Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts del Bloc 1 d'Estructura i Funció del SN a la UdL: tipus cel·lulars, medul·la, nervis cranials, reg sanguini cerebral i tècniques histològiques.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la psicobiologia i el problema ment-cervell De la visió clàssica al debat ment-cervell Branques de la neurociència Nivells d'anàlisi i el debat del reduccionisme 2 Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia Distribució cel·lular i doctrina neuronal Morfologia i classificació de les neurones Neuroglia del Sistema Nerviós Central (SNC) Neuroglia del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Organització estructural del teixit nerviós 3 Principis d'organització anatòmica i funcional del sistema nerviós Processament de la informació: flux funcional bàsic Circuits creuats, asimetria i organització de xarxes Especialització cortical i xarxes funcionals Eixos, termes de referència i plans de tall anatòmics 4 Organització de la medul·la espinal i divisions del SNP Divisió general del sistema nerviós Organització interna i segmentària de la medul·la espinal Nervis cranials i la singularitat biològica del nervi òptic Divisions del sistema nerviós autònom i el sistema entèric 5 Meninges, sistema ventricular i vascularització encefàlica Cobertes protectores i espais meníngis Sistema ventricular i dinàmica del líquid cefalorraquidi Vascularització de l'encèfal i polígon de Willis Territoris vasculars i manifestacions clíniques Barrera hematoencefàlica i òrgans circumventriculars 6 Tècniques histològiques i d'estudi neuroanatòmic Microscòpia: òptica davant d'electrònica Fases del processament histològic Mètodes de tinció i anàlisi citoarquitectònica 7 Resum per repassar Epistemologia i nivells d'anàlisi Cèl·lules del sistema nerviós Organització anatòmica i funcional Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 1 Protecció, ventricles i vascularització Tècniques histològiques i microscòpia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 2 1 Introducció a la psicobiologia i el problema ment- cervell EN ACABAR SABRÀS Distingir el plantejament del dualisme clàssic respecte al monisme neurocientífic modern. Diferenciar els objectes d'estudi de les principals branques de la neurociència. Classificar els nivells d'anàlisi utilitzats en la investigació psicobiològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podem saber si un pensament o una emoció són fenòmens immaterials o processos físics?

La psicobiologia aborda l'estudi científic de la conducta com el resultat directe del funcionament del sistema nerviós. Mentre que la psicologia investiga el comportament i les funcions cognitives, la neurociència dissecciona els mecanismes biològics subjacents. ESQUEMA Estructura i Funció del Sistema Nerviós De la visió clàssica al debat ment-cervell La relació entre la cognició i el substrat biològic ha patit una profunda transformació històrica: Antic Egipte: apareix la primera referència escrita a la paraula «cervell» en un papir mèdic, on ja es relacionaven determinades patologies amb afectacions cerebrals.

Grècia clàssica: va sorgir la disputa sobre la seu dels processos mentals entre el cor i l'encèfal. Hipòcrates va argumentar que el cervell és l'origen del pensament i de les emocions, mentre que Galè va proposar la teoria dels esperits («ànimes»), situant l'«esperit animal» o mental al cervell i reservant altres òrgans per a les passions.

Bases i Epistemologia Ment, cervell i disciplines Elements Cel·lulars Neurones i neuroglia Organització del SN Anatomia funcional i medul·la Sistemes de Suport Meninges, líquid i vascularització Tècniques d'Estudi Histologia i mètodes neuroanatòmics Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 3 Renaixement: les necròpsies van impulsar l'anatomia humana. Vesali va situar les capacitats intel·lectuals en el cervell. No obstant això, va persistir una interpretació en què la ment mantenia certa independència del cos físic.

Dualisme cartesià: René Descartes va consolidar el dualisme psicofísic, defensant l'existència d'un cos material mecànic i una ànima immaterial pensant, interconnectats a través de la glàndula pineal. DEFINICIÓ El monisme psicobiològic estableix que els processos mentals no són substàncies independents, sinó el producte directe de l'activitat cerebral i corporal: cap fenomen cognitiu o emocional no existeix fora del substrat físic. COMPROVA-HO 2 Quina troballa clínica va invalidar de manera definitiva la postura dualista sobre la ment i el cervell?

Branques de la neurociència L'anàlisi del sistema nerviós requereix múltiples disciplines complementàries, des de l'estudi anatòmic fins a l'avaluació de la conducta: Disciplina Objecte d'estudi Neuroanatomia Estructura i organització morfològica del sistema nerviós. Neuroquímica Bases químiques i moleculars de l'activitat de les neurones. Neuroendocrinologia Interaccions i regulació mútua entre el sistema nerviós i el sistema endocrí. Neurologia Diagnòstic i tractament mèdic de les patologies del sistema nerviós. Neurofarmacologia Efectes de les substàncies farmacològiques sobre l'activitat neuronal. Neurofisiologia Mecanismes elèctrics i funcionals que regeixen el sistema nerviós.

Neuropsicologia Relació entre l'activitat cerebral i la conducta humana, amb èmfasi en les conseqüències del dany cerebral. Neuroètica Implicacions morals, legals i socials derivades de la recerca sobre el cervell. Dins d'aquest àmbit, autors com Joseph LeDoux han demostrat com circuits cerebrals específics articulen emocions primàries com la por i l'ansietat, considerant-les mecanismes neurològics d'adaptació desenvolupats al llarg de l'evolució.

Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 4 ERROR FREQÜENT Confondre la neurologia (especialitat clínica dedicada a les malalties neurològiques) amb la neuropsicologia (disciplina que avalua els canvis cognitius i comportamentals provocats per lesions o disfuncions cerebrals). Nivells d'anàlisi i el debat del reduccionisme La investigació psicobiològica opera al llarg d'una escala jeràrquica d'organització biològica: La majoria d'aproximacions neurocientífiques adopten una perspectiva reduccionista, que busca explicar fenòmens complexos de l'organisme a través de components d'escala molecular (per exemple, vinculant l'acció de la dopamina a l'estat d'ànim).

No obstant això, la causalitat és bidireccional: intervencions conductuals (com ara la teràpia psicològica) modifiquen de manera efectiva la fisiologia i l'activitat cerebral. COMPROVA-HO 3 En què es distingeix el reduccionisme clàssic de la visió psicobiològica bidireccional? IDEES CLAU La psicobiologia estudia com el cervell i el sistema nerviós produeixen la conducta i els processos cognitius. L'evidència científica descarta el dualisme cartesià: els processos mentals són producte directe de la fisiologia cerebral. El dany cerebral demostra que les alteracions estructurals provoquen dèficits directes en les funcions mentals.

Els nivells d'anàlisi van des de l'escala molecular fins a l'àmbit social en una relació d'influència bidireccional. La investigació de LeDoux evidencia que respostes emocionals com la por sorgeixen de circuits neurològics evolucionats per a la supervivència. Nivell social: interaccions i influències mútues entre individus. 1 Nivell d'individu o òrgan: funcionament integrat de l'encèfal i el comportament observable global. 2 Nivell de teixit: xarxes i conjunts estructurats de regions cerebrals. 3 Nivell cel·lular: característiques i funcionalitat individual de les neurones i cèl·lules glials. 4 Nivell sinàptic: mecanismes de comunicació i transmissió de senyals en la sinapsi.

5 Nivell molecular: molècules bàsiques com neurotransmissors, canals i hormones. 6 Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència fonamental separa el dualisme cartesià del monisme actual? 5. Quina disciplina s'encarrega d'analitzar les repercussions ètiques de la recerca sobre el cervell? 6. Com demostra la teràpia psicològica que l'enfocament reduccionista rígid és incomplet? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin òrgan defensava Hipòcrates com a seu del pensament i les emocions? 8. Quina estructura cerebral va proposar Descartes com a punt d'unió entre cos i ànima? 9.

Quina disciplina investiga les alteracions conductuals causades pel dany cerebral? 10. Quin és l'ordre jeràrquic descendent dels nivells d'anàlisi psicobiològics? 2 Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia EN ACABAR SABRÀS Distingir les proporcions neurona:glia en el conjunt encefàlic, escorça i cerebel. Explicar els postulats de la teoria neuronal de Ramón y Cajal i la polarització dinàmica. Classificar les neurones segons la quantitat de prolongacions, la morfologia i la funció. Comparar les cèl·lules glials del SNC i del SNP segons les seves propietats i funcions.

El fetge a) El cor b) El cervell c) La glàndula pineal d) Glàndula pineal a) Amígdala b) Còrtex cerebral c) Medul·la espinal d) Neurofisiologia a) Neuroanatomia b) Neurologia c) Neuropsicologia d) Social, individu, teixit, cel·lular, sinàptic, molecular a) Individu, social, teixit, cel·lular, molecular, sinàptic b) Social, teixit, individu, cel·lular, sinàptic, molecular c) Molecular, sinàptic, cel·lular, teixit, individu, social d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 6 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Totes les cèl·lules de suport del sistema nerviós tenen el mateix origen que les neurones?

El teixit nerviós està constituït per dos grans llinatges cel·lulars: les neurones, especialitzades en la transmissió electroquímica de la informació, i la neuroglia o cèl·lules glials, que proporcionen suport estructural, metabòlic i immunitari. ESQUEMA Cèl·lules del sistema nerviós Distribució cel·lular i doctrina neuronal L'encèfal humà conté aproximadament 86.000 milions de neurones en el moment del naixement. La quantitat total creix si s'hi afegeixen les poblacions de la medul·la espinal i del sistema nerviós perifèric (SNP).

Aquestes cèl·lules presenten una elevada demanda energètica i requereixen una quantitat notable de lípids per mantenir l'estructura i funcionalitat de les seves membranes. La proporció entre neurones i cèl·lules glials no és homogènia en totes les estructures encefàliques: Regió encefàlica Percentatge de massa cerebral Percentatge del total de neurones Proporció Neurones : Glia Conjunt de l'encèfal 100% 100% 1:1 Escorça cerebral 81% 19% 4:1 Cerebel 10,3% 80,2% 1:4 Resta de l'encèfal 7,9% 0,8% 1:11 El funcionament modern de la neurociència es fonamenta en la teoria neuronal, formulada per Santiago Ramón y Cajal.

Gràcies a l'aplicació del mètode d'impregnació argèntica de Camillo Golgi (per aprofundir en aquesta tècnica, vegeu «Tècniques histològiques i d'estudi neuroanatòmic»), Cajal va demostrar que el sistema nerviós està format per unitats cel·lulars individuals, independents i contigües, rebutjant la hipòtesi reticular d'un sinciti continu.

A més, va establir la llei de la polarització dinàmica, la qual postula un flux unidireccional estricte del senyal: Neurones Unitat elemental de senyalització elèctrica Neuroglia Suport, metabolisme i mielinització Glia del SNC Astròcits, micròglia, oligodendròcits i ependimàries Glia del SNP Cèl·lules de Schwann i satèl·lit Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 7 Esquema de les parts estructurals de la neurona motora. COMPROVA-HO 12 Quina regió conté la major proporció de neurones respecte a la massa cel·lular total de l'encèfal humà?

Morfologia i classificació de les neurones Les neurones es classifiquen sota tres criteris bàsics: el nombre de prolongacions que emergeixen del soma, la seva morfologia específica i el seu paper funcional. Dendrites: branques receptores que recullen els senyals elèctrics procedents d'altres cèl·lules. 1 Soma (cos cel·lular): centre metabòlic que integra els senyals rebuts i desencadena la resposta. 2 Axó: perllongament eferent que transmet el potencial d'acció cap a altres cèl·lules diana. 3 Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 8 Diagrama de neurones bipolar, pseudounipolar i multipolar.

Classificació segons el nombre de prolongacions Bipolars: posseeixen dues prolongacions que s'originen en pols oposats del cos cel·lular: una dendrita principal i un axó. Pseudounipolars: sorgeix una sola prolongació del soma que immediatament es bifurca en dues branques funcionals (una actua de branca perifèrica receptora i l'altra s'estén cap al sistema nerviós central). Multipolars: exhibeixen un axó únic i un gran nombre d'arbres dendrítics sorgint directament del soma; constitueixen la morfologia més abundant. Classificació segons la morfologia cel·lular Motoneurones: neurones multipolars que emeten axons destinats a induir la contracció de la musculatura esquelètica.

Neurones piramidals: tenen un soma triangular o piramidal i envien eferències a zones distants i aïllades de l'escorça cerebral. Cèl·lules de Purkinje: neurones voluminoses amb un arbre dendrític molt desenvolupat en ventall; envien projeccions inhibidores cap als nuclis cerebel·losos profunds i constitueixen l'única via de sortida motora de l'escorça del cerebel. Classificació segons la funció Sensorials: cèl·lules que capten la informació des dels receptors sensorials i la transmeten en sentit aferent cap al sistema nerviós central.

Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 9 Motores: cèl·lules que transmeten ordres motores eferents cap als òrgans efectors, com ara les fibres musculars. Interneurones: neurones de circuit local o de projecció que estableixen connexions entre altres neurones. COMPROVA-HO 13 Quina característica funcional fa singulars les cèl·lules de Purkinje en l'escorça cerebel·losa? Neuroglia del Sistema Nerviós Central (SNC) El terme glia prové del grec i significa «cola» o «pegament», descrites per Pío del Río Hortega en els seus diferents subtipus.

Lluny de ser un mer teixit de farciment passiu, les cèl·lules glials mantenen l'homeòstasi cel·lular, nodreixen les neurones i regulen activament la transmissió sinàptica. Al SNC trobem quatre tipus principals: 1. Astròcits: són les cèl·lules glials més grans i abundants, amb una característica morfologia estrellada. Les seves funcions principals comprenen: Suport mecànic: formen un entramat que sosté físicament les neurones.

Peus vasculars: envolten els capil·lars sanguinis cerebrals per constituir la barrera hematoencefàlica (BHE) i canalitzar nutrients com la glucosa, aminoàcids essencials i factors tròfics cap al teixit nerviós (per a l'arquitectura vascular completa, vegeu «Meninges, sistema ventricular i vascularització encefàlica»). Homeòstasi iònica i química: recapten l'excés de i de l'espai extracel·lular i eliminen neurotransmissors de l'esquerda sinàptica. Depuració i resposta inflamatòria: eliminen residus mitjançant fagocitosi i generen cicatrius glials al voltant d'àrees lesionades, la qual cosa impedeix la regeneració dels axons en el SNC.

Plasticitat i comunicació: controlen la formació i maduració de sinapsis, participen en la neurogènesi i poden sincronitzar la seva activitat mitjançant xarxes sincitials funcionals. 2. Cèl·lules de micròglia: representen el sistema immunitari resident del SNC. A diferència de la resta de cèl·lules nervioses, la micròglia no deriva del neuroectoderma, sinó de progenitors mesodèrmics/macrofàgics. Poden presentar un estat inactivat (de vigilància) o activat. S'activen ràpidament davant la presència de virus, bacteris, toxines, cèl·lules mortes o astròcits reactius. Fagociten deixalles tissulars, desencadenen respostes inflamatòries i regulen la formació i eliminació de contactes sinàptics. 3.

Oligodendròcits: s'encarreguen de sintetitzar i conservar la beina de mielina que recobreix els axons del SNC. Un únic oligodendròcit estén diverses prolongacions per mielinitzar segments de diferents axons simultàniament. 4. Cèl·lules ependimàries: cèl·lules epitelials ciliades que entapissen els ventricles cerebrals i el canal central de la medul·la espinal (vegeu «Organització de la medul·la espinal i divisions del SNP»). Intervenen en la formació i circulació del líquid cefalorraquidi (LCR), monitoren la composició química d'aquest fluid i actuen com a cèl·lules mare neurogèniques durant l'etapa embrionària.

K+ Ca2+ Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 10 Esquema dels principals tipus de cèl·lules glials. Neuroglia del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) En el SNP, el suport mecànic, tròfic i aïllant corre a càrrec de dos tipus de glia: Cèl·lules de Schwann: formen la mielina al voltant dels axons perifèrics. A diferència dels oligodendròcits, cada cèl·lula de Schwann mielinitza exclusivament un únic segment d'un sol axó. També acompanyen axons amielínics protegint-los en plecs de la seva membrana sense formar beina espiral, i faciliten activament la regeneració axonal després d'una lesió nerviosa perifèrica.

Cèl·lules satèl·lit (o capsulars): envolten els somes de les neurones situades als ganglis perifèrics. Compleixen un paper equivalent al dels astròcits: nutrició, amortiment iònic i aïllament físic dels cossos neuronals. ERROR FREQÜENT Confondre la capacitat de mielinització i regeneració entre oligodendròcits i cèl·lules de Schwann és un error recurrent d'examen. Recorda que l'oligodendròcit pertany al SNC, emet múltiples prolongacions per mielinitzar segments de diversos axons i no permet la regeneració axonal (a causa de la cicatriu glial dels astròcits).

Per contra, la cèl·lula de Schwann pertany al SNP, mielinitza només un axó per cèl·lula i secreta un microambient que permet i guia la regeneració axonal. No inverteixis aquestes propietats.

Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 11 Tipus cel·lular Localització Funció primària Capacitat de regeneració axonal Astròcits SNC Homeòstasi, BHE, suport nutricional i mecànic Inhibeixen la regeneració (cicatriu glial) Micròglia SNC Fagocitosi, immunitat resident i poda sinàptica Modulen la inflamació Oligodendròcits SNC Mielinització múltiple (diversos axons alhora) No faciliten la regeneració Cèl·lules ependimàries SNC Entapissament ventricular i dinàmica del LCR Funció de precursors durant el desenvolupament Cèl·lules de Schwann SNP Mielinització unitària i acompanyament d'axons amielínics Afavoreixen i guien la regeneració Cèl·lules satèl·lit SNP Suport físic i nutricional als somes dels ganglis Manteniment de l'ambient ganglionar Organització estructural del teixit nerviós Les neurones s'organitzen agrupant els seus components segons la divisió anatòmica del sistema nerviós: Agrupacions de somes neuronals: s'anomenen nuclis quan es localitzen dins de l'encèfal o la medul·la espinal (SNC), mentre que s'anomenen ganglis quan se situen en el trajecte del SNP.

Agrupacions de fibres nervioses (axons): quan nombrosos feixos d'axons s'uneixen per connectar regions distants, reben la denominació de tractes dins del SNC i de nervis en el SNP. COMPROVA-HO 14 Com s'anomena un conjunt de somes neuronals situat al sistema nerviós perifèric i com s'anomena si es troba al sistema nerviós central? Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 12 IDEES CLAU L'encèfal humà conté al voltant de 86.000 milions de neurones, amb una ràtio neurona:glia d'1:1 en conjunt, tot i que al cerebel és d'1:4 i a l'escorça de 4:1.

La teoria neuronal de Santiago Ramón y Cajal va establir la individualitat cel·lular de la neurona i la polarització dinàmica del flux del senyal (dendrita soma axó). Els astròcits participen en la BHE, la regulació de i , la captació de neurotransmissors i formen cicatrius glials. Els oligodendròcits mielinitzen múltiples axons al SNC, mentre que les cèl·lules de Schwann mielinitzen un sol axó al SNP i en permeten la regeneració. Els cossos cel·lulars formen nuclis al SNC i ganglis al SNP; els feixos d'axons formen tractes al SNC i nervis al SNP. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Per què el flux elèctric a la neurona es considera polaritzat segons Ramón y Cajal? 16.

Quina diferència funcional existeix entre l'oligodendròcit i la cèl·lula de Schwann en relació amb els axons que mielinitzen? 17. Com es distingeix morfològicament una neurona bipolar d'una pseudounipolar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quina proporció aproximada de neurones respecte a les cèl·lules glials conté l'escorça cerebral humana? 19. Quina cèl·lula glial té un origen embrionari no neuroectodèrmic i actua fagocitant patògens al SNC? 20. Quina és la funció de les cèl·lules satèl·lit al sistema nerviós perifèric?

K+ Ca2+ 1 neurona per cada 11 glies a) 1 neurona per cada 1 glia b) 4 neurones per cada 1 glia c) 1 neurona per cada 4 glies d) Astròcit a) Micròglia b) Oligodendròcit c) Cèl·lula ependimària d) Envoltar i nodrir els somes dels ganglis a) Generar el líquid cefalorraquidi ventricular b) Formar la mielina dels nervis perifèrics c) Fagocitar bacteris en la medul·la espinal d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 13 21. Com s'anomena un conjunt de fibres nervioses que connecta regions dins del sistema nerviós central? 3 Principis d'organització anatòmica i funcional del sistema nerviós EN ACABAR SABRÀS Distingir el sentit i la funció de les vies aferents i eferents.

Identificar els eixos de referència i els tres plans de tall anatòmic del cervell. Explicar els mecanismes de convergència, divergència i processament en xarxa cerebral. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com pot el cervell controlar el braç dret si rep els senyals visuals d'aquest costat a través d'ambdós ulls? El sistema nerviós opera mitjançant xarxes estructurades que reben informació, la processen i generen respostes adaptatives a l'entorn.

ESQUEMA Organització del Sistema Nerviós Processament de la informació: flux funcional bàsic Qualsevol acció del sistema nerviós s'articula a partir d'un cicle continu dividit en tres fases essencials: Funció sensitiva: capta modificacions de l'estat intern de l'organisme o pertorbacions del medi extern a través de receptors especialitzats.

Nervi a) Tracte b) Gangli c) Nucli d) Sistema Nerviós Central Encèfal i medul·la espinal Encèfal Dins la cavitat cranial Medul·la espinal Dins el canal vertebral Sistema Nerviós Perifèric Nervis, ganglis i vies d'enllaç Divisió sensitiva (aferent) Sensibilitat somàtica i visceral Divisió motora (eferent) Ordres motores voluntàries i autònomes Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 14 Funció integradora: analitza les dades sensorials entrants, emmagatzema determinats components de la informació i pren decisions sobre el comportament que cal adoptar. Funció motora: executa la decisió iniciant contraccions en la musculatura o activant secrecions per part de glàndules efectores.

El flux segueix l'esquema seqüencial entrada sensitiva integració sortida motora (per exemple, la llum arriba a la retina com a input sensorial, el cervell i la medul·la espinal l'analitzen, i s'emet un output motor cap a un múscul efector). DEFINICIÓ Els termes aferent i eferent descriuen la direcció del flux dels impulsos nerviosos respecte a un centre de referència: Aferència: via que condueix informació des dels receptors sensorials perifèrics cap al sistema nerviós central. Està constituïda per neurones sensitives o aferents. Eferència: via que transmet ordres motores des de l'encèfal o la medul·la cap als músculs i les glàndules. Està formada per neurones motores o eferents.

ERROR FREQÜENT No confongueu la direcció dels impulsos a la medul·la espinal: l'arrel dorsal és exclusivament sensitiva (aferent), mentre que l'arrel ventral és exclusivament motora (eferent). Invertir aquestes funcions és un error típic d'examen.

Aquest patró d'entrada, processament i sortida es repeteix a múltiples nivells del sistema nerviós: Nivell d'anàlisi Entrada (Inputs) Processament Sortida (Outputs) Cel·lular Senyals procedents de múltiples neurones Integració en el soma d'una neurona integradora Generació de respostes cap a altres neurones Nuclis i àrees Projeccions des de diferents àrees cerebrals Àrea integradora centralitzada Connexions cap a noves regions de l'encèfal Cerebral global Estímuls del món exterior Xarxes encefàliques Comportaments i conductes observables COMPROVA-HO 23 Quina diferència funcional existeix entre una via aferent i una eferent en l'arc de processament?

Circuits creuats, asimetria i organització de xarxes L'encèfal opera mitjançant circuits cerebrals creuats: cadascun dels hemisferis rep informació sensorial preferentment del costat oposat del cos i governa la musculatura d'aquest mateix costat contralateral. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 15 Encara que ambdós hemisferis presenten una aparença força simètrica, existeixen asimetries anatòmiques clares. Algunes estructures són imparells i úniques en la línia mitjana, com ara la glàndula pineal (o epífisi) i la glàndula pituïtària (o hipòfisi).

D'altra banda, certes regions mostren diferències de volum segons el costat: el planum temporal és notablement més voluminós a l'hemisferi esquerre, fet directament relacionat amb el processament del llenguatge. Esquema sobre la falsedat de la divisió hemisfèrica rígida. És un neuromite fals atribuir capacitats psicològiques dures de manera exclusiva a un hemisferi («esquerre lògic i calculador» contra «dret intuïtiu i artístic»). De la mateixa manera, l'afirmació popular que només fem servir el 10-20% del cervell és completament falsa: la totalitat de l'encèfal roman activa, consumint oxigen contínuament i participant en la conducta.

L'arquitectura neuronal combina dos principis computacionals bàsics: Divergència: la informació transmesa per un sol element es bifurca i es distribueix cap a nombroses unitats. Convergència: senyals que s'originen en diverses unitats o neurones independents conflueixen cap a una única cèl·lula o nucli comú. Aquests circuits s'articulen de manera jeràrquica (nivells primaris, secundaris i terciaris, tal com s'observa en la via visual: receptors de la retina cèl·lules bipolars cèl·lules ganglionars nucli talàmic escorça cerebral) i, al mateix temps, funcionen mitjançant vies en paral·lel. COMPROVA-HO 24 Quina diferència hi ha entre la convergència i la divergència de senyals nerviosos?

Especialització cortical i xarxes funcionals En l'escorça cerebral s'evidencia una localització de funcions primàries diferenciades segons el territori anatòmic: Còrtex sensorial primari (lòbul parietal): processa sensacions somàtiques com el tacte, la pressió i el dolor. Còrtex motor primari (lòbul frontal): controla l'execució dels moviments voluntaris. Còrtex visual (lòbul occipital): analitza la informació visual procedent de les retines. Còrtex auditiu (lòbul temporal): s'encarrega de descodificar els sons. Còrtex gustatiu (ínsula): processa la informació del gust. Còrtex olfactori (lòbul temporal): integra la percepció olfactiva.

Tanmateix, les funcions psicològiques no es limiten a zones aïllades. Es defineix una xarxa funcional com el conjunt de connexions i interaccions entre diverses regions cerebrals que col·laboren per dur a terme processos complexos com l'atenció, la memòria, el moviment dirigit o les emocions. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 16 L'emmagatzematge de paraules, per exemple, no depèn d'un únic punt: una sola paraula activa àrees extenses de tota l'escorça en funció dels seus conceptes associats.

Eixos, termes de referència i plans de tall anatòmics Per situar estructures en el neuroeix s'utilitzen dos marcs de referència: Referències externes (topogràfiques): consideren la posició de l'observador; inclouen anterior, posterior, superior, inferior i medial. Referències internes (topològiques): descriuen la relació respecte al propi neuroeix de l'organisme: rostral, caudal, dorsal i ventral. En els éssers humans, la curvatura cefàlica a la unió mesencèfal-diencefàlica produeix un canvi d'orientació d'aproximadament 90 graus entre la medul·la espinal i l'encèfal anterior. Diagrama dels eixos anatòmics i curvatura al neuroeix.

Per a l'exploració de l'encèfal i la medul·la s'empren tres plans fonamentals de secció anatòmica: Pla anatòmic Orientació del tall Estructures que divideix Sagital Pla vertical paral·lel a la línia mitjana Separa el cervell en meitat dreta i meitat esquerra Coronal (frontal) Pla vertical perpendicular a l'eix longitudinal Divideix l'encèfal en una porció anterior i una posterior Axial (horitzontal) Pla horitzontal paral·lel al terra Divideix l'estructura en una zona superior i una inferior Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 17 Esquema dels plans de secció sagital, coronal i axial.

Pel que fa a les grans divisions anatòmiques: Sistema Nerviós Central (SNC): comprèn l'encèfal (a la cavitat cranial, segment superior/rostral) i la medul·la espinal (al conducte o canal vertebral, segment inferior/caudal). Sistema Nerviós Perifèric (SNP): connecta el SNC amb la resta del cos. Comprèn nervis cranials, nervis espinals, ganglis associats, així com el sistema nerviós autònom i el sistema nerviós entèric. Es divideix funcionalment en una branca sensitiva aferent (que rep informació somàtica i visceral) i una branca motora eferent (que envia ordres voluntàries somàtiques al múscul esquelètic, o ordres involuntàries autònomes al múscul llis, cardíac i glàndules).

COMPROVA-HO 25 Quin pla de tall neuroanatòmic s'ha d'aplicar per separar completament l'hemisferi cerebral dret de l'esquerre? Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 18 IDEES CLAU El processament neural segueix sempre la seqüència funcional de tres passos: entrada sensitiva, integració i sortida motora. Les vies aferents transporten dades dels receptors cap al centre, mentre que les vies eferents envien ordres des del centre cap a músculs o glàndules. El cervell opera mitjançant circuits encreuats respecte a les extremitats i superfícies corporals contralaterals. Les funcions cerebrals no són mòduls rígids aïllats sinó que depenen de xarxes funcionals àmpliament distribuïdes.

Els tres plans anatòmics clau per a la secció de l'encèfal són el sagital (dreta/esquerra), el coronal (anterior/posterior) i l'axial (superior/inferior). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Per quina raó estructural s'afirma que les arrels espinals tenen una segregació funcional estricta? 27. Quines diferències anatòmiques asimètriques s'observen de manera natural en el cervell humà? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin pla divideix el cervell en meitat anterior i posterior? 29. A quin lòbul cerebral es localitza l'escorça sensorial primària? 30. Com s'anomena la convergència de diversos senyals en una sola neurona? 31.

Quin tipus de fibres conté l'arrel dorsal de la medul·la espinal?

Pla sagital a) Pla axial b) Pla coronal c) Pla horitzontal d) Lòbul temporal a) Lòbul frontal b) Lòbul parietal c) Lòbul occipital d) Processament en paral·lel a) Convergència b) Asimetria c) Divergència d) Exclusivament vegetatius a) Sensitius aferents b) Motors voluntaris c) Motors eferents d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 19 4 Organització de la medul·la espinal i divisions del SNP EN ACABAR SABRÀS Distingir l'organització de les banyes i arrels dorsals i ventrals de la medul·la espinal Sistematitzar els 12 parells de nervis cranials segons la seva funció sensorial, motora o mixta Explicar per què el nervi òptic no regenera com la resta de nervis perifèrics Descriure el funcionament autònom i neuroquímic del sistema nerviós entèric PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què si es talla un nervi del braç pot tornar a créixer però si es lesiona el nervi òptic la ceguesa sol ser irreversible?

Divisió general del sistema nerviós El sistema nerviós s'organitza en dos grans blocs anatòmics interdependents: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). El SNC comprèn dues estructures allotjades en cavitats òssies protectores: l'encèfal (a la cavitat cranial) i la medul·la espinal (al conducte o canal vertebral). El SNP connecta aquests centres de comandament amb els teixits perifèrics mitjançant ganglis i nervis. Des d'una perspectiva funcional, el SNP es compon de dues vies: una via sensitiva o aferent, que rep senyals somàtics i viscerals a través dels receptors i òrgans sensorials, i una via motora o eferent.

Aquesta darrera es desglossa al seu torn en el component somàtic, que envia ordres voluntàries a la musculatura esquelètica, i el component autònom (SNA), responsable de transmetre senyals involuntaris al múscul llis, al múscul cardíac i a les glàndules secretorers (vegeu «Principis d'organització anatòmica i funcional del sistema nerviós»). Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 20 ESQUEMA Organització anatòmica i funcional del SN Organització interna i segmentària de la medul·la espinal La medul·la espinal presenta una distribució tissular característica.

La substància grisa conté agrupacions de somes neuronals amb organització laminar i se situa a la part central amb una forma semblant a una papallona. Al seu voltant es disposa la substància blanca perifèrica, formada per tractes de fibres mielinitzades que ascendeixen cap a l'encèfal o descendeixen des d'aquest. En la substància grisa medul·lar es distingeixen dues regions principals de processament: Banya dorsal: rep aferències sensorials a través de les neurones sensitives procedents de la perifèria. Banya ventral: conté els somes de les neurones motores que envien eferències somàtiques cap als músculs esquelètics i components autònoms per a les vísceres.

Les interneurones medul·lars estableixen circuits locals connectant funcionalment les vies sensitives de la banya dorsal amb les neurones motores de la banya ventral, fonamentals per a la gènesi dels reflexos espinals.

Sistema Nerviós Central Encèfal i medul·la espinal Sistema Nerviós Perifèric Nervis cranials i espinals Divisió Sensitiva (Aferent) Informació somàtica i visceral Divisió Motora (Eferent) Control muscular i glandular SNP Somàtic Múscul esquelètic voluntari SNP Autònom (SNA) Visceral involuntari Simpàtic / Parasimpàtic Alerta i descans corporal Sistema Entèric Xarxa gastrointestinal autònoma Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 21 Secció transversal de la medul·la amb banyes i arrels espinals. Cada segment medul·lar dona lloc a dues arrels que s'uneixen per formar un nervi espinal mixt.

L'arrel dorsal és exclusivament sensitiva i condueix la informació cap al SNC (amb el seu corresponent gangli de l'arrel dorsal), mentre que l'arrel ventral és purament motora i trasllada les respostes cap als músculs i òrgans efectors. ERROR FREQÜENT Confondre la funció de les arrels medul·lars és una de les errades més habituals. Recorda que l'arrel dorsal és sempre sensorial (aferent) i la ventral és motora (eferent). Mai contenen fibres invertides abans d'unir-se en el tronc del nervi espinal. L'ésser humà presenta 31 parells de nervis espinals que emergeixen pels forats intervertebrals i s'agrupen per nivells: Cervicals: 8 parells (relacionats amb 7 vèrtebres cervicals).

Toràcics: 12 parells (T1-T12). Lumbars: 5 parells (L1-L5). Sacres: 5 parells (S1-S5). Coccigi: 1 parell. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 22 Diagrama dels segments vertebrals i els 31 parells de nervis espinals. Durant el desenvolupament ontogenètic es produeix un creixement diferencial: la columna vertebral s'allarga més que el teixit nerviós de la medul·la espinal, el qual s'atura cap als 5-6 anys de vida. En conseqüència, en l'adult la medul·la és més curta que el canal vertebral i no arriba a recórrer tota la seva longitud.

Això obliga les arrels dels nervis lumbars i sacres a elongar-se de manera obliqua i descendent per trobar els seus forats d'eixida corresponents. COMPROVA-HO 33 Per què els nervis lumbars i sacres tenen un trajecte molt més llarg i descendent dins del canal vertebral que els cervicals? Nervis cranials i la singularitat biològica del nervi òptic El SNP inclou també 12 parells de nervis cranials, els quals connecten directament amb l'encèfal (principalment a través del tronc de l'encèfal) sense passar per la medul·la espinal.

Cap axó individual pot exercir simultàniament funcions aferents i eferents, però diversos nervis cranials contenen feixos tant sensorials com motors, constituint nervis mixtos. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 23 Esquema dels 12 parells cranials i les seves vies d'innervació. Parell cranial Nom Tipus de fibra Funció principal I Olfactori Sensitiu pur Transmet la informació olfactiva de l'epiteli nasal. II Òptic Sensitiu pur (tracte SNC) Condueix la visió des de la retina fins al quiasma òptic. III Oculomotor Motor pur Moviments oculars de la majoria de músculs de l'ull. IV Troclear (o patètic) Motor pur Moviment ocular mitjançant el múscul oblic superior.

V Trigemin Mixt Sensibilitat de la cara, dents i boca; motilitat masticatòria. VI Abducent Motor pur Moviment ocular mitjançant el múscul recte extern. VII Facial Mixt Expressió de la mímica facial, salivació i gust de la llengua i paladar. VIII Vestibulococlear Sensitiu pur Equilibri corporal i audició des de l'oïda interna. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 24 Parell cranial Nom Tipus de fibra Funció principal IX Glosso-faringi Mixt Deglució, musculatura faríngia i gust de la zona posterior. X Vague Mixt Sensibilitat i control motor parasimpàtic visceral (tòrax i abdomen). XI Accessori motor Motor pur Control motor dels músculs esternoclidomastoïdal i trapezi.

XII Hipoglòs Motor pur Control dels moviments musculars de la llengua. DEFINICIÓ El nervi vague (parell X) és el nervi cranial amb la distribució més extensa de l'organisme; abandona la regió cefàlica per innervar òrgans toràcics i visceres abdominals, participant de manera clau en el mal de panxa i la regulació visceral autònoma. Tot i denominar-se tradicionalment nervi, el nervi òptic (II) constitueix en realitat un tracte central del SNC i no un nervi perifèric genuí. Embriològicament, l'ull es desenvolupa a partir de protuberàncies laterals de l'extrem rostral del tub neural que s'apropen a l'ectoderma embrionària.

Per aquest motiu, els seus axons estan mielinitzats per oligodendròcits i no per cèl·lules de Schwann (vegeu «Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia»). Com que el SNC no disposa de cèl·lules de Schwann — les quals guien i faciliten la regeneració axonal perifèrica—, el nervi òptic no té capacitat de regeneració funcional un cop lesionat. COMPROVA-HO 34 Quin factor citològic impedeix que el nervi òptic es regeneri com un nervi perifèric habitual? Divisions del sistema nerviós autònom i el sistema entèric El sistema nerviós autònom (SNA) s'encarrega de regular de forma involuntària les funcions viscerals i el medi intern de l'organisme.

Es divideix clàssicament en tres branques interconnectades: El sistema nerviós entèric posseeix capacitat d'operació autònoma: pot funcionar de manera independent com a centre d'integració de senyals sense rebre ordres contínues del SNC, executant reflexos locals gastrointestinals. Està integrat per neurones motores, interneurones i neurones sensorials pròpies. Sistema nerviós simpàtic: prepara l'organisme per a estats d'alerta, consum energètic i situacions d'emergència. 1 Sistema nerviós parasimpàtic: conserva recursos, afavoreix el descans, la recuperació i la digestió diària. 2 Sistema nerviós entèric (SNE): xarxa autònoma que s'estén al llarg del tracte gastrointestinal.

3 Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 25 Tot i la seva independència relativa, el SNE manté comunicació bidireccional amb el SNC mitjançant les branques simpàtica i parasimpàtica: aquestes aporten modulació motora a l'intestí mentre el SNE envia informació sensorial visceral ascendent cap a l'encèfal. Des del punt de vista neuroquímic, el sistema entèric concentra una proporció impressionant de molècules senyalitzadores: produeix i emmagatzema al voltant del 90% de la serotonina i el 50% de la dopamina presents a tot el cos humà. COMPROVA-HO 35 Quina particularitat funcional distingeix el sistema nerviós entèric de la resta de xarxes perifèriques?

IDEES CLAU La medul·la espinal està formada per substància grisa interna (amb banyes dorsals sensitives i ventrals motores) i substància blanca perifèrica. L'arrel dorsal del nervi espinal és exclusivament aferent (sensorial) i l'arrel ventral és purament eferent (motora). Existeixen 31 parells de nervis espinals i 12 parells de nervis cranials que connecten la perifèria amb la medul·la i l'encèfal respectivament. El nervi òptic és embriològicament un tracte del SNC mielinitzat per oligodendròcits, motiu pel qual no es pot regenerar. El sistema nerviós entèric pot actuar autònomament i sintetitza prop del 90% de la serotonina i el 50% de la dopamina corporal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

Per quina raó estructural els nervis espinals es consideren nervis mixts? 37. Quina diferència bàsica hi ha entre l'origen del sistema nerviós somàtic i l'autònom a la medul·la? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quina funció té l'arrel dorsal de la medul·la espinal? 39. Per què el nervi òptic no pot regenerar-se després d'una lesió?

Regular exclusivament la motilitat digestiva a) Enviar ordres motores a la musculatura b) Connectar les dues banyes ventrals c) Conduir informació sensitiva cap al SNC d) Manca d'aportació sanguínia arterial a) Té només cèl·lules motores dèbils b) No conté axons mielinitzats c) És un tracte del SNC sense Schwann d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 26 40. Quants parells de nervis espinals posseeix el cos humà? 41. Quin percentatge aproximat de serotonina corporal emmagatzema el sistema nerviós entèric? 5 Meninges, sistema ventricular i vascularització encefàlica EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres capes meníngies i els seus espais clínics associats.

Descriure el recorregut del líquid cefalorraquidi pel sistema ventricular fins a la seva reabsorció. Identificar les artèries del polígon de Willis i relacionar cada territori vascular amb la seva simptomatologia clínica. Explicar la funció de la barrera hematoencefàlica i la raó de ser dels òrgans circumventriculars. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com s'aconsegueix que un cervell que pesa aproximadament 1,4 kg no es lesioni amb el seu propi pes contra els ossos del crani? El sistema nerviós central (SNC) necessita una protecció mecànica eficaç i un control químic rigorós per preservar la integritat del teixit neural.

Aquest aïllament i suport es basen en tres nivells integrats: les cobertes meníngies, el sistema ventricular amb la circulació del líquid cefalorraquidi, i una xarxa vascular adaptada dotada de barrera hematoencefàlica.

24 parells a) 12 parells b) 31 parells c) 7 parells d) 25% a) 50% b) 10% c) 90% d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 27 ESQUEMA Sistemes de protecció i irrigació del SNC Cobertes protectores i espais meníngis Més enllà de la pell, el periosti i l'esquelet ossi format pel crani i les vèrtebres, el SNC es troba embolcallat per tres membranes concèntriques de teixit connectiu anomenades meninges, tant a escala encefàlica com espinal: Duramàter: és la meninge més externa, gruixuda i resistent. Presenta dues capes que s'introdueixen en zones clau de la cavitat intracranial per estabilitzar els hemisferis i evitar que col·lideixin durant el moviment.

Forma la falç del cervell entre els dos hemisferis cerebrals i la tenda del cerebel, que el separa dels lòbuls occipitals. En determinats punts, les seves capes se separen per donar lloc als senos venosos durals, encarregats del drenatge sanguini encefàlic. A nivell espinal, recobreix la medul·la i les arrels nervioses més enllà del gangli de l'arrel dorsal. Aracnoides: capa intermèdia formada per una làmina homogènia externa i un entramat trabecular d'aspecte aranyós. Presenta evaginacions que penetren als senos venosos, les granulacions aracnoidals.

Piamàter: capa interna i altament vascularitzada que s'adhereix íntimament a tota la superfície de l'encèfal i la medul·la espinal, seguint solcs i circumvolucions. Entre aquestes capes es defineixen espais d'alt interès funcional i clínic: Espai Localització anatòmica Contingut i rellevància clínica Espai epidural Entre l'os i la duramàter (a la medul·la; potencial a nivell cranial). Ús clínic per a l'anestèsia epidural. Un traumatisme cranial pot provocar-hi una acumulació sanguínia arterial (hematoma epidural), comprimint el parènquima cerebral.

Meninges i espais Duramàter, aracnoides, piamàter i espais epidural, subdural, subaracnoidal LCR i ventricles Ventricles, plexes coroides, LCR i reabsorció venosa Vascularització encefàlica Caròtides, artèries vertebrals i polígon de Willis BHE i circumventriculars Filtratge químic selectiu i zones fenestrades sense BHE Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 28 Espai Localització anatòmica Contingut i rellevància clínica Espai subdural Entre la duramàter i la superfície externa de l'aracnoides. Espai virtual susceptible d'omplir-se de sang per traumatismes venosos (hematoma subdural). Espai subaracnoidal (o leptomeningi) Entre l'aracnoides i la piamàter.

Conté el líquid cefalorraquidi i els vasos sanguinis principals que irriguen la superfície cerebral. ERROR FREQÜENT Confondre els espais meníngis i els tipus d'hematoma és molt habitual a l'examen. Recorda que l'espai subaracnoidal és l'únic que conté líquid cefalorraquidi en condicions fisiològiques normals. L'espai epidural i el subdural són espais virtuals o potencials a nivell cranial, i l'acumulació de sang en qualsevol d'ells compromet ràpidament l'espai rígid del crani. COMPROVA-HO 43 Quina conseqüència mecànica té el trencament de vasos a l'espai epidural o subdural?

Sistema ventricular i dinàmica del líquid cefalorraquidi El SNC s'origina a partir del tub neural embrionari, mantenint en el seu interior una cavitat plena de líquid que evoluciona cap a un conjunt complex de cavitats interconnectades tridimensionalment: el sistema ventricular. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 29 Esquema tridimensional del sistema ventricular i els seus conductes de comunicació. El recorregut de les cavitats ventriculars comprèn: Ventricles laterals: cavitats corbes situades en la profunditat de cadascun dels hemisferis cerebrals. Es comuniquen amb el ventricle central. 1 Tercer ventricle: cavitat medial estreta situada entre el tàlem i l'hipotàlem.

2 Aqüeducte cerebral (de Silvi): conducte estret que travessa el mesencèfal i connecta el tercer amb el quart ventricle. 3 Quart ventricle: cavitat situada entre el cerebel i el tronc cerebral, que s'obre a l'espai subaracnoidal i continua cap a la medul·la mitjançant el canal medul·lar (canal ependimari). 4 Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 30 PROCÉS Circulació i destí del líquid cefalorraquidi El líquid cefalorraquidi (LCR) és un fluid clar i transparent, de composició similar al plasma sanguini però amb un contingut molt baix en proteïnes (com anticossos).

Compleix tres missions bàsiques: Amortiment mecànic: manté l'encèfal en flotació dins la cavitat cranial, reduint el seu pes efectiu i protegint-lo de xocs. Homeòstasi volumètrica: flueix entre el crani i el canal espinal per contrarestar canvis en el volum sanguini i mantenir la pressió intracranial estable. Neteja i metabolisme: aporta nutrients i retira deixalles metabòliques del teixit nerviós. El LCR es produeix contínuament en entramats vasculars especialitzats situats als ventricles, els plexes coroides.

Després de circular pel sistema de cavitats i l'espai subaracnoidal, es reabsorbeix al sistema venós a través de les granulacions aracnoidals, abocant el líquid al seno venós sagital superior gràcies a un gradient de pressió. DEFINICIÓ La hidrocefàlia és l'acumulació patològica i excessiva de líquid cefalorraquidi a les cavitats cerebrals. Provoca un increment de la pressió intracranial capaç de comprimir el parènquima neural i lesionar-lo. El seu tractament clínic pot requerir un drenatge mitjançant un tub de derivació que condueix el fluid cap a un altre compartiment corporal per a la seva reabsorció.

Quan apareixen masses intracranials (com hematomes o tumors), el cervell compensa temporalment el volum expulsant LCR cap al canal espinal. Si la massa creix massa, aquest mecanisme s'esgota: la hipertensió intracranial comprimeix els vasos, col·lapsa la irrigació sanguínia i indueix una hipòxia o isquèmia greu. COMPROVA-HO 44 Quina alteració patològica desencadena l'obstrucció de l'aqüeducte cerebral de Silvi?

Plexes coroides Secreció contínua del LCR a l'interior dels ventricles 1 Sistema ventricular Pas per ventricles laterals, tercer ventricle, aqüeducte i quart ventricle 2 Espai subaracnoidal Distribució al voltant de l'encèfal i la medul·la espinal 3 Granulacions aracnoidals Filtratge cap al seno venós sagital superior 4 Sistema venós Reincorporació definitiva del LCR al torrent sanguini 5 Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 31 Vascularització de l'encèfal i polígon de Willis El teixit cerebral requereix un subministrament ininterromput d'oxigen i glucosa.

Aquesta irrigació depèn de dos sistemes arterials principals que ascendeixen des del coll: Diagrama de les artèries caròtides i vertebrals que ascendeixen cap a l'encèfal. Sistema carotidi (circulació anterior): originat a les artèries caròtides comunes, que donen lloc a les caròtides internes. Aporta aproximadament el 80% del flux sanguini cerebral total. S'introdueix pel crani i es bifurca en les artèries cerebrals anterior i mitjana, cobrint els lòbuls frontals, parietals i gran part dels temporals.

Sistema vertebro-basilar (circulació posterior): les dues artèries vertebrals pugen pels canals transversaris de les vèrtebres cervicals, travessen el foramen magnum i es fusionen formant l'artèria basilar. Aquesta branca irriga el tronc cerebral i el cerebel, i acaba bifurcant-se en les artèries cerebrals posteriors per nodrir els lòbuls occipitals i la cara inferior dels lòbuls temporals. Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 32 Esquema del polígon de Willis i de les seves principals branques arterials.

Tots dos sistemes s'anastomosen a la base de l'encèfal, just per davant del tronc cerebral i darrere del quiasma òptic, constituint el polígon de Willis (o cercle arterial cerebral). Aquesta xarxa vascular anastomòtica permet distribuir la sang i manté vies col·laterals d'irrigació en cas de compromís d'algun dels vasos principals. Territoris vasculars i manifestacions clíniques L'oclusió vascular (isquèmia) o la ruptura arterial produeixen dèficits neurològics focals determinats pel territori específic afectat: Vas arterial Territori irrigat Síndrome clínic per lesió Artèria cerebral anterior (ACA) Còrtex medial frontal i parietal (zones motores i somatosensitives de la cama).

Paràlisi o parèsia i hipoestèsia de l'extremitat inferior contralateral. Artèria cerebral mitjana (ACM) Còrtex lateral frontal, parietal i temporal (zones motores i sensitives orofacials i de l'extremitat superior). Dèficit motor i sensitiu marcat a la cara i extremitat superior contralateral, canvis de conducta, afàsia si s'afecta l'hemisferi esquerre o heminegligència si s'afecta l'hemisferi dret. Artèria cerebral posterior (ACP) Lòbul occipital i base del lòbul temporal. Dèficits visuals greus com ceguera cortical i agnòsies visuals (dificultat per reconèixer objectes o estímuls visuals).

Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 33 COMPROVA-HO 45 Quina diferència clínica fonamental permet distingir l'afectació de l'artèria cerebral anterior de la mitjana? Barrera hematoencefàlica i òrgans circumventriculars La barrera hematoencefàlica (BHE) és una estructura cel·lular especialitzada situada entre la llum dels vasos sanguinis cerebrals i el parènquima del SNC. Les cèl·lules endotelials dels capil·lars encefàlics estan unides per unions estretes que bloquegen el pas lliure de macromolècules i substàncies tòxiques potencials des del torrent circulatori, alhora que permeten la difusió d'oxigen i diòxid de carboni.

Per a les molècules hidrofíliques essencials, com la glucosa, l'endoteli disposa de proteïnes de transport actiu específiques. Els astròcits emeten peus vasculars que envolten aquests capil·lars i col·laboren estretament en el manteniment i funcionament d'aquesta barrera (vegeu «Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia»). No obstant això, algunes estructures necessiten monitorar directament la composició química de la sang perifèrica o abocar-hi hormones. Són els òrgans circumventriculars, caracteritzats per no tenir BHE: Òrgans circumventriculars secretors: aboquen substàncies i hormones al torrent sanguini.

Inclouen la neurohipòfisi, l'eminència mitjana, la glàndula pineal, el lòbul intermedi de la hipòfisi i l'òrgan subcomissural. Òrgans circumventriculars sensorials: contenen neurones receptores en contacte amb la sang i el LCR per detectar fluctuacions químiques (com els nivells de glucosa o osmolaritat). Comprenen l'àrea postrema (relacionada amb el reflex del vòmit davant de tòxics sanguinis), l'òrgan subfornical (SFO) i l'òrgan vasculós de la làmina terminal (OVLT). COMPROVA-HO 46 Quina és la raó funcional per la qual els òrgans circumventriculars manquen de barrera hematoencefàlica?

Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 34 IDEES CLAU Les meninges (duramàter, aracnoides i piamàter) delimiten els espais epidural, subdural i subaracnoidal, essent aquest últim l'espai per on circula el LCR. El líquid cefalorraquidi és secretat pels plexes coroides, recorre el sistema ventricular (ventricles laterals, tercer, aqüeducte de Silvi i quart) i es reabsorbeix al sistema venós a través de les granulacions aracnoidals. El polígon de Willis anastomosa la circulació carotídia anterior (80% del flux cerebral) amb la circulació vertebro-basilar posterior a la base del crani.

L'oclusió de l'artèria cerebral anterior produeix dèficits a l'extremitat inferior contralateral, mentre que la de l'artèria cerebral mitjana afecta la cara i l'extremitat superior contralateral. Els òrgans circumventriculars manquen de barrera hematoencefàlica per permetre funcions quimiosensorials (com l'àrea postrema) o neuroendocrines secretores (com la neurohipòfisi i la glàndula pineal). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. A través de quina estructura es reabsorbeix el líquid cefalorraquidi cap als senos venosos durals? 48. Quins símptomes clínics permeten sospitar una isquèmia de l'artèria cerebral mitjana esquerra? 49. Esmenta dos òrgans circumventriculars sensorials i un de secretor.

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Per quin espai meningi circula fisiològicament el líquid cefalorraquidi? 51. Quin conducte comunica directament el tercer ventricle amb el quart ventricle? 52. Quin dèficit és característic de l'oclusió de l'artèria cerebral anterior? Canal carotidi a) Espai subdural b) Espai subaracnoidal c) Espai epidural d) Foramen magnum a) Aqüeducte de Silvi b) Falç del cervell c) Canal medul·lar d) Ceguera cortical bilateral a) Parèsia de l'extremitat inferior contralateral b) Pèrdua del reflex del vòmit c) Afàsia i paràlisi braquiofacial d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 35 53.

Quina característica singular presenten els òrgans circumventriculars? 6 Tècniques histològiques i d'estudi neuroanatòmic EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques tècniques de la microscòpia òptica i l'electrònica. Descriure la seqüència metodològica del processament de teixits al laboratori d'histologia. Comparar les aplicacions de la tinció de Nissl, el mètode de Golgi i la immunocitoquímica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què cal tenyir el cervell per veure la seva estructura si ja té substància grisa i blanca? L'estudi de l'estructura cerebral requereix eines que permetin visualitzar elements invisibles a l'ull humà.

La histologia analitza els teixits orgànics mitjançant procediments fisicoquímics i òptics, mentre que les tècniques neuroanatòmiques examinen la connectivitat i organització de les xarxes nervioses. Absència de barrera hematoencefàlica a) Presència de mielina perifèrica b) Manca de vasos sanguinis c) Absència de neurones receptores d) Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 36 ESQUEMA Tècniques d'estudi neuroanatòmic Microscòpia: òptica davant d'electrònica La capacitat per distingir detalls cel·lulars depèn del poder de resolució de l'instrument emprat. El microscopi òptic i el microscopi electrònic presenten limitacions i aplicacions metodològiques clarament diferenciades.

Característica Microscopi òptic Microscopi electrònic Font d'il·luminació Llum visible Feix d'electrons Sistema d'enfocament Lents òptiques de vidre Bobines electromagnètiques Visualització Directa a través de l'ocular Indirecta sobre una pantalla Límit de resolució Augment màxim Estat de la mostra Pot utilitzar mostres vives o fixades Només mostres no vives (al buit) Imatge en color Sí (permet color directe o tincions) No (imatge monocromàtica) Aparició històrica Segle XVII Segle XX Microscòpia Visualització cel·lular i ultraestructural Òptica Llum visible, límit 0,2 µm Electrònica Electrons, límit 0,2 nm Processament histològic Preparació del teixit cerebral Fixació i inclusió Preservació química i enduriment Tall i tinció Seccionament i contrast selectiu Mètodes de tinció Visualització diferencial d'estructures Mielina Weil-Weigert, Luxol Fast Blue Cossos cel·lulars Nissl (ARN, RER, citoarquitectura) Cèl·lules completes Golgi (impregnació argèntica) Immunocitoquímica Marcatge proteic amb anticossos 0,2 μm 0,2 nm 1.500× 1.500.000× Estructura i Funció del Sistema Nerviós — Resum Bloc 1 37 La microscòpia electrònica permet analitzar la ultraestructura cel·lular: orgànuls interns, morfologia de la glia (vegeu «Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia») i característiques de les sinapsis (nombre, tipologia i distribució).

Es divideix en dues modalitats principals: Microscòpia electrònica de transmissió (MET): els electrons travessen talls ultrafins de la mostra per revelar l'organització interna dels orgànuls. Microscòpia electrònica de rastreig (MER): el feix d'electrons escombra la superfície recoberta de la mostra per generar imatges tridimensionals del relleu cel·lular. Fases del processament histològic Per observar el teixit nerviós cal sotmetre'l a un tractament protocol·litzat que n'eviti la degradació i en faciliti el tall en seccions fines. Esquema de les etapes del processament histològic des de l'obtenció fins a l'observació.

COMPROVA-HO 55 Quina conseqüència tindria intentar obtenir talls histològics inferiors a 20 µm directament després de la fixació sense inclusió ni congelació? Mètodes de tinció i anàlisi citoarquitectònica Com que el teixit nerviós és pràcticament translúcid, s'utilitzen diverses estratègies de tinció segons l'element neuroanatòmic que es vulgui examinar. Tincions de mielina Coloren de forma selectiva les beines lipídiques dels axons (vegeu «Cèl·lules del sistema nerviós — Neurones i neuroglia» per al concepte d'oligodendròcit). Entre les més emprades figuren la tinció de Weil-Weigert, la de Klüver-Barrera i el Luxol Fast Blue.

Donen una coloració groga o blava a les vies de substància blanca, ajudant a traçar feixos mielinitzats. Obtenció de la mostra: extracció del teixit cerebral d'interès. 1 Fixació: tractament químic que preserva les propietats morfològiques i moleculars del teixit i atura l'autòlisi cel·lular. Els…