Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DEL DRET Grau en Dret Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història del Dret sobre el dret tradicional xinès, l'evolució de Roma (república, ius honorarium, imperi) i la pervivència del Liber Iudiciorum.

APREN.AI Índex 1 Dret comparat — El dret tradicional xinès i la filosofia confuciana La concepció tradicional xinesa davant la cultura jurídica d'Occident Administració de justícia i perfil dels mandarins La dialèctica entre 'li' i 'fa': moralitat davant dret positiu Fonaments del confucianisme i ordre social Dret romà 2 L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium Periodificació general del dret romà L'època primitiva: religió, costum i estatus personal El procés ordinari bipartit i la Llei de les XII Taules L'equilibri constitucional republicà i la secularització jurídica La pretura i la dualitat entre ius civile i ius honorarium Tipologia d'accions pretòries 3 Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions El Principat d'August i la transformació institucional Fonts del dret imperial: constitucions imperials i ius novum El Dominat i la concepció autocràtica del dret La dualitat entre leges i iura i les codificacions tardoromanes 4 Romanització — Conquesta i integració jurídica de la península Ibèrica El context previ i les fases militars de la conquesta Mecanismes estructurals d'assimilació social i cultural La gradació de l'estatus jurídic personal a les províncies Evolució i fites de la romanització jurídica peninsular Dret visigòtic 5 El regne tolosà i toledà: fites legislatives i dret de la pràctica De les migracions federades a la monarquia de Toledo Legitimació règia i dualitat social: dret oficial enfront de dret de la pràctica El debat historiogràfic: personalitat o territorialitat del dret De les primeres lleis al Liber Iudiciorum 6 El Liber Iudiciorum a Catalunya: transformacions judicials i pervivència La transmissió manuscrita: la branca catalano-narbonesa El paper transformador dels jutges: de Liber iudiciorum a Liber iudicum La crisi del codi gòtic: feudalització, epítoms i Usatges La derogació formal per Jaume I (1251) i les seves reminiscències Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 1 7 Resum per repassar Dret tradicional xinès Dret romà primitiu i republicà Principat, Dominat i codificació romana Romanització i dret visigòtic Evolució cronològica fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 2 1 Dret comparat — El dret tradicional xinès i la filosofia confuciana EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de la cultura jurídica occidental del model tradicional xinès. Explicar la jerarquia normativa entre el 'li' (moral confuciana) i el 'fa' (llei positiva). Analitzar la doctrina confuciana de la rectificació dels noms i la seva influència institucional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què en una civilització mil·lenària com la xinesa anar a judici era vist com una desgràcia moral abans que com la defensa d'un dret?

L'estudi comparat de les tradicions jurídiques revela maneres radicalment diferents d'entendre la convivència i la resolució de conflictes. Mentre que la civilització occidental ha construït la seva convivència sobre la base de la llei escrita i la tècnica processal, el pensament clàssic oriental va articular un model basat en l'ètica comunitària. ESQUEMA Estructura del curs d'Història del Dret La concepció tradicional xinesa davant la cultura jurídica d'Occident A les societats occidentals, el Dret s'entén com una ciència autònoma destinada a regular els litigis d'interessos entre ciutadans mitjançant l'aplicació tècnica de normes escrites.

En aquest marc, recórrer als tribunals és un exercici normal i legítim dels drets individuals. Per contra, la Xina imperial va rebutjar històricament aquesta centralitat del procés judicial. La meta suprema de la comunitat no és la victòria d'una part sobre l'altra, sinó la preservació de la pau social i la concòrdia mútua. Per aquesta raó, la figura del litigant rep una valoració social summament negativa: qui promou plets és considerat un agent pertorbador de l'harmonia col·lectiva que mereix reprovació i reeducació.

Dret comparat i clàssic Tradició xinesa i dret romà Dret tradicional xinès Filosofia confuciana, li i fa Dret romà De la República al Dominat Integració a la Península Romanització i tradició visigòtica Romanització hispànica Conquesta i concessió de ciutadania Dret visigòtic i recepció Liber Iudiciorum i usatges catalans Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 3 DEFINICIÓ: VISIÓ ANTILITIGIOSA TRADICIONAL Concepció social segons la qual el conflicte judicial demostra un fracàs moral dels implicats.

En un litigi, la responsabilitat s'atribueix a totes dues parts enfrontades: al demandat per haver tingut una conducta reprotxable, i al demandant per haver estat imprudent en relacionar-se amb algú poc virtuós o per actuar mogut per l'egoisme personal. Aquesta desconfiança popular cap als tribunals va convertir la Xina en l'espai per excel·lència de l'arbitratge extrajudicial. Quan sorgeix una disputa, la comunitat prioritza sempre un arranjament amistós. Fins i tot quan un conflicte arriba davant un funcionari imperial, aquest té el deure d'intentar una conciliació prèvia abans d'iniciar cap judici formal.

COMPROVA-HO 2 Per quina raó la tradició xinesa considera culpable el demandant encara que tingui raó material en el conflicte? Administració de justícia i perfil dels mandarins A diferència dels jutges occidentals, formats exclusivament en l'anàlisi tècnica de les lleis positives, a la Xina imperial mai no va existir un cos de magistrats especialitzats només en Dret. La gestió judicial requeia en els mandarins, funcionaris imperials encarregats de l'administració general de l'Estat en nom de l'emperador.

Àmbit Model judicial occidental Model tradicional xinès Perfil de l'adjudicador Tècnic especialista en ciència jurídica Mandarí: administrador generalista Sistema de selecció Graus universitaris i oposicions jurídiques Concursos públics literaris i humanístics (poesia, filosofia) Naturalesa normativa Codis detallats i exhaustius Normes morals elàstiques i reduïdes Via preferent Resolució contenciosa en tribunals Mediació comunitària i arbitratge extrajudicial L'accés a la funció pública s'articulava mitjançant concursos estatals oberts a qualsevol ciutadà, sense necessitat de títols previs.

Aquests exàmens avaluaven la formació humanística i la sensibilitat cultural dels aspirants mitjançant proves com la composició poètica. Es considerava que la complexitat de la naturalesa humana no es podia encabir en lleis hiperdetallades; per tant, una justícia eficaç depenia de l'excel·lència ètica i la saviesa dels governants abans que de reglaments rígids. ERROR FREQÜENT Confondre el sistema jurídic vigent a la República Popular de la Xina amb el dret tradicional xinès. L'ordenament contemporani xinès és fruit de la recepció de models jurídics occidentals i de la revolució comunista; és aliè a la tradició clàssica mil·lenària fundada en el pensament confucià.

Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 4 La dialèctica entre 'li' i 'fa': moralitat davant dret positiu L'ordre social de la Xina clàssica es fonamenta en la interacció de dos conceptes rectors: el li i el fa. El li comprèn les regles morals, els ritus i els principis de convivència preservats per la doctrina confuciana. Per contra, el fa designa la llei positiva emanada del poder polític, caracteritzada per la coacció i les sancions penals. PER RECORDAR-HO La jerarquia tradicional és unívoca: la llei positiva (fa) queda totalment subordinada a la norma moral (li). El fa només resulta aplicable si no entra en col·lisió amb les exigències ètiques del li.

Aquesta subordinació es reflecteix clarament en diverses situacions doctrinals i judicials: Autoinculpació fraternal per homicidi: En un cas on dos germans s'acusen recíprocament d'una mateixa mort violenta per protegir-se l'un a l'altre, el tribunal prefereix absoldre'ls per honorar l'amor fratern (expressió del li) abans que imposar el càstig penal previst a la llei positiva (fa). Delació dels progenitors: La moral confuciana recollida a les Analectes prohibeix taxativament que un fill denunciï els delictes comesos pel seu pare, ja que la pietat filial preval sobre l'obligació legal d'informar l'autoritat.

Arrendament impagat: Davant la manca de pagament de la renda, el mediador tradicional sol suspendre l'expulsió de l'arrendatari atenent a la seva precarietat moral o familiar, sacrificant el dret de crèdit en benefici de la solidaritat humana. Partició de béns comunitaris: Si els hereus discrepen sobre la distribució acordada prèviament, la resolució s'ajusta de nou fins a restablir la pau interna de la família, ignorant la literalitat dels pactes formals. Com a conseqüència d'aquesta prevalença moral, el sistema clàssic no garanteix una seguretat jurídica formal en el sentit occidental, atès que cap resolució queda subordinada a la literalitat previsible de les lleis.

COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència pràctica té la subordinació absoluta del 'fa' al 'li' en l'adjudicació de disputes? Fonaments del confucianisme i ordre social La tradició clàssica xinesa té com a eix vertebrador el pensament de Confuci (551 aC – 478 aC). El mestre va defensar el retorn als costums ancestrals i als ritus del període àuric de la dinastia Chou com a instrument per guarir el desordre polític.

Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 5 PROCÉS Mètode de resolució de controvèrsies a la Xina clàssica 1 Sorgiment del conflicte Disputa d'interessos entre ciutadans 2 Mediació extrajudicial Cerca d'un acord amistós comunitari 3 Intervenció del mandarí Intent conciliador previ al procés 4 Judici excepcional Resolució amb prevalença del 'li' Aquest model es basava en el deure estatal d'educar el poble. La prevenció i la pedagogia ocupaven una posició preeminent davant del càstig punitiu: si un súbdit infringia una norma per desconeixement o mala instrucció, el magistrat havia d'actuar amb compassió i procurar la seva reeducació.

L'organització confuciana reposa sobre dos principis fonamentals: Aquesta disciplina condueix a una comunió entre l'harmonia interior del ciutadà i l'harmonia exterior de l'Estat. L'estructura social s'articula mitjançant cinc relacions fonamentals: tres de caràcter domèstic (entre cònjuges, entre pares i fills, i entre germans), una d'ordre social (entre amics) i una de naturalesa política (entre el governant i el súbdit). IDEES CLAU A la Xina tradicional el Dret no s'entenia com una ciència tècnica independent, sinó que es rebutjaven els plets judicials per considerar-los un perill per a la pau pública.

L'administració de justícia requeia sobre els mandarins, funcionaris avaluats en concursos públics pel seu talent humanístic i moral abans que per la tècnica legislativa. El sistema normatiu situava la llei positiva ( ) subordinada a la moral i als ritus tradicionals ( ). La filosofia de Confuci (551 aC – 478 aC) prioritzava l'educació ciutadana, la rectificació dels noms i l'equilibri en les cinc relacions socials essencials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com valora la societat tradicional xinesa les persones que inicien una acció judicial? 5. Què estableix la doctrina confuciana de la rectificació dels noms per a l'ordre polític?

Doctrina de la rectificació dels noms: Moviment orientat a col·locar cada element social al seu lloc precís i atorgar el significat real a cada terme institucional. Amb això s'evita la confusió conceptual, el desordre ètic i l'anarquia civil mitjançant un govern d'homes virtuosos (jen). 1 Imitació de l'ordre de la natura: El governant ha d'emular els fenòmens còsmics, que són alhora mutables (subjectes a transformacions contínues) i invariables (governats per lleis constants i inalterables). 2 fa li Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina funció tenien principalment els mandarins a la Xina imperial? 7.

Com interactuen els conceptes de 'li' i 'fa' en la tradició clàssica xinesa? 8. Quina de les següents NO forma part de les cinc relacions socials bàsiques confucianes? 9. Com s'avaluava l'accés a la funció pública imperial?

Sacerdots exclusius de cerimònies religioses a) Advocats defensors privats dels litigants b) Jutges tècnics especialitzats en codificació c) Administradors generals servidors de l'emperador d) El fa preval sobre el li a) El li subordina totalment el fa b) Són normes idèntiques sense jerarquia c) El fa s'aplica només a magistrats d) Entre comerciant i client a) Entre amics b) Entre governant i súbdit c) Entre pare i fill d) Mitjançant exàmens de dret mercantil a) Concursos humanístics oberts incloent poesia b) A través d'eleccions locals assembleàries c) Per títols nobiliaris hereditaris exclusius d) Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 7 2 L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium EN ACABAR SABRÀS Identificar les etapes històriques del dret romà i els trets del ius civile arcaic.

Distingir les funcions de la fase in iure i la fase apud iudicem en el procés ordinari. Explicar el procés de secularització jurisprudencial des del monopoli pontifical fins als pretors. Diferenciar les accions pretòries fictícies, in factum i de transposició de persona. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com podia adaptar-se el dret romà a les noves necessitats socials sense modificar ni derogar les seves lleis tradicionals? L'experiència jurídica romana constitueix un dels pilars fonamentals de la tradició jurídica occidental.

Lluny de néixer com un cos normatiu abstracte i tancat, el dret romà va evolucionar des d'un estadi arcaic marcat pel ritualisme religiós fins a un sistema secularitzat i casuístic impulsat per la pràctica magistratual republicana.

Dret romà 2 L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium 3 Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 8 ESQUEMA Estructura del dret romà: etapes i sistemes normatius Periodificació general del dret romà La trajectòria històrica de Roma i del seu ordenament jurídic s'articula tradicionalment en quatre grans etapes constitucionals i normatives: Fundació de la ciutat i època primitiva (754 aC – 367 aC): Roma s'inicia com una comunitat patrícia que evoluciona cap a una monarquia i experimenta les primeres tensions republicanes fins a la creació de la pretura.

República (367 aC – 27 aC): etapa caracteritzada pel desplegament de les magistratures, la secularització jurisprudencial i el dualisme entre el dret civil tradicional i el dret pretori. Principat (27 aC – 235 dC): iniciat sota el lideratge institucional d'August, suposa la concentració gradual del poder en mans del príncep (vegeu «Dret romà — Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions»). Dominat (284 dC – 475 dC): període obert per Dioclecià en què l'emperador assumeix un control absolut i la societat s'estratifica rígidament (vegeu «Dret romà — Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions»).

L'època primitiva: religió, costum i estatus personal Fins al segle III aC, Roma s'estructura com una ciutat estat integrada per homes lliures, sobirans i titulars del territori. En aquest horitzó primigeni, les manifestacions normatives estan indissolublement unides a la religió i el mite. La comunitat viu sotmesa al fat, concebut com la força divina que governa el destí humà. Dins d'aquest ordre sobrenatural es distingeix el que és permès pels déus (fat) d'allò expressament prohibit o condemnable (nefas).

Dret romà Evolució institucional i jurídica de Roma Època primitiva Monarquia, mores maiorum i monopoli pontifical República Secularització, equilibri constitucional i pretura Ius civile Tradicional, rígid i exclusiu per a ciutadans Ius honorarium Creat pels pretors per corregir el dret civil Principat i Dominat Concentració del poder imperial i codificació Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 9 En aquesta cosmovisió sorgeix el ius, definit originàriament com el conjunt d'actes volguts per la divinitat que els homes estimen justos.

Aquest nucli d'actuacions consolida el ius civile, arrelat en els mores maiorum o costums immemorials heretats dels avantpassats, tinguts per inderogables i perpètus. DEFINICIÓ Els mores maiorum són els usos i costums tradicionals transmesos pels avantpassats romans que regulen la conducta social i jurídica de la comunitat ciutadana amb força d'obligar perpètua. Aquests costums ancestrals determinen tres àmbits nuclears: 1. L'estatus jurídic individual: fixat per la concurrència de la llibertat personal (status libertatis), la pertinença a la comunitat romana (status civitatis) i la posició ocupada en el grup familiar (status familiae). 2.

La potestat sobre les persones: atribuïda de manera unitària a l'home jurídicament independent o paterfamilias. 3. El poder sobre les coses: que delimita la facultat dispositiva de cada individu segons la seva condició personal. La realització pràctica d'aquest dret arcaic depèn de ritus verbals estrictes. El col·legi de pontífexs monopolitza el coneixement i la custòdia de les fórmules processals secretes, actuant com a intermediari exclusiu entre els déus i la ciutadania. Davant d'aquest secretisme, la tutela dels drets es concreta inicialment mitjançant l'autotutela: el ciutadà que rep una fórmula pontifical executa pel seu compte la força material per exigir la seva pretensió.

COMPROVA-HO 11 Quina relació existia entre el fat, el nefas i el naixement del ius civile primitiu? El procés ordinari bipartit i la Llei de les XII Taules Per superar la venjança privada i canalitzar pacíficament els litigis, l'organització política romana suprimeix l'autotutela incontrolada i instaura un procés judicial dividit en dues etapes diferenciades: Fase processal Autoritat competent Funció principal Fase in iure Rei o magistrat superior Determina la viabilitat jurídica de l'acció amb base en esquemes solemnes tradicionals immutables. Fase apud iudicem Jutge privat (iudex) Practica les proves, examina els fets al·legats i pronuncia la sentència amb força executiva.

Aquest model processal i substantiu afavoria els patricis i generava una profunda desigualtat respecte a la plebs, atès que els pontífexs es negaven a reconèixer drets en condicions d'igualtat. Per aconseguir l'anivellament jurídic, calia plasmar per escrit els principis tradicionals. Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 10 Aquesta reivindicació va culminar quan una comissió de deu membres (els decemvirs) va redactar i promulgar l'any 451 aC la Llei de les XII Taules.

Aquest text legislatiu va perseguir limitar l'arbitrarietat patrícia i pontifical sobre el ius civile, fixant un marc objectiu comú, tot i que els pontífexs van continuar intervenint mitjançant la seva interpretació quotidiana. L'equilibri constitucional republicà i la secularització jurídica Amb l'expulsió de la monarquia, la República va dissenyar una estructura institucional basada en la combinació harmònica de tres principis de govern: Element monàrquic — Els cònsols: magistrats suprems dotats d'imperium (poder de comandament i coerció), amb capacitat d'iniciativa legislativa davant el poble.

Element aristocràtic — El Senat: assemblea de membres experimentats que ostenta l'auctoritas (autoritat moral i prestigi tècnic); assessora els magistrats i orienta el sentit de les lleis. Element timocràtic o popular — Les assemblees populars: comicis encarregats de votar formalment les lleis proposades, amb una influència dominada pels sectors de major edat i patrimoni. La llei pública actuava amb caràcter subsidiari, activant-se en moments crítics en què la jurisprudència tradicional no oferia solucions.

Paral·lelament, l'expansió territorial romana va afavorir l'ascens econòmic d'un nou estament enriquir, els cavallers (equites), que van disputar als patricis el monopoli sobre el ius civile. Aquest dinamisme social va desencadenar la secularització de la jurisprudència a través de tres fites fonamentals: Des d'aleshores, els juristes laics consoliden tres activitats tècniques típiques: Cavere: redacció de clàusules i formularis preventius per assegurar la validesa i eficàcia dels actes jurídics. Agere: assessorament tècnic sobre l'acció processal adequada que cal exercir davant dels tribunals.

Respondere: emissió de dictàmens i respostes a consultes jurídiques formulades per particulars o magistrats. COMPROVA-HO 12 Quines conseqüències va tenir l'actuació de Gneu Flavi l'any 304 aC per a la jurisprudència romana? Publicació de la Llei de les XII Taules (451 aC): primer cop a l'hermetisme del dret consuetudinari. 1 Divulgació de les accions de llei per Gneu Flavi (304 aC): funcionari que publica el formulari processal reservat dels pontífexs, permetent als laics conèixer i estudiar els esquemes judicials. 2 Ensenyament públic de Tiberi Coruncani: primer pontífex màxim d'origen plebeu que professa consultes i dictàmens en públic, despullant el dret de tot secret sacramental.

3 Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 11 La pretura i la dualitat entre ius civile i ius honorarium En perdre els pontífexs el control exclusiu del dret, els nous juristes van requerir una instància política dotada de poder d'imperi per legitimar i aplicar les solucions doctrinals: aquesta figura va ser el pretor, magistrat especialitzat en la funció jurisdiccional. L'administració de justícia va experimentar dues etapes clau d'institucionalització: Pretor urbà (367 aC): creat per canalitzar els litigis entre ciutadans romans.

Disposava de la facultat de publicar l'edicte anual (ius edicendi), el qual esdevenia edicte perpetu en obligar el propi magistrat durant tot el seu any de mandat. Pretor peregrí (242 aC): instituït per resoldre conflictes sorgits del comerç i el contacte amb estrangers. En no estar subjecte als ritus estrictes del ius civile, crea solucions d'acord amb la raó natural, forjant el concepte de ius gentium. D'aquesta pràctica jurisdiccional sorgeix el ius honorarium, un ordenament casuístic i flexible destinat a resoldre supòsits concrets que el dret civil tradicional no podia atendre a causa de la seva rigidesa formal.

PROCÉS Procés de secularització de la jurisprudència romana ERROR FREQÜENT Pensar que a Roma la promulgació de la llei escrita va eliminar la funció dels juristes o que el pretor derogava formalment el ius civile. El pretor no derogava les lleis civils, sinó que atorgava noves vies processals o denegava accions per corregir-ne la rigidesa pràctica.

Tipologia d'accions pretòries Per superar les mancances o la iniquitat material del ius civile, el pretor urbà va emprar el procediment formulari concedint categories d'accions innovadores: Monopoli pontifical Control secret de fórmules i accions rituals 1 Llei XII Taules (451 aC) Fixació escrita dels principis consuetudinaris 2 Divulgació de Gneu Flavi (304 aC) Publicació oberta de les accions judicials 3 Dictàmens de Tiberi Coruncani Ensenyament públic i laic de la pràctica jurídica 4 Activitat pretòria i juristes laics Tasques de cavere, agere i respondere amb el pretor 5 Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 12 Accions fictícies: el magistrat ordena al jutge donar per existent un fet que en realitat no ha succeït (o ignorar-ne un d'esdevingut) a fi d'evitar una resolució formalment vàlida segons el dret civil però manifestament injusta.

Accions de transposició de persona: en la fórmula processal es designa com a demandat un individu que va intervenir en el negoci (per exemple, una persona dependent), però en la part condemnatòria s'ordena dirigir la sentència contra una altra (com ara el paterfamilias), salvant la irresponsabilitat directa que establia el dret civil. Accions in factum: el pretor ordena sancionar directament situacions de fet no previstes ni tutelades pel ius civile, generant de manera efectiva nou dret substantiu davant conductes doloses.

Mitjançant aquests expedients tècnics, el dret de la República va combinar la fidelitat a les arrels ciutadanes amb la capacitat d'adaptar-se a les transformacions econòmiques d'una societat en plena expansió mediterrània. COMPROVA-HO 13 Com aconseguia una acció fictícia corregir una conseqüència injusta del ius civile? IDEES CLAU El dret primitiu romà arrencava dels mores maiorum i de la vinculació indissoluble entre religió (fat/nefas) i dret (ius). El procediment civil ordinari es trobava dividit en dues fases: la fase in iure davant el magistrat i la fase apud iudicem davant el jutge privat.

La Llei de les XII Taules (451 aC) va respondre al conflicte patrici-plebeu i va plasmar per escrit les regles consuetudinàries per limitar l'arbitrarietat. La secularització de la jurisprudència es va consolidar amb la publicació de les accions de Gneu Flavi (304 aC) i les consultes públiques de Tiberi Coruncani. El pretor urbà (367 aC) i el pretor peregrí (242 aC) van donar lloc al ius honorarium mitjançant accions fictícies, in factum i de transposició de persona. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. En què es diferenciaven les competències de la fase in iure i de la fase apud iudicem en el procés romà? 15. Per quin motiu es va instituir el pretor peregrí l'any ? 16.

Com funcionava tècnicament una acció pretòria amb transposició de persona? 242 aC Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 13 DRET ROMÀ 3 Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions EN ACABAR SABRÀS Distingir l'articulació del poder al Principat d'August davant l'autocràcia del Dominat. Classificar els diferents tipus de constitucions imperials que integren el ius novum. Explicar la contraposició entre ius vetus i ius novum, així com la diferència entre leges i iura. Analitzar els motius de la codificació imperial i el contingut del Codi Teodosià.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com pot un governant alterar radicalment un sistema jurídic sense derogar explícitament cap de les seves lleis antigues? El Principat d'August i la transformació institucional La crisi política i social del segle I aC va conduir a la fallida del model republicà i a la instauració d'un nou ordre l'any 27 aC amb August. Aquest règim es va caracteritzar per una dualitat constitucional aparent: una diarquia formal on coexistien les velles institucions republicanes i l'emergent poder personal del príncep. Tanmateix, aquesta façana amagava una absorció progressiva de les competències estatals.

El fonament del poder d'August combinava dos conceptes clau: l'auctoritas, entesa com el reconeixement i prestigi social que atorgava una influència moral suprema, i la potestas, la capacitat de comandament polític i coercitiu de la comunitat. Mitjançant aquesta síntesi, el príncep va neutralitzar els contrapesos republicans sense necessitat d'abolir-los formalment: Assemblees populars: La gran extensió territorial de l'Imperi feia inviable la reunió dels ciutadans. Encara que August va mantenir la ficció de convocar comicis per aprovar algunes lleis, les assemblees van perdre tota eficàcia real fins a extingir-se.

Magistratures: Els magistrats van passar a ser designats directament pel príncep. L'emperador es va situar com el seu superior jeràrquic indiscutible, amb potestat plena per revisar i sentenciar en grau d'apel·lació qualsevol assumpte jurisdiccional. Senat: Va deixar de ser un òrgan consultiu independent per esdevenir una cambra de ressonància dels projectes imperials. A través de la oratio principis (el discurs pronunciat pel príncep davant la cambra), l'emperador manifestava la seva voluntat política, que el Senat ratificava mecànicament mitjançant senatconsults normatius dotats de força legal obligatòria.

Jurisprudència: La interpretació lliure dels juristes es va subordinar al poder imperial mitjançant la concessió del ius respondendi ex auctoritate principis, un privilegi atorgat exclusivament a certs juristes afins per emetre dictàmens emparats pel prestigi del governant. Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 14 COMPROVA-HO 18 Com va aconseguir August buidar de contingut l'activitat judicial dels magistrats republicans sense suprimir el seu càrrec?

Fonts del dret imperial: constitucions imperials i ius novum Amb la desactivació progressiva de la legislació comicial, els edictes pretorials i la jurisprudència independent, la voluntat imperial va passar a ser la font primària de creació jurídica. Aquest conjunt d'actes normatius va rebre posteriorment la denominació genèrica de constitucions imperials (constitutiones principum) i va originar el bloc conegut com a ius novum. Tipus de constitució Destinataris principals Funció i contingut Edictes (edicta) Tots els habitants de l'Imperi o d'un territori Mandats de compliment obligatori fonamentats en el poder d'imperium del príncep.

Mandats (mandata) Governadors provincials i funcionaris Directrius administratives i instruccions de servei intern per gestionar els territoris. Rescriptes (rescripta) Particulars o magistrats Dictàmens o respostes de la cancelleria imperial sobre dubtes i controvèrsies jurídiques concretes. Decrets (decreta) Litigants d'una causa judicial Sentències i resolucions dictades directament pel príncep quan actuava en la seva jurisdicció.

Aquesta transformació de les fonts va consolidar una divisió substancial en l'ordenament romà: d'una banda, el ius vetus, integrat per les regles del dret civil i del dret pretorià (vegeu «Dret romà — L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium»), que va restar petrificat en assecar-se les seves vies de producció; d'altra banda, el ius novum, emanat de la voluntat del príncep per respondre a les necessitats de l'Imperi.

DEFINICIÓ El ius vetus és el conjunt del dret tradicional romà (lleis comicials, senatconsults republicans, edictes pretorials i doctrina clàssica) que va quedar immobilitzat i sense capacitat d'adaptació autònoma durant el Principat davant l'expansió del ius novum imperial. Aquesta evolució material va anar acompanyada d'una ruptura processal determinant. El vell procediment formulari dividit en dues etapes (in iure davant el magistrat i apud iudicem davant un jutge ciutadà àrbitre) va ser desplaçat pel procediment extraordinem (cognitio extra ordinem).

En aquest nou esquema burocràtic, desapareix la fase arbitral: un funcionari-jutge delegat per l'emperador assumeix la instrucció completa del plet, la valoració de la prova i l'emissió de la sentència, aplicant directament les constitucions imperials i unificant l'administració de justícia arreu del territori (tant a la ciutat de Roma com a tot l'orbe). Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 15 COMPROVA-HO 19 En què es diferencia formalment un rescriptum d'un decretum?

ESQUEMA Fonts del dret a la Roma imperial El Dominat i la concepció autocràtica del dret Després de la crisi del segle III dC, l'arribada al poder de l'emperador Dioclecià l'any 284 dC va liquidar qualsevol vestigi republicà i va inaugurar el Dominat. L'emperador va deixar de projectar-se com el primer dels ciutadans (princeps) per autodefinir-se com a senyor absolut (dominus). La successió política va tendir a consolidar-se per via dinàstica i el sobirà es va convertir en l'única font de producció jurídica existent: la llei encarnada o lex animata (dret vivent). Aquesta sacralització del monarca es va reforçar amb l'evolució religiosa de l'Estat romà.

Després de les persecucions de Dioclecià, l'emperador Constantí va atorgar l'any 313 dC la tolerància religiosa . Més endavant, l'any 380 dC, l'emperador Teodosi I va proclamar el cristianisme com a confessió oficial de l'Imperi, fet que va afavorir la integració de l'Església dins les estructures imperials i va conferir un caràcter de dret diví a la potestat autocràtica. ERROR FREQÜENT Confondre la primera etapa de tolerància amb la declaració del cristianisme com a religió oficial. Constantí només va atorgar tolerància i llibertat de culte als cristians l'any 313 dC; l'oficialització de l'Església no va arribar fins al mandat de Teodosi I l'any 380 dC.

Simultàniament, la societat tardoromana va experimentar una crisi urbana generalitzada i una ruralització creixent de l'economia.

La població va retornar als camps, la distància amb els centres de decisió es va eixamplar i l'absència d'un mecanisme eficaç de difusió oficial de les normes va provocar Ius novum (constitucions imperials) Dret creat pel príncep Edictes Ordres generals per imperium Mandats Instruccions per a funcionaris Rescriptes Respostes a dubtes concrets Decrets Sentències de la cort imperial Ius vetus (dret petrificat) Ordenament tradicional republicà Ius civile i ius honorarium Lleis antigues i edictes pretorials Iura clàssics Doctrina de juristes difunts Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 16 una greu incertesa jurídica.

Davant la ignorància de les constitucions imperials vigents, els conflictes es resolien sovint mitjançant pràctiques consuetudinàries de base local. COMPROVA-HO 20 Quina implicació jurídica té anomenar a l'emperador del Dominat «lex animata»? La dualitat entre leges i iura i les codificacions tardoromanes En el període baiximperial, la totalitat de l'ordenament jurídic s'estructurava al voltant de dues masses documentals contraposades: Leges: Les constitucions imperials emanades de la cancelleria imperial, a través de les quals l'emperador ordenava la societat i regulava la vida civil i administrativa.

Iura: Els escrits, comentaris i tractats elaborats pels juristes clàssics de períodes anteriors ja desapareguts. Com que la capacitat creativa dels jurisconsults s'havia extingit completament, aquest material es coneixia exclusivament mitjançant compendis i versions d'autors posteriors, fet que generava nombrosos dubtes d'autenticitat. Per combatre la dispersió i garantir la certesa jurídica, es van ordenar les disposicions imperials vigents en col·leccions o codis. Els primers reculls van seguir l'estructura temàtica típica dels edictes clàssics.

Davant les dificultats per controlar les fonts i evitar manipulacions judicials, l'emperador Teodosi II va impulsar la primera gran obra oficial d'aquest període. Després del fracàs d'un projecte inicial més ambiciós, una segona comissió va recopilar les constitucions imperials dictades des de l'època de Constantí cap endavant: el Codi Teodosià. En aquesta compilació es van registrar exclusivament les leges, deixant fora els iura per impedir la incorporació de textos alterats o apòcrifs. Malgrat aquesta sistematització oficial, la pràctica jurídica quotidiana de les províncies va continuar recolzant-se àmpliament en el costum.

CRONOLOGIA Evolució institucional i codificadora de Roma COMPROVA-HO 21 Per quina raó tècnica Teodosi II va excloure els iura del seu recull oficial? 27 aC Inici del Principat d'August i concentració de poders 284 dC Dioclecià instaura el Dominat i la figura del dominus 313 dC Constantí inicia l'etapa de tolerància religiosa 380 dC Teodosi I declara el cristianisme religió oficial Segle V dC Promulgació del Codi Teodosià de leges oficials Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 17 IDEES CLAU August va iniciar el Principat l'any 27 aC combinant la seva auctoritas personal amb la potestas per buidar d'eficàcia les assemblees i magistratures republicanes.

El control sobre la jurisprudència es va formalitzar mitjançant el ius respondendi ex auctoritate principis, subordinant els juristes al suport del governant. Les constitucions imperials (edictes, mandats, rescriptes i decrets) van configurar el ius novum, aplicat en seu judicial mitjançant el procediment extraordinem. El Dominat inaugurat per Dioclecià l'any 284 dC va transformar el príncep en dominus i lex animata, assistit pel cristianisme com a suport diví del poder. L'ordenament tardoromà es dividia entre leges (voluntat de l'emperador) i iura (jurisprudència clàssica morta), fet que va desembocar en la recopilació oficial del Codi Teodosià. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22.

Com operava el procediment extraordinem en comparació amb el judici republicà tradicional? 23. Quina funció tenia l'oratio principis en el funcionament del Senat durant el Principat? 24. Quina diferència conceptual separa les leges dels iura en l'etapa del Dominat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quin col·legi custodiava i monopolitzava en origen les fórmules processals a la Roma primitiva? 26. Quina fita transcendental va protagonitzar Gneu Flavi l'any 304 aC? 27. Com es defineix l'edicte perpetu emès pel pretor en assumir el seu càrrec?

El senat de patricis a) El tribunal dels pretors b) El col·legi de pontífexs c) El col·legi dels decemvirs d) La creació del càrrec de pretor urbà a) La redacció del primer edicte perpetu b) La publicació del formulari de les accions de llei c) La promulgació de la Llei de les XII Taules d) El programa d'actuació vinculant durant tot el mandat a) Una sentència ferma dictada davant del jutge privat b) Un codi legal immutable vigent diversos segles c) Una resolució extraordinària acordada amb el Senat d) Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 18 28. Quina funció complia una acció pretòria in factum? 29.

Quin privilegi va utilitzar August per vincular les opinions dels juristes a la seva autoritat? 30. Quin tipus de constitució imperial contenia ordres dirigides específicament a governadors i funcionaris? 31. Quin emperador va establir una primera etapa de tolerància cap als cristians l'any 313 dC? 32. Què va recollir el Codi Teodosià aprovat en temps de Teodosi II? 4 Romanització — Conquesta i integració jurídica de la península Ibèrica EN ACABAR SABRÀS Explicar les fases militars i els factors materials que van fer possible la romanització d'Hispània. Distingir l'estatus jurídic entre ciutadans plens, llatins i peregrins a les províncies romanes.

Analitzar l'impacte de les concessions jurídiques de Vespasià (73-74 dC) i de Caracal·la (212 dC). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 ¿Podia un habitant indígena de la península Ibèrica utilitzar els tribunals i contractes de Roma durant els primers anys de la conquesta?

Fingir la concurrència d'un fet no esdevingut a) Tutelar una situació fàctica desatesa pel dret civil b) Traslladar la condemna a un altre patrimoni c) Reclamar un deute regulat exclusivament pel Senat d) Cognitio extra ordinem a) Ius respondendi ex auctoritate principis b) Oratio principis davant el Senat c) Imperium maius et infinitum d) Edicta a) Rescripta b) Decreta c) Mandata d) Teodosi II a) Dioclecià b) Teodosi I c) Constantí d) Costums processals dels pobles provincials a) Exclusivament tractats doctrinals de iura clàssics b) Edictes republicans i senatconsults antics c) Només constitucions imperials des de Constantí d) Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 19 El context previ i les fases militars de la conquesta Abans de l'arribada dels romans, la península Ibèrica no gaudia de cap cohesió política ni d'un sistema jurídic compartit: cada poble indígena disposava de les seves pròpies regles comunitàries i estructures de poder.

La incorporació de la Península a l'òrbita de Roma es va produir en el marc de la seva pugna estratègica contra Cartago pel control del Mediterrani occidental durant el segle III aC. Després de la Primera Guerra Púnica, ambdues potències van fixar les seves respectives àrees d'influència mitjançant el Tractat de l'Ebre (226 aC), en el qual Asdrúbal es comprometia a no travessar aquest riu cap al nord a canvi que Roma reconegués l'hegemonia cartaginesa al sud. No obstant això, el pacte d'aliança formalitzat per Roma amb la ciutat de Sagunt va precipitar la ruptura de l'acord i l'esclat de la Segona Guerra Púnica.

L'any 218 aC, les legions comandades per Gneu Corneli Escipió van desembarcar a Empúries, inaugurant així la conquesta hispànica. L'ocupació romana del territori no va ser un procés lineal ni continu, sinó que es va desenvolupar al llarg de més de dos segles mitjançant pressió militar i maniobres polítiques, articulades en tres fases principals: CRONOLOGIA Fases de la conquesta militar d'Hispània COMPROVA-HO 34 Quina transcendència militar i geopolítica va tenir el desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries l'any 218 aC?

Primera fase de conquesta militar (218 aC – 133 aC): les operacions es van centrar a expulsar el poder cartaginès i establir pactes d'amistat amb les comunitats indígenes. El territori ocupat es va estructurar en dues demarcacions administratives: Hispania Citerior i Hispania Ulterior, orientades a l'explotació dels recursos i el domini dels habitants, mentre els pobles de l'interior que oferien serveis mercenaris constituïen una amenaça constant. 1 Segona fase d'expansió pacífica (133 aC – 33 aC): amb un creixement territorial reduït, aquesta etapa es caracteritzà per l'arrelament dels patrons de vida romans, el desenvolupament de relacions mercantils i la fundació de colònies i municipis.

2 Tercera fase de conquesta militar (29 aC – 19 aC): campanyes bèl·liques liderades per l'emperador August per sotmetre els càntabres i asturs amb l'objectiu d'assegurar fronteres naturals. Una insurrecció posterior l'any 19 aC va ser sufocada amb gran duresa pel general Agripa, liquidant la resistència indígena i estabilitzant Hispània com a província pacificada. 3 218 aC Desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries. 218 - 133 aC Conquesta militar, divisió en Ulterior i Citerior. 133 - 33 aC Expansió pacífica, comerç i fundació de colònies. 29 - 19 aC Guerres contra càntabres i asturs; fi de la resistència.

Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 20 Mecanismes estructurals d'assimilació social i cultural La romanització fa referència al procés mitjançant el qual les comunitats autòctones van anar adoptant els models organitzatius, culturals, socials i lingüístics de Roma. Aquesta integració no va ser uniforme: a l'est i al sud peninsular, territoris amb un grau superior d'urbanització i civilització prèvia, l'assimilació va ser ràpida i profunda; en canvi, a les zones del centre i del nord, amb societats més fragmentàries i primitives, la penetració va ser notablement lenta i conflictiva.

Els eixos materials que van fer possible aquest canvi estructural van ser: La llengua llatina: instrument primordial per a la difusió cultural i l'administració, que va exigir als indígenes assumir les categories mentals i conceptuals de la civilització romana per participar en la vida pública. La xarxa urbana (colònies i municipis): la ciutat va funcionar com la cèl·lula bàsica de control polític i convivència. La sortida de ciutadans romans empobrits de la metròpoli va nodrir la creació de nous nuclis a la Península.

Es van diferenciar dues tipologies: les colònies, assentaments de nova fundació amb pobladors romans, i els municipis, comunitats indígenes preexistents dotades d'un règim municipal romà. L'exèrcit i els campaments militars: les bases legionàries enclavades en punts estratègics es van articular a semblança de municipis, afavorint el contacte continu i les relacions familiars mixtes amb els naturals de la zona. A més, la incorporació d'indígenes a les tropes auxiliars de les legions va constituir una de les vies més potents d'assimilació.

L'explotació minera: va comportar la mobilització de grans contingents de mà d'obra i recursos, sotmetent la població autòctona a les disciplines productives i laborals de Roma. La xarxa viària: la construcció de calçades va vertebrar el territori, impulsant el comerç interregional, el desplaçament ràpid dels contingents militars i l'eficàcia del control administratiu central. ERROR FREQÜENT És un greu error en els exàmens presentar la romanització com un fenomen homogeni en el temps i en l'espai.

Mentre que la Bètica i el litoral mediterrani van assimilar amb celeritat l'idioma, el dret i el model urbà, l'àrea cantàbrica i astur va mantenir un fort aïllament i resistència armada fins al final del segle I aC, conservant bona part dels seus costums autòctons durant segles. COMPROVA-HO 35 Quina distinció essencial existia entre una colònia i un municipi en la política urbana romana a Hispània?

La gradació de l'estatus jurídic personal a les províncies D'acord amb els principis del dret civil de Roma (sobre el concepte de ius civile, vegeu «Dret romà — L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium»), la condició jurídica de cada persona depenia directament de la seva posició dins la comunitat política (l'anomenat status civitatis). A les províncies pacificades coexistien tres categories personals clarament diferenciades: Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 21 Condició jurídica Definició i capacitat jurídica Dret aplicable Civis optimo iure Ciutadà romà de ple dret.

Titular de totes les prerrogatives públiques (dret de vot i d'accés a magistratures) i privades. Plena vigència de l'ordenament jurídic romà en qualsevol àmbit relacional. Latini Condició intermèdia derivada d'antics lligams de veïnatge i pactes històrics. Beneficiaris del ius lati. Accés al dret romà exclusivament en l'àmbit patrimonial i negocial (contractes, comerç i successions), regint-se pel seu dret d'origen en la resta. Peregrini Habitants lliures de les ciutats i províncies sotmeses i pacificades per Roma que no posseïen la ciutadania ni la llatinitat. Es regien pels seus respectius drets vernacles locals; existien tants drets com comunitats indígenes.

La romanització jurídica va consistir precisament en el procés històric d'extinció d'aquests múltiples ordenaments vernacles locals dels peregrins fins a assolir l'aplicació universal i uniforme del dret romà a tots els pobladors peninsulars. COMPROVA-HO 36 Quin abast concret tenia el ius lati enfront de la ciutadania romana de ple dret?

Evolució i fites de la romanització jurídica peninsular La trajectòria que va conduir a la unitat jurídica peninsular es divideix en tres etapes fonamentals: Des de la conquesta fins a la concessió de la llatinitat per Vespasià (218 aC – 73/74 dC): en aquest primer període, la gran majoria de la població hispànica manté la condició de peregrina, mentre la ciutadania o la llatinitat s'atorguen de forma restrictiva i aïllada com a recompensa a determinats nuclis o individus lleials. Aquest panorama canvia radicalment quan l'emperador Vespasià concedeix la llatinitat menor a tots els municipis d'Hispània l'any 73-74 dC.

Mitjançant aquesta mesura, tots els provincials hispans adquireixen el ius lati patrimonial. 1 De la concessió de Vespasià a la ciutadania universal de Caracal·la (73/74 dC – 212 dC): període de transició accelerada marcat per la progressiva assimilació de les elits urbanes al cos de ciutadans romans a través de l'exercici de càrrecs als governs municipals. L'any 212 dC, l'emperador Caracal·la promulga la cèlebre Constitutio Antoniniana, mitjançant la qual estén la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi. Amb aquesta disposició desapareix formalment la condició de peregrí a Hispània i s'estableix la unificació jurídica oficial.

2 Des de la ciutadania universal fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident (212 dC – 476 dC): fase en què el dret oficial imperial (integrat per leges i iura, sobre els quals vegeu «Dret romà — Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions») ha de conviure amb el contrapunt del dret de la pràctica i els costums locals fins a la desintegració final de les estructures d'Occident l'any 476 dC.

3 Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 22 PER RECORDAR-HO Recorda la regla dels tres salts d'estatus: comences amb diversitat absoluta de drets indígenes (fins al 73 dC); fas el pas intermedi cap al patrimoni romà amb la llatinitat de Vespasià (73-74 dC); i arribes a la igualtat jurídica total amb la Constitutio Antoniniana de Caracal·la (212 dC). IDEES CLAU Abans de la conquesta romana, la península Ibèrica mancava d'unitat política i jurídica, coexistint múltiples ordenaments vernacles independents. La conquesta es va iniciar l'any 218 aC amb el desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries i es va perllongar fins al 19 aC amb la submissió de càntabres i asturs.

L'estatus personal es dividia originàriament en ciutadans (cives optimo iure), llatins (ius lati, limitat a l'esfera patrimonial) i peregrins (subjectes als seus respectius drets indígenes). L'emperador Vespasià va concedir la llatinitat menor a Hispània entre els anys 73 i 74 dC. La Constitutio Antoniniana de Caracal·la (212 dC) va universalitzar la ciutadania romana a tots els lliures de l'Imperi, eliminant la categoria de peregrí. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. ¿Quina conseqüència jurídica directa va comportar la concessió de la llatinitat menor per part de l'emperador Vespasià l'any 73-74 dC per als habitants d'Hispània? 38.

¿En què consistia la diferència de règim jurídic entre una colònia i un municipi a l'Hispània romana? 39. ¿Quin efecte va produir la promulgació de la Constitutio Antoniniana l'any 212 dC sobre la pluralitat d'ordenaments a la Península? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. ¿Quin tractat internacional de 226 aC va fixar el riu Ebre com a límit d'influència militar? 41. ¿Qui va encapçalar el desembarcament legionari a Empúries el 218 aC? 42. ¿Quin abast reconeixia exclusivament el ius lati als individus de condició llatina?

Pacte de Sagunt a) Tractat de l'Ebre b) Foedus de Toledo c) Tractat d'Empúries d) Octavi August a) Vespasià b) Marc Vipsani Agripa c) Gneu Corneli Escipió d) Cap dret sota lleis romanes a) Només dret de matrimoni b) Relacions patrimonials i mercantils c) Accés directe al Senat d) Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 23 43. ¿Quina reforma imperial va concedir la ciutadania universal als lliures de l'Imperi l'any 212 dC?

Llatinitat de Vespasià a) Constitutio Antoniniana b) Llei de les XII Taules c) Codi Teodosià d) Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 24 5 El regne tolosà i toledà: fites legislatives i dret de la pràctica EN ACABAR SABRÀS Identificar les etapes històriques dels visigots des del foedus del 418 fins al regne de Toledo. Explicar la tensió entre el monopoli legislatiu monàrquic i el dret consuetudinari de la pràctica. Comparar les teories de la personalitat i de la territorialitat sobre la legislació visigòtica. Descriure el procés d'unificació jurídica assolit amb la promulgació del Liber Iudiciorum.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com podia un poble militarment vencedor respectar i adoptar les normes jurídiques de l'Imperi que acabava de sotmetre? L'assentament dels pobles germànics a l'Occident europeu no va implicar una supressió sobtada de la civilització clàssica, sinó una progressiva adaptació del seu llegat jurídic i institucional a noves realitats de poder.

Dret visigòtic 5 El regne tolosà i toledà: fites legislatives i dret de la pràctica 6 El Liber Iudiciorum a Catalunya: transformacions judicials i pervivència Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 25 ESQUEMA Evolució del dret i institucions visigòtiques De les migracions federades a la monarquia de Toledo Originàriament procedents d'Escandinàvia, els visigots eren un poble nòmada organitzat en assemblees de guerrers amb estructures socials marcadament igualitàries. Diverses tensions demogràfiques, canvis climàtics i la pressió exercida per pobles asiàtics van empènyer el seu desplaçament cap a les fronteres imperials.

L'emperador Valent va permetre la seva entrada als dominis romans sota la promesa d'avituallament. Els incompliments en el subministrament logístic van desencadenar una revolta que culminà en la desfeta imperial a la batalla d'Adrianòpolis. Posteriorment, l'emperador Teodosi va assignar-los terres a Mèsia i Tràcia. El contacte estret amb Roma transformà les estructures gòtiques mitjançant dos elements bàsics: l'adopció de la monarquia com a institució a semblança de la romana —encarnada pel cabdill Alaric l'any 395— i la recepció del cristianisme arrià difós pel bisbe Úlfila.

Després de recórrer els Balcans, Alaric va marxar contra Roma i finalment la pren amb el propòsit d'anorrear l'Imperi per establir un regne got. No obstant això, el seu successor Ataülf va alterar aquesta estratègia: conscient de la manca de recursos humans per substituir completament les estructures romanes, va comprendre que només la col·laboració atorgaria legitimitat a la monarquia davant la majoria de població romana. Ataülf va pactar amb les autoritats imperials i va contreure matrimoni amb la germanastra de l'emperador Honori. Honori va emprar el contingent visigot com a força pacificadora a Hispània.

Aquesta col·laboració va cristal·litzar en el Foedus de l'any 418 signat entre Honori i el rei Vàlia: els visigots van obtenir terres a la província d'Aquitània (amb capital a Tolosa) i van assumir funcions com a forces d'ordre federades al servei de Roma.

Etapa tolosana Del foedus a Vouillé Assentament a Aquitània Pacte federat del 418 Lleis Teodoricianes i Euric Fixació del repartiment i costums Breviari d'Alaric (506) Compilació de leges i iura Etapa toledana Monarquia catòlica i centralitzada Unitat de fe (589) Conversió al catolicisme de Recared Liber Iudiciorum (654) Monopoli legal exclusiu de Recesvint Revisió d'Ervigi (681) Actualització i difusió de vulgates Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 26 El regne tolosà es va mantenir fins a la derrota a la Batalla de Vouillé (507 dC) davant els francs, xoc bèl·lic on morí el monarca Alaric II.

Aquest desenllaç va precipitar el trasllat definitiu del centre de gravetat visigot cap a la península Ibèrica, establint la capital a Toledo. Fins a la invasió musulmana del 711 dC, el poble visigot va anar assumint el control polític i administratiu peninsular mitjançant una intensa romanització. COMPROVA-HO 45 Quina raó estratègica va impulsar Ataülf a abandonar la política destructiva d'Alaric per buscar pactes amb Roma?

Legitimació règia i dualitat social: dret oficial enfront de dret de la pràctica Amb la caiguda formal de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 dC, la monarquia visigòtica va perdre la font imperial que sustentava la seva legitimitat (el foedus) en un moment en què les antigues eleccions assembleàries de guerrers ja havien decaigut. La solució institucional definitiva va arribar l'any 589 dC al III Concili de Toledo, on el rei Recared va abjurar de l'arrianisme i va abraçar oficialment el catolicisme, consagrant la unitat religiosa del regne.

Aquesta aliança amb l'Església va dotar el monarca d'una nova autoritat sacra, però no de submissió eclesiàstica: l'Església exercia una supervisió ètica i jurídica mitjançant els concilis. El poble devia submissió al sobirà, però aquest tenia l'obligació estricta de sotmetre's als preceptes cristians; si vulnerava la moral religiosa, els concilis podien autoritzar la seva inhabilitació o substitució.

En el regne visigot, el monopoli legislatiu residia exclusivament en el rei, qui dictava les lleis com a única font reconeguda pel poder públic, en contrast amb la diversitat de fonts pròpia de la tradició romana republicana (vegeu «Dret romà — L'època primitiva i la República: ius civile i ius honorarium»).

Aquesta configuració teòrica va topar amb una profunda contradicció estructural derivada de l'accelerada ruralització iniciada durant el Dominat (vegeu «Dret romà — Del Principat al Dominat: ius vetus, ius novum i codificacions»): Constitució monàrquica formal: rebutjava el costum com a font vàlida i reservava tota potestat de creació del dret a la voluntat expressa del monarca mitjançant la llei. Constitució real de la societat: reflectia una estructura oligàrquica i protofeudalitzada, amb senyors latifundistes que exercien el domini efectiu sobre camperols rústics i regulaven les seves relacions al marge de la llei escrita.

Es va produir així una continuïtat nítida amb la fase baiximperial: convivien un dret oficial (representat originàriament per les leges i els iura del Dominat, continuat per les lleis règies) i un dret de la pràctica consuetudinari, nascut com a adaptació espontània de les normes romanes a les necessitats quotidianes del medi rural. COMPROVA-HO 46 En què consistia la contradicció interna existent entre l'ordre constitucional oficial i la realitat social del regne de Toledo?

Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 27 El debat historiogràfic: personalitat o territorialitat del dret L'aplicació pràctica de les lleis visigòtiques ha estat objecte d'una dilatada controvèrsia doctrinal centrada en la determinació del seu àmbit de vigència: DEFINICIÓ: PRINCIPI DE PERSONALITAT VS. TERRITORIALITAT El principi de personalitat del dret estableix que l'ordenament s'aplica als individus en funció de la seva pertinença ètnica o comunitària d'origen, amb independència de l'espai geogràfic on es trobin.

En contraposició, el principi de territorialitat del dret prescriu que una mateixa norma vincula per igual a tots els habitants d'un territori polític concret sense distinció de nissaga. Segons la tesi personalista tradicional, visigots i hispanoromans coexistien en un mateix espai sota ordenaments jurídics diferenciats: les Lleis Teodoricianes, el Codi d'Euric i la revisió de Leovigild s'haurien dirigit exclusivament a la població gòtica fixant els seus costums ancestrals i el dret de la pràctica, mentre que el Breviari d'Alaric hauria funcionat com a dret exclusiu dels sotmesos romans.

Per contra, el criteri renovador o territorialista manté que l'administració visigòtica gestionava un únic espai polític amb vocació unitària. Des d'aquesta perspectiva, les diferències entre les compilacions no responen a una divisió ètnica dels subjectes, sinó a la naturalesa diversa dels problemes regulats i a les fases de la política dels monarques, els quals legislaven per a tots els súbdits del regne. ERROR FREQÜENT Considerar que les compilacions de dret visigòtic contenien dret purament germànic oposat al romà.

La legislació règia visigoda —des del Codi d'Euric fins al Liber Iudiciorum— va estar plenament impregnada de dret romà vulgar i dels conceptes tècnics del Dominat imperial, allunyant-se ràpidament dels antics costums tribals. COMPROVA-HO 47 Quina diferència fonamental sosté la tesi territorialista respecte a la personalista sobre el Breviari d'Alaric i el Codi d'Euric?

De les primeres lleis al Liber Iudiciorum L'activitat normativa dels monarques visigots va desenvolupar-se en diversos texts fonamentals que reflecteixen la gradual consolidació del seu poder: Cos legislatiu Promulgador Cronologia Finalitat principal i contingut Lleis Teodoricianes Teodoric I i Teodoric II 419 – 466 dC Resoldre els conflictes derivats del repartiment de terres entre terratinents gal·loromans i colons visigots a Aquitània. Codi d'Euric Euric 466 – 484 dC Elevar el dret consuetudinari i de la pràctica a categoria de llei escrita, marcant segons Sant Isidor l'abandonament dels costums gòtics tradicionals.

Història del Dret: Dret xinès, romà i món visigòtic 28 Cos legislatiu Promulgador Cronologia Finalitat principal i contingut Breviari d'Alaric (Lex Romana Visigothorum) Alaric II 506 dC Compilació de leges (Codi Teodosià i constitucions imperials posteriors) i iura acompanyats d'una interpretatio per captar el suport de la noblesa gal·loromana davant l'amenaça franca. Codi de Leovigild Leovigild 568 – 586 dC Revisió i depuració del Codi d'Euric; esmenà ambigüitats del dret de la pràctica per adaptar- lo als nous canvis socioeconòmics.

Liber Iudiciorum Recesvint 654 dC Recopilació de més de 500 lleis que consagra l'ordenament exclusiu de la monarquia, bandejant el dret romà directe i el costum. Amb el regnat de Leovigild va prendre força la intenció de disposar d'un sistema jurídic…