Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció al Dret a la UPF: teoria del dret, fonts, branques jurídiques, arquitectura constitucional, institucions de la UE i justícia. APREN.AI Índex 1 Naturalesa, funcions del Dret i subjectes jurídics 1. Concepte de dret i control social 2. Seguretat jurídica, justícia i legitimitat 3. La necessitat del dret: H.L.A. Hart i les circumstàncies de la justícia 4.

Subjectes del dret: personalitat jurídica i capacitat d'obrar 2 Normes jurídiques, fonts del Dret i tradicions comparades Estructura de les normes: regles enfront de principis Fonts de l'ordenament: reglaments administratius El costum jurídic i la seva subordinació Principis generals del dret La jurisprudència i la doctrina científica Tradicions jurídiques comparades: Civil Law i Common Law 3 Branques de l'ordenament jurídic El Dret de la Unió Europea Dret constitucional, administratiu i tributari Dret penal: delicte, pena i bé jurídic Dret privat: civil i mercantil Dret laboral i Dret processal Dret internacional: públic i privat 4 L'arquitectura constitucional de l'Estat espanyol 1.

Configuració de l'Estat de dret 2. Classificació i garantia dels drets i llibertats 3. L'Estat democràtic: principis, condicions i models 4. L'Estat social: de l'estat liberal a l'estat del benestar 5. L'Estat autonòmic: descentralització i arquitectura territorial 5 Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i Tribunal Constitucional 1. Marc constitucional: estructura i la Corona 2. El Poder Legislatiu: les Corts Generals 3. Poder Executiu i Poder Judicial 4. El Tribunal Constitucional 5.

Les institucions d'autogovern de Catalunya 6 Institucions i funcionament de la Unió Europea Naturalesa jurídica, valors i competències de la Unió Europea Diferenciació clau: Consell Europeu, Consell de la UE i Consell d'Europa El Consell Europeu i el Consell de la Unió Europea Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 1 El Parlament Europeu i la Comissió Europea El Tribunal de Justícia de la Unió Europea 7 Dret i moral: conceptes bàsics i límits de la intervenció estatal 1. Sentits de 'moral' i problemes normatius centrals 2. El concepte de Dret: Iusnaturalisme vs Iuspositivisme 3. Els límits de la intervenció estatal: el principi del dany 4.

Models alternatius d'interferència: Paternalisme, Perfeccionisme i Moralisme 8 Teories contemporànies de la justícia: utilitarisme, John Rawls i Robert Nozick L'utilitarisme clàssic i el càlcul del benestar John Rawls i la justícia com a equitat Els principis de justícia de Rawls i la prioritat lexical Robert Nozick: drets d'autopropietat i estat mínim La justícia en les possessions i la crítica a la redistribució Taula comparativa de les teories contemporànies de la justícia 9 Resum per repassar 1. Fonaments del Dret, control social i subjectes 2. Normes, fonts i tradicions jurídiques 3. Branques del Dret i Unió Europea 4. Arquitectura constitucional i institucions públiques 5.

Dret, Moral i Justícia Taula cronològica de referències normatives i doctrinals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 2 1 Naturalesa, funcions del Dret i subjectes jurídics EN ACABAR SABRÀS Definir el dret com a sistema de sancions institucionalitzades i distingir les quatre tècniques de regulació social. Distingir seguretat jurídica, justícia, legitimitat i legitimació. Explicar les cinc veritats òbvies de la condició humana formulades per H.L.A. Hart.

Diferenciar de manera precisa entre personalitat jurídica i capacitat d'obrar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cal que les sancions les apliquin institucions formals i no els propis ciutadans directament? L'experiència humana en comunitat requereix pautes que ordenin la convivència i resolguin les friccions derivades de la interacció social quotidiana. En aquest marc, el dret s'erigeix com un instrument bàsic d'organització col·lectiva recolzat en una estructura de poder públic organitzat. ESQUEMA Estructura del curs d'Introducció al Dret 1. Concepte de dret i control social Podem definir el dret com un sistema normatiu caracteritzat per la imposició de sancions institucionalitzades.

Aquesta definició implica tres elements indissociables: Les normes que preveuen les conseqüències coercitives han estat elaborades per institucions específiques. L'aplicació pràctica d'aquestes normes correspon exclusivament a òrgans habilitats (com els tribunals). Fonaments i naturalesa Funcions, control social i subjectes Normes i ordenament Fonts, tradicions i branques jurídiques Organització institucional Estat constitucional, Catalunya i UE Teoria i justícia Dret, moral i teories de la justícia Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 3 Aquestes institucions han estat creades i regulades pel mateix ordenament jurídic.

El dret opera com un instrument destinat a assolir finalitats socials i gestionar conflictes col·lectius mitjançant el control social. Aquest s'exerceix canalitzant la conducta mitjançant la coacció, que consisteix en l'ús o amenaça de la força pública per tal que els individus adaptin el seu comportament a la norma. Tanmateix, el control social no cerca només la submissió per por al càstig, sinó també la integració: la interiorització de pautes fins al punt que la ciutadania consideri moralment desitjable allò que la norma afavoreix i rebutjable allò que desincentiva.

Per modular les accions humanes, el dret disposa de quatre tècniques de regulació fonamentals, articulades segons el moment temporal de la intervenció estatal (abans o després del fet) i la valoració normativa de l'acció (indesitjable o desitjable): Tipus de conducta A priori (abans de l'acció) A posteriori (després de l'acció) Conductes indesitjables Prevenció (ex.: controls d'alcoholèmia a les carreteres) Repressió (ex.: imposició d'una multa econòmica) Conductes desitjables Promoció (ex.: incentius per tenir fills) Premi (ex.: desgravació fiscal en la declaració) COMPROVA-HO 2 Quina tècnica de regulació jurídica s'aplica quan l'Estat concedeix una subvenció a les empreses que contractin persones joves?

2. Seguretat jurídica, justícia i legitimitat La seguretat jurídica o certesa fa referència a la possibilitat que els ciutadans coneguin per endavant quines conductes estan prohibides, quines són d'obligat compliment i quines estan permeses pel dret. Perquè aquesta certesa sigui efectiva, cal satisfer tres condicions: 1. Claredat i precisió de les normes: el redactat legal ha de ser comprensible pels seus destinataris per poder dirigir eficaçment el comportament. La indeterminació inherent als llenguatges naturals dificulta una precisió absoluta. 2. Publicitat de les normes: els textos legals han d'estar a l'abast públic perquè qualsevol persona pugui consultar-los.

No cal conèixer totes les lleis, sinó tenir la possibilitat material d'accedir-hi. 3. No arbitrarietat: els poders públics han de justificar les seves resolucions en normes jurídiques vigents. Això exigeix respectar el principi de legalitat, elaborar lleis de caràcter general (no singulars per a casos particulars), garantir la independència judicial, el dret a la tutela judicial, la presumpció d'innocència i la irretroactivitat de les normes penals no favorables.

Quan s'analitza la justícia, cal distingir entre el conjunt de conviccions morals que manté de fet un grup social (moral positiva; vegeu «Dret i moral: conceptes bàsics i límits de la intervenció estatal») i els principis morals racionalment justificats (moral crítica). En sentit estricte, la justícia comprèn els criteris que determinen què ens devem els uns als altres com a membres d'una comunitat. La relació conceptual entre la seguretat jurídica i la justícia planteja diferents opcions teòriques: Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 4 Independència mútua: implicaria admetre que un sistema pot ser just i arbitrari alhora, la qual cosa resulta incoherent.

Identitat absoluta: suposaria afirmar erròniament que qualsevol ordenament no arbitrari és just per definició, amb independència de la maldat dels seus preceptes. La justícia com a condició de la seguretat: descartable, ja que poden existir normes molt precises i públiques amb continguts profundament injustos. La seguretat jurídica com a condició necessària de la justícia: és la posició adoptada, atès que un ordre jurídic no pot ser considerat just si actua de manera opaca o arbitrària envers els ciutadans.

Pel que fa al poder polític, cal diferenciar dos conceptes sovint confosos en l'àmbit jurídic: DEFINICIÓ La legitimitat és una qualitat normativa: un sistema és legítim quan existeixen raons morals vàlides perquè els ciutadans acceptin i compleixin les seves decisions, fins i tot si discrepen d'alguna decisió concreta. En canvi, la legitimació és un fet sociològic: consisteix en la creença empírica de la població que el sistema i les seves institucions posseeixen aquesta legitimitat. ERROR FREQÜENT No confongueu la legitimitat amb la legitimació.

Un règim tirànic pot gaudir de legitimació sociològica si la majoria de la població el recolza per ignorància o manipulació, però continuarà mancant de legitimitat racional si vulnera els drets bàsics. COMPROVA-HO 3 Per què la certesa o seguretat jurídica és una condició necessària per a la justícia, però no suficient? 3. La necessitat del dret: H.L.A. Hart i les circumstàncies de la justícia El filòsof britànic H.L.A. Hart va argumentar que allà on existeixi una societat humana sorgirà indefectiblement un sistema jurídic.

Aquesta tesi s'emmarca en la justificació instrumental del dret, la qual parteix de dues premisses inicials: A partir d'aquí, Hart formula les cinc veritats òbvies sobre la condició humana que justifiquen la presència ineludible de regles coercitives: Igualtat aproximada: cap persona és tan poderosa com per dominar la resta indefinidament sense col·laboració. Com que tothom pot ser vençut, tots tenim interès en un marc que eviti la lluita permanent de tots contra tots. Paper central de la supervivència: no és possible comprendre les accions humanes ni les institucions socials sense assumir que la continuïtat de la vida és un objectiu fonamental compartit.

1 Circumstàncies de la justícia: escenari en el qual cal decidir com s'assignen béns i beneficis quan no impera una escassedat total (que impediria tota cooperació) ni una sobreabundància absoluta (que faria innecessària qualsevol distribució). 2 Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 5 Altruisme limitat: els éssers humans no són dimonis desitjosos de destruir-se, però tampoc àngels totalment desinteressats. Això fa necessàries normes prescriptives que assegurin la cooperació col·lectiva. Vulnerabilitat recíproca als atacs físics: la fragilitat corporal exigeix establir regles negatives que prohibeixin l'ús indiscriminat de la violència.

Escassedat relativa de recursos: les provisions per satisfer les necessitats humanes (menjar, sostre, energia) no són il·limitades, cosa que obliga a fixar regles sobre l'adquisició, explotació i transmissió de béns. Comprensió i força de voluntat limitades: no tothom prioritza espontàniament els beneficis a llarg termini de la cooperació davant les temptacions immediates. Es requereix, doncs, un sistema de sancions coercitives que garanteixi que els qui col·laboren no siguin explotats pels qui incompleixen.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Vulnerabilitat i igualtat Condició humana exposada a atacs físics Altruisme i voluntat limitats Tendència humana a incomplir compromisos col·lectius Escassedat relativa de recursos Béns finits que requereixen criteris d'assignació Necessitat del dret segons H.L.A. Hart Normes de convivència i propietat Regles que regulen béns i limiten violència Sistema coercitiu institucional Garanteix la supervivència i cooperació social COMPROVA-HO 4 Què ocorreria amb la necessitat del dret si els recursos fossin completament infinits i inesgotables? 4.

Subjectes del dret: personalitat jurídica i capacitat d'obrar Perquè les normes jurídiques operin a la realitat, han de definir a qui es reconeix la condició de membre o operador dins de l'ordre normatiu. Aquesta relació s'estructura entorn de dos conceptes tècnics: La personalitat jurídica és l'aptitud per ser destinatari de normes legals, titular de drets subjectius i assumir deures en relacions jurídiques. Poden tenir personalitat jurídica: Persones físiques: tot individu de l'espècie humana pel sol fet de néixer.

Persones jurídiques: agrupacions organitzades d'individus i recursos materials constituïdes per assolir determinats fins comunitaris, econòmics o socials (com ara empreses, fundacions o universitats). D'altra banda, la capacitat d'obrar és l'amplitud o aptitud reconeguda per dur a terme de forma vàlida actes jurídics, exercir efectivament els drets dels quals s'és titular i contreure obligacions exigibles. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 6 Concepte Definició bàsica Titulats o condicions Personalitat jurídica Aptitud per ser titular de drets i deures. Tots els éssers humans i les persones jurídiques constituïdes.

Capacitat d'obrar plena Aptitud per realitzar actes jurídics vàlids per un mateix. Persones físiques majors d'edat sense cap limitació legal. Capacitat d'obrar limitada Tinença de drets que han de ser exercits per representants legals. Menors d'edat i subjectes amb limitacions legalment previstes. Tota persona física posseeix personalitat jurídica des del naixement, però no tothom gaudeix de capacitat d'obrar. Un nadó té personalitat jurídica (pot heretar un patrimoni), però manca de capacitat per celebrar un contracte de compravenda per si mateix; requereix la intervenció dels seus representants legals.

IDEES CLAU El dret és un sistema normatiu fonamentat en sancions institucionalitzades, creades i aplicades per institucions pròpies. El control social jurídic utilitza quatre tècniques: prevenció (a priori, indesitjable), repressió (a posteriori, indesitjable), promoció (a priori, desitjable) i premi (a posteriori, desitjable). La seguretat jurídica requereix claredat, publicitat i no arbitrarietat, i constitueix una condició necessària per a la justícia. La legitimitat expressa una justificació moral del poder, mentre que la legitimació reflecteix la creença sociològica ciutadana en aquesta legitimitat.

Hart justifica la necessitat instrumental del dret en la supervivència i en cinc veritats de la condició humana, com la vulnerabilitat i l'escassedat. La personalitat jurídica atorga la titularitat de drets i deures a persones físiques i jurídiques; la capacitat d'obrar permet exercir-los vàlidament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es distingeixen la tècnica de prevenció i la tècnica de repressió? 6. Com es diferencien la personalitat jurídica i la capacitat d'obrar en el cas d'un infant? Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com es defineix principalment el dret respecte d'altres sistemes normatius? 8.

Quina tècnica de regulació jurídica representa una reducció d'impostos per inversió ecològica? 9. Quina veritat òbvia de Hart fonamenta la necessitat de prohibir atacs corporals violents? 10. Quin requisit cal per gaudir de capacitat d'obrar plena en persones físiques?

2 Normes jurídiques, fonts del Dret i tradicions comparades EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructura i aplicació de les regles enfront dels principis segons la seva dimensió de pes Identificar els requisits materials i formals del costum jurídic i dels reglaments administratius Explicar els criteris de l'article 1.6 del Codi Civil per a la formació de jurisprudència del Tribunal Suprem Comparar les característiques fonamentals de les tradicions del civil law i del common law PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Pot un jutge basar la seva condemna exclusivament en una tradició molt antiga d'un poble si no hi ha cap llei escrita que ho prohibeixi?

Una acumulació d'usos socials sense institucions a) Un conjunt de sancions morals sense coacció b) Un recull exclusiu de preceptes morals espontanis c) Un sistema que imposa sancions institucionalitzades d) Promoció a) Premi b) Prevenció c) Repressió d) Altruisme limitat a) Igualtat aproximada b) Escassedat relativa de recursos c) Vulnerabilitat recíproca d) Posseir un patrimoni econòmic rellevant a) Ser major d'edat sense limitacions legals b) Superar una avaluació de legitimitat pública c) Haver nascut amb vida sense exclusions d) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 8 Estructura de les normes: regles enfront de principis Dins de l'ordenament jurídic trobem diferents tipus de normes prescriptives.

La distinció teòrica fonamental separa les regles dels principis a partir de tres criteris: el nivell d'abstracció, la naturalesa de les seves condicions d'aplicació i la manera com es resolen els seus conflictes. Els principis presenten un grau més alt d'abstracció, generalitat i vaguetat. No classifiquen les conductes de manera binària o categòrica, sinó que permeten avaluar gradualment diferents cursos d'acció. Aquesta naturalesa abstracta no implica pas que tinguin una jerarquia superior a les regles: a la Constitució hi ha regles concretes i en cossos ordinaris com el Codi Civil trobem principis expressats.

Pel que fa a les condicions d'aplicació: Les regles tenen un caràcter tancat: defineixen un supòsit de fet precís vinculat rígidament a una conseqüència jurídica determinada. Els principis tenen condicions obertes: no delimiten exhaustivament quan cal aplicar-los. Aquesta diferència estructural es reflecteix en la dimensió de pes. Les regles operen sota la lògica de tot o res: si el supòsit de fet concorre i la norma és vàlida, s'aplica de manera concloent; si xoquen dues regles, una ha de ser declarada invàlida o establir-se com a excepció. En canvi, els principis aporten raons prima facie per decidir, però no són concloents.

Quan dos principis col·lideixen en un cas real, cal recórrer a la ponderació per determinar quin té més pes relatiu en aquelles circumstàncies concretes. En la teoria jurídica continua sent controvertit si en aquesta col·lisió existeix una única resposta correcta o si en caben diverses. COMPROVA-HO 12 Quina és la diferència clau entre com es resol un conflicte de regles i una col·lisió de principis? Fonts de l'ordenament: reglaments administratius L'Administració pública i el Govern disposen de la potestat de dictar normes jurídiques escrites subordinades a la llei, conegudes genèricament com a reglaments.

Aquestes disposicions es classifiquen segons el seu àmbit d'eficàcia: Efectes ad intra: normes destinades exclusivament a l'organització interna i al funcionament dels òrgans de la mateixa Administració. Efectes ad extra: normes que incideixen directament sobre l'esfera jurídica general, regulant drets i deures de la ciutadania. Els reglaments s'ordenen mitjançant una jerarquia normativa interna condicionada pel rang de l'òrgan que els promulga. Per exemple, els Reials Decrets aprovats pel Govern se situen jeràrquicament per sobre de les Ordres Ministerials dictades pels titulars dels ministeris individuals.

El costum jurídic i la seva subordinació El costum jurídic constitueix una font del dret no escrita que neix de la pràctica social continuada. Perquè una pauta social es converteixi en norma jurídica vinculant, ha de reunir simultàniament dos tipus de requisits: Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 9 El costum és jeràrquicament inferior a la llei entesa en sentit ampli. En virtut d'aquesta subordinació, queda terminantment exclòs el costum contrari a la llei (contra legem), de manera que una pràctica social mai pot derogar ni contradir una norma legal vigent. COMPROVA-HO 13 Per què una tradició molt antiga i seguida per tothom pot no arribar a ser mai costum jurídic?

Principis generals del dret Els principis generals del dret són normes fonamentals que compleixen dues funcions estructurals a l'ordenament: Funció supletòria: s'apliquen en defecte de llei o de costum per resoldre casos difícils o situacions derivades de normes aparentment contradictòries, garantint que cap litigi quedi sense resposta jurídica. Funció informadora: impregnen i orienten tot l'ordenament jurídic. Les regles concretes es poden entendre com a especificacions progressives que busquen assolir els objectius o valors materials que aquests principis assenyalen.

Mentre que molts principis generals es troben formulats explícitament a les lleis (com en el mateix Codi Civil), d'altres són identificats a posteriori per la doctrina científica mitjançant l'estudi sistemàtic de les regles vigents. ERROR FREQÜENT Confondre els «principis generals del dret» amb altres figures conceptuals. No s'han de barrejar amb els principis rectors de la política social i econòmica (recollits als articles 39 a 54 de la Constitució Espanyola), que són directrius materials per als poders públics, ni amb la categoria abstracta dels principis com a normes prescriptives oposades a les regles.

Requisit fàctic o material: una conducta reiterada al llarg del temps, antiga, uniforme en la seva execució, generalitzada en un determinat col·lectiu o territori i manifestada de forma pública. 1 Requisit normatiu o psicològic: l'opinio iuris, és a dir, el convenciment intern per part dels membres de la comunitat que la pràctica és jurídicament obligatòria i exigible.

2 Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 10 ESQUEMA Sistema de fonts de l'ordenament jurídic espanyol La jurisprudència i la doctrina científica La determinació del valor de les resolucions judicials exigeix diferenciar dos òrgans amb naturaleses distintes: Jurisprudència del Tribunal Constitucional: actua pròpiament com una font del Dret en establir la interpretació vinculant i definitiva de la Constitució, obligant tots els poders públics i la ciutadania en general (vegeu «Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i Tribunal Constitucional»).

Jurisprudència del Tribunal Suprem: segons prescriu textualment l'article 1.6 del Codi Civil espanyol: La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la Llei, el costum i els principis generals del dret. Perquè el criteri establert pel Tribunal Suprem esdevingui jurisprudència vinculant per als tribunals inferiors, han de concórrer tres condicions: 1. Haver dictat almenys dues sentències resoltes sota el mateix criteri interpretatiu. 2. Que els assumptes examinats siguin substancialment iguals en els seus fets i fonaments. 3.

Que el criteri argumental formi part de la ratio decidendi, és a dir, les raons essencials de fons que determinen la decisió final del cas, i no pas meres observacions accessòries (obiter dicta). Si un jutjat o tribunal de rang inferior dicta una resolució que s'aparta d'aquests criteris consolidats, la seva decisió pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem. Per la seva banda, la doctrina científica designa les opinions elaborades pels juristes experts en publicacions acadèmiques. No constitueix una font formal del dret, però sí un instrument auxiliar per a la interpretació.

En la pràctica forense, invocar la «doctrina dominant» (la posició majoritària de la comunitat acadèmica) opera com un argument jurídic de gran solidesa persuasiva. Llei i reglaments Normes escrites primàries i potestat reglamentària administrativa Costum jurídic Font subsidiària: requereix pràctica reiterada i opinio iuris Principis generals Funció informadora i aplicació en defecte de llei/costum Jurisprudència TS Complementa l'ordenament: mínim 2 sentències (Art 1.6 CC) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 11 COMPROVA-HO 14 Un sol pronunciament judicial aïllat del Tribunal Suprem crea jurisprudència vinculant segons el Codi Civil?

Tradicions jurídiques comparades: Civil Law i Common Law En el món occidental predominen dues grans tradicions normatives amb enfocaments estructurals divergents: Criteri Tradició Continental (Civil Law) Tradició Anglosaxona (Common Law) Origen i exemple Europa continental (model vigent a l'Estat espanyol) Regne Unit i països d'influència britànica Font primordial Centralitat de la legislació escrita i codificada Precedent judicial (case law) i costum sobre la llei (statutory law) Paper del jutge Aplicador de la norma legislada Creador de dret mitjançant precedents vinculants (stare decisis) Avantatges Rigor sistemàtic i certesa en textos ordenats Major flexibilitat d'adaptació al cas concret Inconvenients Rigorisme i possible desfasament davant canvis Falta de corpus tancat (incertesa) i frontera difusa legislatiu-judicial PROCÉS Tradicions jurídiques occidentals i convergència 1 Civil Law: centralitat legal La llei escrita predomina i el jutge aplica la norma 2 Common Law: precedent judicial Stare decisis i decisions judicials com a font central 3 Constitucional ització i canvi Ús creixent de precedents al civil law i lleis al common law 4 Convergència contemporània Aproximació pràctica entre tots dos models legals A la família del civil law, la primacia rau en el text legal aprovat pels representants polítics, relegant la jurisprudència a una funció complementària.

Al common law, la doctrina del stare decisis obliga els jutges a mantenir els criteris dels casos precedents anteriors, convertint les sentències en una font originària i fonamental. Malgrat aquesta divisió clàssica, els dos models experimenten una convergència progressiva. Els sistemes continentals utilitzen cada cop més el precedent com a paràmetre de justificació racional i mostren un activisme judicial creixent com a conseqüència de la constitucionalització del dret. Paral·lelament, els països anglosaxons recorren de forma creixent a legislació codificada per atendre les exigències administratives modernes.

Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 12 IDEES CLAU Les regles tenen condicions d'aplicació tancades i s'apliquen com a tot o res, mentre que els principis són oberts i es resolen per ponderació segons el seu pes. Els reglaments administratius es subordinen a la llei, tenen jerarquia interna pròpia i produeixen efectes ad intra o ad extra. El costum jurídic requereix la concurrència de la pràctica reiterada (fàctica) i de l'opinio iuris (normativa), i mai pot ser contrari a la llei. Els principis generals del dret actuen de forma informadora sobre l'ordenament i com a font supletòria en defecte de llei i costum.

La jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix almenys dues sentències coincidents en la ratio decidendi sobre casos substancialment anàlegs. El civil law prioritza la llei escrita i el common law es basa en el precedent vinculant (stare decisis), tot i que ambdós models convergeixen actualment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quins són els dos requisits indispensables perquè una conducta reiterada esdevingui costum jurídic vàlid? 16. Quines condicions exigeix l'article 1.6 del Codi Civil perquè hi hagi jurisprudència del Tribunal Suprem? 17. En què consisteix la convergència actual entre el civil law continental i el common law anglosaxó? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 18. Com operen les regles jurídiques quan entren en conflicte davant d'un supòsit de fet? 19. Quin requisit impedeix que una tradició social no obligatòria sigui considerada costum jurídic? Es degraden automàticament a principis generals a) Depenen sempre de l'admissió de la doctrina dominant b) S'apliquen segons la lògica de tot o res c) Es pondera el pes relatiu de cadascuna d) La manca d'aprovació d'un reglament ministerial a) L'absència d'un mínim de dues sentències b) La manca d'opinio iuris o convicció vinculant c) L'absència d'efectes ad intra d) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 13 20.

Quina part d'una sentència del Tribunal Suprem pot constituir jurisprudència segons el Codi Civil? 21. Quin és el principi que defineix la vinculació als precedents en la tradició del common law? 3 Branques de l'ordenament jurídic EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques operatives dels reglaments i les directives de la Unió Europea. Classificar els quatre ordres jurisdiccionals del dret processal i la seva legislació associada. Explicar el paper de les normes de conflicte en el dret internacional privat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què cal que un jutge avaluï si una disputa correspon a l'àmbit civil, contenciós, penal o laboral abans d'admetre una demanda?

L'ordenament jurídic s'organitza en diverses branques per regular els diferents àmbits de la convivència social i institucional. Aquesta divisió permet sistematitzar les normes segons els subjectes implicats, l'interès protegit i els mecanismes d'aplicació.

Els antecedents de fet exclusivament a) La ratio decidendi o raons de fons b) Els obiter dicta o reflexions accessòries c) Les al·legacions no estimades de les parts d) Opinio iuris sive necessitatis a) Principi de legalitat reglamentària b) Stare decisis c) Ponderació de mandats d'optimització d) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 14 ESQUEMA Branques principals de l'ordenament jurídic El Dret de la Unió Europea L'ordenament jurídic comunitari és un sistema autònom integrat en el dret intern dels Estats membres. Es divideix en dues grans categories normatives: Dret primari: comprèn els tractats internacionals fundacionals i els acords posteriors que els modifiquen.

Inclou principalment el Tractat de la Unió Europea (TUE), el Tractat sobre el Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Dret derivat: conjunt de normes produïdes per les institucions de la Unió (Parlament Europeu, Consell i Comissió Europea). Dins del dret derivat, cal distingir els instruments següents: Reglaments: normes amb abast general, obligatòries en tots els seus elements.

Tenen eficàcia directa i prevalença sobre el dret intern, de manera que vinculen ciutadans i autoritats des de la Dret Públic Relacions d'autoritat estatal i interès col·lectiu Dret Constitucional Institucions bàsiques i drets fonamentals Dret Administratiu i Tributari Gestió pública i recaptació d'impostos Dret Penal Tipificació de delictes i penes Dret Processal Procediments dels jutjats i tribunals Dret Privat Relacions entre particulars Dret Civil Persona, contractes, béns i família Dret Mercantil Empresaris i comerç Dret Laboral Relacions de treball assalariat Dret Supraestatal Àmbit europeu i internacional Dret de la UE Tractats, reglaments i directives Dret Internacional Públic i Privat Relacions interestatals i normes de conflicte Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 15 seva publicació oficial sense requerir cap intervenció legislativa estatal.

Directives: disposicions que obliguen un o diversos Estats membres quant al resultat que s'ha d'assolir. Deixen a les autoritats nacionals la competència de triar la forma i els mitjans a través de la transposició al dret intern. Decisions: normes obligatòries directament aplicables, però amb caràcter més concret tant pel seu contingut específic com pels seus destinataris determinats. ERROR FREQÜENT És un error habitual considerar que les directives europees s'apliquen directament sobre els ciutadans de la mateixa manera que un reglament. Les directives exigeixen un acte de transposició dels parlaments o governs estatals per integrar-se en la legislació interna.

COMPROVA-HO 23 Quina és la diferència operativa principal entre un reglament de la UE i una directiva? Dret constitucional, administratiu i tributari El dret constitucional constitueix la cúspide de l'ordenament intern. Les seves fonts essencials són la Constitució espanyola de 1978, els tractats internacionals sobre drets humans, les lleis orgàniques reguladores dels drets fonamentals i de les institucions de l'Estat, així com la jurisprudència del Tribunal Constitucional. El seu contingut compleix quatre funcions: 1. Estructurar i definir la composició i les competències dels òrgans superiors de l'Estat. 2. Regular el procediment d'elaboració de les altres normes jurídiques. 3.

Configurar els canals de participació ciutadana. 4. Reconèixer i garantir els drets i les llibertats de la ciutadania. El dret administratiu regula l'activitat, organització i procediments de l'Administració pública en tots els seus nivells (estatal, autonòmic i local). Les seves lleis marc són la Llei del Règim Jurídic del Sector Públic (2015) i la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (2015). El dret tributari s'encarrega d'establir i recaptar els tributs que han d'aportar les persones físiques i jurídiques per al sosteniment de les despeses públiques.

El seu marc general es recull a la Llei General Tributària (2003), complementada per lleis específiques per a cada tribut concret. COMPROVA-HO 24 Quines són les quatre funcions essencials del dret constitucional? Dret penal: delicte, pena i bé jurídic El dret penal defineix les conductes prohibides i les conseqüències associades a la seva comissió. La norma nuclear d'aquesta disciplina és el Codi Penal (1995), acompanyat de lleis penals especials.

Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 16 DEFINICIÓ Un delicte és una conducta o activitat humana que danya greument un bé jurídic, és a dir, un valor o interès fonamental per a la convivència en la protecció del qual la societat té un interès essencial (la vida, la integritat física, la llibertat sexual, la propietat, l'honor o les institucions de l'Estat). La pena és la sanció imposada per la norma davant la vulneració penal. Recau en afectacions legítimes a la llibertat o al patrimoni de les persones condemnades. En el sistema punitiu contemporani, l'aplicació de les penes orienta la seva finalitat cap a la resocialització i reinserció social de l'infractor.

Dret privat: civil i mercantil El dret privat disciplina les relacions jurídiques entre particulars en un pla d'igualtat formal. El dret civil constitueix el tronc comú de la regulació privada. La seva font bàsica estatal és el Codi Civil (1889) juntament amb diverses lleis civils especials. A més, determinades Comunitats Autònomes tenen dret civil propi (com Catalunya, Galícia o el País Basc). El dret civil regula: El matrimoni i la filiació. Les successions per causa de mort. Les obligacions i els contractes. Els drets sobre les coses i els animals. El règim de les fundacions i les associacions.

El dret mercantil regula la condició de l'empresari, l'activitat empresarial i el tràfic mercantil entre aquests operadors. S'estructura al voltant del Codi de Comerç (1885) i de lleis mercantils especials. Inclou la regulació de societats mercantils, contractació mercantil, mercat de valors, concursos de creditors i títols valor com xecs i pagarés. COMPROVA-HO 25 Quina diferència funcional existeix entre l'objecte del dret civil i el del dret mercantil? Dret laboral i Dret processal El dret laboral regula el contracte de treball i les relacions individuals i col·lectives entre treballadors assalariats i empresaris.

Les seves fonts fonamentals són l'Estatut dels Treballadors (2015), la normativa de Seguretat Social i els convenis col·lectius. El dret processal estableix les regles, terminis i vies d'actuació que han de seguir els jutges i tribunals per aplicar el dret als casos litigiosos.

S'estructura en quatre ordres jurisdiccionals principals: Ordre Jurisdiccional Àmbit litigós Llei reguladora essencial Civil Conflictes de dret civil i mercantil Llei d'Enjudiciament Civil (2000) Penal Instrucció i judici de delictes penals Llei d'Enjudiciament Criminal (1882) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 17 Ordre Jurisdiccional Àmbit litigós Llei reguladora essencial Contenciós administratiu Litigis contra actuacions de l'Administració i dret tributari Llei de Jurisdicció Contenciós- Administrativa (1998) Laboral Conflictes sobre dret del treball i de la Seguretat Social Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (2011) Dret internacional: públic i privat L'àmbit internacional regula situacions que traspassen les fronteres estatals mitjançant dos enfocaments diferenciats: El dret internacional públic regula les relacions entre Estats sobirans i altres subjectes internacionals, com les organitzacions internacionals.

Les seves fonts són el costum internacional, els principis generals del dret internacional, els tractats entre Estats i les resolucions emanades d'organitzacions internacionals. Les seves matèries aborden: Competències territorials dels Estats i jurisdicció sobre persones (nacionalitat, estrangeria, estatut de refugiats). Protecció internacional dels drets humans, cooperació per al desenvolupament i medi ambient. Règim dels conflictes armats (condicions legals per declarar la guerra i normes sobre la seva conducció).

El dret internacional privat resol les situacions jurídiques entre particulars en què concorren elements d'estrangeria (nacionalitat diferent o residència en territoris distints). Les seves fonts són la legislació interna de cada Estat i els tractats internacionals. El seu mecanisme central són les normes de conflicte, que determinen quin ordenament estatal és l'aplicable per resoldre la relació jurídica controvertida. IDEES CLAU El dret de la UE distingeix el dret primari (tractats) del derivat, on els reglaments gaudeixen d'aplicació directa i les directives requereixen transposició interna.

El dret constitucional ocupa la posició de supremacia, regulant la creació de normes, les institucions superiors i els drets fonamentals. El dret penal se centra en la protecció de béns jurídics davant delictes greus mitjançant penes orientades a la reinserció social. El dret processal s'estructura en quatre ordres principals: civil, penal, contenciós administratiu i laboral. El dret internacional privat empra normes de conflicte per fixar quina legislació s'aplica en litigis entre particulars de diferents estats. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quin és l'objectiu principal d'una norma de conflicte en el dret internacional privat? 27.

Davant quin ordre jurisdiccional es resol un conflicte sobre liquidació d'impostos de l'Administració? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quina diferència distingeix el reglament de la directiva europea? 29. Quin és el propòsit fonamental del concepte de bé jurídic en dret penal? 30. Quin ordre jurisdiccional s'encarrega d'un litigi derivat d'un contracte de treball? 31. Com actua el dret internacional privat davant una relació amb elements estrangers? 4 L'arquitectura constitucional de l'Estat espanyol EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques d'un Estat de dret respecte a un simple estat amb dret.

Diferenciar les tres categories de drets i la seva exigibilitat davant dels tribunals. Contrastar el concepte d'igualtat formal amb el d'igualtat material a l'Estat social. Explicar el funcionament del principi dispositiu i l'Estatut d'Autonomia a l'Estat autonòmic. El reglament té aplicabilitat directa i immediata. a) El reglament requereix transposició legislativa estatal. b) La directiva s'aplica directament sobre els ciutadans. c) La directiva només regula tribunals internacionals. d) Establir el rang jeràrquic del jutge. a) Determinar el cost econòmic del judici. b) Identificar el valor social protegit penalment. c) Substituir la pena de privació de llibertat. d) Ordre penal.

a) Ordre civil. b) Ordre laboral. c) Ordre contenciós administratiu. d) Jutja directament els caps d'Estat sobirans. a) Imposa sempre el dret del país més poblat. b) Aplica normes de conflicte per escollir legislació. c) Deroga automàticament els tractats internacionals subscrits. d) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 19 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 És suficient que un país tingui lleis escrites per poder considerar-lo un Estat de dret? L'ordenament jurídic espanyol s'articula sobre les bases establertes per la Constitució de 1978.

El seu article 1.1 defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, una fórmula que agrupa tres dimensions indestriables complementades per una estructura territorial descentralitzada coneguda com a Estat autonòmic. ESQUEMA Arquitectura constitucional de l'Estat 1. Configuració de l'Estat de dret No qualsevol organització dotada de normes constitueix un Estat de dret; cal distingir amb precisió entre un mer «estat amb dret» i un autèntic Estat de dret. Aquest últim exigeix la subjecció real de governants i ciutadans a l'ordenament jurídic mitjançant una sèrie de garanties estructurals.

DEFINICIÓ L'Estat de dret és el model polític i jurídic en què el poder públic està limitat pel dret, sotmès a l'imperi de la llei, basat en la divisió de poders, subjecte al principi de legalitat administrativa i garant de drets fonamentals exigibles judicialment. L'arquitectura de l'Estat de dret reposa sobre quatre elements indestriables: L'imperi de la llei: Els ciutadans i els poders públics estan sotmesos a la llei, no pas a l'arbitri dels éssers humans. La llei, entesa en sentit estricte com la norma produïda pel Parlament (representant de la sobirania popular), determina les obligacions i prohibicions ciutadanes.

En el marc constitucional, la llei està subordinada a la Constitució, però gaudeix de jerarquia superior enfront de tota la resta de normes.

L'article 66 de la Constitució encomana a les Corts Generals la potestat Estat de dret Imperi llei, divisió poders i legalitat Principi de legalitat Subjecció de l'Administració a la llei Garantia de drets Drets civils, polítics i socials Estat democràtic Sobirania popular i democràcia representativa Igualtat de vot Sufragi universal no ponderat Estat social Estat de benestar i igualtat material Estat autonòmic Descentralització en 17 CA i 2 ciutats Estatut d'Autonomia Norma institucional bàsica aprovada per LO Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 20 legislativa, l'aprovació dels Pressupostos i el control del Govern (per al tràmit parlamentari, vegeu «Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i Tribunal Constitucional»).

La separació de poders: Disseny institucional concebut per establir un equilibri de pesos i contrapesos per evitar el despotisme. La creació de lleis correspon al Parlament (Poder Legislatiu); la direcció política de l'Estat i la potestat d'elaborar reglaments subordinats recau en el Govern (Poder Executiu); i la funció de jutjar i fer executar allò jutjat pertany de manera independent als tribunals (Poder Judicial). El principi de legalitat administrativa: L'Administració Pública no pot actuar per voluntat pròpia, sinó estrictament sotmesa a la llei (art. 103 CE). Només pot dur a terme actuacions prèviament permeses per normes amb rang de llei i per a les finalitats que aquestes fixin.

A més, tota l'activitat administrativa està sota control jurisdiccional (art. 106 CE), de manera que la ciutadania pot activar recursos contenciosos administratius davant dels tribunals. La garantia de drets i llibertats: Els drets fonamentals han d'estar reconeguts de forma formal i material, actuant com a àmbits immunes a la interferència estatal i d'altres particulars. 2.

Classificació i garantia dels drets i llibertats La conservació dels drets naturals i imprescindibles constitueix la finalitat primordial de l'associació política, tal com ja proclamava l'article 2 de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 en destacar la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Els drets constitucionals s'estructuren en tres categories principals: Tipus de drets Finalitat fonamental Exemples concrets Drets civils Garantir un espai de llibertat d'actuació i autonomia personal enfront d'intromissions. Dret a la vida, integritat física, llibertat personal, intimitat i garanties processals.

Drets polítics Assegurar la intervenció activa en la formació de la voluntat col·lectiva. Dret de sufragi, llibertat d'expressió i dret d'associació. Drets socials Oferir cobertura i protecció col·lectiva davant les contingències o la mala sort. Dret a la salut i accés a la seguretat social. Perquè aquests drets siguin efectius en un Estat de dret, cal que es transformin en drets subjectius plenament accionables i exigibles davant l'autoritat judicial. Esquema sobre la naturalesa dels drets com a facultats exigibles davant jutges. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 21 COMPROVA-HO 33 Què diferencia un simple «estat amb dret» d'un autèntic «Estat de dret» pel que fa a l'Administració?

3. L'Estat democràtic: principis, condicions i models La democràcia s'entén com la forma d'organització política en la qual el poder pertany de manera efectiva a tota la ciutadania, adoptant decisions col·lectives segons alguna formulació del principi de majoria amb estricta igualtat de drets polítics. Com a procediment de presa de decisions, la condició indispensable de l'Estat democràtic és garantir la igualtat política, la qual s'ha de manifestar en diversos requisits: Igualtat de vot: Cada sufragi ha de tenir el mateix valor, rebutjant qualsevol modalitat de vot ponderat segons estament o riquesa.

Sufragi universal: El dret de vot s'estén a la totalitat dels ciutadans majors d'edat, excloent models de sufragi censatari. Igualtat efectiva de participació: Tothom ha de disposar d'oportunitats reals i idèntiques per exercir la participació política activa. Accés efectiu a la informació: Condicions d'igualtat per formar un judici polític informat i lliure. Control de l'agenda: Capacitat del conjunt ciutadà per incidir sobre quins assumptes són objecte de debat i decisió pública.

Tot i que existeixen diversos models per fer realitat la voluntat popular (com la democràcia directa, la participativa o la deliberativa), l'ordenament espanyol adopta principalment el model de democràcia representativa. En aquest marc, el cos ciutadà escull representants periòdicament mitjançant eleccions lliures perquè prenguin les decisions legislatives i de govern, sense perjudici de preveure certs canals complementaris de democràcia directa i participació ciutadana. COMPROVA-HO 34 Per què el sufragi censatari és incompatible amb el principi de l'Estat democràtic? 4.

L'Estat social: de l'estat liberal a l'estat del benestar L'Estat social neix històricament com a resposta a la fractura i l'exclusió social provocades pel model d'estat liberal del segle XIX. L'estat liberal clàssic consagrava llibertats formals (propietat privada, llibertat d'empresa, igualtat davant la llei), però mancava de mecanismes per assegurar les bases materials indispensables per gaudir d'aquestes llibertats. Davant d'aquesta mancança, l'Estat de benestar assumeix un paper d'intervenció activa en l'economia mitjançant una economia social de mercat.

Les seves funcions centrals comprenen la prestació pública de béns i serveis essencials, la regulació de les relacions de treball, la protecció dels drets socials i la redistribució de la riquesa. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 22 ERROR FREQÜENT Confondre igualtat formal amb igualtat material és un error clàssic. La igualtat formal prohibeix discriminar en el text de la llei (tothom té els mateixos drets escrits). La igualtat material obliga els poders públics a intervenir i oferir recursos reals perquè les persones puguin exercir aquests drets a la pràctica, transformant una llibertat teòrica en un mínim d'igual llibertat real.

Aquesta transformació es reflecteix explícitament a la Constitució espanyola de 1978. Ja en el Preàmbul es recull la voluntat d'assegurar la convivència democràtica sota un ordre econòmic i social just, voluntat consolidada directament a l'article 1.1 amb la consagració formal de l'Estat social. 5. L'Estat autonòmic: descentralització i arquitectura territorial Pel que fa a la seva estructura territorial, Espanya no és un Estat unitari centralitzat sinó un model descentralitzat políticament conegut com a Estat de les autonomies o Estat autonòmic.

L'article 2 CE reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'Estat, mentre que l'article 137 CE estableix que el territori s'organitza en municipis, províncies i Comunitats Autònomes, dotades d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. L'accés a l'autonomia es va articular mitjançant el principi dispositiu: les províncies limítrofes amb trets històrics, culturals i econòmics comuns, així com els territoris insulars, van tenir la facultat d'accedir a l'autogovern, configurant un mapa format per 17 Comunitats Autònomes i 2 Ciutats Autònomes. Cada Comunitat Autònoma es regeix pel seu respectiu Estatut d'Autonomia.

Segons l'article 147 CE, l'Estatut és la norma institucional bàsica de la comunitat, aprovada per les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica. L'Estatut fixa l'estructura institucional pròpia de la comunitat i delimita les seves competències, tant les que assumeix en exclusiva (legislatives i executives) com les que comparteix amb l'Estat. Totes les Comunitats Autònomes compten amb un parlament escollit mitjançant sistema proporcional i un govern amb un president elegit per la cambra d'entre els seus membres. COMPROVA-HO 35 Quina posició jurídica ocupa l'Estatut d'Autonomia i com s'aprova?

IDEES CLAU L'article 1.1 CE defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic de Dret, conjugat territorialment com un Estat autonòmic. L'Estat de dret requereix l'imperi de la llei parlamentària, la separació de poders, el principi de legalitat de l'Administració i la tutela judicial efectiva dels drets. L'Estat democràtic garanteix la igualtat política mitjançant el sufragi universal no ponderat, articulant-se a Espanya a través d'un model de democràcia representativa. L'Estat social supera el model liberal intervenint en l'economia per convertir la igualtat formal davant la llei en una igualtat material efectiva.

L'Estat autonòmic organitza el territori en 17 Comunitats Autònomes i 2 Ciutats Autònomes a partir del principi dispositiu, amb l'Estatut d'Autonomia com a norma institucional bàsica. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quins controls institucionals sotmeten l'Administració Pública a l'Estat de dret? 37. En què es diferencia la igualtat formal de la igualtat material a l'Estat social? 38. Quins elements defineixen el model institucional de totes les Comunitats Autònomes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quina condició és indispensable perquè existeixi un Estat de dret? 40.

Quin és el model principal de democràcia establert a l'Estat espanyol? 41. Quin és l'objectiu fonamental de l'Estat social davant del model liberal clàssic? 42. Com es defineix formalment l'Estatut d'Autonomia segons la Constitució espanyola?

Concentració de poders al Govern a) Sufragi censatari per a propietaris b) Absència de mecanismes de control judicial c) Subjecció de l'Administració a la llei d) Democràcia deliberativa pura a) Democràcia corporativa sense partits b) Democràcia representativa amb eleccions periòdiques c) Democràcia directa assembleària d) Limitar la prestació pública de salut a) Suprimir completament la propietat privada b) Assegurar una igualtat material efectiva c) Eliminar la regulació de relacions laborals d) Tractat internacional descentralitzat a) Reglament del parlament autonòmic b) Decret legislatiu de rang administratiu c) Norma institucional bàsica de la comunitat d) Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 24 5 Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i Tribunal Constitucional EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de la Corona, les Corts Generals, el Govern i el Poder Judicial.

Explicar les fases del procediment legislatiu i els mecanismes de control parlamentari. Identificar la naturalesa i composició del Tribunal Constitucional com a òrgan concentrat. Descriure les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya i les seves tipologies de lleis. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Pot el Rei negar-se a sancionar una llei aprovada pel Congrés i el Senat si no hi està d'acord? 1. Marc constitucional: estructura i la Corona La Constitució espanyola de 1978 és la norma suprema de l'ordenament jurídic. Totes les altres normes en deriven i hi estan subordinades jeràrquicament.

El text s'organitza en tres blocs essencials: la part dogmàtica (valors superiors com la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, juntament amb els drets i llibertats fonamentals), la part orgànica (estructura i funcionament dels poders de l'Estat) i la part que estableix els mecanismes per a la seva reforma. Segons l'article 1 de la Constitució, la sobirania nacional rau en el poble espanyol i la forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària. La Corona és la institució encarnada pel Rei o Reina com a Cap d'Estat, de caràcter hereditari amb preferència de l'home en la successió.

DEFINICIÓ El concepte d'actes deguts fa referència a les funcions que la Constitució assigna al monarca (articles 56, 62 i 63 CE), les quals no admeten marge de decisió política pròpia. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat (art. 56.3 CE); per això, les seves actuacions han de ser referendades per l'autoritat política competent, qui n'assumeix la responsabilitat. COMPROVA-HO 44 Per què es diu que els actes de la Corona són 'actes deguts' i com es compensa la seva inviolabilitat? 2.

El Poder Legislatiu: les Corts Generals Les Corts Generals representen el poble espanyol i exerceixen la potestat legislativa, aproven els pressupostos i controlen l'acció del Govern. Es configuren mitjançant un sistema bicameral compost pel Congrés dels Diputats i el Senat, elegits per sufragi universal, directe, lliure i secret per a mandats ordinaris de 4 anys. Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 25 Cambra Composició i representació Sistema electoral Congrés dels Diputats 350 diputats (mínim de 2 per província, 1 per Ceuta i Melilla, i la resta segons població: 1 per cada 100.000 hab.). Cambra de primera lectura.

Fórmula proporcional D'Hondt en circumscripcions provincials, amb vot únic i llistes tancades i bloquejades. Senat 266 senadors (4 per província; 3 per illes grans; 2 per Ceuta i Melilla; 1 per illes petites; més 1 per comunitat autònoma i 1 addicional per cada milió d'habitants designats pels parlaments autonòmics). Cambra de representació territorial i de segona lectura. Sistema majoritari plurinominal en circumscripcions provincials, amb vot múltiple i llistes obertes.

Procediment legislatiu ordinari El circuit de tramitació d'una llei a les Corts Generals segueix una sèrie de fases preestablertes: ERROR FREQÜENT No confongueu un projecte de llei amb una proposició de llei: el projecte prové exclusivament del Govern central, mentre que la proposició s'origina als grups parlamentaris (o altres instàncies legitimades). Confondre l'origen en una pregunta processal resta punts immediatament. COMPROVA-HO 45 Quina diferència d'exigència de majories hi ha entre l'aprovació d'una llei ordinària i una d'orgànica al Ple del Congrés? 3. Poder Executiu i Poder Judicial El Govern encarna el poder executiu central.

Segons l'article 97 de la Constitució, dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, a més d'exercir la funció executiva i la potestat reglamentària. Està integrat pel President del Govern, els vicepresidents (si s'escau) i els ministres. Les relacions entre el Govern i les Corts es regeixen pel parlamentarisme: Iniciativa legislativa: formulada pel Govern com a projecte de llei, o bé per un grup parlamentari com a proposició de llei. 1 Admissió a tràmit: valoració formal per la Mesa del Congrés dels Diputats. 2 Examen en comissió: redacció d'esmenes i modificacions de l'articulat.

3 Debat i votació al Ple del Congrés: aprovació per majoria simple en lleis ordinàries, o per majoria absoluta en cas de lleis orgàniques. 4 Trasllat al Senat: estudi en comissió i Ple, possibilitat d'introduir esmenes o vetar el text. 5 Remissió definitiva al Congrés: acceptació o rebuig dels canvis introduïts pel Senat. 6 Sanció i promulgació: formalització per part del Rei com a acte degut. 7 Publicació: inserció al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per a l'entrada en vigor. 8 Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 26 Esquema dels instruments de control i relació entre Corts i Govern.

La potestat jurisdiccional resideix en el Poder Judicial (jutges i magistrats), encarregats de jutjar i fer executar allò jutjat (art. 117 CE). La judicatura es regeix pels principis d'independència, inamovilitat, responsabilitat i submissió exclusiva a l'imperi de la llei (vegeu «L'arquitectura constitucional de l'Estat espanyol»). El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) actua com el seu òrgan de govern i administració.

L'organització dels tribunals és jeràrquica: Jutjats de Primera Instància en la base, Audiències Provincials, Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes juntament amb l'Audiència Nacional, i culmina en el Tribunal Suprem com a òrgan jurisdiccional superior. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal promou l'acció de la justícia en defensa de la legalitat; compta amb autonomia funcional i opera sota els principis de legalitat i jerarquia, amb un Fiscal General de l'Estat designat pel Govern. COMPROVA-HO 46 Quins dos principis fonamentals regeixen l'actuació del Ministeri Fiscal i qui en designa el titular? 4.

El Tribunal Constitucional El Tribunal Constitucional (TC) és un òrgan independent que no forma part del Poder Judicial ordinari. Exerceix el control concentrat de constitucionalitat: avalua que les lleis s'ajustin a la Constitució i vetlla per l'efectivitat dels drets i llibertats ciutadans. Les seves decisions tenen eficàcia erga omnes, vinculant tots els poders públics i la ciutadania. PER RECORDAR-HO El TC està integrat per 12 membres juristes de reconeguda competència. El seu mandat dura 9 anys i es renoven per terços cada 3 anys. Els designa el Rei a proposta de: 4 del Congrés (majoria de 3/5), 4 del Senat (majoria de 3/5), 2 del Govern i 2 del CGPJ.

COMPROVA-HO 47 Forma part el Tribunal Constitucional de la piràmide del Poder Judicial encapçalada pel Tribunal Suprem? Introducció al Dret: Apunts i Resum Complet 27 5. Les institucions d'autogovern de Catalunya L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma (art. 147.1 CE), aprovat amb rang de llei orgànica per les Corts Generals. Catalunya ha tingut tres estatuts: l'Estatut de Núria de 1932, l'Estatut de Sau de 1979 i l'Estatut de Miravet de 2006. L'autogovern s'organitza institucionalment sota el nom de Generalitat de Catalunya (art. 2.1 EAC).

ESQUEMA Estructura institucional de la Generalitat de Catalunya L'engranatge de la Generalitat s'articula mitjançant els següents òrgans: El Parlament de Catalunya: representa el poble català, exerceix la potestat legislativa en les seves competències, aprova els pressupostos, controla el Govern, designa els senadors autonòmics i pot interposar recursos d'inconstitucionalitat davant el TC. El President de la Generalitat: és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats. Dirigeix l'acció de govern, nomena consellers i ostenta la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

Cessa per eleccions, moció de censura o pèrdua d'una qüestió de confiança. El Govern: integrat pel President, consellers i, si escau, el conseller primer. Té encomanada la funció executiva i la potestat reglamentària. Cessa en cessar el President. Òrgans de garantia i control estatutaris: el Consell de Garanties Estatutàries (dictamina l'adequació de les normes a l'Estatut i a la Constitució), el Síndic de Greuges (defensor del poble), la Sindicatura de Comptes (fiscalització econòmica) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.…