Paradigmes i escoles de pensament en infermeria

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES TEÒRIQUES DE LA INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Bases Teòriques: paradigmes d'integració i transformació, escoles de necessitats, interacció, efectes desitjables, ésser unitari i caring.

APREN.AI Índex 1 El paradigma de la integració: escoles de les necessitats, de la interacció i dels efectes desitjables Fonaments del paradigma de la integració Escola de les necessitats Escola de la interacció Escola dels efectes desitjables 2 El paradigma de la transformació: escola de l'ésser humà unitari i escola del caring Fonaments del paradigma de la transformació Escola de l'ésser humà unitari Escola del caring 3 Resum per repassar Paradigma de la integració Paradigma de la transformació Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 1 1 El paradigma de la integració: escoles de les necessitats, de la interacció i dels efectes desitjables EN ACABAR SABRÀS Classificar les escoles teòriques pertanyents al paradigma de la integració Distingir els propòsits de les accions d'infermeria en el model de Virginia Henderson Identificar les quatre fases del procés terapèutic interpersonal d'Hildegard Peplau Relacionar els modes adaptatius i tipus d'estímuls en el model de Sor Callista Roy PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 De quines maneres diferents pot enfocar la disciplina infermera la seva raó de ser quan atén una persona?

Fonaments del paradigma de la integració Dins de l'evolució epistemològica de les cures, el paradigma de la integració reconeix elements específics en la interacció entre la persona i el seu entorn. Aquest corrent agrupa tres escoles de pensament fonamentals segons la pregunta central que intenten respondre les teòriques sobre la pràctica professional. ESQUEMA Escoles del paradigma de la integració Escola de les necessitats Aquesta escola planteja la pregunta: «Què fan les infermeres?». L'atenció es focalitza en l'individu i en com donar resposta als seus requeriments essencials o afavorir les seves capacitats d'autocures (self- care), línia representada per Dorothea Orem.

Escola de les necessitats Què fan les infermeres V. Henderson i D. Orem Autocura i necessitats bàsiques Escola de la interacció Com ho fan les infermeres H. Peplau Relació terapèutica en 4 fases Escola dels efectes desitjables Per què ho fan C. Roy Adaptació, estímuls i modes Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 2 Fotografia de la teoritzadora Virginia Henderson. En el model de cures de Virginia Henderson (1897-1996), el rol d'infermeria es defineix a través de tres accions bàsiques envers l'usuari: Assistir la persona en la realització d'aquelles activitats que ella mateixa faria si tingués salut, independència o capacitat d'autocura.

Ajudar la persona a recuperar i fomentar el seu estat de salut, independència i pràctica de l'autocura. Acompanyar la persona de manera que arribi a esdevenir un individu completament autònom. COMPROVA-HO 2 Quina pregunta essencial busca respondre l'escola de les necessitats i en què se centra la seva atenció? Escola de la interacció L'escola de la interacció orienta la seva reflexió teòrica al voltant de l'interrogant: «Com ho fan les infermeres allò que estan fent?». Construeix la cura com un procés interactiu establert entre algú que demana suport i una professional capacitada per atendre aquesta demanda.

Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 3 Fotografia de la teoritzadora Hildegard Peplau. Per dur a terme aquesta tasca d'ajuda terapèutica, la infermera necessita desenvolupar tres compromisos: Dins d'aquesta línia, el model d'Hildegard Peplau (1909-1999) defineix la infermeria com un procés interpersonal i terapèutic enfocat a afavorir el creixement personal de l'usuari i facilitar-li una vida constructiva, creativa i productiva. Aquest procés transcorre en quatre fases consecutives: Fase d'orientació: primer contacte i reconeixement de la situació de necessitat. Fase d'identificació: vinculació de l'usuari amb la infermera per rebre l'assistència.

Fase d'aprofitament (o explotació): ús actiu dels recursos i serveis terapèutics. Fase de resolució: assoliment gradual dels objectius i alliberament de la dependència. COMPROVA-HO 3 Quines són les quatre fases que articulen el procés interpersonal del model d'Hildegard Peplau? Aclarir els propis valors per oferir una atenció conscient i coherent. 1 Utilitzar la pròpia persona com a instrument terapèutic durant la relació d'ajuda. 2 Comprometre's plenament en el procés de cura del pacient. 3 Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 4 Escola dels efectes desitjables Aquesta escola pretén contestar: «Per què les infermeres fan el que fan?».

Fixa la mirada directament en els resultats que hom pretén aconseguir mitjançant l'acció professional: recuperar l'equilibri, assolir l'estabilitat i l'homeostàsia, o bé conservar l'energia de la persona. Fotografia de la teoritzadora Sor Callista Roy. El model d'adaptació de Sor Callista Roy (1939) descriu la infermeria com la promotora d'accions que impulsin les capacitats de la persona per sobreviure, créixer, reproduir-se i desenvolupar-se, tant en situacions de salut com de malaltia.

L'organisme empra tant mecanismes d'adaptació innats com adquirits, responent a estímuls mitjançant quatre modes adaptatius: Mode d'adaptació Àmbit sobre el qual actua Mode fisiològic Respostes corporals i funcionament orgànic intern de la persona. Mode d'autoconcepte Aspectes psicològics, espirituals i concepció de la pròpia identitat. Mode de la funció del rol Tasques i papers socials que l'individu desenvolupa a la comunitat. Mode de la interdependència Interaccions i relacions afectives amb les persones significatives i sistemes de suport.

Aquests modes adaptatius responen a tres categories d'estímuls: els estímuls focals (aquells que afecten de manera immediata i directa), els estímuls contextuals (tots els factors presents en la situació) i els estímuls residuals (creences o característiques del passat d'influència incerta). Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 5 ERROR FREQÜENT Confondre la pregunta fonamental de cada escola. Recorda que les necessitats pregunten «què» (actuació i autocura), la interacció pregunta «com» (relació terapèutica interpersonal) i els efectes desitjables pregunten «per què» (cerca de l'equilibri, adaptació i homeostàsia).

IDEES CLAU El paradigma de la integració inclou l'escola de les necessitats, la de la interacció i la dels efectes desitjables. L'escola de les necessitats (Henderson, Orem) es pregunta pel contingut de la cura per fomentar la independència i l'autocura. L'escola de la interacció (Peplau) analitza com es vehicula la cura mitjançant un procés interpersonal de quatre fases. L'escola dels efectes desitjables (Roy) busca el propòsit d'estabilitat, homeostàsia i adaptació davant d'estímuls en quatre modes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins tres compromisos personals ha d'assumir la infermera segons l'escola de la interacció per oferir una relació d'ajuda? 5.

Quins són els tres tipus d'estímuls que desencadenen la resposta d'adaptació en el model de Sor Callista Roy? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina pregunta orienta l'escola teòrica de les necessitats? 7. En quina fase del model de Peplau l'usuari aprofita al màxim els serveis i recursos terapèutics? 8. Quin dels següents no és un dels quatre modes d'adaptació de Sor Callista Roy? A qui s'adrecen les cures? a) Com actuen les infermeres? b) Què fan les infermeres? c) Per què actuen les infermeres?

d) Fase d'orientació a) Fase d'identificació b) Fase d'aprofitament c) Fase de resolució d) Mode fisiològic a) Mode de la funció del rol b) Mode d'autoconcepte c) Mode energètic d) Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 6 9. A quina escola teòrica s'associa la cerca de l'homeostàsia i la preservació d'energia?

2 El paradigma de la transformació: escola de l'ésser humà unitari i escola del caring EN ACABAR SABRÀS Definir els conceptes centrals del paradigma de la transformació en infermeria Distingir els tres principis d'interacció humà-entorn en el model de Martha Rogers Explicar el significat de caring i relació intersubjectiva segons Jean Watson Reconèixer el concepte de camp fenomenològic en la cerca de l'harmonia corporal i espiritual PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 És possible cuidar una persona sense fragmentar-la en necessitats físiques o símptomes aïllats?

Fonaments del paradigma de la transformació El paradigma de la transformació representa un canvi substancial en la concepció de la persona: ja no es contempla l'individu de manera fragmentada o com una simple resposta a l'entorn, sinó com un tot indiscutiblement unitari, continu i simultani. Dins d'aquest paradigma s'enquadren l'escola de l'ésser humà unitari i l'escola del caring. ESQUEMA Escoles del paradigma de la transformació Escola de l'ésser humà unitari Aquesta escola intenta donar resposta a la pregunta: «A qui van dirigides les cures infermeres?». La seva aportació principal consisteix a desenvolupar la ciència de l'ésser humà unitari.

Escola del caring a) Escola de l'ésser humà unitari b) Escola dels efectes desitjables c) Escola de la interacció d) Escola de l'ésser humà unitari A qui van dirigides les cures Martha Rogers Integritat, ressonància i helicitat Escola del caring Com fan les infermeres el que fan Jean Watson Procés intersubjectiu cos-ànima- esperit Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 7 Fotografia de la teoritzadora Martha Rogers. Sota aquesta mirada, la salut es defineix com la realització contínua d'un mateix com a ésser unitari. Un tret distintiu d'aquesta visió és que la malaltia està integrada en la salut, i no pas considerada com una entitat aïllada o oposada a ella.

En el model formulat per Martha Rogers (1914-1994), la infermera no actua «sobre» el pacient, sinó que actua junt amb la persona, de manera participativa per promoure el seu benestar en qualsevol context i facilitar l'actualització del seu màxim potencial vital. La relació dinàmica entre la persona i el seu entorn es regeix per tres principis fonamentals: Principi d'integritat: fa referència a la continuïtat mútua i indissociable entre el camp humà i el camp del seu entorn. Principi de ressonància: expressa la variabilitat constant dels patrons d'ona entre l'ésser humà i el medi. Principi d'helicitat: descriu la naturalesa contínua, innovadora i imprevista de l'evolució humana i ambiental.

COMPROVA-HO 11 Com concep la relació entre salut i malaltia l'escola de l'ésser humà unitari de Martha Rogers? Escola del caring L'escola del caring formula la pregunta metodològica: «Com les infermeres fan el que fan?», situant la cura humanitzada al centre mateix de la disciplina. El concepte central de caring comprèn: Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 8 Un conjunt d'accions que capaciten les professionals per descobrir de manera subtil els senyals de millora o empitjorament de la persona atesa. Una actitud de suport que facilita l'ajuda tot respectant els valors, les creences, la cultura i l'estil de vida de cadascú. Fotografia de la teoritzadora Jean Watson.

En la proposta teòrica de Jean Watson (1940), la infermeria es defineix a través d'un procés intersubjectiu d'humà a humà, recolzat en un compromís ferm amb el caring com a ideal moral fonamentat en coneixements sòlids. Element clau de Watson Descripció del procés Camp fenomenològic L'espai d'experiència subjectiva on la infermera entra per percebre i sentir el viscut per l'altre. Harmonia integral Objectiu d'ajudar l'usuari a assolir la màxima harmonia possible entre cos, ànima i esperit. Exteriorització emocional Resposta mútua que permet a la persona exterioritzar lliurement pensaments i sentiments.

Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 9 ERROR FREQÜENT Confondre la pregunta «Com fan el que fan?» en l'escola de la interacció i en l'escola del caring. Mentre que la interacció (Peplau) s'enfoca en el procediment i les fases del vincle terapèutic interpersonal, el caring (Watson) l'entén com un compromís moral profund, intersubjectiu i orientat a l'harmonia entre cos, ànima i esperit. IDEES CLAU El paradigma de la transformació concep la persona com una totalitat unitària contínua i indivisible. L'escola de l'ésser humà unitari (Rogers) respon a qui es dirigeixen les cures integrant la malaltia dins de la salut.

Rogers formula tres principis essencials d'interacció amb l'entorn: integritat, ressonància i helicitat. L'escola del caring (Watson) defineix la cura com un procés intersubjectiu d'humà a humà. Watson cerca l'harmonia entre cos, ànima i esperit penetrant en el camp fenomenològic de la persona. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quins tres principis regulen el model de cures de Martha Rogers en la interacció de la persona amb el seu entorn? 13. Segons Jean Watson, entre quines tres dimensions humanes busca la infermera aconseguir la màxima harmonia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Com concep la malaltia l'escola de l'ésser humà unitari? 15.

Quin principi del model de Rogers descriu la naturalesa contínua i imprevisible de l'evolució humana? 16. Quina teoritzadora desenvolupa el concepte del caring com un ideal moral intersubjectiu? Com una absència absoluta de benestar a) Com un trencament causat per l'entorn b) Com una fallada biològica aïllada c) Com un procés integrat en la salut d) Helicitat a) Homeostàsia b) Ressonància c) Integritat d) Martha Rogers a) Virginia Henderson b) Jean Watson c) Callista Roy d) Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 10 17. A quin concepte es refereix Watson quan la infermera percep i sent el món viscut pel pacient?

3 Resum per repassar Paradigma de la integració Agrupa les escoles que analitzen les necessitats de la persona, la relació terapèutica i els resultats desitjats en la recerca de l'equilibri. Concepte o Model Definició i característiques essencials Escola de les necessitats Respon a «Què fan les infermeres?», focalitzant-se en cobrir necessitats fonamentals i capacitar l'autocura. Model de Virginia Henderson Defineix la infermeria com assistir, ajudar i acompanyar la persona per aconseguir la independència, la salut i l'autonomia. Escola de la interacció Respon a «Com ho fan les infermeres?», articulant la cura com un procés interactiu d'ajuda terapèutica.

Model d'Hildegard Peplau Procés interpersonal i terapèutic per al desenvolupament personal estructurat en quatre fases: orientació, identificació, aprofitament i resolució. Escola dels efectes desitjables Respon a «Per què fan el que fan?», centrada en aconseguir l'estabilitat, l'equilibri, l'homeostàsia o preservar l'energia. Model de Sor Callista Roy Promou l'adaptació de la persona mitjançant mecanismes innats i adquirits en quatre modes: fisiològic, autoconcepte, funció del rol i interdependència, responent a estímuls focals, contextuals i residuals. Paradigma de la transformació Concep l'ésser humà com un tot unitari indivisible en interacció contínua i mútua amb el seu entorn.

Concepte o Model Definició i característiques essencials Escola de l'ésser humà unitari Respon a «A qui van dirigides les cures?», desenvolupant la ciència on la salut és la realització contínua com a ésser unitari i la malaltia està integrada en la salut. Model de Martha Rogers Actuació conjunta amb la persona regida per tres principis d'interacció amb l'entorn: integritat, ressonància i helicitat.

Camp fenomenològic a) Principi d'integritat b) Mode d'autoconcepte c) Fase d'orientació d) Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 11 Concepte o Model Definició i característiques essencials Escola del caring Respon a «Com fan el que fan?», entenent la cura com a reconeixement subtil de canvis i suport respectuós amb els valors i la cultura. Model de Jean Watson Procés intersubjectiu d'humà a humà i ideal moral que busca l'harmonia entre cos, ànima i esperit entrant en el camp fenomenològic de l'usuari. Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 12 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Pot centrar-se en cobrir necessitats i fomentar l'autocura, en establir un procés interpersonal d'ajuda, o bé en buscar resultats específics com l'adaptació i l'equilibri. 2. Respon a «Què fan les infermeres?», centrant-se en la satisfacció de les necessitats fonamentals de la persona i en la promoció de les seves autocures. 3. Són la fase d'orientació, la fase d'identificació, la fase d'aprofitament i la fase de resolució. 4. Ha de clarificar els seus valors, utilitzar la seva persona com a instrument terapèutic i comprometre's en la cura. 5. Són els estímuls focals, els estímuls contextuals i els estímuls residuals. 6. c) Què fan les infermeres?.

L'escola de les necessitats s'interessa específicament per determinar què fan les infermeres en la seva pràctica professional. 7. c) Fase d'aprofitament. La fase d'aprofitament o explotació és aquella en què el pacient extreu el benefici terapèutic de la relació. 8. d) Mode energètic. Els quatre modes de Roy són: fisiològic, autoconcepte, funció del rol i interdependència. 9. c) Escola dels efectes desitjables. L'escola dels efectes desitjables pretén restablir l'equilibri, l'estabilitat homeostàtica o conservar l'energia. 10. Sí; el paradigma de la transformació proposa entendre la persona com un tot unitari inseparable del seu entorn, on cos, ment i esperit coexisteixen en harmonia. 11.

Concep la salut com una realització contínua com a ésser unitari, on la malaltia no és un oposat sinó que es troba plenament integrada en la salut. 12. Els principis d'integritat, ressonància i helicitat. 13. Busca la màxima harmonia entre cos, ànima i esperit. 14. d) Com un procés integrat en la salut. Dins d'aquesta escola, la malaltia no és contrària a la salut, sinó que es troba plenament integrada en ella. 15. a) Helicitat. El principi d'helicitat reflecteix el canvi continu, innovador i probabilístic entre l'ésser humà i el seu entorn. 16. c) Jean Watson. Jean Watson concep el caring com una relació intersubjectiva d'humà a humà i un ideal moral. 17. a) Camp fenomenològic.

La infermera accedeix al camp fenomenològic de l'usuari per connectar amb la seva vivència interna. Paradigmes i escoles de pensament en infermeria 13