Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Estratificació Social per a Criminologia (UPF): teories de classe, mesura de la pobresa, exclusió, welfarisme penal i divisió sexual del treball. APREN.AI Índex 1 Fonaments i evolució històrica de l'estratificació social 1. Concepte d'estratificació i eixos de desigualtat 2. La gènesi de la modernitat i la transformació institucional 3. Progressió històrica de la desigualtat 4.

Tipologia dels sistemes d'estratificació social 2 Teories clàssiques de la desigualtat i construcció de la classe social La classe mitjana com a norma hegemònica i construcció social La perspectiva marxista: materialisme històric i polarització El model multidimensional de Max Weber El paradigma funcionalista: equilibri, funció i meritocràcia Comparació paradigmàtica de les teories clàssiques 3 Estat del benestar, ètica del treball i història de la pobresa De la caritat estamental a la disciplina fabril Incentius materials i gestió punitiva: les workhouses Del col·lapse econòmic al pacte del benestar La classe mitjana com a norma i la individualització de la culpa 4 Definició, mesura i indicadors de la pobresa Construcció social i relativitat de la pobresa Pobresa absoluta i biaixos del desenvolupament Pobresa relativa i el llindar de la mediana Mesurament multidimensional: l'indicador AROPE Instruments administratius de mesura a l'Estat espanyol 5 Exclusió social, welfarisme penal i control institucional De la pobresa econòmica al Quart Món: enfocament multidimensional Model d'inserció assimilacionista versus societat inclusiva El welfarisme penal i els límits de la reinserció institucional 6 Gènere i estratificació: divisió sexual del treball Estructura laboral i desigualtats de gènere: el sostre de vidre La modernitat capitalista i l'origen de la divisió sexual del treball Sexe, gènere i asimetria de prestigi dels rols socials Agència individual i semi-determinisme social 7 Resum per repassar Fonaments i sistemes d'estratificació social Teories clàssiques de la classe social Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 1 Història i mesura de la pobresa Exclusió social, penalitat i gènere Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 2 1 Fonaments i evolució històrica de l'estratificació social EN ACABAR SABRÀS Definir l'estratificació social i reconèixer els seus principals eixos de desigualtat. Analitzar la transició històrica del feudalisme a la societat moderna mitjançant les revolucions liberals. Distingir els quatre estadis de progressió de la desigualtat al llarg de la història. Classificar els sistemes d'estratificació segons rangs, mecanismes d'ubicació i criteris de legitimació.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Sempre ha existit el mateix nivell de desigualtat al llarg de la història humana? L'estudi de la societat requereix entendre com es distribueixen de manera desigual els recursos, el reconeixement i el poder entre els individus. ESQUEMA Estructura del tema d'estratificació social 1. Concepte d'estratificació i eixos de desigualtat L'estratificació social és el sistema pel qual una societat classifica i posiciona els individus en capes jeràrquiques que determinen un accés diferenciat a béns i recursos.

En la nostra societat, la desigualtat no depèn d'un únic motiu, sinó d'un entramat complex d'elements interrelacionats: Riquesa i patrimoni: El volum de diners i propietats condiciona les oportunitats vitals i l'accés a serveis essencials com l'educació.

Gènere: L'estructura social distribueix les oportunitats de forma asimètrica entre homes i dones, un fet evident en les dificultats d'aquestes últimes per assolir posicions directives tant a l'empresa Fonaments i evolució Gènesi de la modernitat i tipologies històriques Teories de classe Marx, Weber i funcionalisme Pobresa i benestar Polítiques públiques, mesura i exclusió Gènere i treball Divisió sexual i desigualtats d'esfera Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 3 privada com al sector públic.

Origen, nacionalitat i fenotip: Les diferències basades en la procedència geogràfica, la cultura, els costums o els trets fenotípics configuren eixos d'opressió i diferenciació social. Educació i coneixement: La formació adquirida actua com a vector clau que s'enllaça directament amb els recursos econòmics i les xarxes relacionals. La pertinença a un determinat estrat no solament es tradueix en ingressos: engloba la família d'origen, el tipus d'habitatge i la densitat del capital relacional.

El pensament hegemònic tendeix a homogeneïtzar la població presentant la classe mitjana com a norma de convivència estàndard i vinculant la classe baixa a situacions d'inactivitat o conflictivitat (per a una anàlisi a fons d'aquests discursos, vegeu «Teories clàssiques de la desigualtat i construcció de la classe social»). DEFINICIÓ En termes de la crítica marxista original, el proletariat és el conjunt d'individus desposseïts que només tenen la seva força de treball i la seva descendència (la prole), en oposició a la burgesia, propietària dels mitjans de producció. COMPROVA-HO 2 Per què la classe social no es redueix exclusivament al nivell d'ingressos econòmics monetaris? 2.

La gènesi de la modernitat i la transformació institucional La sociologia com a disciplina científica neix específicament per analitzar el procés de la modernitat i la ruptura radical amb l'Antic Règim. En l'ordre feudal precedent, el poder polític es trobava fortament fragmentat: la sobirania reial depenia dels pactes territorials amb els senyors feudals, sense que cap autoritat governés de manera centralitzada o absoluta.

Aquesta arquitectura institucional va mutar a partir de fets clau iniciats cap a finals de l'edat mitjana: Expansió ultramarina i extracció de riqueses (1492): Les campanyes de conquesta i espoli van traslladar recursos ingents cap a les grans ciutats europees que disposaven de cort i xarxes de finançament. 1 Emergència de l'Estat modern i centralització militar: La consolidació d'exèrcits professionals finançats directament per la monarquia va permetre prescindir de les hostes dels senyors feudals, donant lloc als estats nació i a les monarquies absolutes.

2 Revolucions liberals: L'onada revolucionària compresa entre 1776 i 1848 va sorgir pel rebuig de la nova burgesia comercial a quedar exclosa del poder polític dins d'un ordre rígid basat en privilegis de sang. 3 Industrialització i urbanització: El transvasament demogràfic cap als nuclis urbans i la creació de noves estructures fabrils van transformar les velles comunitats rurals en societats de mercat. 4 Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 4 ERROR FREQÜENT Confondre el sorgiment de la modernitat amb l'adveniment del socialisme.

La modernitat no és sinònim d'un ordre socialista, sinó la implantació d'un marc il·lustrat, racional i jurídic burgès on els estaments hermètics de l'Antic Règim es converteixen en classes socials formals. COMPROVA-HO 3 Quina relació hi ha entre la creació d'exèrcits professionals i el naixement de les monarquies absolutes? 3.

Progressió històrica de la desigualtat El nivell de desigualtat distributiva ha anat canviant en funció de la complexitat tecnològica, productiva i organitzativa de la societat al llarg de quatre grans etapes històriques: PROCÉS Evolució sociohistòrica de les societats 1 Comunals primitives Paleolític, caça i recol·lecció sense excedents 2 Primers assentaments agraris Neolític, sedentarisme i planificació estacional 3 Agràries avançades Especialització laboral i màxima asimetria social 4 Societats industrials Treball assalariat i mercat de producció formal Aquesta seqüència històrica mostra com l'apropiació dels recursos s'ha reconfigurat en el temps: Societats comunals primitives (Paleolític): Grups nòmades caçadors i recol·lectors que explotaven el medi sense planificació estacional ni tecnologia acumulada.

Les diferències internes entre membres eren mínimes per la manca d'excedents. Primers assentaments agraris (Neolític): Societats sedentàries que van començar a planificar la producció segons el cicle de les estacions, observant-se un augment moderat de les diferències materials. Societats agràries avançades: Des del món clàssic fins al feudalisme europeu. Es caracteritzaven per una divisió tècnica del treball més acusada i on es va registrar el màxim nivell de desigualtat material entre elits i treballadors.

Societats industrials: Impliquen la desvinculació de la població respecte a la terra, l'expansió del treball assalariat i una regulació jurídica i financera formalitzada que regeix el mercat de treball. COMPROVA-HO 4 En quina de les quatre etapes sociohistòriques la bretxa de desigualtat material entre les elits dirigents i la base productiva va assolir el seu punt màxim? Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 5 4. Tipologia dels sistemes d'estratificació social Per distingir com s'organitza la jerarquia social al llarg de la història, s'analitzen quatre dimensions clau: Rangs oberts o tancats: Fa referència a la permeabilitat del sistema.

En un sistema de rang obert els individus poden ascendir o descendir en l'escala de posicions; en un sistema de rang tancat la mobilitat és pràcticament impossible. Mecanisme d'ubicació: Es produeix per adscripció quan la posició ve fixada pel naixement, la família o la pertinença religiosa, i per assoliment quan depèn de competències o habilitats adquirides. Principi de legitimació: Justificació ideològica del poder. Pot descansar en la tradició (el respecte a costums ancestrals o l'autoritat dels ancians) o en la llei (legitimitat formal fixada per un ordenament jurídic).

Fonaments de la desigualtat: Eixos primaris que sostenen el desequilibri, siguin l'honor i l'estatus, el control estrictament econòmic o la burocràcia i l'autoritat política.

Sistema Rangs Ubicació Legitimació Fonaments de desigualtat Comunal primitiu Oberts Assoliment Tradició Estatus i honor Esclavista Per regla general, tancats Usualment adscripció Ideologia legal Econòmic Castes Tancats Adscripció religiosa Ideologia Estatus i honor Feudal Fonamentalment tancats Fonamentalment adscripció Ideologia legal Econòmic Classes Fonamentalment oberts Assoliment i adscripció Ideologia legal Econòmic, autoritat i burocràcia PER RECORDAR-HO L'assoliment requereix estructures de rang obert perquè la persona pugui desplaçar-se de posició segons les seves habilitats, mentre que l'adscripció predomina en sistemes tancats on el destí social ve marcat pel bressol.

COMPROVA-HO 5 Quina diferència fonamental hi ha entre el criteri d'adscripció i el d'assoliment a l'hora de situar un individu en l'estructura social? Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 6 IDEES CLAU L'estratificació social articula les desigualtats a través d'eixos com els recursos materials, el gènere, l'origen ètnic i l'educació. La sociologia va néixer com a camp d'estudi destinat a comprendre la modernitat i el col·lapse de les estructures estamentals feudals. L'onada de revolucions liberals compresa entre 1776 i 1848 va permetre a la burgesia disputar el control de l'Estat davant les monarquies i la noblesa.

La bretxa material entre les elits i els treballadors va assolir el seu nivell més acusat en les societats agràries avançades. Els sistemes de classes combinen assoliment i adscripció dins de rangs fonamentalment oberts i legitimats per la llei. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quin paper va tenir la centralització militar en el declivi del sistema feudal? 7. En què es distingeix el sistema de castes del sistema de classes pel que fa a la mobilitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. En quin període es va desenvolupar l'onada històrica de revolucions liberals? 9. Quin estadi històric va presentar un grau més elevat de desigualtat entre elits i treballadors? 10.

Quin mecanisme d'ubicació social predomina en el sistema de castes? 11. Com es defineix un sistema d'estratificació social de rang obert?

2 Entre 1640 i 1688 a) Entre 1492 i 1550 b) Entre 1776 i 1848 c) Entre 1914 i 1945 d) Societats comunals primitives a) Primers assentaments agraris b) Societats agràries avançades c) Societats industrials d) Adscripció religiosa a) Contractació legal b) Lliure concurrència c) Assoliment individual d) Permet la mobilitat ascendent o descendent a) Assigna el rang per consanguinitat estricta b) Depèn únicament de decrets teològics immutables c) Impedeix qualsevol canvi de grup social d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 7 Teories clàssiques de la desigualtat i construcció de la classe social EN ACABAR SABRÀS Distingir la funció ideològica del concepte hegemònic de classe mitjana enfront de l'estructura real de desigualtats.

Contrastar el model bipolar de lluita de classes de Marx amb la teoria tridimensional de Weber. Explicar la justificació meritocràtica de la desigualtat segons el funcionalisme estructural. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què la majoria de ciutadans afirmen formar part de la classe mitjana, independentment dels seus ingressos? La classe mitjana com a norma hegemònica i construcció social La noció quotidiana de classe social sol presentar-se de manera difusa: tothom creu comprendre-la, però resulta complex establir els seus llindars exactes. En l'imaginari col·lectiu imperant, la gran majoria dels individus s'autoubiquen en la classe mitjana.

Aquest fenomen respon a una construcció social que opera com a patró de normalitat, convertint un determinat estil de vida en el referent estàndard al qual tothom aspira a pertànyer. Aquesta hegemonia cultural de la classe mitjana invisibilitza les asimetries estructurals. Els extrems de l'espectre social —l'alta burgesia i la pobresa severa— queden representats com a sectors residuals o excepcionals. A més, s'imposa un discurs moralitzador que estigmatitza allò situat fora d'aquesta suposada normalitat: la pobresa i la classe baixa s'associen ideològicament a la manca de voluntat laboral o al conflicte social, mentre que la riquesa gaudeix d'una presència pública molt menys qüestionada.

DEFINICIÓ La classe mitjana com a construcció social és la representació ideològica que estableix un nivell de vida determinat com a patró universal de normalitat, diluint les polaritzacions estructurals i convertint els extrems d'exclusió o opulència en anomalies particulars. COMPROVA-HO 13 Quina funció ideològica compleix la generalització del concepte de classe mitjana en la percepció col·lectiva? La perspectiva marxista: materialisme històric i polarització A diferència de les visions contemporànies que vinculen la posició social exclusivament als ingressos o al nivell acadèmic, el materialisme històric de Karl Marx fonamenta l'estructura de classes en les relacions socials de producció.

La societat industrial capitalista queda dividida en dos grans blocs Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 8 confrontats: Burgesia: classe propietària que posseeix i administra els mitjans de producció (capital, maquinària, fàbriques). Proletariat: classe treballadora desposseïda que només disposa de la seva pròpia força de treball i de la seva descendència (prole) per sobreviure. Entre ambdós col·lectius s'estableix un vincle estructural de dominació i explotació material. Els interessos econòmics de les dues classes són irreconciliables.

Per a la tradició marxista, la lluita de classes actua com el motor del canvi històric, i l'única via per superar aquesta asimetria consisteix en la transformació revolucionària de les estructures organitzatives cap a un model sense propietat privada sobre els mitjans col·lectius. PER RECORDAR-HO L'etimologia de proletariat remet a «prole»: qui no posseeix mitjans de producció només té el seu cos per vendre treball i els seus fills com a continuïtat biològica. COMPROVA-HO 14 Per què la teoria marxista descarta que el diàleg pugui solucionar l'antagonisme entre burgesia i proletariat?

El model multidimensional de Max Weber En contraposició al determinisme purament econòmic de Marx, Max Weber formula una teoria de l'estratificació basada en tres dimensions diferenciades que operen de forma autònoma i interactiva: Weber reconeix l'existència del conflicte distributiu en l'entorn mercantil, però qüestiona que la classe treballadora configuri un subjecte homogeni. Dins dels assalariats conviuen interessos divergents derivats de les qualificacions, els oficis i les adscripcions identitàries. Dimensió econòmica (Classe): definida per la posició en el mercat de béns i serveis.

No depèn exclusivament de la propietat dels mitjans, sinó de les oportunitats vitals, capacitats laborals i ingressos. 1 Dimensió social (Estatus o honor): lligada al prestigi públic, la consideració comunitària i l'estil de vida associat a una ocupació o grup. Un metge i un obrer qualificat poden percebre retribucions similars, però el reconeixement simbòlic i l'estabilitat percebuda del metge atorga un estatus superior. 2 Dimensió política (Partit): vinculada a la capacitat d'exercir poder, organitzar-se en associacions i defensar interessos comuns mitjançant la consciència de grup i els valors compartits.

3 Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 9 ESQUEMA Estratificació multidimensional de Max Weber COMPROVA-HO 15 Segons Weber, pot algú gaudir d'un alt prestigi social sense tenir un volum elevat de capital econòmic? El paradigma funcionalista: equilibri, funció i meritocràcia El funcionalisme estructural, que arrela en les concepcions organitzatives de Émile Durkheim i es consolida durant el segle XX amb autors com Kingsley Davis i Wilbert E. Moore, rebutja la premissa que la societat estigui trencada pel conflicte de classes. Des d'aquesta perspectiva, la comunitat funciona de forma anàloga a un organisme viu que cerca de manera permanent l'equilibri intern.

Els diversos segments socials compleixen tasques complementàries que garanteixen la reproducció del conjunt. En aquest marc: La divisió de funcions requereix assignar les responsabilitats més complexes i vitals a les persones més qualificades. La desigualtat de recompenses actua com un mecanisme funcional necessari per incentivar l'esforç, la formació prolongada i la inversió de temps. La legitimació pel mèrit sosté que la jerarquia social reflecteix el talent individual i l'assoliment formatiu dels subjectes. En el model funcionalista, l'acumulació i la inversió financera generen dinamisme col·lectiu, ocupació i estabilitat.

La diferenciació de rangs no respon a l'explotació, sinó a un consens tàcit que manté l'harmonia institucional. ERROR FREQÜENT Confondre la concepció del conflicte entre Weber i el funcionalisme. Encara que Weber no sigui un teòric crític-revolucionari que plantegi la transformació total de la societat (és analític), reconeix el conflicte d'interessos com a fet constitutiu, a diferència del funcionalisme, que concep la desigualtat com un equilibri orgànic d'integració i complementarietat.

Ordre econòmic (Classe) Posició en el mercat i ingressos Ordre social (Estatus) Honor, prestigi i reconeixement Ordre polític (Partit) Poder, influència i valors col·lectius Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 10 Comparació paradigmàtica de les teories clàssiques Per sistematitzar com les ciències socials han conceptualitzat l'estratificació, resulta útil creuar l'eix del reconeixement del conflicte amb l'orientació pràctica (crítica transformadora versus anàlisi descriptiva): Model teòric Visió del conflicte Caràcter de la proposta Concepció de la desigualtat Karl Marx Conflicte central (antagonisme de classes) Crític (proposta revolucionària) Fruit de l'explotació i del control dels mitjans de producció Max Weber Conflicte present (pluralitat de mercat) No crític / Analític (comprensiu) Resultat tridimensional de classe, estatus i poder polític Funcionalisme (Durkheim, Davis i Moore) Sense conflicte fonamental (consens i integració) No crític / Analític (sistèmic) Mecanisme d'incentivació del talent i assignació òptima de funcions COMPROVA-HO 16 Quina diferència metodològica fonamental separa la tradició marxista de l'anàlisi de Weber respecte a la finalitat del coneixement?

IDEES CLAU La classe mitjana funciona com una construcció ideològica hegemònica que amaga les asimetries estructurals i estigmatitza la pobresa com a anomalia. Per a Karl Marx, l'estructura social es polaritza de manera antagònica entre els propietaris dels mitjans de producció (burgesia) i aquells que només venen la seva força laboral (proletariat). Max Weber amplia l'estratificació mitjançant un esquema tridimensional que diferencia classe econòmica, estatus o honor social i partit com a espai de poder polític. El funcionalisme estructural entén la societat com un organisme integrat on la desigualtat és necessària per motivar el talent individual i cobrir les funcions col·lectives clau.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Quines són les tres dimensions analítiques de l'estratificació establertes per Max Weber? 18. Com explica el funcionalisme la necessitat d'una distribució desigual de recursos i privilegis? 19. Per quina raó Marx afirma que el proletariat i la burgesia tenen interessos irreconciliables? Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Com concep el pensament hegemònic el concepte de classe mitjana? 21. Quin és l'únic recurs productiu que posseeix el proletariat segons Karl Marx? 22. Quina dimensió weberiana fa referència al prestigi, l'honor i la imatge pública? 23.

Com defineix la societat el paradigma funcionalista estructural? 3 Estat del benestar, ètica del treball i història de la pobresa EN ACABAR SABRÀS Distingir la funció de la pobresa a l'Antic Règim respecte al capitalisme industrial Explicar com l'exèrcit industrial de reserva condiciona els salaris i la negociació obrera Descriure el paper de les workhouses com a mecanismes punitius de reclutament laboral Analitzar la transició de l'Estat del benestar keynesià a la culpabilització neoliberal del pobre PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per quina raó un sistema que crea escoles gratuïtes i ajuts socials pot acabar fent que la pobresa es jutgi amb més duresa moral que abans?

Com una minoria privilegiada sense poder a) Com una categoria estrictament revolucionària b) Com un patró universal de normalitat c) Com una etapa transitòria del feudalisme d) Petites eines de treball artesanal a) Actius immobiliaris de subsistència comunitària b) La seva força laboral i la seva prole c) Drets polítics i de representació parlamentària d) Estatus a) Partit b) Classe c) Corporació d) Com una xarxa caòtica de dominacions a) Com una estructura trencada per la lluita b) Com un organisme viu en cerca d'equilibri c) Com un mercat absolutament desregulat d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 12 L'anàlisi de la pobresa requereix comprendre com han canviat el seu significat i la seva funció econòmica al llarg de les diferents etapes històriques, des del feudalisme fins a les crisis contemporànies.

ESQUEMA Estructura del tema: Pobresa i Benestar De la caritat estamental a la disciplina fabril En les societats preindustrials d'Antic Règim, l'ordre social s'articulava mitjançant una justificació teocràtica. La figura del pobre complia un paper funcional precís: permetia a les classes privilegiades exercir la pietat mitjançant l'almoina i purificar la seva ànima davant el judici diví. La desigualtat es percebia com a part de l'ordre sagrat i la indigència no es perseguia com una desviació punible. Amb la Il·lustració i la descomposició de l'Antic Règim, el capitalisme emergent transforma la percepció de la marginalitat.

La pobresa deixa de ser una oportunitat espiritual per convertir-se en un perill social i una amenaça d'insurrecció si els desposseïts no accepten la seva condició. Paral·lelament, els sectors marginals es mostraven reticents a sotmetre's a la rigidesa de les noves fàbriques. DEFINICIÓ L'ètica del treball és una construcció ideològica dels segles XVIII i XIX que eleva el treball assalariat a deure moral universal per garantir el reclutament forçós de la mà d'obra obedient. Per assegurar el subministrament constant de braços cap a les indústries, el nou ordre econòmic necessitava que qualsevol alternativa a la feina assalariada fos insuportable.

Així es conforma l'exèrcit de reserva del proletariat, una massa de persones sense feina que manté deprimits els salaris i Història i disciplina De la caritat medieval a les workhouses Ètica del treball El treball com a deure moral forçós Exèrcit de reserva Pressió a la baixa sobre els salaris Pacte del Benestar Keynesianisme, New Deal i postguerra Transferències públiques Pensions, atur i sanitat universal Neoliberalisme i culpa Desarticulació del sentiment de classe Hegemonia de classe mitjana La pobresa com a anomalia visible Individualització Estigmatització i moralització de la culpa Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 13 neutralitza la capacitat negociadora dels obrers, ja que qualsevol treballador dissident pot ser substituït d'immediat.

COMPROVA-HO 25 Quina funció tenia l'exèrcit industrial de reserva sobre els salaris i la negociació obrera? Incentius materials i gestió punitiva: les workhouses L'opinió il·lustrada defensava sous baixos i jornades extenses per sostenir el creixement industrial i mantenir la pau social. Per obligar els individus a acceptar aquestes dures condicions, calia establir un sistema combinat de control social i d'incentius materials que fes de l'atur una situació profundament degradant. Aquesta reestructuració assistencial va culminar amb la creació de les workhouses (cases de treball), primer a l'Anglaterra victoriana i més tard a països com Alemanya, Holanda o Rússia.

Aquests centres funcionaven com a establiments de reclusió on els indigents eren sotmesos a feines forçades a canvi d'un sostre i una ració de menjar, convertint la beneficència pública en un dispositiu obertament punitiu. Model històric Funció del pobre Mecanisme d'atenció Imatge social Antic Règim Purificació espiritual dels rics Almoina i caritat religiosa Condició natural i acceptada Capitalisme industrial Pressió salarial a la baixa Reclusió en workhouses Perill social i amenaça d'insurrecció ERROR FREQÜENT Creure que les workhouses victorians eren albergs de caritat o centres de protecció social.

En realitat, eren institucions disciplinàries dissenyades expressament perquè les condicions de vida fossin pitjors que el salari més miserable de la indústria, obligant tothom a vendre la seva força de treball. COMPROVA-HO 26 Per quina raó la burgesia industrial va endurir l'assistència als indigents mitjançant les cases de treball? Del col·lapse econòmic al pacte del benestar Durant el primer terç del segle XX van existir reformes laborals per millorar la situació dels obrers, però sense una estructura pública de protecció integral.

Després de la prosperitat dels anys vint, el crac borsari de 1929 va provocar el col·lapse del consum, una destrucció sense precedents de la classe obrera i taxes massives d'atur. Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 14 Davant d'aquesta paràlisi, les polítiques del New Deal als Estats Units van aplicar l'enfocament de l'economia keynesiana: quan el mercat falla, els estats han d'endeutar-se, injectar liquiditat i promoure obra pública perquè els ciutadans recuperin la capacitat de despesa. Aquesta orientació es consolida institucionalment a Europa després de la Segona Guerra Mundial amb el naixement de l'Estat del benestar.

En un continent destruït, l'Estat assumeix el lideratge econòmic mitjançant dos pilars complementaris: Serveis públics universals: Desenvolupament massiu de la sanitat, l'educació i les infraestructures de comunicació. Transferències econòmiques directes: Pagament de subsidis de desocupació, beques d'estudi i pensions de jubilació. El funcionament d'aquest model va permetre l'expansió d'unes classes mitjanes àmplies a Europa (paral·lel al somni americà als Estats Units), sostingudes també per matèries primeres assequibles procedents de les antigues colònies.

Tanmateix, aquest esquema va vincular la majoria de prestacions a la trajectòria laboral prèvia: qui no cotitzava en el mercat de treball regular en quedava immediatament exclòs. COMPROVA-HO 27 Quin mecanisme utilitzava el model keynesià per reactivar l'economia després d'una crisi de demanda? La classe mitjana com a norma i la individualització de la culpa La consolidació de l'Estat del benestar va generalitzar una concepció segons la qual la immensa majoria de la població forma part de la classe mitjana (vegeu «Teories clàssiques de la desigualtat i construcció de la classe social»).

La classe mitjana actua com a norma social hegemònica, de manera que la riquesa desmesurada i la pobresa severa passen a ser considerades anomalies. A diferència de l'Antic Règim o del primer capitalisme, on la pobresa era massiva i no cridava l'atenció, en la societat del benestar la precisió de la pobresa sobre l'espai públic la fa hipervisible. Com que l'Estat ofereix educació gratuïta i ajuts, la persistència de persones desposseïdes deixa d'interpretar- se com una falla del sistema econòmic i passa a veure's com un problema estructural invisibilitzat sota judicis morals.

Aquest gir es va accelerar amb líders neoliberals com Margaret Thatcher, que van trencar el sentiment de solidaritat col·lectiva promovent la idea que l'esforç estrictament individual garanteix l'èxit. Sota aquest marc: Es responsabilitza les famílies desestructurades o els seus valors culturals d'haver transmès pautes incapaces de fer càlculs racionals de futur. 1 S'ignoren les barreres socials d'accés, com el racisme que expulsava les minories de les aules o la manca de recursos per cobrir carreres universitàries sense beca.

2 Els sectors integrats acaben culpant qui rep ajuts socials, titllant-los de mandrosos en lloc de qüestionar les retribucions salarials o les condicions laborals fixades pels ocupadors. 3 Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 15 Les poblacions expulsades de la formació reglada queden privades del mercat laboral formal, empeses a feines informals estigmatitzades i condemnades a una marginació que la cultura dominant assenyala com a fracàs purament personal. COMPROVA-HO 28 Com va transformar el discurs de Thatcher la percepció social sobre les persones que cobren prestacions públiques?

PROCÉS Evolució del tractament de la pobresa 1 Antic Règim Pietat religiosa i legitimació teològica de la desigualtat 2 Capitalisme fabril Ètica del treball, sous de subsistència i workhouses 3 Pacte de postguerra Estat del benestar keynesià i consum assalariat 4 Gir neoliberal Individualització de la culpa i estigma d'anormalitat IDEES CLAU En l'Antic Règim la pobresa era una eina funcional per a la pietat cristiana, mentre que el capitalisme industrial la va transformar en una amenaça disciplinària. L'ètica del treball i l'exèrcit de reserva del proletariat servien per assegurar mà d'obra dòcil i deprimir els salaris industrials.

Les workhouses van funcionar com a institucions punitives destinades a fer que la manca de feina fos més insuportable que l'explotació fabril. El keynesianisme i el New Deal van establir les bases de l'Estat del benestar de postguerra a Europa mitjançant serveis universals i transferències. L'hegemonia de la classe mitjana va transformar la pobresa en una anomalia estigmatitzada, afavorint el discurs neoliberal d'individualització de la culpa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quina diferència fonamental hi ha entre el paper del pobre a l'Antic Règim i a la societat industrial? 30.

Per quina raó l'Estat del benestar europeu de postguerra pot excloure de les seves prestacions les persones més precàries? 31. En què consisteix la individualització de la culpa respecte a la pobresa? Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. A l'Antic Règim, quina funció tenia l'existència dels pobres per a les classes dominants? 33. Quin paper econòmic complia l'exèrcit industrial de reserva segons l'anàlisi de la industrialització? 34. Quin va ser el detonant que va impulsar les polítiques d'intervenció estatal del New Deal? 35.

Quina conseqüència va tenir el discurs neoliberal impulsat per Margaret Thatcher sobre la pobresa?

4 Definició, mesura i indicadors de la pobresa EN ACABAR SABRÀS Distingir operativament entre els conceptes de pobresa absoluta i pobresa relativa Justificar l'ús de la mediana davant la mitjana en el càlcul del llindar de pobresa Desglossar els tres eixos que estructuren l'indicador AROPE Identificar la funció dels índexs administratius IPREM i IRSC a l'Estat espanyol Oferir l'oportunitat de purificar l'ànima mitjançant l'almoina a) Proporcionar mà d'obra industrial abundant b) Obligar els senyors feudals a apujar els salaris c) Fomentar l'educació pública universal d) Garantir el finançament de les pensions de jubilació a) Defensar militarment les fronteres colonials estatals b) Cobrir els càrrecs administratius dels nous governs c) Deprimir els salaris davant l'amenaça constant de substitució d) La descolonització massiva del continent asiàtic a) La crisi del crac borsari de 1929 b) La implantació de les reformes de Margaret Thatcher c) La fundació de les cases de treball victorianes d) La culpabilització individual i la ruptura de la solidaritat a) La dissolució de totes les barreres educatives b) L'augment generalitzat de les cotitzacions socials c) La recuperació de la caritat religiosa medieval d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 17 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Pot reduir-se estadísticament la taxa de risc de pobresa d'un país durant una greu crisi econòmica?

Construcció social i relativitat de la pobresa La definició popular de pobresa sol vincular-se a la manca de necessitats bàsiques. Tanmateix, determinar què constitueix una necessitat bàsica comporta una forta càrrega subjectiva. Aquestes necessitats no es redueixen a la mera subsistència biològica o fisiològica. En una comunitat contemporània, disposar de connexió a internet o escollir una dieta equilibrada formen part de la participació comunitària estàndard. La privació no rau únicament en passar gana, sinó en no poder triar els aliments que es consumeixen o haver de dependre dels excedents descartats pels supermercats.

Per tant, la pobresa és una construcció social que reflecteix la incapacitat d'assolir l'estil de vida considerat normal en un context històric i geogràfic concret. Les necessitats depenen de l'entorn on es creix i dels patrons de consum que fan sentir un individu integrat davant els altres. Davant la complexitat d'avaluar elements subjectius com el benestar o la dignitat personal, les ciències socials solen recórrer a l'anàlisi de variables econòmiques i distributives per establir marcs d'observació quantitatius.

DEFINICIÓ S'entén per pobresa la situació en què una persona o grup queda per sota dels estàndards de vida i consum considerats acceptables en la seva societat de referència, veient limitada la seva capacitat d'elecció i participació social. COMPROVA-HO 37 Per què l'accés a una alimentació digna no es redueix a rebre excedents de menjar? Pobresa absoluta i biaixos del desenvolupament La pobresa absoluta defineix un llindar fix d'ingressos destinat a cobrir requeriments mínims vitals, independentment del context del país.

Per estandarditzar la seva comparació internacional i compensar les diferències monetàries, històricament s'ha utilitzat una mesura monetària global: LLINDAR INTERNACIONAL DE POBRESA EXTREMA Mesura internacional establerta de manera canònica en 1,25 dòlars al dia per persona. S'utilitza per mesurar la privació extrema a escala planetària. Aquest llindar té limitacions severes en econometria social. Si s'aplica una línia de 1,25 $ diaris a economies avançades com l'espanyola, la pobresa semblaria inexistent, ja que fins i tot les persones sense llar solen obtenir xifres superiors mitjançant ajuts o almoines. D'aquesta manera, només es registraria pobresa als països del Sud global.

Aquest enfocament amaga un biaix etnocèntric: confon Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 18 la reducció nominal de la pobresa amb la transició d'un món rural d'autosuficiència cap a un ordre mercantil i industrial. L'accés a diners en efectiu no garanteix per si sol una millora en la qualitat de vida si augmenta la dependència del mercat. COMPROVA-HO 38 Quina distorsió genera aplicar el llindar absolut d'1,25 dòlars a països de l'Europa occidental? Pobresa relativa i el llindar de la mediana Per superar els límits de les mesures absolutes, les societats industrialitzades utilitzen la pobresa relativa.

Aquesta perspectiva analitza la distància que separa determinades llars del nivell econòmic predominant de la seva població. D'aquí sorgeix el concepte de taxa de risc de pobresa, que computa el percentatge d'individus amb ingressos inferiors a un percentatge determinat del valor central de la distribució. Per calcular aquest llindar, la disciplina estadística prefereix sistemàticament la mediana d'ingressos per davant de la mitjana aritmètica: La mitjana aritmètica és extremadament sensible als valors atípics; les grans fortunes eleven artificialment el resultat central sense que la majoria de la societat hagi millorat el seu poder adquisitiu.

La mediana, en canvi, representa exactament el punt mitjà de la societat (el 50% té ingressos superiors i l'altre 50% inferiors), restant immune als extrems de riquesa. ERROR FREQÜENT Creure que una davallada en la taxa de risc de pobresa durant una crisi econòmica reflecteix sempre una millora de les condicions socials. Si els ingressos de la majoria de famílies disminueixen, la mediana baixa automàticament i, amb ella, s'enfonsa el llindar monetari de pobresa. En conseqüència, llars amb sous congelats o pèrdues de poder adquisitiu poden sortir tècnicament de l'estadística de pobresa relativa malgrat viure en pitjors condicions reals per la inflació.

Mètrica estadística Comportament matemàtic Idoneïtat per a la pobresa Mitjana aritmètica Suma d'ingressos dividida pel total de població; distorsionada per rendes desorbitades. Inadequada: sobrerepresenta el llindar per la influència dels superrics. Mediana Valor que divideix la població en dues meitats exactes; insensible a valors extrems. Idònia: descriu fidelment el punt central real de l'estructura social. Llindar de pobresa = 0,60 × Mediana d'ingressos Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 19 COMPROVA-HO 39 Com pot una família empitjorar la seva situació econòmica i simultàniament deixar de ser considerada pobra segons la taxa relativa?

Mesurament multidimensional: l'indicador AROPE Perquè la pobresa no depèn exclusivament de la renda monetària mensual, a nivell comunitari s'utilitza la taxa AROPE (At Risk Of Poverty or Social Exclusion).

Aquest índex integra tres dimensions independents per capturar la vulnerabilitat estructural: ESQUEMA Components de la taxa AROPE Instruments administratius de mesura a l'Estat espanyol A escala estatal i autonòmica, la concessió de subsidis, beques i habitatge protegit no empra directament els llindars acadèmics de recerca sinó barems administratius concrets: IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples): Referència utilitzada a tot l'Estat espanyol per fixar límits d'accés a ajuts públics i prestacions socials.

IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya): Instrument autonòmic destinat a valorar la situació de necessitat per a prestacions socials gestionades per la Generalitat de Catalunya. Risc de pobresa relativa Ingressos inferiors al 60% de la mediana nacional Privació material severa Incapacitat d'afrontar 4 de 10 mancances bàsiques Baixa intensitat de treball Llar amb ús inferior al 20% del temps laboral Risc de pobresa relativa: Individus que perceben ingressos per sota del llindar establert segons la mediana nacional. 1 Privació material severa: Mancança involuntària constatada en un qüestionari estandarditzat.

Es defineix formalment quan una llar respon afirmativament a la carència d'almenys 4 de 10 ítems de consum essencial (com mantenir l'habitatge càlid, afrontar despeses imprevistes o menjar proteïnes regularment). 2 Baixa intensitat laboral a la llar: Llars on els adults en edat de treballar han fet servir menys del 20 % del seu potencial de treball total computable al llarg de l'any anterior. 3 Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 20 Tot i la seva utilitat burocràtica, aquests índexs tenen un ús limitat en la recerca acadèmica.

Tenen dificultats per reflectir la diversitat de despeses vitals associades a càrregues familiars, problemes de salut crònics o costos residencials asimètrics. COMPROVA-HO 40 Quins són els tres eixos que componen la taxa AROPE? IDEES CLAU La pobresa és una construcció social que depèn de les normes i expectatives de vida de cada societat, anant més enllà de la pura subsistència física. El llindar absolut d'1,25 $ diaris mesura situacions extremes al Sud global, però resulta inaplicable per analitzar la pobresa en països industrialitzats. La pobresa relativa s'obté mitjançant la mediana i no pas la mitjana aritmètica, evitant la distorsió provocada per les rendes més riques.

Durant etapes de crisi general, la taxa de pobresa relativa pot baixar de forma enganyosa perquè la davallada d'ingressos enfonsa la mediana. L'indicador AROPE combina tres factors: llindar monetari relatiu, privació material severa (4 de 10 mancances) i intensitat laboral reduïda (menys del 20 %). L'IPREM i l'IRSC funcionen com a barems administratius oficials per adjudicar prestacions econòmiques a escala estatal i catalana. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 41. Per quina raó estadística es pren la mediana i no pas la mitjana aritmètica per fixar el llindar de pobresa relativa? 42. Quan es considera que una llar pateix privació material severa dins de l'indicador AROPE? 43.

Quin és l'ús principal de mecanismes com l'IPREM i l'IRSC en la política pública? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 44. Quina carència defineix tècnicament la privació material severa a l'indicador AROPE? Treballar menys del 50 % de la jornada laboral a) Ingressos per sota d'1,25 dòlars diaris b) Mancança en 2 de 5 subministraments de la llar c) Mancança en almenys 4 de 10 ítems bàsics d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 21 45. Per què s'utilitza la mediana per calcular la taxa de risc de pobresa relativa? 46. Com es defineix la baixa intensitat laboral en una llar segons el sistema AROPE? 47.

Què succeeix amb el llindar de pobresa relativa durant una recessió generalitzada de sous? 5 Exclusió social, welfarisme penal i control institucional EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la pobresa monetària de l'exclusió social multidimensional i del concepte de Quart Món. Distinguir els pressupòsits del model d'inserció assimilacionista enfront del model de societat inclusiva. Analitzar la teoria del welfarisme penal de David Garland i les seves contradiccions estructurals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 48 Com pot una presó rehabilitar algú per viure en comunitat si el seu mètode bàsic consisteix a separar-lo totalment d'aquesta?

L'estudi de la desigualtat va canviar profundament en superar la mirada estrictament monetària de la pobresa (vegeu «Definició, mesura i indicadors de la pobresa») i incorporar la noció estructural d'exclusió social i el control penal de les conductes desviades.

Perquè inclou la inflació dels béns de consum a) Perquè s'actualitza mensualment amb l'IPREM b) Perquè equival exactament a la mitjana aritmètica c) Perquè és immune a la distorsió dels ingressos atípics alts d) Tenir tots els integrants de la llar aturats a) Treballar exclusivament en l'economia submergida b) Jornades laborals inferiors a trenta hores setmanals c) Ús de menys del 20 % del potencial de treball d) Es desplaça cap avall perquè disminueix la mediana a) Roman idèntic en estar fixat en divises internacionals b) Augmenta per culpa de l'increment de preus c) Queda substituït immediatament pel barem de l'IRSC d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 22 ESQUEMA Estructura de l'exclusió social i el control institucional De la pobresa econòmica al Quart Món: enfocament multidimensional Durant dècades, l'anàlisi de la privació es va reduir als ingressos monetaris.

A partir dels anys 70, la intervenció en barris desafavorits va impulsar el concepte de Quart Món. Aquesta noció fa referència a aquelles persones privades de les oportunitats necessàries per dur a terme una vida considerada estàndard dins de les societats desenvolupades. El Quart Món desplaça el focus explicatiu: no responsabilitza l'individu ni ho planteja com un defecte d'adaptació. Al contrari, sosté que és la pròpia societat la que exclou mitjançant barreres institucionals i estructurals que bloquegen l'autonomia personal. Hi ha dues mirades sobre aquest fenomen: Visió institucional clàssica: assimila de manera errònia l'exclusió a la simple pobresa econòmica.

Visió acadèmica crítica: entén l'exclusió com un procés multidimensional causat per la concurrència de múltiples factors de risc estructurals en diferents àmbits vitals.

Aquesta acumulació de desavantatges es concreta en diversos àmbits d'afectació i eixos transversals: Exclusió social Fenomen multidimensional i estructural Quart Món Desavantatge dins de països avançats Àmbits d'exclusió Laboral, relacional, residencial i ciutadania Models socials Gestió de la diferència i desviació Inserció assimilacionista Adaptació obligada de l'individu a la norma Societat inclusiva Transformació d'estructures per acceptar la diversitat Control institucional Tractament i segregació de la desviació Institucions totals Reclusió d'allò no considerat normal Welfarisme penal Legitimació de la presó sota l'ideal de reinserció Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 23 Taula de dimensions, factors d'exclusió social i eixos transversals de desigualtat.

Àmbit vital Factors concrets d'exclusió Eixos transversals de desigualtat Econòmic Manca d'ingressos, carència de cobertura social, dependència d'ajuts públics. Gènere, edat, ètnia, procedència geogràfica i nacionalitat. Laboral Desocupació, subocupació, precarietat laboral, desqualificació o pèrdua d'habilitats. Formatiu Analfabetisme, abandonament escolar prematur, barrera idiomàtica, carència d'escolarització. Socio-sanitari Inaccessibilitat sanitària, patologies cròniques, addiccions o malalties amb dependència. Residencial Sensellarisme, infrahabitatge, amuntegament, entorns urbans greument degradats.

Relacional Debilitat de vincles familiars, aïllament social, violència intrafamiliar, estigma. Ciutadania i participació Falta de reconeixement de drets polítics, privació per procediment penal, exclusió civil. Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 24 DEFINICIÓ L'exclusió social és la situació d'acumulació i superposició de desavantatges en diversos àmbits vitals (feina, llar, salut, relacions i drets) condicionats per eixos d'edat, gènere o origen, que impedeixen la participació plena en la comunitat. COMPROVA-HO 49 Per què la teoria del Quart Món rebutja explicar la marginació a partir de factors individuals?

Model d'inserció assimilacionista versus societat inclusiva Davant la fractura social, les respostes polítiques han presentat dues lògiques enfrontades: Quan aquests mecanismes d'inclusió fallen, l'Estat recorre a la institucionalització de la desviació. Davant de qualsevol conducta o situació que trenqui la norma col·lectiva, es creen estructures de reclusió destinades a apartar i gestionar allò considerat anòmal: orfenats per als menors desemparats, asils per a la indigència, centres psiquiàtrics per al trastorn mental o presons per a la infracció penal. ERROR FREQÜENT Confondre el model d'inserció amb el de societat inclusiva.

La inserció clàssica demana a l'individu que s'adapti a l'estructura existent; la societat inclusiva exigeix que l'estructura modifiqui les seves barreres per acceptar la pluralitat. COMPROVA-HO 50 Quina és la diferència fonamental entre el model assimilacionista i el model de societat inclusiva? El welfarisme penal i els límits de la reinserció institucional Després de la Segona Guerra Mundial es va consolidar l'Estat del benestar a Europa (vegeu «Estat del benestar, ètica del treball i història de la pobresa»). En considerar que el sistema garantia oportunitats suficients per a tothom, la persistència de conductes desviades es va atribuir a carències morals individuals.

La societat no assumia la seva responsabilitat estructural i culpabilitzava la persona exclosa. Per descriure el funcionament punitiu d'aquesta etapa, el sociòleg David Garland va formular la teoria del welfarisme penal. Aquest marc defensava que la finalitat única del sistema penitenciari havia de ser la reeducació i la readaptació social. Model tradicional d'inserció o assimilació: propi de les primeres fases de l'Estat del benestar, exigia que l'individu canviés i s'emmotllés a la norma social establerta. La desviació de la norma es considerava un dèficit que calia corregir.

1 Model de societat inclusiva: proposa transformar la societat i flexibilitzar les institucions per eliminar obstacles. L'objectiu no és imposar un únic patró de vida, sinó acollir la diversitat sense exigir la renúncia a la pròpia identitat ni generar subordinació. 2 Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 25 Funció penal Objectiu central Paper en l'Estat del benestar Retribució Aplicar un càstig proporcional pel mal comès. Subordinada o rebutjada com a venjança primitiva. Incapacitació Aïllar l'infractor per protegir físicament el conjunt social. Considerada una mesura secundària o provisional.

Reinserció (welfarisme) Tractar, reeducar i retornar l'individu a la norma laboral i cívica. Legitimació hegemònica del sistema penal fins als anys 70. Aquesta transformació moralitzant va xocar amb greus límits estructurals que en van precipitar la crisi: La paradoxa de la presó com a eina d'integració: es pretenia ensenyar a viure en llibertat i crear vincles sans mitjançant l'aïllament absolut, el trencament de xarxes socials i l'encapsulament en una institució tancada. La criminalització del desviat: sota un llenguatge de teràpia i assistència social, qualsevol comportament allunyat de l'ètica del treball continuava sent castigat severament mitjançant l'internament penal o psiquiàtric.

PER RECORDAR-HO La paradoxa del welfarisme penal radica a pretendre ensenyar a conviure en comunitat mitjançant el mecanisme oposat: l'aïllament coercitiu i la ruptura de vincles. COMPROVA-HO 51 Quina contradicció interna va provocar la fallida del welfarisme penal segons David Garland? IDEES CLAU L'exclusió social supera la concepció monetària de la pobresa per tractar-se d'un fenomen estructural i multidimensional. El concepte de Quart Món denuncia que són les barreres de la societat les que bloquegen l'autonomia i no pas una manca d'adaptació individual. Els eixos de desigualtat transversals (gènere, edat, ètnia i nacionalitat) condicionen l'impacte dels factors d'exclusió.

El model de societat inclusiva aposta per flexibilitzar les institucions, en contrast amb la lògica de submissió de l'assimilacionisme clàssic. El welfarisme penal de David Garland va intentar legitimar la presó exclusivament com a eina de reinserció, xocant amb la paradoxa de pretendre integrar mitjançant l'aïllament forçat. Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 52. En quins àmbits vitals es manifesten els factors d'exclusió social a més del pla estrictament econòmic? 53. Com articulava l'Estat del benestar de postguerra la responsabilitat davant de la marginació social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 54.

Quina idea defineix el concepte sociològic de Quart Món? 55. Què diferencia la societat inclusiva del model clàssic d'inserció? 56. Segons David Garland, quin era el propòsit prioritari del welfarisme penal? 57. Quina és la paradoxa principal del sistema penitenciari reintegrador? Un estat transitori lligat a la inflació. a) La marginació estructural dins de països avançats. b) La resistència voluntària de l'individu a treballar. c) Un retard econòmic exclusiu dels països subdesenvolupats. d) Adapta l'estructura institucional a la diversitat humana. a) Exigeix a l'individu assumir els valors dominants. b) Prioritza únicament la prestació econòmica d'emergència.

c) Obliga a abandonar les institucions estatals públiques. d) La venjança pública i el càstig físic. a) La reducció estricta dels costos de presons. b) L'aïllament perpetu dels elements rebels. c) La reeducació i reinserció de l'infractor. d) Absoldre delictes greus sota criteris terapèutics. a) Invertir més pressupost en educació que en seguretat. b) Pretendre ensenyar a conviure mitjançant l'aïllament. c) Afavorir els infractors joves sobre els adults. d) Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 27 6 Gènere i estratificació: divisió sexual del treball EN ACABAR SABRÀS Identificar els mecanismes del sostre de vidre en l'àmbit públic i privat.

Explicar l'origen històric de la divisió sexual del treball lligat al capitalisme modern. Distingir entre sexe biològic i gènere com a construcció social asimètrica. Avaluar el concepte de semi-determinisme en l'interiorització dels rols de gènere. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 58 Han estat les dones tradicionalment alienes a l'àmbit del treball abans del segle XX? Estructura laboral i desigualtats de gènere: el sostre de vidre La realitat empírica de l'estructura social evidencia que els homes i les dones disposen de marcs d'oportunitats marcadament asimètrics.

Aquesta disparitat no respon a diferències biològiques individuals, sinó a una distribució jeràrquica de posicions que condiciona l'èxit i la mobilitat professional. Una de les manifestacions més clares d'aquesta desigualtat és el sostre de vidre, definit com la barrera invisible que dificulta l'accés de les dones als càrrecs de màxima responsabilitat i direcció. La promoció femenina cap a aquestes posicions és deficient tant a les institucions públiques com a les empreses privades, sent la situació especialment greu en el sector privat.

Àmbit laboral Accés femení a llocs directius Dinàmica estructural Sector públic Molt reduït o deficient Barreres internes tot i l'aparença de processos regulats. Sector privat Encara més precari que en el públic Absència de mecanismes correctors i forta resistència a la promoció executiva femenina. ERROR FREQÜENT Creure que la igualtat salarial formal entre llocs de feina idèntics resol la bretxa salarial. Encara que dues persones cobrin el mateix per la mateixa tasca exacta, el problema fonamental rau en la segregació: homes i dones no accedeixen ni treballen en les mateixes ocupacions ni en les mateixes categories de comandament.

COMPROVA-HO 59 En quin sector presenta una pitjor incidència la promoció de les dones cap a càrrecs de responsabilitat directiva? Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 28 La modernitat capitalista i l'origen de la divisió sexual del treball Existeix el relat habitual que afirma que la dona s'ha incorporat tardanament al món laboral, situant aquest procés en etapes recents regulades per organismes internacionals com la Unió Europea. No obstant això, les dones han treballat des d'abans de les cronologies oficials d'incorporació.

La idea tradicional que existia una separació natural on l'home treballava a l'esfera pública i la dona romania a l'esfera privada o familiar constitueix un mite històric. En èpoques prèvies a la societat contemporània, tots dos membres sostenien la família de formes diverses. La divisió sexual del treball i la divisió estricta entre esfera pública i privada s'institucionalitzen amb el capitalisme modern. PROCÉS Evolució de la divisió sexual del treball 1 Etapa premoderna Homes i dones sostenen la família sense divisió estricta pública/privada. 2 Modernitat capitalista Institucionalització de la divisió sexual del treball i separació d'esferes.

3 Industrialitzac ió Treball fabril femení generalitzat amb salaris inferiors als masculins. 4 Mercat laboral actual Segregació ocupacional i sostre de vidre en sectors públic i privat. Durant el procés d'industrialització, les llars obreres necessitaven habitualment dos sous per garantir la supervivència material. La indústria va aprofitar aquesta necessitat ocupant dones de manera massiva, però assignant sistemàticament a la dona una retribució inferior a la de l'home. COMPROVA-HO 60 Per què és erroni afirmar que la divisió estricta entre esfera pública i privada és un model tradicional ancestral?

Sexe, gènere i asimetria de prestigi dels rols socials L'anàlisi de l'estratificació requereix distingir amb precisió entre els conceptes de sexe (basat en la biologia i la genètica) i gènere (producte del procés de socialització). La condició biològica pot marcar una diferència anatòmica, però és l'ordre social el que transforma aquesta diferència en desigualtat estructural. DEFINICIÓ Els rols de gènere són pautes culturals, comportaments i expectatives apreses que la societat atribueix a cada individu. Aquests rols no estan restringits rígidament per la condició biològica: nois i noies poden manifestar tant conductes considerades del rol masculí com del femení.

Malgrat aquesta flexibilitat teòrica, la societat assigna un valor asimètric a cada conducta. Quan algú realitza accions associades tradicionalment a les noies se sol qualificar de fracàs o motiu d'humiliació (com s'observa si un noi adopta estètica o vestimenta femenina). En canvi, quan una noia realitza activitats o adopta rols masculins, el grup ho llegeix amb freqüència com un triomf o un progrés. Apunts d'Estratificació Social: Teoria, Pobresa i Gènere 29 Aquesta acceptació de la dona cap a àmbits masculins no significa una victòria feminista d'igualtat real.

El rol femení continua devaluat i subordinat; simplement s'ha facilitat la capacitat de traspàs de certes dones cap al rol masculí hegemònic, consolidant la creença que l'home i allò masculí representen la norma superior. COMPROVA-HO 61 Què demostra el fet que s'aplaudeixi que una dona adopti conductes masculines mentre es rebutja que un home adopti conductes femenines? Agència individual i semi-determinisme social Una de les il·lusions més comunes és pensar que les nostres preferències laborals i estils de vida sorgeixen exclusivament d'una elecció voluntària autònoma.

Afirmar un posicionament del tipus «jo faig això perquè vull» sol reflectir una perfecta adaptació i interiorització del rol prescrit pel grup, ja que l'individu se sent còmode dins la pauta transmesa. L'acció humana es mou en un marc de semi-determinisme social: les estructures socials mai no ens deixen al marge dels seus mandats. Mai podem saber del tot si una decisió s'ha pres per una voluntat lliure no condicionada o bé perquè l'entorn no ha ofert cap altra alternativa viable. La societat ens condiciona de manera constant en la configuració de les nostres opcions de vida.

IDEES CLAU Les oportunitats laborals són asimètriques i el sostre de vidre dificulta l'accés femení als llocs directius, especialment en el sector privat. La divisió sexual del treball i la separació rígida entre esfera pública i privada s'institucionalitzen amb el capitalisme modern. La industrialització va incorporar mà d'obra femenina sota una remuneració estructuralment inferior…