Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA CRIMINOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a la Criminologia: teories del delicte, prevenció, policia, fases judicials penals i règim penitenciari a l'Estat espanyol. APREN.AI Índex 1 Objecte d'estudi i mètodes de recerca en criminologia 1. Delimitació epistemològica i caràcter interdisciplinari 2. Paradigmes d'investigació: Positivisme versus Interpretacionisme 3. Fonts quantitatives i el problema de la xifra negra 4.

Tècniques qualitatives de recerca 2 Primeres escoles criminològiques — Clàssica i biològica El context de la Il·lustració i el naixement de l'Escola Clàssica Principis liberals del dret penal clàssic La racionalitat del delinqüent i l'eficàcia dissuasòria de la pena L'Escola Biològica: determinisme i naixement de la criminologia empírica Contrast sistemàtic entre l'Escola Clàssica i l'Escola Biològica 3 Teories sociològiques del delicte — De l'ecologia urbana a l'aprenentatge i la tensió Nivells d'anàlisi en la sociologia del delicte L'Escola de Chicago i la teoria ecològica La teoria de l'associació diferencial d'Edwin Sutherland Teoria de l'anomia i estructures d'oportunitat 4 Teories contemporànies — Subcultures, control social i etiquetament Teoria de les subcultures delictives Teories del control social i de l'autocontrol Teoria de l'etiquetament (labelling approach) i interaccionisme simbòlic 5 Prevenció del delicte i avaluació de polítiques públiques 1.

Evolució històrica dels models de prevenció 2. La visió integral i els seus límits 3. Classificació de les polítiques de prevenció 4. Prevenció situacional de la delinqüència 5. Avaluació científica de programes: el paradigma «What Works» 6.

L'especialització del coneixement en el segle XXI 6 El sistema de justícia penal i la policia El sistema de justícia penal com a filtre institucional La policia: organització, funcions i tensions internes Poders policials i recerca criminològica Estructura del poder judicial i actors del procés penal Òrgans judicials i especialització de funcions Fases del procés penal: instrucció, enjudiciament i execució Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 1 7 El sistema de penes i mesures penals alternatives Fonaments i fins de la pena Classificació de les penes i catàleg de mesures penals alternatives (MPA) Suspensió de la pena privativa de llibertat i expulsió Mesures de seguretat, responsabilitat civil i llibertat vigilada Justícia juvenil i sancions col·laterals de la condemna 8 Sistema penitenciari i models de política criminal 1.

La presó contemporània i la institució total 2. Règim progressiu, classificació i permisos a l'Estat espanyol 3. Dinàmica interna, seguretat i alliberament condicional 4. Models de política criminal: del model Welfare a la cultura del control 9 Resum per repassar Epistemologia i mètodes de recerca Evolució de les teories criminològiques Prevenció i models d'intervenció Forces policials i justícia penal Penes, mesures alternatives i règim penitenciari Cronologia essencial de la criminologia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 2 1 Objecte d'estudi i mètodes de recerca en criminologia EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la criminologia empírica del dret penal i de la criminalística. Comparar els postulats metodològics del positivisme criminològic i de l'interpretacionisme. Explicar el concepte de xifra negra i les limitacions de les estadístiques penals oficials. Identificar les principals tècniques quantitatives i qualitatives emprades en la recerca criminològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les estadístiques policials no reflecteixen la totalitat de la delinqüència d'un territori?

La criminologia és una disciplina científica orientada a l'estudi empíric del delicte, dels infractors, de les víctimes i de la reacció social o institucional que aquests fenòmens generen. A diferència d'altres àmbits que aborden la criminalitat des d'un prisma normatiu o tècnic, la recerca criminològica analitza els fets reals mitjançant mètodes d'investigació contrastables. Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 3 ESQUEMA Estructura del curs d'Introducció a la Criminologia 1.

Delimitació epistemològica i caràcter interdisciplinari Per comprendre l'especificitat de la criminologia, cal distingir-la amb precisió d'altres disciplines afins que comparteixen l'interès pels fets delictius: Dret penal: branca jurídica basada en normes codificades (com el Codi Penal o la Llei Orgànica General Penitenciària). Determina de manera formal quines conductes constitueixen una infracció penal i quines penes o sancions s'han d'aplicar. Criminalística: conjunt de tècniques i procediments pràctics orientats al descobriment material del delicte, la recollida de proves físiques a l'escenari dels fets i la identificació dels autors concrets.

Criminologia: ciència empírica que genera coneixement teòric i aplicat sobre la gènesi de les conductes delictives i el funcionament real del sistema penal, sense recolzar-se exclusivament en preceptes legals. Aquesta naturalesa empírica exigeix un marcat caràcter interdisciplinari. La criminologia integra coneixements provinents de la sociologia, la psicologia, la ciència política, l'economia, la biologia, la història i les ciències de la comunicació.

Aquesta pluralitat permet estudiar fenòmens diversos, des de Epistemologia i mètodes Bases empíriques, paradigmes i fonts de dades Teories criminològiques Escoles clàssiques, sociològiques i contemporànies Escola Clàssica i Biològica Del lliure albir al determinisme biològic Teories Sociològiques Ecologia, anòmia i associació diferencial Teories Contemporànies Control social i teoria de l'etiquetament Polítiques i sistema penal Prevenció, policia, judici i penes Prevenció del delicte Models situacionals i avaluació What Works Policia i Justícia Actors judicials i l'embut penal Penes i presons Mesures alternatives i models penitenciaris Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 4 la delinqüència comuna de carrer i la delinqüència juvenil fins a la delinqüència organitzada, els delictes de coll blanc —concepte introduït per Edwin Sutherland—, la violència de gènere, la cibercriminalitat o la green criminology (delictes contra el medi ambient).

COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental separa la criminologia del dret penal i de la criminalística? 2. Paradigmes d'investigació: Positivisme versus Interpretacionisme La forma en què s'entén la realitat social condiciona el model d'investigació que s'aplica. La tradició criminològica es divideix principalment en dos grans enfocaments epistemològics: Criteri Positivisme criminològic Interpretacionisme Model de ciència Aplica el model de les ciències naturals a la societat. Comprèn l'acció social des de la perspectiva subjectiva. Separació fets/valors Distingeix estrictament entre fets objectius i judicis de valor. Els fets no es poden desvincular dels valors i significats de qui actua.

Metodologia Enfocament hipotètic-deductiu i dissenys quantitatius. Enfocament inductiu, mètodes qualitatius i construcció de tipus ideals. Finalitat Mesurar patrons, factors de risc i relacions causals o predictives. Comprendre el sentit subjectiu de les conductes i la interacció. L'enfocament positivista genera coneixement mitjançant l'observació neutral, la formulació d'hipòtesis i la seva contrastació empírica. S'utilitza habitualment en dissenys experimentals (per exemple, comparant la reincidència entre persones sotmeses a penes de presó o a mesures en la comunitat) i en l'estudi de factors de risc i de protecció.

En canvi, el paradigma interpretacionista investiga com els subjectes experimenten i defineixen el seu entorn social. Un exemple paradigmàtic d'aquesta línia el constitueix la recerca d'Howard Becker (1963) sobre el procés d'aprenentatge i iniciació al consum de cànnabis. ERROR FREQÜENT Confondre una correlació estadística entre dues variables amb una relació de causalitat directa. Que dos fenòmens variïn simultàniament (com ara determinats indicadors socioeconòmics i certes taxes delictives) demostra una associació probabilística, mai un determinisme causal directe ni que l'un sigui l'origen necessari de l'altre.

COMPROVA-HO 3 Quin és el propòsit principal de construir 'tipus ideals' en l'enfocament interpretacionista? Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 5 3. Fonts quantitatives i el problema de la xifra negra Les tècniques quantitatives mesuren el volum, la distribució i la freqüència dels delictes mitjançant mètodes estadístics. S'agrupen principalment en dades administratives i enquestes d'autoinforme: Dades penitenciàries: registren el volum de població reclusa. Són fàcilment comparables en l'àmbit territorial i temporal, però només reflecteixen la fase final del sistema penal. Estadístiques judicials: recullen el nombre de diligències obertes i persones condemnades.

Més que la criminalitat real, expressen la capacitat de resposta dels tribunals. Estadístiques policials: comptabilitzen els fets coneguts pels cossos de seguretat a través de denúncies ciutadanes o intervencions directes. Les estadístiques oficials presenten un límit estructural decisiu: la policia només arriba a conèixer aproximadament el 40% dels delictes reals comesos a la societat. La diferència restant constitueix la xifra negra de la delinqüència, és a dir, el conjunt d'infraccions que no arriben mai al coneixement formal de les autoritats perquè no es denuncien o perquè no es descobreixen.

Per complementar aquests registres i mitigar el biaix oficial, s'utilitzen instruments alternatius: COMPROVA-HO 4 Què explica l'existència de la xifra negra i quin instrument permet aproximar-s'hi amb més precisió? 4. Tècniques qualitatives de recerca Quan l'objecte d'estudi requereix aprofundir en les motivacions, experiències personals i processos d'interacció, la investigació criminològica recorre a mètodes qualitatius: Etnografia i observació participant: l'investigador s'introdueix activament en el grup o comunitat d'estudi per establir un vincle empàtic i copsar la realitat des de la perspectiva interna dels actors.

Observació no participant: anàlisi d'un fenomen o context delictiu des de l'exterior, sense involucrar-se en les dinàmiques del col·lectiu, per mantenir una posició de distanciament. Entrevistes en profunditat: converses individuals obertes i no estandarditzades dissenyades per comprendre el significat subjectiu que una persona atribueix a les seves vivències o delictes. Grups de discussió: trobades col·lectives coordinades per identificar i analitzar els discursos socials dominants sobre una problemàtica específica.

Anàlisi documental: revisió sistemàtica de biografies, notícies de premsa, informes i documents històrics per estudiar com es representen socialment els fenòmens delictius al llarg del temps. Enquestes de victimització: qüestionaris aplicats a mostres representatives de la població en què es pregunta directament als ciutadans si han patit algun delicte durant un període determinat, independentment de si el van denunciar o no. 1 Enquestes d'autoinculpació: estudis on els mateixos enquestats declaren de manera anònima si han comès infraccions o faltes.

Aquestes enquestes són especialment útils per mesurar delinqüència juvenil i conductes lleus, tot i que presenten una tendència a sobrerepresentar la delinqüència de classe mitjana. 2 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 6 PER RECORDAR-HO Els mètodes quantitatius responen a la pregunta de quant i amb quina freqüència succeeix un fenomen criminal, mentre que els mètodes qualitatius aclareixen com i per què les persones viuen, signifiquen o responen a aquest fenomen.

IDEES CLAU La criminologia és una ciència empírica i interdisciplinària dedicada a l'estudi del delicte, l'infractor, la víctima i la reacció del sistema penal, clarament separada de la dogmàtica del dret penal i de les tècniques de la criminalística. El paradigma positivista busca causes i patrons mitjançant mètodes quantitatius i contrastació d'hipòtesis, mentre que l'interpretacionisme se centra en el significat subjectiu de l'acció mitjançant mètodes qualitatius. Les dades administratives reflecteixen sobretot el funcionament de les institucions penals i pateixen el límit de la xifra negra, ja que la policia només arriba a conèixer al voltant del 40% dels delictes reals.

Les enquestes de victimització i les d'autoinculpació permeten mesurar la criminalitat no registrada oficialment i reduir el biaix de les dades policials o judicials. Tècniques qualitatives com l'etnografia, les entrevistes en profunditat o l'anàlisi documental aporten la comprensió vivencial i discursiva que els indicadors estadístics no poden capturar. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia el concepte de dades administratives judicials del d'estadístiques policials? 6. Quin biaix metodològic característic presenten habitualment les enquestes d'autoinculpació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin percentatge aproximat dels delictes reals arriba a conèixer la policia a través de les seves dades oficials? 8. Quina disciplina s'encarrega d'analitzar empíricament el delicte i el sistema de reacció social? Pràcticament el 100% a) Aproximadament el 40% b) Al voltant del 10% c) Més del 75% d) El dret penal a) La criminalística b) La criminologia c) La dogmàtica jurídica d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 7 9. Quin sociòleg va estudiar la iniciació al consum de marihuana des d'un enfocament interpretacionista el 1963? 10. Quin instrument metodològic és el més adequat per descobrir la delinqüència no denunciada per la ciutadania?

2 Primeres escoles criminològiques — Clàssica i biològica EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats filosòfics de l'Escola Clàssica de les teories empíriques de l'Escola Biològica. Analitzar els principis liberals que fonamenten les garanties del dret penal modern. Explicar els requisits de certesa, severitat i celeritat per a l'eficàcia del càstig penal. Contrastar les nocions de culpabilitat i pena determinada amb les de perillositat i mesura indeterminada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 El càstig ha de calibrar-se en funció del mal causat o de la probabilitat que té qui l'ha comès de tornar a actuar en el futur?

El context de la Il·lustració i el naixement de l'Escola Clàssica Durant el pas cap a l'Edat Moderna i l'aparició del capitalisme, la Il·lustració va impulsar una transformació profunda en la concepció de la justícia. En aquest context neix l'Escola Clàssica, un corrent teòric i filosòfic que buscava posar fi a l'arbitrarietat i a la crueltat de l'Antic Règim mitjançant la construcció d'un dret penal liberal. Els dos grans referents d'aquest moviment són Cesare Beccaria, autor de l'obra fundacional Dei delitti e delle pene (1764), i Jeremy Bentham, amb An Introduction to the Principles of Morals and Legislation (1781).

A diferència dels corrents posteriors, aquests autors no van utilitzar el mètode empíric: les seves propostes es basaven en el raonament filosòfic, moral i jurídic sobre la legitimitat del poder de castigar.

Howard Becker a) Tim Newburn b) Cesare Beccaria c) Edwin Sutherland d) Estadística penitenciària a) Observació no participant b) Registre de diligències judicials c) Enquesta de victimització d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 8 Principis liberals del dret penal clàssic L'Escola Clàssica va dissenyar una sèrie de garanties fonamentals per limitar l'exercici del poder punitiu de l'Estat sobre la ciutadania: Principi de lesivitat: El dret penal només pot intervenir davant de conductes que provoquin un dany real a la societat. Allò que no perjudica la convivència col·lectiva ha de quedar fora de la sanció penal.

Principi de legalitat: La facultat d'establir delictes i penes no correspon a la voluntat arbitrària del sobirà o monarca, sinó a la llei escrita, expressió de la voluntat popular mitjançant els seus representants. Principi de jurisdiccionalitat: Cap ciutadà pot ser considerat delinqüent sense una sentència condemnatòria dictada per un jutge independent. El poder executiu o monàrquic no té autoritat directa per jutjar. Principi de culpabilitat: És inadmissible condemnar una persona innocent. El retret penal exigeix que l'infractor tingui capacitat intel·lectual i de comprensió suficient per respondre dels seus actes.

Per aquesta raó, subjectes sense aquesta capacitat (com ara un infant petit) queden exclosos del dret penal per ser inimputables. Principi de proporcionalitat: La gravetat de la sanció imposada ha de correspondre's de manera estricta amb el mal causat pel delicte comès. Principi d'humanitat de les penes: Com a reacció directa als suplicis corporals i a les penes públiques degradants de segles anteriors, s'estableix que la sanció penal no pot atemptar contra la integritat física ni degradar el cos del condemnat. Arran d'aquests postulats, al voltant de l'any 1800 es produeix el sorgiment de la presó moderna.

L'empresonament es va concebre llavors com una alternativa humana, mesurable i proporcional a la lesió ocasionada, que permetia aplicar les idees penals il·lustrades. COMPROVA-HO 12 Quina és la raó per la qual l'Escola Clàssica exclou de la sanció penal els infants o persones sense capacitat de comprensió? La racionalitat del delinqüent i l'eficàcia dissuasòria de la pena Per als pensadors clàssics, la persona que delinqueix és un subjecte racional i lliure dotat de lliure albir. Qualsevol individu pot cometre un delicte si calcula que el benefici obtingut superarà els costos de la seva conducta.

El càstig es fonamenta en la responsabilitat individual del subjecte sobre la seva pròpia decisió voluntària. Pel que fa a les finalitats del càstig, conviuen dues perspectives: les teories de la justícia, d'orientació retributiva (qui causa un mal mereix patir un càstig equivalent), i les teories de la utilitat, orientades a la prevenció delictiva general o especial i a la incapacitació temporal (el reclús no pot cometre delictes mentre està privat de llibertat).

Per tal que la pena tingui un efecte dissuasori real sobre el càlcul racional dels ciutadans, l'Escola Clàssica va definir tres condicions que articulen l'eficàcia del càstig: Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 9 ERROR FREQÜENT No s'ha d'atribuir l'origen de la recerca empírica sobre el delicte a l'Escola Clàssica. Beccaria i Bentham eren filòsofs i juristes que deduïen principis des de la raó abstracta, sense recollir dades observacionals ni estudiar infractors reals; la criminologia empírica neix pròpiament amb l'Escola Biològica o Positivista.

COMPROVA-HO 13 Segons la teoria dissuasòria clàssica, per què augmentar exclusivament la duresa de les penes no garanteix la reducció dels delictes? L'Escola Biològica: determinisme i naixement de la criminologia empírica A mitjan segle XIX, aproximadament a partir de 1850, sorgeix l'Escola Biològica o Positivista. Aquest corrent desplaça la perspectiva estrictament legal dels advocats clàssics i adopta l'òptica clínica de la medicina i l'antropologia. En aquest moment neix la criminologia com a disciplina científica independent basada en l'evidència i en el mètode empíric. L'obra cabdal que inaugura aquesta etapa és 1876 amb L'Uomo Delinquente de Cesare Lombroso.

Posteriorment, Enrico Ferri va publicar la seva influent obra Sociologia criminale el 1900. Ambdós van impulsar trobades científiques internacionals on metges, juristes i antropòlegs debatien la naturalesa orgànica de la criminalitat. L'Escola Biològica trenca radicalment amb el concepte de lliure albir i formula el determinisme biològic: l'infractor no és un individu lliure que escull el delicte de forma racional, sinó un subjecte condicionat per anomalies físiques, psíquiques o biològiques. La criminalitat és vista com una malaltia o patologia que porta l'individu a infringir la norma de manera inevitable.

Aquesta transformació teòrica trasllada el focus penal: el fonament de la reacció estatal deixa de ser la culpabilitat moral del delinqüent i passa a ser la seva perillositat social, entesa com la probabilitat estadística i biològica que torni a incórrer en una conducta delictiva. Severitat: La privació o cost de la condemna ha de superar el benefici que el delicte aporta a l'autor, mantenint sempre la deguda proporcionalitat amb la infracció. 1 Certesa: La ciutadania ha de tenir la seguretat indubtable que, si es produeix la infracció, el càstig legal serà aplicat sense excepcions ni impunitat.

2 Celeritat: La resposta penal s'ha d'executar immediatament després de la comissió del delicte per fixar la connexió psicològica entre l'acció delictiva i la seva conseqüència lesiva.

3 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 10 ESQUEMA Evolució de les primeres escoles criminològiques Contrast sistemàtic entre l'Escola Clàssica i l'Escola Biològica La transició del pensament penal clàssic a la reacció positivista va redefinir totes les categories d'intervenció del sistema de justícia: Criteri d'anàlisi Escola Clàssica Escola Biològica Perspectiva professional Jurídica i filosòfica (advocats) Mèdica, antropològica i biològica (metges) Concepció de l'infractor Home lliure, conscient i racional Home condicionat per factors biològics o patològics Fonament de la intervenció Culpabilitat moral pel fet comès Perillositat social de l'individu Tipus de resposta estatal Pena proporcionada Mesura de seguretat o tractament clínic Durada de la resposta Determinada i fixada prèviament per la llei Indeterminada (depèn de l'evolució de la curació) Referència d'imposició Objectiva: proporcional a la gravetat del fet Subjectiva: individualitzada segons l'ofensor Moment temporal d'actuació Sempre a posteriori, un cop comès el delicte Pot ser a priori, abans de cometre's el delicte Mètode d'estudi Teòric, deductiu i normatiu Empíric, observacional i inductiu Sota el model mèdic de l'Escola Biològica, l'objectiu fonamental de les mesures de seguretat és la curació o rehabilitació clínica de l'infractor.

Si la patologia resulta incurable, la mesura es converteix en la incapacitació permanent o perllongada del subjecte mitjançant reclusió per protegir el conjunt de la Escola Clàssica (1764- 1781) Fonamentada en el dret penal liberal i el lliure albir Concepció racional Subjecte que calcula guanys i costos Garanties penals Legalitat, proporcionalitat, certesa i culpabilitat Escola Biològica (1876- 1900) Naixement de la criminologia científica empírica Determinisme patològic Infractor condicionat per anomalies biològiques Reacció clínica Mesures de seguretat indeterminades per perillositat Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 11 societat.

Com a alternativa a la presó convencional, aquest corrent va defensar l'ús de substitutius penals, promovent la creació d'hospitals psiquiàtrics i institucions especialitzades de custòdia. Tanmateix, a la pràctica, molts d'aquests centres mèdics de reclusió van acabar funcionant com a veritables centres penitenciaris ordinaris, amb l'agreujant que la durada de la mesura no tenia un límit temporal garantit per endavant. COMPROVA-HO 14 Per quina raó les mesures proposades per l'Escola Biològica són de caràcter indeterminat a diferència de les penes de l'Escola Clàssica?

IDEES CLAU L'Escola Clàssica (Beccaria, Bentham) es fonamenta en la filosofia liberal, el lliure albir i el mètode deductiu, sense utilitzar investigació empírica. El dret penal clàssic fixa límits a l'Estat mitjançant els principis de legalitat, lesivitat, culpabilitat, proporcionalitat, humanitat i jurisdiccionalitat. Per a l'Escola Clàssica, l'eficàcia dissuasòria de la pena requereix una combinació equilibrada de severitat proporcional, certesa indubtable i celeritat en la seva aplicació. L'Escola Biològica (Lombroso, Ferri) inaugura la criminologia empírica des d'un paradigma mèdic centrat en el determinisme biològic i la patologia.

Mentre l'Escola Clàssica castiga a posteriori amb penes determinades basades en la culpabilitat, l'Escola Biològica proposa mesures de seguretat indeterminades fonamentades en la perillositat social. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es diferencia la visió de l'infractor de l'Escola Clàssica de la mantinguda per l'Escola Biològica? 16. Quins tres requisits són necessaris perquè una pena compleixi la seva funció preventiva segons els autors il·lustrats? 17. Per què els anomenats substitutius penals de l'Escola Biològica van rebre crítiques garantistes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin any es va publicar Dei delitti e delle pene de Cesare Beccaria?

1850 a) 1876 b) 1781 c) 1764 d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 12 19. Quin és el fonament principal de la intervenció penal per a l'Escola Biològica? 20. Quina característica defineix la durada de les mesures proposades per l'Escola Biològica? 21. Com concep l'Escola Clàssica la metodologia de treball sobre el dret penal? 3 Teories sociològiques del delicte — De l'ecologia urbana a l'aprenentatge i la tensió EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els nivells d'explicació sociològica macro i micro. Explicar el paper de la desorganització social a les zones de transició segons l'Escola de Chicago.

Definir els mecanismes de l'associació diferencial i el seu vincle amb el delicte de coll blanc. Analitzar la tensió anòmica entre aspiracions universalitzades i mitjans institucionals en Robert K. Merton. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com pot ser que determinats barris urbans mantinguin altes taxes de delinqüència durant dècades tot i que els seus habitants canviïn per complet? A partir del segle XX, la criminologia desplaça l'atenció de les patologies individuals cap a l'organització social. El fenomen delictiu passa a explicar-se mitjançant les característiques estructurals i culturals de la comunitat on viuen les persones.

La culpabilitat moral a) El retret ètic b) El lliure albir c) La perillositat social d) Són proporcionals al fet a) Són indeterminades b) Són determinades per endavant c) Són d'execució immediata d) Estudi clínic de casos a) Observació mèdica sistemàtica b) Mètode deductiu i filosòfic c) Assajos empírics controlats d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 13 ESQUEMA Teories sociològiques del delicte Nivells d'anàlisi en la sociologia del delicte La perspectiva sociològica aborda la criminalitat des de dues dimensions analítiques complementàries: Nivell macro: examina per quina raó determinades col·lectivitats, societats, regions o barris presenten taxes delictives més elevades que altres.

Nivell micro: investiga els processos pels quals un individu concret arriba a cometre una infracció penal. Les teories sociològiques es ramifiquen en diverses línies d'investigació: ecològiques, de l'associació diferencial, de l'anomia, subculturals, del control social i de l'etiquetament (per a aquestes tres darreres, vegeu «Teories contemporànies — Subcultures, control social i etiquetament»). L'Escola de Chicago i la teoria ecològica La teoria ecològica analitza com l'entorn físic (infraestructures) i el context social global d'una àrea determinen el comportament humà.

L'organització espacial genera delinqüència per si mateixa, amb independència de les característiques individuals de les persones que hi resideixin de forma transitòria. Els autors fundacionals d'aquest corrent són Park, Burgess i Mackenzie. El seu context d'estudi és la ciutat de Chicago durant el període d'entreguerres, entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. La ràpida industrialització va provocar una forta onada immigratòria cap al nucli urbà.

Els nouvinguts es van instal·lar a les zones més econòmiques, denominades àrees de transició, situades al voltant del districte financer o àrea de negocis, mentre que els grups socials amb majors recursos es traslladaven cap a la perifèria residencial.

Teories ecològiques Escola de Chicago, medi físic i desorganització urbana Model zonal i transició Pobresa, rotació de veïns i pèrdua de control informal Associació diferencial Aprenentatge de valors i delictes de coll blanc Definicions favorables Transmissió d'habilitats tècniques i neutralitzacions Teories de l'anomia Tensió entre metes universals i mitjans bloquejats Adaptació innovadora Mitjans il·legítims per aconseguir guanys econòmics Oportunitats il·legítimes Condicionament d'aprenentatge en l'entorn de Cohen i Ohlin Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 14 Diagrama de desorganització social i delinqüència segons l'Escola de Chicago.

Segons Park i Burgess, les condicions de vida en aquestes àrees de transició generen una forta desorganització social. La pobresa fa que la població treballi tot el dia i hi hagi menys presència als carrers. La rotació constant d'habitants redueix la xarxa comunitària, fet que, sumat a l'heterogeneïtat ètnica, disminueix la confiança interpersonal. Aquest escenari deteriora el control social informal i dificulta la transmissió de valors convencionals als joves. DEFINICIÓ Desorganització social: incapacitat d'una comunitat veïnal per fixar valors comuns, exercir un control informal sobre els seus membres i socialitzar adequadament les noves generacions en pautes de conducta convencionals.

Posteriors investigacions ecològiques van afegir altres factors clau vinculats a les taxes altes de criminalitat urbana: Presència elevada de famílies monoparentals al barri. Alta densitat demogràfica. Deteriorament i desgast físic dels espais comunitaris. En matèria de política criminal, aquest model proposa transformar el context mitjançant el foment d'associacions veïnals, la reducció del desgast físic dels edificis, l'increment de la vigilància, l'ajuda econòmica a les famílies vulnerables i la recerca d'una major homogeneïtzació o cohesió social. COMPROVA-HO 23 Per què la teoria ecològica sosté que la delinqüència és una propietat del barri i no dels seus residents?

Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 15 La teoria de l'associació diferencial d'Edwin Sutherland La teoria de l'associació diferencial estableix que la conducta delictiva és una conducta apresa mitjançant la interacció social quotidiana. La diferència individual rau en els grups amb els quals la persona manté relació habitual. Esquema causal d'aprenentatge de definicions favorables al comportament delictiu. Durant el procés d'associació s'adquireixen dos elements essencials: les habilitats o tècniques materials per cometre el delicte, i els valors culturals, definits com a definicions favorables a infringir la llei o tècniques de neutralització.

El fet que una persona tingui contacte amb aquests continguts depèn de la seva posició dins l'estructura social. ERROR FREQÜENT Creure que el delicte és exclusiu de barris desfavorits o classes baixes. Edwin Sutherland va trencar expressament amb aquest prejudici en encunyar el concepte de delictes de coll blanc, demostrant que les persones d'estatus socioeconòmic alt també aprenen pràctiques il·legals dins dels seus entorns corporatius i professionals. Les propostes d'intervenció derivades de l'aprenentatge diferencial busquen incidir sobre els valors transmesos: COMPROVA-HO 24 Quins dos elements concrets transmet l'aprenentatge diferencial segons Sutherland?

Teoria de l'anomia i estructures d'oportunitat Robert K. Merton analitza com certes estructures socials promouen de manera inherent la infracció de la llei en generar una forta tensió entre metes i vies d'accés. Potenciar vincles socials amb individus que respectin les normes penals convencionals. 1 Crear referents personals positius dins l'entorn comunitari. 2 Desarticular la concentració espacial de la delinqüència disgregant la població dels guetos i barris aïllats. 3 Aplicar programes conductuals per modificar valors i actituds que afavoreixen la infracció.

4 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 16 Model d'anomia estructural i elecció d'estratègies il·legítimes segons Merton. Segons Merton, la societat contemporània presenta diversos factors desestabilitzadors: Universalització de les aspiracions: es transmet el mateix ideal d'èxit econòmic a tots els integrants de la societat. Monetarització i intensificació contínua de les metes: l'èxit es mesura en guanys materials creixents. Desequilibri cultural: es prioritza absolutament el triomf financer per sobre dels procediments legítims per aconseguir-lo.

Desigualtat d'oportunitats: els mitjans institucionals legítims (educació, ocupació) estan restringits per a les classes socials desfavorides. Quan tothom comparteix l'ambició d'ascens però els mitjans legals estan bloquejats, es genera un desequilibri entre aspiracions i oportunitats que obliga a adoptar estratègies d'adaptació. La via de la innovació mertoniana consisteix a acceptar l'objectiu de riquesa culturalment aprovat, però recorrent a mitjans il·legítims o delictius per assolir-lo.

Teoria sociològica Nivell / Enfocament Causa fonamental del delicte Línia de política criminal Teoria ecològica (Park, Burgess) Macro (urbà / comunitari) Desorganització social a les zones de transició i fallida del control informal. Rehabilitació d'infraestructures, suport veïnal i vigilància comunitària. Associació diferencial (Sutherland) Micro / cultural Aprenentatge de definicions favorables al delicte i de tècniques en el grup d'afinitat. Desarticulació de guetos, models positius i programes de canvi de valors. Anomia / Tensió (Merton, Cohen, Cloward-Ohlin) Macro estructural i grupal Tensió entre metes universals d'èxit i bloqueig de mitjans legítims i il·legítims.

Igualació d'oportunitats laborals/educatives o rebaixa de metes materialistes. Aquesta línia va ser refinada a nivell individual i juvenil per Albert Cohen i per Richard Cloward i Lloyd Ohlin: Cohen assenyala que els joves de classe baixa que assumeixen com a propis els valors d'èxit de la classe mitjana experimenten una profunda frustració d'estatus pel desequilibri entre fins i mitjans. Per la seva banda, Cloward i Ohlin indiquen que l'accés a les oportunitats delictives també està Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 17 desigualment distribuït.

L'individu necessita desenvolupar-se en un entorn que li proporcioni l'aprenentatge concret de les motivacions i habilitats il·legals; si no disposa d'accés a aquestes estructures il·legítimes, no podrà canalitzar la seva frustració cap a la carrera delictiva. Les propostes de política criminal derivades d'aquesta tradició plantegen dues opcions bàsiques: Incidir sobre la cultura: rebaixar el nivell d'aspiracions dels ciutadans modificant l'estructura cultural, fomentant metes alternatives al pur triomf monetari i ajudant a acceptar la posició social sense frustració.

Incidir sobre l'estructura social: obrir els canals institucionals per als col·lectius desafavorits, incrementant les oportunitats d'ocupació i facilitant l'accés a l'educació per als joves. COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència central que introdueixen Cloward i Ohlin respecte al model clàssic de Merton? IDEES CLAU L'Escola de Chicago demostra que la delinqüència es concentra en zones de transició urbana a causa de la desorganització social i la pèrdua de control informal, amb independència de qui hi habiti. Edwin Sutherland conceptualitza el delicte com un comportament après mitjançant la transmissió de tècniques operatives i definicions favorables a trencar les normes.

El delicte de coll blanc trenca el mite criminològic que l'activitat delictiva està circumscrita a la pobresa o la marginalitat econòmica. La teoria de l'anomia de Robert K. Merton situa l'arrel de la desviació en la tensió entre metes d'èxit econòmic universalitzades i mitjans institucionals d'assoliment bloquejats. Cloward i Ohlin afegeixen que l'accés als mitjans delictius requereix una estructura específica d'oportunitats il·legítimes i un context d'aprenentatge. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què consisteix l'adaptació per innovació plantejada per Robert K. Merton davant la situació d'anomia? 27.

Com influeix l'alta rotació poblacional de les àrees de transició en les taxes delictives segons la teoria ecològica? Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin concepte d'Edwin Sutherland va rebatre que el crim és propi de les classes desafavorides? 29. Segons l'Escola de Chicago, quina és la zona urbana amb més nivell de delinqüència? 30. Què requereix un individu segons Cloward i Ohlin per cometre delictes davant la frustració? 31. Segons Merton, quina tensió estructural desencadena la conducta anòmica?

4 Teories contemporànies — Subcultures, control social i etiquetament EN ACABAR SABRÀS Distingir el caràcter expressiu de les subcultures juvenils enfront de la delinqüència utilitària tradicional. Identificar els components dels vincles socials i de l'autocontrol en la formulació de Travis Hirschi. Explicar com la reacció penal institucional pot generar desviació secundària segons el labelling approach. Contrastar les propostes de política criminal comunitàries, familiars i desinstitucionalitzadores de cada corrent. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què el pas per la presó pot empitjorar la reincidència en lloc d'aturar la carrera criminal d'una persona?

Frustració d'estatus a) Delictes de coll blanc b) Estructura d'oportunitat il·legítima c) Desorganització social d) Barris rurals contigus a) Àrees residencials perifèriques b) Districte financer central c) Àrees de transició industrial d) Manca de metes econòmiques a) Capacitat biològica innata b) Aïllament social complet c) Accés a oportunitats il·legítimes d) Divergència entre classes socials altes a) Metes universalitzades i mitjans desequilibrats b) Ruptura de llaços familiars c) Conflicte entre lleis i moral d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 19 Teoria de les subcultures delictives Durant les dècades de 1950 i 1960, la criminologia va desplaçar l'atenció des de l'individu aïllat cap a la dinàmica col·lectiva de les bandes juvenils.

Autors com Albert Cohen i Richard Cloward amb Lloyd Ohlin van analitzar com els nois joves procedents de famílies treballadores experimentaven una forta contradicció estructural. La societat transmet metes d'èxit associades a la classe mitjana, però nega els canals legítims per assolir-les (vegeu «Teories sociològiques del delicte — De l'ecologia urbana a l'aprenentatge i la tensió»). Aquest xoc genera frustració i sentiments negatius. Quan les vies convencionals queden blocades, el jove pot reaccionar adaptant-se mitjançant l'esforç, resignant-se al seu rol o cercant prestigi en subcultures delictives.

Cohen destaca que aquesta delinqüència juvenil no persegueix de manera primordial el lucre econòmic. En lloc de guanys monetaris, moltes infraccions tenen un caràcter expressiu: actuen com un mecanisme per guanyar reputació, respecte i estatus davant del grup d'iguals. Ohlin afegeix que la mera frustració no condueix automàticament a la infracció. L'accés a les oportunitats delictives també es troba condicionat pel veïnat: cal disposar d'un entorn que faciliti l'aprenentatge de tècniques i motivacions il·lícites. Diagrama del procés d'adopció de vies delictives subculturals juvenils.

Davant d'aquest diagnòstic, les propostes d'intervenció es bifurquen en dues estratègies complementàries: Intervenció en l'estructura cultural: modular les aspiracions promovent valors socials allunyats exclusivament de l'èxit econòmic monetari, evitant així la frustració sistemàtica. Intervenció en l'estructura social: eixamplar les oportunitats reals d'ocupació i formació escolar per als joves de classe baixa, a més d'enfortir el teixit comunitari per frenar l'arrelament de les bandes i neutralitzar la transmissió d'ideologies delictives.

Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 20 COMPROVA-HO 33 Per què molts delictes comesos per bandes juvenils es qualifiquen d'expressius segons la teoria subcultural? Teories del control social i de l'autocontrol Les teories del control inverteixen la pregunta fundacional de la criminologia: no es demanen per què determinades persones delinqueixen, sinó per què la majoria compleix la llei. Parteixen de la premissa que infringir les normes sovint ofereix una via directa i senzilla d'aconseguir objectius. Si tothom pot sentir la temptació de delinquir, el factor decisiu rau en els mecanismes que contenen aquest impuls.

La resposta clàssica se centra en la fortalesa dels llaços que uneixen el ciutadà amb el seu entorn comunitari. Quan aquests vincles s'afebleixen o es trenquen, emergeix la conducta delictiva. Aquests lligams comprenen tres dimensions fonamentals: Als anys vuitanta, Travis Hirschi va reformular aquesta aproximació integrant-hi el concepte d'autocontrol. La manca d'autocontrol es manifesta en conductes impulsives, incapacitat per demorar la gratificació i escassa valoració de les conseqüències a llarg termini. Segons Hirschi, aquest tret es desenvolupa durant els primers anys de vida gràcies a la socialització primària dins de la família i roman estable la resta de la vida.

Diagrama de la interacció entre autocontrol familiar, oportunitat i comissió delictiva. Si la socialització primerenca és deficient, la persona creix amb un baix autocontrol; davant d'oportunitats delictives i amb vincles socials febles, la probabilitat que cometi un delicte esdevé molt elevada. En conseqüència, la política criminal no s'ha de centrar en la repressió policial, sinó en reforçar Vincles afectius: el vincle interpersonal amb la família, els mestres i el cercle d'amistats, la valoració dels quals dissuadeix de decebre'ls. 1 Vincles utilitaris: el càlcul racional respecte al risc de perdre inversions prèvies, com les expectatives laborals, formatives o la reputació social.

2 Vincles normatius: el reconeixement intern de la legitimitat de la llei i el respecte cap a l'ordre social col·lectiu. 3 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 21 la socialització familiar primerenca, consolidar programes d'orientació educativa per a progenitors, millorar l'èxit acadèmic i vincular els menors amb referents adults positius del seu barri. PROCÉS Gènesi del delicte segons la teoria de l'autocontrol ERROR FREQÜENT Confondre les teories del control social amb el control policial o penal extern.

Les teories del control (com la de Hirschi) sostenen que la conformitat prové del control social informal (vincles emocionals amb pares, escoles i metes legítimes) i de l'autocontrol infantil, no pas de la por al càstig penal formal o a la vigilància policial. COMPROVA-HO 34 Què determina el nivell d'autocontrol d'un individu segons Travis Hirschi i quan queda establert? Teoria de l'etiquetament (labelling approach) i interaccionisme simbòlic Al llarg dels anys seixanta, en un context marcat per protestes estudiantils, moviments feministes i mobilitzacions contra la segregació, la criminologia va viure un gir epistemològic radical.

Els nous infractors procedents d'aquests moviments qüestionaven l'estereotip tradicional del delinqüent. El labelling approach, arrelat en l'interaccionisme simbòlic, va postular que el delicte no és una qualitat inherent a un comportament concret, sinó una definició social imposada. Howard Becker va analitzar com la societat construeix el concepte de desviació; un mateix acte pot ser considerat desviat per a un grup i legítim per a un altre segons qui tingui la capacitat de fixar i aplicar les normes penals. Les estadístiques oficials de criminalitat no reflecteixen tota la realitat delictiva, sinó únicament l'activitat selectiva de les agències de control penal envers certs col·lectius.

Socialització familiar defectuosa Manca de supervisió en la primera infància 1 Desenvolupament de baix autocontrol Tret impulsiu que roman estable tota la vida 2 Aparició d'oportunitats delictives Presència de situacions propícies per infringir 3 Absència de vincles socials forts Sense lligams afectius o utilitaris de contenció 4 Comissió de l'acte delictiu Materialització de la infracció per gratificació immediata 5 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 22 Aquesta corrent adverteix que la reacció social davant la infracció pot consolidar carreres delictives a través del pas pel sistema penal.

La intervenció policial i judicial sotmet l'individu a cerimònies de degradació d'estatus: se li imposa públicament l'etiqueta de delinqüent. Quan la societat comença a tractar-lo d'acord amb aquest nou estigma, la persona interioritza el rol fins que aquest eclipsa qualsevol altra faceta de la seva identitat personal. Esquema circular de la desviació secundària i interiorització de l'estigma penal. Aquesta transformació dóna lloc a la desviació secundària: el delicte deixa de ser una infracció esporàdica i es converteix en una resposta d'adaptació a l'etiqueta i a l'exclusió provocades pel propi control penal.

Tot i que s'admet que en certes condicions l'estigma o la vergonya social poden tenir una funció preventiva primària dissuadint de cometre infraccions, l'etiquetatge formal continuat actua sovint com a factor criminogen. A causa d'aquests efectes negatius de l'empresonament —on els condemnats aprenen pautes de comportament subculturals oposades a la convivència—, el labelling approach defensa propostes d'intervenció molt definides: Descriminalització: derogar figures delictives referides a conductes sense víctimes.

Desinstitucionalització: restringir l'ús de la presó, especialment en menors d'edat, afavorint resolucions mitjançant mediació, reparació del dany o penes alternatives a la privació de llibertat. Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 23 CICLE Cicle de la desviació secundària (Labelling approach) 1. Infracció i condemna judicial: Comissió inicial i intervenció del sistema penal 2. Etiquetatge social degradant: Imposició formal de la condició pública de delinqüent 3. Aïllament i exclusió comunitària: Rebuig dels canals convencionals d'estatus i treball 4. Interiorització del rol delictiu: La persona assumeix l'etiqueta com a identitat pròpia 5.

Reincidència estructurada: Persistència delictiva com a resposta adaptativa Dimensió Subcultures delictives Teories del control social Teoria de l'etiquetament Origen del desviament Xoc de metes de classe mitjana, bloqueig d'oportunitats i cerca d'estatus en bandes. Ruptura dels vincles socials informals i deficiències en l'autocontrol infantil. Procés d'estigmatització institucional i assumpció de l'etiqueta com a identitat pròpia. Naturalesa de l'acte Expressiu, col·lectiu i no exclusivament utilitari. Racional, immediat i universal si manquen mecanismes de contenció. Construït socialment mitjançant la reacció de les instàncies penals.

Proposta de política criminal Oportunitats d'ocupació, suport escolar i reforç comunitari contra les bandes. Enfortiment educatiu a famílies, xarxes escolars i vincles amb el barri. Descriminalització de conductes sense víctima i desinstitucionalització penal. COMPROVA-HO 35 Quina relació estableix l'enfocament de l'etiquetament entre el pas per la presó i la reincidència delictiva?

1 Infracció i condemna judicial 2 Etiquetatge social degradant 3 Aïllament i exclusió comunitària 4 Interiorització del rol delictiu 5 Reincidència estructurada Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 24 IDEES CLAU Les teories subculturals de Cohen i Ohlin identifiquen la delinqüència juvenil com una resposta expressiva de reconeixement d'estatus davant el bloqueig d'oportunitats legítimes. L'enfocament del control social inverteix l'interrogant criminògic bàsic per esbrinar per quina raó la ciutadania compleix les lleis convencionals.

Travis Hirschi vincula l'obediència als lligams socials afectius, utilitaris i normatius, i fixa l'autocontrol en la socialització familiar primària dels primers anys de vida. L'interaccionisme simbòlic i el labelling approach conceben la desviació com una etiqueta construïda socialment i assignada de manera selectiva. La desviació secundària sorgeix quan l'individu assumeix l'estigma derivat de la intervenció penal, fet que motiva reformes orientades a la descriminalització i a la desinstitucionalització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. En què es diferencia la motivació dels delictes de bandes juvenils segons Cohen respecte a les teories de l'anomia tradicionals? 37.

Quines dimensions configuren els vincles socials segons la teoria del control? 38. Què implica la desviació secundària identificada pel labelling approach? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Com descriuen Cohen i Ohlin la delinqüència juvenil comesa en bandes? 40. Quin és l'interrogant central formulat per les teories del control social? 41. Segons Travis Hirschi, quan s'estableix la capacitat d'autocontrol de l'individu? Una patologia genètica heretada a) Una cerca metòdica d'acumulació de riquesa b) Una resposta a sancions penals prèvies c) Un acte expressiu de cerca d'estatus d) Quins traumes provoquen conductes violentes?

a) Quines penes intimiden més els condemnats? b) Com s'organitzen les màfies internacionals? c) Per què la població compleix les normes? d) En superar la crisi de l'adolescència a) En entrar al mercat laboral adult b) Durant la primera infància en família c) Quan s'aprèn el codi penal institucional d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 25 42. Quina mesura de política criminal promou principalment la teoria de l'etiquetament?

5 Prevenció del delicte i avaluació de polítiques públiques EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les etapes històriques de la prevenció i els seus marcs d'acció Classificar les intervencions preventives segons els actors i la població destinatària Aplicar les 5 estratègies de la prevenció situacional per modificar l'entorn físic Explicar els requisits de l'avaluació de polítiques criminals mitjançant assajos aleatoris controlats PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 És possible reduir el nombre de delictes sense canviar la mentalitat ni les conviccions morals de l'infractor? La prevenció de la delinqüència constitueix un dels camps d'actuació pràctica i recerca més rellevants per a la disciplina criminològica.

En lloc de limitar-se a la mera reacció repressiva un cop s'ha vulnerat la norma, la prevenció busca anticipar-se a l'esdeveniment infractor mitjançant la comprensió de les oportunitats, els factors de risc i la gestió de l'espai públic. Desinstitucionalització i cerca de vies alternatives a) Increment dels controls d'identificació al carrer b) Allargament obligatori de les condemnes carceràries c) Vigilància militar permanent dels barris marginals d) Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 26 ESQUEMA Estructura del bloc de prevenció i resposta penal 1.

Evolució històrica dels models de prevenció La resposta institucional contra el delicte ha experimentat transformacions substancials al llarg de les darreres dècades. Els marcs teòrics desenvolupats entre 1800 i 1960 van donar pas a enfocaments aplicats progressius dividits en tres etapes principals: Etapa 1 (anterior a 1980) — Bases integrals: Es consolida una visió àmplia que entén el control del delicte com una tasca compartida entre el sistema penal i les polítiques socials generals.

Etapa 2 (1980–2000) — Prevenció situacional i avaluació: El focus es desplaça cap a la modificació de l'entorn immediat per reduir les oportunitats de delinquir, acompanyat per l'exigència d'avaluar científicament l'eficàcia de les intervencions. Etapa 3 (posterior a 2000) — Especialització tipològica: L'expansió acadèmica de la criminologia promou l'anàlisi i el disseny d'estratègies preventives altament específiques per a modalitats delictives concretes. COMPROVA-HO 44 Quina transformació fonamental marca el pas de l'etapa anterior a 1980 a l'etapa 1980-2000 en matèria preventiva? 2.

La visió integral i els seus límits Una premissa de partida realista assumeix la impossibilitat d'erradicar totalment la criminalitat; l'objectiu factible rau en la seva reducció progressiva. El dret i el sistema penal no poden assolir aquesta fita de manera aïllada. La contenció del fenomen infractor depèn de la intervenció coordinada de múltiples polítiques públiques.

Prevenció del delicte i avaluació Models d'intervenció situacional i validació empírica Sistema penal i policia Intervenció policial, Ministeri Fiscal i instrucció judicial Penes i mesures alternatives Penes privatives, treballs comunitaris i suspensions Sistema penitenciari Graus penitenciaris, llibertat condicional i models punitius Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 27 Les iniciatives socials exerceixen un impacte preventiu fonamental. Per exemple, les polítiques sanitàries orientades a l'atenció de persones amb dependència a substàncies redueixen la incidència de delictes associats a l'adquisició de drogues.

De la mateixa manera, les polítiques educatives promouen la igualtat d'oportunitats i disminueixen les trajectòries de marginació social. Tanmateix, l'amplitud d'aquesta definició planteja greus problemes de delimitació. Si qualsevol mesura social pot considerar-se preventiva, la noció mateixa de prevenció s'afebleix i pot incórrer en tres riscos funcionals: Iniciatives sense contorns: Es dilueix la frontera d'allò que constitueix estrictament una mesura preventiva en considerar qualsevol intervenció quotidiana com a gestió del risc.

Iniciatives elusives: S'adopta la falsa percepció que no s'aplica una prevenció suficient, generant buits operatius o demandes constants d'intervenció addicional. Iniciatives expansives: Sota la lògica que com més aviat s'intervingui millor es frenarà el mal futur, la prevenció tendeix a envair esferes d'actuació legítimes sense una justificació concreta.

Per contrarestar aquests perills, tota política de prevenció ha de respectar tres limitacions irrenunciables: les garanties judicials de protecció de drets, els límits ètics que eviten ingerències abusives en la llibertat individual, i el principi d'eficiència, atès que cadascun dels recursos derivats al sistema penal o sancionador es resta directament de la cobertura d'altres necessitats socials prioritàries. COMPROVA-HO 45 Què implica que una política preventiva sigui «expansiva» i quin risc comporta? 3.

Classificació de les polítiques de prevenció L'estructuració de les estratègies preventives s'articula tradicionalment mitjançant dos criteris complementaris: segons l'ens o actor que assumeix l'execució i segons el segment poblacional a qui s'adreça la mesura. D'acord amb els actors que les executen, trobem: Prevenció penal: Implementada mitjançant l'amenaça legal i les resolucions judicials coercitives, articulada a través dels mecanismes de prevenció general i especial (vegeu «El sistema de penes i mesures penals alternatives»). Prevenció policial: Executada per les forces de seguretat en l'espai públic mitjançant tasques de patrullatge, vigilància i dissuasió operativa.

Prevenció comunitària: Estratègia orientada a mobilitzar els recursos i el teixit social del territori, entenent que la mateixa comunitat és responsable activa en la reducció delictiva. Segons la població destinatària, el model de salut pública adoptat per la criminologia distingeix tres nivells d'abast: Prevenció primària: Dirigida a la totalitat de la ciutadania o la comunitat sense fer cap distinció de risc previ. Prevenció secundària: Orientada específicament cap a col·lectius, segments o zones detectades com a grups o àmbits de risc.

Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 28 Prevenció terciària: Focalitzada exclusivament en aquelles persones que ja han comès conductes delictives, buscant evitar la reiteració o reincidència criminal. COMPROVA-HO 46 En quin nivell preventiu segons la població destinatària s'emmarca un programa d'intervenció adreçat a joves que viuen en barris amb altes taxes d'exclusió social? 4. Prevenció situacional de la delinqüència La prevenció situacional parteix de la hipòtesi pragmàtica que sempre coexistiran subjectes motivats per delinquir a l'espai social.

Lluny d'intentar guarir o modificar la predisposició psicològica de l'individu, aquest model opera directament sobre la modificació de l'entorn físic per tal d'obstaculitzar la materialització material del delicte en punts com transports subterranis, polígons industrials o zones comercials. DEFINICIÓ La prevenció situacional consisteix en un conjunt d'intervencions ambientals adreçades a modificar l'escenari immediat on pot produir-se el delicte, reduint l'oportunitat, augmentant les dificultats objectives i alterant la percepció de costos i beneficis de la persona infractora.

Les tècniques situacionals s'agrupen operativament en cinc grans blocs estratègics: Nivell poblacional Estratègia situacional clau Tècniques operatives associades Primària (Comunitat sencera) Augmentar l'esforç i el risc Control d'accessos, millora de la visibilitat ambiental, reducció de l'anonimat i vigilància natural. Augmentar l'esforç o els costos de comissió: Dificultar l'accés físic als objectius protegits, controlar els accessos d'entrada, supervisar les sortides, desviar les trajectòries dels potencials transgressors i controlar la circulació de facilitadors delictius (com armes o eines).

1 Augmentar el risc de detecció: Incrementar la presència de guardians, dissenyar l'espai per facilitar la vigilància natural, reduir l'anonimat de les persones usuàries, introduir vigilants privats i reforçar la vigilància formal policial o de seguretat. 2 Disminuir els beneficis del delicte: Ocultar o retirar objectes valuosos de la vista directa, desplaçar els béns cobejats fora de l'abast immediat, identificar de forma indeleble la propietat i interferir en els mercats il·lícits o xarxes de receptació.

3 Reduir les provocacions: Disminuir els elements generadors d'estrès i frustració a l'entorn comú, evitar disputes mitjançant la distribució dels fluxos humans, reduir l'excitació col·lectiva, neutralitzar la pressió de grup i dissuadir la temptació d'imitació. 4 Eliminar excuses: Establir regles clares i visibles de funcionament, fixar instruccions d'ús inequívoques, apel·lar a la consciència cívica mitjançant senyalització, afavorir la conformitat a la norma facilitant conductes cíviques i controlar l'oferta de drogues i alcohol.

5 Apunts d'Introducció a la Criminologia: Teoria i Sistema 29 Nivell poblacional Estratègia situacional clau Tècniques operatives associades Secundària (Grups / zones de risc) Reduir provocacions i eliminar excuses Organització de cues per rebaixar la frustració, senyalització explícita de límits i regulació de substàncies. Terciària (Persones amb antecedents) Disminuir els guanys Identificació de béns per impedir la revenda en mercats delictius i bloqueig de facilitadors materials. ERROR FREQÜENT Confondre la prevenció situacional amb la prevenció penal o etiològica.

La prevenció situacional mai no pretén rehabilitar la motivació profunda de l'infractor ni modificar la seva moral; actua estrictament sobre l'oportunitat física i l'escenari immediat per elevar els costos i riscos del fet delictiu. COMPROVA-HO 47 Quina mesura situacional específica s'aplica en instal·lar un sistema de registre de visitants a l'entrada d'un recinte? 5. Avaluació científica de programes: el paradigma «What Works» La formulació d'una política pública preventiva no garanteix per si mateixa la seva utilitat real. Durant dècades s'havien desplegat plans preventius basats en intuïcions o bones voluntats sense contrastació rigorosa. El corrent metodològic conegut com a What Works?

(Què és el que funciona?) assenyala com a requisit indispensable avaluar…