Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS URBANÍSTICA I Grau en Estudis d'Arquitectura Universitat Politècnica de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts d'Urbanística I (ETSAB): de Barcino i les muralles al Pla Cerdà, la reforma de la Via Laietana i els paràmetres morfològics de l'Eixample i Gràcia.

APREN.AI Índex 1 Evolució històrica de Barcelona: de Barcino a les muralles modernes Ampliacions medievals i enderroc del recinte defensiu 2 El Pla Cerdà: teoria de la viabilitat, igualtat urbana i xarxa territorial Principis estructuradors de la proposta Xarxa viària i ordenances edificatòries de 1860 3 La reforma interior: el projecte de la Via Laietana i la invenció del Barri Gòtic Fases de gestió i execució del projecte La Reforma de la Reforma i la monumentalització patrimonial 4 Morfologia de l'illa de l'Eixample, tipologies de Gràcia i paràmetres urbanístics Transformació temporal i densificació de l'illa Morfologia tradicional a la Vila de Gràcia Càlcul i paràmetres urbanístics de l'illa 5 Resum per repassar Evolució històrica de Barcelona Pla Cerdà i l'Eixample La reforma interior i la Via Laietana Morfologia, Gràcia i paràmetres urbanístics Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 1 1 Evolució històrica de Barcelona: de Barcino a les muralles modernes EN ACABAR SABRÀS Identificar la traça de Barcino en la trama actual del barri Gòtic. Distingir les diferents fases dels recintes emmurallats de Barcelona. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Quins elements físics del traçat romà condicionen encara la centralitat institucional de Barcelona? La ciutat de Barcelona té el seu origen fundacional en la colònia romana de Barcino.

Aquest assentament primitiu s'organitzava a través de dos eixos viaris principals ortogonals: el Cardus Maximus (traçat en sentit nord-sud, assimilable a l'actual carrer del Bisbe i carrer de la Ciutat) i el Decumanus Maximus (eix d'est a oest, que coincideix amb els carrers del Call i de la Llibreteria). La confluència d'ambdós itineraris definia el centre públic per excel·lència, el fòrum, emplaçat a l'actual plaça de Sant Jaume, situat estratègicament en una cota més elevada que el territori circumdant. Esquema de la planta de Barcino amb l'eix del Cardus i Decumanus.

El perímetre de Barcino disposava d'una muralla de planta ovalada protegida amb quatre portes d'accés orientades als extrems de la xarxa bàsica de carrers. La infraestructura viària contenia canalitzacions per al drenatge d'aigües residuals cap a l'exterior. Actualment, el traçat defensiu es pot reconèixer fossilitzat en alineacions posteriors de la ciutat vella, com s'aprecia als fonaments de les finques del carrer d'Avinyó. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 2 Ampliacions medievals i enderroc del recinte defensiu Entre els segles XII i XIII, el creixement demogràfic i econòmic obligà a construir un segon perímetre defensiu que baixava resseguint la Rambla.

Aquesta muralla no disposava d'un front continu a la façana marítima, situació que atorgà al passeig de Colom una secció asimètrica encarada a mar. Posteriorment, al llarg dels segles XIV i XV, s'aixecà un nou anell defensiu per incorporar el sector del Raval. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència morfològica va tenir la manca de muralla marítima durant els segles XII i XIII al passeig de Colom? L'any 1854 s'aprovà l'enderroc de les muralles de terra ferma. La muralla de mar va romandre dempeus fins a l'any 1858. Posteriorment, les pedres del recinte marítim es van desmantellar entre 1873 i 1881 per configurar definitivament el passeig de Colom.

Els intents inicials de posicionar el Pla de Palau com a centre de gravetat metropolità van fracassar, perquè els nous fluxos de centralitat van quedar condicionats per les terminals ferroviàries. Molt més endavant, amb les obres olímpiques de 1992, la cota del passeig de Colom es va haver d'elevar per sota de la qual es van allotjar les noves rondes litorals sota el nivell freàtic. ERROR FREQÜENT Confondre el desmantellament general de les muralles de Barcelona (1854) amb l'eliminació definitiva de la muralla de mar, la qual es va allargar fins al 1858 i el seu posterior condicionament en passeig entre 1873 i 1881.

CRONOLOGIA Fites de l'evolució murallada de Barcelona Època romana Fundació de Barcino amb recinte defensiu de quatre portes. Segles XII- XIII Segona muralla fins a la Rambla amb façana marítima oberta. Segles XIV- XV Tercer recinte de muralles que incorpora el sector del Raval. 1854 Aprovació de l'enderroc de les muralles de la ciutat. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 3 IDEES CLAU Barcino s'estructurava entorn del Cardus i Decumanus, confluint a l'actual plaça de Sant Jaume. Les ampliacions dels segles XII-XIII i XIV-XV van incorporar progressivament el front de la Rambla i el barri del Raval.

L'enderroc de les muralles el 1854 va alliberar el sòl necessari per permetre l'expansió moderna de la ciutat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins eixos romans es creuaven al fòrum de Barcino i amb quins carrers actuals es corresponen? 4. Quan es va autoritzar oficialment l'enderroc de les muralles que asfixiaven Barcelona? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. A quin indret actual se situava el fòrum de la Barcino romana? 6. Quin segle comprèn l'aixecament de la muralla que englobava el Raval? 7. Per quin motiu es va elevar la cota del passeig de Colom l'any 1992? 8. Per què el Pla de Palau no va consolidar la centralitat prevista?

Plaça Nova a) Plaça Sant Jaume b) Plaça del Rei c) Pla de Palau d) Segles X-XI a) Segles XII-XIII b) Segles XIV-XV c) Segle XVIII d) Nivell freàtic de rondes a) Enderroc del port b) Pas del ferrocarril c) Construcció del metro d) Manca de comerç a) Bloqueig militar b) Distància a l'Eixample c) Pes de les estacions d) Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 4 2 El Pla Cerdà: teoria de la viabilitat, igualtat urbana i xarxa territorial EN ACABAR SABRÀS Reconèixer les dimensions principals dels vials i de la quadrícula del Pla Cerdà. Comprendre el model higiènic i econòmic plantejat originàriament per Ildefons Cerdà.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què els encreuaments de l'Eixample de Barcelona no formen cantonades rectes sinó bisellades? Aprovat el 1859, el Projecte de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà constitueix la fundació de l'urbanisme modern. Cerdà desenvolupà una àmplia tasca prèvia reflectida en la Teoría de la construcción de las ciudades (1859) i consolidada a la Teoría general de la urbanización (1867), concebuda per dotar la intervenció d'una base científica empírica capaç d'evitar solucions conjunturals o especulatives. Plànol general del Projecte de reforma i eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà.

Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 5 Portada de la publicació de la Teoría de la construcción de las ciudades. Principis estructuradors de la proposta La formulació teòrica de Cerdà reposa sobre tres vectors metodològics interconnectats: Perspectiva higienista: fonamentada en la Monografía estadística de la clase obrera (1856), que descrivia les condicions sanitàries extremes a l'interior del recinte medieval com a conseqüència de la densificació industrial. Proposava una ciutat orientada a maximitzar l'aireig i el solellament mitjançant l'anàlisi topogràfica, climàtica i geogràfica.

Mobilitat de persones i mercaderies: reconeixement de la locomoció rodada i del ferrocarril com a motors estructuradors. Cerdà projectà vials de secció generosa de 20 m d'amplada amb xamfrans ochavats de 20 m que facilitaven el gir dels vehicles i creaven petites places d'encreuament. Model de ciutat nova: pla continu i homogeni que integrà els municipis del pla sense jerarquies segregadores, aprofitant la llibertat morfològica sorgida de la supressió de la servitud militar de 1,25 km lliure d'edificació exterior a la muralla. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 6 Esquema dels sistemes de traçat de la viabilitat urbana de Cerdà.

COMPROVA-HO 10 Quina funció geomètrica tenien els xamfrans de 20 metres a les cruïlles del Pla Cerdà? Xarxa viària i ordenances edificatòries de 1860 La malla ortogonal es basava en carrers separats cada 113 m entre eixos, seguint una orientació que emulava l'antiga parcel·lació romana del pla. Sobre aquesta retícula s'hi sobreposaven avingudes de caràcter metropolità de 50 m d'amplada: la Gran Via, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 7 Superposició entre el projecte teòric de Cerdà i la ciutat executada. En contrast amb la isotropia dels carrers ordinaris, Cerdà reservà solucions específiques per al ferrocarril.

Pel que fa a les ordenances constructives de 1860, l'enginyer proposava edificar només la meitat de cada parcel·la, garantint patis interiors enjardinats. Aquesta condició higiènica fou ràpidament alterada per la pressió immobiliària, que mantingué les ordenances municipals de 1857. Igualment, el seu pla econòmic establia la contribució obligatòria dels propietaris a les despeses d'urbanització i preveia vincular la reforma de Ciutat Vella als beneficis econòmics generats per l'Eixample, mecanisme de redistribució que fou descartat en aprovar-se el projecte. ERROR FREQÜENT Creure que la Gran Via i les altres avingudes tenen la mateixa secció de 20 m que els carrers habituals de l'Eixample.

Els eixos metropolitans de Cerdà es projectaren amb 50 m d'amplada. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 8 ESQUEMA Components de la teoria urbanística de Cerdà IDEES CLAU El projecte de Cerdà s'aprovà l'any 1859 integrant tots els municipis del pla sota una mateixa malla. La xarxa bàsica consta de carrers de 20 m d'amplada amb xamfrans de 20 m i mòduls d'eix a eix de 113 m. Les grans vies metropolitanes (Diagonal, Gran Via, Meridiana, Paral·lel) assoleixen una amplada de 50 m. L'edificabilitat inicial proposada per Cerdà (ocupar només el 50% de la parcel·la) va ser desestimada per la pressió privada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

Quina amplada tenen els carrers bàsics i les grans avingudes metropolitanes de Cerdà? 12. Com volia finançar Cerdà la reforma interior del centre històric? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin any es va aprovar el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà? 14. Quina separació entre eixos tenen els carrers ordinaris de la malla de Cerdà? Higienisme Estadística obrera i condicions de salut ambiental. Patis interiors Ventilació i màxim 50% de sòl ocupat. Mobilitat Vies de 20 i 50 m i integració del ferrocarril. Xamfrans de 20 m Gir de carruatges i visibilitat d'encreuament. Ciutat nova Trama homogènia sense discontinuïtats territorials.

1867 a) 1878 b) 1859 c) 1854 d) 20 metres a) 133 metres b) 113 metres c) 50 metres d) Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 9 15. Quina proporció d'edificació proposava Cerdà per a cada parcel·la el 1860? 16. A quina distància s'estenia la zona d'exclusió militar al voltant de la muralla medieval? 3 La reforma interior: el projecte de la Via Laietana i la invenció del Barri Gòtic EN ACABAR SABRÀS Descriure el procés de planificació, gestió i oposició social durant l'obertura de la Via Laietana. Explicar la procedència i trasllat dels edificis medievals en la configuració del Barri Gòtic.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 És el Barri Gòtic de Barcelona un teixit plenament medieval mantingut intacte des dels seus orígens? El projecte de Cerdà preveia tres grans vies que havien de creuar el nucli antic per interconnectar-lo directament amb el nou teixit de l'Eixample i el port: les vies A, B i C. D'aquestes, només s'arribà a materialitzar la Gran Via A, coneguda com a Via Laietana. Aquesta transformació seguia el model haussmannià desenvolupat a París: perforar la ciutat densa amb avingudes amples per connectar punts nodals, sanejar teixits insalubres, dificultar la col·locació de barricades i promoure la plusvàlua immobiliària.

Edificar la meitat (50%) a) Edificar el 70% b) Edificar el 100% c) Edificar un terç d) 500 metres a) 2,5 km b) 1,25 km c) 113 metres d) Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 10 Superposició històrica de plànols que mostra l'impacte de les tres vies. Fases de gestió i execució del projecte La materialització de la Via Laietana fou un procés llarg i complex: Bloqueig inicial (1859-1878): la manca d'una llei d'expropiació forçosa mantingué el pla aturat durant dues dècades. 1 Pla Baixeras i Llei d'expropiació (1878-1879): l'aprovació del marc legal reactivà el projecte, però l'endeutament causat per l'Exposició Universal de 1888 paralitzà novament la gestió municipal.

2 Entrada de la Lliga Regionalista (1901): la burgesia catalana i el Banc Hispano Colonial impulsaren la via per convertir-la en el nou centre financer. L'arquitecte municipal Pere Falqués actualitzà el traçat el 1907. 3 Enderrocs massius (1908): s'iniciaren les demolicions de 270 cases entre el port i la plaça d'Urquinaona, forçant el trasllat de més de 2.000 famílies i encenent el malestar social previ a la Setmana Tràgica de 1909. 4 Construcció d'infraestructures (1911): arrencaren les obres del túnel subterrani per al ferrocarril metropolità. L'últim edifici de la via es completà el 1958.

5 Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 11 Plànol de l'encaix urbà actual de la Via Laietana com a connector. COMPROVA-HO 18 Quina relació temporal va tenir el túnel subterrani de la Via Laietana amb la xarxa oficial del Metro de Barcelona? La Reforma de la Reforma i la monumentalització patrimonial Davant la pèrdua d'elements arquitectònics medievals, protestes veïnals i d'artistes van motivar la Reforma de la Reforma, coordinada pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Ferran Romeu.

La voluntat de dotar el catalanisme polític d'un referent monumental derivà en el desmuntatge i trasllat d'edificis singulars i en la invenció estilística del Barri Gòtic. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 12 Fotografies comparatives de la trama abans de l'obertura i la posterior monumentalització.

Edifici patrimonial Ubicació històrica Destí o intervenció Casa del Gremi dels Velers Traçat original Conservada a l'emplaçament primigeni Casa Padellàs Carrer dels Mercaders Traslladada carreu a carreu a la plaça del Rei Casa del Gremi dels Calderers Riera de Sant Joan Traslladada a Lesseps i posteriorment a la plaça de Sant Felip Neri Façana de Santa Marta Riera de Sant Joan Reubicada al recinte de l'Hospital de Sant Pau Muralla romana Oculta per edificacions Obertura de la plaça de Ramon Berenguer per a la seva visualització Catedral de Barcelona Trama densa tancada Obertura del carrer de Joaquim Pou per establir una connexió visual directa PER RECORDAR-HO Durant la Guerra Civil, el sindicat CNT ocupà la seu de Foment del Treball Nacional a la Via Laietana, rebatejant el carrer de manera efímera com a Via Durruti el novembre de 1936.

Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 13 ERROR FREQÜENT Considerar el Barri Gòtic com un conjunt arquitectònic homogeni i intacte des de l'edat mitjana. Gran part de la seva fesomia actual és fruit de trasllats, restauracions i buidats monumentals realitzats durant la reforma de la Via Laietana al segle XX. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Connexió Eixample-Port Vincular el teixit industrial amb la façana marítima. Higienisme i sanejament Ventilar el centre històric i eliminar carrerons estrets. Obertura de la Via Laietana Enderroc de 270 cases Desallotjament de més de 2.000 famílies del barri. Creació del Barri Gòtic Monumentalització política i trasllat d'edificis històrics.

IDEES CLAU De les tres vies projectades per creuar Ciutat Vella (A, B i C), només es dugué a terme la Via Laietana (Via A). L'execució d'enderrocs iniciada el 1908 va suposar la destrucció de 270 cases i l'expulsió de més de 2.000 famílies. La Reforma de la Reforma va comportar el trasllat d'immobles gòtics i renaixentistes (Casa Padellàs, façana de Santa Marta). La destrucció durant la Guerra Civil va permetre a la dictadura executar el tram transversal d'avinguda Catedral i avinguda Cambó. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quins tres arquitectes lideraren la denominada Reforma de la Reforma? 20. Quina via actual ocupa una part del traçat projectat originàriament per Cerdà com a Via C?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina de les tres grans vies previstes per Cerdà es convertí en la Via Laietana? 22. Quin any es van iniciar efectivament els enderrocs per obrir la Via Laietana? Via B a) Via A b) Via C c) Via Diagonal d) 1924 a) 1878 b) 1888 c) 1908 d) Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 14 23. A quin emplaçament es va traslladar finalment la Casa Padellàs? 24. Com es va rebatejar la Via Laietana durant la Guerra Civil l'any 1936? 4 Morfologia de l'illa de l'Eixample, tipologies de Gràcia i paràmetres urbanístics EN ACABAR SABRÀS Calcular l'ocupació en planta baixa, l'edificabilitat neta i la densitat d'una illa.

Distingir les variacions morfològiques de l'habitatge tradicional a Gràcia segons l'amplada de façana. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què els habitatges de l'Eixample acostumen a tenir interiors llargs amb celoberts foscos? L'illa de l'Eixample presenta una estructura geomètrica bàsica quadrada de amb xamfrans bisellats. L'evolució històrica de l'illa ha generat tres tipologies principals: l'illa regular (ordenada per parcel·les lineals), l'illa passatge (amb carrers interiors de servei) i la superilla (agrupacions d'illes que unifiquen espai públic per allotjar equipaments de major escala).

Plaça Ramon Berenguer a) Plaça Sant Felip Neri b) Hospital de Sant Pau c) Plaça del Rei d) Rambla de la República a) Via Durruti b) Carrer Pau Claris c) Avinguda del Treball d) 113 × 113 m Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 15 Esquema tipològic d'illes: regular, passatge i superilla. Transformació temporal i densificació de l'illa La densificació del teixit de l'Eixample s'ha incrementat al llarg de diferents cicles normatius: Evolució històrica de les ordenances sobre l'edificació i interior d'illa. 1857-1860: proposta inicial de Cerdà amb ocupació màxima del 50% de la parcel·la.

Plantes baixes industrials: ocupació progressiva de l'interior d'illa amb indústries i tallers que envaeixen el pati central. Remunts en alçada: per guanyar noves plantes, els edificis reculen a les plantes superiors segons l'amplada del carrer. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 16 Aquesta ocupació extensiva dels baixos traslladà la vida comunitària i l'activitat econòmica a peu de carrer, mentre els habitatges es desenvolupaven amb profunditats edificables de fins a 28 m, organitzant diversos pisos per escala al voltant de celoberts interiors. Secció edificatòria mostrant la colmatació de planta baixa i remunts.

Axonometria d'una illa amb interior parcialment consolidat. COMPROVA-HO 26 Com es transformaven les plantes baixes i els patis a mesura que es densificava l'illa? Morfologia tradicional a la Vila de Gràcia En contrast amb la regularitat planificada de l'Eixample, la Vila de Gràcia sorgí d'un creixement orgànic sobre antigues traces agrícoles. Tot i no disposar d'un traçat ortogonal predeterminat, l'edificació residencial respon a patrons de parcel·la regulars segons l'amplada de façana: Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 17 Tipologies parcel·làries residencials a Gràcia segons l'amplada de façana.

Façanes de 6 metres: distribució d'un sol pis per planta, amb passadís lateral i habitacions disposades en filera. Façanes de 9 metres: dos pisos per planta, amb el passadís centralitzat i estances a una sola banda. Façanes de 12 metres: dos habitatges per planta, amb vestíbul o passadís central i estances ventilant a banda i banda. La profunditat edificada varia habitualment entre 26 i 45 metres. Càlcul i paràmetres urbanístics de l'illa Per analitzar quantitativament un teixit urbà, s'empren fórmules que relacionen superfície, sostre i ocupació: Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 18 Croquis geomètric de l'illa de l'Eixample amb les seves cotes.

DEFINICIÓ El sostre edificat és la suma de metres quadrats construïts totals que consten al cadastre, excloent de forma estricta les plantes subterrànies.

Paràmetre urbanístic Fórmula de càlcul Unitat de mesura Ocupació en planta baixa Percentatge ( ) Edificabilitat neta Edificabilitat bruta Densitat residencial habitatges / ha EXEMPLE Càlcul de la superfície i de la densitat residencial d'una illa regular de l'Eixample de 113 m de costat amb 4 xamfrans de 14 m de catet: × m parcel la total de l'illa 2 m ocupats en PB 2 100 % m parcel la de l'illa 2 m sostre total 2 m sostre/m s l 2 2 o ˋ m parcel la total+meitat del carrer confrontant 2 m sostre total 2 m sostre/m s l 2 2 o ˋ Superf cie de l'illa en hect rees ı ˊ a ˋ Nombre total d'habitatges Àrea de l'illa descomptant les 4 cantonades: 1 A = (113 × 113) (4 × ) = 2 14 × 14 12.769 392 = 12.377 m2 Conversió a hectàrees ( ): 2 1 ha = 10.000 m2 A (en ha) descomptant ajustos de carrer 1,21 ha Càlcul de la densitat amb 495 habitatges empadronats a l'illa: 3 Densitat = × 1,21 ha 495 habitatges (coeficient) 1,5 1 entre 408 i 394 hab/ha Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 19 ERROR FREQÜENT Sumar la superfície dels soterranis en el còmput del sostre edificat o oblidar afegir la part proporcional de la mitat del carrer en calcular l'edificabilitat bruta.

La neta fa referència exclusivament al sòl de la parcel·la o de l'illa. PROCÉS Evolució de l'edificació a l'interior d'illa 1 Model original Edificació de la meitat de la parcel·la segons la proposta de Cerdà. 2 Ocupació de baixos Implantació d'indústries i tallers envaint el pati d'illa. 3 Remunts Augment d'alçades reculant la façana a cada pis superior. IDEES CLAU L'illa regular de l'Eixample s'origina en un quadrat de 113 x 113 m amb cantonades en xamfrà. L'ocupació ha evolucionat des del 50% inicial proposat per Cerdà fins a ocupar les plantes baixes amb indústria i afegir remunts en alçada. A Gràcia, les tipologies d'habitatge s'estandarditzen en façanes modulars de 6, 9 i 12 m.

L'edificabilitat neta relaciona el sostre amb el sòl de la parcel·la; la bruta inclou la mitat del vial adjacent. El còmput cadastral del sostre exclou sempre les plantes soterrani. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es diferencia el càlcul de l'edificabilitat neta de l'edificabilitat bruta? 28. Com s'organitza la planta d'un edifici tradicional a Gràcia amb una façana de 6 metres? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina amplada de façana a Gràcia correspon a una tipologia d'un habitatge per planta amb passadís lateral? 30. Quin element NO s'ha de comptabilitzar mai en calcular el sostre edificat?

12 metres a) 9 metres b) 15 metres c) 6 metres d) Pisos alts a) Planta baixa b) Sobreàtic c) Planta soterrani d) Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 20 31. Com s'anomena la tipologia d'illa que compta amb un carrer interior de vianants o de servei? 5 Resum per repassar Evolució històrica de Barcelona Concepte Definició Barcino Colònia romana estructurada pel Cardus (nord-sud) i el Decumanus (est-oest), amb fòrum a l'actual plaça Sant Jaume. Muralla segles XII-XIII Recinte defensiu que ressegueix la Rambla sense tancament continu marítim, originant la secció asimètrica del passeig de Colom.

Muralla segles XIV-XV Tercer anell defensiu aixecat per englobar el creixement del Raval. Enderroc de muralles Alliberament del sòl autoritzat el 1854 a terra ferma i completat a la façana de mar el 1858. Pla Cerdà i l'Eixample Element Característiques essencials Malla ortogonal Carrers d'amplada regular de separats cada entre eixos. Xamfrans Xamfrans ochavats de a les cruïlles per facilitar el gir i la visibilitat de la mobilitat rodada. Vies metropolitanes Avingudes de connexió territorial de d'amplada (Gran Via, Diagonal, Meridiana i Paral·lel). Ordenances de 1860 Proposta de Cerdà per edificar només el 50% de la parcel·la, desestimada per mantenir la normativa de 1857.

Finançament solidari Contribució dels propietaris i transferència de beneficis de l'Eixample per pagar la reforma de Ciutat Vella. La reforma interior i la Via Laietana Element o actuació Paper en la transformació urbana Tres grans vies Traçats projectats per Cerdà (A, B i C) per creuar Ciutat Vella; només s'executà la Gran Via A (Via Laietana). Illa regular a) Illa passatge b) Superilla c) Illa oberta d) 20 m 113 m 20 m 50 m Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 21 Element o actuació Paper en la transformació urbana Obertura de 1908 Enderroc de 270 cases i desallotjament de més de 2.000 famílies entre el port i Urquinaona.

Reforma de la Reforma Intervenció monumental liderada per Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Romeu que donà lloc al Barri Gòtic. Trasllats monumentals Casa Padellàs reubicada a la plaça del Rei, Calderers a Sant Felip Neri i façana de Santa Marta a l'Hospital de Sant Pau. Morfologia, Gràcia i paràmetres urbanístics Paràmetre o tipologia Definició o regla de càlcul Tipologies d'illa Illa regular (parcel·lació lineal), illa passatge (vial interior) i superilla (reunió d'illes per a equipaments). Vila de Gràcia Parcel·les de 6 m (1 pis per planta), 9 m (2 pisos, passadís central) i 12 m (2 pisos, estances a dues bandes).

Sostre edificat Suma dels metres quadrats construïts totals segons el cadastre, excloent de manera estricta els soterranis. Edificabilitat neta Relació entre el sostre total i el sòl de la parcel·la o illa: . Edificabilitat bruta Relació entre el sostre total i el sòl sumant la meitat del carrer: . Densitat residencial Quocient entre el nombre d'habitatges i la superfície del sòl expressada en hectàrees (hab/ha). Regles de dibuix parcel·lari La parcel·la arriba fins al límit de propietat, sempre té accés al carrer i les mitgeres tanquen l'interior d'illa. Cronologia clau Data Fet històric Època romana Fundació de la colònia de Barcino amb recinte murallat de quatre portes.

Segles XII-XIII Construcció de la muralla medieval fins a la Rambla. Segles XIV-XV Aixecament de la muralla que incorpora el Raval. 1854 Ordre d'enderroc de les muralles de terra ferma de Barcelona. 1858 Enderroc definitiu de la muralla de mar. 1859 Aprovació del Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà. 1878-1879 Pla Baixeras i aprovació de la Llei d'expropiació forçosa. m parcel la 2 m sostre 2 m parcel la+meitat carrer 2 m sostre 2 Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 22 Data Fet històric 1908 Inici efectiu dels enderrocs per a l'obertura de la Via Laietana. 1911 Construcció del túnel de ferrocarril subterrani a la Via Laietana.

1992 Construcció de les rondes litorals sota el nivell freàtic del passeig de Colom. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 23 Solucions de les preguntes de repàs 1. La cruïlla ortogonal del Cardus i Decumanus romans, que situava el fòrum exactament a la plaça de Sant Jaume. 2. Va generar una secció urbana asimètrica, ja que l'espai urbà s'obria directament cap al mar sense una muralla que en limités la façana marítima. 3. El Cardus Maximus (carrers del Bisbe i de la Ciutat) i el Decumanus Maximus (carrers del Call i de la Llibreteria). 4. L'autorització oficial per enderrocar les muralles de la ciutat es va aprovar l'any 1854. 5. b) Plaça Sant Jaume.

El fòrum es trobava a l'encreuament del Cardus i Decumanus, corresponent a l'actual plaça Sant Jaume. 6. c) Segles XIV-XV. La muralla que protegia el raval es va edificar al llarg dels segles XIV i XV. 7. a) Nivell freàtic de rondes. Calia encaixar les noves rondes litorals per sota del passeig tenint en compte l'alçada del nivell freàtic. 8. d) Pes de les estacions. Els fluxos principals d'activitat i ciutadans es van desplaçar cap a la localització de les estacions de tren. 9. Perquè Cerdà dissenyà xamfrans de 20 metres per ampliar la visibilitat i permetre el gir còmode del transport rodat. 10.

Facilitar el radi de gir del trànsit rodat i generar espais visuals amples en forma d'octògon a cada intersecció. 11. Els carrers bàsics mesuren 20 m d'amplada i les grans avingudes metropolitanes en fan 50 m. 12. Mitjançant la redistribució dels beneficis econòmics generats pel desenvolupament immobiliari de l'Eixample. 13. c) 1859. El Projecte d'eixample i reforma de Barcelona fou aprovat pel govern l'any 1859. 14. c) 113 metres. La retícula bàsica de l'Eixample s'estructura en mòduls regulars de 113 m entre eixos de carrer. 15. a) Edificar la meitat (50%). L'ordenança higienista proposada per Cerdà fixava edificar exclusivament el 50% de la parcel·la. 16. c) 1,25 km.

La prohibició d'edificar per control militar comprenia una corona concèntrica d'1,25 km de radi. 17. No; la majoria dels seus espais emblemàtics són fruit d'un replantejament monumental de principis del segle XX. 18. Es construí el 1911 per iniciativa municipal com a túnel de ferrocarril subterrani, abans que s'inaugurés la primera línia del Gran Metropolità el 1924. 19. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Ferran Romeu. 20. L'eix format per l'avinguda de la Catedral i l'avinguda de Francesc Cambó. 21. b) Via A. La Via Laietana correspon a la Gran Via A del projecte original de reforma de Ciutat Vella. 22. d) 1908.

Els enderrocs massius es van iniciar l'any 1908 sota la direcció del projecte actualitzat de Pere Falqués. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 24 23. d) Plaça del Rei. La Casa Padellàs va ser traslladada pedra a pedra des del carrer dels Mercaders fins a la plaça del Rei. 24. b) Via Durruti. Després de la mort de Bonaventura Durruti el novembre de 1936, el carrer es va denominar Via Durruti. 25. A causa de l'increment de la profunditat edificable fins a 28 metres provocada per la pressió immobiliària del segle XIX. 26. Les plantes baixes s'estenien cap a l'interior ocupant el pati amb indústries i tallers. 27.

La neta divideix el sostre només pel sòl de l'illa o parcel·la, mentre que la bruta inclou el sòl de la meitat dels carrers que l'envolten. 28. Conté un únic habitatge per planta amb un passadís a una banda i les habitacions situades en filera. 29. d) 6 metres. Les parcel·les de 6 metres de façana acullen un únic pis per planta amb passadís lateral. 30. d) Planta soterrani. El còmput del sostre edificat per a paràmetres urbanístics exclou de manera estricta els soterranis. 31. b) Illa passatge. L'illa passatge és aquella que queda travessada per un vial interior per a vianants o carruatges. Urbanística I: Evolució Urbana i Morfologia de Barcelona 25