Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts d'Estructura i Funció del SN: organització del SNP i autònom, segmentació medul·lar, actes reflexos, subdivisions del tronc encefàlic i cerebel.

APREN.AI Índex 1 Organització del Sistema Nerviós Perifèric i Divisions Autònomes Estructura general i origen embrionari Divisió sensorial i divisió motora Subdivisions del sistema nerviós autònom El sistema nerviós entèric: el segon cervell 2 Medul·la Espinal: Anatomia Segmentària, Vies i Actes Reflexos Anatomia macroscòpica i segmentació medul·lar Morfologia interna i patologies mecàniques Fascicles i circuits reflexos medul·lars 3 Tronc de l'Encèfal: Desenvolupament, Estructura i Formació Reticular Desenvolupament embrionari i segmentació de l'encèfal Organització anatòmica de les tres divisions Reflexos cranials i Formació Reticular 4 Cerebel: Organització Estructural, Funcions i Patologia Morfologia i desenvolupament del cerebel Divisions funcionals i circuits de connexió Disfuncions, patologies i malformacions 5 Resum per repassar Sistema Nerviós Perifèric i Divisions Autònomes Medul·la Espinal i Circuits Reflexos Tronc de l'Encèfal i Formació Reticular Cerebel: Organització i Patologia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 1 1 Organització del Sistema Nerviós Perifèric i Divisions Autònomes EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals i funcionals del sistema somàtic i de l'autònom. Comparar l'anatomia ganglionar i els efectes fisiològics del sistema simpàtic i parasimpàtic. Descriure les funcions bàsiques i l'abast cel·lular del sistema nerviós entèric. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'aconsegueix que el cos humà modifiqui ràpidament el batec cardíac o la digestió sense que hàgim de prendre una decisió voluntària?

Estructura general i origen embrionari El sistema nerviós es divideix en dues grans regions funcionals i anatòmiques. D'una banda, el sistema nerviós central (SNC) comprèn l'encèfal, situat dins la cavitat cranial, i la medul·la espinal, allotjada al conducte vertebral. L'origen del SNC es troba en el tub neural durant el desenvolupament embrionari. D'altra banda, el sistema nerviós perifèric (SNP) està format per nervis espinals i cranials, a més d'agrupacions de somes neuronals i cèl·lules glials anomenades ganglis. El SNP s'origina principalment a partir de les crestes neurals i de les placodes ectodèrmiques a nivell cranial.

Les fibres del SNP connecten els centres neurals amb els receptors sensorials, la musculatura i les glàndules de la perifèria corporal. Esquema de les vies sensorials somàtica i visceral entrant per l'arrel dorsal. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 2 Divisió sensorial i divisió motora El SNP vehicula la informació mitjançant dos components funcionals: Divisió sensorial (aferent): recull la informació de l'entorn intern i extern. Es subdivideix en somàtica (estímuls de la pell, músculs i articulacions) i visceral (estímuls de les vísceres). Els cossos de les neurones sensorials primàries s'allotgen als ganglis espinals de l'arrel dorsal o en ganglis homòlegs a nivell cranial.

Aquestes cèl·lules són neurones unipolars amb una prolongació bifurcada en què els potencials d'acció viatgen directament cap a la medul·la sense passar pel soma. Divisió motora (eferent): transmet respostes cap als efectors. La branca somàtica condueix ordres als músculs estriats esquelètics mitjançant motoneurones localitzades a l'asta ventral de la medul·la i a nuclis del tronc. La branca autònoma governa la musculatura llisa, el miocardi i les glàndules a través de motoneurones centrals ubicades a les astes intermèdies o laterals. COMPROVA-HO 2 Quina particularitat funcional presenten els potencials d'acció en les neurones sensorials dels ganglis de l'arrel dorsal?

Subdivisions del sistema nerviós autònom El sistema nerviós autònom (SNA) manté l'homeòstasi mitjançant un equilibri dinàmic entre dues branques antagòniques principals i una xarxa intrínseca digestiva: Diagrama de les vies eferents somàtica, simpàtica i parasimpàtica cap als efectors.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 3 Característica Sistema Simpàtic Sistema Parasimpàtic Estat predominant Situacions d'emergència, alerta o fugida Repòs, recuperació i digestió Localització ganglionar A prop de la columna vertebral (paravertebrals) A prop o dins la paret de l'òrgan diana Ulls (pupil·les) Dilatació (midriasi) per augmentar el camp visual Constricció (miosi) Cor i respiració Freqüència i força cardíaques accelerades; vies respiratòries dilatades Batatec lent; constricció de vies aèries Funció digestiva i flux muscular Inhibeix la digestió; incrementa el reg a músculs esquelètics Estimula la digestió; redueix el flux als músculs Alliberament endocrí Secreció de noradrenalina i adrenalina al torrent sanguini Alliberament d'acetilcolina sobre l'òrgan efector Esquema de les astes laterals a segments toràcics i sacres de la medul·la.

Diagrama de la distribució del sistema parasimpàtic cranial i sacre. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 4 ERROR FREQÜENT Confondre la posició dels ganglis autonòmics: el sistema simpàtic té fibres preganglionars curtes i ganglis situats al costat de la medul·la espinal, mentre que el parasimpàtic té fibres preganglionars llargues i ganglis situats immediatament al costat o dins del teixit de l'òrgan efector. El sistema nerviós entèric: el segon cervell El sistema nerviós entèric (SNE) és una xarxa complexa que s'estén pel teixit de l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i el còlon.

Aquesta xarxa conté entre 200 i 600 milions de neurones, una densitat comparable a la medul·la espinal. Està integrat per neurones sensorials (capaces de registrar distensions musculars), motoneurones i interneurones. Tot i rebre modulació de les branques simpàtica i parasimpàtica, el SNE pot coordinar patrons motors gastrointestinals, motilitat, transport de fluids i secreció gàstrica de forma totalment autònoma. Empra més de 30 neurotransmissors diferents. A més, més del 90 % de la serotonina total de l'organisme es sintetitza i s'allotja a l'intestí. COMPROVA-HO 3 Quina relació té el sistema entèric amb la serotonina corporal global?

ESQUEMA Organització funcional del SNP Divisió sensorial Condueix informació aferent cap al SNC Sensorial somàtica Sensibilitat de pell i aparell locomotor Sensorial visceral Informació procedent dels òrgans interns Divisió motora Condueix ordres eferents cap als efectors Motora somàtica Control voluntari del múscul esquelètic Motora autònoma Simpàtic, parasimpàtic i entèric Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 5 IDEES CLAU El SNC deriva del tub neural i el SNP prové de les crestes neurals i de les placodes ectodèrmiques. Les neurones sensorials primàries són unipolars, estan situades als ganglis espinals i el potencial d'acció no travessa el seu soma.

El simpàtic té els ganglis a prop de la columna vertebral i activa la resposta d'alerta o emergència. El parasimpàtic té els ganglis a prop de l'òrgan efector i s'encarrega de funcions de repòs i digestió. El sistema entèric conté entre 200 i 600 milions de neurones i sintetitza més del 90 % de la serotonina corporal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En quina regió medul·lar s'allotgen els somes de les motoneurones somàtiques i en quina els de les motoneurones autònomes? 5. Per què el sistema simpàtic provoca midriasi en una situació d'emergència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. D'on deriva el sistema nerviós perifèric durant el desenvolupament embrionari? 7.

On es localitzen els ganglis del sistema nerviós simpàtic respecte als efectors? 8. Quin efecte té l'activació del sistema parasimpàtic sobre les vies respiratòries?

De la paret ventral del quart ventricle a) Exclusivament de l'interior del tub neural b) De les crestes neurals i placodes ectodèrmiques c) Del mesoderma paraxial i del notocord d) Dins de les parets dels músculs estriats a) A prop de la columna vertebral b) Dins del teixit de l'òrgan efector c) Exclusivament a l'interior del conducte medul·lar d) Augmenta el flux als músculs esquelètics a) Allibera adrenalina a la sang b) Constreny les vies respiratòries c) Produeix relaxació bronquial profunda d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 6 9. Quina proporció aproximada de serotonina es produeix al sistema nerviós entèric?

2 Medul·la Espinal: Anatomia Segmentària, Vies i Actes Reflexos EN ACABAR SABRÀS Descriure la segmentació espinal i la correspondència amb els 31 parells de nervis. Identificar les causes i conseqüències d'una hèrnia discal o d'una estenosi. Explicar els passos de l'arc reflex i la coordinació entre músculs oposats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què apartem la mà d'una paella roent abans de notar conscientment el dolor? Anatomia macroscòpica i segmentació medul·lar La medul·la espinal està situada a l'interior del canal vertebral.

Compleix dues grans funcions: servir de via de trànsit d'informació bidireccional entre el cos i l'encèfal, i actuar com a centre integrador de respostes motores ràpides i involuntàries. Tall transversal de la medul·la espinal a l'interior de la vèrtebra. Durant les primeres etapes del desenvolupament, la medul·la espinal i la columna vertebral mesuren aproximadament el mateix. No obstant això, la columna creix més ràpidament i, a l'edat adulta, la medul·la acaba a nivell lumbar superior.

L'extrem terminal forma el con medul·lar i, per sota d'aquest, les Menys del 10 % a) Més del 90 % b) El 100 % exclusivament a l'encèfal c) Aproximadament el 50 % d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 7 arrels nervioses s'allarguen formant la cua de cavall (cauda equina) en un tram del canal on ja no hi ha teixit medul·lar pròpiament dit. Esquema longitudinal de la columna, con medul·lar i cua de cavall. La medul·la està segmentada i origina 31 parells de nervis raquidis: 8 parells cervicals (C1 a C8): innerven la part posterior del cap, el coll, les espatlles, els braços, les mans i el diafragma.

El nervi C1 emergeix per sobre de la vèrtebra C1, mentre que C8 surt per sota de C7. 12 parells dorsals o toràcics (T1 a T12): controlen la musculatura toràcica, zones de l'esquena i porcions abdominals. 5 parells lumbars (L1 a L5): regulen el tren inferior de l'abdomen, l'esquena, els glutis, part dels genitals externs i sectors de les cames. 5 parells sacres (S1 a S5): innerven les cuixes, les cames, els peus, els genitals externs i l'esfinx anal. 1 parell coccigi: transmet la sensibilitat cutània de la zona inferior de l'esquena. El calibre medul·lar no és homogeni.

Presenta dos engruiximents deguts a la gran densitat neuronal necessària per innervar les extremitats: l'engruiximent cervical (origen del plexe braquial per al membre superior) i l'engruiximent lumbosacre (origen dels plexes lumbar i sacre per al membre inferior). Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 8 Diagrama de les branques nervioses dels plexes lumbar i sacre. Disposició anatòmica dels nervis perifèrics procedents del plexe braquial. Comparació de seccions transversals de medul·la cervical, toràcica, lumbar i sacra.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 9 DEFINICIÓ Un dermatoma és l'àrea cutània delimitada la sensibilitat de la qual és recollida per un únic parell de nervis espinals. Un miotoma és el conjunt de fibres musculars innervades per les arrels motores d'un segment espinal concret. COMPROVA-HO 11 Per què a l'adult la regió distal de la columna vertebral conté la cua de cavall en comptes de medul·la espinal íntegra? Morfologia interna i patologies mecàniques La medul·la consta d'una substància grisa interna en forma de papallona i una substància blanca perifèrica. L'asta dorsal rep les aferències sensorials (somàtiques i viscerals) a través de l'arrel posterior.

L'asta ventral conté els cossos de les motoneurones que emeten els axons per l'arrel anterior cap als efectors. Distribució de les eferències motores somàtiques i viscerals des de l'asta ventral. Aquesta organització pot veure's alterada per lesions mecàniques de la columna: Hèrnia discal: esquinçament i obertura d'un disc intervertebral amb sortida del seu material intern gelatinós, provocant compressió sobre les arrels nervioses adjacents o la medul·la espinal. Estenosi espinal: estretament del diàmetre del canal ossi de la columna vertebral, que genera pressió mecànica directa sobre les estructures nervioses.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 10 Tall sagital de columna amb hèrnia discal comprimint la medul·la. Secció transversal mostrant estenosi foraminal i compressió del nervi espinal. ERROR FREQÜENT Confondre l'arrel dorsal amb l'arrel ventral. L'arrel dorsal és exclusivament sensorial i allotja el gangli espinal; l'arrel ventral és purament motora i no té gangli perifèric, ja que els somes de les seves motoneurones estan situats dins de la substància grisa de la medul·la.

Fascicles i circuits reflexos medul·lars La comunicació longitudinal entre la medul·la i l'encèfal es produeix mitjançant tractes o fascicles: Tractes ascendents: condueixen senyals sensorials cap a estructures superiors. Per exemple, les fibres del tacte fi ascendeixen per les columnes dorsals fins a connectar amb neurones del tronc encefàlic. Tractes descendents: transmeten impulsos motors voluntaris o reguladors des de l'encèfal cap a les motoneurones espinals. A més de conduir impulsos, la medul·la integra informació autònomament mitjançant l'acte reflex, una resposta estereotipada, ràpida i involuntària sense participació conscient de l'escorça cerebral.

La seqüència d'un reflex consta de: Arribada de l'estímul al receptor sensorial perifèric. 1 Generació del potencial d'acció i conducció per la neurona sensorial aferent. 2 Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 11 PROCÉS Circuit de l'acte reflex espinal Els reflexos mantenen l'estabilitat i la postura corporal gràcies a la informació sensorial proprioceptiva. En un canvi brusc de càrrega sobre la mà, el reflex de contracció del bíceps estabilitza l'extremitat de manera immediata. Quan un múscul agonista es contrau, el seu antagonista es relaxa de forma automàtica sense necessitat d'intervenció cortical.

De la mateixa manera, les projeccions creuades coordinen ambdues cames: si una s'aixeca per retirar-se d'un perill, s'activen reflexament els extensors de la cama contralateral per sostenir el pes corporal. PER RECORDAR-HO Davant una secció medul·lar que produeixi paràlisi motora voluntària de cintura cap avall, els reflexos espinals inferiors continuen funcionant si el circuit local del segment es manté intacte, ja que no depenen de les ordres de l'encèfal. COMPROVA-HO 12 Per què una persona amb paraplegia completa per lesió medul·lar encara pot moure una cama en resposta a un cop al tendó patel·lar? Processament i transmissió del senyal en el SNC (medul·la o tronc).

3 Activació de la motoneurona eferent que provoca la resposta de l'òrgan efector. 4 Estímul Activació del receptor sensorial perifèric 1 Aferència sensorial Conducció pel gangli i l'arrel dorsal 2 Integració al SNC Sinapsi a la substància grisa medul·lar 3 Eferència motora Sortida de l'ordre per l'arrel ventral 4 Resposta muscular Contracció ràpida de l'òrgan efector 5 Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 12 IDEES CLAU La medul·la espinal origina 31 parells de nervis raquidis dividits en segments cervicals, toràcics, lumbars, sacres i coccigi. A l'edat adulta la medul·la acaba a nivell lumbar alt i el tram distal del conducte conté la cua de cavall.

Els dermatomes delimiten la sensibilitat cutània i els miotomes les fibres musculars innervades per cada nivell medul·lar. L'arrel dorsal transporta informació sensorial i la ventral condueix la resposta motora. L'acte reflex és una resposta involuntària integrada a la medul·la que coordina músculs agonistes i antagonistes sense ordre cortical. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Què diferencia una hèrnia discal d'una estenosi espinal? 14. Quins són els 4 passos bàsics d'un arc reflex medul·lar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quants parells de nervis raquidis cervicals i dorsals té la medul·la espinal? 16.

A quina regió corporal van destinats els nervis sorgits de l'engruiximent cervical medul·lar? 17. Què passa amb el múscul antagonista quan es desencadena un reflex de contracció sobre un múscul agonista? 18. Per quina estructura anatòmica entren els impulsos sensorials cap a la medul·la espinal?

3 8 cervicals i 10 dorsals a) 12 cervicals i 8 dorsals b) 8 cervicals i 12 dorsals c) 7 cervicals i 12 dorsals d) Als membres inferiors a) Als òrgans genitals externs b) Als membres superiors c) A les vísceres abdominals d) Es relaxa sense intervenció de l'encèfal a) S'activa mitjançant l'escorça cerebral b) Es contrau amb la mateixa força c) Genera una contracció de caràcter tetànic d) L'arrel ventral a) El canal central de l'epèndim b) L'arrel dorsal c) La fissura mitjana ventral d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 13 Tronc de l'Encèfal: Desenvolupament, Estructura i Formació Reticular EN ACABAR SABRÀS Identificar les divisions anatòmiques del tronc de l'encèfal i el seu origen en neuròmers.

Descriure les estructures rellevants de la cara ventral i dorsal del mesencèfal, pont i bulb. Explicar el paper de la formació reticular i el SARA en la regulació de la vigília. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 ¿Com pot una zona tan petita com el bulb raquidi ser immediatament letal si es lesiona? Desenvolupament embrionari i segmentació de l'encèfal L'encèfal s'organitza en sentit rostrecaudal a partir de tres vesícules embrionàries primàries: prosencèfal (cervell anterior), mesencèfal (cervell mitjà) i rombencèfal (cervell posterior).

Aquestes estructures es subdivideixen en protosegments i finalment en segments transversals anomenats neuròmers, clarament apreciables en talls sagitals durant el desenvolupament: Prosencèfal: origina el prosencèfal secundari (que dona el telencèfal, la retina i l'hipotàlem; prosòmers hp1 i hp2) i el diencèfal pròpiament dit (pretàlem, tàlem i pretectum; prosòmers 1 a 3). Mesencèfal: manté la seva unitat bàsica (mesòmers 1 i 2) donant lloc als col·licles superior i inferior i al tegment.

Rombencèfal: es divideix en la regió prepontina (istme i cerebel; rombòmers 0/Is, 1 i 2), la regió pontina (pont o protuberància; rombòmers 3 i 4), la regió pontomedul·lar (rombòmers 5 i 6) i la regió medul·lar o bulbar (bulb raquidi; rombòmers 7 a 11). Taula de correspondència entre vesícules embrionàries, protosegments i estructures adultes. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 14 Esquema de la transició des de vesícules primàries fins a neuromers. El pla horitzontal per sobre del cerebel separa l'encèfal superior del tronc encefàlic.

El tronc està situat entre el prosencèfal i la medul·la espinal, i comprèn tres divisions principals de rostral a caudal: mesencèfal, protuberància (o pont) i bulb raquidi (o medul·la oblonga). Imatge de ressonància magnètica sagital acolorit destacant el tronc encefàlic. A l'alçada del tronc, el tub neural embrionari s'obre dorsalment com un llibre. Aquesta morfologia fa que els centres derivats de la placa basal (motores o premotores) quedin en una posició medial, mentre que els derivats de la placa alar (sensorials) se situïn en una posició lateral. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 15 Disposició embrionària de les plaques alar (sensorial) i basal (motora).

COMPROVA-HO 20 Com queden posicionats els centres motors i sensorials al tronc de l'encèfal a causa de l'obertura embrionària del tub neural? Organització anatòmica de les tres divisions En sentit dorsoventral respecte a les cavitats ventriculars, el tronc es divideix en tres zones: el sostre (dorsal als ventricles o aqüeducte), el tegment (ventral a les cavitats) i la base (la zona més ventral). Diagrama de la divisió dorsoventral del tronc en sostre, tegment i base. Divisió Cara ventral i tegment Cara dorsal Mesencèfal Peduncles cerebrals a la cara ventral. Al tegment conté la substància negra (amb neurones dopaminèrgiques implicades en la malaltia de Parkinson) i el nucli vermell.

Sortida del III parell cranial. Col·licles superiors (intervenen en reflexos i vies visuals) i col·licles inferiors (funcions auditives). Aqüeducte cerebral (comunica el tercer i quart ventricle). Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 16 Divisió Cara ventral i tegment Cara dorsal Pont (protuberància) Abultament amb fibres transversals i nuclis pontins connectats amb el cerebel. Als costats emergeix el nervi trigemin (V). Al límit inferior surt el VI parell. Constitueix el terra del quart ventricle, que es troba cobert pel cerebel. Lateralment s'observen els peduncles cerebel·losos que uneixen el tronc al cerebel.

Bulb raquidi Solcs longitudinals amb dues prominències: les piràmides (on es creuen les fibres motores o decussació piramidal) i, lateralment, les olives inferiors. Entre elles surt el nervi hipoglòs (XII). Nuclis de les columnes dorsals: nucli gracilis i nucli cuneatus (estacions de relleu somatosensorial). Visió ventral del tronc de l'encèfal mostrant peduncles, pont, olives i piràmides. Seccions transversals del bulb raquidi il·lustrant la decussació piramidal i lemniscal. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 17 Taula descriptiva de la superfície ventral, tegment i part dorsal del tronc.

DEFINICIÓ El líquid cefalorraquidi es produeix als plexes coroïdals i circula per cavitats com l'aqüeducte cerebral fins al quart ventricle; la glàndula pineal sintetitza melatonina i el cos callós interconnecta els dos hemisferis cerebrals. Classificació i ubicació dels nuclis dels nervis cranials en el tronc. Els nuclis del bulb raquidi s'encarreguen de respostes autònomes i reflexos vitals: controlen el ritme cardíac i respiratori, la pressió arterial, la deglució, el vòmit, la tos, l'esternut, el singlot i el badall.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 18 COMPROVA-HO 21 Quina patologia s'associa a la degeneració dels cossos cel·lulars dopaminèrgics situats a la substància negra del mesencèfal? Reflexos cranials i Formació Reticular El tronc encefàlic controla reflexos protectors del cap. El reflex de parpelleig és un mecanisme de defensa que requereix tres conjunts de neurones i dos nervis cranials. Per moure els dos ulls en una mateixa direcció, s'activen grups musculars oposats a cada costat del cos. La retina envia dades indirectament als nuclis vestibulars del tronc per coordinar l'estabilització de la mirada i l'equilibri durant el moviment del cap.

La formació reticular és una xarxa difusa de neurones que recorre longitudinalment tot el tronc de l'encèfal, interconnectada per fibres en totes direccions. Enmig de les fibres s'hi troben nuclis de substància grisa que empren diversos neurotransmissors com acetilcolina, dopamina, noradrenalina i serotonina. Diagrama de la xarxa de la formació reticular al llarg del tronc.

La seva funció clau rau en el Sistema Activador Reticular Ascendent (SARA), que projecta àmpliament sobre l'escorça per regular el nivell d'alerta i el cicle vigília-son: ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre una lesió al cerebel amb una lesió al SARA: una lesió directa sobre el Sistema Activador Reticular Ascendent al tronc provoca l'estat de coma, mentre que els fàrmacs que indueixen el coma actuen alterant els seus sistemes neuromoduladors. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 19 ESQUEMA Subdivisions del tronc encefàlic IDEES CLAU El desenvolupament de l'encèfal passa de 3 vesícules primàries a neuromers transversals visibles en secció sagital.

L'obertura embrionària del tub neural situa els centres motors a la part medial i els sensorials a la lateral. El tronc de l'encèfal es divideix en mesencèfal, pont i bulb raquidi, organitzats en sostre, tegment i base. El mesencèfal allotja la substància negra i els col·licles; el pont es relaciona amb el cerebel i el bulb controla funcions vitals autònomes. La formació reticular modula la consciència mitjançant el SARA, i la seva lesió causa el coma. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com es diferencien funcionalment els col·licles superiors i els inferiors del sostre mesencefàlic? 23. Quins nuclis somatosensorials de relleu caracteritzen la cara dorsal del bulb raquidi?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quina alteració clínica greu provoca una lesió directa del Sistema Activador Reticular Ascendent?

Mesencèfal Cervell mitjà amb peduncles i col·licles Substància negra Neurones dopaminèrgiques del tegment Col·licles tectals Superiors visuals i inferiors auditius Protuberància (Pont) Fibres transversals i connexió amb cerebel Nuclis del pont Relleu cortico-ponto-cerebel·lós Bulb raquidi Piràmides, olives i centres vitals autònoms Piràmides bulbars Encreuament de vies motores corticals Pèrdua aïllada del reflex auditiu a) Tremolor de repòs unilateral b) Estat de coma c) Miosi pupilar congènita d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 20 25. Entre quines estructures de la cara ventral del bulb emergeix el XII parell cranial (nervi hipoglòs)? 26.

A partir de quin protosegment embrionari s'originen el cerebel i l'istme? 27. On es produeix el líquid cefalorraquidi que circula per l'aqüeducte cerebral cap al quart ventricle? 4 Cerebel: Organització Estructural, Funcions i Patologia EN ACABAR SABRÀS Identificar les tres capes histològiques de l'escorça cerebel·losa i els nuclis profunds. Distingir les característiques funcionals del vestibulocerebel, l'espinocerebel i el corticocerebel. Reconèixer els signes típics de dany cerebel·lós i les malformacions congènites associades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 ¿Com s'explica que el cerebel ocupi només una dècima part de l'encèfal però pugui coordinar moviments tan summament fins?

Morfologia i desenvolupament del cerebel En els éssers humans, el cerebel representa únicament el 10 % del volum del cervell; tanmateix, allotja més neurones que tota la resta de l'encèfal conjuntament. Durant l'embriogènesi, deriva del protosegment prepontí; s'inicia en posició anterior al tronc, però durant el desenvolupament creix dorsalment fins a cobrir el quart ventricle.

Dins de la fossa interpeduncular superior a) Entre les piràmides i les olives inferiors b) Entre els col·licles superiors i inferiors c) A la cara lateral del pont d) Diencèfal pròpiament dit a) Prosencèfal secundari b) Protosegment pontomedul·lar c) Protosegment prepontí d) Als cossos mamil·lars a) Als plexes coroïdals b) A la glàndula pineal c) A la substància negra d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 21 Anatomia del terra del quart ventricle i relació directa amb el cerebel. El cerebel s'uneix al tronc mitjançant tres grans feixos de fibres anomenats peduncles cerebel·losos: superior (connectat al mesencèfal), mitjà (connectat al pont) i inferior (connectat al bulb).

Fotografia de la superfície de tall dels peduncles cerebel·losos superior, mitjà i inferior. Anatòmicament es divideix en: Una zona central estreta anomenada vermis i dos hemisferis laterals voluminosos. Lòbuls separats per fissures profundes: lòbul anterior, lòbul posterior i lòbul floculonodular. Una estructura microscòpica formada per una escorça externa i nuclis profunds (nucli dentat, emboliforme, globós i del fastigi). Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 22 Secció coronal de l'escorça cerebel·losa, substància blanca i nuclis profunds.

L'escorça cerebel·losa s'organitza en tres capes cel·lulars característiques: COMPROVA-HO 29 Quina és la capa cortical del cerebel que concentra la immensa majoria de les seves neurones? Divisions funcionals i circuits de connexió El cerebel es compartimenta en tres dominis funcionals segons les seves aferències: Esquema tricolor de les divisions: vestibulocerebel, espinocerebel i corticocerebel. Capa molecular: la més externa, rica en fibres i amb una baixa densitat de cossos cel·lulars. 1 Capa de Purkinje: capa intermèdia formada pels grans somes de les neurones de Purkinje, les úniques cèl·lules eferents de l'escorça.

2 Capa granular: la capa més profunda, densament poblada on es concentra la majoria de les neurones del cerebel. 3 Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 23 Vestibulocerebel: correspon principalment al lòbul floculonodular. Rep informació sensorial des dels canals semicirculars sobre l'equilibri i la posició del cap. La seva funció és coordinar els moviments oculars i mantenir l'estabilitat postural. Espinocerebel: comprèn el vermis i zones adjacents. Rep informació proprioceptiva des de la medul·la espinal (estirament articular i posició de les extremitats). Regula el to muscular, coordina el moviment en curs i manté la postura corporal.

Corticocerebel (o cerebrocerebel): integrat pels hemisferis laterals; és la zona de desenvolupament evolutiu més recent. Connecta de manera indirecta amb l'escorça cerebral a través del tàlem. Participa en la planificació motora, l'aprenentatge de seqüències motores complexes, el comportament emocional i processos cognitius com el llenguatge. Diagrama de les connexions entre escorça cerebral, tàlem, pont i cerebel. El flux intern d'informació segueix un circuit constant: les aferències sensorials arriben a l'escorça cerebel·losa; l'escorça integra els senyals i les neurones de Purkinje projecten de manera inhibitòria cap als nuclis profunds.

Des dels nuclis profunds parteixen les eferències principals del cerebel en tres direccions: Cap als nuclis vestibulars del tronc per a l'equilibri. Cap al nucli vermell, la formació reticular i la medul·la espinal per al to muscular. Cap al tàlem, que redistribueix el senyal directament cap a l'escorça cerebral. El cerebel s'encarrega de l'aprenentatge motor i la seva memòria de procediments; per aquesta raó, s'observen estructures cerebel·loses amb un desenvolupament morfològic més gran en atletes i músics professionals. A més, s'ha descrit afectació cerebel·losa en la majoria de patologies psiquiàtriques.

COMPROVA-HO 30 Cap a on envien exclusivament els seus axons les neurones de Purkinje de l'escorça cerebel·losa? Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 24 Disfuncions, patologies i malformacions Les lesions del cerebel derivades d'icturs, isquèmies, traumatismes o tumors no causen paràlisi voluntària, sinó pèrdua de control fi i sincronització: Tipus d'alteració Manifestacions clíniques Disfuncions motores Dificultat per executar moviments precisos, pèrdua de l'equilibri i problemes en l'aprenentatge de noves habilitats motores. Signes clàssics Atàxia (incoordinació en el moviment voluntari), hipotonia (disminució anormal del to muscular) i tremolors d'acció o intencionals.

Malformació de Dandy-Walker Trastorn congènit caracteritzat per un tronc encefàlic i un cerebel anormalment petits, amb acumulació de líquid cefalorraquidi al lloc on hauria d'haver-hi teixit cerebel·lós. Condueix a retards per asseure's, parlar, mantenir l'equilibri i coordinar la marxa. Malformació d'Arnold-Chiari Descens congènit d'estructures del cerebel cap al forat magne i el canal vertebral. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la paràlisi per dany a les vies motores corticals amb l'atàxia cerebel·losa.

En una lesió cerebel·losa el pacient conserva la força i la capacitat d'iniciar el moviment, però perd la capacitat de calibrar-ne la trajectòria, el to, la distància i la coordinació temporal.

ESQUEMA Divisions funcionals del cerebel Vestibulocerebel Lòbul floculonodular; rep aferències vestibulars Equilibri i ulls Coordina postura i moviments de la mirada Espinocerebel Vermis i zones adjacents; propiocepció espinal To muscular Coordina el moviment en marxa i ajust postural Corticocerebel Hemisferis laterals; connectat amb l'escorça via tàlem Planificació i cognició Aprenentatge motor, llenguatge i emocions Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 25 IDEES CLAU El cerebel representa el 10 % del volum de l'encèfal però conté més de la meitat de totes les neurones cerebrals. S'organitza en tres capes corticals (molecular, de Purkinje i granular) i quatre nuclis profunds.

El vestibulocerebel s'encarrega de l'equilibri i la mirada; l'espinocerebel, del to muscular i la propiocepció; i el corticocerebel, de la planificació motora i funcions cognitives. Les neurones de Purkinje són les úniques eferències corticals i projecten sobre els nuclis profunds. La síndrome cerebel·losa cursa amb atàxia, hipotonia i tremolor intencional, i inclou malformacions com Dandy-Walker i Arnold-Chiari. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Quines manifestacions clíniques caracteritzen la malformació de Dandy-Walker? 32. Com comuniquen els peduncles cerebel·losos el cerebel amb el tronc encefàlic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33.

Quin percentatge aproximat del volum de l'encèfal humà representa el cerebel? 34. Quina de les subdivisions funcionals del cerebel rep informació directa dels canals semicirculars? 35. Quin és el signe clínic definit com la pèrdua de coordinació dels moviments voluntaris en la lesió cerebel·losa? 36. Quina anomalia morfològica defineix la malformació de Dandy-Walker?

El 10 % a) El 25 % b) Menys de l'1 % c) El 50 % d) Espinocerebel a) Cerebrocerebel b) Vestibulocerebel c) Corticocerebel d) Epilèpsia focal a) Atàxia b) Hemiplegia flàccida c) Afàsia motora d) Tronc i cerebel petits amb acumulació de líquid a) Fusió dels hemisferis cerebrals frontals b) Absència total de substància negra c) Secció transversa de la medul·la espinal d) Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 26 5 Resum per repassar Sistema Nerviós Perifèric i Divisions Autònomes Concepte Definició clau SNC i SNP El SNC (encèfal i medul·la) prové del tub neural; el SNP (nervis i ganglis) deriva de les crestes neurals i placodes ectodèrmiques.

Neurona sensorial primària Cèl·lula unipolar del gangli espinal en què el potencial d'acció viatja directament cap al SNC sense travessar el soma. Sistema Simpàtic Branca d'alerta amb ganglis paravertebrals; produeix midriasi, taquicàrdia, broncodilatació i secreció d'adrenalina i noradrenalina. Sistema Parasimpàtic Branca de repòs i digestió amb ganglis propers als efectors; alenteix el cor, redueix la via aèria i allibera acetilcolina. Sistema Entèric Xarxa autònoma gastrointestinal de 200 a 600 milions de neurones que controla la motilitat i sintetitza més del 90 % de la serotonina.

Medul·la Espinal i Circuits Reflexos Concepte Definició clau Segmentació espinal 31 parells de nervis raquidis (8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigi) amb engruiximents cervical i lumbosacre. Cua de cavall Prolongació d'arrels nervioses a la regió inferior del canal vertebral per sota de la terminació de la medul·la espinal. Dermatoma i miotoma Territori cutani sensitiu (dermatoma) o conjunt de fibres musculars efectores (miotoma) associats a un segment espinal concret. Astes medul·lars L'asta dorsal processa aferències sensorials i la ventral emet les eferències motores somàtiques; l'asta lateral acull motoneurones autònomes.

Arc reflex Circuit local involuntari (receptor sensorial integració central motoneurona efector) amb inhibició automàtica del múscul antagonista. Lesió mecànica espinal Hèrnia discal (extrusió del nucli gelatinós del disc) o estenosi (estretament ossi del canal), ambdues causants de compressió nerviosa. Tronc de l'Encèfal i Formació Reticular Concepte Definició clau Tronc encefàlic Pont de connexió entre prosencèfal i medul·la dividit de rostral a caudal en mesencèfal, pont (protuberància) i bulb raquidi.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 27 Concepte Definició clau Organització alar/basal L'obertura embrionària del tub neural desplaça els nuclis sensorials (placa alar) cap a la perifèria lateral i els motors (placa basal) medialment. Mesencèfal Acull els peduncles cerebrals, la substància negra dopaminèrgica, el nucli vermell i els col·licles tectals (superiors visuals i inferiors auditius). Pont (protuberància) Conté fibres transversals, nuclis pontins connectats al cerebel i l'emergència dels nervis trigemin (V) i abducent (VI).

Bulb raquidi Presenta les piràmides (decussació motora), les olives i els nuclis autònoms que regulen ritmes cardíac, respiratori, pressió i reflexos vitals. Formació Reticular i SARA Xarxa neuronal longitudinal moduladora del to cortical i la vigília; una fallada o lesió en aquest sistema provoca el coma. Cerebel: Organització i Patologia Concepte Definició clau Escorça cerebel·losa Estructura tricapa (molecular, de Purkinje i granular) on les cèl·lules de Purkinje són les úniques que envien respostes cap als nuclis profunds. Vestibulocerebel Correspon al lòbul floculonodular; rep senyals dels canals semicirculars per coordinar l'equilibri i els moviments de la mirada.

Espinocerebel Integrat pel vermis i el lòbul anterior; rep aferències propioceptives espinals per regular el to muscular i la postura en marxa. Corticocerebel Format pels hemisferis laterals connectats al tàlem; modula la planificació del moviment, l'aprenentatge motor i funcions cognitives. Atàxia cerebel·losa Pèrdua de precisió i coordinació dels moviments voluntaris acompanyada d'hipotonia i tremolor intencional, sense causar paràlisi motora. Malformació de Dandy- Walker Trastorn congènit caracteritzat per hipoplàsia de tronc i cerebel amb acumulació quística de líquid cefalorraquidi a la fossa posterior.

Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 28 Solucions de les preguntes de repàs 1. Mitjançant el sistema nerviós autònom, que regula òrgans i vísceres amb un equilibri mutu entre els sistemes simpàtic i parasimpàtic. 2. Els potencials d'acció circulen directament cap al sistema nerviós central sense haver de travessar el cos cel·lular o soma de la neurona unipolar. 3. Més del 90 % de tota la serotonina present a l'organisme es produeix i es localitza al tracte intestinal gràcies a aquest sistema. 4. Les motoneurones somàtiques se situen a l'asta ventral, mentre que les motoneurones centrals del sistema autònom se situen a les astes laterals o intermèdies. 5.

Perquè dilatar les pupil·les augmenta l'entrada de llum i millora la visió per respondre amb eficàcia a l'amenaça. 6. c) De les crestes neurals i placodes ectodèrmiques. El tub neural origina el SNC, mentre que el SNP prové de les crestes neurals i placodes ectodèrmiques. 7. b) A prop de la columna vertebral. Els ganglis simpàtics són paravertebrals i se situen prop de la columna, a diferència dels parasimpàtics. 8. c) Constreny les vies respiratòries. El parasimpàtic redueix el calibre respiratori (constricció) en situacions de relaxació i repòs. 9. b) Més del 90 %. Més del 90 % de la serotonina de l'organisme es genera i es concentra a l'intestí. 10.

Perquè la retirada s'organitza com un reflex medul·lar directe, que s'executa abans que el senyal ascendeixi fins a l'escorça cerebral conscient. 11. Perquè durant el creixement la columna òssia s'allarga més que la medul·la espinal, fent que aquesta última quedi més curta i les arrels inferiors hagin de descendir pel canal. 12. Perquè el reflex és un circuit local medul·lar integrat a nivell espinal que no requereix la connexió amb l'escorça cerebral per produir-se. 13. L'hèrnia discal és el trencament del disc amb sortida de substància que comprimeix arrels o medul·la, mentre que l'estenosi és l'estretament del conducte vertebral ossi. 14.

1) Estímul al receptor, 2) activació de la neurona sensorial, 3) processament al SNC i 4) activació de la motoneurona efectora. 15. c) 8 cervicals i 12 dorsals. Hi ha 8 parells cervicals (C1 surt per sobre de la vèrtebra C1) i 12 parells toràcics o dorsals. 16. c) Als membres superiors. L'engruiximent cervical origina el plexe braquial per a la motricitat i sensibilitat del braç i la mà. 17. a) Es relaxa sense intervenció de l'encèfal. La coordinació medul·lar relaxa automàticament el múscul antagonista per permetre el moviment reflex. 18. c) L'arrel dorsal. L'arrel dorsal o posterior és la via aferent per on accedeixen els axons sensorials. 19.

Perquè conté els centres reguladors autònoms que governen funcions vitals bàsiques com el ritme cardíac, la respiració i la pressió arterial. 20. Els nuclis motors queden situats medialment, mentre que els nuclis sensorials queden desplaçats en posició lateral. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 29 21. La malaltia de Parkinson, ja que es produeix per la pèrdua de neurones dopaminèrgiques d'aquesta estructura tegmental. 22. Els col·licles superiors participen en el processament i reflexos visuals, mentre que els col·licles inferiors intervenen en les funcions auditives. 23. Els nuclis de les columnes dorsals anomenats gracilis i cuneatus. 24. c) Estat de coma.

El SARA manté el to cortical i la vigília; la seva interrupció o lesió produeix el coma. 25. b) Entre les piràmides i les olives inferiors. L'hipoglòs (XII) surt en el solc situat entre la piràmide bulbar i l'oliva inferior. 26. d) Protosegment prepontí. El cerebel i l'istme provenen del protosegment prepontí del rombencèfal. 27. b) Als plexes coroïdals. El líquid cefalorraquidi és secretat especialment pels plexes coroïdals dels ventricles. 28. Gràcies a la seva extraordinària densitat cel·lular: a la seva escorça s'amunteguen més neurones que en tota la resta del cervell humà. 29. La capa granular, que és la més interna i té una elevadíssima densitat de petites cèl·lules neuronals. 30.

Projecten sobre els nuclis profunds del cerebel, els quals seran els encarregats d'emetre les eferències finals cap a l'exterior. 31. Cerebel i tronc encefàlic petits amb acumulació de líquid cefalorraquidi a la fossa posterior, provocant dificultats per asseure's, parlar, mantenir l'equilibri i coordinar el moviment. 32. El peduncle superior connecta amb el mesencèfal, el mitjà amb el pont i l'inferior amb el bulb raquidi. 33. a) El 10 %. El cerebel ocupa aproximadament el 10 % del volum total de l'encèfal humà. 34. c) Vestibulocerebel. El vestibulocerebel rep aferències sobre la posició cefàlica procedents dels canals semicirculars. 35. b) Atàxia.

L'atàxia és la descoordinació característica produïda per una fallada o lesió en el circuit cerebel·lós. 36. a) Tronc i cerebel petits amb acumulació de líquid. A la malformació de Dandy-Walker hi ha hipoplàsia de tronc i cerebel amb líquid a la cavitat posterior. Anatomia Funcional: SNP, Medul·la, Tronc i Cerebel 30