiques. Fonament clàssic: assumeix el principi aristotèlic de la Kalokagathia, la recerca de l'harmonia indissoluble entre la bellesa i fortalesa corporal i la bondat o virtut moral.

L'any 1793 publica la seva obra fonamental, Gymnastik für die Jugend (Gimnàstica per a la joventut), considerada el primer manual sistemàtic d'educació física moderna. ERROR FREQÜENT No confongueu la gimnàstica pedagògica dels filantropistes (com Guts Muths o Pestalozzi), centrada en l'educació integral i harmònica de l'escolar, amb els sistemes gimnàstics militars i nacionalistes del segle XIX (com el Turnen de Jahn; vegeu «Les escoles gimnàstiques nacionals i la difusió a Espanya»), que tenien com a propòsit instruir ciutadans i soldats per a la defensa patriòtica.

L'obligatorietat estatal a les escoles primàries no va començar a generalitzar-se fins a mitjans del segle XIX (França el 1854, Itàlia cap als anys 60 o lleis com la de 1863). Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 16 Johann Heinrich Pestalozzi i la construcció corporal Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827), pedagog suís fortament influenciat per Rousseau, va aplicar les idees naturalistes a l'atenció de la infància desfavorida. El 1775 funda l'Escola Rural de Neuhof, on combina l'educació amb el treball productiu dels joves en una fàbrica per autofinançar la institució.

Pestalozzi matisa la posició de Rousseau: mentre aquest separava l'estat natural del social, el pedagog suís defensa que l'«home social» ha de ser la realització plena de l'«home natural». A la seva reflexió Sobre la Construcció del Cos, denuncia la manca d'activitat física a l'escola tradicional i estableix un mètode elemental i progressiu estructurat en dues etapes consecutives: COMPROVA-HO 23 En què es distingeix la proposta gimnàstica de Pestalozzi de la infància roussoniana? IDEES CLAU Montaigne i Locke van iniciar la ruptura amb el menyspreu medieval del cos defensant la infància per etapes i el valor pedagògic de l'exercici.

Rousseau va establir al seu tractat 'L'Émile' (1762) que l'educació física i sensorial entre els 0 i els 12 anys és la base prèvia a la raó. El Filantropisme de Basedow va convertir la cura corporal en un contingut formal de l'educació integral burgesa. Guts Muths va sistematitzar la gimnàstica escolar a Schnepfenthal (1785) amb aparells, mesures i la publicació de 'Gymnastik für die Jugend' (1793). Pestalozzi va articular un mètode analític i progressiu per a la construcció corporal que unia l'estat natural amb el desenvolupament social del nen. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quines són les tres etapes formatives que proposa Rousseau a 'L'Émile' i a quines edats corresponen? 25.

Quin concepte d'origen clàssic aristotèlic va recuperar Guts Muths a la Salzmann Schule i què significa? 26. Com divideix Pestalozzi l'evolució de l'educació física al seu model? Gimnàstica familiar o elemental: exercicis naturals i globals duts a terme en l'àmbit primari per preservar el moviment espontani. 1 Gimnàstica escolar (mètode analític): descomposició sistemàtica dels moviments corporals per articular de manera gradual la força, la coordinació i l'equilibri de l'alumnat. 2 Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27.

Quin filòsof del segle XVII va assenyalar que l'educació de l'infant ha d'integrar esperit, intel·lecte i cos? 28. Quina funció té el moviment en l'etapa sensorial (0-12 anys) segons l'Emili de Rousseau? 29. A quin centre educatiu va aplicar Guts Muths el seu sistema de mesura, aparells i rànquings des de 1785? 30. Quina és la discrepància fonamental de Pestalozzi respecte a la teoria roussoniana? 4 Les escoles gimnàstiques nacionals i la difusió a Espanya EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments filosòfics i metodològics de les escoles gimnàstiques alemanya, sueca i francesa. Explicar el paper de la Força Vital en la construcció de la gimnàstica higiènica de Ling.

Identificar les causes socioeconòmiques del retard de l'educació física a l'Espanya vuitcentista fins a la Llei de 1883. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què els països de l'Europa continental van crear mètodes d'exercici rígids i militars en comptes d'adoptar els esports d'equip britànics?

Michel de Montaigne a) John Locke b) Jean-Jacques Rousseau c) Johann Heinrich Pestalozzi d) Entrenar per a la competició esportiva a) Instruir en tècniques militars b) Educar el cos i els sentits c) Aprendre oficis gremials d) Philanthropinum de Dessau a) Escola Rural de Neuhof b) Salzmann Schule de Schnepfenthal c) Public School de Rugby d) Imposa la instrucció militar obligatòria a) Equipara l'home social a l'home natural b) Rebutja el mètode analític c) Nega la importància de l'exercici d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 18 L'emergència de les escoles gimnàstiques a l'Europa continental Durant la primera meitat del segle XIX, l'educació física a l'Europa continental va prendre un camí diferent del model esportiu britànic (vegeu «L'esportivització anglesa i el paper de les Public Schools»).

Influenciades pel pensament il·lustrat, el naturalisme i el filantropisme (vegeu «Models pedagògics de l'Educació Física: Naturalisme i Filantropisme»), van sorgir diferents escoles gimnàstiques nacionals orientades a la formació física i moral del conjunt de la ciutadania o dels soldats, més enllà de l'entorn escolar estricte. Abans de 1854, la gimnàstica no era obligatòria a les aules europees; França en va ser pionera i va exercir una gran influència sobre altres estats cap a la dècada de 1860, establint-se legislacions escolars generals com la francesa de 1863.

ESQUEMA Escoles gimnàstiques europees del segle XIX L'Escola Alemanya: Friedrich Ludwig Jahn i el moviment Turnen El context d'invasió napoleònica va alimentar un fort nacionalisme romàntic a Prússia. Després de la desfeta a la batalla de Jena (1806), el teòleg i filòsof Friedrich Ludwig Jahn va promoure una preparació física orientada a la revenja i a l'expulsió de les tropes franceses, ideari que va exposar a La cultura del poble alemany (1808).

Escola Alemanya Jahn: patriòtica, Turnen i aparells de força Escola Sueca Ling: higiènica, analítica i Força Vital Escola Francesa Amorós: militar, utilitària i grans pòrtics Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 19 Retrat de Friedrich Ludwig Jahn, impulsor del moviment Turnen alemany. L'any 1811, Jahn va fundar el primer espai d'exercici a l'aire lliure o Turnplatz a la zona de Hasenheide (Berlín). Allà va articular una milícia de voluntaris que va donar origen a les associacions del moviment conegut com a Turnen. Aquests milicians van participar activament en la contraofensiva de 1812-1814 que va expulsar l'exèrcit francès de Prússia.

Amb la victòria prussiana es va consolidar el gimnàs de Berlín el 1816, any en què va publicar la seva obra de referència, L'art de la gimnàstica alemanya. Tot i això, el caràcter polític i liberal de les associacions va topar amb el poder institucional, patint un període de repressió a partir de 1822. El mètode de Jahn combinava activitats sense suports externs, com ara la lluita i la marxa, amb exercicis executats sobre una sèrie d'aparells dissenyats específicament per desenvolupar la força i el coratge: Poltre per als salts i el treball acrobàtic. Paral·leles i barres de suspensió per a la musculació del tronc superior. Barres d'equilibri, pòrtics i estructures verticals de grimpar.

COMPROVA-HO 32 Quina era la motivació fonamental darrere de la creació del Turnplatz a Hasenheide l'any 1811? L'Escola Sueca: Peter Henrik Ling i la gimnàstica anatòmica A diferència del cas alemany, Suècia no afrontava una amenaça bèl·lica immediata. Peter Henrik Ling va concebre un sistema desproveït d'agressivitat militar directa, centrat en la salut individual, la correcció postural i l'anatomia. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 20 Retrat de Peter Henrik Ling, creador del mètode de gimnàstica suec.

Ling va formular la seva doctrina a partir d'una afecció pròpia al braç dret, observant que la pràctica continuada de moviments reduïa el dolor i en restablia la mobilitat funcional. Els seus fonaments teòrics es van publicar pòstumament el 1834 a Principis Generals de la Gimnàstica. Per a Ling, l'organisme humà és animat per la Força Vital, una combinació inseparable de matèria i ànima. Aquesta salut depèn de la concòrdia harmònica entre tres manifestacions bàsiques: Forma química, vinculada als processos metabòlics i nutricionals. Forma mecànica, centrada en les estructures articulars, palanques òssies i mobilitat. Forma dinàmica, referida a l'energia nerviosa i la voluntat interior.

La gimnàstica de Ling cercava aquest equilibri mitjançant una anàlisi rigorosa del cos. Proposava exercicis fàcils, senzills i d'aplicació pràctica global, articulats a partir de 5 posicions de sortida i 4 eixos de moviment, emprant una quantitat reduïda d'aparells per centrar l'esforç en el control corporal analític. COMPROVA-HO 33 Quines són les tres formes de manifestació de la Força Vital segons la teoria mèdica de Peter Henrik Ling? Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 21 L'Escola Francesa: Francisco Amorós i la gimnàstica militar utilitària D'origen valencià, el militar Francisco Amorós Ondeano va iniciar la seva activitat a la cort de Carles IV.

El 1806 va promoure la creació del Gimnàs Reial Militar a Madrid, oficialitzat per decret i en ple rendiment cap al 1807. La seva col·laboració política amb les autoritats bonapartistes durant la Guerra del Francès el va portar a ocupar càrrecs com el de conseller a les Corts de Baiona. Amb la retirada imperial entre 1813 i 1814, Amorós es va exiliar a França per evitar represàlies. Gravat de les instal·lacions i aparells del gimnàs de Francisco Amorós. A França va obtenir la nacionalització el 1816. Amb suport governamental i una assignació oficial de 6.000 francs anuals, va assumir la direcció d'una prestigiosa institució que va obrir les portes el 1818.

La seva gran aportació bibliogràfica va veure la llum el 1830 amb el Manual d'Educació Física, gimnàstica i moral, obra de repercussió internacional que fins i tot va projectar la seva influència sobre els Estats Units. El mètode amorosià recreava situacions de combat mitjançant el domini d'equilibris complexos, salts, marxes i escalades en grans estructures de fusta (pòrtics, cordes i xarxes). Destacava per la introducció de recursos pedagògics d'ordre col·lectiu: Veu de comandament per sincronitzar el grup de manera marcial. Acompanyament rítmic mitjançant cants per modular el ritme respiratori i la fatiga.

Cap a la dècada de 1830 va valorar el retorn a Espanya, obtenint el títol nobiliari de Comte de Sotelo.

Escola Principal representant Objectiu essencial Aparells i exercicis típics Alemanya Friedrich Ludwig Jahn Patriòtic, nacionalista i militarització civil Poltre, paral·leles, barres fixes, lluita i marxes Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 22 Escola Principal representant Objectiu essencial Aparells i exercicis típics Sueca Peter Henrik Ling Higienista, anatòmic i terapèutic Pocs aparells; exercicis analítics des de 5 posicions bàsiques Francesa Francisco Amorós Militar, utilitari i preparació pel combat Pòrtics alts, escales, cordes, cant rítmic i veu de comandament ERROR FREQÜENT Confondre l'enfocament de l'Escola Sueca amb el de l'Escola Francesa o Alemanya.

Mentre que Jahn i Amorós orientaven el moviment cap al combat, la defensa col·lectiva i les acrobàcies en grans aparells, Ling rebutjava expressament l'espectacularitat i l'agressivitat marcial, dissenyant exercicis analítics per equilibrar la salut fisiològica i la postura. L'Educació Física a Espanya: retard estructural i camí cap al 1883 La introducció de la gimnàstica a l'Estat espanyol durant el segle XIX va topar amb greus traves estructurals. Una societat pròpia de l'Antic Règim, amb un profund subdesenvolupament agrari marcat per crisis periòdiques de subsistència i una burgesia industrial feble allunyada dels cercles de poder, va frenar qualsevol modernització pedagògica.

A aquest aïllament econòmic s'hi va sumar la política antiliberal de la monarquia borbònica després de la Revolució Francesa, que va generar un rebuig generalitzat a les innovacions estrangeres. Algunes figures il·lustrades van advertir precoçment d'aquesta mancança corporal, com Gaspar Melchor de Jovellanos a les Bases para la formación de un plan general de instrucción pública (1809) o Francisco de Aguilera, Comte de Villalobos, a la seva Ojeada sobre la gimnástica (1842). Malgrat aquests avisos, la insensibilitat envers la disciplina va ser la tònica dominant.

Aquest retard es reflectia clarament en els índexs d'escolarització primària per cada mil habitants en comparació amb altres nacions europees: Estat Taxa l'any 1850 Taxa l'any 1900 Espanya 80 92 França 108 145 Anglaterra 18 151 La inestabilitat política del període va provocar continus canvis legislatius sobre la matèria als estudis de segon ensenyament: incorporada al pla d'estudis de 1847, va ser suprimida pel Decret Bravo Murillo de 1849, establerta com a voluntària a inicis de 1873, suspesa aquell mateix any i objecte d'un intent fallit d'obligatorietat el 1879.

Finalment, l'any 1883 es va promulgar la coneguda com a Llei Becerra, decret que fixava la primera obligatorietat oficial de la gimnàstica a les escoles primàries espanyoles, malgrat que posteriors decrets a finals de segle tornessin a oscil·lar entre el caràcter voluntari i l'obligatori fins a l'arribada dels programes d'exercicis corporals del 1900. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 23 COMPROVA-HO 34 Quin decret va establir per primera vegada l'obligatorietat de l'educació física a les escoles espanyoles i en quin any?

IDEES CLAU L'Escola Alemanya de Friedrich Ludwig Jahn va néixer com un moviment patriòtic antinapoleònic (<mark class='hl-green'>Turnen</mark>) basat en aparells com el poltre i les paral·leles. L'Escola Sueca de Peter Henrik Ling va prioritzar la salut higiènica i la correcció postural analítica mitjançant l'equilibri de la Força Vital. L'Escola Francesa de Francisco Amorós es va caracteritzar pel seu caràcter militar, utilitari, l'ús de grans estructures de fusta i el comandament rítmic. El context espanyol del segle XIX va retardar el desenvolupament de l'educació física per causes agràries, aïllament polític i dèficit escolar.

L'any 1883, a través de la Llei Becerra, es va decretar la primera obligatorietat oficial de la gimnàstica escolar a Espanya. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En què es diferenciava la finalitat del mètode de Friedrich Jahn del concepte d'exercici desenvolupat per Peter Henrik Ling? 36. Quins factors socioeconòmics van obstaculitzar la implantació primerenca de la gimnàstica a l'Espanya vuitcentista? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. A quin espai a l'aire lliure va fundar Friedrich Ludwig Jahn el moviment Turnen el 1811? 38. Segons la teoria biològica de Peter Henrik Ling, com es manifesta la Força Vital?

Jardins de Versalles a) Palaus de Potsdam b) Corts de Baiona c) Hasenheide a Berlín d) En forma química, mecànica i dinàmica a) Per mitjà de la nutrició, el son i el bany b) Mitjançant la resistència, la força i la velocitat c) A través del combat, la marxa i el salt d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 24 39. Quin element metodològic va popularitzar Francisco Amorós als seus exercicis? 40. En quin any va aprovar la Llei Becerra l'obligatorietat de la gimnàstica primària a Espanya? 5 L'expansió internacional de l'esport i el cas dels Estats Units EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els mecanismes d'esportivització directa i indirecta a l'Europa del segle XIX.

Analitzar la influència de la industrialització i la Guerra Civil en el desenvolupament esportiu dels EUA. Explicar el paper de l'YMCA i el Cristianisme Muscular en la creació del bàsquet i el voleibol. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què els jocs anglesos es van adoptar més de pressa als Estats Units i a les colònies remotes que a la mateixa Europa veïna? La difusió de les pràctiques corporals reglades durant els segles XIX i XX constitueix un fenomen d'abast global impulsat per transformacions estructurals en l'economia, la tecnologia i la mobilitat humana.

ESQUEMA L'expansió internacional de l'esport L'aïllament individual en sales tancades a) El joc lliure espontani b) El cant rítmic i la veu de comandament c) L'ús exclusiu d'espais naturals sense aparells d) 1849 a) 1883 b) 1806 c) 1900 d) Difusió europea Vies directa i indirecta, premsa i transports Eixos a Catalunya Portuari, industrial i fronterer (1870-1930) Model dels EUA Condicionants colonials i postguerra civil Fases esportives De la gimnàstica europea als nous esports YMCA i invencions Futbol americà, bàsquet i voleibol Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 25 Vectors multifactorials de l'expansió europea de l'esport L'expansió geogràfica i social del moviment esportiu va respondre a una confluència de condicions materials i culturals originades a la Gran Bretanya.

Autors com John Bale (a través de la geografia de l'esport) o Richard Holt han analitzat com les xarxes territorials i els vincles imperials van afavorir aquesta irradiació. Aquest trànsit va seguir dues vies fonamentals: Esportivització directa: es produeix quan comunitats de joves britànics s'instal·len en territoris exteriors per motius laborals o formatius, mantenen la pràctica de les seves modalitats reglades i la població autòctona adopta l'activitat per imitació i contacte continuat.

Esportivització indirecta: té lloc quan ciutadans estrangers viatgen a la Gran Bretanya o a zones d'influència anglesa, aprenen la pràctica esportiva reglada i, en tornar a les seves societats d'origen o desplaçar-se a tercers països, funden clubs i organitzen competicions. Un exemple destacat d'aquesta dinàmica és la trajectòria de Joan Gamper. L'assentament internacional d'aquestes manifestacions es va recolzar en quatre factors estructurals essencials: Factor Mecanismes i manifestacions Agents i canals clau Social i relacional Mobilitat geogràfica de comunitats humanes que traslladen hàbits esportius a altres societats.

Tècnics industrials, personal diplomàtic i fills de la burgesia enviats a formar-se a l'estranger. Econòmic i tecnològic L'avenç de la industrialització genera nous mitjans mecànics de desplaçament regular. Ferrocarril de 1848 (trajecte Barcelona- Mataró) i navegació marítima de vapor. Polític i ideològic Consolidació dels principis del liberalisme, que promouen l'associacionisme cívic i la iniciativa privada. Creació d'ateneus, societats recreatives i clubs civils amb reglamentacions internes. Cultural i comunicatiu Difusió de normes de joc i cròniques competitives mitjançant la premsa especialitzada. Butlletins societaris interns i la creació de capçaleres com El Mundo Deportivo l'any 1906.

Mapa de la xarxa colonial britànica i rutes internacionals d'expansió esportiva. La premsa esportiva va començar com a butlletins interns gestionats pels socis dels primers clubs per compartir horaris i normatives. Amb la professionalització periodística i l'adopció de valors com la mobilitat individual femenina en bicicleta cap a la dècada de 1890, l'esport modern es va consolidar Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 26 com a vehicle d'emulació dels estils de vida britànics arreu del continent. COMPROVA-HO 42 Quina diferència defineix l'esportivització directa de la indirecta pel que fa a l'agent difusor?

Itineraris territorials i la penetració a Catalunya La difusió de l'esport a Europa va descriure una dinàmica concèntrica des de les Illes Britàniques cap a la resta del continent, arribant abans a les regions lligades a ports industrials i colònies britàniques que a altres punts geogràficament més pròxims. Mapa de la cronologia d'expansió de l'esport contemporani a Europa. A Catalunya, el període entre 1870 i 1930 va articular la penetració esportiva a través de tres grans eixos territorials: Eix comercial, urbà i portuari: vertebrat per nuclis amb forta presència de capitals i tècnics internacionals, exemplificat per entitats primerenques com el Reial Club Nàutic de Tarragona (1878).

Eix urbà, portuari i industrial: centrat a Barcelona i la seva àrea fabril, on es concentra la fundació de societats de futbol, rem i velocipedisme. Eix fronterer i urbà: situat a les rutes de comunicació pirinenques i comarques d'enllaç amb el continent europeu. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 27 COMPROVA-HO 43 Per quina raó l'esport britànic es va establir abans en territoris remots d'ultramar que en alguns països de l'Europa continental? L'esportivització als Estats Units: context colonial, Guerra Civil i canvi social L'historiador Steven Riess destaca la importància del context socioeconòmic per explicar l'adopció esportiva als Estats Units.

Lluny de reproduir el model europeu sense alteracions, la societat nord- americana va integrar les pràctiques corporals com a eina de cohesió identitària després de la Revolució de 1776 i la Constitució de 1787. Gràfica de la transició ocupacional agrària i industrial als EUA (1800-1900). L'acceleració esportiva als Estats Units depèn de tres processos històrics: Herència colonial transatlàntica: la identitat compartida de llengua i els vincles universitaris amb la metròpoli britànica van accelerar la penetració esportiva a les tretze colònies atlàntiques molt abans que a altres punts del continent europeu.

1 La Guerra Civil Americana (1861-1865): el xoc entre el projecte esclavista i agrari del Sud i el model industrial i federal defensat per Abraham Lincoln va concloure amb la victòria de la Unió. Aquest resultat va enfortir un mercat interior unificat i un fort creixement demogràfic i urbà. 2 L'expansió cap a l'oest: la conquesta de nous territoris i l'establiment d'infraestructures de comunicació de costa a costa van transformar el país en una potència industrial que, cap a la dècada de 1920, va superar el lideratge britànic amb instal·lacions concebudes per al consum massiu.

3 Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 28 ERROR FREQÜENT Creure que l'esport als Estats Units va començar de forma massiva immediatament després de la independència. Les pràctiques modernes urbanes no es consoliden fins a la intensa industrialització posterior a la Guerra Civil (1861-1865), quan el creixement de les ciutats i les universitats creen el públic per a les noves competicions. Fases de l'esportivització nord-americana i la gènesi de noves modalitats L'evolució de les pràctiques físiques als Estats Units es divideix en tres etapes ben diferenciades entre el període postcolonial i el primer quart del segle XX: 1.

Fase postcolonial (1780-1840) Predomini d'un doble escenari: activitats rurals premodernes (pesca, caça, navegació tradicional) enfrontades sovint al judici negatiu de les elits religioses puritanes per anar lligades a les apostes, convivint amb pràctiques elitistes d'origen anglès (clubs de camp per al golf, curses de cavalls i equitació). En paral·lel, penetren sistemes d'educació física europea: Karl Beck introdueix el mètode de gimnàstica alemanya a la Round Hill School i a la Universitat Harvard, mentre John Griscom difon influències franceses i pestalozzianes a Nova York. 2.

Fase de preguerra civil (1840-1860) Arribada i formalització dels esports britànics reglats (rem, atletisme, rugbi, futbol). Aquest procés es recolza en la doctrina del Cristianisme Muscular, la qual vincula la fortalesa corporal, el vigor físic i el caràcter moral amb la pietat religiosa. Sota aquesta filosofia destaca la fundació de la Young Men's Christian Association (YMCA), entitat orientada inicialment a oferir allotjament i entorn moral als joves treballadors que arribaven a les ciutats industrials, que aviat va dotar-se de gimnasos i pistes de joc.

Aquesta etapa marca també l'entusiasme de les classes mitjanes pel beisbol, amb la primera associació de jugadors establerta cap al 1855 i el naixement dels tornejos universitaris. 3. Fase de postguerra civil (1865-1920): els esports d'identitat nord-americana Consolidació de les competicions reglades nacionals i creació de noves modalitats d'equip específicament americanes, estretament vinculades a les universitats i als centres de formació de l'YMCA: Futbol americà (1869): codificat a partir de l'enfrontament entre universitats, adaptant les regles del rugbi britànic a esquemes de xoc i estratègia territorial.

Bàsquet (1891): inventat pel professor James Naismith a la seu de l'Springfield College (YMCA, Massachusetts) amb la finalitat de disposar d'un joc d'interior apte per a l'hivern, centrat en l'habilitat i el llançament més que en la violència física. Voleibol (1895): dissenyat per William G. Morgan, també vinculat a la xarxa de l'Springfield College, pensat com una alternativa recreativa d'interior sense contacte físic que reduís el desgast dels adults. COMPROVA-HO 44 Quina relació institucional comparteixen la creació del bàsquet (1891) i la del voleibol (1895)?

Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 29 IDEES CLAU L'expansió europea de l'esport respon a factors socials, la revolució del transport (ferrocarril de 1848) i l'aparició de la premsa esportiva (El Mundo Deportivo, 1906). L'esportivització directa és impulsada per britànics residents a l'exterior, mentre que la indirecta l'exerceixen ciutadans autòctons que reprodueixen models apresos a l'estranger. A Catalunya, la penetració esportiva entre 1870 i 1930 es va estructurar en els eixos portuari- comercial, industrial i fronterer. El moviment del Cristianisme Muscular i l'organització YMCA van legitimar moralment la pràctica física a les ciutats americanes.

Els Estats Units van donar lloc als seus propis esports d'equip: el futbol americà (1869), el bàsquet (James Naismith, 1891) i el voleibol (William G. Morgan, 1895). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. En quina diferència es basen els conceptes d'esportivització directa i esportivització indirecta? 46. Quin paper va tenir l'Springfield College en la gènesi dels esports contemporanis? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47. Quin mitjà tecnològic de 1848 va accelerar l'expansió de l'esport a la península Ibèrica? 48. Quin principi ideològic va facilitar l'acceptació dels esports moderns a l'Amèrica del Nord? 49.

Qui va inventar el joc del bàsquet a l'Springfield College l'any 1891? 50. Quins eixos territorials van canalitzar la introducció de l'esport a Catalunya (1870-1930)? El vaixell transatlàntic a) El telègraf elèctric b) El ferrocarril Barcelona-Mataró c) L'automòbil de combustió d) El Naturalisme pedagògic a) El Filantropisme alemany b) L'Austeritat calvinista pura c) El Cristianisme Muscular d) William G.

Morgan a) Karl Beck b) James Naismith c) John Griscom d) Miner d'alta muntanya i pastoral a) Urbà portuari, industrial i fronterer b) Agrícola de secà i ramader c) Exclusivament militar d'interior d) Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 30 6 Els límits de l'esportivització: gènere, classe i moviments obrers EN ACABAR SABRÀS Identificar les barreres socioeconòmiques i culturals que van impedir l'accés esportiu de la classe treballadora. Explicar l'argumentari de l'essencialisme biològic i la discriminació androcèntrica envers les dones. Descriure el paper d'Alice Milliat, la FSFI i els Jocs Mundials Femenins en l'obertura de l'esport femení.

Distingir ideològicament i orgànicament la Internacional Esportiva de Lucerna de la Internacional Roja de l'Esport. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 Per què els primers dirigents olímpics s'oposaven a que les dones competissin en atletisme al principi del segle XX? L'expansió de l'esport modern durant el canvi de segle no va ser un procés universal ni homogeni. Lluny de representar un camp neutral i accessible per a tothom, l'esportivització va consolidar greus fractures de classe i gènere sota el control dels sectors benestants.

Barreres estructurals de la classe treballadora Entre els anys 1870 i 1920, la pràctica esportiva va romandre vetada per al proletariat a causa de condicions materials i socials molt concretes: Jornada laboral abusiva: Les jornades d'11 hores diàries de mitjana al Regne Unit cap al 1890 o de 12 hores al sector tèxtil català impedien disposar de temps de lleure. Aquesta limitació no va començar a pal·liar-se fins que la vaga de La Canadenca de l'any 1919 va forçar per decret la conquesta de la jornada laboral de 8 hores a Espanya.

Manca d'instal·lacions públiques: L'absència gairebé absoluta d'infraestructures municipals impedia l'exercici físic popular, reduït a parcs o zones verdes a les grans ciutats. Els recintes esportius adequats eren de gestió privada. Barreres econòmiques: Els alts costos de l'equipament reglamentari i les quotes abusives dels clubs privats funcionaven com un filtre tancat d'exclusió econòmica. Barreres culturals: La manca d'accés al coneixement mateix de les regles i de la cultura esportiva feia que aquests hàbits fossin percebuts com un àmbit aliè al món obrer.

L'exclusió de gènere i l'essencialisme biològic Si la classe obrera patia limitacions severes, les dones van afrontar una doble discriminació afegida. L'ordre hegemònic defensava la teoria de les esferes separades, confinant la dona a la maternitat, a la vida domèstica i a un caràcter conservador i perdurable. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 31 DEFINICIÓ L'essencialisme biològic és la doctrina que justifica la subordinació i divisió de rols socials a partir de diferències biològiques innates, afirmant que l'esforç físic intens danya l'anatomia femenina i la seva funció reproductora.

El discurs dominant va utilitzar arguments mèdics restrictius per limitar la pràctica únicament a algunes modalitats considerades innòcues. La societat androcèntrica va articular tres tipus d'oposicions frontals: Esquema dels arguments socials, estètics i morals contraris a la dona esportista. Arguments socials: Necessitat de perpetuar el rol maternal tradicional i preservar la masculinitat com a patrimoni exclusiu de la competició. Arguments estètics: Por a l'androginia física, a la pèrdua de la gràcia femenina i rebuig a conductes considerades poc decoroses.

Arguments morals: Negativa a exposar el cos femení en l'espai públic, defensant la seva reclusió a l'àmbit estricte de la intimitat privada. Aquests prejudicis es recolzaven en l'estereotip de gènere dels segles XIX i XX (exemplificat en el conegut Mapa del cor de les dones de D.W. Kellog), que descrivia el caràcter femení com superficial, vanitós, coquet, capritxós, fràgil i sentimental. Apunts d'Història de l'Esport: de la Gènesi a l'Era Global 32 COMPROVA-HO 52 Quina relació directa hi ha entre la vaga de La Canadenca de 1919 i l'esport obrer a Espanya?

La resposta feminista: Alice Milliat i els Jocs Mundials Femenins La Primera Guerra Mundial va obligar les dones a assumir el lideratge productiu a la rereguarda europea, accelerant el qüestionament dels rols patriarcals. En l'àmbit esportiu, la dirigent francesa Alice Milliat va encapçalar la lluita contra el Comitè Olímpic Internacional (COI), que refusava obrir l'atletisme a les dones. L'èxit indiscutible d'aquests esdeveniments va forçar el COI i la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) a incorporar progressivament proves olímpiques per a dones, culminant el 1938 amb la dissolució pactada de la FSFI.

PER RECORDAR-HO Els Jocs de Milliat es van anomenar inicialment «Jocs Olímpics Femenins», però les pressions legals del COI per l'ús del terme «olímpic» van obligar a adoptar oficialment el nom de Jocs Mundials Femenins.

PROCÉS Itinerari de la lluita d'Alice Milliat 1 Fémina Sport (1912) Fundació del club femení pioner a París 2 Creació de la FSFI (1921) Estructura internacional autònoma front al COI 3 Jocs Mundials Femenins (1922- 1934) Quatre edicions que van demostrar la capacitat femenina 4 Integració al COI (1938) Dissolució de la FSFI i acceptació de proves femenines El moviment esportiu obrer i la seva fractura internacional Davant del caràcter burgès de l'esport oficial, el proletariat va utilitzar l'associacionisme esportiu com a eina d'emancipació i conscienciació de classe.

Aquest moviment va arrencar amb iniciatives locals com l'Associació Gimnàstica dels Treballadors d'Alemanya (1890, que reuniria uns 350.000 afiliats el 1920), Fundació del Fèmina Sport (1912): Milliat constitueix a París aquest club pioner de gimnàstica i esport femení. 1 Estructuració estatal (1917): Impuls de la Federació Francesa de Societats Femenines (FFSF). 2 Creació de la FSFI (1921): Neix la Federació Esportiva Femenina Internacional com a resposta autònoma al bloqueig del COI. 3 Celebració dels Jocs Mundials Femenins (1922-1934): La FSFI va organitzar quatre edicions pròpies…