Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS URBANÍSTICA I Grau en Estudis d'Arquitectura Universitat Politècnica de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts d'Urbanística I (ETSAB-UPC): elements urbans bàsics, morfologia de Ciutat Vella, creixement de Gràcia, Pla Cerdà i el model de superilles.

APREN.AI Índex 1 Introducció a l'Urbanisme: elements bàsics i gènesi urbana Gènesi urbana i el model primordial d'Ur La tríada ambiental: aigua, aire i llum El sòl, els límits jurídics i la vorera com a protecció Volumetria edificada i la dimensió temporal dels usos 2 Morfologia de Ciutat Vella: muralles, aigua i obertures viàries El recinte emmurallat i el desplaçament de la centralitat Cicle de l'aigua: proveïment, drenatge i conflicte costaner Morfologia del carrer medieval i el seu perfil funcional Gènesi d'espais lliures i obertures higienistes Les transformacions estructurals del segle XX 3 Camins, carrers i mobilitat: accessos, conflicte viari i equipaments El carrer com a espai en disputa: vianant, transport públic i vehicle privat Regulació del traçat, obertura de vies i dependència tecnològica Transició demogràfica, radi d'influència i escala dels equipaments 4 La divisió del sòl i el creixement orgànic: la Vila de Gràcia 1.

De la matriu rural a la ciutat: orografia i xarxa hidràfica 2. Un teixit en trencaclosques: parcel·lació fragmentària 3. La crugia estructural i la geometria parcel·lària 4.

El gir parcel·lari i el paper estructurador de les places 5 L'Eixample de Cerdà: infraestructura, illa urbana i teixit híbrid El concurs d'eixample de 1857 i el debat de models La fonamentació teòrica i el sistema de vies i intervies Morfologia de l'illa i geometria de la cruïlla Organització territorial i heterogeneïtat del teixit Evolució de les ordenances i colmatació de l'interior d'illa 6 Transformació contemporània de l'Eixample: interiors d'illa, xamfrans i superilles Recuperació dels interiors d'illa: de l'espai productiu a l'ús públic El model Superilla: pacificació viària i transformació ambiental Evolució de la implementació: Poblenou versus Sant Antoni Façanes, xamfrans i diagonals: la no-homogeneïtat de la trama Morfologia dels passatges: de recintes fabrils a carrers interiors 7 Resum per repassar Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 1 Gènesi urbana i elements ambientals bàsics Morfologia històrica de Ciutat Vella Mobilitat, equipaments i estructuració viària La Vila de Gràcia i el creixement orgànic L'Eixample de Cerdà: infraestructura i morfologia Transformació contemporània: interiors d'illa i superilles Cronologia de les transformacions urbanes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 2 1 Introducció a l'Urbanisme: elements bàsics i gènesi urbana EN ACABAR SABRÀS Identificar els cinc criteris estructurals que van definir el naixement de la ciutat a Ur. Explicar l'impacte de la tríada ambiental (aigua, aire i llum) en el traçat i les seccions urbanes. Justificar la funció protectora del desnivell de la vorera i el paper jurídic dels límits del sòl. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les voreres dels nostres carrers solen estar aixecades exactament un graó respecte al pas dels vehicles?

L'urbanisme analitza com la societat organitza el seu espai col·lectiu mitjançant formes físiques, estructures legals i relacions ambientals. Les ciutats no sorgeixen com a objectes estàtics acabats d'un sol cop, sinó com a sistemes vius sotmesos a canvis constants. ESQUEMA Estructura general del curs d'Urbanística I Gènesi urbana i el model primordial d'Ur Per entendre el fenomen urbà cal recórrer als primers assentaments complexos de la història. Ur (Mesopotàmia) representa l'arquetip de la ciutat antiga, consolidada cap a l'any 2100 aC sobre una superfície d'unes 70 hectàrees.

Aquest nucli reflecteix la transició des de l'assentament tribal cap a un model estructurat en diferents estrats socials i espacials. Gènesi i elements bàsics Ur, factors ambientals i carrer Morfologia històrica Ciutat Vella i muralles Mobilitat i vials Accessos i conflictes viaris Creixement orgànic Vila de Gràcia i parcel·les Eixample de Cerdà Traçat en quadrícula i illes Model contemporani Superilles i transformacions Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 3 Plànol de la ciutat d'Ur i el seu recinte emmurallat interior. L'espai d'Ur estava delimitat per una muralla exterior que protegia el conjunt urbà.

A l'interior, una segona muralla reglada amb diverses portes definia un recinte no permeable destinat exclusivament als déus, sacerdots i governants, on s'allotjaven els temples i jardins principals. La ciutat històrica compleix cinc criteris estructurals fonamentals: Criteri estructural Descripció i funció urbana 1. Mida Dimensió col·lectiva suficient per superar l'escala individual o familiar bàsica. 2. Estructura poblacional Diversificació i especialització del treball (caçadors, agricultors, venedors i administradors). 3. Capital polític Capacitat d'acumular i gestionar excedents de recursos per damunt del consum immediat. 4.

Necessitat de registre Sistemes de control documental per mesurar recursos, poblacions i nivells de productivitat. 5. Economia Xarxa d'intercanvi de béns i serveis integrada amb la producció territorial. Mentre que certs nuclis creixen de forma espontània al llarg del temps, d'altres s'executen seguint el traçat previ d'un projectista. Tanmateix, cap ciutat no roman immutable en el temps: requereix un disseny flexible capaç de pair transformacions sense col·lapsar la seva operativa bàsica.

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 4 DEFINICIÓ La reescriptura urbana és el procés pel qual una ciutat es reconstrueix sobre les seves pròpies restes materials, de manera anàloga a l'escriptura sobre pells raspades per esborrar i tornar a escriure. A Mesopotàmia, l'ús constructiu habitual era la tova (argila assecada al sol). Aquest material oferia un assecament ràpid, però patia una degradació estructural accelerada per l'erosió i la humitat. Les construccions s'enfonsaven i es reomplien per fonamentar les noves edificacions al damunt, generant una contínua superposició de capes físiques que elevava la cota del terreny al llarg dels segles.

Aquesta condició incompleta de l'espai urbà connecta amb el concepte de ciutat a mig fer documentat en l'obra Ruinas Modernas (Júlia Shurtz, 2012), on les cimentacions d'habitatges que mai no es van acabar d'erigir palesen la naturalesa fragmentària de la construcció. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència física va tenir l'ús de la tova en l'estratigrafia de les ciutats mesopotàmiques com Ur? La tríada ambiental: aigua, aire i llum La forma urbana depèn directament de tres factors ambientals bàsics que en condicionen la salubritat i la configuració física: Aigua: Element indispensable per a la subsistència.

Condiciona el traçat viari segons la topografia: a Venècia determina directament els canals i carrers, mentre que a les ciutats de muntanya l'escorriment natural de l'aigua baixa i deforma la geometria dels vials. Aire: Clau per a la ventilació i la higiene urbana. Es vincula amb la dimensió més íntima de l'edifici a través de balcons, finestres i patis interiors, elements que asseguren la salut col·lectiva davant la pol·lució automobilística, afavoreixen la distància física i permeten pràctiques històriques d'immunització infantil mitjançant l'exposició a l'aire lliure. Llum: Cal distingir la il·luminació natural de l'artificial.

La llum natural requereix regular l'alçada dels edificis en relació amb l'amplada del carrer per impedir que es generin ombres totals que enfosqueixin la via pública; puntualment s'empren elements reflectants a les finestres per captar la radiació solar i introduir-la a l'interior. En canvi, la llum artificial depèn d'un sistema de cablejat i d'una xarxa tècnica que colonitza l'espai físic del carrer. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 5 Secció d'edificis mostrant la ventilació mitjançant obertures i patis. COMPROVA-HO 3 Com condiciona la llum natural la secció geomètrica dels carrers urbans?

El sòl, els límits jurídics i la vorera com a protecció El sòl urbà s'estructura a partir de línies divisòries que delimiten parcel·les de propietat privada i espai públic. Aquests límits abstractes acaben materialitzant-se físicament en restriccions constructives, com ara la prohibició d'obrir finestres directament sobre la finca contigua sense guardar les distàncies legals de separació. La pavimentació dels vials respon a criteris funcionals i ambientals. La tria dels materials defineix el caràcter del lloc (com el tradicional panot a Barcelona) i la seva porositat: els paviments permeables faciliten la infiltració i l'aprofitament de l'aigua de pluja cap al subsòl.

ERROR FREQÜENT No oblidis que la vorera no és un mer element decoratiu de delimitació, sinó un mecanisme de segregació física. En els exàmens se sol ometre la seva cota estàndard: aproximadament 17 cm d'elevació respecte a la calçada de trànsit, alçada necessària per protegir els vianants de la pols, el fang, la brutícia i l'aigua que aixequen els vehicles. Volumetria edificada i la dimensió temporal dels usos Els volums construïts poden agrupar-se en múltiples disposicions: fileres lineals, malles regulars, estructures radials o illes tancades.

En aquest darrer cas, l'illa es defineix com un conjunt articulat de volums on cada edifici pot presentar tipologies i dimensions diferents dins d'una trama cohesionada. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 6 Esquema d'organització de volums edificats conformant illes urbanes. L'espai urbà no s'esgota en la seva configuració volumètrica tridimensional; incorpora necessàriament una dimensió temporal. Els usos varien segons les hores del dia, els dies de la setmana, les estacions de l'any i el pas de les dècades.

Per exemple, una plaça pública pot acollir un mercat ambulant durant els matins d'un dia concret i retornar a la seva funció estant la resta de la setmana; alhora, la dinàmica d'aquest mercat varia profundament respecte a com operava deu anys enrere. L'objectiu de la intervenció arquitectònica i urbanística és proporcionar a l'espai públic una utilitat funcional adaptable a aquests cicles temporals. COMPROVA-HO 4 Quina funció compleix l'elevació de 17 cm de la vorera respecte a la calçada? IDEES CLAU La ciutat d'Ur (2100 aC, 70 ha) sintetitza els cinc requisits fundacionals urbans: mida, diversificació del treball, capital polític, registre i comerç.

L'ús de la tova com a material constructiu a Mesopotàmia va originar una superposició de capes físiques que elevava el terreny per reescriptura urbana. L'aigua, l'aire i la llum són condicionants ambientals directes que determinen l'alçada dels edificis, els patis de ventilació i el traçat dels carrers. La vorera manté un desnivell estàndard d'uns 17 cm respecte a la calçada per salvaguardar el vianant dels vehicles i la brutícia viària. L'activitat urbana és indissociable del temps: els espais públics han de ser prou flexibles per allotjar usos canviants segons les hores, els dies o els anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quins cinc factors defineixen l'aparició de les primeres ciutats segons el model històric d'Ur? 6. Com influeixen els límits de propietat en la configuració de les façanes urbanes? Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina extensió aproximada tenia la ciutat mesopotàmica d'Ur cap al 2100 aC? 8. Quin inconvenient constructiu principal presentava la tova a Mesopotàmia? 9. Per què cal regular l'alçada de les edificacions en relació amb l'amplada del carrer? 10. Quina alçada estàndard té la vorera per protegir el vianant del trànsit i la brutícia?

2 Morfologia de Ciutat Vella: muralles, aigua i obertures viàries EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructura de les quatre muralles històriques i el concepte de centralitat excèntrica de Barcelona. Identificar les característiques geomètriques i funcionals de la secció del carrer medieval. Explicar el funcionament hidràulic del Rec Comtal i el clavegueram davant la pressió salina. Comprendre els processos d'obertura viària interior des del carrer Princesa fins a la Via Laietana. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què moltes places antigues del centre de Barcelona estan situades just al costat d'una església parroquial?

El recinte emmurallat i el desplaçament de la centralitat La configuració espacial del nucli antic de Barcelona s'explica a través de quatre muralles: tres recintes terrestres aixecats en períodes successius i una quarta frontera natural i defensiva constituïda pel mar.

L'accés a l'interior es produïa de manera restringida mitjançant portals i rampes que regulaven Unes 35 hectàrees a) Unes 17 hectàrees b) Unes 70 hectàrees c) Unes 150 hectàrees d) Cost de fabricació prohibitiu a) Assecat excessivament lent b) Enfonsament i degradació progressiva c) Incompatibilitat amb el fang d) Per reduir la càrrega del subsòl a) Per accelerar el pas de vehicles b) Per abaratir el paviment permeable c) Per assegurar l'entrada de llum d) Aproximadament 5 cm a) Aproximadament 30 cm b) Aproximadament 45 cm c) Aproximadament 17 cm d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 8 el pas de mercaderies i persones.

Aquest confinament defensiu allotjava el centre institucional a la plaça de Sant Jaume, on coincidien l'Ajuntament i la Generalitat com a centre geomètric del recinte. Amb el desenvolupament comercial, la dinàmica urbana va experimentar una centralitat excèntrica cap a la façana marítima, reflectida en seus mercantils com la Llotja o els palaus de les classes benestants. L'obertura ràpida cap al litoral, tractada tradicionalment com un sector problemàtic, va topar amb la manca d'arrelament ciutadà.

Com exposa Manuel de Solà-Morales a Deu lliçons sobre Barcelona, la ciutadania va continuar utilitzant els espais consolidats espontàniament en lloc d'apropiar-se del nou centre projectat arran de mar, constituint un fracàs inicial derivat de voler girar el teixit cap al mar massa ràpid. COMPROVA-HO 12 Per quina raó la plaça de la Llotja i el front de mar van esdevenir una centralitat de tipus excèntric a Ciutat Vella? Cicle de l'aigua: proveïment, drenatge i conflicte costaner L'abastament del teixit urbà requeria infraestructures artificials capaces de superar la insuficiència dels pous domèstics davant el creixement demogràfic.

La infraestructura hidràulica clau fou el Rec Comtal, un canal continu que captava el cabal del riu Besòs amb una pendent aproximada del 2%. L'aigua mobilitzava molins connectats a l'aqüeducte romà i sostenia gremis d'alta demanda com assanadors, blanquers i paraires. Posteriorment, s'hi sumà l'aportació de l'aqüeducte de Montcada per garantir subministrament de major puresa. Esquema del traçat hidràulic des del Besòs fins a la plana urbana. L'evacuació d'aigües residuals i pluvials es feia mitjançant una xarxa de clavegueram soterrat.

Les canalitzacions s'havien de construir amb materials altament impermeables per evitar filtracions d'aigua dolça i contenir la pressió de l'aigua salina subterrània pròpia de la franja costanera, un equilibri crític que en episodis de pluges abundants patia saturacions puntuals. Els corrents naturals d'escolament van fixar traçats estructuradors: la Rambla va néixer precisament sobre el recorregut d'una antiga riera d'aigua, inspirant-se posteriorment en actuacions d'alineació recta per millorar la continuïtat viària.

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 9 COMPROVA-HO 13 Quin paper tecnològic complia la impermeabilitat estricta del clavegueram a la part baixa de la ciutat? Morfologia del carrer medieval i el seu perfil funcional La trama urbana tradicional es caracteritzava per una alta compacitat. L'escassa amplada dels vials respecte a l'alçària dels edificis limitava l'assolellament a les cotes inferiors, generant façanes en ombra permanent i dificultant la ventilació directa dels habitatges. Esquema de la secció medieval amb drenatge central i façanes ombrívoles.

En la secció d'aquests carrers s'observen trets geomètrics i materials molt concrets: Drenatge central: el paviment s'inclinava cap a l'eix mitjà per conduir l'escorriment d'aigües per una canalització central. Plataforma sense ressalt: vianants i carros compartien el mateix nivell, sense voreres elevades que segreguessin el trànsit, integrant únicament proteccions de pedra a les cantonades i baixants. Manca de vegetació: l'estretor viària impedia materialment la plantació d'arbrat.

Element viari Carrer medieval tradicional Carrer projectat del segle XIX Pendent del paviment Inclinació cap al centre per a la recollida d'aigua Pendent bombat cap als laterals amb embornals Plataforma Única, vehicles i vianants a la mateixa cota Voreres diferenciades amb vorada de protecció Alçades i façana Irregulars segons parcel·lació espontània Regulades per ordenances homogènies Arbrat i llum Sense arbrat i amb façanes ombrívoles Major amplada per a pas de llum i ventilació Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 10 COMPROVA-HO 14 Com es resolia la recollida d'aigües de pluja en la secció transversal del carrer medieval?

Gènesi d'espais lliures i obertures higienistes La presència de places a l'interior d'un teixit tan dens no responia a una planificació cívica prèvia. La majoria d'espais oberts van sorgir vinculats a les esglésies, ocupant la superfície d'antics cementiris parroquials o solars alliberats per desamortitzacions, on les peces edificades més grans es van transformar en mercats o places. Les exigències de llum i ventilació van impulsar la regulació per ordenances de policia urbana, obligant a incorporar patis de llums interiors i alineacions rectes.

El carrer Ample constitueix un precedent en què el poder adquisitiu dels propietaris va reflectir el seu prestigi amb façanes ornamentades sobre un carrer eixamplat per decret, tot i mantenir irregularitats de traçat. El gran canvi d'escala va arribar amb el carrer de la Princesa, dissenyat al segle XIX com el primer carrer projectat de manera regulada a Barcelona. Connectant directament amb la plaça de Sant Jaume i el carrer Ferran, va establir una cota uniforme d'alçades, amplades proporcionades i baixos comercials expressament diferenciats. Mapa del carrer de la Princesa connectant amb la plaça de Sant Jaume.

L'alliberament de buits mitjançant l'enderroc d'edificis va generar espais de diferent caràcter: Plaça de la Mercè: plaça noble oberta davant de la basílica mitjançant buidatge edificat. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 11 Plaça de George Orwell: obertura contemporània d'esponjament popular (popularment coneguda com la plaça del Tripi). ERROR FREQÜENT Confondre l'origen de les places històriques de Ciutat Vella amb dissenys barrocs o espais públics projectats des de l'inici. La majoria dels eixamplaments interiors deriven de cementiris annexos a convents o parròquies, o bé d'esponjaments per enderrocament directe d'illes senceres per raons higièniques.

Les transformacions estructurals del segle XX L'esponjament del centre històric va culminar amb la reforma interior que va perforar la trama medieval per connectar l'Eixample amb el mar. Ideada inicialment arran de les propostes de Cerdà sobre grans vies de comunicació, l'obertura de la Via Laietana es va executar entre 1908 i 1926. Va requerir un enderroc massiu d'edificacions residencials i religioses sense escapçar parcel·les: els immobles afectats no es tallaven per la meitat, sinó que s'eliminaven completament per aixecar noves façanes unitàries, incorporant a més el primer túnel de ferrocarril metropolità sota el seu paviment.

CRONOLOGIA Evolució de les obertures i reformes viàries a Ciutat Vella Aquest model d'obertura quirúrgica i renovació profunda va trobar continuïtat en les actuacions vinculades als Jocs Olímpics de 1992, on la transformació del Raval va procedir a una neteja d'àmbits degradats, substituint teixit obsolet per nous equipaments culturals i espais públics higienitzats. COMPROVA-HO 15 De quina manera es van gestionar les façanes i edificis preexistents durant l'obertura de la Via Laietana? Segle XIX (inicis) Obertura del carrer Ample mitjançant decrets puntuals de façanes nobles. Segle XIX (mitjan) Projecte del carrer Princesa com a primer carrer regulat de Barcelona.

1908-1926 Execució de la Via Laietana amb enderroc integral i línia de metro. 1992 Higienització i esponjament del barri del Raval amb nous edificis públics. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 12 IDEES CLAU Barcelona històrica es defineix a partir de tres muralles terrestres i una quarta muralla marítima. El trasllat de la centralitat cap al mar va xocar inicialment amb els hàbits d'ús ciutadà del centre tradicional. El Rec Comtal captava aigua del Besòs amb una rasant aproximada del 2% per a usos industrials i urbans. El carrer medieval canalitzava el drenatge cap al centre de la calçada i no segregava la vorera en alçada.

Els espais oberts tradicionals a la ciutat compacta tenen l'origen en cementiris parroquials o desamortitzacions. La Via Laietana es va obrir entre 1908 i 1926 mitjançant enderroc complet d'edificis per connectar el centre amb el port. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quin paper va tenir el carrer de la Princesa en la història del planejament viari de Barcelona? 17. Com afectava la intrusió salina al disseny del sistema de drenatge subterrani a prop del litoral? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quina inclinació presentava aproximadament el traçat del Rec Comtal per captar aigua del riu Besòs? 19.

Com es recollia l'aigua de pluja a la secció dels carrers medievals de Barcelona? 20. Quin és l'origen predominant de la majoria de places obertes dins la ciutat medieval compacta? Un pendent escalonat del 5% a) Un canal pla al 0% b) Un desnivell constant del 10% c) Un pendent proper al 2% d) Cap a dos embornals als extrems a) A través de reixes sota larbrat b) Mitjançant canalitzacions a les vorades elevades c) Cap a un solc a leix central d) Espais reservats per al mercat romà a) Antics cementiris parroquials i convents b) Eixos dissenyats pel pla cerdanià c) Plataformes buidades per al trànsit rodat d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 13 21.

Com es va resoldre l'edificació dels fronts a l'obertura de la Via Laietana (1908-1926)? 3 Camins, carrers i mobilitat: accessos, conflicte viari i equipaments EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de segregació viària i la funció del desnivell de la vorera davant el trànsit motoritzat. Explicar l'impacte d'innovacions tecnològiques com la nevera i l'automòbil en l'aparició d'urbanitzacions perifèriques. Relacionar les transicions demogràfiques amb el radi d'influència i la tipologia dels equipaments urbans. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per quina raó un electrodomèstic de cuina com la nevera va ser tan decisiu per a l'expansió de les urbanitzacions com ho va ser el cotxe?

El carrer com a espai en disputa: vianant, transport públic i vehicle privat L'espai públic viari no és una infraestructura neutra. Al llarg de la història, el carrer ha funcionat com un escenari de tensió constant entre dues funcions bàsiques: l'estada i la circulació. Fins a l'arribada del transport mecanitzat, les persones i els animals de càrrega compartien la superfície del carrer sense una divisió física marcada. La coexistència tradicional es va trencar amb la introducció del tramvia i, sobretot, amb la difusió massiva de l'automòbil privat al segle XX.

L'aparició de vehicles pesants i ràpids va forçar la introducció de la segregació viària, un mecanisme físic i legal dissenyat per ordenar prioritats incompatibles. La calçada central es va reservar a la velocitat dels automòbils i dels rails del tramvia, mentre que els desplaçaments a peu van quedar confinats als marges. Diagrama del conflicte d'espai entre vianants, tramvies i vehicles.

Retallant les façanes existents a plom a) Enderrocant completament les parcel·les afectades b) Conservant els immobles amb porxos nous c) Mantenint els edificis religiosos com a rotondes d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 14 Aquesta transformació s'aprecia clarament en eixos com l'avinguda del Portal de l'Àngel a Barcelona. Dissenyat com una via ampla i oberta amb calçada per a tramvia i voreres convencionals, va experimentar un conflicte permanent pel repartiment de la secció. Posteriorment, el predomini creixent del flux de vianants va derivar en la seva transformació en un centre comercial lineal de vianants, invertint la prioritat motoritzada prèvia.

DEFINICIÓ La segregació viària consisteix en la divisió geomètrica de la secció del carrer mitjançant diferències de cota o barreres, assignant canals exclusius i especialitzats a cada mode de transport per evitar interferències mútues. ERROR FREQÜENT No confongueu la plataforma única amb una vorera sense encintat. L'elevació estàndard de la vorera urbana respecte a la calçada de trànsit és d'aproximadament 17 cm, una cota dissenyada específicament per contenir físicament el vehicle i protegir el vianant. Eliminar aquest desnivell implica un canvi de règim jurídic i de prioritat viària.

COMPROVA-HO 23 Per quina raó tècnica la introducció del vehicle de motor va obligar a formalitzar la vorera de 17 cm? Regulació del traçat, obertura de vies i dependència tecnològica La forma urbana respon tant a la morfologia heretada com a la imposició d'ordenances municipals. Mentre alguns carrers històrics s'adapten a la topografia o al curs de l'aigua —com la Rambla barcelonina, generada pel traçat d'una antiga riera—, altres vies sorgeixen estrictament de la norma escrita.

A Barcelona, l'obertura del carrer de Ferran al segle XIX va constituir un tall geomètric rectilini traçat per alinear façanes, fixar alçades homogènies i forçar patis interiors per millorar la il·luminació i la ventilació higiènica. Aquesta mateixa lògica de rectificació i higiene va guiar grans obertures viàries a principis del segle XX. La reforma interior de la Via Laietana es va executar entre 1908 i 1926 enderrocant les edificacions existents sense tallar façanes, connectant el nou Eixample directament amb el port.

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 15 PROCÉS Evolució de les formes de mobilitat urbana 1 Coexistència tradicional Vianants i tracció animal comparteixen espai a la mateixa cota. 2 Mecanització i segregació Aparició del tramvia i del vehicle: voreres elevades a 17 cm. 3 Hegemonia de l'automòbil Obertura de noves vies rectes, autovies i dispersió suburbana. 4 Pacificació i vianantització Recuperació de calçades per al vianant com a Portal de l'Àngel o Times Square. Paral·lelament, la tecnologia domèstica ha reconfigurat la distribució territorial de manera radical.

L'aparició de la nevera a les llars va eliminar la necessitat de comprar aliments frescos cada dia en mercats de proximitat. Combinada amb l'automòbil privat i la xarxa d'autovies, aquesta tecnologia domèstica va fer possible el naixement d'urbanitzacions perifèriques disperses i residencials, allunyades dels centres tradicionals.

Element tècnic Funció inicial Impacte en l'estructura urbana Tramvia elèctric Transport col·lectiu radial Fixació d'eixos comercials i eixamplament de vials Automòbil particular Mobilitat individual ràpida Especialització de la calçada i expansió per autovies Refrigeració domèstica Conservació d'aliments a la llar Dispersió residencial suburbana i pèrdua del mercat diari Ressalt de vorera (17 cm) Protecció passiva del vianant Segregació espacial rígida de la secció del carrer Les noves infraestructures viàries es van projectar amb traçats rectes per superar barreres orogràfiques sense limitacions tècniques.

Aquest domini del cotxe va començar a revertir-se en punts neuràlgics mundials mitjançant el redisseny urbà: espais com Times Square a Nova York han transformat zones saturades de trànsit rodat en àrees exclusives per a vianants mitjançant codis gràfics de senyalització i canvis d'ús. COMPROVA-HO 24 Com va influir la generalització de la nevera domèstica en el creixement físic de les perifèries urbanes? Transició demogràfica, radi d'influència i escala dels equipaments La planificació dels equipaments urbans depèn directament de la composició de la població.

Les piràmides d'edat mostren una transformació evident entre el final del segle XX i el segle XXI: d'una base ampla amb alta natalitat (1981) s'ha passat a una estructura regressiva amb població envellida (2021). Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 16 Gràfica comparativa de la transició en piràmides de població (1981-2021). Aquest canvi demogràfic transforma la demanda dotacional. La reducció de la infància no implica necessàriament el tancament d'escoles, sinó la necessitat d'oferir equipaments de major qualitat espacial i nous serveis comunitaris i residencials adaptats a llars diverses. L'abast i la mida d'un servei determinen el seu radi d'influència.

La capacitat d'atracció d'un equipament defineix la seva posició dins de la xarxa ciutadana: Esquema del radi d'influència territorial segons l'escala dotacional. Mentre que una biblioteca de proximitat cobreix un barri amb un catàleg reduït i recorreguts a peu, una biblioteca central concentrada atreu usuaris de tot el municipi. En contextos de forta densitat i escassetat de sòl, com les metròpolis japoneses, els equipaments tendeixen a hibridar-se verticalment.

En el Masterplan de Yokohama presentat per l'estudi OMA el 1991, es va proposar un model d'equipaments mixtos que combinava mercats, cinemes, espais esportius i zones culturals, convertint la ciutat en un laboratori de disseny per generar àmbit públic davant la manca d'espai disponible. COMPROVA-HO 25 Quina relació proporcional existeix entre l'escala d'un equipament públic i el seu radi d'influència territorial? Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 17 IDEES CLAU El carrer és un camp de tensió política i social permanent entre les necessitats de circulació i les d'estada.

La vorera convencional, establerta amb un ressalt canònic d'aproximadament 17 cm, formalitza la segregació física per protegir el vianant del vehicle ràpid. Innovacions tècniques domèstiques com la nevera van possibilitar la dispersió residencial suburbana en eliminar la compra diària de proximitat. La reforma de la Via Laietana (1908-1926) va exemplificar l'obertura viària radical mitjançant l'enderroc complet d'edificis per connectar el centre amb la façana marítima. L'envelliment poblacional i la disponibilitat d'espai condicionen la jerarquia, escala i radi d'influència dels equipaments comunitaris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quina diferència funcional i jurídica distingeix un carrer segregat tradicional d'un eix pacificat per a vianants com el Portal de l'Àngel? 27. Com respon la proposta d'OMA per a Yokohama (1991) a la carència d'espai públic en les ciutats d'alta densitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin invent domèstic va permetre el sorgiment de les urbanitzacions perifèriques aïllades? 29. Com es va executar la nova obertura de la Via Laietana entre 1908 i 1926? 30. Quina relació té la mida d'un equipament com una biblioteca amb la ciutat?

4 L'enllumenat de gas a) El telèfon fix b) La rentadora automàtica c) La nevera elèctrica d) Convertint directament el teixit en plataforma única a) Seguint el curs de les antigues rieres b) Retallant exclusivament els voladissos existents c) Enderrocant edificis sencers sense tallar façanes d) Totes les biblioteques cobreixen exactament el mateix districte a) La mida no influeix en els desplaçaments b) Major dimensió determina un major radi d'influència c) Menor mida implica una atenció d'escala metropolitana d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 18 La divisió del sòl i el creixement orgànic: la Vila de Gràcia EN ACABAR SABRÀS Distingir el teixit en trencaclosques de Gràcia del model geomètric planificat de l'Eixample Explicar l'origen hidrogràfic dels carrers connectors a partir dels torrents de Collserola Relacionar la crugia estructural de 6 metres amb la tècnica constructiva de les bigues de fusta Analitzar el funcionament del gir parcel·lari i el paper econòmic de les places PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què molts carrers de Gràcia no s'alineen rectes quan travessen les cruïlles amb altres illes?

La transformació dels antics espais rurals del pla de Barcelona constitueix un dels processos morfològics més rics de l'urbanisme català. La Vila de Gràcia representa el pas del mosaic agrícola a una densa trama urbana autònoma abans de la seva integració definitiva en la metròpoli. ESQUEMA Evolució morfològica del pla de Barcelona 1. De la matriu rural a la ciutat: orografia i xarxa hidràfica Abans de la seva urbanització, l'actual districte de Gràcia era un mosaic de conreus, masies i propietats agrícoles independents sobre un terreny d'inclinació constant que baixa de Collserola cap al mar. Aquesta geografia física va determinar profundament la futura estructura viària.

Morfologia del Pla Formació urbana extramurs Nucli orgànic (Gràcia) Trencaclosques previ a l'Eixample Traçat hidrogràfic Torrents com a eixos connectors Crugia de 6 metres Dimensió per bigues de fusta Xarxa de places Motors de valorització del sòl Eixample Cerdà (1859) Retícula ortogonal planificada Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 19 Els torrents naturals que evacuaven l'aigua de pluja des de la serra de Collserola delimitaven les propietats rústiques. Amb el temps, aquestes rases d'escorriment es van transformar directament en els principals carrers connectors longitudinals (en sentit mar-muntanya, com el carrer Torrent de l'Olla).

En sentit transversal, camins rurals històrics com la Travessera de Gràcia creuaven la plana i enllaçaven els nuclis del pla. L'abastament hídric s'aconseguia mitjançant canalitzacions per gravetat que aprofitaven aquest pendent natural des de les rieres superiors cap a les fonts públiques. Tot i aquesta captació elemental d'aigua, el municipi presentava greus deficiències higièniques: la Vila de Gràcia no va disposar de xarxa de clavegueram pròpia fins a l'any 1887, dècades després d'haver consolidat la seva densificació urbana residencial i manufacturera.

DEFINICIÓ Matriu hidrogràfica com a traçat viari: procés morfològic pel qual la xarxa de drenatge natural d'un territori (torrents i rieres) es consolida com a eix de pas i acaba fossilitzada com a carrer principal de la xarxa urbana. COMPROVA-HO 32 Quina relació existeix entre el pendent de Collserola i la direcció dels principals carrers connectors de Gràcia? 2. Un teixit en trencaclosques: parcel·lació fragmentària A diferència de la planificació geomètrica global que veurem a «L'Eixample de Cerdà: infraestructura, illa urbana i teixit híbrid», Gràcia no va néixer d'un projecte unitari ni d'un dibuix prèviament tancat sobre el territori.

Es tracta d'un teixit modern anterior a l'Eixample desenvolupat a partir de la urbanització autònoma de cada finca rústica. Cada terratinent parcel·lava la seva propietat contractant mestres d'obra o arquitectes per separat. Per tal d'extreure'n rendibilitat, obrien carrers interiors que connectaven amb les vores del perímetre i miraven d'enllaçar amb les finques veïnes. Tanmateix, la manca d'un pla comú provocava constants desajustaments: carrers que no continuaven en línia recta, canvis sobtats d'amplada de calçada i trencaments de perspectiva. El resultat és un veritable teixit en trencaclosques format per peces juxtaposades.

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 20 Diagrama del Passeig de Gràcia conservant la traça vegetal històrica. El Passeig de Gràcia va néixer com un dels primers eixos arbrats fora de la ciutat emmurallada, connectant directament el Portal de l'Àngel amb el nou nucli. En desenvolupar-se el pla d'eixampla, la seva traça arbrada original i la seva rellevància es van conservar intactes respecte a la quadrícula circumdant.

Model de creixement Planejament previ Alineació viària Morfologia resultant Vila de Gràcia Inexistent; promocions individuals sobre finques rurals Discontínua, amb canvis d'amplada i desajustos d'eix Trencaclosques de peces independents Eixample Cerdà Pla unitari amb visió de conjunt territorial Rigorosament contínua en retícula ortogonal homogènia Illes regulars en quadrícula COMPROVA-HO 33 Per què els carrers de Gràcia canvien sobtadament d'amplada o pateixen petits desplaçaments en travessar certes cantonades? 3. La crugia estructural i la geometria parcel·lària L'organització interna de les illes respon a una estricta lògica constructiva i econòmica lligada a la tradició artesanal.

La parcel·la urbana típica adopta una forma estreta i molt profunda: la crugia estructural clàssica de la parcel·lació a Gràcia és de 6 metres d'amplada, combinable en múltiples de 9 m i 12 m, amb fons de 30 a 40 metres. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 21 Plànol geomètric d'una parcel·la típica de 6 per 30-40 metres. Aquesta amplada de 6 metres no és arbitrària: correspon a la llum òptima que permetien cobrir les bigues de fusta massissa disponibles a l'època sense necessitat de pilars intermedis. Les parcel·les es configuraven com una franja ocupada per l'edifici a l'alineació del carrer i un pati o hort domèstic al darrere que ocupava la resta de la profunditat.

PROCÉS Seqüència d'urbanització de la parcel·la a Gràcia 1 Finca rústica Camps de conreu vorejats per torrents 2 Subdivisió de 6x30 m Mòdul basat en l'esquadria de bigues 3 Edificació i hort Casa a façana de carrer i pati posterior 4 Gir parcel·lari Obertura de façana noble cap a la plaça ERROR FREQÜENT Creure que les dimensions parcel·làries de Gràcia eren imposades per una ordenança municipal. Cap reglament obligava a fixar la façana en 6 metres; va ser la tècnica constructiva dels mestres d'obra (resistència de bigues de fusta) i la imitació sistemàtica entre terratinents per maximitzar solars el que va universalitzar aquesta mesura.

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 22 L'evolució normativa posterior va obligar a retirar lleugerament la façana dels nous edificis respecte a l'alineació antiga en aquells carrers amb trànsit intens de vehicles. Amb aquest reculament s'ampliava la vorera per als vianants i es facilitava l'entrada de llum solar als habitatges de plantes inferiors. COMPROVA-HO 34 Quin factor tècnic determinava l'amplada recurrent de 6 metres a les parcel·les de Gràcia? 4.

El gir parcel·lari i el paper estructurador de les places En el procés d'obertura de nous espais públics o en arribar a les cantonades dels nous eixos, la parcel·lació tradicional entrava en conflicte amb el perímetre exterior. Inicialment, l'extrem d'una parcel·la encarada cap a un carrer deixava una paret cega (mitgera) cap al lateral. Amb la consolidació de la vida urbana, es produeix el gir parcel·lari: aquestes parets cegues s'obren mitjançant finestres i balcons, convertint la mitgera secundària en façana principal orientada al nou carrer o a la plaça. Aquest gir assolia la seva màxima expressió al voltant de les places.

Els propietaris reservaven un buit central en les seves finques per crear places (com la del Diamant, la del Sol o la de la Revolució). La presència d'aquest espai públic cèntric actuava com a motor de mobilització i revalorització del sòl: les parcel·les giraven expressament per orientar els seus accessos cap a l'espai obert, augmentant el valor dels immobles. En algunes d'aquestes composicions, les parcel·les que giraven deixaven un petit pati o franja d'espai a la façana oposada per garantir la il·luminació i ventilació de les estances interiors. Esquema de seccions de carrer segons el nivell del paviment.

La relació entre vianants i trànsit rodat s'articulava mitjançant el tractament material dels paviments i la secció del carrer. En trobem tres configuracions clares: Secció segregada convencional: calçada d'asfalt deprimida protegida per voreres elevades a banda i banda. Plataforma d'asfalt a nivell: calçada i vorera a la mateixa cota, amb segregació delimitada per elements de protecció com bol·lards o arbrat. Plataforma única contínua: paviment uniforme de vorera a vorera, característic de l'espai central de les places i entorns d'equipaments com esglésies.

A les places com la de la Revolució, la disposició de l'arbrat respon a l'orientació solar: els arbres requereixen insolació i projecten ombra sobre les terrasses dels establiments a la façana assolellada, mentre que la banda oposada (menys assolellada) s'ha destinat a zones de joc infantil o ampliació del pas. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 23 COMPROVA-HO 35 En què consisteix el concepte de gir parcel·lari i quin avantatge econòmic aportava al promotor? IDEES CLAU Els carrers mar-muntanya de Gràcia ressegueixen les antigues rieres i torrents de Collserola que feien de frontera entre propietats rústiques.

L'absència d'un pla general previ va generar una trama en trencaclosques, fruit de parcel·lacions privades juxtaposades amb desajustos en les alineacions viàries. La crugia estructural típica de 6 metres responia a les limitacions de l'esquadria de les bigues de fusta utilitzades pels mestres d'obra. La Vila de Gràcia no va disposar de xarxa de clavegueram pròpia fins a l'any 1887, malgrat la seva alta densitat de població. Les places van actuar com a nuclis de mobilització de la renda del sòl, forçant el gir parcel·lari per encarar façanes nobles cap a l'espai públic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

Quina dimensió tipològica presentava la parcel·la característica de la Vila de Gràcia i per què? 37. Com van condicionar els torrents naturals la morfologia dels carrers de Gràcia? 38. Fins a quin any va mancar Gràcia d'una xarxa de clavegueram pròpia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin origen físic tenen els carrers mar-muntanya de la Vila de Gràcia? 40. Quin motiu constructiu explica l'amplada de 6 metres de la crugia?

Traces de les antigues muralles defensives a) Alineacions dissenyades pel Pla Cerdà b) Canalitzacions subterrànies de clavegueram romà c) Torrents naturals d'escorriment de Collserola d) Una ordenança d'alineació municipal obligatòria a) La distància imposada pels pous d'aigua privats b) L'amplada mínima requerida per al pas de carruatges c) La longitud resistent de les bigues de fusta d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 24 41. En quin any va aconseguir la Vila de Gràcia la seva xarxa de clavegueram pròpia? 42. Quin objectiu perseguia el gir parcel·lari al voltant de les noves places?

5 L'Eixample de Cerdà: infraestructura, illa urbana i teixit híbrid EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques geomètriques dels projectes presentats al concurs d'eixample de 1857. Definir les dimensions canòniques de la malla de Cerdà: carrer tipus, illa i xamfrà. Explicar l'heterogeneïtat funcional i geològica entre el sector central i el sector Besòs. Analitzar el procés històric de colmatació i remunta dels interiors d'illa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què les cantonades de les illes de l'Eixample estan tallades a 45 graus en lloc de formar angles rectes?

El concurs d'eixample de 1857 i el debat de models L'enderroc de les muralles al segle XIX va alliberar el pla de Barcelona i va obrir la necessitat urgent de planificar el creixement de la ciutat. L'any 1857 es va convocar el concurs municipal d'eixample, on van concórrer diferents arquitectes i enginyers amb visions contraposades sobre com articular el nou territori.

1848 a) 1859 b) 1887 c) 1902 d) Evitar l'arribada d'aigua de les rieres superiors a) Ocultar les finestres respecte als carrers amb cotxes b) Revaloritzar els immobles encarant façanes a la plaça c) Permetre la construcció de clavegueres més profundes d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 25 Plànol del projecte d'eixample de Barcelona redactat per Josep Fontserè el 1857. L'arquitecte municipal guanyador del certamen va ser Antoni Rovira i Trias, qui va defensar un esquema clarament radial centrat a Ciutat Vella (vegeu «Morfologia de Ciutat Vella: muralles, aigua i obertures viàries»).

Aquest plantejament jeràrquic reforçava el pes de la ciutat històrica com a nucli vertebrador indiscutible. Autor i any Model proposat Característiques principals Manuel Ramón Garcia (1848) Antecedent lineal Primera proposta d'ampliació prèvia al concurs oficial. Antoni Rovira i Trias (1857) Radial concèntric Guanyador oficial del concurs municipal; situa Ciutat Vella al centre del desenvolupament. Miquel Garriga i Roca (1857) Malla reticular mixta Reticulat ortogonal integrat amb eixos diagonals de connexió. Josep Soler i Glòria (1857) Biaxial territorial Articulació basada en dues direccions predominants: connexió cap a Madrid enfront de França.

Josep Fontserè (1857) Geometria heterogènia Totes les illes tenen formes singulars; eixos diagonals i una gran zona verda fluvial abans del riu. Ildefons Cerdà (1857) Malla hipodàmica contínua Sistema reticular il·limitat, higienista i científic; imposat pel govern central. Tot i que Cerdà no va guanyar el certamen municipal, el seu projecte va rebre el suport directe del govern central espanyol mitjançant una Reial Ordre. Aquesta imposició va desfermar un encès debat institucional entre el consistori i l'administració de l'Estat. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 26 COMPROVA-HO 44 Quina diferència conceptual bàsica separa la proposta de Rovira i Trias de la de Cerdà?

La fonamentació teòrica i el sistema de vies i intervies La gran singularitat d'Ildefons Cerdà rau en la seva capacitat per elevar la construcció de la ciutat a disciplina científica. Lluny d'un disseny purament formalista o estètic, Cerdà va formular les bases d'aquesta ciència urbana en dues obres teòriques capdavanteres: Teoría de la Construcción de las Ciudades (1859) i la posterior Teoría General de la Urbanización (1867). El projecte cerdanià opera a través de dos elements complementaris i indissociables: les vies (l'espai públic destinat al moviment de persones, vehicles i serveis) i les intervies (l'espai parcel·lat privat destinat a l'edificació i la residència).

PROCÉS Mètode de desenvolupament de les infraestructures cerdanianes 1 Anivellament del sòl Regularització de la topografia existent del pla de Barcelona. 2 Infraestructura subterrània Construcció de clavegueram per separar aigües brutes i netes. 3 Secció viària Traçat dels carrers de 20 a 25 m amb voreres amples. 4 Construcció residencial Edificació d'habitatges aprofitant el doble front de façana. Per implantar aquesta xarxa viària es va haver d'anivellar la topografia del terreny. Cerdà va prioritzar la instal·lació subterrània d'infraestructures abans d'aixecar els habitatges, amb un èmfasi especial en la xarxa de clavegueram.

Aquest sistema evitava barrejar les aigües netes amb les aigües residuals, amb una línia de col·lector per cada carrer per garantir la salubritat pública. La secció viària típica de l'Eixample presenta una amplada regular d'entre 20 i 25 metres, dissenyada per assegurar ventilació, assolellament i capacitat de transport: Carrers ordinaris de 20 metres: calçada central de 10 metres per a vehicles i dues voreres laterals de 5 metres cadascuna (vegeu «Introducció a l'Urbanisme: elements bàsics i gènesi urbana» per a la funció de protecció de la vorera).

Avingudes de 50 metres: calçada central de 25 metres flanquejada per dues voreres amples de 12,5 metres cadascuna, pensades per canalitzar el trànsit de gran capacitat. Morfologia de l'illa i geometria de la cruïlla La cèl·lula bàsica residencial de Cerdà és l'illa urbana. L'enginyer va adoptar una proporció matemàtica rigorosa en forma de quadrat regular de 113 metres de costat. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 27 Diagrama de la planta quadrada cerdaniana amb cantonades aixamfranades. Els vèrtexs d'aquest quadrat s'escapcen mitjançant xamfrans de 20 metres de longitud tallats a 45 graus.

Aquesta geometria singular va transformar la intersecció de dos carrers perpendiculars en una autèntica placeta octogonal oberta. Esquema tècnic de la cruïlla cerdaniana de 40 per 40 metres amb xamfrans. En trobar-se quatre xamfrans consecutius, la cruïlla genera un buit urbà lliure en planta de 40 per 40 metres. Cerdà va calcular aquesta dimensió per garantir una visibilitat òptima i facilitar el radi de gir dels nous mitjans de transport mecànics i de tracció animal. DEFINICIÓ Un xamfrà és el pla oblic que substitueix la cantonada recta d'un edifici o parcel·la a la intersecció de dos carrers.

A l'Eixample cerdanià té una longitud fixa de 20 metres per eixamplar la cruïlla i millorar les condicions de girada i visibilitat viària. ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar a l'examen que l'espai de cruïlla de 40 × 40 m s'obté perquè els carrers fan 40 metres d'amplada. L'amplada viària ordinària és de 20 metres; els 40 metres de buit a la cruïlla són el resultat directe de retallar les cantonades de les quatre illes amb xamfrans de 20 metres. COMPROVA-HO 45 Quina funció tècnica compleix l'obertura de la cruïlla a 40x40 m mitjançant xamfrans?

Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 28 Organització territorial i heterogeneïtat del teixit El traçat general de l'Eixample es basa en una agrupació modulada que distribueix el territori a partir del centre de Ciutat Vella mitjançant 3 grans sectors verticals i blocs d'11 columnes per 5 fileres d'illes. Aquesta malla està travessada per grans artèries estructuradores: Eixos diagonals i de connexió: l'avinguda Diagonal, l'avinguda Meridiana, l'avinguda del Paral·lel i el carrer de Sants. Eixos longitudinals: la Gran Via de les Corts Catalanes, que discorre en paral·lel a la línia de costa i perpendicular a la muntanya de Montjuïc.

Malgrat la uniformitat del dibuix teòric, el creixement real de l'Eixample no va ser homogeni, sinó que es va desenvolupar a diferents velocitats segons els condicionants geològics i les traces parcel·làries prèvies: Sector urbà Característiques del subsòl Tipologia d'ocupació i usos Eixample central (entorn de Passeig de Gràcia) Terrenys de cultiu de secà, ferm sòlid i fàcil d'excavar. Ocupació contínua i ràpida; alta densitat d'oficines, comerç i habitatge burgès. Sector Besòs (Sant Martí) Sòls fèrtils d'aiguamoll amb presència d'aigües subterrànies; difícil construcció d'estructures.

Instal·lació intensiva d'indústria aprofitant l'aigua freàtica; convivència fragmentada entre naus fabrils i blocs residencials. Dins d'aquesta matriu van sorgir excepcions que van alterar la mida de l'illa convencional per encabir grans equipaments: l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ocupa una agrupació monumental de 3 × 3 illes, mentre que el centre penitenciari de La Model s'estén sobre un recinte de 2 illes unificades. COMPROVA-HO 46 Per quina raó geològica i funcional el sector del Besòs es va urbanitzar de manera diferent a l'Eixample central?

Evolució de les ordenances i colmatació de l'interior d'illa El disseny fundacional de Cerdà concebia l'interior d'illa com un parc o jardí públic arbrat, delimitat només per dos blocs paral·lels construïts o disposats en forma d'«L». Els habitatges es projectaven per aprofitar simultàniament la façana exterior del carrer i la façana domèstica interior. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 29 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Pressió immobiliària Augment de la demanda de sòl edificable a la ciutat. Flexibilització d'ordenances Permissivitat legal en alçades i profunditats edificables.

Densificació dels interiors d'illa de Cerdà Tancament perimetral Ocupació dels quatre costats de l'illa en lloc de dos. Pèrdua d'espais verds Construcció de coberts industrials i tallers als patis. Remuntes en alçada Addició de pisos suplementaris sobre la cornisa primitiva. Amb el pas de les dècades, la pressió de la propietat privada del sòl i les successives ordenances municipals van alterar radicalment aquest model higienista: PER RECORDAR-HO L'Eixample original era verd i obert (illes de 2 blocs amb gran jardí central). L'Eixample que coneixem avui és fruit de la colmatació especulativa: 4 façanes tancades, patis interiors plens de construccions baixes i remuntes en alçada.

IDEES CLAU Antoni Rovira i Trias va vèncer en el concurs municipal de 1857 amb un pla radial, però el govern estatal va imposar el traçat reticular de Cerdà. Ildefons Cerdà va conceptualitzar la ciència de l'urbanisme a 'Teoría de la Construcción de las Ciudades' (1859) i 'Teoría General de la Urbanización' (1867). El carrer estàndard mesura entre 20 i 25 metres (10 metres de calçada central i 5 metres per vorera), dotat d'una xarxa sanitària de clavegueram. L'illa cerdaniana és un quadrat de amb xamfrans de , generant una cruïlla lliure de . La densificació urbana mitjançant ordenances successives va colmatar els patis interiors verds i va afegir remuntes d'alçada.

Tancament del perímetre: es va autoritzar l'edificació als quatre fronts de l'illa, convertint el recinte en una poma completament closa. 1 Ocupació del pati d'illa: es va permetre construir a la planta baixa i soterranis al centre de la parcel·la per a usos comercials, magatzems i tallers industrials. 2 Aprovació de remuntes: es van augmentar els sostres regulatoris mitjançant l'addició de noves plantes pis per sobre de la cornisa primitiva. 3 113 m 20 m 40 × 40 m Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 30 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quines dimensions bàsiques té la secció d'un carrer ordinari cerdanià i la seva cruïlla amb xamfrà? 48.

Quines dues obres van establir la base científica de la teoria urbana d'Ildefons Cerdà? 49. Com van modificar les ordenances posteriors el model d'illa residencial previst per Cerdà? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Qui va resultar guanyador oficial del concurs municipal d'eixample de Barcelona de 1857? 51. Quines dimensions defineixen la calçada i les voreres d'un carrer cerdanià habitual de 20 metres? 52. Quin buit lliure quadrat generen en planta els quatre xamfrans de l'Eixample cerdanià? 53. Quin fenomen constructiu va suposar la pèrdua dels patis arbrats interiors originals de Cerdà?

6 Transformació contemporània de l'Eixample: interiors d'illa, xamfrans i superilles EN ACABAR SABRÀS Descriure el procés de buidatge i recuperació pública dels patis interiors d'illa des dels anys vuitanta. Explicar la lògica de pacificació del trànsit i funcionament ambiental del model de superilles. Comparar les diferències estratègiques i materials entre la prova tàctica de Poblenou i la plataforma definitiva de Sant Antoni. Analitzar l'origen industrial dels passatges de l'Eixample i les seves solucions de façana.

Miquel Garriga i Roca a) Ildefons Cerdà b) Josep Fontserè c) Antoni Rovira i Trias d) 14 m de calçada i 3 m cada vorera a) 10 m de calçada i 5 m cada vorera b) 8 m de calçada i 6 m cada vorera c) 12 m de calçada i 4 m cada vorera d) 40 per 40 metres a) 20 per 20 metres b) 50 per 50 metres c) 113 per 113 metres d) L'eixamplament de les calçades viàries a) La construcció de torres aïllades b) La colmatació de baixos i remuntes c) L'enderroc de les façanes exteriors d) Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 31 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com pot una xarxa de carrers pensada per a vehicles convertir-se en un conjunt de places públiques sense alterar les alineacions dels edificis?

Recuperació dels interiors d'illa: de l'espai productiu a l'ús públic Durant el desenvolupament històric de l'Eixample, el buit central que Cerdà havia ideat com a zona verda va patir una densificació progressiva (vegeu «L'Eixample de Cerdà: infraestructura, illa urbana i teixit híbrid»). Molts cors d'illa van quedar colmatats per indústries, tallers i magatzems en planta baixa, la qual cosa impedia qualsevol gaudi col·lectiu o accés veïnal. A partir de la dècada del 1980, l'Ajuntament de Barcelona va impulsar campanyes sistemàtiques d'enderrocament d'aquests cossos edificant interiors per recuperar patis d'illa com a espais públics.

Aquestes intervencions no van seguir una geometria rígida predeterminada, sinó que es van adaptar a les oportunitats de gestió del sòl. La primera obertura emblemàtica va tenir lloc amb la recuperació de la Torre de les Aigües, coneguda popularment com la «platja de l'Eixample». Més endavant, l'any 2009, la creació de noves dotacions com les biblioteques municipals va consolidar una estratègia que connecta el carrer exterior amb l'espai interior alliberat, creant veritables llindars cívics. COMPROVA-HO 55 Quin objectiu perseguien els enderrocs d'edificacions interiors d'illa a partir de 1980?

El model Superilla: pacificació viària i transformació ambiental La quadrícula cerdaniana original atorgava un caràcter homogeni al trànsit rodant a través de totes les seves vies. Amb l'arribada del vehicle privat i la proliferació de mitjans de transport diversos (patinets, bicicletes, motos i vianants), la xarxa va patir una severa saturació. Per donar resposta a aquest conflicte entre circulació i estada, s'introdueix el concepte de Superilla: una cèl·lula urbana formada generalment per 3x3 illes on el trànsit de pas es desvia cap al perímetre exterior.

PROCÉS Esquema funcional de la mobilitat en el model Superilla 1 Xarxa viària perimetral Canalitza el trànsit rodat intensiu i el transport col·lectiu 2 Accés interior restringit Permès només a veïns, emergències i serveis essencials 3 Cruïlles de 40x40 m Transformació dels xamfrans en noves places cíviques de barri 4 Plataforma única de vianants Prioritat exclusiva del vianant i millora del drenatge urbà A l'interior de la superilla, els carrers es reconverteixen per prioritzar exclusivament el vianant i els vehicles de mobilitat reduïda, serveis d'emergència o càrrega i descàrrega regulada.

Això allibera les cruïlles interiors tradicionals amb xamfrà, que defineixen un buit lliure en planta de 40 per 40 metres, i les converteix en veritables places de barri. Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 32 Plànol de transformació d'encreuaments cerdanians en places pacificades de superilla. Des d'un punt de vista mediambiental, la transformació dels carrers interiors permet abordar problemes de drenatge i subsol. La presència d'aigua dolça subterrània en contrast amb les filtracions d'aigua salada del front marítim exigeix generar més superfícies permeables.

Les noves zones verdes dels carrers pacificats actuen com a filtres naturals i incorporen sistemes de recollida d'aigua excedentària que desguassen al clavegueram en episodis de pluja torrencial. PER RECORDAR-HO La cruïlla cerdaniana de 40x40 metres equival pràcticament a la superfície d'una plaça pública mitjana de Ciutat Vella o de Gràcia. La superilla no construeix noves places: buida les existents del trànsit motoritzat. COMPROVA-HO 56 Quina funció compleixen les zones verdes permeables a les noves cruïlles pacificades?

Evolució de la implementació: Poblenou versus Sant Antoni La materialització del model de superilles a Barcelona es va desenvolupar mitjançant dues fases clarament diferenciades pel que fa a inversió, disseny i acceptació urbana: Apunts d'Urbanística I: de Ciutat Vella a les Superilles 33 Àmbit Estratègia executiva Tractament de la secció viària Risc i objectius Poblenou Urbanisme tàctic de baix cost Manteniment de calçada i vorera amb pintura sobre asfalt i mobiliari mòbil Baixa densitat demogràfica, menor risc social i rapidesa per comprovar resultats Sant Antoni Consolidació estructural…