Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Grau en Criminologia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Estratificació Social: evolució històrica, teories del conflicte i funcionalisme, classe mitjana, gènere, raça i crisi postindustrial.

APREN.AI Índex 1 Evolució històrica de les societats i gènesi de les desigualtats L'origen institucional de les relacions socials Progressió històrica de les societats humanes Del feudalisme a l'adveniment de les societats modernes La transformació industrial i els canvis institucionals 2 Teories de l'estratificació, moviment obrer i el miratge de la classe mitjana Definició i legitimació de les desigualtats socials Paradigmes teòrics sobre la desigualtat socioeconòmica La trajectòria històrica de la desigualtat: del segle XIX a l'Estat del Benestar La fal·làcia de la societat de classes mitjanes 3 Eixos transversals de desigualtat: gènere, origen geogràfic i globalització postindustrial Desigualtats de gènere: rols i justificacions mítiques Desigualtats per origen geogràfic, raça i migracions La crisi de la modernitat i la societat postindustrial 4 Resum per repassar Evolució històrica i sistemes de producció Teories i dinàmica de l'estratificació social Gènere, origen geogràfic i postindustrialització Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 1 1 Evolució històrica de les societats i gènesi de les desigualtats EN ACABAR SABRÀS Identificar les etapes d'evolució de les societats humanes segons la seva eficiència productiva Distingir l'organització feudal de l'absolutisme i del capitalisme mercantil Descriure les transformacions estructurals associades a la industrialització i la modernitat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la família nuclear moderna amb espais privats no existia de la mateixa manera en el món rural preindustrial?

L'origen institucional de les relacions socials Les relacions humanes s'articulen a través d'estructures que tenen una gènesi històrica concreta. Per entendre qualsevol desigualtat contemporània (social, de gènere o cultural), cal analitzar com s'han configurat les institucions al llarg del temps. Per exemple, la institució familiar va transformar la seva naturalesa amb la Revolució Industrial. En l'entorn rural tradicional, la comunitat sencera s'identificava com a unitat familiar per la continuïtat de l'espai compartit.

En canvi, el trasllat a les ciutats i les noves formes d'habitatge van fragmentar la convivència, limitant les interaccions a un àmbit privat i canviant el model de subsistència. Progressió històrica de les societats humanes L'evolució de les societats mostra una transformació contínua en les formes de producció i en el nivell d'eficiència, fet que ha condicionat el grau de desigualtat interna: Tipus de societat Característiques productives Forma d'organització i assentament Comunals primitives Ús directe dels recursos disponibles sense transformar l'entorn. Grups nòmades reduïts basats en la caça i la recol·lecció. Desplaçament constant quan els recursos s'esgoten.

Primers assentaments agraris Desenvolupament de l'agricultura, que permet conrear i consumir allò necessari sense migrar. Major eficiència. Transició cap al sedentarisme; les comunitats s'arrelen de manera permanent en un lloc. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 2 Tipus de societat Característiques productives Forma d'organització i assentament Agràries avançades Sistemes productius complexos que permeten acumulació i jerarquies superiors. Sorgiment dels grans imperis de l'antiguitat (Mesopotàmia, Egipte, Grècia) que deriven amb el temps en monarquies absolutes. Industrials Aparició de la indústria mecanitzada; salt d'eficiència tecnològica sense precedents.

Generació de profundes transformacions socials, concentració urbana i consolidació de classes socials. COMPROVA-HO 2 Quina transformació material clau va provocar el pas de les comunitats comunals primitives als primers assentaments agraris? Del feudalisme a l'adveniment de les societats modernes Durant el feudalisme regia una economia de subsistència i autoconsum. L'ordre descansava en un pacte asimètric: el poble lliurava la seva força de treball al senyor feudal a canvi de protecció militar. Tanmateix, la invenció de la impremta va accelerar la circulació d'idees i coneixements, preparant el terreny per a una mutació global de les estructures feudals.

A partir de 1492, durant l'època moderna, la colonització va intensificar la disputa pel control de territoris extraeuropeus. Les potències europees van recórrer al comerç d'esclaus per garantir mà d'obra forçada gratuïta i generar abundància. Aquesta etapa consolida el capitalisme mercantil, caracteritzat per una creixent acumulació d'excedents i riquesa. Paral·lelament, aquest comerç internacional fa sorgir la burgesia emergent: un grup adinerat que no gaudia de títols nobiliaris tradicionals. L'absolutisme europeu va transformar l'exercici del poder mitjançant la creació d'un exèrcit professional i permanent.

En el feudalisme, el poble combatia desorganitzadament, fet que provocava greus crisis demogràfiques per l'elevada mortaldat bèl·lica. Durant l'etapa absolutista es van establir també les terres sota el règim de propietat privada en benefici de la noblesa. Més endavant, la burgesia va adoptar i impulsar la Il·lustració com a vehicle cultural per combatre la legitimitat divina dels monarques, culminant en la revolució liberal.

Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 3 CRONOLOGIA Evolució històrica cap a les societats modernes DEFINICIÓ La mercantilització és el procés mitjançant el qual aspectes bàsics de la vida humana, abans aliens a l'intercanvi comercial (com el treball de subsistència, la llar i les cures), s'incorporen a la lògica de compravenda monetària. La transformació industrial i els canvis institucionals L'any 1789, la Revolució Francesa inaugura la modernitat política.

Aquest període s'acompanya de la primera Revolució Industrial, que produeix canvis estructurals interconnectats: Canvis polítics i institucionals: Transició de les monarquies absolutes cap a democràcies liberals i consolidació de l'Estat modern. S'accentua la secularització, que separa l'autoritat religiosa del poder civil. Canvis socials i econòmics: Naixement del capitalisme industrial i divisió de la societat en classes contraposades. Creixement accelerat de les ciutats mitjançant una ràpida urbanització. Mercantilització generalitzada: Per sobreviure cal percebre una remuneració salarial.

La cura de les persones es mercantilitza amb la incorporació de les dones al mercat laboral formal, i l'habitatge es converteix en un bé de pagament sobre terrenys de propietat privada. Cap a la dècada de 1970 emergeixen les anomenades societats postindustrials: la major part dels productes ja no s'elaboren per treballadors industrials directes, tot i trobar-nos en el període històric més profundament industrialitzat que ha existit. Feudalisme Economia de subsistència, vincle de protecció per treball i difusió de la impremta. 1492 Colonització, capitalisme mercantil, tràfic d'esclaus i naixement de la burgesia.

Absolutisme Exèrcits regulars professionals i legitimació de la propietat de la noblesa. 1789 Revolució Francesa impulsada per la Il·lustració i inici de les societats modernes. Segle XIX Revolució Industrial, urbanització accelerada, democràcies liberals i secularització. Anys 1970 Eclosió de les societats postindustrials i nova transformació productiva. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 4 ERROR FREQÜENT Pensar que a l'Edat Mitjana l'exèrcit funcionava igual que a les monarquies absolutes. L'exèrcit regular professional apareix amb l'absolutisme modern; durant el feudalisme es mobilitzava la població rural sense instrucció regular, generant col·lapses demogràfics.

COMPROVA-HO 3 Quins dos fenòmens complementaris expliquen el sorgiment i l'enriquiment de la burgesia emergent a l'època moderna? IDEES CLAU Les institucions socials, com la família, es configuren i canvien segons les condicions històriques i materials de cada època. L'evolució des dels grups caçadors-recol·lectors fins a les societats industrials reflecteix salts d'eficiència productiva i formes noves d'organització. El capitalisme mercantil i la colonització van consolidar la burgesia mitjançant l'acumulació d'excedents obtinguts pel comerç i l'esclavitud. La industrialització va comportar una forta mercantilització del treball, la llar i les cures personals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

En què es diferenciava l'organització militar de les monarquies absolutes respecte al model feudal? 5. Què implica la secularització sorgida durant l'adveniment de la modernitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Com obtenia protecció la població no privilegiada durant el període feudal? 7. Quina classe social va liderar la Il·lustració per qüestionar el poder diví del monarca?

Enrolant-se com a comerciants d'esclaus a) Entregant la seva força de treball b) Pagant impostos monetaris a l'Estat c) Contractant un exèrcit professional d) La noblesa terratinent a) La classe camperola b) La burgesia emergent c) El clergat tradicional d) Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 5 8. Quin canvi productiu caracteritza la transició cap als primers assentaments agraris? 9. Com es defineix la societat postindustrial des dels anys setanta?

2 Teories de l'estratificació, moviment obrer i el miratge de la classe mitjana EN ACABAR SABRÀS Contrastar l'enfocament del conflicte amb el funcionalisme davant l'origen de la desigualtat Analitzar la trajectòria històrica dels ingressos des del segle XIX fins a les crisis del segle XX Avaluar críticament per què l'etiqueta de «classe mitjana» oculta les desigualtats materials PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Si la major part de la població es defineix com a 'classe mitjana', per què persisteixen les desigualtats profundes? Definició i legitimació de les desigualtats socials La desigualtat es mesura avaluant les oportunitats disponibles i el grau real d'accessibilitat que té cada subjecte.

L'accés a una feina d'alta remuneració sent fill d'un multimilionari exemplifica com la posició d'origen condiciona les trajectòries individuals. Els mecanismes de legitimació han variat radicalment entre períodes històrics: Dimensió Antic Règim Societats modernes Estructura Societats estamentals. Societats de classe. Justificació dominant Justificació teocràtica: l'ordre jeràrquic respon a la voluntat divina. Justificació racional i meritocràtica: la posició s'atribueix a la formació i l'esforç. Visió de la desigualtat Inamovible i assignada des del naixement. Vinculada al talent, la inversió educativa i la competència al mercat.

A les societats modernes, el nivell socioeconòmic es legitima mitjançant la cultura de l'esforç. L'educació formal es planteja com una inversió de temps i diners per aconseguir un treball qualificat i un estatus.

Com que el mercat és competitiu, s'exerceix una forta pressió social individual per Adopció del sedentarisme agrícola a) Creació d'un mercat laboral salariat b) Mecanització de les fàbriques urbanes c) Aparició del capitalisme mercantil d) Retorn a l'economia de subsistència a) Desaparició absoluta de la tecnologia b) Reinstauració dels privilegis teocràtics c) Menys obrers industrials amb màxima industrialització d) Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 6 destacar.

Paradigmes teòrics sobre la desigualtat socioeconòmica Davant d'aquestes asimetries, la sociologia disposa de dos grans marcs analítics: Teoria del conflicte (enfocament marxista): La desigualtat és el producte directe de relacions de dominació i explotació econòmica entre classes antagòniques. Funcionalisme: Considera que la desigualtat és necessària i funcional per incentivar les persones més capacitades a ocupar les posicions més rellevants que el capitalisme requereix. ESQUEMA Explicacions teòriques de la desigualtat COMPROVA-HO 11 Quina diferència fonamental hi ha entre la legitimació de les jerarquies a l'Antic Règim i a les societats modernes?

La trajectòria històrica de la desigualtat: del segle XIX a l'Estat del Benestar Al començament de la Revolució Industrial es va produir un intens èxode rural, motivat per les lleis de tancament de camps (enclosure acts) i, a finals del segle XIX, per la mecanització del camp. Els camperols desposseïts van migrar massivament a les ciutats per convertir-se en proletariat obrer, suportant condicions extremes: explotació laboral, salaris d'escassetat, desnutrició i insalubritat. A les acaballes del segle XIX es van consolidar els moviments obrers, que van emprar vagues i mobilitzacions per conquerir millores salarials i laborals.

L'increment salarial va augmentar la capacitat de consum de la classe treballadora. Aquesta millora va coincidir amb la necessitat de la pròpia indústria d'ampliar el mercat de compradors per sostenir el creixement econòmic. Teories socioeconòmiques Explicacions científiques de les diferències materials Conflicte La desigualtat sorgeix de la dominació (Karl Marx) Funcionalisme La jerarquia és necessària per al capitalisme Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 7 Gràfica de la participació en ingressos del 10% superior entre 1900 i 2010. Aquest model d'expansió es va truncar l'any 1929 amb el crac financer i la Gran Depressió dels anys trenta.

La sortida d'aquesta crisi després de la Segona Guerra Mundial va comportar l'adopció de polítiques keynesianes i el desenvolupament de l'Estat del Benestar. L'objectiu prioritari era sostenir la demanda agregada a través de la protecció social i serveis públics universals, la qual cosa va generar una notable reducció de les desigualtats d'ingressos fins als anys setanta. ERROR FREQÜENT Pensar que la reducció de les desigualtats a mitjans del segle XX va ser espontània. Va respondre a la combinació de les lluites del moviment obrer, la necessitat capitalista de generar demanda de consum i la intervenció de l'Estat mitjançant polítiques keynesianes.

La fal·làcia de la societat de classes mitjanes La noció habitual que divideix la població en «classe baixa, mitjana i alta» presenta una baixa utilitat per a l'anàlisi de les ciències socials. En l'imaginari col·lectiu, gairebé tothom tendeix a autodefinir-se com a «classe mitjana». Normativitat social: El concepte de classe mitjana s'utilitza com a patró de normalitat. Qui en queda fora passa a ocupar posicions estigmatitzades. 1 Erosió del concepte obrer: L'adhesió generalitzada a la classe mitjana ha afeblit la identitat de classe treballadora o proletària.

2 Atribució de conductes desviades: Als col·lectius no integrats a la classe mitjana se'ls atribueixen prejudicis morals: baixa formació, poc interès per la cultura, patrons d'oci conflictius, addiccions o delinqüència. Es culpabilitza la persona desviant l'atenció de l'estructura material. 3 Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 8 Davant d'aquest escenari, les ciències socials no renuncien a la categoria de classe, ja que les asimetries no són merament individuals, sinó que responen a diferències estructurals en capitals, interessos, actituds i oportunitats col·lectives.

COMPROVA-HO 12 Per què la categorització tripartida en classe baixa, mitjana i alta resulta poc útil per als científics socials? IDEES CLAU La desigualtat moderna es mesura en funció de les oportunitats reals i la facilitat d'accés a les posicions socials. Mentre que el funcionalisme defensa la utilitat de les desigualtats per assignar rols eficientment, la teoria del conflicte les assenyala com a relacions de dominació. L'augment del poder adquisitiu obrer va respondre tant a la pressió sindical com a la necessitat industrial d'eixamplar la demanda de béns. L'Estat del Benestar i les polítiques keynesianes de postguerra van contraure les asimetries econòmiques sostenint la demanda agregada.

L'etiqueta de «classe mitjana» oculta les tensions estructurals i estigmatitza aquells que queden als marges. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quin paper van tenir les 'enclosure acts' en la composició del nou proletariat urbà? 14. Quin era l'objectiu macroeconòmic fonamental de les polítiques keynesianes de postguerra? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Segons la teoria marxista del conflicte, com s'origina la desigualtat? 16. Quina funció compleix el concepte de classe mitjana en la societat contemporània?

De la voluntat teocràtica del clergat a) De l'equilibri funcional del mercat b) D'unes relacions de dominació social c) De la diferència de talent natural d) Descriure fidelment les rendes financeres a) Eliminar definitivament la pobresa b) Reforçar la identitat de la classe obrera c) Fixar els límits de la normalitat d) Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 9 17. Quin període va reflectir una reducció notable de la fracció d'ingressos en mans del decil més ric? 18. Per què li convenia a la indústria que el proletariat tingués sous més alts a finals del segle XIX?

3 Eixos transversals de desigualtat: gènere, origen geogràfic i globalització postindustrial EN ACABAR SABRÀS Identificar els fonaments simbòlics de la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral i domèstic Reconèixer el caràcter socialment construït de les diferències racials i dels fluxos migratoris Sintetitzar les característiques principals de la societat postindustrial i globalitzada PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què es parla de 'societat del risc' o 'modernitat líquida' per referir-se al món posterior als anys setanta?

Desigualtats de gènere: rols i justificacions mítiques Per estudiar les diferències estructurals entre homes i dones cal separar el sexe (biològic) del gènere (construcció sociocultural), així com distingir les causes reals d'aquestes desigualtats de les seves simples justificacions. Aquestes asimetries s'expressen en el món laboral a través de la bretxa salarial i en l'àmbit domèstic mitjançant un repartiment desigual del treball de cures. Els patrons desiguals s'aprenen i reprodueixen socialment de generació en generació en totes les etapes del cicle vital.

Històricament, aquest tracte asimètric s'ha fonamentat en mites fundacionals, com el relat bíblic de la creació: l'home apareix com a figura autònoma i central, mentre que la dona és presentada com a element derivat o complementari (creada a partir de la costella).

Sobre aquesta base simbòlica s'han consolidat estereotips oposats: Dels anys 1940 als 1970 a) A partir de l'any 2000 b) Entre 1800 i 1850 c) Durant l'Antic Règim feudal d) Per expandir el mercat comprador de béns a) Per finançar l'exèrcit absolutista b) Per complir els preceptes de l'Església c) Per evitar el tancament de finques agràries d) Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 10 Grup Rols i atributs assignats tradicionalment Homes Lideratge, força física, agressivitat, racionalitat. Dones Caràcter laboriós, fragilitat, passivitat, emocionalitat. COMPROVA-HO 20 Com han contribuït els mites fundacionals a sostenir la desigualtat entre homes i dones?

Desigualtats per origen geogràfic, raça i migracions Les categories racials no tenen suport biològic, sinó que constitueixen una construcció simbòlica de diferències creada deliberadament per classificar i discriminar. Per exemple, la categoria «negre» als Estats Units es va originar com a mecanisme legal i productiu lligat a l'esclavitud. Aquesta construcció té repercussions directes actuals: la sobre-representació de la població negra als centres penitenciaris estatunidencs és un reflex de la desigualtat racialitzada.

Els debats sobre la condició humana dels pobles colonitzats es remunten al segle XVI, quan en el si de la colonització espanyola, l'Escola de Salamanca i autors com Francisco de Vitoria van defensar que els indígenes americans havien de ser considerats éssers humans amb drets propis. D'altra banda, la interpretació de la mobilitat humana com a suposat «problema social» és una construcció contemporània selectiva. Entre el final del segle XIX i 1930, més de 60 milions de persones europees van emigrar cap a altres continents sense que aleshores aquest contingent fos concebut sota els mateixos marcs d'estigmatització. ERROR FREQÜENT Considerar la «raça» com una realitat genètica objectiva.

La sociologia demostra que és una construcció històrica i simbòlica encunyada per legitimar l'explotació i la desigualtat de drets. La crisi de la modernitat i la societat postindustrial La modernitat clàssica entra en crisi durant els anys 70 a causa de la terciarització econòmica: el sector industrial perd pes ocupacional mentre s'expandeix el sector serveis. Les institucions tradicionals de la modernitat, com la família normativa, el mercat de treball estable i el mateix Estat- nació, comencen a ser àmpliament qüestionades.

A partir dels anys vuitanta, diversos autors descriuen els trets d'aquesta nova etapa: Richard Sennett: analitza La corrosió del caràcter davant la inestabilitat i precarietat laboral. Zygmunt Bauman: formula la modernitat líquida per definir la volatilitat dels vincles socials. Ulrich Beck: diagnostica La societat del risc globalitzat. Saskia Sassen: examina les dinàmiques de la modernitat neoliberal. Els elements centrals que defineixen aquesta etapa contemporània són els següents: Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 11 COMPROVA-HO 21 Quins canvis caracteritzen l'organització productiva de la fase postindustrial al Nord Global?

PROCÉS Transició cap a la societat postindustrial 1 Crisi dels 70 Comença el declivi industrial i la forta terciarització de l'economia. 2 Deslocalització Trasllat de les fàbriques fora del Nord Global cap a altres territoris. 3 Mercat global Circulació lliure de mercaderies, capitals i competència laboral internacional. 4 Precarització institucional Crisi de l'Estat-nació, inestabilitat familiar i pèrdua de certeses vitals. IDEES CLAU El gènere és una construcció cultural sostinguda en mites fundacionals que assignen estereotips oposats a homes i dones.

La raça és una construcció simbòlica útil per a la discriminació, exemplificada en la creació històrica de la categoria 'negre' als Estats Units. Les migracions només es defineixen com a problema segons la procedència dels fluxos: milions d'europeus van emigrar històricament sense ser criminalitzats. La terciarització dels anys setanta i la globalització neoliberal van obrir una etapa postindustrial que posa en dubte institucions modernes com l'Estat-nació o el treball estable. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quina posició va sostenir Francisco de Vitoria i l'Escola de Salamanca al segle XVI respecte als indígenes americans? 23.

Quina és la diferència clau entre el Nord Global i les zones deslocalitzades a la societat postindustrial? Postindustrialització al Nord Global: La manufactura es deslocalitza cap a països de la perifèria, de manera que els països centrals perden el teixit industrial que sustentava els seus mercats locals clàssics. 1 Globalització de mercats: Configuració d'un mercat laboral mundial interconnectat i lliure circulació instantània de capitals i mercaderies. 2 Immediatesa comunicativa: Interconnexió digital contínua que transforma l'espai i el temps. 3 Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24.

Quin concepte descriu la transformació del treball i els vincles laborals segons Richard Sennett? 25. Què reflecteix la sobrerepresentació de la població negra a les presons dels Estats Units? 26. Quants milions d'europeus van emigrar a altres continents entre finals del segle XIX i 1930? 27. Quin procés econòmic marca la fi de la modernitat clàssica a la dècada de 1970? 4 Resum per repassar Evolució històrica i sistemes de producció Concepte Què és Societats comunals primitives Grups nòmades caçadors-recol·lectors que no transformen l'entorn i depenen dels recursos immediats.

Primers assentaments agraris Comunitats sedentàries que conreen els seus propis aliments gràcies al salt d'eficiència de l'agricultura. Feudalisme Ordre basat en l'autoconsum on el poble cedeix la seva força de treball a canvi de protecció del senyor. Capitalisme mercantil Fase d'acumulació d'excedents i riquesa sorgida al segle XVI, sostinguda per la colonització i el tràfic d'esclaus.

La corrosió del caràcter a) La societat del risc b) La modernitat líquida c) L'acumulació mercantil d) L'aplicació del pensament de Vitoria a) Una major delinqüència genètica b) La construcció simbòlica de diferències per discriminar c) L'èxit de les polítiques keynesianes d) Menys d'un milió a) Al voltant de 5 milions b) Prop de 20 milions c) Més de 60 milions d) El naixement de les primeres monarquies a) La terciarització de l'economia b) La tornada a les societats estamentals c) L'expansió del capitalisme agrari d) Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 13 Concepte Què és Burgesia emergent Classe adinerada pel comerç i l'esclavitud que, sense títols nobiliaris, impulsa la Il·lustració i la revolució liberal.

Monarquia absoluta Règim centralitzat amb exèrcit professional regular i consolidació de terres privades per a la noblesa. Mercantilització Procés pel qual aspectes com el treball per sobreviure, l'habitatge i les cures passen a comprar-se i vendre's. Teories i dinàmica de l'estratificació social Concepte Què és Teoria del conflicte (Marx) Corrent que explica la desigualtat com a conseqüència directa de relacions estructurals d'explotació i dominació. Funcionalisme Perspectiva que considera la desigualtat necessària per cobrir i incentivar les funcions clau del capitalisme.

Legitimació meritocràtica Justificació moderna basada en la cultura de l'esforç i la formació, que substitueix la justificació teocràtica medieval. Mite de la classe mitjana Patró de normalitat social que difumina la classe obrera i estigmatitza moralment qui en queda exclòs. Estat del Benestar keynesià Model de postguerra que redueix desigualtats oferint serveis públics per sostenir la demanda agregada. Gènere, origen geogràfic i postindustrialització Concepte Què és Desigualtat de gènere Assimetria salarial i de cures basada en la construcció sociocultural i legitimada per mites fundacionals androcèntrics.

Construcció simbòlica de la raça Creació històrica de categories artificials (com «negre») per legitimar l'explotació laboral i penalitzar col·lectius. Escola de Salamanca Corrent del segle XVI liderat per Francisco de Vitoria que defensava la condició humana dels indígenes americans. Societat postindustrial Etapa iniciada als anys setanta amb la terciarització de l'economia i el desplaçament d'obrers industrials al Nord Global. Modernitat tardana Diagnòstic teòric d'inestabilitat laboral (Sennett), vincles volàtils (Bauman), risc (Beck) i mercats globals (Sassen).

Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 14 Cronologia clau Període o any Fita històrica o transformació estructural Edat Mitjana Feudalisme basat en subsistència i difusió del coneixement mitjançant la impremta. 1492 Inici de l'època moderna, colonització mercantil, tràfic d'esclaus i naixement de la burgesia. 1789 Revolució Francesa i inici de la modernitat política impulsada per la burgesia liberal. Segle XIX Revolució industrial, èxode rural per enclosure acts, mecanització i naixement del moviment obrer. 1929 - Anys 30 Crac borsari i Gran Depressió que qüestionen l'ordre de mercat clàssic.

1945 - 1970 Polítiques keynesianes i consolidació de l'Estat del Benestar amb reducció de desigualtats d'ingressos. Anys 1970 en endavant Terciarització, fi de la modernitat clàssica, globalització neoliberal i deslocalització manufacturera. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè en el camp la vida comunitària i productiva feia que tothom compartís el mateix entorn espacial i relacional, mentre que la ciutat industrial va confinar la vida diària a vivendes tancades. 2.

El desenvolupament de l'agricultura va generar prou aliments en un espai fix, impulsant el sedentarisme i superant el nomadisme dependent de la caça i recol·lecció. 3. La colonització de nous territoris i el capitalisme mercantil vinculat al tràfic d'esclaus, que van permetre acumular excedents sense necessitat de tenir títols nobiliaris. 4. Les monarquies absolutes disposaven d'un exèrcit professional permanent, mentre que en el feudalisme es reclutava el poble sense preparació regular, provocant grans mortaldats. 5. La dissolució del vincle directe entre el poder polític civil i la legitimitat o autoritat religiosa. 6. b) Entregant la seva força de treball.

El vincle feudal consistia en la cessió de la força de treball del poble a canvi de la protecció del senyor. 7. c) La burgesia emergent. La burgesia emergent, enriquida pel comerç però sense privilegis estamentals, va impulsar el moviment il·lustrat i la revolució liberal. 8. a) Adopció del sedentarisme agrícola. L'agricultura va permetre produir recursos de forma estable en un lloc concret, abandonant el nomadisme. 9. d) Menys obrers industrials amb màxima industrialització. La major part de la producció no requereix obrers manuals a les fàbriques locals, tot i ser la societat globalment més industrialitzada. 10.

Perquè definir-se com a classe mitjana respon a un mandat de normalitat social i cultural, però no reflecteix la desigualtat real en la distribució de capitals i poder. 11. A l'Antic Règim es justificaven mitjançant arguments teocràtics d'origen diví, mentre que a la modernitat es defensen amb arguments racionals basats en l'esforç individual i la formació. 12. Perquè funciona com un límit cultural de normalitat on pràcticament tothom s'autoidentifica, ocultant les relacions d'explotació i estigmatitzant els col·lectius desafavorits. 13. Van expulsar els camperols de les terres comunals cap a les ciutats, transformant-los en mà d'obra industrial proletària. 14.

Sostenir la demanda agregada mitjançant protecció social i serveis públics per reduir desigualtats i estabilitzar l'economia. 15. c) D'unes relacions de dominació social. El marxisme sosté que la desigualtat prové de relacions estructurals de dominació i dominació de classe. 16. d) Fixar els límits de la normalitat. El concepte estableix un estàndard de normalitat i desvia l'atenció de les causes estructurals de la pobresa. 17. a) Dels anys 1940 als 1970. Després de la Segona Guerra Mundial, les polítiques keynesianes i l'Estat del Benestar van fer minvar la concentració d'ingressos. 18. a) Per expandir el mercat comprador de béns.

L'increment del salari dels obrers permetia sostenir la demanda de consum que la pròpia indústria necessitava per créixer. 19. Perquè les certeses que oferien el treball indefinit, la família tradicional i la protecció de l'Estat industrial es van fragmentar amb la terciarització i la globalització. 20. Presentant l'home com a subjecte principal i la dona com un complement secundari, legitimant una distribució asimètrica de rols i capacitats. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 16 21. La terciarització econòmica, la pèrdua de centralitat dels mercats locals i la deslocalització de la producció industrial tradicional cap a altres regions. 22.

Van reivindicar la consideració dels indígenes americans com a éssers humans dotats de drets propis. 23. El Nord Global viu una postindustrialització basada en serveis, mentre que la producció industrial s'ha traslladat i deslocalitzat cap a altres zones del planeta. 24. a) La corrosió del caràcter. Richard Sennett utilitza el títol 'La corrosió del caràcter' per analitzar les conseqüències personals del nou capitalisme. 25. c) La construcció simbòlica de diferències per discriminar. Il·lustra com les categories racials creades històricament continuen operant com a mecanismes de desigualtat i penalització. 26. d) Més de 60 milions.

Les dades històriques registren més de 60 milions d'emigrants europeus cap a altres continents en aquest període. 27. b) La terciarització de l'economia. La transició del sector secundari industrial cap al sector serveis o terciari assenyala el canvi d'etapa. Apunts d'Estratificació Social: Història, Classes i Gènere 17