Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció al Dret per a Criminologia (UPF): teoria de la norma, fonts, arquitectura constitucional, institucions i teories de la justícia. APREN.AI Índex 1 El dret com a fenomen social, funcions i subjectes 1. Ordres normatius i la sanció institucionalitzada 2. Funcions socials: coordinació, cooperació i control de la conducta 3. Seguretat jurídica, justícia i legitimació institucional 4. El mínim comú normatiu de H.L.A. Hart 5.

Els subjectes del dret: personalitat jurídica i capacitat d'obrar 2 Teoria de la norma jurídica i tipologies Dimensions d'avaluació: validesa, eficàcia i justícia Nivells d'anàlisi lingüística del dret Classificació funcional de les normes Regles i principis 3 Fonts del dret, jerarquia normativa i branques jurídiques Classificació de les fonts del dret i principis d'ordenació La llei: sentit ampli, sentit estricte i jerarquia de les normes escrites Normes de l'executiu amb rang de llei i potestat reglamentària El costum, els principis generals i els mecanismes auxiliars Dret de la Unió Europea i branques de l'ordenament Tradicions jurídiques comparades: Civil Law i Common Law 4 Arquitectura constitucional de l'Estat: principis estructurals L'Estat de dret: submissió del poder a la legalitat L'Estat democràtic: sobirania, representació i límits L'Estat social i la Constitució econòmica L'Estat autonòmic: descentralització i distribució del poder 5 Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i la Unió Europea Estructura constitucional i la Corona Corts Generals i el procediment legislatiu Executiu, Poder Judicial i Tribunal Constitucional Autogovern de Catalunya: l'Estat autonòmic La Unió Europea: competències i marc institucional 6 Dret, moral i límits de la coacció estatal 1.

Sentits de la moral i debats normatius 2. El concepte de dret: jusnaturalisme vs. juspositivisme 3. Límits de la coacció estatal i el principi del dany 4.

Models d'interferència oposats al principi liberal Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 1 7 Teories contemporànies de la justícia L'utilitarisme com a ètica conseqüencialista del benestar Objecions clàssiques contra l'utilitarisme L'igualitarisme liberal de John Rawls El llibertarisme de Robert Nozick i la teoria del títol històric 8 Resum per repassar El dret com a fenomen social i subjectes Teoria de la norma, fonts i branques del dret Arquitectura constitucional i institucions Dret, moral i teories de la justícia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 2 1 El dret com a fenomen social, funcions i subjectes EN ACABAR SABRÀS Distingir les normes jurídiques de les morals i socials segons el mecanisme sancionador emprat. Classificar les quatre tècniques de regulació de conductes identificant el seu moment i objectiu. Explicar les cinc veritats de la naturalesa humana segons H.L.A. Hart. Diferenciar amb precisió la capacitat jurídica de la capacitat d'obrar.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cal que un jutge o un agent apliqui una sanció en comptes de deixar que la comunitat castigui directament qui incompleix les normes? La convivència humana requereix pautes d'actuació que facin possible la vida col·lectiva i evitin el conflicte continuat. En qualsevol comunitat trobem patrons de conducta considerats obligatoris, el trencament dels quals activa una reacció crítica del grup. Tanmateix, no tots els ordres que regulen el comportament operen de la mateixa manera ni comparteixen els mateixos mecanismes d'execució. ESQUEMA Estructura del dret com a fenomen social 1.

Ordres normatius i la sanció institucionalitzada Quan s'analitzen accions com negar-se a auxiliar un infant en perill, furtar mercaderies en una botiga o descuidar la imatge corporal, s'observa que la vulneració genera respostes diferents. La diferència essencial entre aquests ordres de conducta no rau en el contingut material de la norma ni en la qualificació de l'acció, sinó en la tipologia de sanció emprada com a incentiu positiu o negatiu: Tipus de norma Naturalesa de la sanció Mecanisme d'aplicació Norma moral Interna Remordiment, penediment o satisfacció personal.

Ordres normatius Moral, regles socials i dret Sanció jurídica Externa i institucionalitzada Funcions socials Coordinació, control i seguretat Tècniques de control Promoció, premi, prevenció i repressió Fonament segons Hart Mínim comú normatiu i veritats Subjectes de dret Persona física, jurídica i capacitat Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 3 Tipus de norma Naturalesa de la sanció Mecanisme d'aplicació Regla social Externa difusa Reprovació visual, retret social o elogi espontani de la comunitat. Norma jurídica Externa institucionalitzada Aplicació formal de mesures coactives per òrgans creats pel mateix sistema.

DEFINICIÓ El dret és un sistema normatiu coactiu que imposa sancions externes institucionalitzades. Això implica que les regles que defineixen els càstigs o beneficis han estat creades per institucions formals, són executades per aquestes mateixes institucions i aquests òrgans han estat creats i delimitats pel mateix ordenament jurídic. COMPROVA-HO 2 Què distingeix una regla social d'una norma jurídica si totes dues preveuen sancions externes? 2. Funcions socials: coordinació, cooperació i control de la conducta El dret constitueix una eina instrumental destinada a fer possibles objectius col·lectius essencials.

En primer terme, permet superar tres grans fallades de l'acció col·lectiva que bloquegen la interacció social: Dilemes del presoner: configuracions en què els subjectes, actuant d'una manera racional i cercant el seu benefici individual, assoleixen una situació col·lectiva pitjor que la cooperativa. Fenomen del free rider: supòsit en el qual determinats individus gaudeixen dels beneficis d'un pla de cooperació col·lectiva sense assumir-ne els costos ni participar en les càrregues associades. Problemes de coordinació pura: escenaris on els integrants tenen finalitats comunes però necessiten triar un curs d'acció unificat per fer-les compatibles.

Com a sistema de control social, l'ordenament jurídic utilitza la coacció, entesa com l'amenaça o ús efectiu de la força estatal. Per guiar el comportament de la ciutadania, el dret empra quatre tècniques bàsiques segons el moment d'intervenció i el sentit de l'estímul: Moment d'intervenció Incentivar (fomentar la conducta) Desincentivar (desanimar la conducta) Abans del fet (ex ante) Promoció: concessió d'ajuts previs, com beques per a investigació. Prevenció: advertència o amenaça formal d'una sanció econòmica. Després del fet (ex post) Premi: desgravació fiscal restant despeses a la base imposable. Repressió: cobrament efectiu o execució forçosa d'una multa.

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 4 Més enllà del càlcul immediat del càstig o del benefici, el dret aspira a la integració normativa: busca que els ciutadans interioritzin els mandats legals, assumint com a rebutjables les pràctiques sancionades i com a desitjables les conductes protegides. COMPROVA-HO 3 Quina tècnica de control social s'aplica mitjançant una desgravació fiscal per la contractació de persones joves? 3. Seguretat jurídica, justícia i legitimació institucional La seguretat jurídica és la certesa prèvia que tenen les persones sobre quines accions pròpies i d'altres estaran permeses, prohibides o seran d'obligat compliment.

Aquesta certesa permet dissenyar el propi projecte de vida coneixent amb antelació les conseqüències legals dels actes. L'existència d'aquest principi exigeix tres garanties estrictes: Claredat i precisió: les normes s'han de redactar amb prou claredat perquè la ciutadania les pugui comprendre fàcilment. Publicitat oficial: publicació dels preceptes en registres accessibles per a tothom (com el BOE o els butlletins de les comunitats autònomes). No-arbitrarietat: garantia que les autoritats i tribunals aplicaran de forma regular i invariable el dret vigent sense capgirar-lo per caprici.

Això exclou l'aplicació retroactiva desfavorable de regles noves a actes consumats abans de la seva entrada en vigor. En el pla axiològic, s'ha de distingir la moralitat social que manté una comunitat de les regles de justícia racionalment justificades. La seguretat jurídica actua sovint com a justícia formal: un sistema no pot ser materialment just si no ofereix primer seguretat, de manera que la certesa formal és una condició necessària per poder construir la justícia.

D'altra banda, pel que fa a l'autoritat política, la legitimitat depèn de l'existència de raons morals que justifiquin l'obediència, mentre que la legitimació descriu el fet empíric que la població sotmesa té la convicció subjectiva que ha d'acatar aquestes decisions. COMPROVA-HO 4 En quina condició es troba un govern respectat per la seva ciutadania però desproveït de raons morals decisius per ser obeït? 4. El mínim comú normatiu de H.L.A. Hart El filòsof del dret H.L.A. Hart va argumentar que el dret i la coacció estatal no són accidents històrics, sinó instruments indispensables donada la realitat física i psicològica de l'ésser humà.

Quan es pressuposa la supervivència com a fi compartit bàsic, sorgeixen les anomenades circumstàncies de la justícia, situacions on cal regular l'accés a béns sota condicions d'escassedat relativa de recursos. Hart formula cinc veritats òbvies de la naturalesa humana: Vulnerabilitat recíproca als atacs físics: qualsevol persona pot patir danys o agressions per part d'altres subjectes. 1 Igualtat aproximada entre els éssers humans: ningú posseeix un poder físic o intel·lectual tan suprem que li permeti dominar de manera permanent la resta sense aliances.

2 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 5 D'aquestes característiques es dedueix la necessitat instrumental d'un sistema coactiu que limiti la violència física i organitzi la producció i cessió de recursos. COMPROVA-HO 5 Quina conseqüència tindria l'altruisme humà il·limitat segons el model explicatiu de Hart? 5. Els subjectes del dret: personalitat jurídica i capacitat d'obrar L'ordenament jurídic organitza el tràfic establint qui pot participar-hi i quins efectes tenen els actes realitzats. En aquesta seu és imperatiu no confondre la titularitat abstracta d'una posició jurídica amb la facultat per poder-la mobilitzar personalment.

ERROR FREQÜENT Confondre la capacitat jurídica amb la capacitat d'obrar. Totes les persones físiques tenen capacitat jurídica pel simple fet de néixer i no la perden mai. En canvi, la capacitat d'obrar pot faltar de forma absoluta o trobar-se modulada (com en el cas dels menors d'edat o de persones amb mancances de capacitat, que necessiten representació de progenitors o tutors). Segons la seva configuració subjectiva, trobem: Persones físiques: tot ésser humà des del seu naixement. La majoria d'edat és el llindar fixat pel Codi civil per a l'adquisició ordinària de la capacitat d'obrar.

Persones jurídiques: agrupacions organitzades d'individus i mitjans materials que persegueixen una finalitat col·lectiva comuna i actuen mitjançant representants o administradors. Poden ser de dret públic (creades per l'ordenament per complir funcions públiques, com l'Estat o els ens administratius) o de dret privat (constituïdes per particulars per atendre interessos privats, com societats mercantils o associacions). Una activitat empresarial pot funcionar sota l'estatus d'una persona física individual o sota una persona jurídica independent que n'assumeix els deutes i crèdits.

Finalment, l'estatus dels animals no humans ha estat objecte de revisió jurídica: històricament han rebut el tractament d'objectes de dret sota la categoria de béns semovents, mentre que la tendència normativa vigent els reconeix com a éssers sintients. Aquest fet obre el debat de si han d'arribar a ser subjectes de dret mitjançant una analogia amb les persones jurídiques o amb certes persones físiques que no poden exercir drets per si mateixes. Altruisme limitat: les persones no són purament egoistes ni plenament angelicals, de manera que requereixen salvaguardes per evitar traïcions.

3 Escassedat relativa de recursos: les provisions i béns que satisfan necessitats humanes no són infinits, fet que obliga a determinar regles clares sobre distribució i propietat. 4 Comprensió i força de voluntat limitades: davant d'interessos personals a curt termini, els individus tenen la temptació d'incomplir obligacions comunitàries si no hi ha una sanció externa. 5 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 6 IDEES CLAU La norma jurídica es distingeix de les normes morals i socials per estar vinculada a una sanció externa institucionalitzada creada i aplicada per òrgans propis.

El dret resol fallades de l'acció col·lectiva com els dilemes del presoner, la parasitació dels free riders i la coordinació d'interessos comuns. El control social s'exerceix mitjançant tècniques de promoció, prevenció, premi i repressió, buscant a més la integració i interiorització dels preceptes. La seguretat jurídica requereix precisió, publicitat oficial i absència d'arbitrarietat, servint com a justícia formal bàsica. H.L.A. Hart justifica la necessitat d'un dret coactiu a partir de cinc trets de la naturalesa humana en un context d'escassedat relativa de recursos.

La capacitat jurídica és la titularitat de drets i deures inherent a la persona, mentre que la capacitat d'obrar és l'aptitud per exercitar-los de manera vàlida. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia el mecanisme sancionador del dret respecte al de les regles socials i de la moral? 7. Com actua un 'free rider' en un esquema de col·laboració ciutadana? 8. Per què un menor d'edat té capacitat jurídica però no necessàriament capacitat d'obrar plena? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quin element singularitza la norma jurídica enfront de la regla social? 10. Una desgravació en l'IRPF per la compra d'un vehicle elèctric respon a quina tècnica? 11.

Quin requisit és imprescindible per satisfer el principi de seguretat jurídica? L'origen popular consuetudinari a) El seu contingut ètic superior b) El caràcter institucionalitzat de la seva sanció c) L'absència de coacció física d) Promoció a) Prevenció b) Premi c) Repressió d) La publicitat i la no-arbitrarietat a) L'absència de policia armada b) L'acceptació moral unànime c) L'absència d'impostos redistributius d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 7 12. Com descriu Hart la condició que motiva regular la distribució de béns?

2 Teoria de la norma jurídica i tipologies EN ACABAR SABRÀS Distingir entre validesa, eficàcia i justícia en una norma jurídica Diferenciar els conceptes d'enunciat normatiu, norma i proposició normativa Identificar l'estructura formal de les normes prescriptives i constitutives Diferenciar les regles dels principis segons la seva estructura i manera d'aplicar-se PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 ¿Podem dir que una llei injusta deixa de ser automàticament vàlida en un sistema jurídic? Una norma jurídica és una pauta de conducta que prové del poder de l'estat i busca guiar el comportament de la societat.

A diferència d'altres regles de convivència o morals, el dret compta amb el suport de l'autoritat pública per fer complir els seus mandats mitjançant sancions externes institucionalitzades (vegeu «El dret com a fenomen social, funcions i subjectes»). Dimensions d'avaluació: validesa, eficàcia i justícia Per analitzar qualsevol norma dins d'un ordenament jurídic, cal separar clarament tres dimensions independents: Validesa jurídica: determina si la norma existeix com a tal dins del sistema. Una norma és vàlida si ha estat promulgada per l'òrgan competent i seguint el procediment establert per les normes del propi ordenament.

Eficàcia jurídica: fa referència a la seva aplicabilitat real segons el mateix sistema jurídic, és a dir, si s'ha d'aplicar en la pràctica als casos previstos. Justícia: avalua la norma des del punt de vista moral o valoratiu, comprovant si s'adequa als criteris de correcció establerts per una teoria moral determinada. COMPROVA-HO 14 Una norma aprovada per l'òrgan competent però que la gent incompleix massivament, continua sent vàlida?

Nivells d'anàlisi lingüística del dret Quan s'estudia el llenguatge jurídic, convé no confondre el vehicle expressiu, el contingut prescriptiu i les descripcions sobre el dret: Escassedat relativa de recursos a) Pau perpètua universal b) Absència d'agressivitat física c) Egoisme total dels individus d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 8 Enunciat normatiu: formulació lingüística concreta (oral o escrita) que transmet un missatge normatiu. Norma: significat que s'atribueix a aquest text o enunciat. Diferents enunciats poden expressar una mateixa norma (per exemple, «prohibit fumar» i «no és permès fumar» contenen enunciats diferents però la mateixa norma).

Proposició normativa: asseveració de caràcter descriptiu sobre l'ordenament. Afirma que en un determinat sistema jurídic existeix una norma concreta que qualifica una acció; per tant, pot ser vertadera o falsa. Element Funció principal Exemple pràctic Enunciat normatiu Text o formulació lingüística «Es prohibeix trepitjar la gespa» Norma Significat prescriptiu de l'enunciat Obligació de no caminar sobre l'herba Proposició normativa Descripció de l'existència de la norma «El reglament del parc prohibeix trepitjar la gespa» COMPROVA-HO 15 En quina categoria lingüística encaixa l'afirmació «el Codi Penal sanciona l'homicidi» quan la pronuncia un professor de dret?

Classificació funcional de les normes Dins d'un sistema jurídic conviuen normes amb rols molt diversos sobre el comportament dels ciutadans i l'estructura de les autoritats: Al seu torn, pel que fa a com guien o defineixen la realitat, es distingeixen: Normes prescriptives: busquen dirigir la conducta determinant obligacions, permisos o prohibicions. Solen presentar una estructura dual: Supòsit de fet: condicions fàctiques que s'han de complir per aplicar la norma. Conseqüència jurídica: efecte o resposta legal que s'activa un cop es produeix el supòsit de fet.

Normes constitutives: no imposen deures directes sinó que defineixen conceptes, regulen la validesa d'actes o delimiten institucions (per exemple, l'enunciat que fixa la majoria d'edat als divuit anys). Normes primàries: regulen directament el comportament dels ciutadans, establint què poden o han de fer en les seves relacions socials. 1 Normes secundàries: funcionen com a «normes sobre normes», regulant les institucions públiques, els mecanismes de creació normativa, la resolució de conflictes o els criteris d'aplicació del dret.

2 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 9 ESQUEMA Tipologia de normes jurídiques Regles i principis Dins de les normes prescriptives existeixen dues categories fonamentals segons la seva estructura i forma d'aplicació: les regles i els principis.

Criteri Regles Principis Grau d'abstracció Concretes i precises Elevat grau d'abstracció, generalitat i vaguetat Condicions d'aplicació Caràcter tancat (supòsit de fet delimitat) Caràcter obert (sense supòsit precís) Model d'aplicació Subsumció («tot o res») Ponderació (gradual, raons per decidir) Les regles s'apliquen segons la lògica de tot o res: si es produeix el supòsit de fet, s'ha d'aplicar íntegrament la conseqüència jurídica prevista. En canvi, els principis aporten raons de decisió prima facie que no són concloents per si mateixes: cal ponderar-los davant d'altres principis que puguin col·lidir en el cas concret, admetent un compliment en diferents graus.

ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter de «principi» amb un rang jeràrquic superior. La naturalesa de principi o regla depèn de la seva estructura lògica, no del seu rang legal. Existeixen regles tancades a la Constitució i principis generals en lleis ordinàries com el Codi Civil. COMPROVA-HO 16 Com es resol un xoc entre dos principis vàlids que entren en contradicció per a un mateix cas?

Normes primàries Regulen la conducta ciutadana Prescriptives Obligacions, prohibicions o permisos Regles Condicions tancades; tot o res Principis Condicions obertes; ponderació gradual Constitutives Defineixen conceptes i actes jurídics Normes secundàries Regulen altres normes i institucions Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 10 IDEES CLAU La validesa depèn de l'òrgan i procediment d'aprovació, l'eficàcia de la seva aplicació pràctica, i la justícia de la seva correcció moral. L'enunciat és el text, la norma és el significat atribuït, i la proposició normativa és una descripció susceptible de veritat o falsedat.

Les normes primàries guien la conducta dels individus; les secundàries organitzen les institucions i la gestió de les altres normes. Les normes prescriptives relacionen un supòsit de fet amb una conseqüència jurídica. Les regles contenen condicions tancades i s'apliquen a tot o res, mentre que els principis són oberts i es ponderen de forma gradual. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. ¿Quina diferència hi ha entre un enunciat normatiu i una norma? 18. ¿En què es distingeix l'aplicació d'una regla de la d'un principi? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. ¿Com s'anomena la formulació lingüística concreta que expressa una norma? 20.

¿Quin requisit determina la validesa d'una norma jurídica? 21. ¿Com actuen les regles segons la dimensió de ponderació? 22. ¿Quin d'aquests enunciats exemplifica una norma constitutiva?

Enunciat normatiu a) Principi d'eficàcia b) Supòsit de fet c) Proposició normativa d) La seva justícia moral a) El suport unànime ciutadà b) L'aprovació per procediment establert c) El compliment de la societat d) Mitjançant aplicació de tot o res a) Per ordre d'antiguitat sempre b) Gradualment segons el cas c) Només per remissió a principis d) «Prohibit superar els 80 km/h» a) «El lladre serà sancionat amb presó» b) «La majoria d'edat és als 18 anys» c) «S'ha de pagar l'impost anual» d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 11 3 Fonts del dret, jerarquia normativa i branques jurídiques EN ACABAR SABRÀS Distingir les fonts del dret i situar-les segons el principi de jerarquia normativa.

Explicar la diferència entre llei orgànica, ordinària, decret legislatiu i decret-llei. Diferenciar els instruments jurídics de la Unió Europea segons la seva aplicabilitat. Comparar les característiques i la convergència del Civil Law i del Common Law. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Pot el Govern aprovar una norma que tingui la mateixa força que una llei del Parlament sense demanar permís previ? Classificació de les fonts del dret i principis d'ordenació L'ordenament jurídic organitza els seus mecanismes de producció normativa mitjançant el sistema de fonts. Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret.

Aquestes fonts no actuen de manera aïllada ni anàrquica, sinó que estan sotmeses al principi de jerarquia normativa, el qual estableix que una norma de rang inferior mai no pot contradir una norma de rang superior. A més de les fonts formals en sentit estricte, el sistema jurídic compta amb dos mecanismes auxiliars que ajuden a la seva comprensió i aplicació: La jurisprudència: criteri derivat de les resolucions dels tribunals per interpretar i aplicar les normes. La doctrina científica: conjunt d'opinions, estudis i anàlisis desenvolupats pels juristes i experts acadèmics.

La llei: sentit ampli, sentit estricte i jerarquia de les normes escrites El terme llei s'utilitza en l'àmbit jurídic amb dos significats de bastant diferent abast: Llei en sentit ampli: comprèn qualsevol norma jurídica escrita procedent d'un òrgan competent de l'Estat (inclou des de la Constitució fins a ordenances municipals, tractats internacionals o el dret de la Unió Europea). Llei en sentit estricte: fa referència exclusivament a la norma jurídica aprovada pel poder legislatiu (un Parlament).

Dins de les normes escrites, la jerarquia s'estructura de manera piramidal: La Constitució: norma suprema aprovada per una Assemblea constituent; gaudeix d'un plus de legitimitat democràtica directa i no es troba sotmesa a cap límit jeràrquic formal intern. 1 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 12 DEFINICIÓ Una llei orgànica és aquella norma parlamentària destinada exclusivament a matèries d'especial rellevància que requereix la majoria absoluta del Congrés dels Diputats (la meitat més un de tots els diputats electes) en una votació final sobre el conjunt del text per a la seva aprovació, modificació o derogació.

En contrast amb la llei orgànica, la llei ordinària constitueix el tipus de producció normativa habitual de les Corts Generals i dels Parlaments autonòmics. S'aprova mitjançant un procediment ordinari amb majoria simple dels vots emesos pels membres presents i regula qualsevol matèria no reservada expressament a la llei orgànica.

Tipus de norma parlamentària Procediment d'aprovació Àmbit material reservat Llei orgànica Majoria absoluta del Congrés dels Diputats Drets fonamentals i llibertats públiques, estatuts d'autonomia, règim electoral general i altres matèries constitucionals Llei ordinària Majoria simple dels diputats presents Qualsevol matèria no reservada expressament a la llei orgànica COMPROVA-HO 24 Quina és la diferència principal entre una llei ordinària i una llei orgànica si totes dues tenen el mateix rang normatiu?

Normes de l'executiu amb rang de llei i potestat reglamentària Tot i que la creació de lleis correspon originàriament al Parlament, l'ordenament jurídic preveu dues excepcions en què el Govern aprova normes amb rang de llei: el decret legislatiu i el decret-llei. Els decrets legislatius sorgeixen d'una delegació expressa de les Corts sobre una matèria concreta que no estigui reservada a llei orgànica. Per la seva banda, els decrets-llei són dictats pel Govern en situacions d'urgent i extraordinària necessitat.

Aquestes normes s'apliquen immediatament, però tenen caràcter provisional: han de ser sotmeses al Congrés dels Diputats per a la seva convalidació o derogació en el termini de 30 dies des de la publicació. Normes amb rang de llei: lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets-llei i decrets legislatius. Totes elles tenen el mateix rang normatiu, però es diferencien per les matèries o pel seu procediment de creació. 2 Reglaments: normes subordinades a la llei aprovades pel poder executiu i l'Administració Pública.

3 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 13 Norma de l'executiu Intervenció parlamentària Matèries vetades Decret legislatiu Prèvia a l'inici: mitjançant una llei de delegació Reserva de llei orgànica Decret-llei Posterior: convalidació o derogació pel Congrés en 30 dies Reserva de llei orgànica, institucions bàsiques de l'Estat, drets, deures i llibertats ciutadanes ERROR FREQÜENT Un error molt comú és pensar que el decret-llei i el decret legislatiu són reglaments perquè provenen del Govern. Totes dues disposicions tenen rang de llei i poden modificar o derogar lleis ordinàries anteriors, a diferència dels reglaments, que sempre estan subordinats a la llei.

Per sota de les normes amb força de llei se situen els reglaments. Són disposicions dictades per l'Administració Pública amb efectes organitzatius interns (ad intra) o dirigides a regular drets i deures de la ciutadania (ad extra). Els reglaments tenen una jerarquia interna segons l'òrgan que els promulga: els Reials Decrets del Govern o del Consell de Ministres prevalen sobre les Ordres Ministerials signades per ministres individuals. COMPROVA-HO 25 Què passa si el Congrés dels Diputats no convalida un decret-llei en el termini de 30 dies?

El costum, els principis generals i els mecanismes auxiliars Quan no hi ha norma escrita aplicable, entren en joc la resta de fonts previstes per l'ordenament: El costum jurídic és una norma no escrita nascuda de la reiteració continuada d'una conducta social. Requereix la concurrència de dos elements essencials: Requisits fàctics: pràctica reiterada, antiga, uniforme, generalitzada i pública. Requisits normatius (opinio iuris): consciència per part de la comunitat que aquesta conducta té força obligatòria (com els costums del Tribunal de les Aigües valencià per distribuir regs). El costum és una font en decadència i estrictament subordinada a la llei.

Mai no pot admetre's un costum contrari a la llei; només regeix en defecte de norma escrita aplicable o quan una llei s'hi remet expressament. Els principis generals del dret actuen com a tancament del sistema davant llacunes legals o contradiccions entre normes. Tenen un caràcter integrador i informador de tot l'ordenament. Molts es troben recollits directament als codis legals (com el Codi Civil), mentre que d'altres han estat elaborats per la comunitat jurídica analitzant l'esperit del dret.

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 14 PER RECORDAR-HO Cal no confondre els principis generals del dret amb els principis rectors de la política social i econòmica de la Constitució, ni amb la categoria teòrica dels principis enfront de les regles (vegeu «Teoria de la norma jurídica i tipologies»). Pel que fa als mecanismes auxiliars: La jurisprudència: criteri derivat de les sentències judicials. La jurisprudència del Tribunal Suprem requereix un mínim de dues sentències coincidents en la ratio decidendi (la raó fonamental del veredicte) davant de supòsits idèntics. Els tribunals inferiors que s'apartin d'aquesta línia poden veure recorregudes les seves decisions.

D'altra banda, la jurisprudència del Tribunal Constitucional actua pròpiament amb caràcter vinculant de font del dret. La doctrina científica: opinions dels teòrics del dret que, tot i no ser font directa d'obligacions, funcionen com un sòlid argument interpretatiu als tribunals. COMPROVA-HO 26 Quins dos requisits essencials ha de complir una reiteració d'actes per esdevenir costum jurídic? Dret de la Unió Europea i branques de l'ordenament La integració europea ha transformat l'esquema de fonts. L'ordenament comunitari comprèn: Dret primari o originari: tractats fundacionals i acords internacionals modificatius posteriors.

Dret derivat: conjunt de regles creades per les institucions comunitàries (Parlament Europeu, Consell de la UE i Comissió Europea): Reglaments de la UE: normes d'abast general, directament aplicables als Estats membres sense intermediació i amb primacia sobre la legislació domèstica. Directives: disposicions vinculants que obliguen els Estats a assolir uns objectius mitjançant la seva transposició al dret intern. Decisions: normes directament aplicables però destinades a destinataris concrets (un Estat o una empresa).

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 15 ESQUEMA Piràmide de les fonts normatives de l'ordenament Dins de l'ordenament intern, el conjunt de normes s'organitza en diverses branques del dret segons la seva matèria. La divisió bàsica oposa el dret públic i el dret privat: Teoria de l'interès: distingeix si la norma protegeix interessos col·lectius generals (dret públic) o utilitats particulars (dret privat). Teoria dels subjectes: distingeix si la norma regula la relació de l'Estat amb els particulars exercint potestats públiques o si governa relacions entre ciutadans en pla d'igualtat.

Sector jurídic Finalitat (Teoria interès) Relacions (Teoria subjectes) Disciplines incloses Dret públic Protecció de l'interès general Relació Estat - ciutadà (imperium) Constitucional, Administratiu, Penal, Tributari, Processal, Internacional Públic, Dret de la UE Dret privat Protecció d'interessos particulars Relacions entre iguals privats Civil, Mercantil, Internacional Privat, Laboral (mixt) Constitució Cúspide de l'ordenament i legitimació originària Normes amb rang de llei Parlamentàries o delegades al Govern Llei orgànica Majoria absoluta per a matèries reservades Llei ordinària Majoria simple per a matèries comunes Decret- llei i Decret legislatiu Disposicions de l'executiu amb rang legal Reglaments administratius Subordinats a la llei (Decrets i Ordres) Costum i Principis Generals Fonts subsidiàries en defecte de llei Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 16 Dins de les matèries públiques destaquen el dret constitucional (que dissenya les institucions estatals, els seus procediments i els drets fonamentals), l'administratiu (organització i actuació de l'Administració), el penal (definició de delictes com a danys a béns protegits i assignació de penes restrictives de llibertat o patrimoni), el tributari (impostos a persones físiques o jurídiques), el processal (organització dels litigis civils, penals, contenciosos o laborals) i l'internacional públic (relacions sobiranes entre Estats sense autoritat coactiva central).

Dins l'àmbit privat se situen el dret mercantil (l'empresa i el tràfic mercantil), l'internacional privat (conflictes de lleis entre particulars de diferent nacionalitat) i, de manera troncal, el dret civil (matrimoni, successions, obligacions, contractes i drets reals com la propietat o la hipoteca). COMPROVA-HO 27 Què distingeix l'eficàcia d'un reglament de la UE de la d'una directiva? Tradicions jurídiques comparades: Civil Law i Common Law Els sistemes jurídics occidentals s'agrupen en dues grans famílies històriques: Civil Law (tradició continental o romana): sistema propi de l'Europa continental i d'Espanya.

Es fonamenta en la supremacia de la norma escrita (llei codificada) davant la decisió dels jutges, que actuen com a aplicadors del dret aprovat pel poder legislatiu. Common Law (tradició britànica): sistema desenvolupat a l'entorn anglosaxó. Situa el costum judicial i el precedent vinculant al centre del sistema com a font primordial del dret, atorgant un ampli marge de discrecionalitat i flexibilitat interpretativa als jutges per resoldre segons el cas concret.

Criteri Civil Law (Continental) Common Law (Anglosaxó) Font central La llei escrita i codificada El precedent judicial (jurisprudència i costum) Funció del jutge Aplicador de la norma legislada Creador de dret a través del precedent Fortaleses Codi estructurat, sistemàtic i homogeni Flexibilitat per adaptar-se al cas concret Inconvenients Rigorisme i lentitud davant canvis socials Incertesa, falta d'un corpus limitat i frontera difusa de poders Aquesta oposició clàssica no és estàtica ni immutable.

En les darreres dècades s'ha consolidat una clara convergència entre totes dues tradicions: Els països de Civil Law atorguen cada cop més protagonisme al precedent com a criteri de justificació arran de la constitucionalització del dret i del paper actiu dels tribunals suprems i constitucionals. Els països de Common Law recorren de manera massiva a la legislació escrita (statute law) i reconeixen als seus jutges la capacitat explícita de separar-se motivadament dels precedents (distinguishing).

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 17 IDEES CLAU Les fonts oficials de l'ordenament espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret, ordenades sota el principi de jerarquia normativa. Les lleis orgàniques requereixen una majoria absoluta al Congrés dels Diputats i regulen matèries essencials com drets fonamentals, estatuts d'autonomia i règim electoral. El poder executiu pot dictar normes amb rang de llei com a excepció: decrets legislatius (prèvia delegació de les Corts) i decrets-llei (en urgència, subjectes a convalidació en 30 dies).

El costum només opera com a font subordinada en defecte de llei escrita i requereix pràctica reiterada juntament amb la convicció de la seva obligatorietat (opinio iuris). El reglament europeu és d'aplicació directa i té primacia, mentre que la directiva comunitària exigeix transposició interna dels Estats membres. La tradició continental (Civil Law) i l'anglosaxona (Common Law) convergeixen actualment mitjançant la constitucionalització i l'expansió de la legislació escrita. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. En quins casos pot el Govern dictar normes que tinguin rang de llei i quins controls parlamentaris tenen associats? 29.

Quines condicions exigeix el Tribunal Suprem espanyol per considerar que un criteri constitueix jurisprudència? 30. Per què no es poden considerar avui el Civil Law i el Common Law com a models aïllats o oposats de manera pura? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quina majoria parlamentària requereix l'aprovació d'una llei orgànica al Congrés dels Diputats? 32. En quin termini ha de convalidar el Congrés un decret-llei dictat pel Govern? 33. Quin instrument del dret derivat de la Unió Europea requereix transposició interna dels Estats membres?

Majoria absoluta dels diputats electes a) Majoria simple dels presents b) Majoria de dos terços c) Majoria de tres cinquens d) 60 dies d'ençà la publicació a) 15 dies hàbils b) 20 dies naturals c) 30 dies des de la promulgació d) El tractat a) El reglament b) La decisió c) La directiva d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 18 34. Quin és el tret definitori del sistema jurídic de Civil Law? 4 Arquitectura constitucional de l'Estat: principis estructurals EN ACABAR SABRÀS Distingir els components i requisits de l'Estat de dret, democràtic i social. Diferenciar l'eficàcia jurídica dels drets subjectius respecte dels principis rectors.

Explicar el principi dispositiu i l'estructura institucional de l'Estat autonòmic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què un país que disposa de moltes lleis i d'un govern fort no és automàticament un Estat de dret? L'organització política contemporània s'articula mitjançant principis que legitimen l'exercici del poder públic. En el marc constitucional espanyol, la Constitució Espanyola de 1978 proclama les clàusules d'Estat social, democràtic i de Dret.

Aquesta fórmula condensa tres ideals normatius que, tot i ser conceptualment diferenciables i fruit d'evolucions històriques distintes, actuen de manera interconnectada per subjectar el poder, fonamentar la sobirania popular i garantir el benestar material dels ciutadans sota una estructura territorial descentralitzada.

Absència de codis normatius a) Predomini del costum sobre la llei b) Centralitat de la legislació escrita c) Centralitat del precedent judicial d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 19 ESQUEMA Arquitectura constitucional de l'Estat L'Estat de dret: submissió del poder a la legalitat L'Estat de dret es basa en el principi revolucionari que cap poder polític està per sobre de l'ordenament jurídic. No s'ha de confondre un mer «estat amb dret» (qualsevol comunitat que empra normes per imposar ordre) amb un autèntic Estat de dret, el qual requereix garanties estrictes per limitar la dominació estatal i assegurar la llibertat individual.

Aquesta clàusula descansa sobre quatre pilars operatius inseparables: L'imperi de la llei: Tota la ciutadania i els poders públics resten sota el mandat legal. La llei, entesa en sentit estricte com la norma creada per l'assemblea representativa, té primacia jeràrquica sobre qualsevol altra disposició i defineix els límits i obligacions de la comunitat. La separació de poders: Disseny institucional concebut per neutralitzar el despotisme mitjançant el contrapès d'òrgans diferenciats. La creació de les regles principals correspon al Parlament, l'execució d'aquestes i la direcció de la política al Govern, i la funció de jutjar i executar allò jutjat als tribunals independents.

El principi de legalitat de l'Administració: L'acció administrativa no és mai lliure ni arbitrària; només pot actuar amb habilitació prèvia d'una norma amb rang de llei. A més, tota l'activitat administrativa està sotmesa al control efectiu dels tribunals mitjançant recursos que qualsevol ciutadà pot accionar. Garantia dels drets i llibertats fonamentals: Reconeixement formal i material de prerrogatives que blindin els drets civils (llibertat individual d'actuació), polítics (participació en la presa de decisions) i socials (empara enfront de la vulnerabilitat).

Estat de dret Imperi de la llei i divisió de poders Legalitat administrativa Control judicial de tota actuació pública Garantia de drets Protecció de llibertats fonamentals Estat democràtic Sobirania popular i representació Sufragi universal Igualtat de vot i participació Sense mandat imperatiu Llibertat de criteri dels diputats Estat social Igualtat material i benestar Economia de mercat Subordinada a l'interès general Estat autonòmic Descentralització territorial del poder Principi dispositiu Autonomia configurada per Estatuts Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 20 Des del punt de vista formal i processal, el principi de legalitat exigeix una sèrie de requeriments que configuren la seguretat jurídica (vegeu «El dret com a fenomen social, funcions i subjectes»): les normes han de ser públiques, clares, estables, aplicables de manera no arbitrària i acompanyades de garanties judicials efectives.

COMPROVA-HO 36 Quina diferència fonamental separa un simple «estat amb dret» d'un autèntic «Estat de dret»? L'Estat democràtic: sobirania, representació i límits La clàusula d'Estat democràtic estableix que la sobirania i el poder polític pertanyen exclusivament a la ciutadania. La democràcia constitueix un procediment de presa de decisions col·lectives basat en el principi de la majoria amb plena igualtat de drets polítics. L'ordenament espanyol adopta primordialment el patró de la democràcia representativa, on les decisions corresponen als parlamentaris elegits periòdicament a les urnes.

Perquè un sistema sigui democràtic en sentit propi ha d'assegurar condicions d'igualtat política reals: Sufragi universal, directe i lliure, superant històricament el sufragi censatari. Igualtat del valor del vot entre tots els electors. Oportunitats idèntiques i efectives d'accés a la participació política. Llibertat d'informació política i pluralisme. Control col·lectiu de l'agenda pública per decidir quines qüestions es debaten i es voten. En el pla institucional, això implica la supremacia de la llei parlamentària com a font jurídica bàsica i el control polític permanent del Parlament sobre el Govern.

Dins dels graus de democràcia, cal distingir dues dimensions cabdals: Dimensió Mecanisme institucional Implicacions i abast teòric Caràcter de la decisió Decisió directa (referèndum) o indirecta (parlamentària) La via directa atorga més control a l'electorat, però una decisió més directa no garanteix per si mateixa un resultat més just o correcte. Vinculació del càrrec Principi d'immunitat de mandat (prohibició del mandat imperatiu) Els representants no estan sotmesos a instruccions obligatòries dels votants ni del partit; actuen amb llibertat de criteri per defensar l'interès general. La legitimitat democràtica comporta també l'anàlisi de l'abast de l'autoritat.

La regla de la majoria legitima una decisió, però no en garanteix automàticament la justícia intrínseca (com ara escollir entre increments fiscals amb més prestacions o baixades impositives amb reducció de serveis). Per això, l'autoritat democràtica té límits infranquejables: els mateixos drets bàsics que fan possible el procediment democràtic no poden ser eliminats per cap majoria conjuntural.

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 21 PER RECORDAR-HO Les raons de la democràcia són intrínseques (realitza la llibertat com a autonomia i la igualtat moral) i instrumentals (té valor epistèmic per trobar millors respostes, protegeix els drets humans i redueix els conflictes bèl·lics, atès que les democràcies no es declaren la guerra entre si). COMPROVA-HO 37 Per què la prohibició del mandat imperatiu és clau en la democràcia parlamentària? L'Estat social i la Constitució econòmica L'Estat social sorgeix per superar les limitacions de l'Estat liberal del segle XIX.

L'abstencionisme estatal inicial garantia llibertats purament formals que desembarcaven en greus situacions d'exclusió per a les classes desafavorides. L'objectiu de l'Estat social és subministrar les bases materials necessàries perquè les llibertats siguin reals i efectives per a tothom. Tipus d'igualtat Fonament jurídic Finalitat pràctica Igualtat formal Igualtat davant la llei i no- discriminació. Reconèixer a tothom el mateix catàleg teòric de drets i deures. Igualtat material Acció positiva dels poders públics. Garantir oportunitats reals d'exercir els drets civils i polítics mitjançant recursos.

Mitjançant el model de l'economia social de mercat, l'Estat intervé activament en l'economia prestant béns i serveis públics (educació, sanitat), regulant les relacions laborals i redistribuint la riquesa. Aquest compromís s'emmarca en la dita constitució econòmica, que estableix el marc bàsic de les relacions patrimonials. L'article 38 de la Constitució Espanyola reconeix la llibertat d'empresa dins el marc de l'economia de mercat, però alhora sotmet tota la riquesa del país a l'interès general, fent el text constitucional compatible amb diversos programes econòmics de govern.

Pel que fa a l'eficàcia jurídica de les disposicions socials, cal distingir dues categories normatives clarament diferenciades pel seu nivell de protecció: Drets subjectius plens: Autèntics drets individuals exigibles directament davant dels tribunals ordinaris (com el dret a l'educació, la llibertat sindical o el dret de vaga). Principis rectors de la política social i econòmica: Mandats dirigits als poders públics que no atorguen accions judicials directes per si mateixos; només es poden al·legar davant la jurisdicció d'acord amb allò que disposin les lleis específiques que els desenvolupin (com les normes legals sobre accés a l'habitatge o salut laboral).

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 22 ERROR FREQÜENT És un error habitual considerar que tots els articles de contingut social tenen la mateixa força jurídica. Els drets subjectius (com l'educació o la vaga) es poden invocar de forma directa i immediata davant dels jutges. En canvi, els principis rectors requereixen obligatòriament una llei prèvia de desenvolupament per poder exigir una prestació concreta davant la jurisdicció ordinària. COMPROVA-HO 38 Com es diferencia l'eficàcia d'un dret subjectiu social de la d'un principi rector constitucional?

L'Estat autonòmic: descentralització i distribució del poder L'organització territorial articulada pel text de 1978 adopta la fórmula de l'Estat autonòmic o Estat de les autonomies. Es tracta d'un model d'Estat políticament descentralitzat basat en el principi dispositiu: la Constitució no va imposar directament el mapa autonòmic, sinó que va oferir la facultat d'accedir a l'autogovern a les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, així com als territoris insulars. Aquest procés va culminar en l'estructura territorial vigent formada per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.

Cada Comunitat Autònoma es regeix pel seu respectiu Estatut d'Autonomia, que és la seva norma institucional bàsica, aprovada formalment com a llei orgànica per les Corts Generals (vegeu «Fonts del dret, jerarquia normativa i branques jurídiques»). L'arquitectura institucional interior de les comunitats autònomes reprodueix l'esquema de divisió de poders: totes compten amb un parlament propi escollit per sistema proporcional i un govern autonòmic, el president del qual és investit per la mateixa cambra parlamentària d'entre els seus diputats. IDEES CLAU La Constitució Espanyola consagra l'Estat social i democràtic de Dret com a definició bàsica del règim polític.

L'Estat de dret garanteix la submissió a l'imperi de la llei parlamentària, la separació de poders, la vinculació de l'Administració i la protecció de drets. En l'Estat democràtic regeix el principi de sobirania popular mitjançant sufragi universal i es prohibeix el mandat imperatiu per als parlamentaris. L'Estat social promou la igualtat material per mitjà de la intervenció pública i l'economia social de mercat prevista a l'article 38 de la Constitució Espanyola. Els drets subjectius socials són exigibles directament davant la justícia, mentre que els principis rectors necessiten una llei prèvia que els desplegui.

L'Estat autonòmic es basa en el principi dispositiu i articula la descentralització política mitjançant Estatuts d'Autonomia aprovats per les Corts Generals. Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quins són els quatre elements indispensables que caracteritzen un Estat de dret? 40. En què es fonamenta el principi dispositiu en la configuració de l'Estat autonòmic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Què implica jurídicament la prohibició del mandat imperatiu per als parlamentaris? 42. Com operen els principis rectors de la política social i econòmica davant dels tribunals? 43.

Quina naturalesa jurídica té un Estatut d'Autonomia a l'ordenament espanyol? 5 Institucions de l'Estat, autogovern de Catalunya i la Unió Europea EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de la Corona i explicar el mecanisme del referendament com a garantia de validesa dels seus actes deguts. Descriure el funcionament bicameral de les Corts Generals i les etapes del procediment legislatiu ordinari. Diferenciar la jurisdicció ordinària del Tribunal Constitucional i exposar el dilema de l'objecció contra-majoritària. Identificar els principals òrgans de la Generalitat de Catalunya i les institucions claus de la Unió Europea segons les seves competències.

Que han de seguir sempre les instruccions del partit a) Que gaudeixen de càrrecs vitalicis sense eleccions b) Que no estan subjectes a instruccions obligatòries dels electors c) Que els seus vots poden ser revocats pels electors d) Substitueixen qualsevol norma de rang legal ordinari a) Són directament exigibles sense cap regulació addicional b) Només s'al·leguen segons les lleis que els desenvolupen c) No tenen cap tipus d'eficàcia ni valor jurídic d) És un tractat internacional entre regions a) És la norma institucional bàsica aprovada per llei orgànica b) És un simple reglament del govern autonòmic c) És una disposició jeràrquicament superior a la Constitució d) Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 24 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què el Rei signa totes les lleis que aprova el Parlament encara que pogués estar personalment en desacord amb el seu contingut?

Estructura constitucional i la Corona La Constitució espanyola de 1978 és la norma suprema de l'ordenament jurídic estatal. El seu text s'estructura formalment en tres blocs essencials: la part dogmàtica, que enuncia els valors superiors de l'ordenament i garanteix els drets i llibertats fonamentals; la part orgànica, que dissenya l'estructura, funcionament i distribució de competències dels principals poders de l'Estat; i els preceptes que regulen la seva pròpia reforma constitucional. La cúspide simbòlica d'aquest entramat l'ocupa la Corona.

La persona titular de la institució exerceix com a Cap d'Estat, un càrrec de caràcter hereditari que recau en els successors del titular sota el principi tradicional de preferència de l'home sobre la dona. Entre les seves funcions formals figuren sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals, convocar comicis electorals, rebre informació periòdica dels afers d'Estat i acreditar o rebre les credencials dels representants diplomàtics. DEFINICIÓ Els actes de la Corona són actes deguts: obligacions estrictament reglades per la Constitució en què la persona del monarca manca de marge de discrecionalitat política.

La Corona no pren les decisions de fons ni té la capacitat de vetar-les o negar-s'hi. Com a conseqüència d'aquesta naturalesa, la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat jurídica ni política. Perquè qualsevol actuació règia gaudeixi de validesa jurídica (vegeu «Teoria de la norma jurídica i tipologies»), requereix imperativament la figura del referendament. Mitjançant el referendament, la responsabilitat civil, penal o política dels actes del Rei recau exclusivament sobre l'autoritat que els valida, habitualment la presidència del Govern o els ministres competents.

COMPROVA-HO 45 Pot el Rei negar-se a sancionar una llei aprovada per majoria a les Corts Generals si considera que és perjudicial? Corts Generals i el procediment legislatiu El poder legislatiu recau en les Corts Generals, un parlament bicameral representatiu de la sobirania popular triat cada quatre anys per sufragi universal, directe, lliure i secret. La cambra baixa és el Congrés dels Diputats, integrat per 350 diputats escollits per circumscripcions provincials, que actua com a cambra de primera lectura. La cambra alta és el Senat, compost per 266 membres com a cambra de segona lectura i de representació territorial.

L'elaboració de les lleis ordinàries segueix un iter seqüencial rígidament ordenat des del seu impuls inicial fins a l'entrada en vigor: Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 25 PROCÉS Fases del procediment legislatiu ordinari estatal Executiu, Poder Judicial i Tribunal Constitucional El model espanyol respon a un sistema parlamentari, caracteritzat per una interdependència constant entre executiu i legislatiu. El Govern central es compon de la presidència, les vicepresidències i els ministeris. La persona candidata a la presidència obté la investidura al Congrés dels Diputats.

La cambra baixa disposa de mecanismes de control estricte sobre l'executiu: preguntes parlamentàries, interpel·lacions, la moció de censura, la delegació de decrets legislatius i la facultat de convalidar els decrets llei en 30 dies. Al seu torn, el Govern compta amb la iniciativa legislativa, la qüestió de confiança davant del Congrés i la potestat de dissoldre anticipadament les cambres per convocar comicis. Iniciativa Projecte de llei governamental o proposició dels grups parlamentaris. 1 Comissió i esmenes Tramitació i incorporació de modificacions al Congrés dels Diputats. 2 Pas pel Senat Segona lectura amb capacitat d'esmena o veto del text.

3 Decisió del Congrés Aixecament de possibles vetos i aprovació definitiva del text final. 4 Sanció i publicació Sanció règia referendada i inserció oficial al BOE. 5 Iniciativa legislativa: impulsada originàriament pel Govern mitjançant projectes de llei o pels grups parlamentaris a través de proposicions de llei. 1 Admissió a tràmit: la Mesa del Congrés dels Diputats qualifica l'escrit i el tramita oficialment. 2 Treball en Comissió: anàlisi tècnica i debat parlamentari sectorial de la iniciativa. 3 Fase d'esmenes: presentació, discussió i votació de les propostes de modificació o supressió articulades pels diferents grups.

4 Tramitació al Senat: trasllat del text a la cambra alta, on s'examina en comissió i ple, amb opció d'esmenar-lo o vetar-lo. 5 Retorn al Congrés: remissió del text a la cambra baixa per aixecar possibles vetos o confirmar o rebutjar les esmenes introduïdes pel Senat. 6 Sanció i promulgació règia: acte formal en què el monarca signa el document definitiu amb el referendament degut. 7 Publicació: inserció en el Boletín Oficial del Estado (BOE) per determinar la seva eficàcia general.

8 Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 26 Òrgan constitucional Composició i naturalesa Funcions nuclears Poder Judicial Jutges i magistrats sotmesos únicament a l'imperi de la llei (tribunals ordinaris). Governats pel CGPJ. Potestat jurisdiccional exclusiva: jutjar i fer executar allò jutjat. Estructura piramidal: Jutjats de Primera Instància, Audiències Provincials, Tribunals Superiors de Justícia i Tribunal Suprem. Tribunal Constitucional Òrgan constitucional independent; no forma part del Poder Judicial ordinari. Control de constitucionalitat de lleis, garantia dels drets fonamentals (recurs d'empara) i resolució de conflictes de competències.

A diferència de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional actua com a intèrpret suprem de la carta magna resolent recursos d'inconstitucionalitat, qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per jutges ordinaris, recursos d'empara ciutadana per violació de llibertats bàsiques i conflictes competencials entre l'Estat i les comunitats autònomes. DEFINICIÓ L'objecció contra-majoritària és el qüestionament teòric de la legitimitat democràtica del control constitucional: es planteja com és possible que magistrats no electes puguin anul·lar lleis elaborades per un parlament que compta amb representació directa de la voluntat popular majoritària.

La doctrina justifica aquest contrapès perquè la Constitució té una legitimitat democràtica reforçada i fundacional respecte a les lleis ordinàries. A més, resulta indispensable protegir les minories davant la tirania de les majories circumstancials i vincular les decisions d'Estat a la imparcialitat del raonament jurídic. ERROR FREQÜENT És un greu error integrar el Tribunal Constitucional a la piràmide del Poder Judicial ordinari o considerar-lo una instància superior al Tribunal Suprem.

El Poder Judicial administra la justícia ordinària encapçalat pel Tribunal Suprem sota l'òrgan de govern del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), mentre que el Tribunal Constitucional és un òrgan independent situat fora d'aquesta jerarquia per jutjar exclusivament l'adequació constitucional de normes i actes. COMPROVA-HO 46 Quins són els tres fonaments que sustenten el debat de l'objecció contra-majoritària? Autogovern de Catalunya: l'Estat autonòmic La Constitució configura un model territorial descentralitzat denominat Estat autonòmic, integrat per disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

La norma institucional bàsica de cada comunitat és el seu propi Estatut d'Autonomia, aprovat mitjançant llei orgànica per les Corts Generals. En el cas català, s'han promulgat històricament l'Estatut de Núria de 1932 durant la Segona República, i els Estatuts de Sau (1979) i de Miravet (2006) en el marc del règim constitucional vigent.

Apunts d'Introducció al Dret: Teoria i Institucions 27 El conjunt d'institucions en què s'organitza políticament l'autogovern s'anomena Generalitat de Catalunya, la qual comprèn: El Parlament de Catalunya: representa el poble català i exerceix la potestat legislativa pròpia mitjançant lleis ordinàries, lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut i lleis de delegació de decrets legislatius, a més de convalidar decrets llei dictats pel Govern.

També aprova pressupostos, impulsa i controla l'acció de l'executiu, designa els senadors autonòmics, pot presentar proposicions de llei a les Corts Generals, sol·licitar al Govern central l'adopció de projectes de llei o la transferència de competències, i interposar recursos davant el Tribunal Constitucional. La Presidència de la Generalitat: triada pel Parlament d'entre els seus diputats. Dirigeix l'acció executiva, nomena el conseller primer i els consellers, ostenta la màxima representació de la Generalitat i exerceix la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. Cessa per inici d'una nova legislatura, moció de censura o pèrdua de qüestió de confiança.

El Govern: integrat per la presidència, el conseller primer (si escau) i els consellers, titulars de la funció executiva i de la potestat reglamentària autonòmica. Cessa automàticament quan ho fa el seu president. Altres institucions estatutàries i administratives: el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i els ens territorials d'organització interna. COMPROVA-HO 47 Pot una persona que no hagi estat elegida diputada al Parlament de Catalunya ser nomenada Presidenta de la Generalitat?

La Unió Europea: competències i marc institucional La Unió Europea constitueix una unió política, econòmica i monetària supraestatal formada per 27…