Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MÈTODES DE RECERCA CRIMINOLÒGICA Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Mètodes de Recerca Criminològica: paradigmes, dissenys mostrals, anàlisi correlacional, inferència causal i mètodes qualitatius.

APREN.AI Índex 1 Fonaments de la recerca criminològica i paradigmes científics Definició i pilars del coneixement científic Trets característics del mètode científic Nivells de decisió filosòfica i metodològica Paradigmes dominants: Positivisme/Post-positivisme versus Interpretativisme Metodologies mixtes i tendències contemporànies 2 El procés d'investigació: problemes, preguntes, hipòtesis i mesura El punt de partida: el problema d'investigació Objectius i preguntes d'investigació Construcció teòrica i formulació d'hipòtesis Mesura: de la idea a la variable Conceptualització, operacionalització i índexs Requisits de les categories: exhaustivitat i exclusivitat mútua Fiabilitat i validesa 3 Població, dissenys mostrals i inferència estadística Fonaments del mostreig i etapes del disseny Paràmetres, estadístics i el Teorema del Límit Central Mètodes de mostreig probabilístic Error estàndard, precisió i determinació de la mida mostral Biaix mostral i tècniques de mostreig no probabilístic 4 Investigació quantitativa: anàlisi correlacional i regressió Naturalesa i sentit de la correlació De la covariància al coeficient de Pearson Relacions no lineals i models de regressió múltiple 5 Causalitat, inferència contrafactual i dissenys experimentals La inferència causal i el problema fonamental Els tres requisits metodològics de la causalitat El disseny experimental clàssic i l'assignació aleatòria Alternativa metodològica: els experiments naturals 6 Mètodes qualitatius de recerca criminològica Lògica i fonaments de la recerca qualitativa L'entrevista en profunditat Grups de discussió (focus groups) Observació participant i etnografia Anàlisi de documents secundaris Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 1 7 Resum per repassar Paradigmes i fonaments científics Procés de recerca i operacionalització Mostreig i inferència estadística Anàlisi correlacional i causalitat Tècniques qualitatives de recerca Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 2 1 Fonaments de la recerca criminològica i paradigmes científics EN ACABAR SABRÀS Distingir els dos pilars epistèmics de la ciència: reproductibilitat i falsabilitat. Diferenciar els supòsits ontològics, epistemològics i metodològics del positivisme i l'interpretativisme. Formular dissenys de metodologies mixtes combinant estratègies qualitatives i quantitatives per fases o preguntes.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un estudi criminològic rigorós no es conforma simplement amb testimonis aïllats o impressions del sentit comú? La recerca en criminologia requereix una aproximació rigorosa i estructurada per poder analitzar la criminalitat, els seus efectes i la resposta institucional davant el delicte. ESQUEMA Estructura de la recerca criminològica Definició i pilars del coneixement científic Els mètodes d'investigació constitueixen els processos ordenats i sistemàtics que s'utilitzen per recollir i examinar la informació procedent de la realitat social.

En l'àmbit criminològic, aquestes eines permeten obtenir dades mitjançant instruments empírics com enquestes, entrevistes en profunditat o observació participant, per després analitzar-les mitjançant procediments estadístics o mètodes d'anàlisi qualitativa.

Mètodes d'investigació Procés ordenat de recollida i anàlisi Pilars científics Reproductibilitat i falsabilitat Nivells de decisió Ontologia, epistemologia i metodologia Positivisme Mesura quantitativa i cerca de lleis Interpretativisme Comprensió qualitativa del significat Metodologies mixtes Integració per fases o preguntes Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 3 Davant d'altres formes d'accés al saber, el coneixement científic es diferencia pel fet de recolzar-se de manera indispensable sobre dos pilars epistèmics fonamentals: Reproductibilitat: és la propietat que garanteix que les troballes obtingudes puguin ser replicades de forma independent per altres investigadors i en contextos o moments diferents.

Això exigeix procediments estandarditzats i transparents. Falsabilitat: suposa que qualsevol teoria o hipòtesi ha de ser susceptible de revisió, contrastació empírica i eventual refutació davant de noves evidències. COMPROVA-HO 2 Per què una explicació del comportament delictiu que no admeti proves contràries no es pot considerar científica? Trets característics del mètode científic El mètode d'investigació científica no opera a l'atzar, sinó que es defineix a través d'una sèrie de trets distintius que asseguren la validesa de les seves conclusions: Fàctic: arrenca sempre de l'observació dels fets concrets que ocorren a la realitat social.

Transcendeix els fets: no es limita a descriure la realitat immediata, sinó que construeix teories i models explicatius. Analític: desglossa una situació complexa en els seus elements constituents per examinar els mecanismes interns que els vinculen. Especialitzat: focalitza l'objecte d'estudi segons camps de coneixement delimitats o disciplines concretes. Clar i precís: formula conceptes i preguntes d'investigació sense ambigüitats. Comunicable: fa públic el coneixement a la comunitat i a la societat emprant un llenguatge rigorós i entenedor. Verificable o falsable: posa a prova les hipòtesis teòriques contraposant-les amb la realitat observada.

Metòdic: segueix una planificació ordenada, recolzada en el treball previ i basada en normes tècniques establertes. Sistemàtic: organitza les idees i els descobriments en estructures interconnectades i lògiques. General: integra els fets individuals en marcs d'explicació més amplis. Legal: persegueix la identificació de patrons estables, regularitats o lleis en els fenòmens. Explicatiu: respon a la pregunta de per quines causes o mecanismes succeeixen els fets. Predictiu: projecta el comportament futur dels fenòmens i reconstrueix la seva evolució prèvia a partir de dades actuals. Obert: roman accessible a noves troballes i coneixements que superin o actualitzin les explicacions vigents.

Útil: en cercar la veritat factual, aporta eines teòriques i empíriques per transformar i intervenir sobre la realitat social. Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 4 COMPROVA-HO 3 En quin sentit es diu que el mètode científic és alhora analític i sintètic o legal? Nivells de decisió filosòfica i metodològica Quan s'inicia una investigació criminològica, l'elecció de les tècniques concretes està guiada per posicionaments conceptuals previs.

Aquestes decisions s'estructuren en tres nivells jeràrquics i interconnectats: Aquesta articulació conceptual s'emmarca en el concepte de paradigma: una perspectiva teòrica compartida per la comunitat científica que ofereix directrius fermes per escollir els temes rellevants, formular hipòtesis i seleccionar les tècniques empíriques adequades.

Paradigmes dominants: Positivisme/Post-positivisme versus Interpretativisme Dins les ciències socials i la criminologia, conviuen dos grans marcs paradigmàtics en tensió continuada: Dimensió Positivisme / Post-positivisme Interpretativisme / Constructivisme Ontologia Realisme ingenu (la realitat és exterior, objectiva i cognoscible com una cosa) o realisme crític (la realitat existeix, però només es coneix de forma imperfecta i probabilística). Constructivisme i relativisme: existeixen múltiples realitats socials construïdes pels significats subjectius que els individus atribueixen a les seves accions. Epistemologia Dualisme i objectivitat.

Separació estricta entre investigador i objecte d'estudi. Recerca de lleis generals i relacions causals. Absència de dualisme. Interacció directa entre l'investigador i el subjecte estudiat. L'objectiu prioritari és la comprensió del sentit i el significat intern. Enfocament metodològic Predomini del mètode deductiu i anàlisi per variables. Procediments estandarditzats i manipulatius o quasi- experimentals. Predomini del mètode inductiu i anàlisi holística per casos. Interacció empàtica orientada a generar teories arrelades a la realitat observada.

Nivell ontològic: reflexiona sobre la naturalesa de la realitat social i el vincle entre els individus i el món exterior (què és el món i com existeix la realitat que volem estudiar). 1 Nivell epistemològic: debat què constitueix el coneixement vàlid i per quins camins podem accedir-hi (quina relació s'estableix entre la persona investigadora i l'objecte investigat). 2 Nivell metodològic: determina les estratègies, eines i procediments concrets que resulten més idonis per recollir i examinar les dades segons els compromisos ontològics i epistemològics adoptats.

3 Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 5 Dimensió Positivisme / Post-positivisme Interpretativisme / Constructivisme Recollida de dades Enquestes estructurades, registres oficials i bases de dades estandarditzades. Entrevistes en profunditat, grups de discussió, estudis de cas i observació participant. Anàlisi de dades Procediments estadístics i models matemàtics. Anàlisi temàtic del discurs i teoria fonamentada (Grounded theory). ERROR FREQÜENT Creure que el positivisme i l'interpretativisme són enfocaments irreconciliables que obliguen a triar de manera exclusiva entre números o paraules és un error molt estès en els exàmens.

Els paradigmes guien la mirada, però les tècniques d'investigació són complementàries. Metodologies mixtes i tendències contemporànies Les metodologies mixtes superen la divisió rígida entre paradigmes integrant instruments quantitatius i qualitatius dins d'una mateixa investigació criminològica. Aquesta combinació s'articula habitualment mitjançant dos formats principals: Combinació per fases: sovint s'empren primer mètodes qualitatius en una fase exploratòria per identificar fenòmens emergents, comprendre casos atípics o extrems i generar hipòtesis de treball; posteriorment, s'utilitzen tècniques quantitatives per contrastar aquestes hipòtesis a gran escala i establir connexions causals.

Combinació per preguntes: es destinen eines diferents a dimensions diferents de la recerca, de manera que les dades qualitatives expliquen el 'com' i el 'sentit' mentre que les dades quantitatives mesuren la magnitud i la freqüència de la conducta. En el context internacional actual, la pràctica criminològica presenta biaixos geogràfics marcats: als Estats Units predomina la tradició quantitativa, sovint vinculada a les demandes d'organismes públics i agències oficials, mentre que a Europa té una presència majoritària l'enfocament qualitatiu.

Pel que fa a les noves tendències d'innovació metodològica, bona part dels desenvolupaments recents prové de l'esfera quantitativa, particularment mitjançant l'anàlisi de dades massives (Big Data), l'aprenentatge automàtic (machine learning) i la formalització estadística de la inferència causal (vegeu «Causalitat, inferència contrafactual i dissenys experimentals»). COMPROVA-HO 4 Com s'organitza una recerca de mètodes mixts que utilitza una combinació per fases?

Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 6 IDEES CLAU Els dos pilars del coneixement científic són la reproductibilitat (possibilitat de repetir els resultats) i la falsabilitat (capacitat de sotmetre les teories a contrastació i refutació empírica). L'elecció metodològica no és neutral: depèn dels supòsits ontològics (la naturalesa de la realitat) i epistemològics (com coneixem la realitat). El positivisme busca identificar patrons o lleis generals mitjançant variables i dades quantitatives, mentre que l'interpretativisme cerca comprendre els significats individuals i subjectius de l'acció social.

Les metodologies mixtes permeten superar la dicotomia paradigmàtica combinant aproximacions per fases d'investigació o per diferents preguntes d'estudi. Geogràficament, la investigació als Estats Units és principalment quantitativa, mentre que a Europa predomina la recerca qualitativa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia el realisme crític del post-positivisme respecte al realisme ingenu del positivisme clàssic? 6. Quines diferències geogràfiques i tendències metodològiques s'observen avui dia en la criminologia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin concepte descriu la capacitat d'una teoria de ser sotmesa a revisió i refutada per l'evidència?

8. Com concep l'interpretativisme la naturalesa de la realitat social en el pla ontològic? 9. Quina funció té la fase qualitativa en un disseny metodològic mixt estructurat per fases?

Especialització a) Falsabilitat b) Reproductibilitat c) Dualisme ingenu d) Com una realitat construïda per significats subjectius a) Com una entitat independent governada per lleis mecàniques b) Com una veritat objectiva directament observable i mesurable c) Com un conjunt de variables numèriques perfectament quantificables d) Assegurar una mostra representativa de tota la població a) Calcular paràmetres i models de regressió estadística b) Generar hipòtesis i explorar la dinàmica de casos extrems c) Establir relacions definitives de causa i efecte d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 7 10.

Quina tradició metodològica és majoritària en la recerca criminològica als Estats Units? 2 El procés d'investigació: problemes, preguntes, hipòtesis i mesura EN ACABAR SABRÀS Classificar els problemes, objectius i preguntes d'investigació segons la seva finalitat i estructura. Formular hipòtesis deduïdes de teories i vinculades a preguntes d'investigació. Seguir el procés d'operacionalització des de la idea abstracta fins a la construcció d'índexs compostos. Verificar els criteris d'exhaustivitat i exclusivitat mútua en un sistema de categories. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si una bàscula sempre marca exactament dos quilos de més, és un instrument fiable o és vàlid?

El punt de partida: el problema d'investigació Tota recerca científica comença amb un problema d'investigació, entès com una expressió general d'interès orientada a adquirir coneixement nou sobre un fenomen determinat. Aquest interès pot sorgir de la voluntat d'avaluar una política pública, d'establir l'abast d'un problema social o d'entendre les interrelacions entre diversos factors. Dins de l'àmbit criminològic, els problemes d'investigació es classifiquen en tres modalitats principals: Problema teòric: vinculat a debats conceptuals de causa-efecte; se sol expressar com una predicció abstracta.

Problema pràctic: orientat a descriure la magnitud o avaluar la rellevància d'un problema social concret. Problema empíric: centrat a aprendre d'un fenomen observat directament en la realitat, identificant els seus trets centrals i les motivacions del seu desenvolupament. Objectius i preguntes d'investigació Mentre que el problema representa la porta d'entrada a la recerca, els objectius d'investigació concreten les accions per estructurar-ne la resposta. Els objectius han de ser directament avaluables per determinar si s'han assolit i solen ordenar-se de manera seqüencial.

Majoritàriament quantitativa a) Exclusivament etnogràfica b) Estrictament fenomenològica c) Majoritàriament qualitativa d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 8 Tipus d'objectiu Finalitat principal Exemples d'aplicació Demostrar Confirmar o refutar la validesa d'una teoria causal. Avaluar l'efectivitat d'una intervenció o tractament penitenciari. Establir Descriure o determinar patrons rellevants d'una població. Identificar punts en comú, diferències i condicions necessàries o suficients entre casos. Explicar (tipificar) Analitzar un cas en la seva complexitat única o situar-lo com a part d'una categoria general.

Clasificar perfils delictius o tipificar conductes específiques. La pregunta d'investigació tradueix aquest interès en un enunciat interrogatiu. Ha de complir tres característiques fonamentals: ser clara i precisa (on cada terme compta), ser contestable empíricament i resultar rellevant per a la disciplina. Segons el seu focus analític, distingim tres tipus de preguntes: 1. Preguntes de «Per què?»: busquen relacions de causa-efecte i exploren les conseqüències d'accions o normes (per exemple, per què els participants en programes penitenciaris presenten menys probabilitats de reincidir?). 2.

Preguntes de «Què?»: exploren fets o relacions poc conegudes a la recerca de regularitats temporals o entre poblacions (per exemple, quina associació hi ha entre la formació a la presó i la inserció laboral posterior?). 3. Preguntes de «Com?»: analitzen associacions detallades o cadenes d'esdeveniments complexes (per exemple, com afronten l'estigma penal les persones amb condemnes prèvies?). COMPROVA-HO 12 Quina diferència metodològica hi ha entre formular una pregunta de «Què?» i una de «Com?»? Construcció teòrica i formulació d'hipòtesis La recerca no opera en el buit: requereix un marc conceptual.

Una teoria és un conjunt de proposicions relacionades de manera orgànica amb un elevat nivell d'abstracció i generalització. Aquestes proposicions sorgeixen de regularitats observades, van més enllà dels fets concrets i permeten transferir el coneixement a nous contextos. L'interès d'una teoria depèn directament de si es pot posar a prova mitjançant hipòtesis. Si un marc conceptual resulta confús o imprecís, no admet contrastació empírica ni compleix el principi de falsabilitat (vegeu «Fonaments de la recerca criminològica i paradigmes científics»).

Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 9 DEFINICIÓ Una hipòtesi és un enunciat asseveratiu que vincula una resposta temptativa a la pregunta d'investigació amb el marc teòric de partida. No constitueix una simple conjectura aïllada, sinó una deducció teòrica testable. En els enfocaments qualitatius, la formulació d'hipòtesis s'utilitza sovint en fases exploratòries per obrir noves vies teòriques, mentre que en dissenys quantitatius serveix per contrastar prediccions causals de forma estricta. COMPROVA-HO 13 Per què una hipòtesi no és simplement una resposta qualsevol a una pregunta d'investigació?

Mesura: de la idea a la variable Mesurar consisteix a assignar números o valors d'una variable a dades empíriques per reflectir un concepte teòric. La capacitat de testar hipòtesis depèn completament del rigor d'aquesta mesura. Cap tècnica estadística o analítica avançada pot corregir els defectes d'un mal disseny conceptual o els errors greus de mesurament. La transició des de la teoria pura fins a l'observació requereix tres fases: Conceptualització, operacionalització i índexs La conceptualització és el procés mitjançant el qual es descriu i clarifica un concepte teòric per assignar propietats a les unitats d'anàlisi.

En canvi, la operacionalització defineix les operacions i regles empíriques precises per identificar les manifestacions observables d'aquests conceptes abstractes. Els diferents estats que pot adoptar una variable s'anomenen modalitats, a cadascuna de les quals se li assigna habitualment un codi numèric. Aquest disseny depèn de la font d'informació emprada (enquestes autoadministrades, dades oficials o administratives, observació directa o documents d'arxiu). Quan un concepte presenta una elevada complexitat, no pot ser mesurat amb un sol indicador. Es desglossa aleshores en diverses dimensions i indicadors, que finalment s'agrupen en una propietat operativa anomenada índex compost o índex.

Idea: noció intuïtiva o abstracta que es vol investigar (com ara la influència dels companys). 1 Concepte: contingut semàntic associat a símbols lingüístics i imatges mentals que permet unificar trets concrets (individus, conductes) o abstractes sota una categoria clarament definida. 2 Variable: manifestació observable de la propietat conceptualitzada a la qual s'assignen valors o modalitats. 3 Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 10 Esquema del procés de traducció empírica d'un concepte complex en índex.

EXEMPLE L'estudi de la pressió de grup il·lustra aquest procés: mitjançant una enquesta, es demana als joves amb quina freqüència en l'últim any els amics els han incitat a consumir alcohol, els han insistit que cal emborratxar-se per passar-ho bé o els han ofert substàncies il·lícites. Aquestes preguntes funcionen com a manifestacions empíriques directes del concepte abstracte. L'elecció d'una operacionalització té una dimensió convencional o arbitrària: l'investigador està obligat a justificar i explicitar cada decisió metodològica adoptada. Amb l'acumulació de recerques, s'estableixen consensos disciplinaris sòlids que redueixen aquesta arbitrarietat inicial.

Requisits de les categories: exhaustivitat i exclusivitat mútua Perquè la mesura d'una variable sigui metodològicament correcta, el sistema de categories o modalitats ha de satisfer dos criteris d'assignació indispensables: Exhaustivitat: cada cas observat ha de poder ser classificat en alguna de les categories previstes. Cap individu o observació pot quedar fora del sistema de mesura. Exclusivitat mútua: cada cas ha de poder ser assignat única i exclusivament a una sola categoria. Les opcions no poden solapar-se conceptualment ni operativament.

Fiabilitat i validesa La qualitat del procés de mesura s'avalua a través de dos criteris diferenciats però estretament interconnectats: Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 11 Criteri Definició bàsica Implicació analítica Fiabilitat Capacitat d'un instrument per obtenir resultats consistents, estables i precisos en aplicacions successives. Garanteix que la mesura no fluctuï per variacions atzaroses de l'instrument. Validesa Capacitat de la variable per mesurar realment el concepte abstracte que pretén representar (validesa de constructe). Determina si s'està capturant l'atribut teòric d'interès o una realitat aliena.

ERROR FREQÜENT Confondre estabilitat amb exactitud conceptual. Una alta fiabilitat no garanteix per si mateixa la validesa de constructe de la mesura. Un instrument pot registrar exactament la mateixa puntuació cada vegada que s'aplica (ser molt precís i fiable), però estar mesurant un fenomen diferent al que la investigació pretén estudiar (mancant de validesa). COMPROVA-HO 14 Què ocorreria si un sistema de categories no complís el requisit d'exclusivitat mútua? IDEES CLAU Els problemes d'investigació poden tenir caràcter teòric, pràctic o empíric, i són el punt d'entrada de la recerca.

Els objectius determinen les accions avaluables de l'estudi, ordenant-se segons la seva finalitat (demostrar, establir o explicar mitjançant tipificació). La transició analítica es produeix a través de la seqüència gradual d'«idea», «concepte» i «variable». L'operacionalització tradueix conceptes abstractes en manifestacions observables, que poden integrar-se en un índex compost. Tot sistema de categories operatives ha de ser estrictament exhaustiu i mútuament exclusiu. Una elevada fiabilitat instrumental no implica necessàriament que la mesura gaudeixi de validesa de constructe. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què consisteixen els criteris d'exhaustivitat i d'exclusivitat mútua? 16.

Per què una mesura amb una fiabilitat perfecta pot ser deficient en un projecte científic? Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin tipus de problema de recerca se centra en avaluar la rellevància d'un problema social concret? 18. Quin tipus de pregunta d'investigació cerca relacions de causa-efecte i les conseqüències d'accions? 19. Com s'anomena la combinació de múltiples variables per mesurar un concepte molt abstracte? 20. Quina relació metodològica mantenen la fiabilitat i la validesa d'una mesura?

3 Població, dissenys mostrals i inferència estadística EN ACABAR SABRÀS Distingir entre paràmetres poblacionals i estadístics mostrals aplicant la lògica de la inferència. Diferenciar les modalitats de mostreig probabilístic i identificar les seves condicions d'aplicació. Analitzar els determinants de l'error estàndard i els factors requerits per calcular la mida mostral. Classificar els biaixos de mostreig no aleatoris i contrastar les tècniques de mostreig no probabilístic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per avaluar l'opinió sobre seguretat en un país de 40 milions d'habitants cal una mostra mil vegades més gran que en una ciutat de 40.000 persones?

Problema empíric a) Problema hipotètic b) Problema pràctic c) Problema teòric d) Preguntes de «Per què?» a) Preguntes de «Quan?» b) Preguntes de «Com?» c) Preguntes de «Què?» d) Marc mostral a) Modalitat operativa b) Dimensió aïllada c) Índex compost d) L'alta fiabilitat garanteix automàticament la validesa. a) L'alta fiabilitat no implica necessàriament alta validesa. b) La validesa no depèn de la mesura. c) Són conceptes completament sinònims en ciències socials. d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 13 La investigació empírica requereix extreure conclusions sobre col·lectius amplis a partir d'observacions concretes.

Quan resulta inviable analitzar tots els individus d'un conjunt, la metodologia estadística ofereix eines per seleccionar fraccions representatives i estimar les propietats globals. ESQUEMA Estructura del procés de mostreig Fonaments del mostreig i etapes del disseny En termes metodològics, la població constitueix el conjunt global d'unitats d'anàlisi sobre el qual es vol obtenir informació. La mostra és un subconjunt seleccionat d'aquesta població destinat a ser observat de manera directa. Quan s'entrevista o s'avalua la totalitat dels integrants d'una població, s'executa un cens.

La decisió d'investigar mitjançant mostres respon fonamentalment a la limitació de recursos econòmics i temporals. Accedir a tota la població sovint és materialment impossible; per tant, el mostreig abarateix costos, redueix terminis d'execució, simplifica la logística organitzativa i permet alliberar recursos per a altres fases del disseny de la recerca.

El procés per establir un mostreig formal comprèn quatre etapes consecutives: Dissenys de mostreig Vies de selecció d'unitats Mostreig probabilístic Permet càlcul d'error i inferència Aleatori simple i sistemàtic Selecció homogènia o per interval Estratificat i per clústers Subgrups o blocs complets Mostreig no probabilístic Sense selecció aleatòria Quotes i conveniència Per perfils fixats o per accessibilitat Intencional i bola de neu Per criteri teòric o per xarxes Delimitar la unitat d'anàlisi: especificar clarament la tipologia d'element objecte d'estudi (individus, organitzacions o objectes).

1 Seleccionar la població: definir l'univers teòric d'interès que reuneix les característiques estudiades. 2 Seleccionar el marc mostral: establir el llistat real d'elements o casos a partir del qual s'extreurà la mostra física. 3 Triar un disseny mostral: determinar si s'aplica un enfocament probabilístic o no probabilístic. 4 Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 14 El concepte de marc mostral és crític: comprèn el total de casos possibles d'on es deriva la mostra. Totes les generalitzacions estadístiques només es poden projectar estrictament sobre la població que el marc mostral delimita.

Si determinats elements queden fora del llistat, la seva probabilitat de selecció esdevé nul·la. COMPROVA-HO 22 Quina conseqüència metodològica té utilitzar un cens electoral com a marc mostral per estudiar la delinqüència juvenil? Paràmetres, estadístics i el Teorema del Límit Central Les propietats numèriques o atributs que descriuen una població sencera reben el nom de paràmetres poblacionals. En canvi, els valors calculats directament a partir de les dades d'una mostra s'anomenen estadístics mostrals. L'objectiu de la inferència estadística és induir el comportament dels paràmetres a partir del coneixement dels estadístics.

En extreure múltiples mostres d'una mateixa població, cada extracció aporta un valor estadístic lleugerament diferent. La distribució de freqüències formada per aquests valors (per exemple, les mitjanes obtingudes en infinites mostres) s'anomena distribució mostral. DEFINICIÓ El Teorema del Límit Central postula que la mitjana de la distribució mostral d'un estadístic s'equipara al paràmetre poblacional a mesura que s'extreuen infinites mostres de la població. Aquest principi matemàtic garanteix que, malgrat que una mostra aïllada presenti desviacions respecte a la realitat poblacional, el conjunt teòric de totes les mostres possibles gravita al voltant del valor poblacional autèntic.

Mètodes de mostreig probabilístic El mostreig probabilístic garanteix que cada element de la població tingui una probabilitat coneguda i superior a zero de ser seleccionat, requisit indispensable per calcular l'error de mostreig i generalitzar els resultats. Esquema dels quatre tipus de mostratge probabilístic analitzats. Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 15 Dins d'aquest paradigma s'estructuren quatre modalitats principals: Aleatori simple: tots els individus tenen exactament la mateixa probabilitat d'elecció.

D'un total poblacional de mida , se seleccionen casos mitjançant un mecanisme pur d'atzar, garantint que qualsevol combinació tingui la mateixa oportunitat de resultar escollida. Aleatori sistemàtic: la selecció s'executa seguint un interval constant d'ordre dins d'un llistat prèviament establert (per exemple, escollir un cas cada posicions a partir d'un inici aleatori). Diagrama de selecció sistemàtica d'individus seguint un interval regular predeterminat. Aleatori estratificat: la població se segmenta en estrats homogenis segons variables rellevants (edat, gènere, tipus de delicte). Posteriorment, s'extreu una mostra aleatòria a l'interior de cada subgrup.

El volum seleccionat per estrat depèn del seu pes relatiu poblacional, tot i que es pot optar per sobrerepresentar determinats segments i reajustar les estimacions posteriors mitjançant ponderació matemàtica. Mostreig per clústers (conglomerats): la població es troba agrupada de forma natural en unitats col·lectives heterogènies. El procés consisteix a seleccionar aleatòriament alguns d'aquests grups complets i entrevistar tots els individus que els componen, emprant igualment ponderacions quan calgui. Esquema del mostratge per clústers mitjançant selecció de grups sencers.

N n k Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 16 COMPROVA-HO 23 Quina diferència operativa bàsica hi ha entre l'estratificació i el mostreig per clústers? Error estàndard, precisió i determinació de la mida mostral L'error de mostreig descriu el grau de variació o discrepància entre l'estadístic obtingut i el paràmetre poblacional. Atès que a la pràctica no s'extreuen infinites mostres sinó una de sola, la distribució mostral és hipotètica i l'error estàndard s'estima a partir de la variació observada a la mostra. ERROR FREQÜENT Creure que per reduir l'error estàndard cal augmentar el percentatge de mostra en proporció al volum poblacional total.

L'error estàndard depèn exclusivament de la mida de la mostra i de l'heterogeneïtat de la població, i és independent de la mida total de la població. L'error estàndard disminueix a mesura que augmenta la mida mostral , ja que l'estimació s'acosta al paràmetre real. Així mateix, si una població fos completament homogènia (elements idèntics), una mostra d'un sol cas seria representativa; davant d'una major heterogeneïtat interna, calen mostres més àmplies.

Per determinar la mida necessària d'una mostra cal articular quatre criteris: Biaix mostral i tècniques de mostreig no probabilístic Mentre que l'error mostral típic té un caràcter purament aleatori, el biaix mostral és un error no aleatori que compromet seriosament la validesa. Es manifesta a través de dues vies: Errors de cobertura: ocorren quan el marc mostral omet fraccions de la població diana. Per exemple, les enquestes de victimització exclouen els visitants o turistes, i les enquestes escolars sobre drogues obvien els menors no escolaritzats o desescolaritzats. Errors de no-resposta: es donen quan els subjectes seleccionats rebutgen participar.

La pèrdua d'aquests individus redueix la generalització únicament al segment disposat a respondre. Per corregir o minimitzar aquests biaixos es pot procedir a redefinir la població, ignorar els segments exclosos si són molt reduïts i no divergeixen de la població general, o complementar el recull de dades mitjançant procediments alternatius. En el mostreig no probabilístic, la selecció dels individus no segueix lleis d'atzar, impedint projectar matemàticament els resultats més enllà de la mostra observada. n Precisió de l'estimació: marge d'error tolerable en els càlculs. 1 Nivell de confiança: grau de certesa probabilística atribuït a l'estimació.

2 Variància poblacional esperada: variabilitat estimada prèvia (assumint sovint la màxima dispersió per prudència). 3 Mida de la població ( ): nombre total d'unitats, aplicable si es treballa amb subgrups delimitats. 4 N Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 17 Tècnica Principi de selecció Context d'aplicació Quotes Divisió de la població en estrats coneguts (edat, gènere) i selecció proporcional lliure per part de l'enquestador, sense atzar. Estudis d'opinió pública i d'investigació de mercat. Conveniència Elecció de subjectes basada únicament en la facilitat d'accés per a l'investigador. Aproximacions exploratòries sense pretensions de generalització.

Intencional Selecció justificada per criteris teòrics específics vinculats a la variabilitat rellevant (normalment mostres petites, ). Investigacions amb poblacions d'accés complex o que exigeixen mostres reduïdes. Bola de neu Els primers participants recluten altres subjectes de la seva xarxa de contactes. Col·lectius ocults o d'alta desconfiança, amb dependència entre respostes. COMPROVA-HO 24 Quina limitació metodològica presenta el mostreig per bola de neu quan s'estudien xarxes delictives? IDEES CLAU La inferència estadística permet projectar característiques d'una mostra a la població delimitada estrictament pel marc mostral.

El Teorema del Límit Central assegura que la mitjana de les mitjanes mostrals convergeix en el paràmetre poblacional. L'error estàndard es redueix augmentant la mida mostral i depèn de la variabilitat de la població, sent independent del volum total d'aquesta. Els biaixos no aleatoris comprenen errors de cobertura i de no-resposta, els quals impedeixen la representativitat. Els dissenys no probabilístics com quotes, conveniència, intencional i bola de neu no permeten la generalització probabilística dels resultats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. De quins factors depèn directament la magnitud de l'error estàndard en una estimació mostral? 26.

En què es distingeix el mostreig estratificat del mostreig per quotes? n < 30 Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin concepte delimita estrictament la població a la qual es poden generalitzar els resultats? 28. Segons el Teorema del Límit Central, què passa amb la mitjana de la distribució mostral? 29. De què depèn exclusivament l'error estàndard d'una estimació? 30. Quin mètode no probabilístic es basa en el reclutament successiu de subjectes a través de coneguts?

4 Investigació quantitativa: anàlisi correlacional i regressió EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques d'una correlació positiva, negativa i nul·la en diferents escales de mesura. Calcular i interpretar el coeficient de correlació de Pearson a partir de la covariància i la desviació típica. Aplicar solucions analítiques davant relacions no lineals. Interpretar correctament els coeficients estimats en models de regressió múltiple. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Si el nombre de delictes augmenta en els mesos de més calor, podem assegurar que l'alta temperatura és la causa directa de la criminalitat?

El cens poblacional a) El marc mostral b) La unitat d'anàlisi c) La fracció de mostreig d) Esdevé independent de la mostra a) S'iguala a zero b) Equival al paràmetre poblacional c) Creix amb la població d) Del nombre de variables a) De la mida poblacional b) De la mida mostral i heterogeneïtat c) Dels biaixos de resposta d) Mostreig per bola de neu a) Mostreig per quotes b) Mostreig per conveniència c) Mostreig intencional d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 19 Naturalesa i sentit de la correlació Dins del paradigma quantitatiu, l'anàlisi correlacional constitueix l'eina bàsica per examinar com es comporten conjuntament dos fenòmens empírics.

Una correlació avalua el grau en què dues variables tendeixen a succeir alhora. Per poder calcular-la, cal establir una comparació sistemàtica que exigeixi, de manera indispensable, variabilitat observable en ambdues magnituds. Segons com covariïn les dades, la relació lineal pot adoptar tres formes bàsiques: Correlació positiva: l'increment d'una variable s'associa a l'increment paral·lel de l'altra, de manera que una succeeix quan l'altra també es produeix. Correlació negativa: l'aparició o increment d'una variable s'associa a la disminució o absència de l'altra.

Absència de correlació (incorrelació): les variacions observades en una variable no presenten cap relació sistemàtica amb les oscil·lacions de l'altra. Pel que fa al tipus d'escala de mesura, podem estudiar correlacions tant amb variables nominals dicotòmiques (o binàries) com amb variables contínues (d'interval). Les variables dicotòmiques admeten exclusivament dos valors (per exemple, delinqüent violent enfront de no violent, o home enfront d'altres gèneres), i s'analitzen mitjançant taules de contingència creuades. En canvi, les variables d'interval o contínues ordenen les observacions segons una distància numèrica específica i es representen en diagrames de dispersió.

Diagrames de dispersió de la correlació positiva entre temperatura i delictes. Les aplicacions fonamentals de les correlacions inclouen tres finalitats principals: la descripció de patrons associatius, la predicció estadística de valors futurs (sempre que es compleixin certs supòsits teòrics) i el suport a la causalitat (sota supòsits restringits de control metodològic, que s'aprofundiran a «Causalitat, inferència contrafactual i dissenys experimentals»). COMPROVA-HO 32 Quina condició sobre les dades és imprescindible per poder mesurar una correlació entre dues variables?

De la covariància al coeficient de Pearson Per mesurar numèricament l'associació conjunta entre dues variables numèriques, s'utilitzen determinats paràmetres descriptius fonamentals: Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 20 Mitjana ( ): reflecteix el valor central de la distribució d'una variable, obtingut dividint la suma de les observacions pel nombre total de casos: . Variància ( ): mesura el grau de dispersió de les observacions respecte a la seva mitjana: . Desviació típica ( ): arrel quadrada de la variància, que expressa la dispersió en la mateixa escala original de la variable: .

Covariància ( ): suma dels productes creuats de les desviacions de cada variable respecte a la seva mitjana: . Com que la magnitud numèrica de la covariància depèn directament de les unitats de mesura emprades, es normalitza dividint-la pel producte de les desviacions típiques individuals, donant lloc al coeficient de correlació de Pearson: El coeficient oscil·la estrictament en l'interval continu entre -1 i +1. Els valors pròxims a +1 reflecteixen una correlació positiva intensa, mentre que els valors propers a -1 descriuen una correlació negativa forta. Per contra, un coeficient de 0 indica absència total de relació lineal.

ERROR FREQÜENT Confondre un coeficient de Pearson proper a 0 amb la independència total entre dues variables. Un valor de 0 només descarta relacions estrictament lineals: si el patró és parabòlic, corbat o segmentat, la relació pot ser perfecta sense que Pearson la detecti. Relacions no lineals i models de regressió múltiple Quan la relació entre les dades no segueix una trajectòria recta, la linealitat convencional esdevé insuficient.

Aquesta situació no impedeix l'anàlisi empírica, ja que es disposa de dues estratègies metodològiques principals per tractar formes funcionals corbes: μ μ = x N x i=1 N i σ x 2 σ = x 2 N (x μ ) i=1 N i x 2 σ x σ = x σ x 2 cov(x, y) cov(x, y) = (x μ )(y μ ) i i x i y r = σ σ x y cov(x, y) r Ajust per segments: dividir el domini de la variable independent i ajustar dues o més rectes de regressió diferents segons el tram considerat. 1 Transformació no lineal de variables: transformar la variable independent aplicant funcions matemàtiques específiques (com ara elevar-la al quadrat, ) per convertir la relació corbada en un model lineal fàcilment estimable.

2 X X2 Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 21 Mètodes per tractar relacions no lineals mitjançant segments o transformacions quadràtiques. Finalment, quan intervenen simultàniament diversos factors explicatius, s'empra la regressió múltiple. En aquest model, la interpretació dels coeficients estima l'efecte mitjà de l'augment d'una unitat en la variable independent sobre la variable dependent, controlant per l'efecte de terceres variables. Aquest procediment aïlla la influència mútua dels predictors, tot i que mai s'ha d'oblidar que cap regressió ni correlació no pot demostrar per si sola una relació de causa i efecte sense un disseny metodològic adequat.

PROCÉS Passos del càlcul de la correlació 1 Mitjana i variància Càlcul de tendència central i dispersió univariada 2 Covariància Producte de desviacions respecte a les mitjanes 3 Estandardització de Pearson Divisió entre el producte de desviacions típiques 4 Modelització o regressió Ajust de recta simple o control múltiple COMPROVA-HO 33 Com s'interpreta el coeficient d'una variable independent en una regressió múltiple? Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 22 IDEES CLAU La correlació mesura la tendència de dues variables a covariar conjuntament, podent ser positiva, negativa o nul·la.

El coeficient de Pearson oscil·la estrictament entre -1 i +1, on 0 senyala únicament la manca d'associació lineal. La covariància mesura la direcció de la variació compartida, però s'ha d'estandarditzar mitjançant les desviacions típiques per obtenir una mesura comparable. Davant de relacions no lineals, s'aplica l'ajust de rectes segmentades o transformacions de variables com ara . Els coeficients de la regressió múltiple quantifiquen el canvi unitari esperat en la variable dependent controlant estadísticament la resta de variables. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Què implica un coeficient de correlació de Pearson exactament igual a -1? 35.

Per quina raó estadística la covariància requereix transformar-se en el coeficient de correlació de Pearson? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Quin és el rang matemàtic possible del coeficient de correlació de Pearson? 37. Què expressa un coeficient de correlació lineal r igual a zero entre dues variables? 38. Com s'obté la desviació típica d'una variable a partir de la seva variància? 39. En una regressió múltiple, com s'interpreta el coeficient estimat d'una variable X?

X2 De 0 a infinit a) De -1 a +1 b) De -100 a +100 c) De 0 a 1 d) Cap relació lineal identificable a) Relació de causa-efecte inversa b) Correlació negativa feble c) Independència estadística absoluta d) Elevant la variància al quadrat a) Multiplicant la variància per la mitjana b) Calculant l'arrel quadrada de la variància c) Dividint la variància pel nombre de casos d) Relació causal garantida sobre Y a) Canvi mitjà en Y controlant terceres variables b) Canvi de Y ignorant altres variables c) Percentatge exacte de variància explicada d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 23 5 Causalitat, inferència contrafactual i dissenys experimentals EN ACABAR SABRÀS Distingir entre associació estadística, relació causal i relació espúria.

Formular el problema fonamental de la inferència causal mitjançant el marc de resultats potencials contrafactuals. Identificar i aplicar els tres criteris metodològics indispensables per establir causalitat. Diferenciar els experiments aleatoris clàssics dels experiments naturals atenent a la manipulació i l'assignació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Si les ciutats amb més policies patrullant solen registrar més delictes, podem concloure que la presència policial provoca la criminalitat? La investigació criminològica busca determinar si una intervenció concreta o un factor de risc produeix un canvi real en la conducta delictiva.

Tanmateix, observar que dos fenòmens varien alhora no demostra que un sigui l'origen de l'altre. ESQUEMA Estructura de la inferència causal i dissenys experimentals La inferència causal i el problema fonamental Parlem d'una relació de causalitat quan la modificació d'una variable dependent ( ) és provocada de manera directa pel canvi previ d'una variable independent o tractament ( ).

Malgrat això, la coexistència estadística no autoritza a assumir aquest lligam: el principi metodològic clau sosté que la Inferència Causal Estudi de relacions causa-efecte Dilema Contrafactual Resultats potencials inobservables alhora Criteris de Causalitat Associació, temps i no espurietat Dissenys Experimentals Aproximació artificial al contrafactual Experiment Aleatori Manipulació i assignació a l'atzar Experiment Natural Xoc exogen sense auto-selecció Y T Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 24 covariació o correlació no equival a causalitat (vegeu «Investigació quantitativa: anàlisi correlacional i regressió»).

Quan dues variables presenten una forta associació empírica, aquesta pot derivar d'un factor extern compartit. Si una tercera variable de confusió ( ) actua simultàniament sobre i sobre , genera una relació espúria: una il·lusió òptica d'influència directa quan, en realitat, ambdues depenen d'aquest element subjacent. DEFINICIÓ El contrafactual descriu l'estat o resultat potencial que hauria experimentat exactament la mateixa unitat d'anàlisi si no hagués rebut la intervenció o tractament aplicat. Aquesta idea condueix al problema fonamental de la inferència causal: la manca de dades observables simultànies.

Si avaluem l'estat d'una persona malalta davant la decisió d'ingressar a l'hospital ( ) o quedar-se a casa ( ), es defineixen dos resultats potencials: l'estat de salut si rep atenció ( ) i l'estat si no en rep ( ). L'impacte autèntic equivaldria a la diferència teòrica . No obstant això, en el món real és materialment impossible mesurar alhora i en el mateix subjecte; només observem una de les dues ramificacions.

Condició del subjecte Resultat potencial amb tractament ( ) Resultat potencial sense tractament ( ) Grup amb intervenció ( ) Observable directament No observable (contrafactual inobservable) Grup sense intervenció ( ) No observable (contrafactual inobservable) Observable directament COMPROVA-HO 41 Per què no podem calcular l'efecte causal exacte d'un programa penitenciari mesurant només un individu abans i després de complir condemna?

Els tres requisits metodològics de la causalitat Davant la impossibilitat d'accedir directament al contrafactual individual, la comunitat científica exigeix el compliment estricte de tres condicions per validar qualsevol atribució causal entre fenòmens socials o criminològics: W T Y t = 1 t = 0 y1 y0 y 1 y0 y1 y0 y1 y0 t = 1 t = 0 Associació empírica: Cal constatar empíricament que la variable independent ( ) i la variable dependent ( ) covarien o estan correlacionades entre si. 1 T Y Ordre temporal de precedència: La causa ha de succeir abans que l'efecte en el temps ( abans d' ), descartant causalitats inverses.

2 T Y No espurietat: Cal verificar que la covariació observada no estigui generada per terceres variables de confusió ( ) que alterin les dues variables a la vegada. 3 W Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 25 ERROR FREQÜENT Un error greu en els exàmens és confondre l'associació estadística amb la prova de causalitat. Trobar una covariació significativa i una precedència temporal no és suficient: si no es descarta l'espurietat demostrant que cap variable intermèdia o de confusió explica la relació, la inferència causal és invàlida.

El disseny experimental clàssic i l'assignació aleatòria La solució clàssica al problema fonamental consisteix a construir artificialment un contrafactual col·lectiu creant dos grups equivalents mitjançant un experiment controlat. Aquests dissenys descansen sobre tres pilars fonamentals: Manipulació deliberada: La persona investigadora introdueix conscientment la variació en la variable independent ( ) per registrar posteriorment els canvis provocats en la variable dependent ( ). Control contextual: Es mantenen constants les condicions de l'entorn durant l'assaig per evitar interferències ambientals externes sobre els subjectes.

Assignació aleatòria: Els integrants de la mostra s'adscriuen a l'atzar al grup experimental (que rep el tractament) o al grup de control (que en queda privat). La funció de l'assignació aleatòria és imprescindible: concedeix a cada individu la mateixa probabilitat exacta de formar part de qualsevol dels grups. Aquest procediment neutralitza els biaixos de selecció perquè distribueix de manera homogènia totes les característiques personals, tant les variables observables com les inobservables o desconegudes. En aconseguir que ambdós grups siguin idèntics en tot abans de la prova, qualsevol diferència final observada en la salut o conducta s'atribueix exclusivament a la intervenció rebuda.

COMPROVA-HO 42 Quina propietat fonamental distingeix l'assignació aleatòria d'altres mètodes de selecció com el control estadístic en regressió? Alternativa metodològica: els experiments naturals En l'àmbit del dret i la criminologia, sovint és èticament o materialment impossible manipular la variable independent o forçar una assignació aleatòria (per exemple, tancar persones a l'atzar en un centre penitenciari). Davant d'aquest obstacle, la recerca recorre als controls estadístics (vegeu «Investigació quantitativa: anàlisi correlacional i regressió») o bé als experiments naturals.

Un experiment natural aprofita esdeveniments exògens aliens al control de l'analista, com ara reformes legislatives imprevistes, canvis en polítiques públiques o fenòmens socials sobtats. Encara que l'investigador no manipula el tractament, la situació externa distribueix els subjectes en condició de tractament o control «com si» s'hagués utilitzat una assignació aleatòria. Per sostenir la validesa d'aquest enfocament cal demostrar un requisit innegociable: l'absència d'auto- selecció.

Cal verificar que els subjectes no han pogut decidir voluntàriament exposar-se o escapar de la intervenció segons les seves pròpies preferències o característiques individuals, garantint que la T Y Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 26 distribució dels grups romangui veritablement exògena.

Criteri comparatiu Experiment aleatori clàssic Experiment natural Manipulació de la variable independent Activa i controlada per l'equip investigador Exògena (produïda per forces socials o legals) Repartiment dels individus Assignació aleatòria explícita Assignació circumstancial «com si» fos a l'atzar Risc principal de validesa Dificultats ètiques i context artificial Biaix d'auto-selecció dels participants COMPROVA-HO 43 Per què s'utilitza el terme «experiment» per descriure un fenomen natural on l'investigador no ha intervingut? IDEES CLAU La correlació empírica entre dues variables mai no és suficient per acreditar una connexió de causa i efecte.

Una relació espúria sorgeix quan una variable de confusió ( ) indueix canvis paral·lels en la variable independent ( ) i en la dependent ( ). El problema fonamental de la inferència causal és la impossibilitat empírica de mesurar simultàniament els dos resultats potencials ( i ) sobre el mateix individu. Els tres requisits indispensables per verificar causalitat són l'associació empírica, la precedència temporal ( abans d' ) i la no espurietat. L'assignació aleatòria crea grups equivalents en neutralitzar variables de confusió tant observables com inobservables.

Els experiments naturals empren circumstàncies externes que actuen com si fossin aleatòries, sempre que s'exclogui el biaix d'auto-selecció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. En què consisteix exactament una relació espúria entre dues variables? 45. Quins tres requisits metodològics s'han de complir per demostrar una relació causal? 46. Quin requisit és imprescindible per validar un experiment natural com a eina causal? W T Y y1 y0 T Y Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 27 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47. Quin és el problema fonamental de la inferència causal? 48. Quin criteri NO forma part dels tres requisits de causalitat? 49.

Quin és el benefici principal de l'assignació aleatòria en un experiment? 50. Què caracteritza principalment un experiment natural? 6 Mètodes qualitatius de recerca criminològica EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques, modalitats i finalitats de l'entrevista en profunditat respecte de les tècniques d'enquesta. Determinar els criteris de rigor metodològic en grups de discussió pel que fa a mida, composició i saturació teòrica. Avaluar els dilemes ètics de l'observació participant encoberta i reconèixer el risc analític de 'going native'. Definir l'ús metodològic correcte dels documents secundaris sense estàndards científics en el disseny d'una recerca.

Absència d'eines per mostrejar poblacions complexes a) Impossibilitat d'observar alhora y1 i y0 en un subjecte b) Manca de tècniques per calcular coeficients de regressió c) Incapacitat de mesurar variables contínues amb fiabilitat d) No espurietat davant terceres variables a) Associació empírica entre variables b) Normalitat estricta de la distribució c) Ordre temporal de precedència d) Assegura que la mostra sigui completament homogènia a) Distribueix equilibradament factors observables i inobservables b) Garanteix que el resultat contrafactual individual sigui visible c) Elimina per complet la necessitat de grup de control d) La mostra es recluta estrictament mitjançant mètodes de bola de neu a) El tractament es produeix per esdeveniments exògens sense auto-selecció b) L'assignació física la realitza l'investigador al laboratori c) Permet mesurar simultàniament els dos estats contrafactuals purs d) Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 28 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 51 Com pot un criminòleg estudiar com pensa un col·lectiu sense imposar-li per endavant categories tancades de resposta?

Lògica i fonaments de la recerca qualitativa La metodologia qualitativa pretén comprendre els significats que orienten l'acció social de les persones implicades en els fenòmens analitzats. A diferència dels mètodes quantitatius que aïllen variables individuals, la perspectiva qualitativa adopta una aproximació holística: aborda el subjecte i el seu context en la seva integritat vivencial. El procés de generació de dades és obert i flexible, i permet combinar diverses tècniques que poden ajustar-se al llarg del treball de camp. Un dels objectius centrals d'aquesta orientació metodològica és la construcció de tipus ideals.

Aquests consisteixen en models conceptuals abstractes dissenyats per sintetitzar i destacar els trets essencials d'una realitat social determinada. Els tipus ideals no busquen reflectir cada detall empíric exhaustivament, sinó oferir marcs teòrics clars per fer intel·ligibles dinàmiques socials complexes. DEFINICIÓ Un tipus ideal és una construcció analítica abstracta que realça deliberadament determinats elements d'un fenomen empíric per facilitar-ne la comparació i la comprensió global, sense pretendre correspondre fil per randa a cap cas real concret.

L'entrevista en profunditat L'entrevista en profunditat és una conversa provocada per l'investigador, dirigida a individus seleccionats i integrada en un pla metòdic de recerca. La seva meta primordial és de naturalesa cognitiva: capturar el significat de l'experiència subjectiva de la persona entrevistada. A diferència de l'enquesta convencional, l'entrevista qualitativa es caracteritza per la manca d'estandardització rígida. L'investigador adapta la seqüència i la formulació de les qüestions en funció de l'evolució del discurs de l'entrevistat.

D'altra banda, no s'empra un mostreig probabilístic orientat a la representativitat poblacional, sinó una selecció intencional guiada per criteris teòrics (vegeu «Població, dissenys mostrals i inferència estadística»), amb el propòsit d'abastar la màxima diversitat d'experiències i vivències vinculades a l'objecte d'estudi. Segons el grau de prescripció de la pauta dissenyada, es distingeixen tres modalitats principals: Estructurada: es planteja el mateix conjunt de preguntes amb idèntica formulació a totes les persones informants. Semiestructurada: es treballa a partir d'un guió temàtic d'àmbits a tractar, sense preguntes preformulades de forma invariable.

No estructurada: l'investigador aborda determinats eixos generals amb total llibertat sobre la dinàmica, l'ordre i la forma del diàleg. L'èxit d'una entrevista qualitativa depèn de la creació d'un clima de confiança interpersonal entre entrevistador i informant. El protocol de treball exigeix tenir cura de les explicacions preliminars sobre la recerca, seleccionar acuradament el registre lingüístic i combinar preguntes primàries, secundàries i Mètodes de Recerca Criminològica: Apunts i Guia d'Estudi 29 exploratòries per aprofundir en el relat.

L'anàlisi de la informació recollida prioritza l'estructura de les vivències personals per sobre del còmput de variables aïllades, articulant els resultats en forma de narració i facilitant la configuració de tipologies. Només quan l'entrevista ha estat plenament estructurada resulta possible l'aplicació subsidiària de procediments quantitatius. COMPROVA-HO 52 En què es diferencia el mostreig d'una entrevista en profunditat del d'una enquesta representativa? Grups de discussió (focus groups) El grup de discussió o focus group reuneix un conjunt de participants seleccionats prèviament per debatre un tema d'interès sota la dinamització d'un moderador.

El nucli diferencial de la tècnica és la interacció conversacional col·lectiva: analitza com es construeixen i es negocien les opinions en el context social natural on habitualment es produeixen, és a dir, en diàleg amb altres membres de la societat. Aquest mètode resulta idoni per analitzar identitats socials, imaginaris col·lectius i estudis de percepció. La dinàmica de grup afavoreix l'associació de records, fa emergir interpretacions profundes i genera idees inèdites que difícilment sorgeixen en una interacció individualitzada. A més, permet recollir un ventall ampli d'opinions en un marge temporal reduït, fet que el converteix en un instrument molt valuós per a etapes exploratòries.

No obstant això, presenta limitacions evidents. No és una tècnica adequada per aprofundir en experiències íntimes o privades d'un individu. El desenvolupament del debat pot patir biaixos de desitjabilitat social, en què certs participants amaguen parers no convencionals per por a la desaprovació. També es poden produir situacions d'intimidació interpersonal o reproduir asimetries de base socioeconòmica. El moderador ha de trobar un equilibri constant: guiar la discussió cap als objectius de la recerca sense introduir biaixos personals. Per garantir el rigor metodològic en els grups de discussió, cal seguir determinats criteris operatius: Grandària del grup:…