Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES TEÒRIQUES DE LA INFERMERIA Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Bases Teòriques de la Infermeria: etapes de Collière, institucions medievals, Kaiserswerth, tecnificació al s. XX i teories dels anys 60.

APREN.AI Índex 1 Concepte de cuidar, factors condicionants i etapes històriques Diferència conceptual entre tenir cura i infermeria La divisió sexual del treball i el rol de la dona Factors que determinen l'evolució de la infermeria Les quatre etapes de les cures segons Françoise Collière 2 La infermeria a l'Edat Mitjana: cristianisme, institucions i ordes Influència del cristianisme primitiu Primeres figures i agrupacions cristianes de cura Context sociosanitari de l'Edat Mitjana La resposta assistencial i els hospitals medievals Ordes de la Baixa Edat Mitjana i les Ordinacions de Santa Creu 3 L'Edat Moderna: revolució científica, període fosc i inici de la reforma La transformació social i l'avenç del coneixement mèdic El període fosc de la infermeria La restauració: les Diaconesses de Kaiserswerth 4 La infermeria al segle XX: tecnificació, associacionisme i disciplina teòrica La primera meitat del segle XX: de les tasques alienes a la tecnificació Naixement de l'associacionisme professional Factors clau en l'avanç de la segona meitat del segle XX Naixement de la disciplina infermera als anys 60 5 Resum per repassar Fonaments i etapes de les cures Infermeria medieval i organització institucional Edat Moderna i segle XX Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 1 1 Concepte de cuidar, factors condicionants i etapes històriques EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte universal de tenir cura respecte a la professió d'infermeria. Explicar l'impacte de la divisió sexual del treball en el rol de les cuidadores. Identificar les quatre etapes de l'evolució de les cures proposades per Collière. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què es diu que l'acte de cuidar té milers d'anys d'història, però la infermeria com a professió remunerada tot just un segle?

L'activitat de vetllar per la vida neix amb la mateixa existència de la humanitat. Convé distingir amb claredat dos termes que sovint s'utilitzen com a sinònims però que tenen arrels i significats diferents: l'acte de tenir cura i la infermeria com a professió regulada. Diferència conceptual entre tenir cura i infermeria L'acte de tenir cura és una funció universal i primària destinada a garantir la continuïtat de la vida, el desenvolupament de l'espècie i la supervivència davant de les adversitats. Inicialment no constituïa cap ofici ni ofici remunerat, sinó un suport mutu bàsic per a cobrir necessitats fonamentals.

Per contra, la infermeria és la disciplina institucionalitzada vinculada històricament als hospitals i a l'atenció dels malalts. A l'edat mitjana (segle XI), el terme s'utilitzava per designar els espais monàstics o hospitalaris on s'acollia als malalts. La seva consolidació com a professió remunerada es produeix l'any 1915, moment en què s'aprova a l'Estat espanyol el títol que reconeix oficialment la professió després d'una formació reglada prèvia.

La divisió sexual del treball i el rol de la dona Des dels orígens de la civilització, la resposta a les necessitats de supervivència va establir una clara separació de tasques segons el gènere: Homes: assumien les activitats de combat, vigilància activa i defensa per allunyar o combatre l'amenaça de la mort. Dones: s'encarregaven del manteniment de la llar, la promoció i continuïtat de la vida biològica i les cures lligades a la fecunditat.

Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 2 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Supervivència del grup Necessitat primària de subsistir Divisió sexual del treball en les cures primitives Homes Lluitar, vigilar i allunyar la mort Dones Cura lligada a la vida i la fecunditat Aquesta distribució inicial ha condicionat la consideració social de les cures al llarg del temps, passant per diverses etapes de gènere: Període històric Rol social associat a la cuidadora Tasca principal Orígens fins a l'Edat Mitjana Dona cuidadora en l'àmbit de la llar Supervivència del grup familiar i fecunditat Final de l'Edat Mitjana fins al s. XIX / principis s.

XX Dona consagrada / religiosa Caritat, expiació i atenció espiritual Principis del s. XX fins a finals dels anys 60 Auxiliar mèdica supeditada al metge Aplicació de tècniques i compliment de deures morals Factors que determinen l'evolució de la infermeria El progrés de la cura sanitària no és aïllat; respon a dos grans tipus de condicionants: COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència fonamental entre l'acte de tenir cura i la professió d'infermeria?

Les quatre etapes de les cures segons Françoise Collière L'autora Françoise Collière va estructurar la trajectòria històrica de les atencions de salut en quatre grans fases, mostrant com cuidar és un concepte molt més ampli que no pas simplement curar: Factors indirectes: circumstàncies socials, estructures polítiques, dinamismes econòmics i moviments religiosos dominants a cada època. 1 Factors específics: la concepció dominant de salut i malaltia, la consideració social de la persona malalta, el reconeixement de les dones a la societat i el grau de desenvolupament del coneixement científic (per exemple, la comprensió del cor com a bomba impulsora no es va consolidar fins al segle XIX).

2 Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 3 PROCÉS Etapes de les cures segons F. Collière 1 Etapa domèstica Prehistòria i civilitzacions antigues 2 Etapa vocacional Edat mitjana sota influència religiosa 3 Etapa tècnica Edat moderna i avenços científics 4 Etapa professional Edat contemporània i disciplina científica ERROR FREQÜENT Confondre l'etapa domèstica amb l'etapa vocacional. Recorda que l'etapa domèstica abasta la prehistòria i les civilitzacions antigues dins l'entorn de la família, mentre que l'etapa vocacional s'inicia amb el cristianisme i caracteritza l'Edat Mitjana sota una motivació religiosa i d'ajuda caritativa.

IDEES CLAU Tenir cura és una necessitat inherent a la supervivència, mentre que la infermeria és la pràctica reglada i professional. A l'Estat espanyol, el títol professional d'infermeria amb remuneració i formació prèvia es va establir oficialment el 1915. La divisió sexual primitiva va assignar als homes la lluita contra la mort i a les dones el manteniment de la vida i la fecunditat. Segons Collière, les cures han transitat per quatre etapes: domèstica, vocacional, tècnica i professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin any es reconeix oficialment a Espanya el títol d'infermeria com a professió regulada amb remuneració? 4.

Quines quatre etapes històriques va descriure Françoise Collière per a l'evolució de les cures? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. En quin període situa Collière l'etapa vocacional de les cures? A l'antiguitat clàssica a) A l'edat mitjana b) A la prehistòria c) A l'edat contemporània d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 4 6. Quin paper s'assignava originàriament a la dona en la divisió sexual del treball? 7. Quin factor específic va limitar la comprensió clínica del cos fins al segle XIX? 8. A partir de quin any s'aprova el títol que oficialitza la professió infermera a l'Estat espanyol?

2 La infermeria a l'Edat Mitjana: cristianisme, institucions i ordes EN ACABAR SABRÀS Relacionar la doctrina cristiana amb la creació d'espais d'acollida per a malalts. Contrastar les condicions sociosanitàries entre l'Alta i la Baixa Edat Mitjana. Reconèixer les diferències entre ordes militars, mendicants i seglars en l'atenció hospitalària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 ¿Per què els primers hospitals medievals s'assemblaven més a un refugi social que a una clínica mèdica? L'expansió del cristianisme marca la fi de l'antiguitat clàssica i transforma de manera radical la mirada cap a la malaltia i la persona desvalguda.

Influència del cristianisme primitiu La nova fe va guanyar terreny en el marc de l'Imperi Romà: l'any 313 l'Emperador Constantí va proclamar l'Edicte de Milà, instaurant la llibertat religiosa, i l'any 392 l'Emperador Teodosi va prohibir els cultes pagans. Entre els segles VI i VII, el model monacal es va estendre per la península Ibèrica. El pensament cristià va introduir una concepció revolucionària: tots els éssers humans comparteixen la mateixa dignitat davant de Déu, fet que va impulsar la protecció d'orfes, pobres, dones i malalts. La visió de la persona responia al dualisme platònic de cos i ànima.

Es concebia Déu (Jahvè) com el veritable sanador, i la malaltia sovint s'interpretava com una conseqüència del pecat. Per tant, l'atenció perseguia tant consolar el cos com salvar l'ànima i expiar les pròpies culpes mitjançant la caritat cristiana.

Defensar el grup de les feres a) Mantenir la vida i la fecunditat b) Gestionar els primers hospitals c) Realitzar cures quirúrgiques d) La manca de coneixements anatòmics bàsics a) La desaparició de la medicina grega b) La manca d'hospitals religiosos c) La prohibició dels gremis d) 1899 a) 1948 b) 1869 c) 1915 d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 5 Primeres figures i agrupacions cristianes de cura Durant els primers segles, les dones van assumir un protagonisme central en l'assistència domiciliària i comunitària: Diaconesses: dones (habitualment solteres o vídues) que, provinents de l'arrel grega diakonein (servir), visitaven malalts i necessitats a domicili i col·laboraven en baptismes.

Febe és considerada la primera diaconessa i primera infermera visitadora de la història. Matrones romanes: dones patrícies convertides a la nova fe (com ara Paula, Fabiola i Marcel·la) que van destinar el seu patrimoni i residències per establir espais d'acollida de malalts. Germanor dels Parabolani: associació masculina dedicada a l'atenció directa dels malalts greus. Xenodoquis: albergs d'hospitalitat fundats a partir de les cases de les matrones; el creat per sant Basili de Cesarea (s. IV) a Àsia Menor en fou el màxim exponent. COMPROVA-HO 10 Quin paper va desenvolupar Febe en la història de la cura comunitària?

Context sociosanitari de l'Edat Mitjana L'Edat Mitjana (des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 d.C. fins a mitjan segle XV) es divideix en dues grans etapes amb situacions epidemiològiques oposades: Alta Edat Mitjana (s. V - X) Baixa Edat Mitjana (1000 - 1500) Decadència per invasions bàrbares i feudalisme. Període de pau, recuperació urbana i naixement dels gremis. Fort descens demogràfic. Gran creixement de població a les ciutats. Retir als monestirs com a refugis de cultura. Fundació de les universitats (regulació de la medicina) i creuades (1026-1291). Aquest creixement urbà va comportar greus problemes de salut pública.

Les ciutats mancaven de xarxes de clavegueram i aigua potable, i la higiene personal era gairebé inexistent. Les peregrinacions, les croades i la desnutrició van propagar epidèmies devastadores com la lepra, la verola i, especialment, la pesta negra (1348-1350), que va segar la vida de 25 milions de persones a Europa. La resposta assistencial i els hospitals medievals Davant les epidèmies, la població fugia i s'aïllaven els afectats; molts metges abandonaven les poblacions. Van ser els ordes religiosos els qui van mantenir l'atenció continuada per vocació espiritual.

Durant l'Alta Edat Mitjana, el saber tradicional de les dones guaridores transmesa de generació en generació va ser perseguit i titllat de bruixeria, passant les cures a mans de persones eclesiàstiques. Els primers hospitals van néixer en monestirs benedictins al llarg de rutes com el Camí de Sant Jaume (Roncesvalles, Estrella, s. VII-IX). Posteriorment es van crear hospitals a les ciutats sota l'empara reial i nobiliària: Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 6 Primers referents: Hospital de Sant Basili el Gran a Cesarea (segle IV), Hospital de Santo Spirito a Roma (segles VI-VII) i el Gran Hospital de Mèrida (segle VI).

A Catalunya i la Península: hospitals com l'Hospital d'en Guiart o el de Santa Creu i Santa Eulàlia (s. XI-XII), i més endavant l'Hospital de la Santa Creu a Barcelona. Cap al 1500 hi havia més de 100 hospitals a la península Ibèrica, amb registres d'activitat cuidadora a 32 d'ells (segons C. Domínguez). Aquests centres complien una triple missió: la beneficència i caritat, la justícia social per oferir assistència corporal, i l'aïllament social de col·lectius incòmodes (orfes, rodamons i malalts infecciosos) per evitar el contagi.

L'atenció era oferta les 24 hores per monjos, monges, hospitaleres i serverentes, oferint una atenció centrada en el confort elemental: llit, calor, higiene bàsica, alimentació i oració. Ordes de la Baixa Edat Mitjana i les Ordinacions de Santa Creu Durant la Baixa Edat Mitjana, la complexitat social va generar noves organitzacions de suport: Ordes militars: originats per les croades (Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, que van erigir l'hospital a La Valeta a Malta; Cavallers de Sant Llàtzer, centrats en la lepra). Van aportar a la infermeria la uniformitat, l'obediència, l'estructura jeràrquica i el rang organitzatiu.

Ordes mendicants: predicaven la pobresa evangèlica (franciscans, agustins, dominics) i van incorporar seglars laics dedicats a les cures, destacant figures com santa Isabel d'Hongria i santa Isabel de Portugal. Ordes seglars: comunitats de ciutadans sense vots monàstics solemnes que atenien orfes i malalts a domicili o en petits centres (com els Germans de Sant Antoni o Antonins), iniciant la secularització assistencial. Gremis: associacions professionals que protegien els seus afiliats, finançant metges, cobrint despeses farmacèutiques i creant hospitals propis.

A Catalunya destaca la redacció de les Ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un document fonamental que recull per escrit les primeres normes sobre la gestió i distribució de la tasca infermera hospitalària. PER RECORDAR-HO L'orde militar aporta a la infermeria la disciplina (jerarquia, rang, uniforme), mentre que l'orde mendicant hi aporta la proximitat comunitària i la incorporació dels laics a la tasca cuidadora. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 7 ESQUEMA Organitzacions cuidadores a la Baixa Edat Mitjana IDEES CLAU El cristianisme va equiparar la dignitat de tota persona, fent de la caritat l'eix de l'assistència corporal i espiritual.

Les matrones romanes i les diaconesses van fundar les primeres institucions d'acollida (xenodoquis) i atenció domiciliària. L'hospital medieval complia finalitats caritatives, de protecció bàsica i d'aïllament per protegir la comunitat d'epidèmies. Els ordes militars van llegar a la infermeria estructures d'obediència, rang i uniformitat. Les Ordinacions de l'Hospital de Santa Creu representen un dels primers codis escrits d'organització infermera a Catalunya. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins tres objectius principals complien els hospitals medievals? 12. Quina influència estructural van deixar els ordes militars a la infermeria? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 13. Quina figura històrica és considerada la primera diaconessa i infermera visitadora? Ordes Militars Jerarquia, rang i uniformitat Cavallers de St. Joan Hospital a La Valeta (Malta) Cavallers de St. Llàtzer Cura dels leprosos Ordes Mendicants Retorn a la pobresa i voluntaris laics Ordes Seglars Grups de ciutadans sense vots religiosos Germans Antonins Cures domiciliàries i casetes Gremis i Cofraries Ajuda mútua finançada per artesans Santa Isabel d'Hongria a) Marcel·la b) Febe c) Fabiola d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 8 14. Quin impacte va tenir l'Edicte de Milà de l'any 313? 15.

Quin ordre militar es dedicava específicament a la cura de malalts de lepra? 16. Quina aportació rellevant van fer les Ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu? 3 L'Edat Moderna: revolució científica, període fosc i inici de la reforma EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes sociopolítiques del període fosc de la infermeria a l'Europa protestant. Distingir els àmbits d'actuació de metges i barbers-cirurgians a l'Edat Moderna. Descriure les característiques del programa formatiu de Kaiserswerth com a precedent clau. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què un període de gran avenç en instruments mèdics com l'Edat Moderna va coincidir amb la pitjor crisi d'atenció infermera de la història?

Els segles XVI i XVII marquen l'arribada del Renaixement, un període de canvis radicals en la filosofia, l'art i la visió del món físic que paradoxalment va conduir la infermeria a la seva etapa més crítica. La transformació social i l'avenç del coneixement mèdic Durant aquests segles s'inicia el pensament humanista, situant l'ésser humà al centre del coneixement i restant poder absolut a l'Església. figures intel·lectuals com Galileu, Copèrnic, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel o Rembrandt simbolitzen l'eclosió científica i artística. Amb el creixement del capitalisme i de la burgesia, es creen grans nuclis urbans que arrosseguen greus dèficits higiènics i instal·lacions sanitàries precàries.

La prohibició dels ritus pagans a) La clausura dels xenodoquis b) La fundació del primer hospital de Mèrida c) La concessió de llibertat religiosa d) Germans Antonins a) Orde de Sant Domènec b) Cavallers de Sant Llàtzer c) Hospitalaris de Sant Joan d) La creació del títol d'infermeria el 1915 a) La invenció del mètode antisèptic b) Primeres normes escrites d'organització infermera c) La prohibició de l'atenció als laics d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 9 En l'àmbit assistencial, la medicina experimenta una empenta cabdal gràcies al mètode científic i al coneixement anatòmic.

Apareixen els primers models funcionals del cos i nous instruments de mesura com ara l'estetoscopi, la valoració per percussió i el rellotge de pols. Aquesta pràctica es divideix segons la classe social: Metges acadèmics: formats a les universitats, atenien de manera exclusiva les elits socials. Barbers-cirurgians: atenien les classes populars i pobres mitjançant tècniques manuals i sagnies. Malalts mentals: continuaven sotmesos a tractes inhumans i desatenció sistemàtica. El període fosc de la infermeria La Reforma protestant del segle XVI va fragmentar el mapa religiós entre països catòlics i països reformats (luterans i anglicans amb Enric VIII a Anglaterra).

Als països protestants es van clausurar els convents i monestirs, confiscant-ne les terres i propietats. DEFINICIÓ El període fosc de la infermeria és l'etapa compresa entre la dissolució de les institucions religioses assistencials al segle XVI i mitjan segle XIX, caracteritzada per la desaparició de la motivació vocacional i una extrema degradació del servei hospitalari. A Anglaterra i el nord d'Europa, la dissolució dels ordes religiosos va deixar els hospitals sense personal per a cuidar. Per cobrir les vacants es va contractar personal sense preparació, sovint considerades dones de baixa extracció social que acceptaven aquestes tasques per manca d'ingressos.

Les condicions hospitalàries van esdevenir deplorables i la imatge pública de la cuidadora es va deteriorar greument. COMPROVA-HO 18 Quina relació hi ha entre la Reforma protestant i l'anomenat període fosc de la infermeria? La restauració: les Diaconesses de Kaiserswerth Com a reacció a aquesta degradació, a mitjan segle XIX va sorgir a Alemanya la primera iniciativa moderna per professionalitzar l'atenció infermera: l'Institut de les Diaconesses de Kaiserswerth.

Aspecte formatiu Característiques del programa a Kaiserswerth Durada dels estudis 3 anys lectius complets Modalitat d'aprenentatge Combinació equilibrada de classes teòriques i estades pràctiques Continguts curriculars Coneixements de farmacèutica, principis ètics i doctrina religiosa Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 10 Aspecte formatiu Característiques del programa a Kaiserswerth Àmbits d'actuació Rotació per diferents serveis hospitalaris i atenció a la llar Aportació pedagògica Notes formatives redactades per l'esposa del pastor Fliedner, considerades les primeres instruccions escrites per una dona per a l'ensenyament infermer ERROR FREQÜENT Creure que el període fosc de la infermeria es va produir per igual a tota Europa.

Va afectar amb especial cruesa els països protestants arran del tancament d'ordes monàstics hospitalaris, mentre que als països catòlics la continuïtat dels ordes religiosos va mitigar la desaparició sobtada de personal. CRONOLOGIA Evolució cap a la reforma formativa moderna IDEES CLAU El Renaixement va impulsar la ciència mèdica (estetoscopi, rellotge de pols, anatomia) mentre persistia una divisió classista entre metges i barbers-cirurgians. La Reforma protestant va clausurar monestirs, desembocant a Anglaterra i al nord d'Europa en l'anomenat període fosc de la infermeria.

El període fosc es caracteritza per una atenció als malalts degradada, duta a terme per personal desmotivat i sense formació. L'escola de diaconesses de Kaiserswerth (Alemanya) va suposar la primera recuperació pedagògica mitjançant un pla d'estudis de tres anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quins nous instruments van aparèixer amb el mètode científic a l'Edat Moderna per valorar el cos humà? 20. Quant durava el programa de formació de les diaconesses de Kaiserswerth i què combinava?

Segles XVI- XVII Revolució científica i avenços mèdics Reforma protestant Dissolució d'ordes i inici del període fosc Kaiserswerth (s.XIX) Programa d'estudis de 3 anys per a diaconesses Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin grup atenien habitualment els barbers-cirurgians a l'Edat Moderna? 22. On va tenir major intensitat el període fosc de la infermeria? 23. Quin rol rellevant va tenir l'esposa del pastor Fliedner a Kaiserswerth? 24. Quina matèria formava part del currículum de Kaiserswerth juntament amb l'ètica i les pràctiques?

4 La infermeria al segle XX: tecnificació, associacionisme i disciplina teòrica EN ACABAR SABRÀS Identificar el procés de tecnificació de les tasques d'infermeria durant la dècada dels 40. Enumerar les principals associacions professionals internacionals i les seves dates de fundació. Explicar la transició de l'ofici d'infermeria cap a la disciplina teòrica dels anys 60. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 ¿Per què l'accés a la formació universitària a mitjan segle XX va ser indispensable perquè la infermeria fos reconeguda com a ciència pròpia?

Al llarg del segle XX, els conflictes bèl·lics internacionals, els nous marcs jurídics i el desenvolupament científic van transformar la infermera tradicional en una professió qualificada i autònoma.

La primera meitat del segle XX: de les tasques alienes a la tecnificació La professió va viure dues etapes de ràpida transició durant les primeres dècades: Les classes socials baixes i pobres a) L'alta noblesa urbana b) Exclusivament als leprosos c) Només membres de la cort reial d) Al sud d'Itàlia i Grècia a) Als països de tradició catòlica b) A la península Ibèrica c) Als països protestants com Anglaterra d) Va fundar l'Organització Mundial de la Salut a) Va redactar els primers apunts escrits per una dona per ensenyar infermeria b) Va aprovar el decret de 1915 c) Va inventar l'estetoscopi clínic d) Mètodes de cirurgia avançada a) Tècniques de camp de batalla b) Llatí i grec clàssic c) Coneixements farmacèutics d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 12 Període Característiques de la pràctica Activitats habituals Abans dels anys 30 Molt poques infermeres graduades; cures delegades a estudiants.

Tendes a assumir tasques alienes: fregar terres, rentar equipament i cura rutinària sense autonomia. Dècada dels anys 40 Incorporació de procediments complexos a quiròfans, paritoris i ambulatoris. Determinació de la pressió arterial (TA), aspiracions, transfusions, administració d'oxigenoteràpia i injeccions. Aquest gir va donar lloc al concepte d'infermera tecnificada: la introducció d'aparatologia sofisticada i de tractaments mèdics avançats va canviar radicalment la dinàmica assistencial als hospitals.

Naixement de l'associacionisme professional Des de finals del segle XIX, les treballadores van veure la necessitat d'agrupar-se per defensar els seus interessos, millorar els plans educatius i consolidar la seva identitat corporativa davant de la societat: ANA (American Nurses Association): constituïda als Estats Units l'any 1869. CIE (Consell Internacional d'Infermeres): fundat l'any 1899, pioner a escala planetària. CNA (Canadian Nurses Association): creada al Canadà el 1908. COMPROVA-HO 26 Quina transformació fonamental van experimentar les funcions de la infermera entre els anys previs a 1930 i la dècada de 1940?

Factors clau en l'avanç de la segona meitat del segle XX Després de la Segona Guerra Mundial, es van produir esdeveniments decisius que van canviar el model de prestació sanitària: Fundació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): proposada el 22 de juliol de 1946 i ratificada oficialment el 7 d'abril de 1948 (Espanya hi ingressa el 1951). El seu objectiu d'assolir el màxim nivell de salut per a tothom va implicar definir la salut de forma integral, donar prioritat a la promoció i a la prevenció, i replantejar el perfil professional d'infermeria.

1 Declaració Universal dels Drets Humans (1948): el principi de dignitat i igualtat sense biaixos de gènere, ètnia o religió va obligar a estructurar unes cures integrals orientades a l'ésser humà com un tot. 2 Consolidació dels sistemes sanitaris públics: sorgits inicialment a finals del segle XIX a Alemanya per protegir la salut obrera, es van convertir en xarxes assistencials integrals. 3 Reforma educativa: la divulgació de l'informe Brown (impulsat pel National Nursing Council for War Service) va denunciar les mancances de les escoles hospitalàries i va forçar la integració de la infermeria a la Universitat.

Als Estats Units es van implantar les llicenciatures i doctorats a partir dels anys 50. 4 Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 13 Naixement de la disciplina infermera als anys 60 Amb l'arribada dels anys 60 als Estats Units, autores teòriques de referència com Lydia Hall, Virginia Henderson o Hildegard Peplau van liderar un moviment per fonamentar la pròpia ciència de les cures. Es va passar de complir indicacions purament mèdiques a desenvolupar models de cures propis i un cos de coneixement científic independent, situant la infermeria com a disciplina autònoma de coordinació continuada les 24 hores del dia.

ERROR FREQÜENT Confondre l'avanç tecnològic dels anys 40 amb la consolidació de la disciplina infermera dels anys 60. Als anys 40 la professió s'hipertecnifica sota supervisió mèdica; als anys 60 és quan s'independitza teòricament gràcies a l'elaboració de models de cures propis (Henderson, Peplau, Hall).

PROCÉS Evolució cap a la disciplina científica (segle XX) 1 Abans dels anys 30 Tasques de neteja i cures a càrrec d'estudiants 2 Anys 40 Infermera tecnificada (TA, oxigen, transfusions) 3 Anys 50 Arribada a la universitat (Informe Brown) 4 Anys 60 Models propis de cures (Henderson, Peplau, Hall) IDEES CLAU Durant la dècada dels anys 40 la infermera esdevé un agent tecnificat a causa del domini de tècniques avançades (TA, transfusions, oxigen). L'associacionisme (CIE el 1899, ANA el 1869, CNA el 1908) va néixer per reclamar formació reglada i reconeixement laboral.

L'Informe Brown va impulsar l'entrada de la infermeria a les universitats americanes amb títols de llicenciatura i doctorat als anys 50. La fundació de l'OMS i la Declaració de Drets Humans (1948) van imposar la necessitat de cures integrals. Als anys 60, figures com Henderson, Hall i Peplau van consolidar la disciplina infermera a partir de marcs conceptuals propis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quin any es va aprovar oficialment l'OMS i en quin any s'hi va incorporar l'Estat espanyol? 28. Quines autores van encapçalar el moviment teòric dels anys 60 als Estats Units per definir les bases del coneixement infermer?

Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina associació professional infermera es va fundar l'any 1899? 30. Quin informe va destapar deficiències formatives impulsant els estudis universitaris d'infermeria? 31. En quina dècada s'introdueixen als hospitals tècniques com les transfusions o el control de la pressió arterial? 32. Quan es va ratificar la constitució de l'Organització Mundial de la Salut? 5 Resum per repassar Fonaments i etapes de les cures Concepte Què és Tenir cura Acte humà universal no remunerat enfocat a cobrir les necessitats bàsiques i garantir la supervivència de l'espècie.

Infermeria Disciplina institucionalitzada i professió retribuïda vinculada als hospitals; reconeguda oficialment amb títol a Espanya el 1915. Divisió sexual del treball Assignació ancestral de la defensa i lluita contra la mort als homes, i del manteniment vital i fecunditat a les dones. Etapa domèstica (Collière) Fase centrada en la cura familiar i de supervivència durant la prehistòria i les primeres civilitzacions. Etapa vocacional (Collière) Fase medieval fortament condicionada pel cristianisme, la caritat i l'expiació espiritual a través de l'atenció al desvalgut.

El Consell Internacional d'Infermeres (CIE) a) L'American Nurses Association (ANA) b) L'Organització Mundial de la Salut (OMS) c) L'Associació Canadenca d'Infermeres (CNA) d) Informe Nightingale a) Ordinacions de Santa Creu b) Edicte de Milà c) Informe Brown d) A la fi del segle XIX a) Abans de 1915 b) En la dècada dels anys 40 c) Als anys 60 amb els nous models d) El 7 d'abril de 1948 a) L'any 1951 b) El 22 de juliol de 1946 c) L'any 1960 d) Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 15 Concepte Què és Etapa tècnica (Collière) Fase lligada a la lluita contra la malaltia i al desenvolupament tecnològic i mèdic iniciat a l'Edat Moderna.

Etapa professional (Collière) Fase contemporània en què la cura es constitueix com a ciència, disciplina autònoma i professió universitària. Infermeria medieval i organització institucional Concepte Què és Diaconesses Dones ordenades solteres o vídues que exercien atenció als malalts a domicili; Febe és reconeguda com la primera d'elles. Matrones romanes Patrícies convertides (Paula, Fabiola, Marcel·la) que van finançar i cedir palaus per transformar-los en hospitals. Xenodoquis Albergs d'acollida per a pelegrins, pobres i malalts sorgits amb el cristianisme, com el de sant Basili a Cesarea (segle IV).

Hospital medieval Institució polivalent les 24 hores amb triple funció: beneficència, justícia social i aïllament d'infecciosos per evitar contagis. Ordes militars Confraries creades arran de les croades (Sant Joan, Sant Llàtzer) que van aportar disciplina, uniformitat, rang i jerarquia. Ordes mendicants Comunitats religioses de pobresa evangèlica que van incorporar persones laiques voluntàries a la prestació de cures. Ordes seglars Associacions ciutadanes sense vots monàstics solemnes que van iniciar la secularització de les cures hospitalàries i domiciliàries.

Ordinacions de Santa Creu Normativa escrita pionera a Catalunya sobre l'organització i gestió de l'atenció d'infermeria hospitalària. Edat Moderna i segle XX Concepte Què és Període fosc de la infermeria Decadència assistencial als països protestants arran del tancament de monestirs i l'abandonament de les cures a personal sense instrucció. Diaconesses de Kaiserswerth Institució alemanya que va restablir la formació reglada de tres anys i va produir els primers apunts docents fets per una dona. Infermera tecnificada Model assistencial consolidat als anys 40 arran del domini de tècniques com transfusions, oxigenoteràpia i control de tensió arterial.

Associacionisme professional Creació d'organitzacions corporatives (ANA, CIE, CNA) per defensar la titulació reglada i millorar l'estatus laboral. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 16 Concepte Què és Informe Brown Dictamen als Estats Units que va recomanar la formació universitària de la professió, impulsant graus i doctorats als anys 50. Disciplina infermera (anys 60) Corrent teòric nord-americà (Henderson, Peplau, Hall) que va establir marcs conceptuals propis diferenciant cuidar de curar. Cronologia clau Data Fita històrica 313 Edicte de Milà: l'emperador Constantí instaura la llibertat religiosa a l'Imperi Romà.

392 L'emperador Teodosi prohibeix la celebració de ritus pagans. 1348-1350 Epidèmia de pesta negra a Europa amb un balanç de 25 milions de defuncions. 1869 Constitució de l'American Nurses Association (ANA). 1899 Creació del Consell Internacional d'Infermeres (CIE). 1908 Fundació de la Canadian Nurses Association (CNA). 1915 Reconeixement oficial a Espanya del títol remunerat d'infermeria amb formació prèvia. 1948 Ratificació fundacional de l'OMS (7 d'abril) i Proclamació Universal dels Drets Humans. 1951 Ingrés formal d'Espanya a l'Organització Mundial de la Salut. Dècada de 1950 Implantació de llicenciatures i programes de doctorat als Estats Units arran de l'Informe Brown.

Dècada de 1960 Formulació dels primers models de cures per part de Hall, Henderson i Peplau als Estats Units. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè atendre les necessitats bàsiques per viure és consubstancial a la humanitat, mentre que la titulació oficial i la remuneració professional no es van regularitzar fins al 1915. 2. Tenir cura és una activitat humana universal no remunerada enfocada a la supervivència, mentre que la infermeria és una professió organitzada, amb formació reglada i reconeixement laboral oficial assolit el 1915. 3. L'any 1915. 4. Etapa domèstica, etapa vocacional, etapa tècnica i etapa professional. 5.

b) A l'edat mitjana. L'etapa vocacional correspon a l'edat mitjana, molt marcada pel pensament cristià i la caritat. 6. b) Mantenir la vida i la fecunditat. A la dona se li atribuïen les tasques vinculades al desenvolupament vital i la fecunditat. 7. a) La manca de coneixements anatòmics bàsics. No es coneixia prou bé el funcionament d'òrgans clau com el cor fins al segle XIX. 8. d) 1915. L'any 1915 s'estableix el títol d'infermeria que acredita formació i permet exercir amb sou. 9. Perquè el seu propòsit bàsic era oferir caritat, empara espiritual i aïllament d'individus marginats, limitant-se les atencions mèdiques a cures elementals de confort i alimentació. 10.

Va ser la primera diaconessa reconeguda i la primera infermera visitadora de la història, dedicada a atendre malalts i desvalguts al seu entorn domiciliari. 11. La beneficència solidària (caritat), la justícia social per donar refugi i l'aïllament d'individus infecciosos per contenir malalties. 12. Van introduir l'organització jeràrquica dels serveis, els conceptes de rang, l'ús d'uniforme i la disciplina d'obediència. 13. c) Febe. Febe consta com la primera diaconessa que exercia atenció domiciliària a la comunitat. 14. d) La concessió de llibertat religiosa. Promulgat per Constantí, va reconèixer la llibertat religiosa dins de l'imperi. 15. c) Cavallers de Sant Llàtzer.

L'orde de Sant Llàtzer tenia com a tasca central l'atenció de les persones leproses. 16. c) Primeres normes escrites d'organització infermera. Constitueixen les primeres fonts escrites de regulació i divisió de tasques d'infermeria hospitalàries. 17. Perquè la dissolució dels ordes religiosos als països reformats va buidar els hospitals sense una alternativa formativa pública, degradant les cures a tasques de neteja confiades a persones desqualificades. 18. La clausura de monestirs i l'expulsió dels ordes religiosos en territoris protestants va desmantellar la xarxa assistencial tradicional, obligant a reclutar persones sense cap formació ni vocació per a tenir cura dels hospitals. 19.

L'estetoscopi, el rellotge de pols i la tècnica de percussió. 20. Durava tres anys i combinava coneixements teòrics amb pràctiques clíniques, farmacèutica, ètica i atenció domiciliària. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 18 21. a) Les classes socials baixes i pobres. Mentre que els metges universitaris atenien les elits, els barbers-cirurgians prestaven atenció a la classe pobra. 22. d) Als països protestants com Anglaterra. La supressió dels ordes religiosos per la reforma protestant va desmantellar el personal hospitalari habitual. 23. b) Va redactar els primers apunts escrits per una dona per ensenyar infermeria.

Va elaborar instruccions escrites pioneres per regular i orientar l'ensenyament de les cures per part de dones. 24. d) Coneixements farmacèutics. El programa incloïa farmacèutica, ètica, doctrina religiosa i rotacions per diferents serveis. 25. Perquè va allunyar la disciplina de la simple dependència auxiliar mèdica i va permetre construir teories, marcs conceptuals propis i programes de recerca avançats. 26. Es va passar de desenvolupar tasques alienes de neteja d'estris i terres a assumir procediments tècnics d'alta responsabilitat com el control de pressió arterial, transfusions, injeccions i oxigenoteràpia. 27. Es va ratificar el 7 d'abril de 1948 i Espanya s'hi va incorporar l'any 1951.

28. Lydia Hall, Virginia Henderson i Hildegard Peplau. 29. a) El Consell Internacional d'Infermeres (CIE). El CIE (Consell Internacional d'Infermeres) es va constituir internacionalment l'any 1899. 30. d) Informe Brown. L'Informe Brown als Estats Units va denunciar mancances en la instrucció de les cuidadores i va recomanar el pas a la universitat. 31. c) En la dècada dels anys 40. Durant els anys 40 es va produir una tecnificació intensa amb aquests procediments. 32. a) El 7 d'abril de 1948. Tot i que es va proposar el 1946, la seva ratificació fundacional va tenir lloc el 7 d'abril de 1948. Història i Fonaments Teòrics de la Infermeria: Apunts 19